EL SOLDAT FANFARRÓ -- MILES GLORIOSUS

ARGUMENT í
(Acròstic) 1

PLAUTUS, Un soldat s'emporta d'Atenes a Efes un,1 cortesana.

M ES GLORIOSOS
Quan l'esclau de l'amant d'aquesta ïol comunicar-ho
a1 seu am o, en via t a l' estra n gcr en miss ió c1IÏ cia 1, és fet
presoner a b mar i lliurat com a regal a aquell mateix
soldat. Fa venir el seu arno d·'Atenes i forada d'amagat
1!.di:til by
la �1arct mitgera de dues cases veïnes, per permetre als
f\bsonM� a111ants de trobar-se. Un guardià els ,·cu des de la teu­
A.thur: M .. Mrai;k l ad a e s t r e t a 111 en t a b r ,l ça ts, pe r ò és r i d íc u l a m ent b u r l a t,
\"23rer Mo� fent-li creure que és una altra dona. Així mateix,
Palestrió indueix cl soldat a deixar a·nar la seva amant,
client-li que l'espusa del vell de la casa del costat de­
sitja c01sar-sc amb ell. Per pròpia iniciariv,1 el soldat
demana a la noia que marxi i li fa un munt de regals.
E ll rn ,H e ix, en x .1 mpa t <1 e a s ,1 cl e 1 ,-e l L és ca s t i ga t pe r
adúlter.

R�md.by
Mmn Hammond
l. l e� L" P rn�dic� ¡1lauti11cs ,·.111 precedides d'un .1rgurncnl
.11.Tl lSl Íc (,:11 ]'t,ri g in,1! lbtí, a111h l.1 lkrr;1 inici,,! de c.1d.1 ,·crs es f1)r­
m;1 cl títnl de L, n1111èdia), L•hra d'¡\urcli Pt)pili, LJLll' ,·isqué :il ,, l­
1

L11ll d·un sq�k dcsprè. de PL1ute. S'.1fqc,i pustcrirnïncnt un .1r�u-

111c11t 11n acrúsric, l1uc chb!!ï;i C.1i <:;ulpici ,-\p11l·li11:1r rntre el�
segles l l i l LL dC.
 ARGUMENT II PERSONATGES

PlRGOPOLIN!CES, soldat2
, lliu­
Un jove atenès estimava bojamenr_una �artesana ARTOTROG, paràsit3 (de Pirgopolinices)
va marxar
re de naixença, i aquesta el corresponia; el JOVe PALESTRIÓ, esclau (de Plèusicles i Pirgopolinices)
sobre la PERlPLECTOMEN, vell (veí de Pirgopolinices, amic de Plèusicles)
en missió oficial cap a Naupacre·. Un soldat cau ESCELEDRE, esclau (de Pirgopolinices)
la. L�_es­
noia, i se l'emporta a Efes contra la volt:ntat d'el FTLOCOt-.lÀSIA, dona (amanc de Plèusicles i Pirgopolinices)
succe:t a
clau de l'atenès s'embarca per comunicar el PLÈUSICLES, jove
t. scrm a
l'amo; però és capturat i d�nat a �quell sold� � , LURCIÓ, esclavet (de Pirgopolinices)
I s allot­
l'amo perquè vagi a Efes. El ¡ove h1 va de seguida
ACROTELÈUCJA, cortesana (clienta de PeripJccromen)
da una MlLFlDlPA, serventa (d' Acrotelèucia)
ja a casa d'un veí, hoste del seu pare. L'esclau fora ESCLAVET (de Periplectomen)
aman�s.
paret mitgera perquè sigui un pas secret per als CA RJÓ, cuiner
de la noia.
Fa veure que ha vino-but la germana bessona Esclaus
c 1·1enta seva
Després l'arno de la casa li proporciona una Lararis (guardians de la casa de Periplectornen)
erant un
per seduir el soldat. Aquest és en�a?yat; es� L'acció transcorre a Efes. A l'escenari apareixen les cases veïnes
e¡at com a
casament, acomiada la seva amant 1 es colp de Pirgopolinices i Periplecromen, amb un altar davant d'elles con­
adúlter. sagrat a Apol·lo o Diana.1

2. Pir�opolinices no és un soldat ras, sinó una espècie de cap de

mercenaris, a les ordres de Seleuc, un rei asiàtic.
3. Encara que un dels seus significats originaris fos simplement
el d'hoste o convidat a taula, a la Comèdia grega fou el nom donat al
personatge golafre que vivia �l servei d'un amo a qui elogiava per
guanyar-se el pa, rol g ue manrrngué a la pallia ta romana.
4. Tot i que fos habitual que es trobés a escena l111 altar consaorat a
Apol·lo, en aquest cas, però, creiem que era dedicat a Diana pel fet ;ue al
començament de la cinquena escena del segon acte, Filocornàsia fa una
ofrena d'acció de gràcies a aquesta divinitat, tot encenent foc a l'altar.

37
36
 P1 RGUPOLJ N I CES.- N o és aq uell qui jo ,·ai g sa1,·,1r
als camps Corcons/' on era comandam s u pre m B u m ­
bomàqu icles Cl u t o mest orid isàrq u i d cs, 7 n é L de N eptú ?
A 1noTROG.- Ho recordo. Ben segur q u e et referei xes ;:i
aq uell de Ics armes d ' o r, les l egi ons del q u a l v as disper­
ACTE l sar d ' u n a b u fada, com fa e l ,· ent amb l es fu l l es o amb
Escena ú nica les can ves de Ics teu l ades.
PI RGOPOL\ N I C E -, A lffOTKOG PrnGOP L I N I CES.- Però a ixò n o és res, per Pòl · l u x !
A RTOTROG .- N o és res d e fet, per Hèrc u l es ! , com parat
am ? les a l t r�s p roeses q ue e x p l ic a ré (i1 p111-r) i q u e tu
rog i els mai no h as ret. (Dfrig in t-se als espectado rs) Si a l gú ha
P i RGOP OLl ¡ 1:s.- (S0 1·tin t de casa a ni b A rtot
de dins ) v ist u n h u m e m és menti der o m é inflar q u e aquest.
soldt1 ts de la seva esco rta, parla n t enca ra als
c l sol que cm t i ngui sota cl seu poder, seré el s eu e clau; no­
J\pa , feu q u e el m e u es_� u t l l uï més q u � c � s ;·ajos . �
s1 0, . u n a més té u na cosa: a casa seva es menja un Clrnfi tat d 'o l i ­
q u a n cl cel és serè , a t1 q ue, qua n ar �·1b1 l oca
veg ada enta u l a t el com bat, ofu s q u i el cam p visu al ves q u e fa tornar b o i �.
SI ma­ P i RGC WOL I . l ES.- ¡25] O n ets ?
e n cl cam p d e bata l l a e n e m i c . ( Pa rlan t amb
5
s n ev�, A R.Tt..Y�'ROG.- A q u í cm tens. Per Pòl · lu x ! , t aq u e l l e l efa n t
teix ) Men tres tant vull aco nso lar aq L� es _ta espa � :
uc ¡.-1 ta a l ' I n d i a, com l i vas trencar u n b raç a m b u n cop d e
perq u è no es l ame nti n i es dcsa n 1 111 1 , pcrq
q u e es m � r puny!
tem ps q u e l a porto i nac tiva . Pob ret � ! , e l l a ,
o, o n es P J IZClWULI N I C FS.- Com, « u n braç » ?
d e �an cs de fer x i x i nes els enc m tcs . . . Pcr
L

l ' Artotro 0t,- ? ARï'<... H ROG.- Volia d i r u n a « c u i x a » .

rop d' u n l1 0 - P I RGOPO U N I CES.- l a i x ò q u e no més l i ,· a i g d o nar u n
A Rl\)T ROG .- ( A cost ant- se)A q u í el tens , a p
r rer a m és a copct d e res .
rne fort i a fort u nat i d'as pec te rei a l , un gue
n les se­ A RTOTROG .- P e r Pòl · l u x , si t' haguessis e fl m;at, cl reu
més . M art no s ' a trev i r i a a par lar n i a corn par:
T cs. b raç li hami ;:i rra,·essat la pell i els budel ls, fi ns a sort i r
ves p roes es amb l es tc,
p e r la boc.-1 d e l ' el efa nt.
Pt RGOPO L I l TS.- N o ,·u l i parl a r d ' això ara.
:1cnn sc­
"l 1 -J c111 i n rcma t 111:rn tcn ir el joc d e p.Ha u les q u e P la ute
poss ib i l itat de tra-
,, u c·i � ,rn1h oc11/o n1 m ,1cic 111 i11 11cie tl t apro fi talll l..i. la". °
7. No111s de foct ur.1 �rcg..1 que signifiquen respeni ,·,1111c11r « ! i l i del
J u i r , 1 cir.:s per " , i�r.1, c:1111 p ,·isu al " i « carn l' de b_atal del prou gu111st.1 t¡uc combat fent sun,11 ,, i ,, fill del q ue l�S farntis per la incapal·itar de ma­
6. Refe rènc ia a C1 1rrnliv, cl p,ll'JS1L del �ra 1 110111 r obsc è: ,\;, nar». La ,. "i · còrnica» es de,·ia ac, nsc�uir [' Cr l:1. cn111hi 11:1L·ió de 110111,
d'un a co 111 èlk1 pbut i 11 ;1 rnste riL r. Tl'ni a tamb é un scnri ;,lri sonants amb un signilïc:11 pnc ,, l'al ç ada del ro èpic del lragmcnr.
CLIC.l " .
A RT TRl G .- Per Hèrcu l e s ! , n o val la p e na que m' exp l i ­
qu i s les teves p roes e s, le s con e c mo l t � é. (A part) El
meu v nrre em. crea totes aqueste s t nbu l ac1on s : le s
m e ves orelles han d'e s coltar per tal qu e l es m e ves
d e nts no estiguin d e socupade s , i h e d e donar p e r bo­
nes totes les sev e s m e ntide s .
PIRG POLI Nl ES .- (Capficat) Què és el qu� anav a a dir?
_ mu s sa t la teva e spasa , n 'haur i e s mata t ci nc-ce nts d'un
A RTOTROG.- Eh?, j a ho sé, el que vols d i r. Es v e ntat; p er
Hèrcul es, ho recordo pe rfec t ament.
P I R.G PL ) LI N IC:ES.- l què és?
ARTOTRClG.- Sigui el que sigui.
PIRGOPO LI N I ES.- Tens . . .
A RTOTRO G.- Segur qu e vol s l e s taul etes . L e s t inc, i tam-
bé el p u nxó.
P t RGOP l L I N I CES.- Qu e finam e nt saps adapta r el teu
pensam ent al meu !
A RTOTRl JG.- És e l meu d e ure conèixe r el s t e u s co st u m s
a fo ns i tenir cura d'ensu mar per endava nt el teu de s i g.
PI RG OPO L I N l 'ES.- R e cordes pots e r... ?
A RTOT ROG .- Me'n recordo. C e n t c i nquanta a C i lícia, 8
cent a Esc itolatrònia, 9 trenta a Sard es , 1 0 seixanta ma­
cedonis: cots aqu e st s hom es va s matar tu e n un sol dia.
P l RG P(l LIN lC ES.- Quants fan en total ?
A RTOTROG .- Set t1"1i \.
P t RGOPO LI N l ES.- D eu s e r això . Saps fe r bé e ls comp tes .
A RT TROG.- I no els tinc apunta ts , però me' n recordo
igual .
S . Revió de b costa meridi onal d 'Àsia Menor.
9. l\ l l�t compost que significa « país dels mercena ris escites».
L'Escítia crJ una regió que es trobava al �ord del Mar Neg re .
1 0. S .1 rd�s era L, capital de Lídia, a l ' Asia Menor.
40
PIRG OPOU N ICES.- P er Pòl·l ux, tens u na mem ò r ia ex­
cel·le nt!
ARTOTROG .- (A part) Els bons talls m e la refr esqu en.
P IRGO POLI NlCE S.- [50] M e ntre facis com fins a r a no e t
faltar à mai menj ar, s e mpre tindràs u n plat a la' meva
tau la.
A RTOT ROG. - I allà a Capa dòci a, on, si no s'hag ués es­
sol cop !
PIRG OPOLIN ICES. - P e rò corn qu e eren solda ders d'in­
fante ria, els vaig p e rdon ar la vida.
ARTOTR ? G.- 9 \1 è t'he d e dir, que no sàpig a t otho m,
que P1rgo l? olrn 1ces é s únic a la te rra pel seu valo r, la se­
va belle sa I l e s seves geste s insup e rable s ? Tote s les do­
ne s t'e s tim e n i amb raó, perqu è et s tan form ós! P e r
exem pl e , aquel l e s qu e ahir m'est irav e n d e la capa . . .
PIRG OPOU NJ CES.- Què e t van dir ?
ARTOTROG .- Em preg un t av e n insist e ntm e nt: «N o és
a 9 t:est Aqu il·l e s ? � , em diu u na, «N o», li r es ponc, «pe­
ro es el seu germ a». I una altra em fa, «Don cs és b e n
form ós, per Càsto r! I que distin git! M i ra qu e bé li e s­
cau la cabel lera. Afor tunad e s les d o n es qu e jeuen amb
el l ! »
PIRG OPOLINIC ES.- A ixò e t deien , de d e b ò ?
ARTO'�ROG. - Tot e s dues e m d e mana ren fi n s i tot que
avm et fes p assar per allà, com una p roces só.
P IRGO POLI NICE S.- Quin a desgr àcia tan o-ran p er a un
.
horn e s e r tan form b
ós !
AR: O'� ROG. - É s ben c e rt. Que p es ad e s són: p r egue n,
mtn � uen, supl i_ quen per pode r v e u r e 't, volen qu e et
p ort i a ca s a s e va, tant é s així qu e no puc dedic ar-m e a
les teves co s e s .
41
 anar _ al
P 1 RGO POU N I ES.- Em sem bla q u e j a és h ora d'_
allis ­
fò ru m , per d on ar la p aga als _mer cena ris que vaig
r am_b
tar :1q u í ahi r, [ 75] ja q u e el rei Sele uc em va _p rega
He d eC1-
m olta i n sistè ncia q uc li recl utés m e rcen ans .
dit ded icar al rei el d i a d 'avu i . ACTE J l
A RTU TRO G.- Apa , d ed i q u e m - nos- hi don cs ! Escena I
P I RGO PO L I N I CLS. - (Als soldats de la scvci esco
rta.) Es-
P A LLSTR lÓ
cort a, segu i u - m e !

Tin d ré l ' amabilitat d 'exposar-vos l ' argu ment d'aques­

t a comèdia, si feu la bondat d ' escoltar- me; però q ui no
v u lgui escoltar que s 'aixequi i s e ' n vagi fo ra, perq u è tingu i
on seure aq uell q u e vol escoltar. A ra, com que és per això
que t1 s heu assegut en aquest l l oc festiu, us diré l ' argu ­
ment i el títol d e l a comèdia q u e anem a rep res entar.
A q uesta comèd ia es titu l a e n grec « A l az o n » , n osal tres
en l l atí e n diem <, G l o ri osus>>, és a d i r « E l Fanfa rr ó » . 1 1
A q u esta ci utat és Efes . El soldat q u e se n ' ha anat al fò ­
ru m és cl meu amo, un fan farró, u n poca-r crgo n?a, u n
m erdós, carre gat de perj u ris i adul teris. Diu q u e totes les
dones l i van al darrere, p erò p er on passa és motiu d e b u r­
la de totes. Així doncs, l a majoria d e m eretri u , de tant ti­
rar- l i p eto ns, les veuràs amb els l l avis garre l l s . A ra, no fa
mult que sóc esclau seu; però Y u l l q u e sa p i � ueu com v:1i g
anar a raure ;1 J cs seves m a n s des p rés cl 'h,f fcT tin gu t u n al­
tre amo. Estigueu al cas, q ue ara començaré a ex p li car-ho.
J o tenia com a amo a Atenes u n j o-v e excel · l ent , [ 1 00]
q u e esti mava u n a cortesana, de ma re ate n esa, i aquesta el

Acbriment i nexistent en llatí, p erò necessari p i.:r mantenir la

1 1.
coherència del text.

43
+2
corr espo nia; aqu est és e l més bon ic dels amo rs ! � l j o ve un hoste del seu pare, u n vell encantador; q u e c o mplau el
1 2 per a u n un p or ­ s eu hoste enamorat i ens anima i ajuda amb obres i con­
fou env iat en mis sió ofic ial a N au pact e,
t a Ate ­ sells. I així, j o he ordit un bon estratagema per fer que es
tant afer d'es cat. 1v'Ien tres tant , arrib a per casu alita
com ença a trobin els enamorats. A l 'habitació que va donar el s o ldat
nes el sold at, s 'i nsin u a a l'am iga del me u amo ,
des o � �­ a la seva c onc u bina, o n n ingú més a parc d'ella p o t posar
fe r la gara -ga r a a l a seva mar� a1;1 b. vi, joi �s i vian
vota . Per o , �l s p �u s, hi be p e rforat la paret pe r q u è la n o ia pug u i anar
pa res. D'a que sta man e r a es ±a mtt m de l alca
l 'alca vo­ 1 vemr d'amagat d ' u na casa a l 'altra. I el vell ho sap, de fet,
tot just es pres enta l 'ocasió al sold at, es b u rla de
amo . El s o ldat , ell em va donar la idea.
ta, la ma re de la noia que estim ava el meu
mar e, A més a més, el me u company d 'esclavatge, a q u i el
don c s fic1 la filla en u n vaix ell, d'am agat de la seva
Q an 1;1'as ­ soldat va confiar la custòdia de l a conc u bina, és un pobre
i port; la noia , a des grat seu , cap a � uí a Efe s.
u
d Ate � home, a q u i amb divertides maquinacions i hàbils en­
sabe nco que s ' h an emp orta t la noia del meu amo
p uc , 1 ganys posa r em un tel als ulls i així farem q u e no ha 0cri vist
nes ac o nsecr ueix o u n vaix ell tan de pres sa com
n otíc ia al el que ha visc.
m';mba rco bcap a Nau pact e per c omu nica r l �
la volu n­ [1 50] I perquè d'ara endavant no us confo ngu e u ,
me u amo . Qua n arri bem a alta ma r, es com plei x
on em tro­ aquesta noia representarà alternativament el paper de
tat dels déu s: uns p irate s s'ap ode ren de la nau
b el 11;-eu dues, la d 'aquí (assenyalant la casa de Pirgopolinices) i J a
bava . Em v e i g perd ut aban s de re.u nir- m e a n:
ra em don a d 'allà (assenyalant la casa de Periplectomen), i serà la ma­
amo , corn m' hav ia pr o pos at. El qm em c apt u
a casa seva , teixa, però fi ngirà ser una altra. Així ens rifarem el cr u ar­
com a rel.Ta l al sold at. Q u an aqu est em por ta
Q u a_n : l � a dià de la noia. (Se sent grinyolar la porta de La ca�a de
hi veig l';m iga del meu amo , la noia d'A tene s._
e no l i � 1n­ Periplectomen) Però ha grinyolat l a porta del vell veí;
em veié , em va fer u n seny al amb els ulls perqu
l a noi a es és ell qui s u rt: ve't aquí el vell encantador de qui u s he
gís la para ula; desp rés, a la prim era oca sió, [ 1 25]
parlat.
plan y amb mi de la seva sort :
a At nes
D i u que vol fu gir d'aq uell a casa p_ er torn ar _ � ;
no odia nmgu
que esti ma el meu amo , e l d'A tene s, 1 que _
erad es l � s
tant corn aqu est s o ldat . Jo, u n � veg ada c o nsid
s, les va1 �
i nten cion s de la noia , vaig agaf ar une s tau lete
p erq u e
sege llar i d'am agat les vaig don ar a u n mer cade :
r ava la
les por tés al me u am o , el d'A tene s, el que �sta �
ter dir due;5
n o ia. Li deia q u e vingu és. Aq u est no s'ho_ va
casa del ve1,
veg ade s; no sols ha ving u t sinó que s'all ot¡a a
Lepa nt.
1 2 . Ci ll [ilt d'Et òlia, cone g uda més carei corn a

45
44
 P E R l PLECTOM E N .- No és Palestrió el q u i se m' atansa?
P 1\ LESTRI Ó.- Com estàs, Peripl cctomen ?
P ER I P LECTOJ\ '.E 1 .- Si pogués escol l i r pocs h omes prefe-
_ _
n n a veure 1 t robar més q u e no pas a tu.
P i\L ESTR IÓ.- Què p assa ? Per què fas renou cont ra els de
Escena 11 ca nostra ?
P E R L P L ECTOMEN, P A L ESTR l Ó PE R I P L ECTO M E N .- Estem perd u t s .
P A L ESTR l C) .- De q u è e s t racta ?
P E R l PLECT01'1EN.- Tot s h a descobert !
P ER l PL FCTO M F N .- (Su rt enfadat i cridan t) Per H èrcule s PA LESTR l ().- Què s ' h a d escobert ?
q u e s i no li trenq ueu els astràg als a q ualsev ol estran y
13 P E R L I LECTOJ\'! E N .- Fa p oc, no sé q u i dels H)Stres des d e
que ve ieu a la teul ad a, us faré la pell a tires. Ara result a l a teulada h a descobert [ 1 75] a tra\·és de l 'i mpluvi Fi ­
que els veïns són testi m o n is del q u e succe e i x a casa l ocomàsia i el meu hoste besarit -se a cas ..1 meva.
m eva, espi::un a d i ns a travé s de l ' impluv i ! Donc s us h o P1\ L E ºTRl ò.- Q u i els ha vistos ?
adver teixo a t o t s : q u al sevol perso na d e casa d e l solda t, P E R l PLECTOrvt E N .- Un cornpan!· teu, u n esclau.
q u e veieu a l a nostr a teu lad a, fora de P al estrió , preci ­ PALESTR I O.- Qui és ?
p i te u- l o a l carre r. E ncara q u e digui q u e va a l d arrer� PERI YLECT0 �1 E N . - N o h o sé. H a desaparegut tot d ' u na,
d ' u n a gallin a, u n colom o u n a mona ; esteu acaba ts S J en un t res 1 no res.
no l 'apall isseu fins a l a m ort. l , a m és, perqu è no p u ­ P /\ LESTRl ó.- (A pm·t) Sos p i to . . . q u e estic perdut.
gui n i nfri ngi r l a l l e i d e l j oc, p rocu reu q u e torn i n a casa P E R ! P l . l: CTOrvI E N .- M entre s'al l u nya, cm poso a cridar:
sense astrà gals per j u gar al conv it. (< ei, tu ! , , li J ic, «què fas a Ja teulad a ? » i c i i , tot fugint,
P A LESTR I Ú .- Pel que sento , els d e ca nostr a e n deuen e m diu q u e està buscant una mona.
perq u è cl vell mani d ' a i x afar els ·P A i 1-s� · R 1 ó .- (1 pa rt) A i , pobre de m i ! , q ue em Yeig
h aver fet alo-u :::, n a '
m 'ha o b l i t:;at a monr per culpa d u n a bestiola de res ! (A Pe­
astrà ..,.ztls
t,
als ¡y1 cu s co m nan r - d 'esc l avatg e. Però
vs
exclò s a m i i tant m e fa el q u e fac i als altres . M ' h i adrr - riplcctomen ) Però, F i l ocomàsia encara és a l l à ?
çare.
/ PE R I PLE TO M F .- H i era. q u ;rn h e sort i t .
PA I .E �T R I Ú-_ Vés, sisplau, i d i gues-li guc passi a l més
ª:'L"\t p oss 1b]c _a l'al tra banda, perquè la Ycgi n els de casa
1 .3 . El rer111e ,, ;:i stri�a ls" (u1-rcs p L)ll ;1I t,ilos l la L í q ue te n i a un do­ s1 no vol q u e, per c u l pa dels seus amors, a tots nosaltres,
taló
ble semit. ,, ;1std g:1I » \ ns del t.1ló) i ,, t ab a " (dau fer :rn 1b l 'us del que som es ·l aus, ens obligu i n a casar-nos amb una creu .
d ' alguns a11i 111.1ls). Pcri p lcc to rn c n utilitza a q uest terme, amb cl doble P E R I PLECTOt'l1 E N .- Ja l i h o he dit. Si nu demane res
i fi-
scn;it q ue colll p t1rta, tol Fen t u n jL1( de p araule s al colllcn ç;1111en t
11;11 del �cu d i s c u rs. mes...

46 ..p
PALESTRIÓ.- Sí. Li diràs això: que no s'aparti per res de
la natura femenina i que demostri practicar les arts i
normes del seu sexe.
PERIPLECTOMEN.- Què vols dir?
PALESTRIÓ.- Que convenci el qui l'ha vista, que no l'ha
vista pas. Encara que l'hagi vista aquí cent vegades,
que tot i així ho negui. Té un bon pamet de cara, llen­
gua, perfídia, malícia, audàcia, desvergonyiment, se­
guretat i murrieria, per confondre el qui l'acusa, amb
els seus juraments: té un caràcter fals quan parla, fals
quan actua i fals quan jura, és mestressa d'enganys,
mestressa d'afalacs, mestressa d'encanteris. Una dona
que sigui múrria no demana ajut a un hortolà. Té
l'hort a casa amb condiments per a qualsevol malefici.
PERIPLECTOMEN.- Li comunicaré tot això, si encara és
aquí. Però, a què dónes voltes en el teu cap, Palestrió?
PALESTRIÓ.- Calla una estoneta, mentre aplego els
meus pensaments en la meva ment i delibero sobre el
que he de fer, sobre l'astúcia que he de preparar contra
el meu astut company, que l'ha vista aquí besant-se,
perquè no hagi vist el que ha vist.
PERIPLECTOMEN.- [200] Pensa-hi. Mentrestant, jo
m'apartaré una mica de tu. (Es retira a una banda, sen­
se deixar d'observar Palestrió)
Mira, quina postura ha adoptat, amb el front arrugat,
preocupat, pensatiu. Es dóna cops al pit amb els dits,
sembla que vol fer sortir fora el cor. Vet aquí que ara es
tomba: repenja la mà esquerra a la cuixa esquerra i
amb els dits de la mà dreta passa comptes, tot donant
cops a la cuixa dreta. Quins cops es dóna! No se li acu­
deix el que ha de fer. Ha fet petar els dits. Està amoï­
nat, canvia constantment de posició. Guaita, ara sac-
48
seja el cap, no li agrada el que se li ha acudit. Sigui el
que sigui, no ho abocarà pas cru, ens ho donarà ben
cuit. ( Veient que Palestrió posa el mentó sobre el puny
clos). Té, ara fa un edifici: posa una columna sota el men­
tó. Fuig ! , no m'agrada gens aquella construcció,
doncs, he sentit a dir que un poeta bàrbar té el cap sos­
tingut per una columna, i que el custodien a tot hora
un parell de guardians. 1 4 Visca! Quin posat ha adop­
tat, per Hèrcules ! , digne d'un esclau de comèdia. Avui
no descansara ni un moment fins no haver aconseguit
el que vol. Crec que ja ho té.
(A Palestrió) Fes el que has de fer, desperta, no et dedi­
quis a dormir, tret que prefereixis que et despertin els
fuets i et deixin morat. T'ho dic a tu, Palestrió, (llacu­
na 1 5 ) t'estic parlant ! Vinga, desperta; vinga, espavila't;
vinga, que és de dia!
PALESTRió.-Ja et sento.
PERIPLECTOMEN.- No veus que l'enemic és a prop teu i
el perill a la teva esquena? Pren una decisió, agafa for­
ces i ajut per a aquest assumpte. Afanya't, no hi ha
temps per perdre. Anticipa't per algun camí a l' ene­
mic, envolta'l, tot guiant el teu exèrcit per algun con­
gost, estreny-lo amb un setge i prepara la defensa per
als nostres; talla les provisions als adversaris i obre't
un camí [225] per on puguin arribar amb seguretat per
14. Al·lusió al poeta llatí Nevi («bàrbar» per als grecs), que, en el
moment que es representà la comèdia per primer cop (pels voltants
de l'any 205 aC), devia trobar-se empresonat per causa dels epigra­
mes que compongué contra els Escipions i els Metels.
15. Potser anheriatus vestis: «fas com els cavalls castrats» ... «que
dormen tot estant drets» com als Menecmes, 395.
49
 a tu i les teves leo-ions
b els aliments i les provisions. Apa, a
la fei na , la cosa és uro-enc! . d e se-
Troba, inventa, serveix
b
guida un pla calent, a fi que el q ue aquí s'ha vist no s' hag1.
vist i el que ha passat no bag1 passat. (A�s espectadors)
Aquest home escomet una gran empresa, aixeca una gran
fortificació! (A Palestrió) Si afirmes de fer-te càrrec tu sol
d'aquesta rasca, confio que podrem esclafar l'enemic.
PALESTRló.- Ho afi rmo i me'n faig càrrec.
PERIPL ECTOMEN .- I jo afirmo que aconseguiràs el que
desitges.
PALEST R L ó.- Que Júpiter et s igui propici!
PERIPLE TOMEN.- Series tan amable de posar- me al
corrent del teu pla?
PAL.ESTR I .- Calla, mentre et po rto al domini dels meus
es tratagemes, perquè conegu is els meus p lans tan bé
com ¡ o .
PERlPLECTOM E N .- Sóc una tomba. 1 6
PALESTKié> .- E l meu amo està cobert amb l a pell d'un
elefant, no amb la d'un home i no té pas més intel­
ligència que una pedra.
PERlPLECTOMEN.-Ja ho sé.
PALEST R l .- Vet aguí el p l a qu e proj ecto, l 'estratagema
que posaré en marxa: Diré que ha arribat d'Atenes una
germana bessona de Filocomàsia amb un � m� n � seu;
que s'assem blen com dues gotes d e llet; 1 d1re que
s 'a llotaen com a hostes a casa teva.
PER L PLE¿rOMEN .- Visca, visca, excel·lent ! El teu pla és
una merave l l a !
1 6 . Trad ucció co rresponent a l'expressió d e Periplectornen: sa­
hta sumes indidem, que signi fica l iceralrnenc « ho creuràs d 'allà ma­
teix in r.1cce ».
50
PA LEST Rl Ó.- D e manera que si el meu company l'acusa
davant del soldat d'haver- la vist besant-se aquí amb
un estrany, j o per cont ra al · legaré qu e és l ' altra qui
ha vist el m eu company b esam-se i abraçant-se a casa
teva.
PER I PLECTOMEN .- Fantàsti c ! J o d iré eJ mateix, si el sol­
dat em fa preguntes.
PALESTRI Ó.- Però has de dir que són idèntiques i cal in­
formar Filocomàsia perquè ho sàpiga, que no titubegi
si el soldat li fa p reguntes .
PERIPLECTOMEN.- Qu i n engany més sav i ! Però, s i el
soldat les vol veure totes dues j u ntes, [250] què fem ?
P ALESTRlÓ.- És fàcil. Es poden i nventar m i l excu ses:
«No és a casa, ha sortit a passej ar, ara dorm, s'arregla,
es banya, està menj ant, està bevent, està ocupada, no
té temps, no pot», aj ornaments, els que vulguis, men­
tre li fem creure des del p rimer moment que són veri­
tat les mentides que h o m li dirà. L 7
PERIPLECTOMEN.- Em sembla molt bé.
PALESTRió.- Vés-te'n, doncs, a dins i, si la noia és enca­
ra allà, fes -la passar ràpidament a casa nostra. Posa-la
al c orrem d e tot, aconsella-la i adverteix-l i que seguei­
xi els nostres plans com el que hem tramat sobre l a se­
va germana bessona.
PERIPLECTOMEN.- Te l a i nstruiré ben i ns tnúda. Alguna
cosa més ?
PALESTRió.- Que te' n vagis a casa.
1 7. Traduïm com a im personal una forma verbal que diverses
edicions constaten com a nientibitvtr o menúbimur. Semblaria més
probable en el seu context aquesta ú l ti ma, però l'edició que seguim,
feta per W.M. Lindsay, opta per la primera.
51
P E R l PL [Cl'() íVl E N .- Jvl e'n vaig.
Pt\LE -,ïrn).- Tam bé j o me n'ani ré a casa i em dedi caré
d i s s i m ulad ament a i n ves tigar q u i ha estat l ' esclau
co m p a n y m eu q u e a v u i ha a n at d arrere de l a mona.
Segu r q u e aq u e l l n o haurà p ogut resi stir-se a expl i car a
alg u n co mpany q u e h a vist l ' a m i ga de l ' amo a l a casa Escena I ll
del costat besant-se amb un jovenet desco n egut. Ja ESCEL E D R E, P A U:S lïZ l l"l
m 'h o conec jo: « N o puc mante n i r e n secret el q ue n o ­
m é s j o sé». S i descobreixo q u i l ' h a vista, d i rigiré con­
tra e l l les meves màq u i n es d e guerra. 1 8 Tot és a punt. ESCELED RI:.- (Pa rlan t a m b si matezx, m e n t re rn rt de !a
Estic decidit a captu rar el n os tre home per la fo rça de casa de Pirgopolinices) Tret q u e avu i hagi passejat per
les armes. I s i no el trobo així, a n i ré ensu m a nt com un la teu lada e n som n i s , estic segur, per Pòl · l u x, d 'h aYer
gos de cacera, fi ns q u e hauré trobat Ics petjades d e l a vist aquí a casa del veí, F i l ocomàs i a, l 'am;1 1 1 t d e l ' anrn,
gu i ne u . (Se sent grinyola r fa p o rta d e la Cttsa de Pirgo­ q u e s ' es tava b uscant p ro b l emes.
polinices) Però, ha gri n yolat b porta de casa nostra, PAL.EST R I Ú.- (A pa rt) [275 J És aquest el q u i l ' h a vista be-
moderaré el to d e veu , perq uè està sortint cl meu com­ s a nt-se, pel q u e h e sentit.
p;1n�, guard i à de F i l oco màsia. ESC E LEDRE.- Qui hi h a aquí?
PA LEST R l é>.- El teu compan _v. Q u è fas, Esceledre?
ESC E I .ED R E. - P:1 l estrió, est i c cont ent d ' h aver- t e t robat.
P /\ LEST R ! L '-i.- Què p;1ssa ara ? De què e t ract.1 ? E x p l ica-
m ' ho.
ESCE LED RE.- E rn temu . . .
P1\ L ESTR l ó.- Què t ern s ?
Esr.Fl .ED R L- Tcm o q u e avu i , per H èrcu l es, tots e l s es­
c l ;1us de l a casa saltem d e cop a l a p e n a m àx i m a d e tor­
tu ra.
PAi JSlïZ I U.- Salta-hi tu sol, q u e a mi no em \,-1 n els salts
d e ca p m e n a.
EsCE J .EI > R r-: .- Potser n o saps cl q u e acaba d e passar a
L·asa.
l S. El text l latí p aria d íí1/1C',1//I p luteos r.¡ 11c: « m antel lets i p ara­ PA LESTRi<.\- r q uè acaba d e passar ?
p ,, u r i l i rzars p eb . l t J. L';l !l ts d ' u n a ciu tat.
ets ESCE Ll:J ) IZ E.- U n escà nd o l .

S .2 S3
PAL ESTR I O .- G uard;1-t' ho per a tu . N o m'ho d igujs, q u e
no ho v u l l saber.
EsCELEDR I�.- N o deixaré que ho i gnoris. Av ui, estava
segu i n t la nos tra m o na per la teu lada d 'aquesta casa . . .
PALEST R l l'>.- Per P òl· lux, Esceledre, u n h o me d e res se­
guint u n a bestiola de res .
ESC E LE D R I:.- Que els déus et confongu i n !
PALEST R I ( .- 1 tu . . . , j a q u e has comen çat, és j ust que
cont i n uïs parlant.
Es ELEDRE.- Per casualitat, a través de l ' i mpluvi he do­
nat una ul lada a casa d el veí i ve't aquí que vei g F i lo­
comàs ia b esant-se amb un jove descon egu t.
PA LESTR I Ò .- Qui na barbaritat sento de la teva boca,
Esce led re ?
EsCELEDIZ E.- Segur q ue ho h e vist.
PALEST R l 1..">.- Tu mateix ?
Es ELED R E.-J mateix amb aquests ulls meus.
PALEST R I \- Vés, el que d i us és inversemblant i no ho
pots ha ver vist.
Es E L E D R E.- Er sembla que no hi vei g clar?
PA L ESTR l '>.- Això seria mil lor que ho diguessis a un met­
ge. Però ;1questa h istòria, s i els déus t'estimess in, no
l 'esbomb:1ries a la l leugera. Estàs ex posant les teves ca­
mes i cl reu cap a un peri l l mortal. En qualsevol cas, tens
assegu rada la teva perd ició si no pares de dir bestieses.
Es ELEDRE.- Com que en qu alsevol cas ?
PALESTRIC.'> .- T'ho diré. En primer cas, si acuses Filoco­
màsi ;:i i:n fals, estàs perdut; en segon cas, si és veritat, tu
que li has estat assi gnat com a guardià, també estàs perdut.
ESCEL E D RE.- No sé el que serà de mi, però sé que estic
segu r d ' haver-ho vist.
PA LESTR I · .- [300] Hi i n si steixes, des graciat?
S4
Es�E L ED R E .- Què vols q ue et d igu i si no el que h e vist?
E s més, ella encara és aqu í d i ns a casa del veí.
PA LESTRió.- Ah, però no és a casa ?
Es � ELED RE.- Fes-hi un cop d'ull tu mateix, entra, car j o
¡ a no d emano que s e ' m c regu i .
PALESTR l ó.- Estic decidit a fer-ho
ESCELEDR E.- Jo t'esperaré aquí; al mateix temps estaré a
l 'agu ait, per quan torni la vedella cap aquí de la p astu ra a
l'estab le. (Palestrió entra a la casa) I ara què faré ? E l sol­
dat m ' h a fet el seu guard ià; s i la denuncio, estic perdut, s i
callo, també estic perdut e n cas q u e això e s descobreixi .
Què hi ha de pitjor o més atrevit que u na dona ? Mentre
jo er� a la teul ada, ella es va llançar fora de casa. Qui n
atreviment e l seu, per Pòl·lux ! S i e l soldat ho sab és, crec,
per H èrcules, que penjaria a la creu la casa sencera, amb
aq �1est in clòs (assenyalant-se a si mateix). Sigui com si­
gm, per Hèrcules, és millor ca1 lar que acabar malament;
no puc vetllar per u na dona que es p rostinie.ix.
PA LES'fR fÓ.- Esceled re, Esceled re ! , hi h a a la terra u n
home més atrev it que tu ?, algu n més exposar a l ' ene­
m istat i a la còlera dels déu s ?
ESCELEDRE.- Què h i ha ?
PA LESTRló.- Per què no fas que t'arren q u i n aq u es ts
u l ls, q u e veuen el que no existe i x ?
ESCELEDRE.- Com, e l que no exis teix?
PALESTR TÓ.- No compraria jo la reva vida n i per una
n ou podrida.
ESCE LEDR E.- Què p assa?
PA LESTRió.- Que q uè passa, em p regu n tes ?
ESCE LEDRE.- I per què n o hauria de preguntar-t'ho ?
PALESTRJÓ.- I per què no fas que ec tal l i n aquesta l l e n -
g u a t a n l larga ?
55

Es E L E D R E. - Per q u i n a raó h o haur i a de fer ?
P/\L FSTR ló.- Ve ' t aq uí q u e F i l ocomàsia és a casa, tu que
deies haver-la vist a casa del v eí, besant-se i abraçant­
se amb un altre .
Es ELEDR E.- É s estrany q u e t 'a l i mentis amb j u l l , 1 9
quan e l blat v a t a n barat.
PA LESTRl ó.- Q u è vols d i r ?
ESC ELEDRE. - Que ets miop.
P .'\ L ESTJZ I Ó.- Tu, perdulari , per P ò l · l ux, sí q u e ets cec i
110 m i op, perquè segu r que el la és a casa.
EsCELEDRE .- Com q u e a casa ?
P /\L ESTIU ú.- Doncs a casa, per Hèrcu l es.
ESCELEDRE.- Vés, es tàs j u gant am b mi, Palcstrió.
P ALESTRló.- [325] Llavors dec te n i r l es mans brutes.
Es ELEDR E.- Per q u è ?
P /\ LESTR ló.- Perq uè j ugo a m b porq u cria. 20
ESCELE DRE.- A i del teu cap !
P A LESTRI . - Has d e vetllar pel teu, Esceledre , t ' h o asse­
�
aº u ro ' si no can v i es d ' u l ls i d e l l enguatg e. (Se sent gri-
nyolar la port"1 de la casa de Pi?-gopolinices) Però h
porta d e ca n ostra h a grinyol at.
ESCE L E O R E .- 1 jo v i g i l o a q u el l a altra porta, car no hi ha
u n a altra man era q u e e l l a pugui passar d ' u na casa a
l 'a ltra s i n ó per la porta d 'e nt rada.
P A I . ESTR I Ú .- Però s i e l l a és a ca nostra! N o s é q u i n s ex­
cessos, Esceled re, 2 1 et tu rmenten.
l 9. A nt i g ament, hom cre i a q u e cl j ull er;1 p erj udicial pe r a la v i s t ;1 .
20. /\ l text h i h a u n j oc d e p araules e n tre /11do ( ,, j u gn " ) i luto
. ESC E L F D RE.- Apa, do ncs fes- h o . (P{llestn'ñ entra a rns{l
( " l l ot, p o rq u cria") q u e no h e m p o g u t m a n tenir
2 ¡ . N l1 hem p u g u t re p rnd u i r 1111:s fidel ment l a paronomàs ia:,
Sct:ledre scelcr, 1 .
56
·1
ESC E LEDRE.- J o v e i g a m b els m e u s u l ls, raon o amb el
meu cap i em refio de mi mateix més que de cap altre:
n ingú mai no em trau rà del cap g u e e l l a és dins
d ' aq u esta casa. Em p l antaré al d avant, perq uè no passi
d ' am agat cap a casa nostra sense que j o m e n ' ad o n i .
P A LESTR IÓ.- (A pa rt) Aquest j a é s m e u . Aviat c l trauré
d e l a seva trinxera . . . (A Esceledre) Vols q u e et faci con­
fessar que veus vis i o n s ?
ESCELEDRE .- Apa, fes .
P A LESTRl ':> .- 1 q u e n o saps u t i li tzar e l cap ni e l s u l l s ?
E s ELEDRE.- D' aco rd .
PALESTR l ó .- No és cert que afi rmes q u e l ' amant del
nostre amo és d i ns d ' aq u esta cas a ?
ESCELEDRE.- l assegu ro q u e l ' h e ,, j ta besant-se aq uí
dins amb un estrany.
P A LEST R t ().- Saps q u e n o existeix cap pas de casa nos tra
a aq u es ta casa ?
ESCE LED RE.- H o sé.
PA L ESTR J Ó .- N i una t errassa, ni u n h o rr , L ret que hom
p assi per l ' i 111 l--1 l u v i ?
ESC FLED R E.- Ho sé.
PA LESTR IÓ.- I si ara e l l a és a casa, si fai �g q u e la veais t,
sor-
t .i r d e casa nostra, no et mereixeràs u n a b o n a pal l i ssa?
ESCELEDR E.- Sí.
P A L ESTJ, 1 0.- Vi gi l a aquesta porta, q u e no se t 'escapolei­
xi d ' amagat i passi d ' u na banda a l ' a l t ra .
EsC ELfDRE. - A ixí penso fer- h o .
PA LESTR I () .- . Te l a faré comparèixer a q u í a l carre r pel
seu p ropi peu.
del soldat) Vu l l saber si j o he \' Íst el q u e h e vist o si e l l
farà, com assegura, q u e c l la s i g u i a casa. Perqu è j o,
S7
 sens dubt , tinc e l s meus propis ulls i no els demano
en p rescec a d 'altres. Però, aquest sempre es co � porta
com un paràsit amb el la, és al seu costat, és el_pr � mer a
er cridat a tau la, el primer a ser servit; [3 50] fa si fa no
fa al voltant de tres anys que és amb nosaltres i entre
els nostr es no n ' h i ha c·a p altre q u e s igui tractat millor Escena I V
que c i i . Però cal que estigui atent al que faig, vi gilar PA LESTRJÓ, Fl LOCOMÀSIA, ESCELEDRE
aquesta porta. No e m m ouré d 'aq uí. Estic segur, per
Pòl · l u x, que no m' ensarronaran pas.
PALESTRl Ó.- (A Filocomàsz:a, tot sortint de casa de Pir­
gopolinices) M i ra de recordar les meves i nstruccions.
F r LOCOMÀSlA .- No entenc que m'ho hagis de repetir
. tantes vegades.
P ALESTRIÓ.- És que tinc por que no siguis prou astuta.
FILOCOMÀSIA.- Dóna-me'n deu de les menys malicio­
ses, q ue jo sola, amb el q u e em sobra, les ensenyaré a
ser-ho de debò. Apa, ara continua amb el teu en gany;
jo m'apartaré una mica de tu .
PALESTRló.- (Acostant-se al seu company, que es troba
davant de la porta de Periplectomen amb els braços es­
tesos) Què hi dius, Esceledre ?
ESCELEDRE.- Faig la meva fei na. Però tinc orel les, di­
gues el que vulguis.
PALESTRlÓ.- Crec que d'aquesta m anera has de morir
fora de l es portes de l a ci utat, 22 amb els braços estesos
a la creu.
ESCELEDRE.- Per quin motiu ?
PALESTRió.- Mira a l 'esqu erra: qui és aquella dona?
ESCELEDR E.- Pels déus i mmortals, és l'amant de l'amo !

22. A Roma, les execucions p úbli q ues s ' efectuaven fora de l a

ciutat.

58 S9
P A i .EST R i C\- Tam bé m ' ho s e mbla a 111 1 , per Pò l · l u x .
A pa, do ncs, q u an Y u l gu i s .
ESC E l .f D R F .- Q u è h e d e fer ?
P 1\ L ESTRl l ·1.- Prepara't a 111 o r i 1· .
F 1 1 l ) C0;'1:I AS 1 /\ .- (Aprnp{ln t-se, in dig nada) O n és a q u est
escl a u m odel q u e rn ' lu acu sat e n fals d ' u n a i n fà m i a
terr i b l e, i n n o c e n t com sóc ?
P A LIST R l l\- M i -te' l ! És el l q u i m ' h a d i t cl q ue t ' he d i t.
["' 1 1 ocu r-- 1 i\S I /.\ .- Tu , trap e l l a, afi r m es have r- m e vist a ca-
sa del YeÍ besant - m e ... ?
Pl\ U:S l ïZ 1 (1.- Sí, arnb u n j o ve desconq:;ut, ha d i t .
Esc 1: 1 .Ernff. . - S í q u e ho he d i t , p e r Hèrcu les.
F i u. 1c(.) i\I .\ S1 A .- Tu m ' h as v i s t ?
Es E L l· l > R E.- 1 a m b aq uests u l ls, per l·l è rcl! l es.
F1 LOC01\ 1 i\ S 1 A .- Els perd ràs, e m sc mb b, perq u è v e u e n
m és d e l q u e Y e u c n .
E s , E Ll:. D IU: .- M a i n u c m t ra u reu d e l ca¡,. , p e r Hèrcu l es,
haver \· ist cl q u e he \· i s L .
F l u K01\ l i\ ï ,\ .- S ú c estú p i d a i ben x i m p l eta d e p�u-L -1.r
amb aq uest boig, q u i , pe.r Pòl · l u x, fa ré penjar.
Esc H. E l ) R E.- N o m ' a m e n acis. Sé q ue l a creu serà L1 m e­
va tom ba; a l b ban escat enterrats els m e u s avan tpas­
s ,Hs cl m e u pare, l 'av i , cl b esa v i , cl rebesavi. Les teves
a m e n aces n o poden arranc:1 r-111e els u l ls. [375 J Però,
nd l d i r-te du cs p arau les, Palcstrió: si u s p h u, d ' on h:1
s , rt i t aq u cs u ?
p i\ l . ESTR l t) .- f ) ' 0 1 1 \'Ols q Ul' S U rt i , s i n LÍ d C C1S a ?
ESCl:. L l::I)R E.- D c cas a ?
PA l . l::STR l t).- És q u e n o c m crcl1 .s ?
Esc : F U U IU. . - E t crec . É s d e d ebò e x t raord i nari c o rn ha
pogut passar d 'a l l ?t cap aq u í; perq u è, per d escomptat,
a casa nnst r:1 1 1 0 h i ha n i u n a terrassa, ni un j ard í, n i u n a
60
IÏ n es t ra q u e nu estig u i n e n reixa ts. (A Filoc omà s ia ) No
.
h, ha d u bte q u e jo t ' h e v i s t ag u í d i n s ( ;\ ssen wd(l n t /(1
cas,1. de Pcrip lccto m en).
P A L ESTR I ().- Con t i n u es Yol c nr - l a acus,u. poc1 - \·ergo
­
nva?
F I UJCO t\ l À S I /\ .- Per C.?lsto r, a i x i' d u n es n e cL1 fal s e l
s u m n i q u e h e t i n gut a q u esta n i t .
P A L l:S rR ! () .- Q u è h as s o m i at ?
F 1 1 ,ocu r-- 1 A s 1 1\ .- L'ex p l i caré. Però , s i u s p la u , esti g u eu
a!
cas tots d os . A q u esta n i t he s o m i at q ue l .1 111cYa �crm a­
n a b esson a v e n i a a Efes d es e.l A t e n es amb u 1 1 °am a n t
s e u i q u e s ' h osta t j a v en a casa d e l Y c í.
P A L! :ST R l l).- (/1 pt1rt) Està c.,,:; p l i c a n t c l s o m n i d e Pa­
lcstri ó. (A Filoco m�1s1a ) Vi n ga, c o m i n u a . . .
F I L .OCU /\1 1\, l A .- Se'm v e i a m ; l t come nta �,er l 'arrib ada
d e l a meva gcr rn a n a, p e rò, p e r c u l pa sc\·a m 'ex osa\·a a
. p
u n a g reu sos �1 1 t a . H e so m i at q u e u n L'Scbu m e u m 'acu­
sava c.l ' h a,"Cr-1 1 1 e besat amb un j oYC c.l esct n c g ut, (a Es ­
celed re) com L1s tu a ra, q u an c r;:¡ l a m c,·a germ a n a bcs­
so1u q u e hav i a be at e l s � u propi a 11 1 :1 nr . D 'a u esta
. q
falsed at h e sn111 1 a r q u e h,1\·1a estat acusa c.b en fa ls.
P A i . ESTR i (\- l cl LJ U C e t succ � e i x d cs �1 c rra n o és el q u e
record es h a\-cr \' ! s r e n so m n i s ? P e r l·l è n- u ! es, el som n i
s ' h ;i frt rea l i t at ! E n t r·;:¡ i fes oració . C rec c¡ u e a i xò s ' h a
,
d ex p l i c;ir a l s u l d a t .
fl l_U� '.( 1 /\ t �� L\ .- Es t i c Jccic.J ida ,1 fer-ho , nu su �,ortaré q u e se
1 1 1 acusi 1 111 p u n cmcnr en l a is d ' u n a i nfà m i a ct,m
. aq uesta.
EsC E L E DI � �·: .- Ti n c p 0 r ¡1cl q u e he fet, em cnu tota l 'es­
q u en a . - -'
23. Esccled rc p arb d ,.• h c,·,ï� ,L'r pre11w11 i1uria d e l .1 pall issa q u e
rcbr�.
PAL.ESTR I l\- Saps que estàs perdur ?
ESCE LED R E .- Ara s í que és segur que és a casa. Però n o
és menys segu r q u e vigilaré l a n ostra porta, sigui o n si­
gu i ella.
PALEST R I <.\- Però, Esceledre, sis plau, [400] no veus
com s' assembla el seu somni i la teva sospita d ' h aver­
la vista besant-se !
ESCELED R E .- N o sé ja si he de creu re' m a mi m ateix; ai­
xí, el que crec que h e vist, j a penso que no h o he vist.
PAL ESTR l (').- C rec que en tres en raó u na m ica tard, per
Hèrcu l es : si això h a arri bat a oïda de l 'amo, estàs com­
pletam ent l lest.
ESCELEDRE.- A ra m' adono per fi que tenia una boira
davant dels td Js.
PALESTR l t\- Fa estona, per Pòl·lux, que això és evi dent,
perq u è aquesta ha estat sem pre aquí d i ns .
ESCELEDR E.- Ja n o s é què d i r. N o l ' he vista, però l ' h e
VJSta.
PALESTR l l\- Per Pòl·lux que gairebé ens perds per la te­
va ximpleria. Per voler fer-te el fidel amb l 'amo, de
poc et perds del tor. (S 'obre la porta de la casa de Pe­
riplectomen) Però, han gri nyolat les portes del veí.
Cal laré.
62
Escena V
f L LOCO MÀSIA, ESC E LEDRE, PALESTR 1Ó
F l LOCOM À S I A .- (Sortin t de casa de Periplecto men,
tot p a rlan t als de dins) Posa foc s o b re l ' al tar, p er­
q u è en la meva a l e gria adreci l l o a nces i agraïments a
D i a n a Efèsia i a fi g u e l a perfu m i a m b l ' agra d ab l e
fl aire aràb iga, p e r haver- m e salvat l a v i d a a l e s c o n ­
trades de Neptú i en e l s s e u s tempestu o s o s tem­
p les, on h e estat l l arga m e n t sacsej ada per c ru el s
ones.
EsCELEDRE.- Palestrió, Palestrió !
PALESTRló.- Esceledre, Esceledre ! , què vol s ?
ESCELEDRE.- Aqu esta dona q u e acaba d e sortir d ' aquí
és o n o és Filocomàs ia, l ' amant de l'a m o ?
PALESTRlÓ.- Crec q u e sí, p e r Hèrcu l es ! Sembla ella. Pe­
rò és extraord i nari ! Com ha pogut passar d ' u n a banda
a l' altra, si de debò és ella ?
ESCELEDRE.- Dubtes que sigui ella?
PALESTRió.- Sem b l a ella.
EsCELEDRE.- Atansem- nos-h i i parlem-li. (A Filoco­
màsia) Ei, guè és això, Filocomàsi a ? Què se t'ha per­
dut en aquesta cas a ?, què hi véns a fer ? Per què no dius
res ? Estic parlant amb tu .
PA LESTRlÓ.- P e r Pòl·lux que p arles a m b t u m ateix;
doncs aquella no respon per res.
63
Esu:: L HJ IZ J:.- ( A Filucomàsia) T'h o d i c a t u , v1c1osa
d es\·ergon r i d a , que ron J cs per casa dels v e'ln s .
F J L( lCl-l .i\1 /\S J A .- A m b q u i parl es t u ?
ESC L Ll:T lR L:.. - l--1-25] A m b q u i h a d e er, s i n ó amb tu ?
F 1 U.) U.') 1\ L\ S J 1\ .- Q u i ets t u o q u è t e n s a v e u r e a m b
l1li ?
E.sc1-·. 1 . 1·: l > R E .- Té, ara e m p regunt e. q u i sóc ?
F I LUCU i\ l :\ · t 1\ .- l per q u è n o h e ci e p regu n tar-te cl q u e
I l l) Sé ?
P 1\ I . FSTR I ,\- Q u i s ò c j o , cl o n es, s i n o c l c o n e i xes a
C] J ?
F I UJCU i\ 1 .À S l r\ .- U n pesat, si ¡; u is q u i siguis, t a n t tu com
ell.
ESCL U·: l l l, 1.:. .- N o e n s conei xes ?
1= t LL lC U i\ J t\ S J A .- N i l ' u n n i l ' a l t re.
ESC l7.Ll-Tl lZ E .- (A Palcstrió) Ti n c molta por.
P 1\ l . l · '::iï'R H\- D e q u è tens p o r ?
Esc1 1 .l l ) !U: .- Q u e hagucrn perdut l a n o s tr a pers o n a l i ta t
e n ,1 l g u 11 l l nc, j a q u e aq u es ta sos t é q u e 1 1 0 ens coneix n i
a t u I l l a 111 1 .
P 1\ L1.ST R l <).- Vu l l esbri n;1r �1q u í lll cHei x, Esce l ed re, s i
11l)S,1 l t rcs solll nosal tres o u n es a l t res pC'rson es; n o s i ­
cru
�
i \.· as c1•j u e a l LJgu n veí, ens ha�i �;
c a n v i at sense adon ar-
n os - e n .
Esn1. L U R l: .- J o, sens d u bt e, s óc j o .
P M 1-s rn 1 ,.\- l j o també, p e r Pòl · l u x . (A Filocomàsw)
T 'cst:is h u scrn t u n d i sgust, d o n a . Ei, h l oconús i a,
t ' h O d i C ,1 t u (
l 1 1 L lCUi\ J 1\S l 1\ .- Qu i n a bogeria et d o m i n a, per a n o m e ­
7
n a r- m e arn h u n nom c n rcvcsat q u e n o és cl meu ?
Pi\ 1 LSTR 1,'-i.- A h ! l. Lwors c o rn et: d i u s ?
F l l l l t ' U \ l t\ S J 1\ .- E m d i c .J usta.
Esu,: 1 EDR F .. - É s u n a i n j u st íci a, p re t e ns ,:q :i rop i a r-t e < f u n
fal s; t u ets « i n j u sta » i Il l ) ,, j u st,1 '' , i cumcts u n a i n ­
1 1 0 11 1
j u st íc i a amb c l m e u amo. 1 -+
F 1 1 . ) 0. > i\ 1 À S 1 i\ .- ] u ?
ESC F L . F U R L .- S í, tu .
Fl LOC0 1\ l 1\S l 1\ .- Per-ò s i v a i g arri b ar ah i r a l ,,:spre a Efes
p ro c ed en t d ' Atenes amb cl meu anunt, u n jo"e aten ès !
P ,\ L . 1-S í'R l ( ·).- D i gu c' Ill , q u è \· éns a fe r ;.1 q u í ,1 Efes )
F 1 LnCUl\ l 1\Sl 1\ .- He s e n t i t a d i r q u e l a m e ,·a ge r m a n a
besso11,1 é s aqu í i h e v i n g u t a buscar-b .
ESCE LEUR I: .- Ets mo l t m ú 1-ri .:l .
F l LLX.: u /\ l ,\ S J /1. .- A l con trari, per Càst t 1 r, s<Sc m o l t cst t.'1 -
pida d e �1a r l a r a m b vos:1 l t res. M e ' n \'J. Í g .
Es F L E D R l::..- ( A gafant-!11 ) N o et dei x aré marxar.
F1 LOCU/\-l À.S l /1. .- Dei xa·' m .
Esc 1� LED R 1: .- T' h c agafat in f¡·,1r¿_L111ti. N l 1 e t d e i xo an ar.
F 1 1 .ncn1\ l 1\ S J A .- Oo1; cs ar,1 ;,, a r'"'e i x em pet:-i r,rn l es m a n s i
a tu I cs galtes, s i 1 1 0 em d e i x es a n a r.
Esc i:: 1 ED RE .- ( A Pdcst rió) .M il eït s i �a 1 , �1 cr q u è t' estàs
aq u í p a l p l antat ? Per q u è no l ' ag;afes p er J ' ;1 l t ra b a n d ,1 ?
P A l . l�ST R l l'l.- N n m ' i n t e re. sa cl o n a r frí n ,1 ,1 l a m c ,·;1 es­
q u e n a . Q u è s é jo si a q u esta é. f i l nc11 111 :i c; i .1 u u n a a l t ra
q u e se l i ass e mbl a ?
Fi l .UOJ/\l À. 1 1\ .- E m d e i x es a n a r o no ?
EsCF l . EU R E.- [ 4 5 0] iVlés a viat et po rt a ré ,1 casa per fo rça i
cont ra l a t c\· a v o l u nt at, si n o hi Y é n s v 1 ) l u 11 t àr i a rn c n t .
F I U )CUi\1 ÀS1 1\ .- j t1 s ó c :-iq uí de ,· i s i u , b lll c\·a casa i cl
meu a m o són a A t e n c -; pel q u e h a :1q u esta casa (i1s-
2-+. Escclcdre fa u 1 1 juL· d e f';H,w ks :1 111Li el 1w111 d l' L1 nui,1 Diu•.; i
cis Lennes �recs <1 d1lws i dil:,11.1, q u e ,i�11i iÏq u c11 .. i 11 i u sLa ·' i ,, ju�L.1 .. .
J'L' S p l'Cl ! \,1 l lll' l 1 1 .
 senyalant la del soldat) no m ' i nteressa, ni sé qui sou
vosal eres ni us co nec.
ESCELEDR E.- Fes-me un procés, s i vols. Jo no et deixaré
anar, tret que em p rometis fermament que e ntraràs al là
d i ns (assenyalant la casa del soldat), s i et deixo anar.
Fl LOCOMÀSI A.- M'obligues per força, s iguis q u i siguis.
Ec prometo que, s i em deixes anar, entraré allà on
m'orde n i s .
ESC E L E D lt E .- Té, e t deixo lliure !
F I LO O l\ L�SIA.- Doncs, s i sóc lliure, me'n vaig (fugint
cap a casa de Pe riplectomen).
EsCE L E D RE .- F i a-ce'n, de l es dones !
PA LEST R I Ó.- Esceledre, t'has dei xat escapar l a presa de
les mans. É s can igual que no p ot ser més que l 'amant
del n ostre amo. Vols fe r u na cosa de seguida?
EsCE L E D R E.- Què h e de fer ?
PALESTRl · .- Porca'm u na espasa d e casa.
ESCE L E D RE.- Què faràs amb ella?
PALEST R I ).- Irro mpré de dret a la casa (assenyalant la
de Periplectmnen ) i a qualsevol que vegi besant-se
amb F i l ocomàsia, el degollaré i m mediatament.
ESCE L E l ) R E .- T' h a semblat que era ella ?
P A L ESTl<. 1 (1.- 1 tant, per Pòl ·lux, és ella sens dubte !
ESCEL E D R E .- Però, que bé fi ngia!
PALEST R l ó.- Apa, p orca'm cap aquí l 'espasa.
EsCEL E D R l:..- De seguicb (entra t1 casa del soldat).
PALESTR l ó.- Sens dubte n o h i ha cap soldat de cavalleria
o d'infanteria amb tanta audàcia, que faci res amb tan­
ta decisió com una dona. Amb quina saviesa ha recitat
cada paper! Com ha ensarronat el seu prudent guar­
dià, el meu company d'esclavatge! Quin encert el pas a
través de la p aret que comu nica una banda amb l 'altra!
66
ESCELEDRE.- (Sortint de ca.sa) Ei, Palestrió, ja no cal
l ' espasa.
PALESTRI Ó.- I doncs ? Què p assa?
ESCELEDRE.- Vet aquí que l ' amant de l ' amo és a casa.
PALESTRIÓ.- Com que a cas a ?
ESCELEDRE.- Està ajeguda al llit.
PALESTR lÓ.- Per P ò l · lux que t'has ficat en u n e mbolic,
si és tal com dius.
ESCELEDRE.- l ara per què ?
PALESTRló.- Perquè t'has atrevit a p osar la mà al da­
munt a la dona que viu a casa del veí.
ESCELEDRE.- Tinc molta por, per Hèrcules !
PALESTRI Ó .- Però mai ningú no negarà que és bessona
d' aquesta al tra. A el la, per Pòl·lux, és la que h avies vist
besant-se aguí d i ns (assenyala La cas"i de Periplecto­
men ) .
ESCELEDRE.- [475] No h i h a dubte que això é s eviden t,
que les coses són tal com dius. Que a prop he estat d e
mori r. . . , si h o arribo a exp l i car a l ' amo ! . . .
PALESTRIÓ.- Per tant, si tens d os d its de front, callaràs.
A un esclau l i convé més s aber que parlar. Jo et deixo,
no vull barrej ar- me en els teus assumptes. Seré a casa
del veí. No m' agraden els teus embolics. Si ve l 'amo i
em busca, seré aquí (assenyalant La casa de Periplecto­
men ). Vi n e a cercar- m ' h i (entra a casa de Periplec­
tomen) .
67

Escena VI
Es 'ELEDRE, PERlPLE TOM E
Es TL EDRE.- Se n ' h a anat! Li i mp o rten tam l es coses de
l 'arno com si n o fos al seu servei ! Del q u e no hi h a
d ub te és q u e e l l a ara é s d i ns d e c a nost ra, perq u è j o
m a te i x fa poc l ' h e trobad a :1l là a l l l i t . Ara estic deci d i t a
posar- m e a v i g i l ar.
P E R I PLE TO M E .- (Sortin t de casa i fin g int no haver
'U Íst Esceledre) Per Hèrcules que aquesta ge n t no em té
per u n h o m e si n ó per u n a d o n a ! Co m � s L: u r1 c n de mi
els es claus del soldat d ' aq u í al cos tat ! Frn s 1 tot h a n �o­
sat m a l t ractar i escarn i r la meva h os t essa, q u e va arri ­
bar ah i r d 'Atenes amb e l meu hoste, u n a j ove l l i u re i
n ascuda d e pa rcs l l i u re s !
E E L E D R E.- Sóc m o rt, p e r Hèrc u les ! Aq uest v e d i r� cte
cap a m i . Em temo q u e a q u est as su mpte cm porn u n
bon d isgust, pel q u e h e sentit dir a l vel l .
P E R I Pl . l·'. CTOTvl EN .- ( A ptzrt) 1'1. ' h i atansaré. Ets t u Escc­
led re, cap dels trapel les cxecra b l es ? 2 � El q u è h as escar­
n i t fa poc la m eva h ostessa davan t de c1s,1 ?
ESC E LED RL- Vcí, esco l t a, sisplau.
PER I PL ECT<Ji\\ E N .- Q u e j o t'esco l t i ?
ESCELED R E. - Vu ll d i sc u l p,n- m e .
2 5 . « Escelcdrc . . . cx(xrablcs .- r1 cr ata nsar- nus a l a para n om�si,1
Sce!lnfre. . . sCL'fernm dtl , . 498.
68
P t lUPLEC1·01\ I E N .- D i s c u l p ar-te tu a m b m i , després
d ' h aver comès u n acte tan verg o n :n1s i tan i n d i g n e ?
Perq uè feu d e mercen aris, c re i e u 1_500 ] q u e tot us és
permès, perd u Lui ?
ESC l: LED lU:.- Em permets ? . . .
P E R l PL E CTO J\1 E N .- Però, per tots els d é u s i les d ees que
si 1 1 0 se ' m dóna satisfacc i ó fuete j a n t - t e d el matí al \'e S ­
p rc, per haver- m e t ren cat caren e rs i teu l es men tre se­
g u i es b mona, digna companya t e,· a, i per haver esp iat
d c. d 'a l l à cl m eu hoste q u e a casa m e,;;:i ;,.1 braçava i bc­
sa,·a b seYa a m i ga, per ha,·er gosat acusar d ' u na i n fà­
m i a l ' a m a n t del reu amo, u n a d o n a h o n es t a, i a m.i del
més �ran escà n d o l , i a més a més per h a,·er posat les
nu ns al d a mu n t de la meva h ostessa ch van t de ca a
meva, s i no s e ' m d ó n a sat isfacc i ó tu r m e nt a n t-te a m b
u 1 1a b urxa, cobri ré d e vergonva el t eu amo, m és d e l
q u e es c o b rei x d'o nes el m a�· q � a n e l YCll t bufa fo rt .
ESC:FI EI H ZF.- H e arribat a u n punt, Peri p l cctomcn, q ue
no sé s i és m�s just q u e j o et demani excuses o . . . (in dicant
les c,1scs cnrre.,p onents), si aq u e l l a dona Il l) és aq uesta n i
aq ucsla aq u e l la, sembla m és ju st q u e e t presenti Ics ex­
cu ses jo a tu, perq uè ja n o sé cl que he v ist: aq u e l la teva és
tan semblan t ,1 aquesta n ostra, s i és que n o és l a mateixa!
PF R l l) l . ECl'O lvt r·: N .- V i n c a v eu re- ho a casa rn e,·a, d e sc-
g u i d :1 hú s,1 b r;1s.
ESCEl . l� U R L.- rvl ' h o pe rmets ?
P E R I PL EC'l'Ui\'I L N .- M és a,· i at t ' h o mano, m i ra-te- l a bé.
ESC E L E D R E .- És cl que penso fe r. (Entra a casa de Pe-
rzjilectomen)
PE IZI ¡ , u::cn ) M ¡· , .- (A tans,1. nt -se a la po rta dr: la casa del
so lda t) E i , f i l ocunüs i a, d e p ressa, vés corrents cap a
casa m e va, és n cccss:1 ri . Desp rés, q u a n Esceled re hagi
69
 sortit d e casa m eva, ràp idament [525] tornaràs a passar
co rre nts a casa vostra. (Pa rlant amb ell mateix) Per
Pòl · l ux, ara temo que ho malmeti tot. Si aquell n o veu
la noia a casa . . . Però s' obre la porta.
ESCELl : DRE..- Pels déus immort al s ! , una dona més sem­
bl ant i m és idènt ica, q u e no sigu i la mateixa, no crec
que els déus la puguin fe r!
PER.lPLl.:CTL 1\lEN .- I ara q u è ?
ESCELEDRE.- M ' h e guan yat u n càstig.
P E R [ PL E T 1v1 EN.- Què do ncs ? És ella?
ESCELEDRE.- E ncara que és ella, no és ella.
PERIPLE .'l'O t vf E N .- L' has vista ?
EsCELEDRE.- L'he vista a ella i e l reu hoste abraçant-s'hi
i besant- la.
P E R l P LE CT 11\[EN.- És el la?
ESCELED R E.- No h o sé.
P E R. l PLECT 1t--.tEN.- Vols saber- h o del cert ?
E CELE! RE.- H o estic desi tj ant.
PER.lPLLCTO J\'l EN .- En tra a casa vostra im mediatame1it.
M i ra si l a vostra és allà d i ns.
ESCE LEIJ R E .- D 'acord, m ' has donat u n bon consel l .
Torna ré de segu ida (entra a casa de Pirgopolinices).
PERl PLI: �Tl t--. l E N .- Per Pòl·lux que mai no he vist b u r­
lar-se d'un h m e d'una forma més d ivertida i estra­
n ya. Però, vet aquí que surt.
EsCEU-:IJRE.- (So,"tint de casa de Pirgopolinices) Peri­
plec to men, t'ho suplico pels déus i pels h o mes i per 1a
meva estu pi desa i els teu s genolls.
P E R I P L E TO /\ I EN.- Què e m supliq ues ?
Es ELEDR E.- Que perdonis l a meva i gnorància i estu p i ­
desa. A r a fi nal me nt s é q u e h e estat u n i nsen sat, u n cec,
un Í ITefl exiu, car Fi locomàsia és allà dins.
70
PERlPLECTO M E N .- Ara què, carn de forca ? les h::i.s vis tes
totes dues ?
ESCELEDRE .- Les h e vistes.
PERTPL ECTO M E N .- Fes sort i r el teu amo.
ESCELEDRE.- Confesso que h e merescut sens d u bte u n
càstig m o l t gros i reconec d ' haver i n j u riat l a teva hos­
tessa; però h e pen sar que era l 'amam del meu amo,
[550] aq u e l l a a q u i e l meu amo, e l so ldar, m'ha as s i g­
nat com a guardià. D ' u n mateix pou no es p o t tre u re
dues gotes d ' aigua m és sembl ants q u e aquesta i l a teva
hostessa. I confes so q u e he guaitat a cas a teva per
l ' i m pluvi .
PERI PLECTOMEN.- Com no has d e confessar e l que j o
mateix h e vist ? I a l l à has v i s t el meu h oste besam-se
amb la meva ho stessa, oi ?
EsCELED RE.- S í, per q u è n egar el q u e he vist ? Però he
pensat que h avia vist Filocomàsia.
P ERIPLECTO M EN .- Has pensat que jo era e l més menys­
p reable dels homes, si tolerava conscient m e nt que es
fes aquesta i njú ria tan remarcab l e al meu veí.
ESCELEDRE.- A ra que conec la s ituació, comprenc fi­
nalment q u e he actuat n èciament, p erò no ho he fet
amb malícia.
PERIPLECTOMEN.- Al contrari, h a estat u na vergonya,
perq u è cal q u e u n esclau contro l i els u l ls, les mans i la
l lengua.
ESCELEDRE.- S i d 'avui e nd avant o b ro la b oca, e ncara
que ho sàp i ga del cert, fes-me penjar de la creu, jo m a­
teix em l l i u raré a tu. Aquest cop, et demano que em
perdo n i s .
PERI PLECTOMEN .- E m controlaré, v u l l pensar que no
h o has fet amb mal ícia. Et perdonaré, aquest cop.
71
ESCELEDRE.- Q u c cis d éus et sigu i n propicis ! meva, mentre Esce l cd rc és fo r;i: es pot celebrar sessió
P E R l l ' L l:CTUf\I t: N .- Tu , per Hèrc u l es, si els déus t'esti ­ p le nàri::i. E n t raré, n o sigui cas q u e es L1 ci cl sorrei g en
men, cont i n d ràs l a teva l l e n �ua, i d 'ara en davant, fi ns i l a m c v ::i absència. 1 ï
tot no sab ràs cl q u e sab ràs n i h au ds vist cl q u e hagis
VISt.
EsC l:LE U RE.- E m d ó n es un bon consel l , estic d ec i d i t a
s e g u i r-lo. Vo l. s res m és ?
PE R I l)Ll:CTU I\ I E N.- Vés-te ' n .
ESCE LEDRE.- [575 J N o v o ls res més d e rn i ?
P E R I PL LCl'01\ I FN.- Q u e m 'o b l i d i s .
E sc E LEU IU.:: .- ( A pint) M ' ha entabanat. Q u e gen t i l m e m
m ' h a fet el favo r d e p erd o nar- m e . S é c o m h o farà. Ta n
bon p u nt cl s o ldat arrtbi del fò r u m , m 'enxam p aran a
casa. E l l i Palcs t r i ó s ' h a n posat d \1.cord per vend re ' m :
rn e n ' h e ado n ;it, fa temps q u e h o sé. Però, p er I- -! èrcu ­
lcs, q u e an1 i n o pi caré l ' es q u e r; fu g i ré a algu 11 l lt K,
111 ' ;1 111agaré al g u n s dics, fi n s q u e cessi l ' e11_ rc no �� i_ l es
i res es cal m i n . S í, 111 ' h c m e resc u l u n c:1s u g s u + 1 c 1 e n r
p e r a rnt u n p o b l e sacríl eg. Ta n m ateix, passi c l q u e
pass i , m e n 'ani ré cap a c<1.sa. ([n tr,, (1 casa de Pii-gopo­
linices)
PER I PLECT( n l E N .- J a se n ' h a a n at. Del q u e est ic ben se­
g u r, per Pòl · l u ., , és q u e un p o rc csnnxat St)v i 11 t té m o l ­
�ª m és s u bstà1K i a 2r, q u e ::iq uest q u e s ' h a d e i x a t c o n v e n ­
c e r de no haver v i st cl q u e h a v i st. El s seus u l l s , I cs
seves ore l l es i cl seu p cns;imcnt h a n p assat al n osue
bàndo l . F i ns aq u í tot ha a n ,H bé; b n o i ,1 ens ha aj u d at
m olt fin a m e nt. To rn o a l senat; l\1lcstri l:, c1ra és a c asa

2(,. I 11 t e 1 1 tc111 11 1.1 11 t c 1 1 i r .rn1 b l "c� ¡ i n·s,i < í ,• rc· 1 1 i r � u h stànci:1 " c l do­ 2 7. Pcr i p l cct o11 1c11 L1 a l · l u s i (, a l cos L u rn rc, rn à d e l sort e i g d e p ro-
hlc s t: n t i t que en 1 1 .n í ll' cl \·crh Sr!Jl('ff, q u e es pnl refe rir ta l l t :1 •· sa­ 1· í11cics e n t re els lll,1 gistrats flL'I' referi r-se al repart i m e n t de papers
-
hc r -- (· ·, t e n i r i 11 t e l · l i,•:-, è11ci;1 .. ) corn ,l •· s:1hcr :1 » , <• Lc1 1 i r g u s t » . q u e e l s cal d rà i n terp ret.1r l' ll l ' e 11ga11v q u e d u en a Lcrrnl' .

71

ACTE I I I
Escena I
P A L ESTR LÓ, PERLPL ECTOMEN, PLÈUSICLES
PALESTR !Ó.- (So rtint de casa de Perip lectomen) Que­
deu- vos e ncara una m ica darrere la porta, Plèusicles,
deixeu-me do nar u na u llada abans, per assegu rar-me
que no hagin parat una emboscada a l 'as semblea que
volem celebrar. Perquè cal un lloc segur on cap enemic
s'apoderi del nostre pla com d'un botí. [600] Doncs un
bon pla és un mal pla si és de p rofit per a l'enemic, i s i és
de p ro fit per a l'enem ic, no pot més que perjudicar-te a
tu; i així, un pla ben dissenyat molt sovi nt és robat si no
s'ha esco llit amb cura o precaució el lloc per parlar-ne.
De fet, s i els enemics arriben a saber el teu pla, servint­
se del teu propi pla et tanquen la boca i et lliguen les
mans i et fan a tu el m ateix que els volies fer a ells. Però
in speccio naré que n i ngú per aquí, a la dreta o a l ' es­
querra, no as sisteixi a la nostra assemblea com un caça­
dor amb x::t rxcs orelludes. (Nlira aL voltant) No hi ha
n i ngú des d'aquí fins al fons ben bé de la p laça. Els cri­
daré. Ei, Periplectomen i Plèusicles, sortiu !
PERLPLECT M EN .- (Sortin t de casa seva, amb PLèusicles)
Aquí ns tens, a punt d'obeir-te.
PALESTRló.- És fàci l manar els bons soldats . Però vull sa­
ber si actuarem segons el pla que hem estudiat allà dins.
74
PERl PLECTOMEN .- N o pot ser més apropi a t per al nos­
tre propòsit.
PA LESTRI Ó.- I tant ! I tu què en dius, Plèus icles ?
PLÈUSICLES.- El que us agrad a a vosaltres, m ' hauria d e
desagradar a m i ? (A Palestrió) Q u i e m seria més fidel
que t u ?
PALESTRIÓ.-
.
L es teves paraules s ó n ao-rad
b ables 1 es-
caients.
PERIPLECTOM EN .- Per Pòl· lux, fa el que cal fer.
PLÈUSICLES.- P � rò hi ha u n a cosa que em neguitej a com
_
un desgraciat 1 em turmenta l'ànima i el cos.
PERIPLECTOMEN.- Què és e l que et turmenta, digues.
PLÈU S1CLES.- Que, per culpa meva, a la teva edat t'exposis
a aventures infanti ls impròpies de la teva dio-nitat i dels
teus mèrits.Que t'hi llancis amb totes les teve� forces per
l'estima que em tens i que vinguis a ajudar- me en els
meus amors i a fer coses que a la teva edat hom acostu ma
a defugir més que no pas a seguir. Em fa vergonya do­
nar-te aqu estes preocupacions a la teva vell esa.
PA LESTRI ó.- Esti mes d'una m an era estranya si t'aver­
_
gonyeixes del que fas; [625] tu no estim es, ecs l'ombra
d'un amant més que no p as u n amant, Plèusicles.
PLÈUS lCLES.- Que j o inqu ieti l a teva edat pels m eus
amors !
PERIPLECTOMEN.- Què diu s ? Et semblo ben a punt per
a l' Aqueront? 28 Tan b o per ficar dins el taüt ? Ec sem­
bla que fa m assa temps que visc? Doncs és ben cert
que no tinc més de cinquanta-quatre anys, hi veio-b bé,
sóc ràp id d e cames i àgil de mans.
28. És a dir, «a punt de morir». Els romans anomenaven Aque­
l
ront un dels rius del món dels morts.
l
i
l
75
..
 l
l
P A L EST R l <..'1 .- En cara que t i n g u i e l cab e l l b l anc, no sem­
bla g;cns vel l d ' e perit. Posseeix u n caràct e r d e c i d i da­
mem l l i b eral.
PLÈUSlC Ll:S.- Per Pòl · l u x ! , estic compro v ant que és tal
com tu d i u s , Palcstrió, puix que l a seva a m abi l i tat és
ben bé pròpi;.1 d ' u n j ove.
P E R i l�L lCl'U1'' 1 E N .- l tant, hoste, com m és e m pos i s a
p rova, m és conei xeràs l a meva ben volença envers els
teus a m o rs !
P L .ÈUSlCLES.- Per q u è c a l co nèixer c l q u e j a é s conegut?
P J.:: R I P L ECTUM EN .- [ Ca l q u e tu mateix h agis estimat, s i
v o l s a n a r e n aj u t d ' u n enam orar].2 9 P e r ten i r l 'exe m p l e
d e l a p ròp ia experi è n c i a i no h aver- lo de buscar for;1,
car s i u n m ateix no ha estat e n a m o rat, d i fíc i l m e n t e n ­
tén l a ment d ' u n amant. J o e ncara c o nservo a l cos u na
m i ca d ' amor i ;1rdor i encara n o m ' he cansat d e di vert i ­
m e n ts i p l aers. Sóc al hora u n sofista d i vertit i u n agra­
dable comensal i no in terro m p o u n a l tre en un convit.
Sé abst e n i r-me d ' i ncomodar els come nsals i estic ama­
tent a pre n d re part en l a co nversa, p arlant i ca l l a n t en
el m o m e nt j ust, q u a n u n al tre té la parau la; no escupo
no m 'escu ro .l a gob. ni tam poc c m, ra ja e l n as. A més,
,
l ,e nascut a Ei-es, no a A pu, ¡ ·1a; n o soc pas d ' J\ 11 1 m u 1 a. 30
P,\ L ESTR ll\- Quin « semi vel l » m és encantad o r, si té l es
q u a l i tats q ue d i u, [650J n o h i ha du bte q u e ba estat no­
drit i educa t per l a mateixa Ve n u !
29. Trad uLL"iò Jcl \'L ' S que R.itschl consi dera que es tro bava en
r
aqu est l loc. pen:.' q uc Li 11ds:n- 1 w i ne, 1r�1ora en Li sc\',1 ed ició.
30. Pet i t a ciutat d ' A p ú l i ;1. f 'n,hahlemrnt, Plaute j uga .1 11 1 h cl d,:,­
blc cnr i t de h parau h, ja q u e m!Ïmllla significa «a11i111eta», cosa que
11c,,a Pcri ¡1lectò111e11 que se li ¡J uf;ui atribuir.
t, ' �
76
P ER l l ' L l :Cï'Ui\1 1� N .- E t demostr:i ré m és enca ms dels q u e
p u g u i arribar a d i r. E n u n c o n v i t , m ai n o amanva�o l a
meuca d 'u n al tre, n i agafo abans d ' h ora. ] ;i, vianda, ni
ai x eco abans d ' h o ra la copa, i m;i,i n o he �, ro\' OCat ba­
ral les e n un àpat per cu l pa d e l v i . Si hi I u a l gu n pes:.1r,
m e ' n vaig a casa i poso fi a l a con versa; q u an estic recl i­
nat a taula cm dedico ;i, Ve nus, a l 'amor i al p l aer.
P/\ L l�STR I () .- Per Pòl · l u x q u e tots els teus costu m s són
fets per agrada r; pago a preu d ' o ri ca k·' 1 tres h o m e s
amb aq uests L' Ostu m s .
P U.::u s 1 c u -.s.- S e n s d u b t e q u e no en t ro b aràs u n a l t re
d ' aq u esta edat q u e s i g u i més agradab l e p e r a tot n i més
amic per als ;1 111 ics.
P F R l l 1 I .rCl'l Ji\.J F N .- Et faré c o n fess:1r que sóc i o\'e de
caràct e r e n b m esu ra e n què aparc i :-: e ré sem pre d i spo­
sat a afa v o r i r- t e e n tot. N ecess i t a rà s potser u n protec­
tor seriós, gen i ü t ? Aguí em tens ! Si e n n ecess i res un de
tra n q u i l , d i ràs que sóc més t ra n q u i l q u e el mar s i l e n ­
c i ó s i seré u n poc m és suau q u e el v e n t Lw o n i . .1 2 E m
most raré a t u des d ' ara mare;x. corn el C\)lll e n s al m és
d i ,·eni t, o c u m u n paràs i t d e pri m er;i, i c1 m i l lor prt)­
veïd or d e ba n q u e ts; i si és per b:·t ! l a r nn h i h :1 un marie­
ta tan d e l i cat c o m j o .
P A L fS'l' R I <).- ( A Nèl·lszcles) Q u i n a h<1b i l i r a t d'aquestes
tri ari es, si poguess is t r iar?
P u�:us1c1.1.-: s.- Poder tornar- ,·os <1 ell i a tu fo \'or per favor.
p erq uè m 'ad ono que us preocupeu m o l t de rn i . (A fJC'ri­
plect omcn ) Pen:> e m sap gre u causar-te tantes despeses.
J l . l ) ricalc és c l 1 1 ,. 1 1 1 1 d ( ) 1 1 <1 t e n � c 1 1L-r.1I al l l au L<\ pcr<1 es pnt rci'c­
rir també a q u ;1 l sc\·ol 111ct .i ll p rcciòs.
32. Vent d e pL1ne11t.
:ï
PERl PU:Cï' O l\ l E .- Ets u n x i mple. Car si gastes per una
mala do,u i per un enemic, sí que és despesa, però el
que es gasta en un bon hoste i amic és un guany: [6 � 5 l
de la mateixa ma nera que e l que es gasta e n e l culte d1v1
és u n guany per al sav i . Per la gràcia d � l s ? éus és p el
que ec rebo a casa meva e n gentil � o � p1tal itat: men¡ � ,
beu, gaudeix amb mi i omple't de ¡ oia. Casa meva es
l l iure, j o sóc també lliure; j o vul l viure a la meva � ane­
ra. H e de dir que gràcies als déus, per les meves nque­
ses m ' hauri a estat permès casar-me amb u na dona
amb un bon dot i de famí-l ia n10lt noble, però no vull
ficar- m e dins de casa una dona que bordi.
PALE STR l <..'l.- Per què no ho vol s ? Engendrar fills és una
fe ina agrad able.
33
PERIPLE .T0 1\ I E N .- Però ser un fill l l iu re és, per Hèr-
cules, molt m és agradabl e.
P A L ESTR I. Ó .- Tu ets un home que no sols p ots aco nse­
l lar- n e sàv i ament u n altre sinó també a tu mateix.
PERTPLECT )i\ l EN .- En efecte, seria un plaer cas ar-se
amb una bona esposa, si hi hagués algun lloc del món
on poder trobar- la; però e m fica � ia a casa una que n �
_
em diria mai: «compra llana, m ant meu, perque et faci
un mantell3·1 flon j o i càlid i túniques gru ixudes perquè
no passis fred a l ' hivern», mai no sentiràs aquestes pa­
rau l es d'una esposa, sinó que abans que els gall s can­
tessin, e m despertaria per d i r-me: «dóna' m d iners,
33. En el text h i ha un joc de paraules basat en el doble se ntit del
terme libt:ntm: ,d l iure» i « fil l » .
3 -1- . E n llatí ap areix el mot pallútin, q ue fa referència a l mante 11
.
d'estil grec que dóna nom al tipus de comèdia pallia ta, comèdia
d ' i nspiració greg.1.
78
marit meu, per fer un regal a la meva mare el dia de l es
calei: des, dóna'm d i ners p � � fer les salses, per repartir
.
els dies de l es Qumquatres .)J a la b ruixa, a l'i ntèrp ret, a
l'endevina i a l ' harúspi ca; 3 6 seria u n escàndol no en­
vi � r res a la que llegeix les celles; no es p ot b onament
deixar de fer un regal a la p l egadora de vestits; j a fa
temps que l a p rove'idora d'ali ments està enfadada,
p erq uè no ha rebut res; també la llevadora se m'h a
queixat q u e l i h avíem enviat poca cosa; i q u è ? n o has
d' enviar res a la dida que ali menta els nostres es­
cl aus ? » Aquests i molts altres perjudicis s i mi lars p ro ­
.
p i s de les dones [700] è m desaconsel l e n d e casar-me
amb una esposa que em faria discursos semblants a
aquests.
PAL ESTRlÓ.- Els déus et són p ropicis, car, per Hèrcules,
que aquesta llib ertat no l a recuperaries fàcilment una
vegada l'haguessis perduda.
P LÈUSI CLES.- Però é s un honor per a un h o m e de noble
l l i natge i amb un gran p atrimoni criar fi lls, és un mo­
nument per al l l i natge i per a ell mateix .
PERIPLECTOMEN.- Tenint com cinc tants parents, per
què em calen fill s ? Ara visc bé i corn vull i em ve de
gust, sóc feliç. Quan em mori, distri bu i ré els meus
béns entre els meus parents, els repartiré entre ells.
Ells són a p rop meu, tenen cura d e mi, vénen a veure
c � m estic, o si vull alguna cosa. Abans que es faci de
dia són aquí, p reguntant- me insistentment com he
3 5 . Le� Q ui n q u atres eren festes en honor de M inerva, q ue se ce­
lebraven crnc d 1es des p rés de les Idus de març, del 1 9 al 23.
36 . . Sacerdote� sa que predeia el futur observant les entran y es
.
dels am mals s:icnhcars .
79
 p ass;1t h n i t . E n co m p res de fi l ls c i s t i nd ré a c l i s q u e
m 'c1w i e 11 rega l s . Q u a n fan u n sacrifi c i , cm donen u n a
part d e l a \'ÍCtÍ 111 a m é s gra n q u e l a seva, em porte n a l s
b :1 11 q u cts sagrats; c m c o n v i d e n a d i n ar, a s o p a r a casa
cva; el q u i m ' ha en viat el regal m és petit e considera
c l més d esgrac iat _c1 c tots . Competeixen entre e l l s per
enviar- m e rega ls, 1 ¡o cm repetei xo a m i m ateix: «cobe­
gen e l s m c \, s. béns, p e rò men tres t a n t com peteixen per
_ c asa meva, est i m at hoste, d ' acord a m b l c. l c ves q u al i ­
nod ri r- m e 1 1- c r-me regals » .
P 1\U:ST R ! l).- Te n s m o l ta raó i saps m assa b é c l q u e et
com' <? a tu i a la teva vida. Si \'i u s bé, tens bessons i
t r i gèm i n s.
P E R I r 1 H :TU1\ J 1·: N .- Per Pò l · lu x q u e s i lu�ués t i n � u t fi l l s,
n ' h a u r i a obti n � u r pro u p reocupacion\ ; estaria cons­
t;1 11 tm e n t a n .....go i xat: s i un per cas u a l i ta t h acru és t i n t,<.ru t
� . t,
feb re, pensaria q u e s 'esta,·a 1 11 orint; si hagués caigut
d e l cava l l o per a n a r b o rratxo, t i n d ri a por que s'hagués
t 1·e 11cu les ca mes o cis ossos del col l .
P L È U S I C LIS- A q u est h o m e m erci.\ s e r ric i v i u re m o l t,
pcr_q u è C t ) n s crn c i s béns, s ' ho passa bé i és ú t i l a l s seus
:1111 1 CS .
P1\ l . l':ST R ! l .) .- [72 5 1 Q u i n a persona m és agrad a b l e ! P e l s
d � u s I l e s d ees q u e l e s d i , ·i n i tats hagu ess i n h agut d
d i sposar q u e no t o ts els h o m es visq u ess i n l a v i d a se­
gGns_ u n m at e i x mud e l . Tal com esta b l e i x cl l reu u n
bon 1 11 s pcc tor d e m ercats : ,1 l a b o na 11 1 crc1d eria, l i fixa
u n preu, per \'e n d re - b sego ns cl seu valor, i ;1 L1 d o lcn­
L-1 , un p reu segons c i s seus d efectes q u e empobreixi cl
prop i et a r i . D e L1 matci:---;a m a n era cis déus h ;1 g u c. s i n
h ;1gu t d e repart i r b \' Ï(_la h u rn,111 <1 : a q u i fos a:,-;r;hfa b l c
per n a ru ra , l i hau r i e n d e d()nar l l a q:;a v ida, als 1\ 1 a l v ats i
c ri m i n a l s , cis l ' h,1 u ri rn cL1 rrabassar aviat. Si h o h a-
80
�ues s i n d i spos a t aixI, h i h a u ria d ' u n a ba11cl,1 rnen:,·s
homes m a l v ats i d'al tra cometrien els c r i m s amb
menys des vergon v i men t, i a m és a més, per als h o m es
h o n és ro s l a vid a séria m e n v s costosa.
PER I P LECTOMEN .- Seria U I� estú p i d i ll ll i g n o ra n t q u i
desap rovés l es deci s i o n s dels déus i e l s c ri ti q u és . Val
més dei xar de parLn d 'a i x ò d ' u n a Yeg;a d a . A ra n, 11
anar a c o m p rar p ro vi s i o n s a fi cl ' aco l l i r-te d i g n arnent a
tats i l es m eves, d e man er;:¡ exq u i s i d a i a m b m e n j a rs ex­
q u 1 s 1 ts.
P u'� U S I , L ES.- Em sap greu h aver-te causal tant<1 d espesa,
car n o h i h a cap h oste q u e p u g ui a l l otj ar-se a casa d 'u n
amic -p er m o l t amic q u e sigu i- q u e, q u a n h i hagi es­
tat tres d i es segu i ts, no resu lti ja p esat; pen') si h i est à
d e u d i cs seguits, é s u n a I l íada d'o d i s : ' - i e ncara q u e
l 'arno h o s up o rt i d e bo n grat, cis escl a u s reJ1 1 u gu c n .
P 1--: 1u JJJ .ECï'OIVI E .- J o h e en e n v a c e l s s e rvents a sen i r­
mc, es ti mat ho ste, no a d o n ar- m e L) rd res ( ) a dom i n ar­
m e : s i cis és d c s ;1.grad able e l q u i m ' agrada a m i , els fa i g
passar per l 'acl rcçador,-' 8 h a n de fer c l q u e c i s é s m o l est
a cops i a co n t racor. A ra an i ré a comprar p ro v i s i o ns tal
c o m m 'he p roposat.
P L F. U S I C I .ES.- Si ho t e n s dec i d i t, f 750] compra 1 1 1 odesta-
111ent, 110 gas t i s gai re, jG en t i n c p rou amb q u a l e,·c l
cosa.
37. IZ cfr rèm:ia al pucrn;, èpic d ' l-l orncr que n,11Ta l.1 gucrl·l entre
brecs i 1 rui:111s i que en la trad ic iéi cià. siL,l s i lllbul it7,ll",l enfronta­
mems i dcsgr;icic�.
J8. Ex pressió cú1-rcspnne11t a la l b, i n a mco n·mi,P,111 rem genmt
que l i teralment sig11 i ficiri.1 <• pnne11 l'a ter amb els meu re ms,, .
81
�
l
PER l P L ECTOMEN.- Per què no deixes d e banda aquest
discu rs vel l i antiquat ? U tilitzes, esti mat hoste, les p a­
r PERIPLECTOMEN.- Vull que em confús el pla.
rau les dels plebeus; aquests, quan estan aj aguts a taula,
quan el sopar és servit, acostumen a dir: « Calia que
gastessis tant en honor nostre ? T'has tornat boig, per
H è rcules ! , n'hi ha prou per a deu persones . » Et censu­
ren el que has com prat per a ells i no obstant això s'ho
mengen .
PALESTRJÓ.- (A part) Això és exactament el que passa,
per Pòl·lux, com la sap l larga aquest! 39
PERTPLECTO MEN.- Però aquestes mateixes persones
mai no diuen, encara qti e s'hagi servit la taul a amb es­
plend idesa: «digues que s' emportin allò, treu aquest
p lat, endu-te'n el pernil, no m'agrada; retira aquell bo­
c í de porc, aquest congre fred és excel ·lent , endu-te'I,
apa, reti ra' l » . A cap d'ells no els senti ràs dir això, s i nó
que s'estiren i s' aboquen mig endavant sobre la taula,
per ta l d' abastar els p l ats.
P A LESTR !Ó.- Ha estat ben encertat a descriure els mals
costu m s !
PERIPLE TOMEN.- N o he d i t n i una centèsima part del
que podria manifestar, si tingués temps.
PALEST R I Ó.- Cal, doncs, que abans de res ens ocupem
del que tenim entre mans. A ra, p areu atenció tots dos.
Em cal el teu ajut, Peripl ectomen, j a que se m ' ha acu­
dit un di vertit estratagema per prendre el pèl del tot al
soldat cabel lut i possibil itar a aquest e namorat que
s'endugui Filocomàsia i es quedi amb e lla.
3 9 . H e m optat per traduir d'aquesta manera l'expressió l·lt docte
et per-specte sapit, q ue literal ment seria «com ho sap de manera sàvia i
perspicaç» o «com n'és, de savi i astu t».
82
PALESTRlÓ.- I jo vu ll que em confiïs el teu anell.
PERIPLECTOMEN .- Per què el vol s ?
PALESTRlÓ.- Quan el tingui, t'explicaré l e s meves m a­
qu1nac10ns .
PERIPLECTOMEN.- Té, serveix-te'n.
PALESTR IÓ .- Doncs tu té a canvi el pla de l'e ngany que
h e determ inat.
PERIPLECTOMEN.- Tots dos som tot orelles.
P A LESTRl Ó.- [775] E l meu amo és un adúlter notabl e
c o m crec q u e ningú ho ha estat ni h o serà mai.
PERIPLECTOM EN.- Estic d'acord amb tu.
PALESTRIÓ.- I p roclama que és més bell que Alexan­
dre 40 i, a més, diu que totes les dones a Efes l i van al
darrere.
PERIPLECTOMEN.- Per Pòl·lux que molts voldrien que
mentissis sobre aquest punt, però sé perfectament que
és tal com dius. Per tant, Palestrió, resumeix al màxi m
p ossible les teves p arau les.
PALESTRIÓ.- Pots trobar una dona bonica, que sigui
graciosa i astuta de cap a p eu s ?
PERIPLECTOMEN .- Lliure o l liberta ?
PALESTRTó.- Tant me fa, mentre me n'aconsegueixis u n a
q u e sigu i ambiciosa, q u e v isqui d e l seu cos, i q u e tingui
cap , car, cor no e n pot tenir perquè cap dona e n té.
PERlPLECTOMEN.- La vols banyada o que encara no
s'hagi banyat ? -t 1
40. Alexandre, conegut també am b e l nom de Paris, fou famós
per la seva bellesa.
4 1 . Probablement Plaute utilitzà el terme lauta amb un doble
sentir, ja que d ' u n a banda significa « d isti ngida, ben p lantada» i per
83
PA LEST R I ().- (Fent els g estos ade q uats) Així. . . bruteta, el
més bon ica i j o ve poss i ble.
P E R I PLECTOi\l EN.- Vet aquí q u e ti nc una c l ienta ú x í,
u n a cort esana molt j ove. Però, per q uè la necessites ?
Pi\ LLSTR l <.).- Vu l l q u e la faci s anar d e seguida a casa teva
i la port i s cap a q u í, ves tida com les rna�rones, pentina­
da amb t renes i cintes i que fac i veure que és la teva es­
posa; cal disposar- h o ai xí.
Püusr CLES.- N o sé o n vols anar a parar.
P 1\ Ll:SfRf().- j a h o sabreu. Però té alguna s erventa ?
PERlPL ECTOM E N .- E n té u n:1 d 'extraord i nàriament
l l es t:1.
P1\ L1::STR 1ó.- ( Cridant) Doncs també la necess i to .
Ins trueix la dona i l a serventa perquè aquel l a faci veu­
re q ue és la teva esposa i q ue es mor d 'amor pel soldat,
com si hagués d onat aquest anel l a la seva don7,el la, i
g ue aq u esta al seu torn me l h agués l l i urat a m i , per
d o nar- l o a l soldat, com i jo fos l ' i ntern,ediari en
aquest afer.
PERf PLE TOi\ ' l EN.- J a h o sento. N o cal q ue cridis g u e
e m to rnaràs sord ! Si et p l a u , q ue b i sento bé j o ... (lla­
cuna)
P ,\ L ESTR IÓ.- [ 800] L' h i donaré, d i ré que m'ha est::t t l l iurat
per l a te\·a espos;:i., per tal de pod er-se trnbar amb ell. E l l
é s així: s e ' n mori rà d e ganes, pobret, perq u è n o l , i h a res
q u e desi tgi més que l'ad u l teri , cl desvt::r�onyi t!
l 'a l era « n eta, ban >·ad;1 ". a m b u n a a l · l usió al cosru m ro m;\ q ue excloïa
Ics noies ver g es dels ban \·s p ú b l ics. i\ i x í. Pla u r e ,1 L·onsc¡;u i a u n joc d e
p araules e n com p kt:i.r c l d o b l e scn t i L de l,111t.r a m b l a res p , isr:1 d e
Palcsrrió en d i r q u e l a ,·ol co11rncida : ·• sucos,1. g reix osa, bru tcra,,, i .
p er tan r, « Yerge " .
84
-- - • = -�
• = · ·=-�--� -.:...l � - L+ò- . - r:
Prn. J rLJ:CTOM E 1 . - Si ha guessis encarre gat al matei-" So l
de bu scar- l es n o n ' h au ria pogu t trobar ducs amb més
gràc ia per a aquest afe r que les que h e trnb:1 t jo. E r i ­
gues tra n q u i l .
P A L ES' l'R I ().- Prepara- h o doncs, però cal a fan>'ar-s'h i .
( Perip lectomen se 'n va) Ara escolta'm tu, Plèusic les.
P L i:USI CLES.- Sóc a l es te\·es ord res.
P A L ESTR IÓ.- Estigues al cas: q u a n cl snldaL \·agi a casa
vos t ra, reC L ffd a't d e no anomenar F i l ocomà ia pel seu
nom .
PLÈUSI CLES.- Corn l ' he d 'a no m enar?
PALESTR ló.- J u sta.
P Li�USl CLES.- És Hritat ! , el nom que h e m d eci d i t fa poc.
PA L ESTR I L1.- Pro u ! Vés-te' 11 .
PLÈUSLCLES.- M e ' n rec ordaré. Però ni l l q u e cm d i gu i s
per q u è c a l q u e me'n record i .
P/\ LESTR l (>.- T' ho d i ré q u an calgu i, ment restant e c1 l l a.
Fes c l Leu paper, c o m aq u e l l fo cl seu.
P L È U S ICUS.- Me'n vaig a di ns, doncs. (E11 t rt1 a et1sa de
Pcriplect omen)
P A L . ESTR I ().- I procura comp l i r l es meYes i nstruccions
fi l per ra n d a .
85

Escena I I
PA LESTR fÓ, L U RC1Ó
P A L ES' J ' R I L'>.- Q u ins embolics que p r ovoco ! Com e m ­
b o l i c o l a t roca, quins ginys q u e fai g serv i r ! Avu i l i
treuré l ' a m a nt, al soldat, si l e s m eves tropes estan
ben dis posades . Però, crid aré aquell home (s 'atansa
a casa de Pirg opolin ices) : Ei, E s c eledre ! si no es­
tàs ocupat, s u rt a l a p o rta. Sóc j o, Palestrió, qui et
c rid a .
LURCl<...\- (So rtint d e casa ) A Esce ledre no l i v e bé.
PALEST R 1ó.- Per què, donc s ?
LURC i ó.- Xerrica men tre dorm.
PAL ESTR. I ó.- Com que «xerrica» ?
L U RCró.- Vo lia dir que « ronca » . Però, com que és tan
semblant, quan ro nques és com si xerriquessis . . .
. PA L ESTR I C\- A h ! , Esceledre està dormint a casa?
LU RCI Ú.- Però no amb el nas, perquè amb ell esval ota
molt.
PAL ESTR l Ó .- (A pa rt) S'ha dedicat a beure d 'am agat,
d'una imfora de vi de nard, tot ap rofi tant que fa de
majordom a casa. [825] (A Lurció) Ep tu, brival l, que li
ets sots-majordom, ep !
LU RC1(1.- Què vols ?
PALEST R.I · . - Com l i h a vagat d 'adorm ir-se?
L U R C l l"'>.- Tancant els u ll s, suposo.
86
PALESTRlÓ.- No et demano a1xo, trapella. Vine cap
aquí. Ets mort si no sé ara mateix la veritat. L i h as abo­
cat tu el vi ?
L URCió.- N o l i h e abocat.
PA LESTRT Ó.- Ho negues ?
LURC J Ó.- És clar que ho nego, per Hèrcules, car ell
m'ha p rohibit de dir- ho. I certament no li h e abocat
vuit qu arts de litre.¡2 a la gerra ni se l'ha engolit calent'13
per dinar.
PALESTR ió.- I tu tampoc no n ' h as begut ?
LURCIÓ.- Que els déus em perdin si n'he begut, si n 'he
pogut beure !
PALESTRló.- Per què, doncs?
LU RCIÓ.- Perquè m e l'he empassat d'un cop, car era
massa calent i em cremava la gola.
PA LESTRió.- Un està bo rratxo, l 'altre beu aigua amb vi­
nagre. A bon maj ordom i sots-majordom ha estat
confiat el celler!
LURCIÓ.- Per Hèrcules que tu faries el mateix si t'ha­
gués esta � confiat! Com que no pots imitar-nos, ens
tens envep.
PALESTR l ó.- Ei, i algun cop abans d'avu i n'ha tret algu­
na cosa, del rebost? Resp on, b rivall. I t ' h o d i c p erquè
ho sàpigues: si dius mentid es, L u rció, seràs torturat.
L URCl Ó.- De deb ò ? Perquè tu mateix revelis que h e
parlat, perquè després m 'apart i n d e la teca del rebost, i
et p rocuris u n altre sots-maj ordom, si et fan maj or­
dom.
42. Traducció corresponent a la l i teral « v u i t heminas». L' hemi­
na superava una mica el nostre quart de li tre.
43. El vi acostumava a beure's barrejat amb aigua calenta.
87
Pi\ L LSTRlü.- N o b o faré, per Pòl · lu x . A p a, parla ' m sen­ seu sots-gu ard i à, per p assar d ' u n a cas .,e a l ' altra (asse­
se por. tl)hi!a nt la cast1 de Pirgopolinices l la de Periplec­
L u 1� c 1 ó.- M a i nu h e vist q u e tragués res del rebost, p e r tom.en ). M o l t b é ! Però ver aquí Peri pl ccto m e n amb l a
Pòl · l u x . El cert é s q ue m 'ho manava a m i , i jo ho treia. d o n a q u e l i h e e n carregat, é s p rou b o n i c ;-i ! Per Hèr­
P M. ESTR I Ó .- [850] Per això sov i nt l es gerres s'agu anta­ cules q u e els d é u s ens aju d e n . Q u i n aspecte més digne
ven d e cap per aval l . q ue té, no sem b l a una cortes an a ! A q u est a fer s ' està re­
LU RC I Ó .- N o , p e r H èrcu l es, no é s p e r això q u e l es ger­ solent m o l t b é .
res tro nt o l l aven tant, s i nó q u e al cel l e r hi havia un ra­
coner m assa rel l iscós, i allà al costat de l e s gerres , h i
havia u n a o l l a d e d u es l l i u res, q u e sov int s'om p l ia d eu
vegades al d ia. J o ru a tei x vaig veure q u e s ' o m p l i a i es
b u i dava; gran proesa, q u ;1n l ' o l l a cel eb rava bacanals,
I cs gerres an a,cn d e gai rel l .
P1\ L l:STRI Ó.- Vés, vés-te'n a casa d ' u n a vegada. Vo sal­
tres sou els q u e celebre u la bacanal al celler. Per Hèr­
cu les q u e ;1 r,1 faré veni r l 'amo d e l fò ru m .
L U R C I <..\- ( A p,.nt) Sóc mord L' arno, q u an h agi arribat a
casa i sàpiga tot ai xò, em t o rt urarà per no haver- l i - hn
d i t . Fugiré a algu n l l oc, per Hèrcu l es, i ajo rn aré per u n
d i a e l càstig. (A ls espectadors, tot assenyalant Pales­
tr1ó) N o li d i g ueu t·es, si u s p l a u , d o n eu - m e l a vosLra
parau l a !
P 1\ l YSTR 1 c\- On t e ' n vas ?
L U R C i l).- I\íI ' h a n e n v i at c ap u n a l t re l l oc. A ra torno.
P1\ Li:STR 1 ú- Qu i t ' h a enviat ?
LU RCJ(l.- F i l ocomàs i a .
P ,\ L tSTR i ó.- Vés i torna de segu i d ;-i.
L U R C l l'l .- Però fes -me u n fa vor: s i es repart e i x e n cops
en b men ,1bsè n c i a, recu l l - n e tu la meva part . ( L u rció
se 'n 't.h i)
Pr\ L E.STRl l'l .- Ara encenc c l q u e h a fe t 1 a n o i a : com q u e
Esce ledre està dor m i nt , h a e n v i a t a fer u n en càrrec c l

89

Escena III
PERTPL ECTOME1 , ACROTE LÈUC lA,
M I LFID ! PA, P A L ESTR I Ó
P E R l P I . ECTOi\: l EN.- (Sortint de ca.sa ) A tu, Acrotelèucia, i
tam bé a tu, M i lfidipa [875] us ho he exp licat tot fil per
randa a casa. Si no heu entès el pla i l 'engany, us ho re­
petiré u n a altra vegada; s i ho heu entès p rou, és m i llor
que parlem d ' u na a ltra cosa.
ACROTELÈUClA.- Seria u n a ximp leria per part m eva,
patró meu, que m 'hagués ficat en un assumpte aliè o
t'h agu és p ro m ès el meu ajut, si en aquesta fei na n o sa­
bés ser rnalici osa o enganyosa.
PERf PLJ::CTO ME1 .- Però és millor advert ir-vos.
AcR T.L L È U C IA.- (Iròn ica) No és cap secret com n'és
d'enormem ent important advert i r u na cortesana. Que
no t'he dit jo mateixa espontàn iament , després d'ha­
ver-se am arat les m eves orelles de l a teva part de dis­
curs, de q u i na manera es podia engan yar el soldat!
PERl P I . ECTC M E N .- Però ningú no e n sap p rou tot sol.
So v i n t jo n'he vist mo lts allu nyar-se de la direcció
adequada abans d 'haver-la trobada.
AC ROTF:LÈUCLA.- Si una dona ha d'actuar amb dolenteria
i malícia, per recordar-se' n té una memòria i nfal ible;
però si cal actuar rectament o fidelment, de sobte les do­
nes es cornen desmemoriades i no poden recordar res.
90
PERIPL ECTOMEN.- A ixò és el que em temo, perquè us
toca fer una cosa i l ' altra, j a que serà beneficiós per a
m i el mal que ambdues fareu al soldat.
ACROTEL � UCIA.- Ment re no sap i guem que fem el bé,
n o temi s .
PERTPLECTOMEN.- Ets m i l vegades temible!
ACROTEL ÈUCIA.- Xe! No ti nguis por, les d o n es es tro­
ben amb gent p itj or que elles.
PE RIPLECTOM EN.- Així us està bé. Segu i u -me.
PALESTRI Ó .- (A part) A què espero per sortir-los al pas.
(A Periplectomen) B envingu t ! Per H èrcules, véns be­
l l am e nt equ i pat!
PERIPL ECTOM E N .- Que bé q u e et tro b o en e l m o ­
ment o p ortú, P a l estri ó ! A g u í t e n s l e s d o n es q u e
em v a s en carregar de p o rt a r-te, ves tides c o m vas
dir.
PA LESTRIÓ.- Visca! Benvin gut si guis ! (A A crotelèucia )
[900] Palestrió s aluda Acrotel èu cia.
ACROTE LÈUCIA.- (A Periplectomen) Qui és aquest, sis-
p lau, que em d i u p�l nom com si e m con egués ?
PERIPLECTOMEN .- Es el nostre arquitecte.
ACROTELÈUCIA.- Salut, arqu itecte.
PALESTR ló.- Salut a tu. Però, digue' m : aquest ja t ' h a
i ns truït a bastamen t ? (assenyalant Periplectomen)
PERIPLECTOMEN . - L es duc ben i nstruïdes totes dues.
PALESTR Ló.- Tinc ganes de sent i r d e quina manera; cinc
p o r que n o cometeu un error.
PER.I PLECTOMEN.- A l es teves i nstruccions n o els he
afegit res de nou, de la meva collita.
ACROTELÈUC IA.- N o és cert gue vols burlar-te del teu
arno, el s o l dat?
PALESTRió.- Tu ho has dit.
91
ACROTE LÈUCl A .- E l pla és a pu n t per executar- l o bella­
m e n t i sàvi ament, d e m a n era fàci l i d i vertida.
P 1\ L ESTRi ò.- J v u l l que fac is v eu re que et.s la seva esposa
(assenya la n t PcnjJLcctomen ).
AC ROTELÈUC l f\ .- Fet.
P A L ESTR IÓ.- Que fac is veure corn si senti ssis deler pel
sol dat.
ACROTE L È U C I A .- A ix.í es farà.
P 1\ l . E T R t l").- I com si l i portéssim aq uest afer com a i n ­
termed i aris b te,·a serventa i j o .
A ROTE LÍ: U C I A .- Podries er u n b o n end eví, car d i us e l
q u e succeirà.
PA LESTRI Ú.- I corn si la tev a serve nta m ' h agués portat
aq u es t a n e l l de p art teva, perq u è j o després cl d o n és al
soldat e n nom teu.
ACROTELÈ U C I A.- Certament.
P E R I PLECTO , 1 1.::N .- Per q u è cal recordar- l os ara el q u e
saben de memòri a ?
ACROTELLUC t A .- É s m i llor a ixí. E n efecte, pensa e n
això, patró meu, q u an l 'arq u i tecte és bo u n a vegada
q u e ha col · locat la q u i l la ben recta, si està ben fixa i se­
gu ra, és fàc i l constru i r la n a u . Ara ;:t q u csta q u i l l a. n os­
tra està pro u ben segura i ben c o l ·locada, i h i ha arte­
sans i arq u i tectes que no són i n expert s en l a matèria.
Si cl proveïd or no ens end arrerei x cl m ateri al q u e ens
cal, -co n ec cl nos tre talent-, la nau serà a p u nt de sc­
gu i da .
P /\LES'J ' R I Ó .- O i q u e coneixes c l meu amo, el soldat ?
A ROTE L I?: UCIA.- Q u i n a pregu n ta ! Com no hau ria de
conèixer u n a persona od i ada de tothom, un fa n farró
q u e té el cabell arrissat, ll ll a<l ú l tcr perfu m at ?
Pi\ L ESTR I ).- 1 ell e t coneix ;:, tu ?
92
ACROTEU�U C i f\ .- No m ' h a vist mai: [925] cnm hauria
d e saber q u i sóc?
P A L EST R i ó .- Parl cs mol t bé; pod ria res u l tar wt icrual ti de
bé, per Pòl · l u x !
AC ROTE LÈUCJA.- Per q u è no e m d ón es el nos r re h o m e i
et despreocupes d e l a resta ? Si n o l 'e n sarrn n o ben bé,
carrega'm a mi tota la cu l p a.
P A L ESTR [ó.- Apa aneu cap a d i n s , i ocu peu - v os sàvia­
m e n t d ' aq u est ass u m pte.
ACROTELt U C l /1 .- No te'n preoc u p i s més.
PALEST R J Ó .- Apa, Peri p l cctomen, port a - l es cap a d i ns
ara m ateix; jo a n i ré a t robar el sol dat al fò ru m , li do na­
ré aq u est a n e l l i l i exp l i caré q u e m e l ' h a d l rn at l a teva
esposa i q u e es mor d'amor per e l l ; de s egu i d a q u e tor­
nem del fòru m, e n vie u -nos aq u esta a casa (nssen 11a/a n t
Milfidipa ), c o m si h agués estat crn· i ad a e n scc1·et a par­
lar a m b e l l .
PERlPLECTOfv l E 1 .- Ho fare m . N o et preoc u p i s .
PA usrn..1. ().- Si m és n o, preocu peu -vos-en ,·(.)salt res, jo
el faré venir cap aq u í ja b e n e n tabanat.
P E R l PLECT 'fi l .E N .- Que et vagi bé i bona s o n ! (Palestnó
se n va. A A crote!èu cia ) Si acons egueixo q u e el meu
h oste t i n ; u i av u i l ' a m a n t del soldat i se l ' cmp rti cap a
Aten es, si avu i e n l l estim aquest engany,-+� q u i n rega l
vols q u e et faci ?
Ac ROTE l .LUCJ i\ .- l l a noia col · l abora ?"1 5
P E R I P L E -TU M E N .- A m b molta �,, ràcia . i e l egà ' ncia.
44. E n cl text h i Iu u n ic,c de paraules dol,nn dn/, 1 m 11s que 1 1 0 h a
estac possible mantenir e n caL1l �.
45. El fet de trobar-se srnse resposta h pregu nta d l:' Periplecro-
111c11 ha kt suposar algu m cd icurs h pèrd u a d ' u n ,·crs .
93
AcR H E L È U ! A .- Crec que resultarà. Quan s ' h agin
u n i t les nostres mal ícies, no temo pas que puguem ser
vençudes en as túcia i perfíd ia.
PERl P L 1:.cro r,...1 EN .- Anem, doncs, cap a casa, per refl e­
x i o n at· arnb cura sobre això, a fi d'executar el que cal
fer amb molta precisió i co nvenientment, que res no ACTE IV
tro nt o l l i quan arribi el soldat. Escena I
ACRC T E L · U C ! A.- Ets tu q ui t 'entretens. (En tren tots a P1 RG O PO L 1 N l ES, PALESTR I 'l
casa de PeripLectomen)

PI RGOPOLTNfCES.- ( Venint del fòrum amb Pafestrió) És

un p l aer quan el que fas surt tan bé i al teu gu st! Per
exemple, j o avui he enviat el meu p aràsi t al rei Seleuc,
per portar- l i els mercenaris que he recl u tar aquí [950]
per p rotegir el seu regne, m entre em prenc un descans.
PALESTRlÓ.- Per què no et preocupes dels teus assu mp­
tes m és que n o pas dels de Seleuc ? Mira quina p ropos­
ta nova i esp l è ndida se't p resenta per m ediació meva !
PIRGOPOLJ N ICES.- Au, doncs, posposo tots els assu mp­
tes i t'escolto ! Parla: poso les m eves o re ll es total ment
a la teva disposició.
PALESTR lÓ.- Doncs mira al voltant que n o hi hagi cap
espia de les nostres paraules, p erquè se m'ha encarre­
gat que tracti aquest assum p te en secret.
PT RGOPOLINTCES.- No hi ha ningú.
PALESTRIÓ.- E n p ri mer l loc rep aquesta penyora
d'amor.
P1 RGOPOL11 lCES.- Què és ? D 'o n v e ?
PA LEST Rló.- D'una d o n a esp l èndida i encantadora q u e
t'estima i q u e d eleja l a tev a bel l a bel l esa; l a seva ser­
venta m ' ha donat l'anel l p erqu è j o després te' l l l iuri
a tu .

94 9S
P I R G O PO I . I N I C L:: S.- l q u è , e l l a ? É s l l i u re d e n ai x e ­
m e n t o és u n a e s c l a v a a l l i b e ra d a per l a vareta d e l
l i c to r ? +6
P i\ LESTRl Ó.- Apa! Go saria jo ser l ' i n termediari entre
una l l i berta i tu, q u e no dónes l ' abast per sati sfer l es
d o n es l.1 i mes q u e et des i tgen ?
Pi R G O POU N J C ES.- És casada o v íd u a ?
P A LEST R l ó.- Casada i vídua.
P I R.GUl'O L l N I C l · .- Corn és poss i b l e que s i g u i casad a i
víd u a a l h ora?
P A LESTIZ i l..\- Pcrq u è és una j o ve casada arn b u n vel l .
P 1 RGOPU U N I CES.- Vi sca!
p.,, L EST R TÓ.- És graciosa i disti ngida.
P I R (jUl'O LI N I CLS.- Compte de m e nt i r- m e !
P J\LESTlUó.- És l ' ú n i c a d o n a d i g n a d e l a t e v a bel l esa.
P l lZGOl'l) L l N l CES.- Per Hèrc u l es, s í que d eu ser b o n i ca,
pel q u e d i u s . Però, q u i és ?
PALEST R I Ó.- L' esposa de P e ri p l e cto rn e n , cl v e l l d ' a ­
q u í al cos r a t . Es m o r cl ' a m o r per t u i v o l s e p a rar-se
del m a r i t : o d i a el v e l l . Ara m ' ha en ca rregat de d e ­
m a n ar- te i pregar- t e q u e l i d o n i s l ' \ ) p o rt u n i ta t d e
fer- h o .
P l R G OPCl L l 1 l C ES.- A m b m o l t d e gust, per - lèrcu lcs, si
el l a n.J l .
PA LE T R I ).- Q u e i vol ? l tan t !
PI R GOPO L ! N ! C ES.- 1 q u è en farem, d e l 'a111 :1 n t q u t' ti n c a
cas a ?
46. /\ q tH:�t.1 a l · l u . i ó ;1 b ,, qrcra d<:I l i ctm» ( !'cst11c, 1 ) h 1dcrè11ci,1
;1! ri r u s se g u i t pel, n 1.1 g istrnls en l a ceri m ò n i a de man u m i ss ió, en q u è
l ' esclau rebia un copel ,11 c,1p :1111 b u n :1 v a reta p er i n d i c:1r c l s e u a l l i b c­
r;1111 c n t d e l ' .unu i la �' lè rt Í n \.' n ça a la c i utat.
96
PA LESTRTÓ.- Per q uè no li d i us de marxar on vulgu i ?
J u stament ara l975] l a seva germ a n a bessona i la se\:a
m are b a n vi n gut a Efes, a bu scar-la.
P T R COPOLI N I CES.- Què d i u s ? Q u e l a se,·a ma re ha vin-
gut a Efes ?
. .
P A LESTLU Ó.- H o d i u e n e l s q u e estan b e n 1 11torm ats .
PlRGOPO U N I CJ.::S.- Per Hèrcu l es, una ocasió fan tàstica
per treu re la d o n a d e casa!
P J\ LESTR T c).- En cara més. Vo l s acn1 a r amb c.lcgància ?
P t RGOPO L I N l CES.- P arl a i aco n s e l la'm .
PA L I-S l ïl t ò .- Vol s fer- l a fo ra de se gu i d a i q u e m arxi de
casa teva de bon gra t ?
P I R.GOi' ) LI N J -IS. - A rn b m o l t d e �ust.
P i\l.ESTR rc'-i .- Ll av ors e t cal fer això: ets ben ric, ordena­
li que l ' or i cis ves t i ts amb q u � l ' ha ,· i es p rovc'J'da e l s
_
consen·i com a regal, q u e m arx i I s e l s em porti de casa
teva on l i p l agui.
. , .
P I R G O PO Ll I Cl-:S.- Em s e m b l a bé e l q u e d i u s; pero m i ra
a l m e n y s q u e no d e i x i anar l ' u na i l ' a l t ra man q u i a l a
parau l a d o n ach.
PA LEST R l ó.- A p a ! Ets ben p ri m m i rat. S i t ' e tima com la
ni neta dels seus u l k
P I IZ G O ! ) \J l . l N l ( : Ls.- Ve n u s m'es t i m a !
P A L ESTR J () .- (S1fft MiUidipa de casa de PenjJlectome1,7 )
Xt, c a lb ! S' obre h port a, passa cap aq u í d ' am agat. � s
l a seva « e m b arca c i ó ràp i d a » +ï q u e està s o rt i n t, per ter
de m i ssatgera.
P rn.G O l)l)[.J N I "ES.- Qu i na « e m b arcac i ó ràp i d a » ?
4ï. Trad ucc i,'i d e l tcrnit:: celo.\·, q u e en rcr m i n o l ocr ia moderna
correspon d ria a --. m i ssat ge r m o t ori t 7 :lt " . Hem e\· i tat però aq uesta
Cd t i m a rrad u c c i (, p er 1w ca u re en un ;rn :i.:ro n i smc.
9ï
PALEST R I Ú.- És 1a seva mi nyoneta que surt, l a q ue em
va po rtar l ' ane l l que t'he d onat.
P l RGOPOU N I CES.- Per Pòl·lux, és boni queta també
aq u esta!
PA LESTRIÓ.- Al costat d ' aq uella, aquesta és u na mona,
un oce l let l leig. N o veus que fa com si cacés amb els Escena II
u l l s i les o re l l es ? 11I LFJDIPA, P lRGOPO L l N I CES, PALESTRIÓ

MILFID IPA .- (A part) J a és a punt davant d e la casa e l circ

o n he de rnuntar e l meu número . Fi ngiré que no els
veig 1 que e ncara n o sé que són aquí.
PIR.GOPOLI N J CES.- (A Palestrió) Calla, escoltem d'ama­
gat si diu alguna cosa de m i .
MILFI D I PA.- CMirant al voltant i fingint no veure 'ls)
Que potser hi ha algú per aquí a l a vora q u e es p reoCLt­
pi m és dels afers a liens que dels p rop is, que espiï el
que fai g, q u e visqui a expenses d'algú ? Te mo que
aqu estes p ersones em s i guin un obstacle o destorb i n
d 'alguna manera, si surten de casa mentre p assi per
aquí l ' enamorada d' aquest home, l a m eva mest ressa, e.l
cor de la gual, p o b reta ! , s'estremeix d' amor; perquè
estima aquest home massa encantador i massa bell, e]
soldat P irgop olin ices.
PlRGOPOLlNJ CES.- (A Palestrió ) Aquesrn també està
ben boja per mi ? [ 1 000] Elogia la meva bel lesa. Per
Pòl·lux que les seves p arau l es no n ecessiten l l eixiu. 48
PALESTRió.- Per q u i na raó ?

48. Traducció que ha semblat ad i e n t a l ' expressió hau cin erem

q1,t aeritat: « no n ecessita cendra», en referència a l 'ús de la cendra per
netejar els metalls.

98 99
P , J.Z G Ul'l ) L J N I U:s.- Do ncs perq u è parl a clar i net.
P/\ LESTR !Ó.- En tot el que d i u de tu, 11 0 toca gens d e
b ru tíc ia.
P l RGOPO L I N I ES.- D ' a l t ra banda, e l l a m atci:xa també és
u n a dona agrad able i pol i d a. Per Hèrcul es, Pa.les tr i ó,
q u e m 'agrada cada vegada més.
PA LEST R I ().- Abans d ' h aver vist l 'a lt ra amb cis teus
u lls ?
Pl R G OPOLJ N I Cr:s.- És com si l a veiés, c m refi o de t u .
Però, e n l a seva absència, aquesta « ba rq u eta ràpida» 49
m ' empeny a esti m ar-la.
P 1\ LESl'R I <.) .- Per Hèrc ules, no t'e n a moris pas d ' aq u es­
ta, és la m eva p ro m esa. Si aq u e l l a avu i es casa amb t u ,
i mmedi atament j o prendré a q u e s t a per esposa.
PIRGOPO U N l C ES.- L l avors, per què no et decideixes a
parl ar- l i ?
P J\ L l: STRJc.) .- Segueix-me, doncs, per aq u í.
P I RGOPO LI N I CES .- No et d e ixo de petj a.
M J LF ID I PA .- (Fin gin t encara. no ha'ï.H!r vist els altres dos)
Tan t de bo ti ngui l a son de tro b a r l a persona per h
q ual he sortit de casa!
P1\ LE TRI Ó.- (A tanscm t-sc a Mi(fi'dipa) A i x í s c ri i ac o n ­
se gu i ràs e.l q u e desi tges, estigu es t ranqu i l · l a, no t i nguis
por; h i h a u n a persona q u e sap o n és el q u e b u s q u es .
M T L l·l Dl l 'A.- Q u i he s e n t i t per aq u í ?
PA LEST R I C\- El c o m p a n y d e l s teus conci l úb u l s i còm­
p l ice dels teus p Lrns.
M i l . l · l DI PA.- Uavors, per Pò l · l u x, el meu s ecret n o és u n
secret .
+9. N Lwa ;1 l · l u,i(i ,1 M i lfidi p;1 L'L)lll u n a «embarcació r}pida», pe­
rò .1ra ,1mb u11 terme d i 111 i 11 u r i u : ccloc/,1 (<cclornla).
1 00
Pi\ LESTR Tt\- S í, és u n secre t i no és u n secret.
M l l .FlD I P /\ .- Com s ' e n tén això ?
PAL ESTJZ I (.).- És u n s ecret per a l s q u e mi '>l)ll de con­
fian ça, però j o sóc per a tu de tota c o 1 1 fi a n \a.
M I i l· l U I PA .- D ó n a ' m l a c o n t rasen:'ª, s i fo rmes part
d 'aq uesta secta. 50
P i\USJ' Rl ú.- U n a certa cl ona est i ma u 11 c e rt h o m e . . .
M I Ll·l D l l'A .- Per Pòl · l u x q u e a i x ò e l s p a s a a m o l tes.
P A L EST R I Ó .- Però n o m o l tes rega l e n un a n e l l del seu d i r.
M J LF I D I PA .- A ra sí q u e t ' h e reco negu t, m 'acabes d 'apL1-
n a r cl c a m í. Pen\ hi ha algú per a g u í?
PA LESTR J ó.- H i és i n o h í és.
M 1 1.. F 1D I PA .- Parl e111 tu i j o a soles.
PA LESTRI Ó.- En una conversa l l arga o breu ?
M I LFIDJ PJ\ .- Tres paraules n o m és . . .
.
PALES' I 'R I Ú .- Ara to rn o a m b t u (s 'atanstï (l P1rgop0Lm 1-
ces). , ,
Pr R G O PO U N I ES.- l j o q u è ? m e n t res tant cstare aq u ,
p l antat, a i xí d ' i nútil, amb e l meu fís i c i l es meves ges­
te s ?
P A L l:STRJ(i.- Ti n gues p ac iència i espera, j u e s t i c treb;1-
l b n t per a L LI .
P I RG O i>O LI N I Cl:S.- Afan v a 't, això é s u n a tort u ra.
PA LEST R l Ú.- A poc a p o�, saps que s 'acostu ma a tractar
així la m ercad eria d ' aq u est tipus.
P I H (;OJ'OLI N I C FS.- Fes, fes c o m més et p bgu i .
50. E. 11 c l text t robem B,1 ccl:1,1 nm1 e n referència a Ics ad eptes als
111 i. teris de B.1cus. St·mbh que Plaute h a volgut q u .ilificlr amb
,1quc�t Lcrn1c la cnm:orx,1 1·e11jati1·a en què s'han assori,n alguns dels
prntagonis tcs cun tra J) i rgopolinirc . , de b. mateixa m .1 n era que se­
"::,l)ns. el mite ho feren Ics bac:ints cn ntr;1 l 1 rleu.
lol

PA LESTR i l\- (A part) Una pedra no és més estúpida que
aques t . (A 1\ Jlilfidipt1) [ 1 025] Torno a ser aquí. Què em
volies ?
M I L F I D I Pr\ .- O b r en i r un conse l l sobre com vols abordar
aquesta Tro ia.
P A LEST R I L).- Corn si ella mo rís d ' am o r per e l l .
Nl l L F IU I PA.- A ixò j a ho tinc c lar.
P.-\ LEST R l l.. . - Alab aràs l a seva fi gura i el seu rostre i evo­
caràs l es s eves p roeses.
.JVI r L F ID I P.'\ .- Per a això t i nc tota l a pi cardia, com ja t'he
dem ostrat fa poc.
P A f .ESTR i l\- De la resta, ocupa-te'n tu i estigues a l'aguait
i segueix la pi sta que t'indiq u i n les meves paraules.
P rn.G PO UN lCE .- (A Palestrió) Ja és hora que per fi em
facis u na m ica de cas, v i n e aquí ara mateix.
PA LESTIU Ó .- (A tansan t-se a Pirgopolinices) Sóc aq uí,
man a ' m cl que vulguis.
P t RGOPU U N I CES.- Què t'està exp l i ca nt ?
P A LEST R I ( .- D i u que aqu e l l a pobra es l ament a, es con­
sumeix i es desespera p l ora nt , perquè et necessita i no
et té. Per això, aquesta ha estat enviada a la teva p re­
sència.
P I RGOPULl N ICES.- Digues - l i que s'atansi.
P A LESTR ! t).- Però saps el que bas d e fer ? Fes-te el des­
m e n j ar, com s i la cosa n o t' agradés; escridassa'm per­
què t'ofereixo pertot arreu.
P 1 R. G O l) t ) L ! .N I ES.- H o t i n c present. Segui ré l es teves
1nsrrucc1ons.
P A L ESTR l ó.- Crido, doncs, la que et busca ?
PJRGU i'<... ) Ll N I ES.- Que s'atansi, s i vol alguna cosa.
P A LESTR i l"'l .- (A Jld i!fidipa) Si vols alguna cosa, atansa't,
dona.
1 02
PiR.. GOPO Lf N l CES.- (A paTt) M ' anomena pel m eu cog­
M T LF1 DI PA.- (A Pirg op olinices) Salut, form ós !
n o m . (A Nlilfidipa) Que els déus et concedeixin tor el
que desitgis.
M r LFIDlPA .- Que em s igui permès passar l a vida amb tu.
PT RGOPOLl N J CES.- Demanes massa.
M I L FID T PA .- No parlo per mi, s i nó p e r la meva mestres­
sa que es mor d ' amor per tu.
PTRGOP Ll NTCES.- M oltes al tres des i tgen el m ateix i n o
e l s é s possi b l e .
M T LF J D I PA.- Per Càstor, n o és estrany que et ti nguis per
estimat, u n home tan bell i famós pel seu valor, la seva
fi gura i l es seves gestes. Q u i n h o m e hi ha h agut m és
d igne de ser u n déu ?
P ALESTRl ó.- N o és hu mà, per Hèrc u l es, certam en t. (.A
pa rt) U n v oltor és més h u m à que e l l .
PlRGOPOUN l CES.- (A part) E m faré l ' i m portant, ja que
ella m ' omple d e l l oances.
PA LESTR [Ó.- (A Milfidipa) Veus q u i ns ai res es dóna
l ' i n ú ti l ? (A Pirgopolinices) Per què no li respons, v e de
part d' aquella de qui t'he parlat fa poc.
P t R GOPOLT N I CES.- Q u i n a d ' el les ? car són tantes les que
em van al d arrere, que n o puc recordar- me'n.
M t LFTD lPA .- D e part d ' aqu el la que despu l l a el seus d i ts
i adorna els teus. Sí, aquest anell (assenyalant el que
porta el soldat) l ' h e l l i u rat a aques t (indicant Palestrió)
i aquest al seu torn a tu, de part d ' u n a que t'estima
amb bogeria.
P l R.GOPO UNlCES.- [ 1 050] Què vols ara, don a ? Parl a.
M t LFl D T PA .- Que n o rebutgis una d o na que t'est i ma
tant, que no v iu més que per a tu: s i ha d e tenir o no es­
perances, d epèn només de tu.
1 03
PtRGOPOLlNICES.- Què vol, doncs ?
M I Ll· lDJP/\ .- Parlar-te, abraçar-te i amanyagar-te. Per­
q uè si no li ofereixes aju t, es depri m i rà. Vi n ga, Aq u i l ­
les meu, fes el q u e et demano, salva aq u e l l a fo rmosa,
formós, manifesta la teva bondat, conq ueri dor de ciu ­
tats,5 1 assassí de t i rans.
Prn.GOPOLI N l ES.- Ah, per Hèrcules, q u ins afers més
m olestos ! (A Palestrió) Quantes vegades t'he prohi­
bit, carn de fuet, de p ro metre e.ls meu s serveis així a l a
gent ?
P A L tSTRl ó.- · Has sentit, d ona ? T' ho he dit fa poc i t'ho
dic ara: si a aquest verro no se li paga, no bi ha cap vi-
s i o nària 52 amb q u i estigui disposat a u n i r-se.
M t L FJOfPA .- Se li donarà la quanti tat de di ner que demani.
PALESTRlÓ.- Li cal u n talent en fi l i ps d'or; 53 no accep­
tarà menys de n i n gú.
M rL F lD l PA.- Oh, per Càs tor, és pro u barat, real ment !
PmGOPOLJNI ES.- No sóc avar de mena, tinc prou ri­
q u eses, tinc més de mil modis 54 de fi lips.
S l . Possi ble al· l u s i ó al n o m d e Pirgo p o l i n ices, « conq ueridor d e
c i u tadelles,, .
5 2 . H e m entès el termeprornlenmn que apareix a l'edició d e Lind­
say com u n mor p l au r í que faria referència a Ics clescendcnrs d ' un dels
pri m ers romans, PròcuL g ui, després de la mon ci e Rú m u l afi rmà lu­
vcr- lo vist sobre cl tu ró, mé tard anom enat Qu iri nal. Per extensió, es
podria entendre també prout!enam e n el sentit de ,, visionàri a».
S J . El talent era una u n i tat de pes grega, equivalent a 60 m i n es o
6 .000 dracmes (=2,586 k !c.J S'ant menà << Íi l i p ,, la mon eda d 'or encu­
nyada per F i l i p [ l de Maced ò n i ,1, pare d ' A lcx:111dre el G r;in. Com
q u e un fi l ip pcs,1VJ a l \·ol tant de cl os d racm es, cl sold:1l venia a dema­
nar u n s 3. 000 filips d 'or.
54. El m )di era una me u r;1 d e capaci tat equ ivalent a 8,733 l i trcs.
1 04
PALESTRl Ó.- A més dels tresors. De p l ata, en té m u n ­
t anyes, n o munts. L'Etna no é s t a n a l t .
MI LFJDlPA .- ( A pa rt) O h , p e r Càstor, qui n borne més
mentider!
PALESTR ió .- (A A1ilfidipa) Com me'n burl o !
M t L F lD l PA .- (A Palestrió) l j o , q u è ? corn l 'ensarro n o ?
PALESTR ló.- A m b m o l ta hab i l i tat.
M tLFJD lPA.- (A Pirgopolinices) Sisplau, dóna'm de se­
gu ida u n a resposta.
PA LESTRló.- Per q u è no li respons, sí o n o ?
M I LFI D 1PA.- Per q u è turmen tes aqu ella d esgraciada,
q ue mai no t'ha fet cap mal ?
P t RG POLJ N I CES.- Di gues -li q u e vingui aq u í amb n os­
altres, q u e faré tot el que vol .
M l Lf-1DlPA .- A ra actues com convé actu ar, perq u è cor­
respons l a que t'esti ma.
P1 RG POLi ICES.- No és pas toi xa.
M r LFlD J PA.- I per no haver-me rebu tjat com a m issatge­
ra i haver deixat q u e et s up l i q u és. (A Palest rió) Què et
sembla com l 'ensarro n o ?
PA LISTRJ Ó.- (A Mi�fidipa) Per H èrcu l es q u e n o puc
aguantar-me més el ri u re: ha, ha, ha!
M tLflDlPA .- (.A Palestrió) Per això m 'he girat cap un al­
tre costat.
PrR.GOPOUNl ES.- Per Pòl · lux, no saps, dona, [ 1 075]
q u i n gran honor fi concedeixo !
M ! L FI D J PA .- Ho sé i l i h o diré.
PALESTR lú.- A preu d 'or h ag u és pogu t vendre els seus
serveis a una al tra.
Mi r .fJ Dl PA.- Per Pòl·lu x q u e et crec ben bé.
PALESTRl Ó.- Neixen veri tables guerrers de les dones que
ell deixa prenyades, i els seus fi lls viuen vui t-cents an y s.
1 05
M t LF l D I PA.- (A pa rt, a Palestrió) Ai, mira que n ' ets, d e M I LFTDIPA.- (A Palestrió, assenyalant també la casa. de
xim pl et ! Periplectomen) És aquí amb la meva mestressa, han
P I RGLWO L I N lCES.- És més, viuen mil anys seguits, u n escoltat d'amagat l a nos tra co nversa.
s e g l e darrere de l 'altre. PALESTRIÓ.- Molt b é ! Amb el que han sentit guiaran
PALESl'RIÓ.- Ho hè rebaixat perquè aquesta no pens és m i l lo r la nau quan els toqui.
que l i menrja. MILFlDIPA.- M 'estàs entretenint, me'n vaig.
M ! Ll·l U I P1-\ . - Mare meva ! Quants anys viurà aquest, s i P ALESTRlÓ.- Ni t'entretinc ni et roco ni e t . . . cal l o .
e l s seus fills v i u e n tant d e temps ? PIR..GOPOLINICES.- (A Miffidipa) D i gues-li que s'afanyi
P I RG PO Ll r_ _ l C ES.- Jo, dona, vaig néixer el dia després a sortir. (A Palestrió) Ara ens o cuparem sobretot
que Ops :, :, parís J úpiter. d'aquest assumpte. (i\llilfidipa en tra a casa de Periplec­
P ALEST R I Ó.- Si hagués nascut u n dia abans que aquel l, tomen)
regnaria al cel.
M rL F lD l í'A.-Ja n ' h i ha p rou, si us plau. D ei xeu-me mar­
xar viva, si és possj b l e, del vostre costat.
PA LESTRi ó.- Per què no marxes, doncs, si ja t'ha contestat ?
IV1 I L F! D1 PA.- Me'n vaig i us portaré aquella per q u i m'es­
carrasso. (A Pirgop olin ices) Vo ls res més ?
P I RG , r L! N lC ES.- N o s e r m é s bel l d e l q u e sóc, c a r la
m e v a bel lesa m ' amoïna.
PA LESTR I Ú .- Encara ets aquí? Per què n o te ' n vas ?
M 1 LFI DI PA .- IVIarxo.
PA LESTR. T ó .- (A i\lfilfidipa que s 'està alhmyant) I sob re­
tot, escolta, parla-li s àviament i assenyad ament, per­
què Li bal l i el eny. . . 56 ( Confiden cialment a Milfidipa)
D igues a Filocomàsia, si és allà (assenyalant la casa de
Perip!ectomen), que torni cap a casa, que e l l és aquí.
55. Deessa de l'abundància, ass i m i lada pels roman s a Rea (Cí­
bele), marc de J ú piter.
56. Hem i nte ntat m a ntenir el joc d e paraules q u e aconseguei x el
text lbtí amb dicito docte et cordate, ut cor ei saliat. Segons Palestrió, tel·lectual de la persona. En no existir en català un terme que com­
Nl ilfidi p.1 ha de parlar ,i la mestressa amb saviesa i seny (cordate) per­ p rengu i ambdós sentits, hem optat per mantenir l a paronomàsia, tot
què l i salti el co;-,que en l latí es referia tant a l'aspecte emotiu com in- i perdent una part del valor semàntic del text.

1 06 1 07
 PALESTRI Ó.- A p a, vés ! Sí que series u 1 1 b o n seir� ental
per a l es egü es, em pai tes tant els mascl es com les ±e me-
l l cs . Estigues per això ara. .
p¡ RGOPOLL N fCES.- Pel que f a al cons e l l q u e em dones ,
,
v u l l q u e par l i s a m b el la d ' aquest ass u m p te , pcrgue
Escena I I I
vei g que t'hi e nt e n s m o l t bé. . .
P l RGOPOL!NlC ES, PJ\ LESTR I ó
P A L ESTR I Ò.- I p e r què n o vas a parl a r- h , t u , 1 portes t u
mateix el teu ass u m p te ? D i gues q u e et cal pre n d re
P JH.G OP L l lCE S.- Qu è m 'aco nse lles q m u l ler, q u e e l s teus parents t ' h o aconse l l en, q u e els
u e e n faci ara, d e
l 'am am, Pa l estr ió ? C a r de cap m a n era p u teus am ics t ' h i empenye n .
c reb re l 'u na PI. R. G r LI N I CES.- Ho creus així?
a casa sens e h aver fet m a rxar l 'a l tra.
P1\L ESTR IÓ.- Per q u è e m con su l tes el q u e P A LESTR I Ó .- 1 per q u è n o ho hauria de creur e ?
has de fer ? J a P m G "1POLI N I ES.- Llavors m e n a n i ré cap a dms. Tu :
t ' h e d i t com es p o t fer m é s sua u men t. Q u
e es q u edi men trestant, vigi l a daYant de casa, i tan b o n p u n t surti
amb tot l 'or i vest its [J 1 00] amb què l ' h as
eq u i p ada : l ' al tra, e m crides.
q u e h o agaf i, s h o q u ed i i s 'bo e mpo rt i; d i
gue s - l i q u e PA LESTRI ) .- Tu preocupa't només del que ten- entre mans.
és e l m i l lor mo men t per marxat· cap a casa ;
q u e la s eva P IR.GOPOLL N I CE .- Està j a decidit. Si n o vol a l es b o n es,
germ ana bess ona i l a eva m are són aqu í, per
torn ar a la fa ré fora d e casa per l a força.
casa com cal en l a seva com pan yia. . , .
P m cor ou ïC ES.- Com saps q u e són ag u í? pJ\ LESTR l Ó .- [ l J 25] Te ' n guardaràs, d e ter-l � o; es_ millor
PA LEST R 1ó.- Per q uè amb els m e u s u lls h e q ue s � ' n vagi de casa _te va � e bon � rat. l d � rn a-1! el qL1e
vist aq u í la se- t'he dit, g ue s' endu gm l or 1 els vestits q u e li �us
1 _ 1 egalat._
va ger man a.
P 1 RGO POL ! N I CES .- Ha vi n gu t a ve u re- l a ? PtRG p ,U N I .ES.- A m b molt de gust, per l·l ercu les.
PA LEST R [ <. ).- Sí. PALE TRil) .- C rec que ho aconsegui ràs fàci l m ent. Però,
P 1 R.GO POL J 1 LCES .- 1 q u è, t 'h a s e m b l a t ben p v és cap a d i ns. No et quedis _ aq \1 Í.
l antad a ? Pt RGOPOLI N ICES.- Com cu d 1 gu1s. (Entrn a casa )
P1\ LEST R 1 ó .- Ho vols ten i r tot.
PI RGO POL J N I CES .- La seva germ ana h .1. PA L ESTRlÓ.- (A l públic) Us sem b l a q u e és d � fere nt de
.... dit o n és la com u s l ' he d escri t fa poc, aquest soldat adulter? A � a
mare ?
P A L ESTR I Ó.- E l cap ità d e l vaix e l l , q u e l es cal que vi n u u i n a ,-cure'm Acrotelèucia o la seva 111 1 -
h a port .1.dc .s, n vo n eta o Plèusicles. Per J ú p i rer, é s b e n cert q u e l a
m 'ha d i r q u e està a l l i t.1.da a bord a m b e] · u l ls
l];w ri mo­ io na Snrt m ' a j u d a tothora 1 Justament l es persones
sos i i n flats . El cap i tà · 'al l otja a casa dels veïn
s. b que des i t j ava veure, ,· et aquí q ue les , ei g sortir plega­
P l RGO PO U N lCF.S .- I q u è, aq u es t ? És ben
plant at ? des de casa del \'CÍ.
1 08
1 09

Escena I V
A C Rl >T E I .È UC l A, M t UT D l PA , PAL EST R l Ó , PLÈUSICLES
A ROT E L . È U C l A .- Seguiu-rne i aneu m i rant al mateix
temps q u e no hi hagi n ingú a l 'aguait.
M t LF1D l PA .- Per Pòl · l ux que no veig ni ngú, excepte q u i
volem trobar.
PALE TR. l 'l.- T j o, vos altres.
M r LFID I PA .- Què fas, est i m at arqu itecte ?
PALE 'TIZ l ó.-J o, arquitecte ? Apa!
M r LF I D I PA.- Qu è passa?
PA LESTRI Ó.- Doncs que davant teu n o sóc digne ni de
clavar una estaca a l a paret.
M r LFI D I PA .- Sí prou !
PALEST R I Ò.- (A Acrntelèucia i Plèusicles) Que finament
i amb q u i na eloq üència h a actu at la m alvada! Amb
q u i n a gràc i a s'ha treballat el soldat!
M 1 LF I D I PA .- I encara és poc.
PALESTR I · .- (A PlèHsicles) Estigues tran q u i l : tot l'afer
s 'està t·esole nt en les meves mans; vosaltres només heu
de conti nuar a j udant-me, com heu començat a fer. E l
solch.t ha entrat a casa a pregar a l a seva amant q u e e l
deixi i s e ' n vagi a m b l a seva mare cap a Atenes.
PLÈUSI ' L ES.- Visca, magnífi c !
PA LESTRIÓ.- I a més, regala a la noia tot l 'or i els vestits amb
què l 'equipà, perquè el deixi. J o li ho he aconsel lat així.
l lO
P LÈUSTCLES.- Tot resu l ta m o l t fàcil, si e l l a ho vol i ell
també ho desitja.
PALESTRIÓ.- [ 1 1 50] ¿ No saps que q u an des del fons
d 'u n pou has pujat fins a dalt d e tot, és l l avors quan és
més gran e l perill de caure altra vegad a des del capda­
munt ? A ra, aquest afer es du a terme a dalt de tot del
pou. Si el soldat s' adona d 'alguna cosa, no se li podrà
treure res. Ara més que mai cal l' astúcia.
PLÈUSTCLES.- Quant a això, veig que hi ha p ro u material
a casa: tres do nes, tu qu atre, jo cinc i el vell sis. Amb
els enganys q u e hem organitzat entre n osaltres sis, es­
tic segur q u e podria conquerir-se qu alsevol plaça for­
ta. Estigueu al cas, doncs. 5 7
ACROTELÈUClA .- (A Palestrió) Per això hem vingut a
veure't, per s i ens volies dir alguna cosa.
PALESTRIÓ.- Feu m o l t bé. (A A crotelèucia) Vet aquí la
missió que et c o nfi o.
ACROTELÈU CIA.- General, obtindràs e l que vulguis, en
la mesura que em sigu i possible.
PALESTRIO.- Vu ll q u e es faci burl a del soldat amb grà­
cia, elegància i fi nor.
ACROTELÈU C I A .- És u n p laer el que m'ordenes, per
Càstor.
p A LESTR lÓ.- Saps co m ? . . .
ACROTELÈUCIA.- Sens dubte, h e de fingir q u e em fon c
p e l s e u amor.
PALESTRló.- Ho has agafat perfectament.
ACROTELÈU ClA.- I q u e per aquest amor m'he divorc i at,
d es itjant casar-me amb ell.
5 7 . Aleres edicions atri bu eixen aq uestes p araules a Palesrrió, cosa
que fa semblar més adient h frase que diu a continuació Acrocelèucia.
11l
 u n a co a: li d i ràs q ue aq u esta casa (indican t La casa de
PAL JSrn.1( .- T'ho saps tot punt per p u nt . Falta n o més
Peripfectomcn) forma pa rt del teu dot, i q u e el v e l l h a
marxat d ' aq uí després d ' h aver-te'n d i vo rci at, a fi q u e
c l l n o t i n 0 u i p o r d ' entrar més tard a casa d ' u n altre.
AC ROTE LÈU C I /\ .- És U ll bon conse l l .
PAL EST R I Ó .- I q u a n h agi s o rt i t de casa seva, v u l l q ue fa­
cis veur e q u e menysprees l a teva bel lesa d avant de la
,·eva i q u e t'avergonyeixes davant de l a s eva grandesa, i
al mateix temps el ogiaràs l a seva figura, el seu encant,
el seu rostre, la seva bel l esa. T'he d onat prou detal ls ?
ACROTE L È U C J A.- Ho t i n c cl ar. I et dónes per satisfet s i
P f\ LESTR\ Ó.- [ 1 1 75] Em dono per s atisfet. (A Plèusicles)
ct fai 0· u n t rebal l tan p o l i t q u e n o e n pots cens u rar res ?
A ra tu escol ta, al teu to r n, les meves i n stru ccions. Tan
bon p u nt s ' h agi acabat aq uesta part, q u an aques t a hagi
entrat a casa, l la\·o rs cl q u e h as de fer tu d e segu ida és
v e n i r a t robar- nos aq u í \·cstit de cap i tà d e vaix e l l ; po­
sa't un barrct 58 de color blau m a rí, i un d r;.1p d e l bna
davant dels u l ls posa't ta mb é un m a ntell curt de color
b l a u marí -j a q u e aq uest és cl color pro p i dels m ari­
n e rs-, l l i gat a l 'espatl l a esq u e rra, amb el b raç n u i la
t ú nica cenyi da: fe veure q u e ets cl timoner de la nau .
A cas_a del vell bo trobaràs tot, car té pescadors al seu
s e rv e i .
P U:U l LES.- I q u è ? q u e n o cm dius q u è h e d e fer q u an
escaré guarn i t ?
PALEST R J () .- Vi n d ràs a q u í a b uscar Fi loco m às i a e n nom
de l a seva marc, li d i ràs q u e si IL1 d'a nar cap a A tenes,
5S. E l text parl.i d ' u 11.1 rn 11sea, capell d ' 1 ri ge11 rn ;11:cd o n i usat es­
peci:11 111e11c pels m,1ri 11ers i e l s \·iatgcrs.
1 12
nau e l q u e h i vu lgui em barcar. Q u e s i n n ve, t u sal­
vagi am b tu al port ràpidam e n t i q u e faci portar a l a
paràs, p erq u è e l vent bufa a favor.
P LÈUSI CLEs.- · Pro u q u e m'agrada el q uadre . . . Continua.
PALESTR lÓ.- El soldat l ' a n i marà i m medi atam ent a m ar­
xar, a afanyar-se, per no fer esperar l a marc .
P LÈUS1C LES.- La saps l l a rga, tu !
P A L ESTR I Ó.- A ella l i d i ré q u e cm d e m a n i d'aju dar-l a
per port a r l 'eq u i patge al p or t . E l l m ' orde1urà q u e ngi
amb e l l a al port. J o efectivame nt, perq u è h o sàp i gues,
m arxa ré de segu ida amb tu d i recte cap a A t e n es .
P LÈUSl LES.- I guan haais arribat allà no pe rmetré q u e
s i gu i s esclau n i t res d i es més sense al l i be rar-te.
PALEST R i ó .- Vés-tc'n d e pressa i vesteix-te.
P U�US I C L ES.- Res més ?
PLÈUSI CLES.- M e ' n v a i g (En t ra a casa ).
P /\ L. L:S l'R. J Ó.- Q u e et record i s de tot això.
PA L EST R I Ó .- (A A crotelèucia i lvfi�fidipa) E nt reu també
vosal t res i m mediatamen t, perq u è e t i c segur que ell
està a punt d e sort i r.
Ac ROTELÈU C I A .- La teva ord re é agrada per a nosal -
P A LESTR l 0.- Vi nga, d esapareixeu doncs. (A mbdues en­
tres.
tren a casa de Periplectom.en, alhora q11e s 'obre la por­
ta de casa del soldat ) Vet aq u í q u e j u tament ara s ' obre
la porta. Surt tot content, ha acon egu it el que vol ia.
Deleja a l l ò q u c nc .1 ex isteix, pobre!
1 1 .3
 PALESTRTÓ.- H o aconsegu iré.
P rRGOPOU N T CES.- Estic impacient.
PALESTRT.ó.- _ Cal q :ue et controlis: conté n .la teva p assió,
n o est1 gms negmtós. Però, vet aq uí ella que surt de
casa.
Escena V
Pmc POU N [CES, p ALESTRl Ó

P1R.GOl ) O LI N I Es.- He aconsegu it d e Filocornàsia el q u e

vol i a i c o m ho volia: ami stosament i de bon grat.
PA LESTRl .- [ l 200] Per què t'has entreti ngut tant allà
dins?
P 1 RG re L I N T CES.- Mai no m'havia sentit tan es tnnat
p e r aquella dona com ara.
PALEST R I C\- I doncs, per q u è ?
PrnGOPO LI N I CES.- C o m h e hagut d e parlar, c o m m'ha
cos tat de convèncer-la! però, finalment he aconsegu i t
el q u e volia: li h e donat, l i h e regalat tot e l gue h a vol­
gut, cot el que ha demanat; a tu tam bé t'he ofert com a
regal per a ella.
PALEST R l ó.- També a mi ? Com podré viure sense tu ?
P l RGOP L I N I C ES.- Vi nga, fes el cor fort, j o matei x t'alli­
beraré. H e fet tots els poss ibles per aconsegui r que
marxés sense endur-se-te'n, p erò ella ha pogut més.
PALESTRIÓ.- Confiaré en els déus i en tu. Al cap i a la fi,
encara que això m'és molt amarg, perquè em veig p rivat
d'un amo tan bo, si més no, estic satisfet d e l gue et per­
toca gràcies a la teva bellesa i la meva i ntervenció pel
que fa a aquesta veïna que jo ara t'estic proporcionant.
PlRGOPO LI N l CES.- No en parlem més. Jo et donaré l a
llib ertat i riqueses si h o aconsegueixes.

1 14 1 15

Escena V I
M l L l · l D I Pi'\ , A ROTE L E U C l/\ , P I RGOPü l . I N lC ES,
p I\ LEST R I ()
M I L . l·lDt rA.- (En ve11 b(lixa ) Seny ora, aq u í t e n i u e J sol-
d a t a l a vostra d i sposició.
AcR01·1-: L G: u c 1 A .- On és ?
M 1 L F1 DJ P1\ .- A l 'esq uerra .
AC ROTE LÈU 1 1\ . - J a el veig.
l\,1 1 L f-l D I PA .- M i ra de reü l l , q u e n o s e n 'ad o n i q u e cl
AC R OTE L .ÈUC I 1\ .- (/vl iran t de reüll) E l v e i g. Per P ò l · l u x
V C J C 111 .
� ue ara és c l m o m en t de torna r-nos d e d o l e n tes en pit­
¡ors.
A CROT E L. È U C I /\.- (En veu alta) S i u s p lau, t ' h as troba t
M l L l · l DJP1\ .- E t toca a tu come nçar.
p e rs o n a l m e nt amb e l l ? (En ve11 baixa ) No estal viïs 1a
veu, q u e et scn t1.
M t L FI Dl l 'J\.- A m b e l l matei x b e p arlat, per Pò l · l ux, tran­
q u i l · l a m en t, tot cl q ue m 'ha c o nv i n gu t, sense p resse s,
a l meu gust.
P m GOPO L! N I CEs.- (A Pales t1·ió) Sent s e J q ue d i u ?
P,\ L ESTRl Ll.- H o sen to. Que conte nta està d ' h aver- se't
atansat !
AC ROTE LÈU I A .- Oh, ets u na dona afo rtu nada !
P I R.GOP OLJ N IC ES.- (Jl Palestrió) Com em deu estim ar!
l 16
P/\LESTR i éL- T' h o mereixes.
AC RO"I'E LtU C l A .- Per Càsto r, és m era\'cl lós el que cm
d i u s, q u e has estat p ro p d ' e l l i q u e l ' has convençu �
amb e l s teu s p recs; [ 1 2 2 5 ] d i u e n q u e per atansar-s e-li
cal una cart a o un m i s satger, com si fos un rei .
M l l .FlD J l�A .- De fet, p e r P...ò l · lux, amb p rou fei n es m ' ha
estat possib l e atansar-m'hi i convèncer- l o .
P /\ LEST R i ó.- (A Pirgop olinices) Q u e cèleb re ets entre les
dones !
P lR.G OP U N T CES.- Em res i g n a ré, s i Ven u s h o v o l així.
AcRCY rELÈUCJ A.- (Com si pregués ) Dunu gràci es a
Venus, per Pòl · l ux, i al matei x temps l i p r � ):!;O i l i s u p l i ­
c o poder aco nseg u i r l ' h o m e q u e est i m o 1 p e r q u , _c rn
del eixo, i q u e cl faci ser b e n hol a m b m i . q u e no refu si
el meu amor.
M l L. FI L ) I P/\.- Esp c ro q u e a i xí sigu i . E n c ara q u e mol tes el
desi tgen, ell les menysprea, i l es all u n y a totes, excepte
a tu sola.
ACROTELÈUC l A .- Doncs bé, aquesta por és la que e m
negu itej a, p ri m m irat com és, q u e e l s seus u l l s no el fa­
_
c i n canviar d e pare r, després de veure m, _1_ q u e cl seu
bon gust n o el p orti a men ;1sprear la 111 �,·,1 + 1 gura.
M I Ll·l D I PA .- No ho farà, esti gues tranq u i l · l a.
P i RGOrOLl N I CES.- (A Palestrió) Com es rebaixa!
AcROTl.:.LÈU CI A.- Tem o que els teus elogis su peri n la
meva bellesa.
M t LF I D I PA .- !v1 'he p reocu pat q ue l i resu ltis més bon ica
del q u e pensa.
ACROTEL È U C I /\ .- Per Pòl · l u:--;, s i n o v o l prendre ' m per
esposa, li abraçaré els gen olls i l i s up l i caré q ue h � fac � :
_
en cas con trari, si no p u c aco n segu i r-ho, e m su 1odare.
Sé q u e no puc v i u re sense e l l .
llï
Prn.. GOPU l . l N l CES.- (A Palestrió) Veig que he d ' i mpedi r
a aq u e sra dona que es nut i . M'hi atans o ?
P A LE ST R l Ó . - N i m o l t menys; e t rebaixaries s i t ' ofe­
riss i s e s p o nt à n i a m e nt; deixa q u e v i n g u i e l l a p e r s i
mate i x a; deixa q u e e t busqui, et d e s i t g i , t'�speri.
Vo ls p e rd re L:1 fo ma q u e te ns ? G u arda't de fer-ho.
Que jo sàp i g a n o m é s a dos m o rtals els ha succeït
això de ser tan esti ma ts p e r u n a d o na, a tu i a Faó de
Lesb s. 5 '>
ACROTE l.ÈU l A .- Entro o li dius tu que surti, estimada
M i l fi d i p a ?
M l LF l D I PA.- N o, esperem q u e surti algú.
ACROTF LÈUC l A .- No puc agu antar, [ 1 2 50] entraré.
M ILFlD f f'A.- La p orta és tancada.
AC ROT F L �: U C l A.- L'esbotzaré.
M t LFIDl PA.- Tu no estàs bé del cap.
ACROT E L ÈU �lA.- Si ha esti mat algu na vegada o si té
rama i n t e l · ligència com bellesa, sabrà perdonat· fàc il­
m e ne d q ue j o hagi fet per amor.
PALES1'R l \- (A Pirgopolinices) Guaita com està boja
d'amor per tu, p o b reta!
Prn.GOPOL l N lCFS.- Em passa e l mateix a mi.
PALESTR lÓ.- Calla, que no et sent i .
M t LFlD lPA.- ( A A crotelèucia) P e r q u è t'has quedat es-
mape rdu da? Per què no tru q ues ?
ACROT E L È U C l A .- Perq u è n o és d i ns l'home que j o vu l l .
M r LF t D I PA.- Com ho saps ?
ACROTl: Lf'.UCl A .- Ho sé per l a fl aire. E l meu nas el sen­
tiria per l ' olor, si fos dins.
5 9 . Segons l:i l legenda, la poere s a grega Safo se suïcidà a causa
del seu arno r no correspost pel lesbià Faó.
1 18
P I RGOPOUN TCES.- (A Palestrió) É . s endevi n a ! Corn qu e
m ' estima, per això Ven u s ha fet q u e p ogués profetit­
zar.
ACROTELÈUC I A .- No sé on és l 'home que desitj o veu re,
però és aquí a prop: l ' ens u mo sens du bte.
Pl RGOPOLTN [CES.- (A Palestrió) Per Pò l · l ux, certament
q u e aq uesta hi veu més amb el nas que amb els u l l s .
PALESTR l ó .- Està cega d ' amor.
ACROTELÈUC !A.- (Fingin t un desmai) A gafa'm, sisplau.
MILFIDI PA .- Per q u è ?
ACROTELÈU Cl A .- Perquè no caigu i .
M TLFlDlPA.- 1 això ?
ACROTE LÈUCif\.- Perqu è n o puc mant e n i r-me dreta,
em defal leix el cor pels u l l s . 60
MrLFIDIPA.- Per P ò l · l ux, tu has vist el sol dat.
ACROTE LÈU CIA.- Sí.
M l L F l D l PA.- No el vei g. On és ?
ACROTELÈUCIA.- EI veuries, per Pòl·l ux, s i l ' estimessis.
M I LFlD l PA .- Per Pòl·lux que n o l'esti mes més del que jo
l ' esti maria, senyora, si m ' ho permetess is.
PALESTRl ó.- (A Pirgopolinices) Certament que totes l es
d ones s 'enamore n de tu , tan bon punt et veu en.
P l R.GOPOLl N lCES.- No sé si m 'ho has sent i t a dir: sóc nét
de Venus.
ACROTELÈUC l A .- Estimada M ilfidipa, atansa-t'hi, sis­
plau, i parla-li.
P I R.GOPOUN LCES.- (A Palestrió) Q u i n respecte que em
té !
PALESTRió.- La serventa ve cap a nosa.ltres.
60. Aqu esta frase d' Acrorelèuc ia fa referència al defal l i m ent que
sent perquè ha vist e l soldar.
1 19
M l L F l D I P1\ .- Vu 1 1 parlar amb vosal tres. M I Ll·l D l f1 A .- A n e m . (En tra mn b 11 crotclèlfci( / a cas,i de
P1 RCOPOLl !CES.- I nosaltres amb tu. Peripfectomen)
M l l . FI D l Pi\ .- Ttl com m ' b as orden at, h e fe t sortir la me- PI RG UPOLI N J C ES.- Però q u è estic vei e n t ?
va mest ressa. P A L ESTR J ó.- Què veus ?
P I RC( ) PO L l N ICt:S.-Ja ho veig. P l R G O PO Ll ICES.- Ve cap a g u í ;i l gú ,·es t i t d e mari ner,
M l L F I D l PA.- Digues - l i , d oncs, que s'atansi . m i -te ' l .
PI RGOPU LI N !CES.- M ' h e persuad i t d e n o detestar-l a P A LESTR ió.- Ve cap a nosal t res, et busca a t u, sens dub­
c o m l es a l t res, perqu è m 'ho has p regat. te. Però s i és e l capi tà del vaixel l !
M l Ll·l D I PA .- Per Pòl · l u x que n o pod r:i. d i r una parau l a, P I R GOPOLI N I CES.- És e\· i d e n t q u e \' e a b u scar Fi loco­
s i s '.1unsa a tu . M e nt re et m i rava, els u l l l i han t al l at l a màsia.
l l e n gu a . PALESTR I Ú.- C rec que sí.
P I RGUPO L I N I CES.- Ve i g que cal guari r aq uesta dona.
M I L l · l D l l 'A .- C o m tremola i com s 'ha espa ntat no m és
\·cure't !
P I R G O POL I N I C ES.- Això mateix cis passa a l s ho mes, ar­
mats i to t, no et sorprengui en u n a dona. Però què és e l
q u e v o l q u e foci ?
M l L 1 : 1 0 1 PA .- [ 1 275 J Q u e \'a gis a casa seva: vol viure amb
tu, passar-hi rota la vida.
P I RGOPUL I N I C FS.- Que jo Yagi a casa se va, s e n t una do­
n a casad a ? P e rq u è 111 enxampi cl seu m a ri t ?
M 1 1 . r : 1 0 l l 'A.- Però si per tu l,;1 fet fo ra d e casa c l seu ma-
ri t !
P I R G O P(l L I N I CES.- Com h a pogut fer- h o ?
M l 1 . l·l D I P/\ .- Perquè l a casa forma part d e l seu dot.
P I RGOPOLI N I CES.- Dc d eb1) ?
M l i l·l D l PA .- D e debò, per P ò l · l u x
P I R , O Pl L L I CES.- Digues - l i q u e se'n vabi a casa, q u e j o
h i seré d e seguida.
M l ! .Fl D I I '/\ .- Procura no fer-te esperar, per no tun11 c n ­
tar- l a.
P I R G l>POLI N I C LS.- 1 tant q u e no. A n e u - vos-en.

l 1O 121

Escena V I I
ru: u s r C LES, p LE TRlÓ, P r n.GOPOUN T CES
PLÈUS1 L ES.- (A pa 1·t) Si no sabés que tothom a la seva
manera ha comès mol tes v i l eses per amor, em faria
més vergo nya p resent ar- me guarnit així per am or.
Però, com que he sentit a dir que mo lts han comès
molts actes desho nestos i gens co rrectes per amor,
sense esmentar q ue Aqui l · l es va deixar morir els seus
conc i u tadans . . . 6 1 Però, vet ag u í Palestrió amb el sol­
dat. He ci e canviar el meu discurs per u n altre. (En vel·l
alta ) La dona sens dubte és fi l l a del Retard en persona;
car q u alsevol altre retard, encara q u e s i gu i igual ment
un ret.u d, sembla menys l larg que el causat per u n a
d o n a . rec fi ns i tot que h o fan p e r costum. Per exem­
p le, jo h e de venir a buscar Filocomàsia. Però tru caré a
l a po rt ·1. ( Truca n t a la porta ) E i , que h i ha algú aquí?
PA LESTR lú.- Q u è passa, jove ? Què vols ? Per què truques ?
PLÈUSr . L I:: ·.- Estic buscant Fil ocomàs i a. Vi nc de part
de l a seva m are. Si ha de m arxar, que v i n gu i . [ 1 300]
Ens fa esperar a tors, i volem salpar.
6 1 . Aq u i l · les es retir:-t de la l l u it;i con tra els troia ns enfurismat
perquè A�.1mèmnon li havia usurpat la seva estimada Briseida. La
se,·a reri r;1da provod gr;1n no mbre de mores entre els grecs en els
seus enfron ram enes comra els troians.
1 22
P I RG POLI N TCES.- Ja fa estona que tot és a punt. Vés,
Pal estrió, agafa gent que t'ajudi a portar a la n au l ' or,
les j oi es, els vestits i tots els obj ectes de valor. Està pre­
parat tot el que l i h e regalat, que s'ho emporti .
PALESTRl ó.- Hi vai g.
PLÈUS1 CLES.- Sisplau, afanya't, per H èrcu l es ! (Palestrió
entra a casa del soldat)
PI RGOPOLINTCES.- No trigarà. (In dicant la bena que
PleHsicles porta a l'ull esqHerre) Què és això, sis p lau ?
Què l i h a passat, a l teu u l l ?
PLÈUSJC LES.- ( Tocant-se l'ull dret) L' u l l e l ti nc, per
Hèrc u l es !
PIR.GOPOLINTCES.- Però j o parlo de l ' esguerre.
PLÈUSICLES.- T'ho expl icaré: per culpa de l ' amor no em
puc servi r d'aq uest u l l, car si e m mantingués l l u ny d e
l ' amor, me'n serviria c o m de l ' altre . . . 62 Però, q u i na
manera de fer- m e perdre e l temps!
PlRGOPOLIN lCES.- Vet aqu í que j a surten.
62. Amb aq uestes paraules Pleusicles emet un missatge amb do­
ble sent i r: a Pi rgopo l i n ices li dó na a en tendre b pèrdua de l ' u l l per
u na b;ira lla amorosa i al públic li recorda el moriu de la seva disfres­
sa, rescatar la seva esc i mada.
123

Esce na VII I
P A L ESTR IÓ, fl LOCOMÀ S I A, P l R.GOPOL.I N I ES,
PLÈUSlCLES
P A L ESTR I Ó.- (A Filoco màsia, tot sortint de casa del sol­
da t) S i s p l au , q u e n o acabaràs mai d e p l orar?
f l LOCO� IÀSf A.- Com n o h e de plo ra r, s i m e ' n vai cr del
l l oc o n b e p assat els d i es m és fel i cos ?
0
P A LESTI\l <. ).- A q u í tens l ' h o m e q u'e ve d e part d e l a teva
m a re 1 la teva germana.
F 1 1 . · cor-. 1 À 1 1\ . - J a el veig.
P l RGOPO L I N l CES.- Esco l ta, Palestri ó.
p J\ LEST R l ().- Què \' Ol s ?
P r nGOPOLI N l CE ·.- Per q u è no d i u s d e treure tot cl q· ue ] i
h e rega l at ?
P L È USICLES.- Sal ut, Fi locomàs i a !
F l LU OM1\S 1 1\ .- Salut a t u , també.
P Li�USIC LES.- La teva mare i la teva german a m 'han e n ­
carreg at d e sal udar-t e.
f J LOCOrv tÀS I A.- D es i r j o que esti cru i n bé.
PLtUSI C LES.- Et d e m a n e n_ que hivagis, p e r des p l egar l es
veles ara q u e e l vent és favora b l e; s i la teva mare esti ­
gués bé dels u l l hau ri e n v i n gu t amb m i .
F I L <?C �J � I AS l A .- H i an i ré, en cara q ue sigu i a <les grat. Tot
_ .
s1gu1 per la p i etat ti l i a l . . .
P L È SI L.ES.- Ve i g quc te ns sen v.
1 14
P I RGOPOUN I CES.- S i no hagués v i s c u t amb m i , avui en
dia seria u na x i m p l eta.
f l LOCO fVI ÀS I J\ .- A i xò és el que c m d o l , sep arar- m e d 'u n
h o m e corn tu, perq uè ets capaç d e fer que qual sevol
vessi d ' agu d esa; i perq u è cm sentia més \·a l c n ta estant
amb t u : (es posa a plo rar) veig que he de renu nciar a
aquest honor.
P t RGOPOL1N ICF.S.- A h ! , n o pi r i s .
F I LO 0�1ÀS 1 J\ .- N o p u c evitar- h o [ 1 325 ] q u a n en·eicr.
P m c PO LJ N I C ES.- Fes el cor fon .
F I LOCOM ÀS I J\ .- J o sé c o m pateixo.
P/\ L ESTRl ó.- E l cert és que n o cm sorprèn ge ns q u e est i ­
guess i s a gust aq u í, ri l ocomàs ia, n i q u e b se,·a figura,
les seves m a n eres i cl seu valor afec tess i n cl teu esperit,
q u a n jo, u n s i m p l e esclau, q ua n el m i ro, p l o ro p e rquè
e n s hem de separar.
F I LUCOM À S I J\ .- (A Pirg opolinices) S i s p l a u , c m dei xes
abraçar-re abans de marx a r ?
P l R G WO LI N I CF.:S.- T h o perm eto .
F i l t C0�1 ÀS!A.- (Fent e l gest de voler abr�1 ç{1 r e l solda t)
Oh n i n eta dels m e u s u l l s, oh vida rn cYa !
P.'\ I . LSTR I 1.- (A Plè11sicles, empenyent-Iu c,1p a Filo­
comàsia que fingeix desmaiar-se) Sisplau, aguanta la
n o i a, q u e n o es fac i m a l .
p¡ RGO l'L)l , I N I C ES.- Q u è é s això, p e r tav o r ?
P /\ L ESTR I Ó.- C o rn q u e se sep ara d e tu , de s bte s ' h a
desmai at, la p o b ra.
. .
P J R G POL I N I C l'.S.- Vés corr e n t s a casa 1 puna aigua.
P A L F.STR I ( .- L'a i gua no serv i rà de res és m i l l o r que re­
posi. No i nterv i nguis, sisplau, fii: s q u e � o � · n i en � i .
P I R ,OPOLLN ICES.- ( Veient que Fzlocon1{1SZt1 1 P!eus1cles
es besen ) Ten e n els caps mass;1 j u nt s . N o m 'agrada.
12S
 Mari ner, separa l a teva boca de l::t seva boquera, no et
busql1 is m aldecaps.
PL ÈUS!C L L: .S.- Estava comprovant si respirava o no.
Pr RGOPO l . l N I C ES.- Havies d' apropar-hi l 'orella.
PLÈUS1 C L l:. S.- Si bo prefere ixes, la de i xaré caure.
Pm .cor•u 1 . 1 1 1 c 1::s.- No, no, agu a nta- l a !
P A L EST R 1 c '>.- (A pa rt) M ' h o posen m alament.
PI RGOPU L I N I ES.- (A ls esclaus ql·le es tro ben dins de ca-
sa ) Sortiu i porteu cap aquí fo ra tot el que li he regalat.
PA LEST R I "') __ ( Giran t-se cap a la casa del soldat) Una ve ­
gada m és, abans de m arxar, m ' acomiado de tu, Llar fa­
m i l iar! I a vosaltres, cots els companys i companyes
d 'esclavatge, us desitjo salut i ben estar, i, si us plau,
entre vosal tres parleu bé de mi encara que no hi sigu i !
Prn.GOPU U I C ES.- Ap a, Palescrió, ti ngues co ratge !
PA L.EST R I C).- Ai l as ! No puc contenir les llàgrimes, ara
que m ' he de separar de tu.
P l RGO P<J Ll1 I CES.- Vinga, serenitat !
PA LEST R l ó.-Jo s é com pateixo.
FI LOCU t\ l ÀS l A .- (Fent vevtre ql·le torna en si) Però, q u è
é s ai x ò ? Què passa? Què estic veie nt? Oh l l u m , jo et
saludo! 63
PLÈUSI I . ES.- Saluc ! , j a has recobrat el s e ntit ?
Fn.OCOt\ l .À..S I A .- S i u s plau, a q u i estic abraçada ? Pobra
de m i ! que no estic bé del cap ?
P L ÈUST L ES.- No temis, amor meu .
P I RGOPU L I N I � Es.- Què és això ?
63. L.1 s.llu ració de Filoconi?tsia es pot entendre en doble sentir. En
haver rom.H en si, saluda la llum del dia i el seu enamorar. Aq uest, però,
posarà en peri ll la situ ació en oblidar el paper que representa davant
Pi rgopol in i ces, rot dirigint-se a Filoconüsia com la seva estimada.
1 26
PALESTRió.- Només que havia perdut el sentit. (A part) Te­
mo i tinc por de debò que finalment es descobreixi tot.64
PIRGOPOLINICES.- Què dius ?
PALESTRIÓ.- Que ... emportant-nos darrere nostre tot
això (assenyalant l'equipatge) per la ciutat, [ 1 350] algú
no te'n faci retret.
PIRGOPOLINICES.- Li he regalat les meves coses, no les
d'ells: jo no en faig cas, de la gent. Apa, aneu-vos-en i
que els déus us protegeixin !
PALESTRió.- Ho dic pel teu bé.
PIRGOPOLINICES.- Et crec.
PALESTRIÓ.- Doncs, salut !
PIRGOPOLINICES.- Salu t també per a tu !
PALESTRIÓ.- (A Filocomàsia, Plèusicles i els esclaus)
Marxeu de p ressa, jo ja us aconsegui ré, vull dir unes
paraules a l'amo. (A Pirgopolinices, mentre els altres
se 'n van pel camí del port) Encara que sempre per a tu
d'altres han estat més fidels que j o, 65 no obstant això
t'estic molt agraït per tot i, si volguessis, preferiria ser­
vir-te a tu molt més que ser llibert d'un altre.
PIRGOPOLINICES.- Tingues coratge.
PALESTRIÓ.- Ai las ! Quan em ve al cap com he de can­
viar de costu ms; que he d'aprendre els costums feme­
nins i oblidar els dels soldats !
64. Sembla que l' advertiment de Palestrió va dirigit només cap a
Pleusicles i Filocomàsia; en sentir-lo, però, Pirgopolinices, troba la
manera de donar un altre sentit a les seves paraules.
65. Intentem mantenir el doble sentit que comporta la forma ha­
buisti: « has tingut» i «has tingut per» ( «has considerat»). Així Pales­
trió donaria a entendre al públic la sêva poca fidelitat envers Pirgo­
polinices, a la vegada que expressaria una mena de queixa al soldat
perquè no ha confiat prou en ell.
127
Pt R.GOPOLINI CES.- Actua sempre amb rectitud.
P ALESTRi ó.-Ja no puc, n'he p erdut totes les ganes.
P I R.GOPOLIN ICES.- Vinga, vés darrere d'ells, no et facis
esperar.
P ALESTR ió.- Que tingui s salut !
PIRGOPO UNICES.- Que també la tinguis tu !
PALESTRIÓ.- Sisplau, recorda't de mi. Si per cas u n dia
passo a ser l l iu re t'ho faré saber, perquè no m'abandonis.
P l R.GOPOLINJCES.- N o és p ropi de mi.
PALESTRló.- Pens a de tant en tant com t'he estat fidel.
Si ho fas, sabràs per fi q u i t'és l leial i qui no.
P I RGOPOLIN ICES.- Ho sé i ho he comprovat sovint.
PA LESTR ló .- Però, avu i te n'adonaràs més que mai: m és
ben dit, avui després que te n'hagi donat una prova,
n 'es taràs més convençut.
PI RG OPOLI NICES.- A m b prou fei nes m' estic d 'orden ar­
te que et quedis.
PALESTRLÓ.- No h o facis pas. Dirien que ets un menti ­
der, que no ets sincer, que n o tens paraula, dirien que
n o tens cap esclau fidel excepte jo. Si pensés que po­
d i es fer-ho amb digni tat, t'ho aconsell aria; però no és
possible. No ho facis pas.
P l RGOPOLl N LCES.- Vés-te'n d'una vegada.
PALESTRi ó.- Sigui com s i gu i, cm resi gnaré.
P I R GOPOLl N lCES.- Que tinguis salut, don cs !
PALESTRló.- És millor marxar ràpid.
PrRGOPO LlNlC ES.- Una vegada m és, sal u t ! (Palestrió
se 'n va) Fins avui l ' havia consi derat sempre el p itjor
dels esclaus, [ 1 3 75] i ara descobreixo q ue m'és fi del.
Pensant-ho .bé, h e fet el ximple deixant-lo anar. A ra,
aniré cap a casa dei meu amor. Però, he se ntit que la
port a ha gri n yolat.
128
Escena .I X
ESC LAV ET, P I RGOPOI I N I CLS
ESCLAVET.- (Sortint de cas.1 de Pr:riplectomen ¡ ·p a1·lant
cap a l'interior) N o em d o neu consel ls, sé molt bé el
que he de fer, el trobaré sigui on s i g u i , cl cercaré sense
estalviar esfo rços.
Pt RGOPOLI Nl CES.- (A part) M 'està buscant a m i . Li sor­
tiré al pas.
ESC LAVET.- Oh, és a tu q u i busco ! Salut, home a mabi­
l íssim, ple de bo ndat, h i ha dos d éus q u e et p rotegei­
xen més que els a ltres.
Pt RGOPOLl I I CES.- Qu i ns d o s ?
ESCLAV ET.- Mart i Ven u s .
Pt RGOPO U N I C ES.- Qu i n noi més encantador!
Esc:1.AVET.- La mestressa et prega q u e entris, et vol, et
busca i t 'espera neguitosa. Vés a socó rrer la que t'esti ­
ma. Per què n o et mous ? Per q u è n o entres ?
Pl lZG OPOUN ICES.- H i vaig (entra a casa de Periplectomen)
ESC L/\V ET.- E l l m ateix s'ha ficat a la xarxa; el paran:v és a
p u n t : el vell està p reparat per escometre l 'adúlt er, que
està orgu l l ós J c la seva bel l esa i creu q u e totes l es do­
nes s 'enam oren d ' e l l en ,-cu re'l, men tre que tant els
homes com les dones l 'odien. Ara m e ' n vaig cap a
l 'enrenou : sento soroll a d i n s . (Entra a casa de Peri­
plectomen )
1 29

ACTE V
Escena única
PERfPLECTOMEN, PIRGOPOLINICES,
CARTÓ, LORARIS, 66 ESCELEDRE
PERIPLECTOMEN.- Porteu-lo cap aquí; s i no us vol se­
guir, dueu-lo a pes de braços, feu que estigui entre el
cel i la terra, fe u-lo bocins.
PIRGOPO LINICES.- T'ho prego, per Hèrcules, Perip lec­
tomen !
PERIPLECTOMEN .- Pregues en va, per Hèrcules. (A Ca ­
rió) M ira que estigüi ben esmolat el teu ganivet,
Carió.
CARIO.- Però si j a fa estona que frisa per .esventrar
aquest adúlter, per poder penj ar-li els budells del coll
com es fa amb e l sonall d'una criatura. 67
PlRGOPOUNICES.- [ 1 400] Sóc mort !
PERIPLECTOMEN.- No enca ra, ho dius massa aviat.
CARió.- M'hi llanço ja al damunt?
PERIPLECTOMEN.- No, abans apallisseu-lo.
CARió.- De debò que no ens quedarem curts. 68
66. Els loraris eren els encarregats de fuetejar els esclaus.
67. Els nens romans portaven uns penjolls d'or i plata al coll que
feien fu nció de sonall i servien per identificar- los.
68. El text registra una llacu na d'un vers.
1 30
PERIPLECTOMEN.- Com t'has atrevit a empaitar la dona
d 'un altre, desvergonyit ?
PIRGOPOLINICES.- Que els déus e m p rotegeixin! H a es­
tat ella qui ha vingut a mi per pròpia iniciativa.
PERIPLECTOMEN.- (A un lorari) Menteix, colpej a'l.
( Comencen a colpejar-lo)
PIRGOPOLINICES.- Espera, deixa' m explicar-t'ho.
PERIPLECTOMEN .- Per què pareu ?
PIRGOPOLINICES.- No se'm permet parlar?
PERIPLECTOMEN.- Parla.
PIRGOPOLINICES.- Se m'ha demanat d 'anar a casa
seva.
PERIPLECTOMEN.- l com has gosat d'anar-hi ? Té ! (El
colpeja).
PIRGOPOLINICES.- Ai! j a m'heu donat prou cops. Sis­
plau !
C ARIÓ.- L'escorxo, doncs ?
PERIPLECTOMEN.- Quan vul guis. (Als esclaus) Poseu-lo
ben estirat amb els braços ob erts.
PIRGOPOLINICES.- Et prego que m ' escoltis, per Hèrcu ­
les, abans d'excorxar-me.
PERIPLECTOMEN .- Parla.
PIRGOPOLINICES.- No he actuat sense motiu: creia que
era divorciada, per Hèrcules, així m'ho deia la serven­
ta, que fei a d'intermediària.
PERIPLECTOMEN.- Jura que no et venjaràs de ningú per
aquest afer, per les bastonades que has rebut o que
rebràs, si et deixem marxar d' aquí sa i estalvi, rebrotet
de Venus .
PIRGOPOLINICES.- Juro per Júpiter i Mart que no em
venj aré de ningú, pels cops que he rebut avui aquí i
que crec que m'he merescut; i si no me'n vaig d 'aquí
131
 sense testi . . . (mira n t els seus òrgans sexuals) rn oni at­
ge/'9 crec que se m ' ha tractat bé tenin t en compte la
meva cu lpa.
P E R I P L ECTOMEN .- I s i n o compleix es el teu j u ra­
me n t ?
P l R GOPüLI N I CES.- Que passi la resta d e l a meva vida
sense cest1 . . . m oll latge.
C A RlÓ.- Colpegem-lo encara, desp rés crec g u e l 'hem
de dei xar anar.
P I RGOPOLJ N I CES.- Que els déus et beneeixin sempre,
perquè m ' h as ajudat pro u .
Ci\ R ló .- Doncs dóna'ns una m i na d 'or. 70
PI RGOPO L I N IC ES.- Per quin m otiu ?
Cf\ R l t).- Perq uè avui et deixem marxar amb els res­
ti . . . m o niatges sans . i estalv is, rebro tet de Ve n u s . S i no,
11 0 te n 'ani r�s d 'aquí, vés amb compte.
PI RGOPO L I N I C ES.- Us l a donaré.
C A R I Ó .- Ara et m és ra o n a b l e . Q u a n t a l a tu nica,
l a clàmide i l ' espasa, n o h i c o m p tis, 11 0 te les end u ­
ras.
LURA R I S.- (A PenjJlccto men) L' estovo e ncara o ja el
deixes anar?
6 9 . H e m trad uït d ' aquesta man era cis termes intestatrts i i11 1esta­
bilis q u e Plau te u t i l i t7,1 a p ro fitam-ne el d o ble semit: « se n se dret a
res L i ficar » i ,, sense tes ticles,, ( d.s t igs possibles per a u n adúl ter). Te­
n i nt en com pte q u e cl terme i1 1t estat11s pot s i g n i ficar també ,, sense
ha\·er fet testa m e n t » , podríem veu re u n tercer sent i t en el joc cie pa­
rau l es p l a u t í. Pi rgo p , > l i n i ces agrai ria, doncs, poder m a rxar sense h a -
1·e r perd u t e l d ret a testi ficar, els tes t i cl es o l a 1· id:1.
70. La m i n a er:i u na u n i tat d e pes eq u i v a l e n t a 43ï grams. Ll
m oneda q u e reb i a cl mateix nom pel seu pi:s, ja fos d ' or o de p l ata,
e q u ivalia a cent d rac,ncs.
1 32
PLRGOPOLINJ CES.- Però si j a estic p ro u tou 7 1 de basto-
n ades. [ 1 425] Us ho p rego !
PERI PLECTOMEN.- Deixeu-lo a nar.
P I RGOPO LI N I CES.- T'ho agraeixo.
PERJPLECTOMEN.- Si d ' ara endava n t et sorprenc per
aquí, perdràs els testi . . . mo niatges.
PlRGOPOLI N I CES.- No hi tinc res en contra.
PERIPLECTOME .- Entrem, Carió. (Periplectomen en­
trn. a casa amb Carió i els lararis, i Esceledre torna del
port am.h els escla u.s que him porta t l'eq uip atg e de
Fdocom.àsia)
P I RGOPO L I N I CES.- Vet aq u í els meus esc laus.(A Escele-
Jre) Ha marxat ja Fi locomàs i a ? D i gues.
EsCE LEDRE.-J a fa u n a estona.
P t RGOPOLlN I CES.- Ai de m i !
ESCELEDRE.- En cara di ries m és, s i sabe sis e l que j o sé.
El que p o rt ava un drap de l l a n a damunt de l 'u l l n o era
m anner.
PIRGOPOLlNlCES.- Qui era do ncs ?
ESCELEI>RE.- L'amant de Fil oco màsia.
P m.GOPOL I N I CES.- Com ho sap s ?
ESCELEDRE.- H o sé. Perq u è tan b o n p u nt han traspas­
sat la p orta de la c i u tat, no han para t de besar-se i abra­
çar-se.
PIRGOPOUN JCES.- Ai, p obre de mi ! Ara \·ei g que m'han
ensarronat. Maleú Palestrió, ell és qui m ' ha arrossegat
cap aq uest paran y ! . . . Però, penso que m ' ha estat bé; si
7 1 . P l a u te estableix un j oc cie parau les entre mútis ( « deixes
anap; ) i miris ( « to u »), que, en nn p od er manr e n i r respecte a aq u ests
termes, hem t rasl ladat a u 113. al tra fo rma verbal d i n t re d e l mateix
vers: verbero ( " l 'eçi·nvo,, ) .
1 33
 es fes el mateix amb altres adúlters, n'hi hauria menys
a la ciutat, tindrien més por i es dedicarien menys a
aquestes coses. (A Esceledre i els altres esclaus) Anem
cap a casa. (Als esp ectadors) Aplaudiu!

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . ........... ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Bib liografia .... .... . . . . . . . . . . . ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

EL SOLDAT FANFARRÓ . . . . . . . . . . . . . ............... ........ 33

Argument I ................ . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Argument I I . . . . ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Personatges . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 37

ACTE I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......... 38
Escena única . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

ACTE II .......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....... . . . . . . . .. . . . . . . . . . 43

Escena I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Escena I I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Escena III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Escena IV . . . . . . . ............ . . . . . . . . . . . .................... . . . . . . . . . . . . . 59
Escena V . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...................... 63
Escena VI . . . . . . . . . ...... . . . . . . . . ...... ..... ..... .. . . . . . . ... ...... . . . . . .. 68

ACTE III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Escena I . .................... . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . .............. 74
Escena II ... ......... .... . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. . ...... . . . . . 86
Escena III . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . 90

1 34