Professional Documents
Culture Documents
Metrica Valencia PDF
Metrica Valencia PDF
Presentació del bloc de poesia:
La poesia consisteix fonamentalment en manifestar sentiments humans per mig de la
paraula escrita o oral i seguint un ritme, unes imatges i altres diverses tècniques per a poder
comunicar i expressar millor allò que hom desitja. La seua forma és característica: no ocupa
normalment, com la narrativa tot el paper, sinó que solament fa servir poc espai i l’escriptura
sol ser curta, densa, plena de sentiments i molt sintètica.
S'anomena Nivell fònic als elements sonors que intervenen en la poesia són la
mesura de les síl·labes dels poemes, el ritme dels versos així com la rima que relaciona els
finals dels versos dels poemes.
Les actituds líriques, són les diverses formes que prenen que parlen, a qui es
dirigeixen, etc. Principalment apareixen les tres formes personals (primera, segona i tercera)
encara que n’adquireixen diverses varietats.
El significat del poema és estudiat per la semàntica i la relació amb les paraules. La
tonalitat sentimental que ja hem treballat en narrativa és més important en poesia, perquè
com hem dit els sentiments humans són primordials.
I finalment la identificació de l’eix temàtic o tema principal i els secundaris del poema
així com la senyalització del clímax poètic.
Com en el bloc de narrativa, al final de les sessions diguem-ne normals n’hi haurà
una dels poemes personals, és a dir de la construcció de 5 poemes propis que anireu fent
en acabar cada unitat del bloc.
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)
En aquesta unitat s’integren els elements poètics que més copsen, que són
més visibles i més externs del gènere: La mètrica o còmput de síl·labes, el ritme i la
rima dels versos. Són les formes més clàssiques i també més característiques de la
poesia,.
- 153 -
Poesia.
Sessió 1 La mètrica.
Els versos tenen una longitud màxima de 12 síl·labes; són d'art major
quan cada vers suma més de vuit síl·labes i d'art menor quan el vers té vuit
síl·labes o menys.
Un altre exemple:
1
Vora el barranc dels Algadins
1 2 3 4 5 6 78
s'alcen al cel quatre palmeres.
1 2 3 4 5 6 7 8
Teodor Llorente.
1
Elisió.
2
La síl·laba ‘res’ de la paraula mires no es compta perquè és al final de l’hemistiqui i es considera com si fos a final de vers i
segons la teoria ja hem vist que no es computen les últimes síl·labes no accentuades.
3
Hiat.
- 154 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)
Dièresi: Separar en dues síl·labes diferents les vocals d'un diftong. (Dins
una paraula). Rarament usat en la nostra poètica.
Exemple: Qu6atre núvols negres (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
Cesura: És la divisió en dues parts del vers (generalment d'art major encara
que també pot fer cesura l’octosíl·lab malgrat ser d’art menor). Excepte el
decasíl·lab italià que no en fa, de cesura. Cal tenir en compte que el vers a efectes
de mètrica és com si es transformés en dos:
8
Di a i nit fórem junts i els reconec a penes: 6+6
12 3 45 6 ⁄ 1 2 34 5 6 -
dormirem muts, fins ara que deixen mon redol 6 + 6
1 23 4 5 6-⁄ 1 2 3 4 5 6
amb una estranya música que fa un batec de vol. 6 + 6.
1 2 3 4 5 6 - -⁄ 1 2 34 5 6
Hemistiquis: Les dues parts d'un vers que ha quedat dividit per la cesura
(No són menors de quatre síl·labes). Són considerats a efectes de mètrica com si
fossen versos independents, exemples pràctics d’això els hem vist a l’apartat de la
cesura, i també a la sinalefa.
4
Sinalefa o elisió.
5
Elisió.
6
Dièresi.
7
Sinèresi.
8
Cesura.
- 155 -
Poesia.
Cançó de bressol
1 2 3 4 5 67-
8 i no necessite res.
15 de la llimera i la parra
- 156 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)
Pòrtic
3 la solitud només.
4 La solitud immensa
5 de l'estimar infinit
- 157 -
Poesia.
Lo desconhort9
10
1 Can fui gran e sentí / del món sa vanitat,
1 2 3 4 5 6/ 1 2 3 456
2 comencé a far mal / e entré en pecat,
11
5 que es presentà a mi cinc vets crucifigat,
12 13
7 tan fort, que eu tractàs com El fos preïcat
14
10 perquè eu fui espirat e en tan gran volentat,
15
11 que res àls no amé mas que El fos honrat,
2-Digueu per escrit, quin tipus de vers fan servir els tres poemes llegits.
4-Per quines marques lingüístiques podeu saber que Rosa Leveroni és del bloc
dialectal oriental.
29
9 És un poema de Ramon Llull (1232-1315), de 828 versos, on ens conta la seua vida, en el fragment trasncrit ens narra quan
se li va aparéixer Jesucrist en la creu cinc vegades la qual cosa significà un canvi en la seua vida, doncs es va deixar la dona i
les filles que tenia i es dedicà a viatjar i portar l'ensenyament cristià a diversos llocs: Universitats, monestirs, terra de
musulmans, etc.
10
Quan.
11
Arcaisme equivalent a vegades.
12
Jo.
13
Es refereix a Déu.
14
Jo.
15
Altra cosa.
- 158 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)
1 Ni
2 un
3 bri
4 bo:
5 Mi-
6 cro-
7 bi.
Pere Quart.
La lluna
1 La lluna
2 la bruna,
3 vestida
4 de dol,
5 son pare
6 la crida
7 sa mare
8 la vol.
Popular
1 Oh esbarzers
2 de les fines
16
3 móres bres ,
4 i d’espines
5 eriçats!
Guerau de Liost
16
m 1 Bressol. 2 reg Cistell en forma de bressol que serveix per a portar verdura o la roba de rentar.
- 159 -
Poesia.
Prec a la verge
(Salve valenciana)
1 Salve, senyora,
2 de qui m’empare,
3 oh, Verge Mare
4 sense pecat!
5 Misericòrdia
6 de Déu espera,
7 per tu, sencera
8 la cristiandat.
(...)
Jacint Labaila.
La caseta blanca
- 160 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)
Llàgrimes
11 Alguna monotonia
12 i borrons molt a menut
13 voràs en ells, dolça aimia:
14 llàgrimes que m’han caigut
15 fil a fil, quan t’escrivia!
Teodor Llorente
- 161 -
Poesia.
Decasíl·lab: Pot portar cesura o no (4+6: clàssic, poesia medieval. 6+4 d'origen
francès. 5+5 origen castellà). Sense cesura té accent predominant a la sisena síl·laba
o bé a la quarta i a la vuitena.
- 162 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)
El ritme
un exemple:
La pell de brau (III)
1 La pell fa
2 de tambor
3 percudit
4 per les mans
5 de la por
6 pel galop
7 del cavall
8 que no pot
9 conquerir
10 l'últim guany
11 del repòs.
Salvador Espriu
El ritme és ternari anapest, dues primeres síl·labesdèbil i l'última forta (- - ' ). Cal
tenir en compte que l'última síl·laba tònica de qualsevol seqüència és sempre
portadora d'accent màxim. Les altres síl·labes tòniques porten accent màxim quan
estan situades entre dues síl·labes àtones o bé quan van seguides de dues síl·labes
àtones.
Per a saber les síl·labes que porten accent màxim tindrem en compte les
següents regles bàsiques:
1. L'última síl·laba accentuada és sempre portadora d'accent màxim.
2. Les altres síl·labes tòniques també són fortes quan van entre dues síl·labes
dèbils o quan van seguides de dues àtones.
Exemple:
Quins tans segurs consells vas encertat
(Ausias March)
La més forta de totes és la síl·laba -cant (és a dir l'última accentuada). A partir
de l'última anem veient els accents de les paraules polisil·làbiques i finalment les
monosil·làbiques. De manera que quedarà així:
- 163 -
Poesia.
1-Compteu les síl·labes dels tres primers versos dels poemes Prec a la Verge, La
Caseta blanca, Llàgrimes, Vora el barranc dels Algadins, Quins tans segurs consells vas
encercant, A Catalunya.
2-Compteu les síl·labes, escriviu les llicències mètriques i el tipus de vers usat pel
següent poema:
4-Ara comenteu en grup i després escriviu les conclusions sobre el ritme (binari,
ternari) del poema de Foix.
5-Escriviu el fragment del poema de Jacint Labaila (pàg. 160) i marqueu quin
ritme hi ha.
6-Escriviu el fragment del poema de Josep Aguirre (pàg. 160) i per davall les
síl·labes assenyaleu les fortes ( ‘ ) i les dèbils ( - ).
7-Escriviu el tros del poema de Teodor Llorente de la pàg. 161 i digueu quin
ritme té i les alteracions de l’accentuació gramatical per què resulte correcte el ritme
mètric.
- 164 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 3)
La rima.
Consonant quan es repeteixen tots els fonemes (podem dir els sons)
consonàntics i vocàlics a partir de l'última vocal accentuada.
Per tant els fonemes vocàlics tancats (ó, é) no rimen amb els fonemes vocàlics
oberts (ò, è): Exemples: arròs i forçós; Déu, deu (10).
Per als occidentals i per tant per als valencians aquesta realització fonètica no
existeix i no veurem en cap autor de les nostres comarques, aquests tipus de rima. En
el mateix poema de Carner hi veiem també una rima consonant entre els versos
números 10 i 12 que acaben en brillants i mans, perquè la 't' de brillants no se sol
pronunciar. És un altre cas d'emmudiment.
Segons l'accentuació les rimes poden ser masculina quan la terminació del
vers és aguda, femenina quan és plana i és esdrúixola quan l'última paraula del vers
és del tipus esdrúixola. Es pot realitzar una rima interna sobretot en els finals dels
hemistiquis del mateix vers (anomenada lleonina) i d'altres formes variades.
Falsa: és aquella que depèn de la zona geogràfica per raons dialectals: per
exemple el que hem comentat dalt del poema de Carner.
- 165 -
Poesia.
Sense rima: blancs són versos mancats de rima, però amb regularitats mètriques.
Lliures Vers no subjecte a rima.
Apariat: Conjunt de dos versos rimant en consonant. Poden ser d'art major o d'art
menor.
Exemple:
Pòrtic
Guerau de Liost
Noves rimades: Versos apariats d'un mateix nombre de síl·labes que rimen en
consonant de dos en dos versos.
Exemple un fragment de
1 Una en penjaren,
2 viva escorxaren,
3 gran fetillera
4 e metzinera.
5 De nit venia
6 sens companyia,
7 sola pujava
8 e arrancava
9 dents e queixals
10 dels qui, en pals
11 ben alts muntats
12 eren penjats.
(...)
Jaume Roig
Madrigal: És una cançó breu escrita en dos o tres tercets de versos de sis o de deu
síl·labes, seguits d'una o dues tornades. Rimen a gust del poeta.
- 166 -
Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 3)
Quarteta: Tota combinació mètrica de quatre versos enllaçats per una o dues rimes.
Combinació regular de quatre versos curts, especialment heptasíl·labs, amb dues rimes
consonants de disposició encadenada o croada.
Quintet: Combinació mètrica de cinc versos, curts o llargs, a base de dues rimes. Art
menor o major, tenen com a mínim dues rimes consonàntiques diferents.
Sextet: Estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs. Sis versos d’art menor o major,
tres rimes consonàntiques diferents.
Dècima: Composició de deu versos, que també es diu espinela -normalment deu
versos heptasíl·labs.
Sonet: Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i
dos tercets finals. Versos normalment decasíl·labs, tenen diverses rimes. El sonet està molt
reglamentat. Els quartets, que formen unitats sintàctiques, constitueixen una exposició
arrodonida: el primer sol exposar l'assumpte, mentre que el segon matisa o completa el primer.
El primer tercet, unit a la manera de Petrarca als quartets amb i i però, reprèn la idea
inicial en una paraula o frase; després recull, ordena i aprofundeix el tema dels quartets. El
segon tercet sintetitza de forma aguda i sorprenent els resultats de l'exposició feta,
especialment al darrer vers.
- 167 -
Poesia.
ACTIVITATS INDIVIDUALS.
b -Feu dos versos que tinguen ritme binari i dos que siguen
de ritme ternari. Podeu fer servir els anteriors o fer-ne de nou.
- 168 -