MECANISMES DE DEFENSA:

 Són les estratègies que utilitzem inconscientment per evitar el malestar que ens provoquen
les frustracions i els conflictes del nostre psiquisme.

 Aquests mecanismes es troben en el jo i s’ocupen d’evitar que l’inconscient ens provoqui

malestar.

 Són imprescindibles per conservar la salut mental. El seu objectiu és evitar l’angoixa o
l’ansietat quan es produeixen les frustracions i els conflictes del nostre psiquisme. Són
mitjans psíquics que usem tots els humans per donar una sortida admissible a pulsions
socialment inacceptables.

ALGUNS MECANISMES:

 Repressió:
Mecanisme que consisteix a rebutjar i mantenir allunyats de la consciència determinats
elements que són dolorosos, inacceptables per al jo. La persona suprimeix un fet de la seva
consciència enviant-lo a l’inconscient; això ho fa perquè aquest fet li produeix malestar o
angoixa. El material reprimit es relega, doncs, a l’inconscient, però això no significa el seu
oblit total. El fet queda soterrat, però quan surt ho fa a través de somnis o de manera
distorsionada. Aquests pensaments o idees tenen habitualment un contingut sexual. La
repressió s’origina en el conflicte psíquic que es produeix per l’enfrontament d’exigències
internes contràries entre un desig que reclama imperativament la seva satisfacció i les
prohibicions morals.

 Regressió: Mecanisme que consisteix a retrocedir en el temps, a tornar a etapes o èpoques

més satisfactòries de la vida, en què la consciència experimentava una seguretat més gran i
no existia l’angoixa, on se sentia més protegit, i a adoptar un comportament més immadur.
Sol ser molt evident en els infants que, quan tenen un germà, es fan <el nen petit>.

1
 Desplaçament: mecanisme defensiu que substitueix la causa del problema per una altra
cosa que no està prohibida o que no causa pertorbacions, i així s’evita l’angoixa. Algunes
aficions i hobbies són clarament mecanismes que desplacen energies. Qui no pot tenir
relacions de parella desvia aquesta libido cap a la humanitat. També cap a un objecte quan
ens desfoguem davant d’una persona que no ens ha causat l’ofensa.

 Sublimació: Tipus de desplaçament gràcies al qual l’energia que prové de l’ansietat i dels
impulsos inacceptables es desvia cap a objectius acceptats per la societat; canalitza aquesta
energia cap a pràctiques reconegudes per la societat. És un mecanisme molt important en
l’art.

 Projecció: mecanisme que distorsiona la realitat i que consisteix a atribuir l’origen de

l’angoixa a una causa exterior d’un mateix. Els pensaments o actes indesitjables propis els
imputem a una altra persona, amb la qual cosa evitem sentir-nos malament. És com culpar
als altres dels propis fracassos. És un mecanisme propi dels paranoics.

 Formació reactiva: mecanisme que reacciona contra els desitjos no acceptats i que els
transforma en un odi extrem cap a aquests desitjos. Un exemple típic és la gran aversió cap
als homosexuals d’algú que no té ben definida la seva sexualitat.

 Racionalització: mecanisme segons el qual intentem aportar-nos raons i arguments de

manera que puguem acceptar sentiments que no ens agrada de tenir per tal
d’autoconvèncer-nos. Quan tenim un desig reprimit o no aconseguit ens donem una
explicació de per què és millor no aconseguir-lo. També quan no ho aconseguim ens
convencem i convencem als altres que no desitjàvem allò.

 N’hi ha molts més, De fet tots els mecanismes de defensa són derivacions de la repressió ja
que en tots hi intervé la censura. Tots aquests mecanismes són presents i normals en tots
nosaltres; ara bé, si es manifestes de manera constant i intensa aleshores parlem d’una
anomalia o patologia psíquica.