Fisica Quimica 2eso c1617 PDF

Física i Química
2n ESO
IES CAMP DE MORVEDRE
Departament de Física i Química
Curs 2016-17
Alumn@: _____________________________________________ Grup: _____

Material elaborat per José Mª Pérez – v. 2.0 -2016
Índex
Unitat 1 El mètode científic i el treball al laboratori
Pàg.
1. Ciència, Física i Química ............................................................................... 1
2. El mètode científic ......................................................................................... 1
2.1. Etapes del mètode científic .................................................................... 2
2.2. Algunes idees deformades sobre la ciència i el treball científic.............. 3
3. El laboratori escolar ....................................................................................... 4
3.1. Normes generals de seguretat en el laboratori ...................................... 4
3.2. Alguns consells addicionals que afecten a la seguretat en el laboratori. 5
3.3. El material escolar .................................................................................. 6
3.3.1. Aparells i eines de laboratori ........................................................ 6
3.3.2. Suports i peus .............................................................................. 6
3.3.3. Càpsules i material tèrmic refractari ............................................. 7
3.3.4. Vidre volumètric ............................................................................ 7
3.3.5. Destil·lació .................................................................................... 8
4. Taules, gràfiques i funcions en ciències ........................................................ 8
4.1. Tipus de gràfiques ................................................................................. 8
4.1.1. Rectes ........................................................................................ 8
4.1.2 Paràboles .................................................................................... 9
4.1.3. Hipèrboles .................................................................................. 10
4.2. Normes per a la construcció de gràfiques ............................................. 10
4.2.1. Tipus de paper ............................................................................ 10
4.2.2. Elecció de variables .................................................................... 10
4.2.3. Eixos i escales ............................................................................. 10
4.2.4. Representació i traçat dels punts experimentals.......................... 12
4.2.5. Càlculs ......................................................................................... 12
4.2.6. Títols ............................................................................................ 12
Activitats.............................................................................................................. 13
Unitat 2 Propietats de la matèria. La mesura.
Magnituds i unitats
Pàg.
1. Concepte de matèria, sistema material i substància ..................................... 19
2. Propietats de la matèria ................................................................................ 20
2.1. Propietats generals de la matèria ........................................................... 20
2.2. Propietats característiques de la matèria ............................................... 20
2.3. Propietats quantitatives i qualitatives de la matèria ............................... 20
3. Magnitud, unitat i valor .................................................................................. 21
4. Sistema internacional d’unitats ...................................................................... 21
4.1. Altres unitats diferents a las del sistema internacional ........................... 22
5. Unitats de longitud, superfície, volum, capacitat, massa i temps .................. 22
5.1. Longitud .................................................................................................. 22
5.2. Superfície ............................................................................................... 22
5.3. Volum .................................................................................................... 23
5.4. Capacitat ................................................................................................ 24
5.5. Longitud .................................................................................................. 24
5.6. Temps .................................................................................................... 24
6. La densitat ..................................................................................................... 25
6.1. La densitat amb la temperatura i la pressió ........................................... 25
7. Canvis d’unitats amb factors de conversió .................................................... 25
7.1. Ús de factors de conversió per a la resolució de problemes .................. 27
8. Notació científica ........................................................................................... 28
9. Regles, normes i recomanacions de noms i símbols de les unitats del SI..... 29
Activitats ............................................................................................................ 30
Activitats complementàries ................................................................................ 50

Unitat 3 Els estats de la matèria
Pàg.
1. Els estats d’agregació de la matèria ............................................................. 55
2. La teoria cinètica de la matèria ..................................................................... 55
2.1. Fets i observacions ................................................................................ 55
2.2. Comportament de la matèria. Teoria cinètica ........................................ 56
2.3. Els estats de la matèria i la teoria cinètica ............................................. 57
3. Expansió i compressió dels gasos ................................................................ 57
4. Modificació del volum degut a variacions de temperatura ............................ 57
5. Pressió d’un gas ............................................................................................ 58
6. Canvis d’estat ................................................................................................ 58
6.1. Diferència entre vaporització, evaporació i ebullició .............................. 58
6.2. El punt de fusió i d’ebullició .................................................................... 58
6.3. Els canvis d’estat i la teoria cinètica ....................................................... 59
6.4. Gràfiques i canvis d’estat ....................................................................... 61
6.5. Calors latents de canvi d’estat ............................................................... 61
7. Propietats característiques de la matèria i teoria cinètica ............................. 62
7.1. Comportament anòmal de l’aigua ........................................................... 62
Activitats ............................................................................................................ 63
Activitats complementàries ............................................................................... 75

Unitat 4 Composició de la matèria: Estructura atòmica,
sistema periòdic i enllaç químic
Pàg.
1. Estructura atòmica de la matèria ................................................................... 77
1.1. Un poc d’història de la matèria ................................................................ 77
1.2. Els fenòmens elèctrics de la matèria ....................................................... 79
1.2.1. Fenòmens electrostàtics en el teu entorn ..................................... 79
1.2.2. La càrrega elèctrica ...................................................................... 79
1.3. Els components de l’àtom ....................................................................... 80
1.3.1. Els electrons .................................................................................. 80
1.3.2. Experiència de Rutherford. Els àtoms estan pràcticament buits... 80
1.3.3. Els protons .................................................................................... 81
1.3.4. Els neutrons .................................................................................. 81
1.4. Model planetari de l’àtom ........................................................................ 82
1.5. Model de capes electròniques de l’àtom ................................................. 82
1.6. Els ions .................................................................................................... 83
1.7. Identificació dels àtoms ........................................................................... 84
1.8. Isòtops ..................................................................................................... 85
2. La taula periòdica .......................................................................................... 85
2.1. Organització de la taula periòdica dels elements ................................... 85
3. Agrupacions dels àtoms en la matèria .......................................................... 89
4. Elements i compostos dels elements i compostos químics més 90

representatius ....................................................................................................
4.1. Símbols dels elements més representatius ............................................ 90
4.2. Fórmules dels compostos més representatius ....................................... 90
4.3. Principals usos dels elements i compostos químics més representatius 91
Activitats ............................................................................................................ 94
Unitat 5 Classificació de la matèria
Pàg.
1. Classificació de la matèria.............................................................................. 103
2. Substància pura ............................................................................................ 103
3. Mescla ........................................................................................................... 104
4. Mescles d’especial interès ............................................................................ 105
4.1. Col·loides ................................................................................................ 105
4.2. Aliatges .................................................................................................... 106
5. Mètodes de separació de mescles................................................................. 106
5.1. Mètodes de separació de mescles heterogènies ................................... 106
5.2. Mètodes de separació de mescles homogènies .................................... 108
5.3. Tècniques de separació de mescles en funció de l’estat de les 109

substàncies de la mescla i de la propietat que s’utilitza per a separar-les ........
6. Diagrama resum de la classificació de la matèria ......................................... 110
Activitats ............................................................................................................ 111

Unitat 6 Energia
Pàg.
1. L’energia ........................................................................................................ 123
1.1. Concepte d’energia.................................................................................. 123
1.2. Unitats de l’energia .................................................................................. 123
1.3. Propietats de l’energia ............................................................................. 124
1.4. Efectes de l’energia ................................................................................. 125
1.5. Classificació de l’energia ......................................................................... 126
1.6. Tipus d’energia ........................................................................................ 126
2. Calor i temperatura ........................................................................................ 127
2.1. L’energia tèrmica ..................................................................................... 127
2.2. La temperatura ........................................................................................ 127
2.2.1. La temperatura i la dilatació dels cossos ...................................... 128
2.2.2. Termòmetres i escales termomètriques ........................................ 128
2.3. Calor i equilibri tèrmic .............................................................................. 131
2.4. Quantitat de calor transferida en intervals tèrmics .................................. 132
2.5. Formes de transferència de la calor ........................................................ 133
2.5.1. Conducció ..................................................................................... 133
2.5.2. Convecció ...................................................................................... 134
2.5.3. Radiació ........................................................................................ 134
2.6. Efectes de la calor sobre els cossos ....................................................... 136
Activitats ............................................................................................................ 137

Física i Química 2 ESO
UNITAT 1 EL MÈTODE CIENTÍFIC I EL

TREBALL AL LABORATORI
1. Ciència, Física i Química
El diccionari defineix la CIÈNCIA com aquella activitat que s’ocupa de resoldre problemes
mitjançant l’observació i la lògica.
Per facilitar l’estudi de diversos problemes, la ciència s’organitza en branques
especialitzades: ciències naturals, ciències físiques i químiques, ciència de la medicina, etc.
Durant aquest curs tindreu un primer contacte amb la química i la física. Tant una com una
altra són dues ciències que s'ocupen de l'estudi de la matèria i dels canvis que en ella
ocorren. La física se centra principalment en l'estudi d'aquells canvis en els quals no s'altera
l'estructura “íntima” de la matèria (el moviment dels cossos, el corrent elèctric, les ones, etc).
La química s'ocupa més dels canvis que afecten a les substàncies per dins, així com de les
transformacions d'unes substàncies en altres diferents (reaccions químiques) i de molts
aspectes relacionats amb aquestes transformacions (la quantitat de producte que es va a
obtenir, l'energia implicada, el ràpid que es produeix la transformació, etc).
2. El mètode científic
El treball d’un científic es pareix prou al d’un detectiu que investiga un cas. Anem a trobar les
semblances:
El detectiu... El científic...
Visita el lloc dels fets i ho revisa fixant-se en Observa amb molta cura un fenomen que li
tots els detalls. sembla interessant.
Recull pistes (unes les farà servir i altres no) Pren dades sobre les magnituds que
i pren notes. intervenen al fenomen. Anota al seu diari de
laboratori tot allò que li pareix interessant.
Classifica pistes, revisa anotacions... Ordena les dades, consulta el treball d’altres
científics que investiguen el mateix tema,
revisa les seues anotacions...
Unitat 1 El mètode científic i el treball al laboratori. Pàg.1

El detectiu... El científic...
Tracta que tot “encaixe”. Busca una possible Emet unes suposicions (hipòtesi) de com
explicació, elabora una teoria provisional de estan relacionades les magnituds que
com va succeir tot. intervenen en el fenomen observades
Intenta reforçar la seua teoria amb proves Dissenya experiments per comprovar( o
que demostren la validesa retirar) la hipòtesi emesa
Al final, emet un informe definitiu del que va Tracta de construir una relació matemàtica
succeir, procurant que totes les afirmacions que relacione el comportament de les
estiguen avalades amb proves. magnituds que intervenen al fenomen. I una
vegada aconseguit, pot fer prediccions.
2.1. Etapes del mètode científic

El mètode científic no es pot considerar un conjunt de normes estrictes que s’apliquen de
forma consecutiva i rigorosa, però sí que és possible assenyalar una sèrie d’etapes
comunes a qualsevol investigació científica, que passem a descriure:
1.- La detecció d’un problema.
Un problema és una pregunta que de moment no té resposta. En la detecció del problema
influeixen diversos aspectes de la formació científica de la persona, i també altres propis de
l’àmbit familiar, personal, social, polític i econòmic.
2.- Emissió d’hipòtesi
Les hipòtesis són possibles respostes a la pregunta (o problema) que encara no s’han
comprovat. La imaginació i els coneixements que la persona té en l’àmbit en que es planteja
el problema són importants per poder formular hipòtesis.
3.- La deducció del mètode experimental
Un cop identificat el problema i expressada la hipòtesi, s’ha dissenyar un experiment per
comprovar la validesa (o no) de la nostra hipòtesi.
4.- Experimentació
En tot experiment cal fer una acció, una modificació, la qual desencadena unes
conseqüències, és a dir uns resultats, que poden ser observats i registrats.
5.- Resultats
Les conseqüències dels canvis o accions fetes per l’investigador, són els resultats. Els
resultats s’han de registrar (anotar). Els resultats han de ser reproduïbles. Si l’experiment
està ben dissenyat, investigadors o investigadores diferents haurien d’obtenir resultats
semblants.
6.- Conclusions
Si els resultats de l’experiment coincideixen amb els esperats, es podrà concloure que la
nostra hipòtesi era correcta. I si els resultats no coincideixen amb els esperats, caldrà
reformular o canviar la hipòtesi inicial. Uns mateixos resultats poden ser entesos de moltes
maneres per persones diferents, per tant, amb uns mateixos resultats, persones diferents
poden arribar a conclusions diferents.

7.- Comunicació
En revistes científiques, llibres, conferències, mitjana de comunicació de masses (TV,
premsa, ràdio, internet..).
En el següent esquema presentem les etapes del mètode científic:
2.2. Algunes idees deformades sobre la ciència i el treball científic

Sovint, quan es pensa en una persona que es dedica a la recerca científica, la gent
s'imagina a un home sol, calb (o amb el pèl desordenat), major, amb ulleres, bata blanca i
aïllat dins d'un laboratori en el qual es troba envoltat d'estranys aparells i papers amb
fórmules i càlculs molt complicats que tan sol ell i uns pocs com ell poden entendre.
També es pensa que els científics solen ser persones amb una intel·ligència superior a la
resta, rars, despistats, que passen la major part del seu temps investigant en el seu
laboratori, sense que els interesse el que ocorre fóra (encara que alguns són éssers
malvats, que cerquen dominar a la humanitat amb els seus descobriments). Finalment,
existeix també la idea que molts descobriments científics es realitzen per casualitat,
que, de sobte, al científic se li “encén una bombeta” dins del seu cap i !eureka! ja té la
solució; o bé que li cauen al sòl els reactius que estava manejant i en barrejar-se obté el
producte miraculós que cercava.
La realitat no s'assembla en gens a la descripció anterior. En primer lloc, també hi ha dones
(cada vegada més) que es dediquen a la ciència i ni ells ni elles treballen en solitari sinó
que, habitualment, formen part d'equips de recerca. Fins i tot és habitual el treball conjunt
entre diferents equips. No té, doncs, molt sentit la idea d'un geni solitari al que “de sobte” se
li “encén una llum” i fa un gran descobriment. A més el científic és una persona com la
resta i, per tant: tan calb, dolent, rar, despistat, etc., com puguen ser els altres.

D'altra banda, el treball que realitzen els científics està interaccionant contínuament
amb el mitjà i amb la societat. Hem de pensar, per exemple, en les aplicacions pràctiques
de l'electricitat o de l'energia nuclear, en la construcció de màquines, en la fabricació de
medicines, la manipulació genètica... i també en la fabricació d'armes, la contaminació
ambiental, etc. El seu treball no es realitza al marge de la societat, sinó tot el contrari. De fet,
moltes recerques científiques s'han vist i es veuen impulsades, dificultades, estancades o
fins i tot...prohibides, a causa de l'existència de diversos interessos: polítics, econòmics,
militars, religiosos, etc.
També se sol pensar que la ciència és alguna cosa molt complicada, amb fórmules
incomprensibles, a l'abast només d'unes quantes ments privilegiades. És cert que, per a
desenvolupar una activitat científica es precisen una sèrie de requeriments específics, però
açò també ocorre quan es desenvolupa qualsevol altra activitat com a mecànic, pilot,
arquitecte, professor, etc.
3. El laboratori escolar
3.1. Normes generals de seguretat en el laboratori
Les normes més importants que un alumne ha de saber quan treballar en un laboratori
escolar són:.
1. Al laboratori s'ha d'evitar: menjar, beure i mastegar xiclet.
2. Cal utilitzar roba adequada per a evitar tacar-se o fer-se cremades als vestits. És
especialment adient la bata de laboratori, però també podeu usar qualsevol peca de roba
vella, guardapols o davantal. Igualment convé dur els cabells arreplegats i evitar l' ús de
bufandes o mocadors solts.
3. Mai no heu d'improvisar cap experiment ni introduir innovacions pel vostre compte sense
consultar el professor. Això pot ser extremadament perillós per al laboratori i per a la resta
de companys. Les conductes irresponsables provocaran I'expulsió immediata del laboratori.
3. Per a transvasar líquids càustics com els àcids o les bases amb la pipeta, cal utilitzar una
pera o una propipeta i mai xuclar-los directament en la boca. També hi ha una xeringa
especial per a pipetes.
5. Una regla molt important. Per a diluir un àcid sempre vessarem l'àcid damunt I'aigua i
mai al revés, ja que s'hi desprèn molta calor i si vessem l'aigua damunt de I'àcid, de la calor
bull, se n'ix i ho esquitxa tot d'àcid.
6. Abans d'usar un reactiu llegiu bé l'etiqueta un parell de vegades i assegureu-vos que és el
que cal emprar al vostre experiment.
7. Damunt les taules del laboratori no s’han de deixar ni llibres ni carpetes ni roba. Només la
llibreta-diari de laboratori o el programa-guía deIs experiments. Sota la taula teniu un
prestatge per a desar algunes coses i a la paret hi ha perxes.
8. En molts experiments convé usar ulleres de seguretat.
9. No és convenient portar lents de contacte, pot resultar perillós.
10. Per poc que siga aviseu al professor quan es produïsca algun accident, això servirà per
a reflexionar per que s'ha produït i com evitar-lo en una propera ocasió.
11. Si et trobares un poc marejat, abans de caure, asseu-te en terra tu mateix

3.2. Alguns consells addicionals que afecten a la seguretat en el laboratori.

1. La primera regla es l’ordre: cal treballar de forma ordenada, sabent cada moment el que
s’ha de fer, seguint els passos adequats en la seqüència que pertoca, sense deixar-se
cap detall important. També mantindrem l’àrea de treball neta i ordenada.
 Neta: Sense restes de productes químics o vidres trencats que podrien provocar
accidents.
 Ordenada: Cada cosa sempre al seu lloc per trobar qualsevol cosa en qualsevol
moment i sense objectes innecessaris que afecten al desenvolupament del
treball del químic.
2. En segon lloc mai s’ha d’anar amb preses. El temps no és un factor a valorar en la
realització d'un experiment. No ix millor si es fa més de pressa ni es tracta d'una carrera
on hi haja vencedors.
3. Mai no abandonarem un experiment sense deixar-hi algú que el controle, podria ocórrer
qualsevol imprevist, produir-se un incendi o una explosió.
4. El material se netejarà amb cura ja que les restes dels anteriors experiments poden
provocar interferències i el que es mes greu, poden ser incompatibles amb els productes
que utilitzem actualment produint gasos tòxics, flames i fins i tot explosions. Per això una
vegada tingam els aparells de vidre ben nets, els rentarem amb un poc d’aigua
destil·lada, i el deixarem a assecar. En acabar deixarem tot el material net i al seu lloc i si
hem manipulat substàncies ens rentarem les mans amb sabó.
5. Mai tastares res al laboratori, ni conegut, ni desconegut.

6. Per a olorar-los acostarem un poc el recipient on es troben i
aventarem un poc amb les mans per a captar els seus vapors, tal
com veiem a la figura.
7. Abans d’escalfar cap cosa s’assegurarem de que no siga ni
explosiva, ni inflamable

3.3. El material del laboratori

A continuació tens classificada una llista de material de laboratori, col·loca el nom
corresponent baix de cada dibuix.
3.3.1. Aparells i eines de laboratori
Balança, termòmetre, Bunsen, peu de rei o calibre, granereta per a netejar, propipeta, flascó
rentador, agitador-calefactor, metre flexible.
3.3.2. Suports i peus

Nou, suport, trípode, pinça, cèrcol.

3.3.3. Càpsules i material tèrmic refractari

Vidre de rellotge, placa de Petri, reixeta de amiant, càpsula de porcellana.
3.3.4. Vidre volumètric

Kitasato, botella, embut, Erlenmeyer, cristal·litzador, gradeta per a tubs d’assaig, tap, got de
precipitats, pipeta, matràs aforat, bureta, xeringa, proveta, tub d’assaig.

3.3.5. Destil·lació
Matràs de destil·lació, refrigerant de boles, refrigerant de Liebig, refrigerant de serpentí.
4.Taules, gràfiques i funcions en ciències

La ciència té com un dels seus principals objectius trobar les lleis físiques que regeixen els
fenòmens naturals i va experimentar una gran transformació en el segle XVII, quan es va
descobrir que es possible analitzar i descriure la natura utilitzant la matemàtica. Per tant, la
matemàtica és molt important en la ciència.
Algunes lleis es poden expressar en forma d’equació matemàtica que no es més que una
relació entre les magnituds que intervenen en el fenomen estudiat. El cas més senzill és el
fenomen en el que únicament intervenen dues magnituds, de manera que a cada valor de la
primera li correspon un únic valor de la segona.
Quan es realitzen els experiments, s’obtenen una sèrie de dades que hi ha que analitzar-los
i determinar una relació entre ells. En molts casos es possible descobrir-la, mitjançant la
representació gràfica de les dades i una equació matemàtica que les relaciona.
4.1. Tipus de gràfiques
La majoria dels fenòmens físics estan definits per alguna d’estes gràfiques:
4.1.1. Rectes
A) Funció lineal
La funció lineal o de proporcionalitat directa, és a dir, en la
que la variable depenent és directament proporcional a la
independent, s’expressa de forma matemàtica mitjançant
l’equació y=m x (m és la pendent) i la seua gràfica és una
recta que passa per l’origen.
Exemples:
- Desplaçament d’un cotxe a velocitat constant, quan en
l’instant inicial la posició és zero.
- Moviment d’una cinta transportadora, una vegada a
superat el temps d’arrencada.
- Deformació d’un cos elàstic (Llei de Hooke).
- La relació entre la massa i el volum d’un cos (densitat).
- La relació entre els valors del voltatge i la intensitat d’un conductor (Llei d’Ohm).
- La quantitat de calor produït en un forn en funció de la massa de matèria cremada en
ell.

B) Funció afí:
La funció afí és de la forma y=mx + n, on m és la pendent i n és l’ordenada en l’origen. La
seua gràfica és una recta que talla al eix d’ordenades en el punt (0,n).
Exemples:
- Posicions d’un cotxe que es mou a velocitat constant en funció del temps, quan en
l’instant inicial la posició es diferent a zero.
- L’aigua bull a nivell de la mar a 100 ºC. El punto d’ebullició canvia quan es puja per
una muntanya en funció de la altura h, segons la funció:T= 100 – 0,001 h, on T es la
temperatura en ºC i h és l’altura.
4.1.2. Paràboles
L’equació matemàtica més simple que representa una
paràbola que passa per l’origen és y=ax2 (a és una
constant) i ens indica la variable depenent vaira amb el
quadrat de la variable independent.
Exemples:
- Posicions d’un cotxe en funció del temps amb acceleració constant, on en l’instant
inicial la suea posició és zero i surt parat (velocitat inicial zero).
- Energia cinètica d’un cos en funció de la velocitat.
L’equació matemàtica completa que representa una paràbola

és: y=ax2 + bx +c, on a, b i c son constants.
Exemple:
- Posicions d’un cotxe en funció del temps amb
acceleració constant, on en l’instant inicial la seua
posició i la seua velocitat inicial són diferents a zero.

4.1.3. Hipèrboles
L’equació matemàtica de la hipèrbola és y=k/x (k és una
constant) i ens mostra que la variable dependent és
inversament proporcional a la variable independent, és a dir,
quan una augmenta l’altra disminueix i viceversa.
Exemple:
- La relació entre la pressió i el volum d’un gas a
temperatura constant (Llei de Boyle).
- La relació entre la velocitat i el temps utilitzat per un vehicle per a recórrer un
distància concreta.
4.2. Normes per a la construcció de gràfiques

4.2.1. Tipus de paper
Per a facilitar la construcció de gràfics és necessari utilitzar paper mil·limetrat o
quadriculat.
4.2.2. Elecció de variables
Una convenció establida per a construir les
gràfiques, és representar en l'eix de les abscisses
(eix horitzontal), la variable independent, la qual
correspon a la magnitud el valor de la qual escull
l'experimentador; i en l'eix de les ordenades (eix
vertical), la variable depenent, és a dir, la
magnitud el valor de la qual es determina en funció
de la variable independent.
En la gràfica següent podem comprovar que la
variable independent és el temps i la variable
depenent és la velocitat.
4.2.3. Eixos i escales
1. Cada eix representa un conjunt de valors numèrics d'una magnitud física, per la qual cosa
cada eix ha de ser retolat, és a dir, indicar que representa, i entre parèntesi la unitat
corresponent.
2. S'ha de triar una escala adequada, la qual dependrà dels valors experimentals que es
troben en la taula. De tal forma, que l'últim valor de la taula arribe quasi fins al final dels
eixos de coordenades.
3. Les escales en tots dos eixos han de ser fàcilment subdivisibles per a permetre així una
ràpida i senzilla lectura. Així, per exemple, cada 7 quadradets una unitat faria realment difícil
la ubicació de molts valors. És millor que el nombre de quadradets o mil·límetres que abaste
l'escala, siguen 1, 2, 5, 10, 20, 50, etc., segons convinga.
4. Una vegada fixada l'escala, les unitats en un eix han de ser iguals entre si (no val que en
un mateix eix una unitat abaste 5 quadradets i la següent 10).
5. Si el nombres que hem de representar són molt grans o menuts podem utilitzar la
potència de 10 per la qual han de multiplicar-se els valors representats en els eixos.
6. Els valors experimentals no s'escriuen sobre els eixos.
7. La selecció de l'escala ha de ser tal que els punts no queden ni:

a) Molt agrupats, com s'observa en la Figura 1.
Figura 1
b) Molt dispersos, com s'observa en la Figura 2.
Figura 2
c) De tal forma que s'observe el comportament dels paràmetres amb facilitat (Figura 3).
Figura 3 Gràfic correcte

8) En general la graduació dels eixos ha de començar a
partir del zero, el qual sempre es troba situat en el punt
de tall d’aquestos dos eixos. Això no obstant, a vegades
no es pot fer així. Quan passa açò es diu que hi ha una
ruptura en els eixos i s’assenyala com pots vore tot
seguit (Figura 4).
Figura. 4 Ruptura d’eixos

4.2.4. Representació i traçat dels punts experimentals

1. Per a representar els punts experimentals utilitzarem un punt ○, x i □ o de diferent color ● i
■. Utilitzarem dos punts diferents quan en un mateix gràfic representem dues gràfiques.
2. La recta o corba ha de ser traçada amb traç suau i fi, de manera que passe per la zona
equidistant (el nombre de punts que queden per sobre del traç siga aproximadament igual al
que queda per sota) a tots els punts. En el cas d'una recta utilitzarem una regla i en el d'una
corba ho farem a mà alçada (Figura 5).
Figura. 5
4.2.5. Càlculs
Una vegada obtinguda la gràfica es poden realitzar una sèrie de càlculs amb ella, en
qualsevol cas, no han de ser utilitzats valors
corresponents als punts obtinguts experimentalment,
sinó valors que corresponguen a punts situats sobre la
recta ajustada manualment:
a) Interpolació i extrapolació de dades.
Utilitzarem la interpolació quan vulguem predir valors
situats entre els estudiats i extrapolació quan els valors
es troben fóra dels estudiats.
b) Pendent d'una recta
El pendent d'una recta, m, ens indica la seua inclinació
respecte a l'eix horitzontal i representa el que vària la
variable depenent (Δx) respecte a la independent (Δy).
4.2.6. Títol
Apareixerà en la part superior del gràfic, especificant l'experiment realitzat.

Activitats
Ciència, Física i Química
1. En estudiar el moviment d'un coet propulsor podem estar interessats a conèixer: la seua
posició, la seua velocitat, la trajectòria que segueix, el temps que tardarà a arribar al seu
objectiu, l'energia associada a aqueix moviment, etc; però també en altres com: el tipus de
combustible utilitzat, substàncies que es formen quan aquest es crema, energia associada a
aqueixa combustió, el ràpid que es gasta el combustible, etc. Assenyaleu quin dels dos
grups anteriors correspondria fonamentalment a la física i quin a la química.
2. A què es dedica la física? I la química?
El mètode científic
3. Connecteu cada concepte amb la definició de la columna de la dreta que li correspon:
1) Detecció d’un problema a) Possibles respostes al problema que encara no s’han
comprovat
2) Emissió d’hipòtesi b) Obtenció d’uns resultats que poden ser observats i

registrats.
3) Deducció del mètode c) Si els resultats coincideixen amb els esperats la hipòtesis
experimental és correcta, si no caldrà canviar la hipòtesi inicial.
4) Experiment d) Ha de ser reproduïble si l’experiment està ben dissenyat.
5) Resultats e) Pregunta que de moment no té resposta.
6) Conclusions f) Disseny d’un experiment per comprovat la validesa o no

de la hipòtesi.
4. La figura següent mostra el dibuix que va fer un estudiant quan se li va demanar que
representara una situació en la qual s'estiguera realitzant una recerca científica, analitzeu-
ho, enumerant totes les idees simplistes respecte als científics i el seu treball que vegeu
presents en ell.

5. El dibuix següent ha sigut realitzat a partir de l'exercici 5, però intentant afegir algunes
coses per a evitar caure en determinades idees simplistes sobre la ciència i el treball
científic. Compareu els dibuixos i expliqueu quines idees simplistes s'han tractat d'evitar ací.
Taules, gràfiques i funcions en ciències

6. Les posicions d’un cotxe en funció del temps estan representades en la Taula 1.
a) Representa la gràfica posició en funció del temps.
b) Quina és la posició del cotxe en l’instant 25 s? I en l’instant 110 s?
c) En què instant el cotxe es troba en la posició 160 m? I en la posició 375 m?
d) De què tipus és la gràfica?
e) Calcula la pendent de la recta. Què representa?
7. La Taula 2 en mostra la massa que tenen diferents volums d’una substància.
a) Representa la gràfica massa en funció del volum.
b) Quina és la massa que té 28 cm3 de la substància? I la de 110 cm3?
c) Que volum ocupa una massa de 75 g de la substància? I una massa 310 g?
8. La Taula 3 en la velocitat de caiguda d’una pilota des d’un edifici de 200 m fins que arriba
al sòl.
a) Representa la gràfica velocitat en funció del temps.
b) Quina és la velocitat en l’instant 3,5 s? Tindria sentit determinar la velocitat per instants
superiors als 6 s?
c) En què instant la velocitat és de -40 m/s?

9. Les posicions d’un cotxe en funció del temps estan representades en la Taula 4.
b) Quina és la posició del cotxe en l’instant 5,5 s? I en l’instant 11 s?
c) En què instant el cotxe es troba en la posició 300 m? I en la posició 700 m?
10. La taula 5 representa les posicions d’una pilota que es solta des d’un edifici de 200 m
fins que arriba al sòl.
b) Quina és la posició de la pilota en l’instant 4,2 s?
c) En què instant la posició de la pilota és 180 m? En què instant arriba al sòl?
11. La Taula 6 ens mostra la relació entre el volum que ocupa un gas dins d’un èmbol
segons a les pressions es sotmès.
a) Representa la gràfica del volum del gas en funció de la pressió.
b) Quina és la pressió del gas quan ocupa un volum de 1,2 L? I de 0,3 L?
c) Quin és el volum del gas quan està sotmès a una pressió de 6 atm? I de 0,5 atm?
e) Calcula la constant?
12. La Taula 7 ens mostra la solubilitat d’una substància, a diferents temperatures,
expressada en grams de substància per cada 100 g d’aigua.
a) Representa gràficament la solubilitat de la substància en funció de la temperatura.
b) Quina és la solubilitat a 15 ºC? I a 100 ºC?
c) A quina temperatura la solubilitat és de 30 g de substància/100 g d’aigua? I 125 g de
substància/100 g d’aigua?

TAULA 1 TAULA 3
TAULA 2
t (s) x (m) 3 t (s) v (m/s)
V (cm ) m (g)
0 100 0,0 0,0
5 14,0
4 113 0,2 -1,8
10 30,5
8 118 0,4 -4,2
15 43,5
12 136 0,6 -5,9
20 54,0
16 142 0,8 -8,2
25 69,0
20 153 1,0 -10,5
30 82,0
24 158 1,2 -12,0
35 94,5
28 171 1,4 -14,0
40 109,0
32 180 1,6 -15,0
45 120,5
36 191 1,8 -17,9
50 134,0
40 202 2,0 -19,8
55 151,0
44 209 2,2 -22,2
60 162,5
48 222 2,4 -23,0
65 174,0
52 228 2,6 -26,0
70 190,5
56 238 2,8 -27,4
75 201,5
60 251 3,0 -29,6
80 217,5
64 261 3,2 -31,5
85 230,5
68 270 3,4 -33,8
90 244,0
72 278 3,6 -35,0
95 258,5
76 288 3,8 -37,0
100 271,0
80 302 4,0 -39,4
84 309 4,2 -41,8
88 319 4,4 -43,1
92 329 4,6 -46,0
96 342 4,8 -47,5
100 352 5,0 -48,8
5,2 -50,4
TAULA 4
5,4 -52,9
t(s) x(m)
5,6 -55,3
0 50
5,8 -56,8
1 65
6,0 -59,0
2 105
3 125
4 170
5 235
6 290
7 365
8 465
9 545
10 650

TAULA 5 TAULA 6 TAULA 7

t (s) y (m) V (L) p (atm) Solubilitat
T (ºC) (g compost/
0,0 200,0 0,10 9,50
100 g aigua)
0,2 199,8 0,25 4,00
0,4 199,2 0,40 2,25 0 3,0
10 4,0
0,6 197,0 0,55 1,73
20 5,9
0,8 196,9 0,70 1,55
30 8,4
1,0 195,5 0,85 1,00
40 11,7
1,2 192,9 1,00 0,90
50 17,0
1,4 192,0 1,15 0,85
60 24,8
1,6 185,0 1,30 0,73
70 40,0
1,8 184,0 1,45 0,65
80 71,0
2,0 184,0 1,60 0,60
90 109,0
2,2 176,3 1,75 0,54
2,4 172,0 1,90 0,50
2,6 165,0 2,05 0,52
2,8 160,0 2,20 0,43
3,0 155,0 2,35 0,38
3,2 148,0 2,50 0,42
3,4 146,5 2,65 0,36
3,6 132,0 2,80 0,33
3,8 131,5 2,95 0,25
4,0 122,5 3,10 0,20
4,2 114,0
4,4 107,0
4,6 95,5
4,8 87,1
5,0 77,5
5,2 69,5
5,4 58,5
5,6 47,5
5,8 34,5
6,0 23,5


UNITAT 2 PROPIETATS DE LA MATÈRIA. LA

MESURA. MAGNITUDS I UNITATS
1. Concepte de matèria, sistema material i substància
Constantment percebem la presència de nombrosos cossos al nostre voltant. Diem que tots
ells estan formats per matèria, perquè anomenem matèria a tot el que ocupa un lloc en
l’espai. Són matèria tots els objectes que utilitzem en la nostra vida quotidiana, els éssers
vius, el Sol, les estrelles i tots els astres de l’univers (Figura 1, 2 i 3). I també una cosa tan
subtil com l’aire o els núvols. Així doncs, és fàcil adonar-se que existeixen moltes
substàncies o classes de matèria diferents.
Figura. 1 Galàxia d’Andròmeda Figura 2 Objectes Figura 3 Éssers vius

Quan estudiem la matèria fem servir el concepte de sistema material, que no és mes que
una porció de matèria aïllada i objecte d’estudi. Per exemple, una planta, una moto, un
ordinador, etc. (Figura. 4, 5 i 6)
Figura. 4 Planta Figura. 5 Moto Figura. 6 Ordinador

I per últim, s’anomena substància a un tipus concret de matèria. Per exemple, aigua, acer,
plàstic, etc. (Figura. 7, 8 i 9).
Figura. 7 Aigua Figura.8 Acer Figura. 9 Plàstic
Unitat 2 Propietats de la matèria. Pàg.19

2. Propietats de la matèria
Tots el objectes i cossos que ens rodegen i que constitueixen la matèria, presenten diferents
propietats, que són les responsables del seu aspecte i del seu comportament.
Algunes de les propietats que diferencien un material i un altre, i per tant, els caracteritzen
són: l’olor, el color, la duresa, la brillantor, el sabor, la resistència, la fragilitat, etc. Però
també, tenim algunes propietats comunes a tots ells com és el tindre massa i volum.
2.1. Propietats generals de la matèria
Les propietats que presenten tots els materials i que poden tindre qualsevol valor
independentment del material que està fet l’objecte, reben el nom de propietats generals
de la matèria.
Com a exemples importants tenim :
-La massa: és la quantitat de matèria que té un cos.
-El volum: és la porció d’espai que ocupa un cos.
- El pes: és la força amb que la Terra atrau a un cos. Es mesura en newton, N, que és la
unitat de força en el sistema internacional.
Entre la massa i el pes hi ha una relació fonamental de proporcionalitat : P = m·g, on g és
l’acceleració de la gravetat. En la terra té un valor aproximat de 9,8 N/kg o 9,8 m/s 2. Aquest
valor no es constant, no té el mateix valor a nivell del mar que en l’Everest.
- La càrrega elèctrica: és la propietat que presenten tots els cossos per la qual es poden
“electritzar”, apareixen atraccions i repulsions entre ells.
2.2. Propietats característiques de la matèria
Les propietats que presenta la matèria i permeten diferenciar-la s’anomenen propietats
característiques. Així, reconeixen l’amoníac per la seua olor “característica”, l’or pel seu
brillantor metàl·lic i color groc, el ferro pel seu aspecte gris i brillantor metàl·lic i perquè
s’oxida fàcilment, l’aigua per ser incolora, inodora i tindre una temperatura de fusió de 0ºC i
d’ebullició de 100 ºC a 1 atm de pressió, el mercuri per ser un metall líquid i molt dens, etc.
Com a exemples importants tenim: color, olor, sabor, duresa, tenacitat, ductilitat,
mal·leabilitat, elasticitat, solubilitat, punts de fusió i d’ebullició, conductivitat tèrmica i elèctrica
i densitat.
2.3. Propietats quantitatives i qualitatives de la matèria
Les propietats característiques poden agrupar-se en dos tipus:
a) Les propietats qualitatives, són aquelles que ens informen de qualitats de les
diferents substàncies i que no es poden mesurar, com l’olor, el color, el brillantor, la
forma cristal·lina en el cas de certes substàncies, etc.
b) Les propietats quantitatives, són aquelles que permeten diferenciar a les

substàncies pel valor diferent que se les assigna, com la densitat, la seua
temperatura de fusió o de ebullició, la seua conductivitat elèctrica, etc.

3. Magnitud, unitat i valor

Una magnitud es pot considerar, en principi, com qualsevol propietat de la matèria que es
pot mesurar. Per exemple, la longitud, el volum, la temperatura, etc. En canvi, el dolor, el
plaer o la por, no són magnituds perquè, encara que es tracta de sensacions que una
persona pot experimentar amb major o menor intensitat, no existeix forma de saber si, per
exemple, un cert dolor es doble o triple que l’altre.
Mesurar una magnitud consisteix en comparar una determinada quantitat d’eixa magnitud
(per exemple, la longitud d’una taula) amb una altra quantitat, d’eixa mateixa magnitud, que
prenem con a unitat (per exemple, el centímetre). El número de vegades que està
continguda la quantitat que prenem com a unitat, en la quantitat que desitgem mesurar,
constitueix el valor d’eixa mesura. En conseqüència, convé tindre en compte que:
El resultat d’una mesura no pot expressar-se indicant només el seu valor numèric, sinó
que ha d’anar acompanyat de la unitat de mesura utilitzada (per ejemple, la longitud de la
taula és 40 cm)
4. Sistema internacional d’unitats
La humanitat ha necessitat mesurar i comptar des dels temps més remots. Antigament, cada
regió o país tenia les seues pròpies unitats de mesura, però en l’Edat Mitjana el
desenrotllament del transport va comportar l’increment del comerç entre ciutats i països, i la
necessitat establir unes unitats comunes a l’hora d’intercanviar mercaderies.
A França, a finals del segle XVIII, es va establir el sistema mètric decimal, que va ser
acceptat per la majoria dels països al llarg del segle XIX, com a primer sistema global de
mesura.
Encara així, molts països continuaven tenint unitats i equivalències diferents. Per a resoldre
estos problemes, i per a facilitar la cooperació i comunicació en el terreny científic i tècnic, es
va establir en la XI Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada a París en 1960,
adoptar un sistema pràctic d’unitats com a Sistema Internacional.
En esta conferència es van establir un conjunt de magnituds, en concret set, que reben el
nom de fonamentals, per què no s’han definit a partir d’altes magnituds. En canvi, la resta
reben el nom de magnituds derivades, ja que poden expressar-se a partir de les
fonamentals.
El conjunt d’unitats que permeten quantificar les magnituds fonamentals constitueix el que
s’anomena Sistema Internacional (SI) d’unitats.
Les magnituds fonamentals que s’utilitzen habitualment i les seues corresponents unitats
són :
MASSA LONGITUD TEMPS
Quilogram (kg) Metre (m) Segon (s)
Les unitats de les magnitud derivades, s’expressaran en funció de les unitats de les
magnituds fonamentals, encara que de vegades tenen el seu nom particular (com el del
científic que el proposà, la unitat de força és el newton (N)).
El volum és una magnitud derivada que es calcula a partir de longituds, sent la seua unitat
en el SI el m3. Altra magnitud derivada és la velocitat, que és defineix com el que recorre un
cos per en un temps determinat, per tant, la seua unitat serà m/s.

4.1. Altres unitats diferents a les del sistema internacional

Convé utilitzar el sistema internacional sempre que siga possible, però hi ha moltes
situacions on és més convenient que s’utilitzen múltiples i submúltiples.
El múltiple o el submúltiple es formen anteposant un prefix a la unitat del sistema
internacional. Per exemple, centímetre significa la centèsima part del metre i el seu símbol
és cm on c és el prefix (centèsima) i m és la unitat internacional (metre). Els estudiarem amb
més detall en la notació científica.
Naturalment, en molts casos la utilització d'una unitat de mesura o una altra depèn del que
anem a mesurar. Per exemple: no té sentit mesurar la longitud d'una carretera en mm ni la
massa d'un camió en g, com tampoc ho té mesurar el grossor de la fulla d'un llibre en km ni
la massa d'un diamant en kg.
Una qüestió important és com podem transformar el resultat de la mesura d'una certa
magnitud a altres unitats diferents (però, per descomptat, de la mateixa magnitud) de les
quals ve expressat. Per exemple: Quants mil·límetres de longitud mesura el diàmetre d'una
moneda de 1’5 cm d'ampla? o A quants m/s equival una rapidesa de 72 km/h? Saber fer
açò és fonamental quan es volen comparar dades d'una magnitud donada, que estan
expressats en diferents unitats. Per exemple: Quina rapidesa és major, una de 40 m/s o
una altra de 108 km/h? Ho estudiarem en l’apartat 7. canvis d’unitats.
5. Unitats de longitud, superfície, volum, capacitat, massa i temps
5.1. Longitud
La longitud és la magnitud que expressa la distància entre dos punts o cadascuna de les
dimensions d’un cos. La unitat de longitud en el SI és el metre (m).
5.2. Superfície
La superfície és la magnitud que expressa l’extensió d’un cos, en dues dimensions: llarg i
ample. La unitat en el SI és el metre quadrat (m2)
Les superfícies regulars es mesuren per mitjà del càlcul, aplicant-hi les fórmules
matemàtiques corresponents. Únicament haurem de mesurar les dimensions de la superfície
a calcular, per exemple, la superfície d’un camp de futbol és un rectangle, haurem de
mesurar l’ample i el llarg.
Les fórmules matemàtiques que s’utilitzen per calcular la superfície de les següents figures
regulars són:
Aquadrat=a2 Arectangle= a·b Acercle=π ·R2

Per mesurar petites superfícies irregulars

(Figura 10) se’n pot dibuixar el contorn sobre paper
quadriculat i comptar els quadrets sencers que conté;
també es compten els que tenen més de la meitat dins
del contorn. Al final, se sumen les dues quantitats,
sent N, en nombre total de quadrats. Únicament, hem
de mesurar el costat del quadrat i calcular la seua
àrea, AQ. L’àrea total AT, serà:
AT=N·AQ
Figura.10 Càlcul de superfícies irregulars
5.3. Volum
El volum és l’espai que ocupa un cos o la magnitud física que expressa l’extensió d’un cos
en tres dimensions: ample, llarg i alt. La unitat del sistema internacional del volum és el
metre cúbic (m3)
El volum de cossos regulars es mesura per mitjà del càlcul, aplicant-hi les fórmules
matemàtiques corresponents. Únicament haurem de mesurar les dimensions del cos, per
exemple, una piscina és un ortoedre,i per tant, haurem de mesurar l’ample, el llarg i l’altura.
Les fórmules matemàtiques que s’utilitzen per a calcular el volum dels cossos regulars es:
Vcub=a3 Vortoedre=a·b·c Vcilindre= π·R2·h
Si el cos és irregular, no es pot determinar el seu volum

utilitzant fórmules geomètriques. En este cas, s'utilitza el
mètode d'immersió. En primer lloc s'afig aigua a una
proveta, es llig el nivell del líquid V 1. A continuació, s'afig el
sòlid irregular, el nivell del líquid puja fins un volum, V2. La
diferència de valors és el volum del cos submergit V s,
Vs=V2-V1
La Figura 11, ens mostra un exemple de càlcul de volum
d’un cos irregular. Naturalment, si únicament disposes de
provetes aquest mètode solament és útil per a objectes
xicotets.
Figura 11 Càlcul del volum
d’un cos irregular
Font:
http://www.iesdmjac.educa.aragon.es/departamentos/fq/asignaturas/fq3eso/materialdeaula/FQ3ESO
%20Tema%201%20Identificacion%20de%20sustancias/32_densidad_de_slidos_irregulares.html
http://fq3esopfr.wikispaces.com/2%C2%AA+UNIDAD.+Los+sistemas+materiales

5.4. Capacitat
La capacitat és el volum màxim que poden contenir certs recipients que s’utilitzen per
mesurar líquids o materials menuts, com el gra o la terra. La unitat de capacitat és el litre (L)
i equival al volum de matèria que cap en un cub d’1 dm d’aresta (Figura 12). Per tant,
1 L = 1 dm3
Figura. 12 Relació entre capacitat i volum
5.5. Massa
La massa és la quantitat de matèria que posseeix un cos. La unitat utilitzada per mesurar la
massa en el SI és el quilogram (kg). No ha de confondre’s amb el pes, que representa la
força amb que la Terra atrau a un cos. El seu valor depèn de la posició del cos (no és el
mateix al nivell del mar que en l’Everest o que en la Lluna). Les seues unitats són el newton
(N).
Quan diem que tota la matèria té massa, queden inclosos també els gasos. Per a vore
clarament que els gasos tenen massa i pesen, no temin més que sotmetre els gasos a alta
pressió (balons d’esport, bombones de butà, etc.)
I un altre exemple molt important que demostra també que l’aire té massa és l’existència de
la pressió atmosfèrica, que ens indica la força o pes que la massa d’aire exerceix sobre
nosaltres. Tots els fenòmens relacionats amb la pressió, com per exemple, el funcionament
d’una ventosa s’expliquen considerant el pes de l’aire.
El problema que presenta el quantificar la massa d’un gas es mostra quan pensem en el gas
contingut en un globus de fira o semblant. En estos casos ja sabem que no es pot realitzar
per mètodes convencionals, perquè ens trobem amb el mateix problema que representaria
pesar l’agua continguda en un globus dins d’una piscina. Els fluids no es poden pesar
directament si estan submergits en el mateix o en un fluid semblant: l’explicació ens la dóna
el principi d’Arquímedes.
Per tant, per mesurar la massa d’un gas haurem de recórrer a mètodes indirectes que
estudiarem en altres cursos.
5.6. Temps
El temps és la magnitud física amb la qual mesurem la durada o separació
d’esdeveniments. La unitat de temps en el sistema internacional és el segon (s).

6. La densitat
La densitat és la relació entre els valors de la massa d’un cos i el volum que aquesta ocupa.
És una propietat característica per a cada substància, que ens indica la massa que té un
sistema material per unitat de volum. En el cas de tractar-se d’una substància, conèixer esta
dada és en moltes ocasions prou per a identificar-la.
m
L’operació matemàtica que ens permet calcular-la serà: d 
V
En el sistema internacional la seua unitat serà kg/m 3.
Per comoditat també s’usen altres unitats, com el kg/L i el g/cm 3
6.1. La densitat amb la temperatura i la pressió
La densitat presenta un valor característic i constant per a cada substància, però el valor es
diferent per a cada temperatura i pressió, ja que si es cossos es dilaten o s’expandeixen
(augmenten el volum a l’augmentar la temperatura o disminuir la pressió, respectivament) o
es contrauen o es comprimeixen (disminució de volum al disminuir la temperatura o
augmentar la pressió) amb les variacions de la temperatura i pressió: si varia el volum sense
que ho faça la massa com és aquest cas, variarà la densitat.
Acò té una gran importància sobretot en els gasos, doncs una de les seues grans utilitats
serà precisament permetre’ns calcular la massa a partir del volum que ocupen.
7. Canvis d’unitats amb factors de conversió
A continuació, estudiarem com realitzar canvis d'unitats utiltizant factors de conversió, però
abans convé saber un parell de coses:
1) Després de fer un canvi d'unitats cal analitzar el resultat per a vore si és lògic o no.
Per exemple: Si un estudiant calcula que 1 cm3 equival a 1000 L, quan analitze aquest
resultat ha d'adonar-se que és absurd, perquè açò equival a dir (aproximadament) que dins
d'un dau de jugar al parchís cabrien 1000 litres d'aigua.
2) No es poden comparar unitats de diferents magnituds. Preguntar per exemple a
quants segons equivalen 3 m, sumar 5 kg + 8 m, voler passar 5 metres a metres quadrats
(m2), etc., són coses tan absurdes com preguntar, per exemple, quant és 5 peres més 8
taules.
Totes les magnituds físiques contenen un número i una unitat. Per passar una magnitud
expressada en una unitat de mesura en la seua equivalent en un altra utilitzarem els factors
de conversió. Estos es caracteritzen per tindre de valor la unitat i per tant, no modifiquen el
resultat de ninguna operació, permetent la conversió d’una unitat en altra. Per entendre
millor el concepte anem a transformar 1200 mm en km.

PAS PROCEDIMENT EXEMPLE: Trasformar 1200 m a km.

1 Escriure la dada inicial amb les 1200 m
unitats corresponents.
2 Escriure a continuació, el signe
de multiplicació (un punt) i la 1200 m ·
ratlla de fracció.
3 Escriure al denominador la unitat La unitat que desitgem canviar és el m
que desitgem que desaparega i
La unitat que volem que aparega és el km
al numerador la nova unitat
4 Col·locar davant la unitat major Com el km és major que el m escrivim:

un ‘1’ i davant de l’altra unitat
escrivim l’equivalència entre les
dos.
1 km = 1000 m
5 Multipliquem totes les quantitats Operació del numerador 1200.1 = 1200
del numerador i totes les del
Operació del denominador 1.1000 = 1000
denominador, tal com ens indica
la multiplicació de fraccions.
Tant per als nombres com per a
les unitats.
6 Observem que s’anul·len les
unitats a eliminar (ja que estem
multiplicant i dividint per la
mateixa unitat) i realitzen les
operacions indicades.
Ex: Converteix 2 h a s, en aquest cas necessitarem dos factors de conversió:
Per a transformar les unitats d’una magnitud derivada, com la velocitat, la densitat, etc., en
altres, és necessari fer una doble transformació: la de les unitats que apareixen en el
numerador i de les que figuren en el denominador.
Ex: Converteix 36 km/h a m/s

7.1. Ús de factors de conversió per a la resolució de problemes

Un factor de conversió és una relació entre dues magnituds (o entre dues mesures), que es
manté constant. També es diuen relacions d'equivalència (un valor equival a l'altre). En
molts problemes es donen relacions d'equivalència. Només has de llegir l'enunciat per a
extraure-les del mateix.
En els problemes de càlcul corrents podem trobar moltes relacions d'equivalència:
- El valor d'una moneda pel que fa a una altra (encara que és una relació que canvia segons
el mercat, en un determinat moment és constant). 1 euro ↔ 1'44 dòlar (al juny 2011).
- El preu d'una determinada quantitat de substància. Per ex., 1 kg de creïlles ↔ 0'80 euros.
- L'ús d'algunes matèries. Per exemple, la superfície que es pot pintar amb una llanda de
pintura: 1 llauna pintura ↔ 5 m2
- L'espai que es recorre en un determinat temps quan la velocitat roman constant. Per
exemple, 36 km/h vol dir que 1 hora ↔ 36 km.
- El percentatge referit a alguna cosa en concret. Per exemple, l’interès que hem de pagar
per un préstec. Així un 3% significa que per cada 100 euros prestats hem de pagar 3 euros
d'interès (a més de retornar els 100 euros). 100 euros prestats ↔ 3 euros interès.
La relació d'equivalència es distingeix per una qüestió important: implica
proporcionalitat directa, és a dir, en duplicar el valor d'una de les magnituds es
duplica el valor de l'altra.
ATENCIÓ: Totes no són relacions d'equivalència:
- El temps que tarda un grup de persones a realitzar un treball. Si 8 persones tarden 6 dies a
realitzar un treball, el doble de persones NO tardaran el doble de temps sinó la meitat. Açò
és un exemple de relació inversa que es resolen d'una altra forma.
- El temps que tarda a assecar-se la roba. Si 5 llençols s'assequen en 2 hores, 10 llençols
tardaran també 2 hores. No hi ha cap tipus de relació.
El primer que cal fer en els problemes és llegir l'enunciat amb atenció i distingir i
extraure les relacions d'equivalència (pugues haver-hi diverses) i expressar-les en
factors de conversió.
Ex: He realitzat un treball durant 14 hores i he guanyat 120 euros. Quant cobraré si treballe
200 hores?.
Es tracta d’una proporcionalitat directa, a més hores, més euros. Per tant,
la relació d'equivalència és: 14 hores ↔ 120 euros
o en forma de factor de conversió: o
El problema consisteix a convertir 200 hores en euros fent ús del factor de conversió
adequat:

8. Notació científica
En Física, Astronomia, Biologia i altres ciències apareixen números molt grans o molt
xicotets, com per exemple.
Població estimada de la Terra: 6 400 000 000 habitants
Grandària del virus de la poliomielitis : 0,000 000 027 m
En estos casos hem d’utilitzar la notació científica, que consisteix a escriure una quantitat
determinada mitjançant: un nombre decimal amb una sola xifra sencera, la de les unitats, i
una potència de base 10 , d'exponent positiu o negatiu (Figura 13).
Figura 13. Expressió d’un número en notació científica

Les quantitats anteriors s’expressen en notació científica així:
6 400 000 000 habitants= 6,4· 10 9 habitants i 0,000 000 027 m = 2,7 · 10-8 m
Fixa’t que la potència de 10 indica la posició de la xifra de la part sencera i fa molt fàcil el
comparar números en esta notació.
Ex : 103= mil; 106=milió; 10-3=mil·lèsima ; 10-6=milionèsima
En la següent taula s’indiquen els prefixos i els seus símbols de sistema internacional
que més s’utilitzen:
Potència Prefix Potència Prefix
base 10 base 10
Nom Símbol Nom Símbol
1018 exa E 10-1 deci d
1015 peta P 10-2 centi c
1012 tera T 10-3 mili m

9 -6
10 giga G 10 micro
106 mega M 10-9 nano n

103 quilo k 10-12 pico p
102 hecto h 10-15 femto f
101 deca da 10-18 atto a
-9
Ex : 2,5·103 m = 2,5 km; 1,35·10-6 m= 1,35 m ; 2,7· 10-8 m = 27· 10 m = 27 nm

9. Regles,normes i recomanacions de noms i símbols de les unitats SI.

Els símbols de les unitats s’escriuen, en general, amb lletra minúscula, però si el nom de la
unitat deriva d’un nom propi, el símbol s’escriu amb majúscula inicial: m (metre); N (newton);
kg (quilogram); Hz (hertz); W (watt).
Els símbols no van seguits de punt (excepte exigències de la puntuació normal, com al final
d’una frase) ni prenen s per al plural.
En expressar una magnitud, el símbol de la unitat ha de situar-se després del valor numèric,
deixant un espai entre tots dos: 123 m, 456 J, 78 ºC i mai 123m, 456J, 78ºC (!!!). Les
úniques excepcions a aquesta regla ocorren en usar el grau, minut i segon per a l’angle pla,
en aquest cas no es deixa espai: 12º 34’ 56” i mai 12 º 34 ‘ 56”.
El símbol de la unitat segueix al símbol del prefix, sense espai: ms (mil·lisegon) i no m s.
El producte dels símbols de dos o més unitats s’indica amb preferència per mitjà d’un punt,
com a símbol de multiplicació o un espai entre tots dos. Aquest punt pot ser suprimit en cas
que no sigui possible la confusió amb un altre símbol d’unitat. Per exemple: newton per
metre es pot escriure N.m, N·m o Nm, mai mN, que significa milinewton.
El signe per separar la part sencera de la part decimal d’un nombre serà una coma, tal com
indica el BOE de 21 de gener de 2010, secció I, pàgina 5615. Així, el correcte d’acord a
norma, és escriure 34,56 en lloc de 34’56 o 34.56.
En els nombres de moltes xifres, aquestes no se separen mai per punts ni per comes; a fi de
facilitar la seva lectura les xifres poden agrupar-se de tres en tres mitjançant espais en blanc
però sense signes addicionals (punts), a un costat i un altre de la coma decimal:
1234567,8901234 s’escriurà 1 234 567,890 123 4.
Font : http://personal.telefonica.terra.es/web/pmc/

Activitats
Concepte de matèria
1. Defineix els següents conceptes: matèria, sistema material i substància. Escriu tres
exemples de cadascun diferents als anteriors.
2. Experimenta 1: L’aire és matèria? Agafa un globus : primer el peses en una balança
digital buit i després ple d’aire. Anota la seua massa en la taula següent: Pots respondre ara
a la pregunta anterior?
Massa globus buit (g) Massa globus ple d’aire (g) Massa d’aire (g)
Font: http://www.iesaguilarycano.com/dpto/fyq/mat/mat1.htm
3. Experimenta 2: Ocupa volum l'aire? A l'eixida del matràs de
kitasato li hem col·locat un globus. Si intentes omplir el matràs
amb aigua l'aire ha d'eixir. Si l'aire ocupa un volum, ha de passar
al globus i aquest s'unfla. Obri la clau i observa el que ocorre.
4. Experimenta 3: Què ocorre si no deixem eixir l'aire del

matràs de kitasato quan volem omplir-ho d'aigua?. Prova el
que ocorre i després retira el dit per a deixar eixir l'aire. Quina
conclusió obtens?

5. Experimenta a casa: Què ens demostra l’experiència?
6. Marca els dibuixos que representen coses que siguen matèria:
7. Indica els diferents sistemes materials que hi ha i les substàncies dels quals estan
compostos del següent dibuix. Escriu en majúscula el sistema material i en minúscula les
substàncies.
8. Escriu alguns objectes que se fabriquen amb alguna d’aquestes substàncies:
a) alumini , b) vidre , c) marbre, d) llana , e) suro.

9. Escriu algunes de les substàncies que s’utilitzen per a fer cada un dels següents objectes:
a) una caixa, b) una tanca, c) un plat, d) una pilota, e) una taula.
Propietats de la matèria
10. a) Defineix els següents conceptes: propietats de la matèria, propietats generals de la
matèria, propietats característiques de la matèria, propietats qualitatives de la matèria,
propietats quantitatives de la matèria i magnitud.
b) Col·loca al constat de cada concepte el número corresponent a la seua definició. Busca
en el diccionari o internet les paraules que no congues:
a) Massa 1) Força amb que la Terra atrau a un cos
b) Volum 2) Qualitat dels fenòmens visuals que depèn de l’efecte distint
que produeixen sobre la retina les llums de diferent longitud
d’ona.
c) Pes 3) Facilitat d’una substància per a estirar-la per a convertir-se en
fils.
d) Càrrega 4) Sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per les emanacions
elèctrica de certs cossos
e) Duresa 5) Material que no té color.
f) Tenacitat 5) Quantitat de matèria que té un cos
g) Ductilitat 6) Material que no té sabor.
h) Mal·leabilitat 7) Propietat que presenten tots els cossos per la qual es poden
electritzar.
i) Punt de fusió 8) Propietat que tenen moltes coses d’afectar l’òrgan del gust o
els òrgans del gust i de l’olfacte, com: dolç, amarg, salat, àcid.
j) Punt d’ebullició 9) Porció d’espai que ocupa un cos
k) Conductor 10) Temperatura a la què una substància pura es fon, és a dir,
passa de sòlid a líquid, a 1 atm de pressió.
l) Aïllant 11) Propietat que presenten les substàncies que es ratllen amb
facilitat.
m) Densitat 12) Resistència que presenten els sòlids a ser penetrats o ratllats
per altres sòlids.
n) Fragilitat 13) Material que no té olor
o) Tou 14) Facilitat d’una substància per a convertir-se en làmines
primes.
p) Color 15) Relació entre la massa i el volum d’una substància.
q) Olor 16) Resistència d’un sòlid a ser trencat al ser colpejat.
r) Sabor 17) Material que permet el pas del calor i del corrent elèctric
s) Incolora 18) Propietat dels sòlids a trencar-se quan es colpejat
t) Inodora 19) Material que no permet el pas del calor i del corrent elèctric
u) Insípida 20) Temperatura a la què una substància pura bull, és a dir,
passa de líquid a gas, a 1 atm de pressió.

c) Busca en la següent sopa de lletres 18 propietats de la matèria:
d) Completa la següent taula amb les propietats que has trobat en la sopa de lletres:
PROPIETATS CARACTERÍSTIQUES
PROPIETATS
GENERALS QUANTITATIVES QUALITATIVES
e) Què tipus de propietat permet diferenciar unes substàncies de altres?

f) Completa la taula amb exemples de materials que tinguen la propietat corresponent:

Propietat Substàncies
Incolora
Inodora
Insípida
Dur
Tou
Tenaç
Fràgil
Dúctil
Mal·leable
Elàstic
Soluble en aigua
Insoluble en aigua
Conductor
Aïllant
11. Un material pot ser fràgil i dur al mateix temps? Justifica la teua resposta i posa
exemples
Magnitud, valor, unitat
12. Indica quines de les següents propietats són magnituds: massa, color, elasticitat, punt de
fusió, sabor, pes, conductivitat elèctrica, solubilitat en líquids, mal·leabilitat, punt d'ebullició,
càrrega elèctrica, ductilitat, densitat, tenacitat, conductivitat tèrmica, volum i olor.
13. a) Mesura la longitud de la teua taula de treball i indica la magnitud que s’ha mesurat, la
unitat que s’ha utilitzat i el valor que s’ha obtingut.
b) Què fem quan mesurem qualsevol magnitud?
14. Completa la taula següent:
Mesura Magnitud Quantitat Unitat
60 kg
1 km
37 ºC

15. En les següents frases s’expressa la mesura de diferents magnituds, indica les que no
són correctes, explica per què i escriu-les correctament:
1) El dia 3 de Octubre Joan compleix 12.
2) Maria té una alçada de 1,60 m.
3) La temperatura màxima a Sagunt ha sigut 30.
4) Les sabatilles d’esport li han costat a Àngela 20.
16. Emparella cada mesura amb la unitat més adequada per a expressar-la:
Diàmetre d’una moneda xicoteta cm
Longitud d’una fulla de la llibreta km
Longitud de l’aula m
Distància entre València i Madrid mm
Sistema internacional d’unitats

17. Llig el següent document i respon a les qüestions :
EL PROBLEMA DE LA MARS CLIMATE ORBITER
Al setembre de 1999, una nau espacial denominada Mars Climate Orbiter s’acostava a Mart
després de recórrer 665 milions de quilòmetres en un viatge de deu mesos. Estava previst
que començara a donar voltes al voltant del planeta, però en compte d’això es va estavellar
contra la superfície. La causa no va ser un avaria de la nau, ni dels motors, sinó simplement
un problema de mesures. L’agència espacial NASA, que controlava el viatge, estava
utilitzant el sistema mètric decimal, mentre que l’empresa constructora havia programat el
viatge en milles americanes. Un problema de coordinació que mostra la importància
d’unificar els sistemes de mesura, fet que ja és una realitat en quasi tot el món, excepte en
els països anglosaxons, que mantenen els seus antics i poc pràctics sistemes de mesura.
a) A què es deu que la nau xocarà contra la superfície de Mart?
b) Es podria haver evitat l’accident? Com?
18. Completa la taula següent relativa a les magnituds fonamentals i unitats del sistema
internacional:
MAGNITUD UNITAT DE MESURA
kg
metre
Temperatura T kelvin K

19. Completa la taula següent relativa a algunes de les magnituds derivades i unitats del
sistema internacional:
MAGNITUD UNITAT DE MESURA
Superfície
Metre cúbic
kg/m3
Força
Unitats de longitud, superfície, volum, capacitat, massa i temps

20. Completa la següent taula on es troben els múltiples i submúltiples de la unitat
longitud, el metre.
x 10
km mm
: 10
21. Escriu les mesures corresponents a les marques:
22. a) Escriu el nom dels següents instruments de mesura de longitud : cintra mètrica,
metre flexible, regla i peu de rei.
…………………………………………. ………………………………

…………………………………………. ………………………………
b) Col·loca al costat de cada instrument de mesura de longitud el número corresponent a la

seua definició:
a) Metre flexible 1) És una cinta graduada enrotllable, de fibra tèxtil, que s’utilitza per a
longituds mitjanes (fins a 50 m).
b) Peu de rei 2) És una làmina de fusta, d’acer o de plàstic que serveix per a mesurar
longituds que no facen més d’1 m.
c) Regla 3) S’utilitza per a mesurar petites longidus amb gran precisió.
d) Cinta mètrica 4) És una cinta d’acer flexible que pot enrotllar-se en una caixa
protectora i desenrotllar-se per fer el mesurament. S’usa per a mesures
de fins a 5 m.
23. Completa la següent taula on es troben els múltiples i submúltiples de la unitat

superfície, el metre quadrat.
x 100
m2 cm2
: 100
24. a) Quant mesura el costat del quadrat gran?

Quina és la superfície del quadrat?
b) Quan mesura el costat d’un quadrat xicotet?
Quina és la seua superfície?
c) Quants quadrats té el quadrat gran? Quina es
la superfície del quadrat gran en cm2?
e) Quants quadrats d’1mm2 hi ha en 1 cm2?
f) Completa:
1 dm2 = ……… cm2
1 cm2 = ……… mm2
1 dm2 = ……… mm2

25. a) Escriu les fórmules matemàtiques que s’utilitzen per calcular la superfície de les
següents figures:
Acercle= Aquadrat= Arectangle= Atriangle=
b) Calcula la superfície d’un dels teus dits.

c) Calcula la superfície d’una habitació que té 4 m de llarg i 2,5 m d’ample.
d) Calcula la superfície d’un jardí triangular que té 10 m de base i 5 m d’altura.
e) Calcula la superfície d’una moneda que té 2 cm de diàmetre.
26. a) Quant mesura l’aresta del cub gran? Quin és
el volum del cub?
b) Quan mesura l’aresta d’un cub xicotet? I el seu
volum?
c) Quants cubs xicotets té una capa? I una
columna?
d) Quants cubs xicotets té el cub gran? Com ho has
calculat?
d) Completa:
1 dm3 = ………. cm3
27. Si el cub xicotet (A) té un volum d’1 cm3 , quin volum tindran B i C?
VA = 1 cm3 VB = …….. VC = ……..
28. a) Què volum té un cub d’1 m d’aresta?

b) I què volum tindrà un cub de 3 m d’aresta?
c) I si l’aresta és de 5 m?

29. Completa la següent taula on es troben els múltiples i submúltiples de la unitat de

volum, el metre cúbic.
x 1000
mm3
: 1000
30. Escriu les fórmules matemàtiques que s’utilitzen per calcular el volum dels següents
figures:
Vcub= Vortoedre= Vesfera= Vcilindre=
31. a) Calcula el volum d’una piscina de 25 m de llarg, 15 m d’ample i 2 m d’alt. Quina és la

seua capacitat?
b) Calcula el volum d’un cilindre de 25 cm de radi i 15 dm d’alt. Quina és la seua capacitat?
c) Calcula el volum d’una esfera de 50 cm de diàmetre. Quina és la seua capacitat?
32. Explica el procediment per calcular el volum dels objectes de la Figura 1 i Figura 2.
Fig. 2
Fig. 3
Figura. 1 Figura 2
33. Si el cos surarà, en lloc de submergir-se, podríem mesurar-ne el volum? Raona la teua
resposta.
34. Completa la següent taula on es troben els múltiples i submúltiples del litre.
x 10
daL
: 10
35. La capacitat de recipients no molt grans que contenen líquids sol medir-se en mL o cm3 .
Completa:
a) 1L = 1 dm3 =.............. cm3 b) 1L=…… mL c) 1 mL = ….. cm3

36. Completa els espais buits:
a) b) c)
1
…L L = … cL L = …… cL
5
37. Les següents figures són instruments de laboratori per a mesurar el volum. Escriu el seu
nom i la capacitat de cadascun.
1)
a) b) c)
Nom ………………… …………………… …………………

Capacitat ................ ..................... ....................
2) Col·loca al costat de cada instrument de mesura de volum el número corresponent a la

seua definició
a) Got de 1) És un instrument volumètric, que està format per un tub generalment
precipitats transparent d'uns centímetres de diàmetre, i té una graduació des de 0 mL fins
al màxim de la proveta indicant diferents volums. La part inferior està tancada i
té una base que serveix de suport, mentre que la superior està oberta que
permet introduir el líquid a mesurar i sol tenir un bec|pic que permet abocar el
líquid mesurat. Generalment mesuren volums de 25 o 50 mL, però existeixen
de diferents mides; fins i tot algunes poden mesurar un volum de 250 mL. Pot
estar constituït de vidre (el més comú) o de plàstic. Aquest últim cas pot ser
menys precís però té certs avantatges, per exemple, és més difícil de trencar-
la, i no és atacada per l'àcid fluorhídric.
b) Erlenmeyer 2) És un instrument per a contenir líquids, té forma cilíndrica, amb un fons pla;
se'n poden trobar de capacitats diverses, des d'1 mL fins a diversos litres.
Normalment és de vidre o plàstic i sol estar graduat, tot i que, per la seva pròpia
naturalesa, aquesta graduació és poc exacta, i per tant és recomanable no
utilitzar-lo per a mesurar volums de substàncies. S'utilitza, doncs, sobretot per a
transportar líquids a un altre recipient, com ara a una proveta o tub d'assaig.
Com que és resistent als canvis bruscos de temperatura, també s'usa per
escalfar, dissoldre...
c) Proveta 3) És un recipient de vidre que té forma de con i té un coll cilíndric, és pla per la
base. S'utilitza per escalfar líquids quan hi ha perill de pèrdua per evaporació.

38. Indica si la següent frase és correcta o incorrecta i explica per què: Joan pesa 40 kg.
39. A un mateix tros de ferro se li sotmet als següents processos:
a) Calfar-ho fins que es faça totalment líquid
b) Polvoritzar-ho
c) Col·locar-ho en òrbita en l'espai
d) Partir-ho en dos trossos iguals i deixar només un d'ells.
i) Portar-ho a la Lluna
En quin o quins dels anteriors processos canviarà la seua massa? Raona la resposta
40. Calculeu el pes en la superfície de la Terra dels següents cossos i completeu la taula:
Cos Persona Cotxe Tros de plom Aigua en un got Clau
Massa 60 kg 1200 kg 250 g 250 g 0,5 g
Pes (N)
41. Calculeu la massa dels següents cossos situats en la Terra sabent el pes de cadascun
d’ells i després ompli la taula:
Cos Camió Persona Cotxe 1 L d’oli 1 L d’aigua 1 L de mercuri
Pes (N) 525 000 800 9000 9,10 9,8 133,28
Massa (kg)
42. Completa la següent taula on es troben els múltiples i submúltiples de la unitat de

massa. x 10
hg
: 10
43. a) Quin instrument s’utilitza per a mesurar la massa d’un cos?
b) En les següents fotografies hi ha tres tipus de balances (electrònica, braços iguals i

monoplat). Escriu el nom de cadascuna
............................................... .................................... .................................

c) Col·loca al costat de cada instrument de mesura de massa el número corresponent al

procés de mesura:
a) Electrònica 1) En primer lloc hem d’ajustar-la a zero mitjançant un caragol.

Seguidament, col·loquem l’objecte en el plat i anem movent les peses
mòbils fins que la balança estiga equilibrada
b) Braços iguals 2) Inicialment ha d’estar equilibrada, per això disposa d’uns caragols.
Després, afegim la massa que volem mesurar en un plat i
seguidament col·loquem una sèrie de peses de diferents valors en
l’altre plat, fins que s’arriba a l’equilibri.
c) Monoplat 3) Es col·loca directament sobre el plat i ens indica la mesura
44. Completa els espais en buit:

1 h= ……… min ; 1 min=………. s ; 1h = ………. s ; 1 dia= .......... hores;
1 setmana = ........ dies ; 1 any= ......... mesos ; 1 any = ...... dies;
45. a) Indica el nom del següents instruments de mesura de temps:
...................................... ........................................
b) Col·loca al costat de cada instrument de mesura de temps el número corresponent a la a
seua definició:
a) Rellotge 1) És un instrument de gran precisió per a mesurar fraccions de temps
molt xicotetes, utilitzat en indústria i en competicions esportives.
b) Cronòmetre 2) És una màquina dotada de moviment uniforme, que serveix per a
mesurar el temps o dividir el dia en hores, minuts i segons. Segons les
seues dimensions, col·locació o ús, així es denomina de torre, de
paret, de sobretaula, de butxaca, de nina, etc.
Canvis d’unitats i problemes

46. Realitza les següents conversions d’unitats utilitzant els factors de conversió :
a) 250 mm a dm ; b) 35 hm2 a dm2 ; c) 5 h a minuts ; d) 420 dag a kg ; e) 25 m/s a km/h
f) 100 km/h a m/s ; g) 180 km/h a cm/min ; h) 1000 cm/s a m/min
47. Realitza les següents conversions d’unitats utilitzant els factors de conversió :
a) 25 hm3 a cm3 ; b) 50 dies a minuts ; c) 120 mm a m ; d) 1500 km 2 a dm2 ; e) 93 km/h a
m/s ; f) 100 m/min a km/s ; g) 15 m/s a km/h ; h) 2’3 g/cm3 a kg/m3
48. Una aixeta oberta aporta un cabal d'aigua de 9 litres/minut. Què significa aquesta dada?.
Quants minuts ha d'estar obert l'aixeta per a omplir una garrafa de 180 litres?.

49. Una moneda està feta d'un material que conté un 5% de plata. Quanta plata hi ha en una
moneda que pesa 12 g?.
50. El canvi euro/dòlar està en aquest moment a raó de 1 euro = 1,45 dòlars. Quant he de
pagar per un aparell que costa 180 dòlars?.
51. Un cos es mou de forma uniforme recorrent 25 metres cada 2 minuts. Quin espai
recorrerà en 2 hores 45 min i 50 s?.
52. Una màquina ompli 100 botelles en 15 minuts. Quant temps tardarà a omplir 20 caixes
que contenen 12 botelles per caixa?.
53. Comprem el litre d'oli a 3,10 euros i ho venem en racions de 5 mL per a torrades que
venem a 30 cèntims. a) Quantes racions podrem traure?. b) Quin benefici s'obté d'un litre
d'oli?.
Notació científica
54. Completa la següent línea amb les potències i prefixos de la notació científica:
55. Escriu en notació científica les següents quantitats:

NOTACIÓ
CIENTÍFICA
a) La massa de la Terra: 5 980 000 000 000 000 000 000 000 000 g
b) Diàmetre del virus de la grip: 0,000 000 001 15 m
c) Pes d’un gra d’arròs: 0, 000 027 g
d) Distància de la Terra al Sol: 149 000 000 000 m
e) Massa d’un electró :0,000 000 000 000 000 000 000 000 009 11 g
f) Grandària dels protons: 0,000 000 000 000 1 m
g) Radi de la Terra: 6 378 000 m
56. La Terra té una edat aproximada de 4.500 milions d'anys. Calcula'n l'edat en segons i
expressa el resultat en notació científica.
57. Calcula l'equivalent en grams (g) dels casos següents i expressa el resultat en notació
científica:
a) Massa d'un bacteri: 1 10-9 mg. b) Massa d'un electró: 9,1 10-31 kg
c) Massa de la Terra: 6 1024 kg

58. Dóna els valors següents en mm i en notació científica:

a) Diàmetre mitjà de les cèl·lules de la majoria d'éssers vius: 1 10 -5 m
b) Diàmetre mitjà de la Terra: 1,27 10 4 km
59. Escriu les següents quantitats utilitzant notació científica (potències de 10) i amb els
prefixos del sistema internacional:
NOTACIÓ CIENTÍFICA
POTÈNCIES 10 PREFIXOS
a) 12 500 000 m
b) 0,000 015 g
c) 1 530 g
d) 0,1 g
e) 2 735 g
f) 0,000 000 000 001 25 m
g) 0,000 000 001 5 m
h) 0,000 002 5 m
i) 6 500 000 g
j) 0,015 g
k) 250 000 m
Densitat
60. Assenyaleu si les següents proposicions són vertaderes (V) o falses (F), explicant el
perquè.
a) 1 kg de plom pesa més que 1 kg de palla. b) El pes es mesura en kg
c) En el buit els cossos no pesen. d) Dins de l'aigua es pesa menys que
fora.
61. Observem que un mateix volum de 15,7 cm3 de diferents materials (Figura 3) té una
massa totalment diferent (Taula 1):
Material m (g) d (g/cm3) Subs.
1 42,4
2 133,5
3 139,7
4 112,1
5 122,5
6 177,4
Figura 3 Taula 1

D’igual manera, una mateixa massa dels anteriors (Figura 4), 100 g, ocupa un volum distint
(Taula 2):
Material V(cm3) d (g/cm3) Substància

1 37
2 11,7
3 11,2
4 14
5 12,8
6 8,8
Figura 4 Taula 2
Calcula la densitat dels cilindres anteriors i indica de què substàncies estan fets. Indica la
font que has consultat.
62. Totes les esferes següents tenen la mateixa massa (1 kg). Escriviu sota cadascuna
d'elles el material que podria estar feta (d'entre els següents): Suro blanc, plom, alumini,
ferro. Quina d’elles és la més densa? I la menys?
63. Tots els objectes següents tenen el mateix volum (1dm 3), però estan fets de diferents
materials. Escriviu sota cadascun la massa que podria tenir (d'entre les següents): 1000 g;
8500 g; 250 g ; 11300 g. Quina d’elles és la més densa? I la menys?
64. Explica pas per pas com podries determinar de manera experimental la densitat d’un
material o d’una substància.
65. Què és més correcte dir: a) el ferro pesa més que la fusta; o b) el ferro és més dens que
la fusta. Per què?
66. Què vol dir que la densitat de l'or a 20 ºC és de 19’3 g/cm 3? Per què s'especifica la
temperatura a la qual es mesura la densitat?
67. El volum d’un cos sòlid massís és 15 cm3 i la seua massa 133,5 g. Quina és la seua
densitat? De quin material podria estar constituït?
68. Calcula la densitat d’un cos massís que té una massa de 0,81 kg i un volum de 36 cm3.
Expressa la densitat en g/cm3 i kg/m3.
69. 250 mL d’un substància tenen una massa de 230 g. Quina és la seua densitat? De què
material es tracta?

70. La plata pura té una densitat de 10,5 g/cm3. Un anell que es va vendre com a plata pura
té 25,0 g de massa. Al submergir-lo en una proveta, el nivell d’aigua puja 2,0 mL. Determina
si l’anell és, en realitat de plata pura o es tracta d’una estafa.
71. Tenim una proveta graduada que té 278 g de massa i li aboquem oli fins que assenyala
175 mL. Pesem aquesta de nou i la balança indica una massa de 442 g. Quina és la densitat
de l’oli? .Expressa el resultat en g/cm3, kg/L, g/mL i en la unitat del SI kg/m3.
72. Calcula la massa d’aire que hi ha en una habitació de 3 m x 4 m x 7 m, tenint en compte
que la densitat de l’aire és d’1,28 g/L a 1 atm de pressió i 18 ºC. Serà precisa la teua mesura
o només serà aproximada? Per què?
73. Quina massa té 1L d’oli? Pot ser 1 kg? Necessites alguna dada per a calcular-lo. Quina?
On l’has trobat?

74. Realitza el següent encreuat relatiu a les propietats de la matèria:
PROPIETATS DE LA MATÈRIA
1 2 3 4
6 7
8 9
10
11 12
13
14 15 16
17
18
19
20 21 22
23 24 25
26
27
28
29 30
31
32 33
34
35
36
37
38 39
EclipseCrossword.com

Horitzontal
3. Temperatura a la què una substància pura bull, és a dir, passa de líquid a gas, a 1
atm de pressió.
8. Propietat que presenten tots el cossos per la qual es poden electritzar.
12. Resistència d'un sòlid a ser trencat al ser colpejat
13. Temperatura a la què una substància pura es fons, és a dir, passa de sòlid a líquid, a
1 atm de pressió.
17. Aquella propietat que presenten tots els materials i que pot tindre qualsevol valor
independentment del material que està fet l'objecte.
18. Substància que no té olor.
20. Espai que ocupa un cos o magnitud física que expressa l'extensió d'un cos entre
dimensions: llarg, ample i alt.
21. Substància que no té color
24. Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos.
26. Substància que no permet el pas del calor i del corrent elèctric.
27. Quantitat mínima que es pot mesurar amb un instrument de mesura
28. Unitat de temps del sistema internacional
30. Unitat de capacitat molt utilitzada
31. Instrument per mesurar volum de líquids o sòlids menuts
32. Quantitat de matèria que té un cos
33. Unitat de mesura de longitud del sistema internacional.
34. Substància que no té sabor
36. Facilitat d'una substància per a estirar-la per a convertir-se en fils.
37. Tot allò que té massa i ocupa un lloc en l'espai
38. Volum màxim que poden contenir certs recipients que s'utilitzen per a mesurar líquids
o materials sòlids menuts, com el gra o la terra.

Vertical
1. Substància que permet el pas del calor i del corrent elèctric.
2. Magnitud física que expressa la distància entre dos punts.
4. Resistència que presenten els sòlids a ser penetrats o ratllats per altres sòlids.
5. Propietats de la matèria que no poden mesurar-se
6. Conjunt de magnituds i les unitats de mesura triades per a mesurar-les
7. Instrument per a mesurar el temps
9. Propietat d'algunes substàncies de recuperar la forma inicial al deixar d'actuar la
força deformadora.
10. Unitat de mesura de la massa del sistema internacional
11. Magnitud física que expressa l'extensió d'un cos amb dos dimensions: longitud i
amplària
14. Força amb què la Terra atrau a un cos
15. Aquella propietat que permet diferenciar la matèria.
16. Facilitat d'una substància per a convertir-se en làmines primes.
19. Qualitat dels fenòmens visuals que depèn de l'efecte distint que produeix sobre la
retina les llums de diferents longituds d'ona.
22. Patró que fem servir per a mesurar una magnitud
23. Qualsevol propietat de la matèria que es por mesurar
25. Propietats de la matèria que poden mesurar-se
29. Propietat dels sòlids a trencar-se quan es colpejat.
33. Comparar alguna cosa amb un patró de mesura establert
35. Instrument per a mesurar la massa d'un objecte
39. Propietat que presenten les substàncies que es ratllen amb facilitat.

Activitats complementàries
Canvis d’unitats
1. Realitza les següents conversions d’unitats:
a) 250 mm a dm b) 35 hm2 a dm2 c) 5 h a minuts
d) 420 dag a kg e) 25 hm3 a cm3 f) 50 dies a minuts
2 2
g) 120 mm a m h) 1500 km a dm i) 250000 mg a g
3 3
j) 25 cL a mL k) 150000 km a m l) 4500 m a km
m) 120 dam a mm n) 6 dies a s o) 25 g a mg
2 2
p) 5 mesos a hores q) 3200 dm a cm r) 150 cm a dam
3 3 2 2
s) 12500000 mm a hm t) 125 dam a cm u) 1 any a hores
v) 420000 m2 a mm2 w) 4500 m3 a dam3 x) 50 hores a s
y) 1 any a s z) 250000 cm a km ) 1255 m2 a hm2
) 12 mg a kg ) 120 km a dm ) 1 dia a s
) 35000 dm a cm
3 3
) 12 cL a mL ) 33 dm a cm
2. Realitza les següents conversions d'unitats:
a) 25 m/s a km/h b) 100 km/h a m/s c) 180 km/h a cm/min
d) 1000 cm/s a m/min e) 93 km/h a m/s; f) 100 m/min a km/s
g) 15 m/s a km/h h) 2'3 g/cm3 a kg/m3 i) 9700 kg/m3 g/cm3
j) 4 g/cm3 a kg/m3 k) 6,43 dm/min a m/s l) 4,12 dies/dm3 a s/m3
m) 26,4 km/min a m/s n) 370 km/h a m/s o) 300000 km/s a m /s
3. a) Calcula la superfície d’una habitació quadrada que té de costat 5 m.

b) Quants taulells de 20 cm x 20 cm necessitaré per entaulellar l’habitació?
c) Quant costa entaulellar l’habitació si el taulell té un preu de 6 €/m 2?
4. a) Un jardí té triangular té de dimensions 10 m d’ample i 8 m d’alt, quina és la superfície ?
b) Quantes plantes podem plantar si col·loquem 3 plantes/m 2?
c) Quant ens costarà si tenen un preu de 0,75 €/planta.
5. a) Calcula l’àrea d’una habitació de 2’5 m de llarga i 1,25 m d’ampla.

b) Si l’habitació està entaulellada amb taulells de 25 cm x 25 cm. Quants taulells té
l’habitació?
c) Quant ens costarà entaulellar l’habitació si els taulells tenen un preu de 5 €/m 2?
6. Una taula té de dimensions 1,5 m x 1 m. Calcula:
a) Quantes monedes d’1€ podem col·locar sobre la taula si cada moneda té un diàmetre de
23,25 mm.
b) Quant pesaran en total les monedes si cada una pesa 7,5 g. Expressa el resultat en kg

7. Una piscina té de dimensions 25 m d’alt, 10 m d’ample i 3 m d’alt.
a) Calcula el volum. b) Calcula la capacitat.

c) Quant de temps (en segons) tardarà en omplir-se amb una aixeta que verteix aigua a raó
de 5 L/s?
d) Quantes hores, minuts i segons tardarà ?
8. Un dau té d’aresta 7,5 mm. Calcula quants dau caben en un caixa que té de dimensions 6
cm de llarg 7 cm d’ample i 1,5 cm
9. Un dipòsit cilíndric té de dimensions 1,5 m d’alt i 50 cm de diàmetre.

a) Calcula el volum. B) Calcula la capacitat.
c) Si està ple d’aigua quant de temps tardarà en buidar-se si esta ix a raó de 50 L/min,
d) Expressa el temp en minuts i segons.
10. Un dipòsit esfèric té un diàmetre de 10 m.

a) Calcula el volum. B) Calcula la capacitat.
c) Quant de temps tarda en omplir-se amb una aixeta que verteix aigua a raó de 8 L/s?
d) Calcula el temps en hores, minuts i segons.
e) Quant ens constarà omplir-la si té un preu de 0,21 €/L ?
Notació científica
a) 0,000 001 2 m
b) 1 345 000 m
c) 0,000 000 076 9 m
d) 800 000 000 m
e) 1 453 334 0000 s
f) 0,000 000 345 6 m
g) 1 000 050 m
h) 0,000 000 001 50 s
i) 69 000 000 m
j) 0,000 003 333 3 s
k) 983 900 000 m

a) 120 000 m
b) 153 400 000 s
c) 0,000 012 m
d) 0,000 000 05 m
e) 10 000 000 000 m
f) 0,000 121 23 s
g) 135 000 000 000 000 m
h) 0,000 000 0123 4 s
i) 12 500 m
j) 0,012 s
k) 3 250 000 m
13. Un any llum és la distància que recorre la llum en un any. Calcula a quants metres
equival un any llum, sabent que la velocitat de propagació de la llum és 3 ·10 8 m/s.
14. Antònia s'ha fet una anàlisi de sang i resulta que té 4.140.000 glòbuls vermells per mm 3.
Sabent que el diàmetre d'un glòbul vermell és aproximadament 0,0007 cm, quina longitud
ocuparien aquests glòbuls posats en fila?
15. Una pilota de goma té un diàmetre de 3 cm. Calcula'n el volum en unitats del SI.
Recorda que el volum d'una esfera és V= 4/3 r3.
16. Calcula la massa de la Terra sabent que la seva densitat és 5,5 g/cm 3 i el seu radi 6.370
km. Suposa que la Terra és una esfera de volum V= 4/3 r3.Expressa el resultat en unitats
del SI i amb notació científica.
17. Quina distància recorre la llum en una mil·lèsima de segon? I en un quart
d'hora?Recorda que la llum es propaga a una velocitat de 3 10 8m/s i expressa els resultats
en notació científica.
18. El radi de la Terra és de 6.370 km i el radi de Mart és de 3.397 km. Calcula la superfície
d’aquests planetes. Recorda que l'àrea d’una esfera és S = 4 r2. Expressa el resultat en
unitats del SI i amb notació científica.
19. L'embassament de Canelles té una capacitat de 7,155·10 11 L. Quantes ampolles de 250

cm3 es podrien omplir?Si es repartissin aquestes ampolles entre tots els habitants de la
Terra (sis mil milions), quantes en tocarien per cap?

Densitat
20. Un objecte massís té una massa de 800 g i una densitat de 5 g/cm 3. Un altre objecte,
també massís, de 640 g de massa té una densitat de 4 g/cm 3. Quin dels dos objectes té un
major volum? Pot tractar-se de dos objectes de la mateixa substància?
21. Un cilindre aparentment és d’alumini, té una massa de 54 g i un volum de 20 cm 3.
Podem tindre la certesa que està constituït per alumini?
22. Quina és la massa d’un bloc de ferro de 2 m3 de volum? Dada: ferro= 7800 kg/m3
23. Calcula la massa de 75 dm3 d’alcohol. Dada: alcohol= 790 kg/m3
24. Una piscina conté 75 m3 d’aigua. Quants litres d’aigua hi ha a la piscina? Quina és la
massa de l’aigua de la piscina? Dada: aigua= 1000 kg/m3
25. Quin és el volum de 125 g d’alcohol? Dada: alcohol= 790 kg/m3
26. Series capaç d’alçar del sòl un bloc cilíndric de suro de 50 cm radi i 1 m d’alçada? I una
esfera de 0,5 m de diàmetre? Dada: suro= 220 kg/m3
27. Què volum ocupa una massa de 500 g de coure? Dada: coure= 8,9 g/cm3
28. a) Què volum ocupa una massa de 10 kg d’aire? Dada: aire= 0,00129 g/cm3
b) Es major o menor que el de aula? Fes les mesures que cregues necessàries.
29. Què massa té un volum de 75 cm3 d’or ? Dada: or= 19,3 g/cm3
30. Pepe disposa d'una proveta i tira aigua fins al senyal de 40 ml. A continuació submergeix
un tros de ferro en l'aigua i el nivell de la proveta puja fins als 60 ml. Quant val la massa del
tros de ferro sabent que la densitat del ferro és 7’9 g/cm3?.
31. La densitat de la gasolina és 0’7 g/mL.
a) Quant pesen dos litres de gasolina?.
b) Un recipient que pesa en buit 300 g s'omple amb gasolina resultant una massa de 2.400
g. Quin volum de gasolina cap en el recipient?.
32. Quin és la massa de 20 cm3 d'alcohol?. Quin volum ocupen 30 g d'alcohol?.
Dada: alcohol= 0,78 g/cm3
33. La densitat de l'oli és 0'9 g/cm3. Què significa aquesta dada?. Quin és la massa d'un litre
d'oli?.Quin és el volum d'11 kg d'oli?.
34. Què pesa més 5 cm3 d'aigua o 5 cm3 d'alcohol?.
35. Un bidó que pesa en buit 20 kg, conté 200 litres d'oli la densitat del qual és 0'85 g/cm 3.
Quin és la massa de tot l'oli que conté?. Quant oli li queda quan pesa 120 kg?.
36. Una proveta conté aigua fins al senyal de 60 mL. En submergir un tros de ferro, el nivell
puja fins als 72 mL. Quin volum ocupa el tros de ferro?. Quin és la seua massa?.
Dada: ferro= 7800 kg/m3


UNITAT 3 ELS ESTATS DE LA MATÈRIA

1. Els estats d’agregació la matèria
La matèria es presenta en tres estats o formes d’agregació: sòlid, líquid i gasós. Donades
les condicions existents en la superfície terrestre, només algunes substàncies poden trobar-
se de manera natural en els tres estats, tal és el cas de l’aigua.
La majoria de substàncies es presenten en un estat concret. Així, els metalls o les
substàncies que constitueixen els minerals es troben en estat sòlid i l’oxigen o el CO 2 en
estat gasós:
- Els sòlids: Tenen forma i volum fixe. Es caracteritzen per la rigidesa i regularitat de les
seves estructures.
- Els líquids: No tenen forma fixa però sí volum. Poden fluir 1 i adoptar qualsevol forma (la
del recipient que el conté).
- Els gasos: No tenen forma ni volum fixe. Flueixen sense dificultat i ocupen tot l’espai
disponible (del recipient que els conté)
L’estat en el que es troba una substància depèn de dos magnituds la temperatura i la
pressió. Per exemple, a una pressió d’1 atm i una temperatura de 10 ºC el diòxid de carboni
es troba en estat gasos, en canvi a la mateixa temperatura i a pressió de 50 atm es troba en
estat líquid.
1
Fluir: Referit a un fluït com l’aire, aigua, oli, etc. Moure’s progressivament d’una banda a un altra.
Font: http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/
2. La teoria cinètica de la matèria

2.1. Fets i observacions
En el segles XIX i XX hi havia una sèrie de fenòmens que els científics no tenien explicació:
Els grans de pol·len s’agiten
En 1827, el botànic R. Brown va fer un

descobriment accidental. En observar en
un microscopi grans de pol·len suspesos
en aigua els grans es movien de manera
totalment imprevista. En repetir
l’experiment amb altres partícules inertes,
va descartar que el moviment es deguera
a que al fet que el pol·len “fora viu”.
Aquest moviment de la matèria inert rebé
el nom de moviment brownià.
Unitat 3 Els estats de la matèria. Pàg.55

Els sòlids es dissolen
Deposi-te’m un cristall blau de sulfat de coure en el fons

d’un got amb aigua. Al cap de poc de temps observarem
que el líquid adquireix ràpidament un color blau.
Cristall de sulfat de coure
Els líquids es difonen
Omplim un flascó menut amb una dissolució concentrada de

dicromat de potassi de color groc ataronjat i el col·loquem
destapat dins d’un recipient més gran. Omplim aquest recipient
amb compte, abocant aigua per un dels cantons, fins que el
nivell d’aigua cobrisca la boca del flascó menut. Al cap d’uns
quants dies la dissolució groga de dicromat de potassi s’haurà
estès uniformement per tota l’aigua del recipient exterior.
El fum i la pols es mouen
Quan observem el fum o la pols en suspensió en una

habitació il·luminats per un feix de llum, veiem un
moviment incessant i caòtic en zig-zag.
2.2. Comportament de la matèria. Teoria cinètica

La teoria cinètica de la matèria es basa en dues idees fonamentals preses de la teoria
cinètica dels gasos:
1. La matèria està formada per partícules molt menudes que no poden veure a primera
vista.
2. Les partícules dels fluids estan en moviment continu de manera aleatòria.
Així, si les partícules d’un fluid (líquid o gas) es mouen contínuament de manera aleatòria,
una partícula (siga d’un sòlid, d’un líquid o d’un gas) introduïda en un fluid experimentarà
col·lisions contínues de manera desordenada. Aquest bombardeig continu sobre la partícula
intrusa és el que causa el moviment brownià.

2.3 Els estats de la matèria i la teoria cinètica

Els científics suposen que la matèria, en general, està formada per partícules molt menudes
que no és possible contemplar-les a simple vista ni amb els microscopis més potents.
Suggereixen, a més, que estes partícules estan sempre en moviment de manera aleatòria.
Aquestes suposicions constitueixen la teoria cinètica (del grec kinètikós, pertanyent o
relatiu al moviment) de les partícules, que permet als científics explicar com és la matèria i
per què es presenta en formes tan diferents.
Per poder explicar les propietats dels sòlids i líquid, la teoria afegeix que entre les partícules
hi ha forces d’atracció que les mantenen unides. Si no hi haguera aquestes forces
d’atracció, tota la matèria estaria pràcticament en estat gasós.
En els sòlids les partícules estan unides per grans forces d’atracció i aquestes únicament
poden vibrar al voltant de les posicions fixes, però no poden canviar de posició. Aquestes
partícules s’ordenen en les tres direccions de l’espai i formen una xarxa o retícula.
En canvi, en els líquids les forces d’atracció entre les partícules són més dèbils que en els
sòlids i no poden mantenir-les en posicions fixes. Aquest fet, origina que les partícules no es
troben en posicions fixes, sinó que llisquen les unes sobre les altres en grups, entre les
quals hi ha espais lliures.
Per últim, en els gasos les forces d’atracció entre les partícules són molt més dèbils que en
els líquids, i fins i tot poden arribar a ser negligibles. D’aquesta manera, les partícules es
poden desplaçar lliure i caòticament a molta velocitat en totes les direccions, i xocar entre si i
contra les parets del recipient que el conté. La velocitat de les partícules augmenta amb la
temperatura del gas.
3. Expansió i compressió dels gasos
En l’expansió el volum del gas augmenta (Figura 1), i per tant, la separació de les seues
partícules. I en canvi, en la compressió, el volum disminueix (Figura 2), estant les partícules
més juntes.
Figura 1 Expansió d’un gas Figura 2 Compressió d’un gas
4. Modificació del volum degut a variacions de temperatura

La temperatura afecta al volum de les substàncies dilatant-les o contraguent-les.
La dilatació és l’augment de volum que experiment els sòlids, els líquids i els gasos quan
s’eleva la temperatura.
La contracció és la disminució de volum que experiment els sòlids, els líquids i els gasos
quan s’eleva la temperatura.

5. Pressió d’un gas

La pressió és la força que exerceixen les partícules que componen el gas, en
xocar contra les parets del recipient que el conté (Figura 3).
Figura. 3 Pressió que exerceixen les partícules del gas en un recipient
6. Canvis d’estat
Un canvi d’estat és la modificació en l’estat d’agregació de la matèria, és a dir, en la
disposició de les partícules que la constitueixen, no en el tipus (la substància continua sent
la mateixa), Figura 4.
Figura 4 Canvis d’estat
6.1. Diferència entre vaporització, evaporació i ebullició

La vaporització és el canvi d’estat de líquid a gas.
L’evaporació és produeix quan la vaporització té lloc en la superfície del líquid i a qualsevol
temperatura.
L’ebullició és produeix quan la vaporització té lloc en tota la massa del líquid, eixien
bombolles de vapor, i a una temperatura característica, el punt d’ebullició.
6.2. El punt de fusió i d’ebullició
Punt de fusió: Temperatura a la qual una substància sòlida, a pressió atmosfèrica normal (1
atm), es fon, és a dir, passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.
Punt d’ebullició: Temperatura a la qual una substància líquida que es troba en un recipient
obert, a pressió atmosfèrica normal (1 atm), comença a bullir.

El que una substància es trobe habitualment en estat sòlid, líquid o gasos depèn dels seus
punt de fusió i d’ebullició. Si una substància es troba 1 atm de pressió, el seu estat
únicament depèn de la temperatura. Si la temperatura és inferior al punt de fusió, es troba
en estat sòlid; si la seua temperatura està entre el punt de fusió i en el punt d’ebullició, es
trobarà en estat líquid; i per últim, si la seua temperatura es major que el punt d’ebullició, es
trobarà en estat gasos.
6.3. Els canvis d’estat i la teoria cinètica
Explicació amb la teoria cinètica

FUSIÓ
Quan la temperatura s’eleva, la velocitat de les partícules s’incrementa prou

perquè algunes poden vèncer les forces d’atracció i abandonar la posició que
ocupen en la retícula.
Tota l’energia que se subministra a la substància s’utilitza per a trencar
l’estructura de la xarxa sòlida i no per a elevar la temperatura, per la qual cosa
roman constant durant tot el canvi d’estat
En elevar la temperatura, la velocitat mitjana de les partícules del líquid s’eleva i

VAPOPRITZACIÓ (EBULLICIÓ)
cada vegada hi ha més que poden escapar-se’n i passar a l’estat gasós.
Quan la vaporització té lloc en tota la massa del líquid i a una temperatura

constant (punt d’ebullició) es denomina ebullició.

Explicació amb la teoria cinètica
Quan la vaporització té lloc a qualsevol temperatura i en la superficie lliure del

líquid exclusivament, el fenomen es denomina evaporació.
VAPORITZACIÓ (EVAPORACIÓ)
En el líquid hi ha algunes partícules que tenen més energia que la resta i poden
escapar dels grups i passar a l’estat gasós
Si la temperatura augmenta, hi ha més energia disponible per perquè

s’incrementa la velocitat de les partícules i aquestes puguen escapar des de la
superfície del líquid.
Algunes partícules que hi ha en la superfície de estes substàncies sòlides tenen

prou energia per a escapar i passar a l’estat gasós sense que el sòlid es fonga.
SUBLIMACIÓ

6.4. Gràfiques de canvi d’estat

Una gràfica de canvi d’estat consisteix en representar gràficament la temperatura d’una
substància en funció del temps (Figura 5). Hi hauran dos tipus de gràfiques:
1) Calfament: quan la temperatura augmenta a mesura que augmenta el temps.
2) Refredament: quan la temperatura disminueix a mesura que augmenta el temps.
El tram de la corba que es manté horitzontal, en la qual la temperatura és constant, ens
indica que se està produint un canvi d’estat. Es correspondrà al punt de fusió o ebullició. En
aquest tram la substància es troba al mateix en els dos estats (sòlid i líquid o líquid i gasos)
Figura 5 Gràfica de canvi d’estat de l’aigua
6.5. Calors latents de canvi d’estat

Hem vist que la temperatura roman constant mentre té lloc un canvi d’estat, encara que se
subministra energia tèrmica a la substància. Aquesta energia que se s’utilitza exclusivament
per a vèncer les forces d’atracció que hi ha entre les partícules, es denomina, calor latent
de canvi d’estat i pot ser de dos tipus:
-Calor latent de fusió: energia que s’intercanvia en el pas de l’estat sòlid a líquid.
-Calor latent de vaporització: energia que s’intercanvia en el pas de l’estat líquid al gasós.

7. Propietats característiques de la matèria i teoria cinètica
Observacions Justificació amb la teoria cinètica

Una substància pura conté únicament
Cada substància pura té
un tipus de partícules, que romanen
el seu punt de fusió i
agrupades d’una manera determinada.
d’ebullició característic.
L’energia necessària per a trencar la
retícula que formen depèn només de la
classe de partícules i de la manera com
estan unides.
Les impureses fan que els Les partícules que constitueixen les
punts de fusió i impureses alteren l’estructura de les
d’ebullició de les retícules, la qual cosa fa que l’energia
substàncies pures es necessària per a trencar-les siga distinta.
modifiquen. Aquesta
propietats s’utilitza per a
distingir una substància
pura d’una mescla.
Les partícules dels sòlids estan unides per forces d’atracció
La densitat d’una
més intenses que aquests partícules en estat líquid; per tant,
substància en estat sòlid
el volum que ocupa una massa en estat sòlid és més menut
és, generalment, més alta
que el que ocupa aquesta massa en estat líquid.
que en estat líquid, i en
aquest estat, més alta que En el cas del gasos, aquesta diferència s’accentua i el volum
en estat gasós. que ocupa un gas és molt més gran que el que ocupa la
mateixa massa d’aquesta substància en estat líquid o en esta
sòlid.
7.1. Comportament anòmal de l’aigua

El gel té una estructura molt oberta (Figura 6). És a dir, les partícules ocupen posicions fixes
en la xarxa i hi ha grans espais lliures entre si. Quan el gel es fon, es trenca aquesta
estructura i les partícules de l’aigua ocupen aquest espais lliures i es compacten en
xanglots. Això fa que el volum siga més menut i, per tant, que la densitat augmenta.
El comportament anòmal de l’aigua explica que el gel
sura en l’aigua, perquè és menys dens, i que l’aigua fins
a 4 ºC se’n vaja al fons, per que es més densa. Gràcies
a aquest fenomen els fons dels rius, de les mars, dels
estanys , no es congela i hi pot continuar desenvolupant-
se la vida dels ésser aquàtics.
Figura 6 Estructura del gel

Activitats
Els estats d’agregació la matèria
1. Concepte de matèria
2. Quin són els tres estats en què es pot trobar la matèria?
3. a) Completa la següent taula amb les paraules fixe, variable, si o no, segons convinga:
Estat Massa Volum Forma Poden fluir Compressibilitat
Sòlid
Líquid
Gas
*Compressibilitat :propietat de la matèria a la qual es deu que tots els cossos disminueixin de volum
en sotmetre’ls a una pressió.
b) Quina substància, molt abundant en la natura, es pot trobar molt sovint en els tres estats?
c) Com es comercialitzen els gasos? Per què?
La teoria cinètica de la matèria
4. Explica quin és l’origen del moviment brownià.
5. Completa els buits amb les següents paraules: partícules, continu, separen, caòtic,
dispersen, bombardegen, direcció, aleatòria, xoquen
OBSERVACIONS JUSTIFICACIÓ AMB LA TEORIA CINÈTICA
Els grans de L’aigua està formada per
pol·len s’agiten
partícules en moviment
(moviment
brownià) _________ i ________ que
__________ contra els grans
de pol·len i fan que aquests
també es moguen de manera
desorganitzada.

OBSERVACIONS JUSTIFICACIÓ AMB LA TEORIA CINÈTICA

El sòlids es Les ____________ d’aigua
dissolen.
arranquen i ___________ les
partícules del cristall i les
________ per tot el líquid.
Els líquids i els Les partícules d’aigua i d’aire _______________ les partícules de
gasos es difonen.
dicromat i de fum respectivament, i fan que es dispersen per tot el
volum disponible.
La pols es mou. L’aire està format per partícules que es mouen contínuament de
manera ______________ i que bombardegen incessantment les
partícules de fum o pols, de manera que aquestes es mouen en zig-
zag i canvien constantment de ___________
6. Explica segons la teoria cinètica els següents fets, ajuda’t dels dibuixos corresponents:
a) Deixem caure un terròs de sucre en el fons d’un got amb aigua i es dissol.
b) Aboquen una gota de tinta en un got d’aigua, es tinya tot el líquid ràpidament.

Els estats de la matèria i la teoria cinètica

7. Completa la taula següent :
CARACTERÍSTIQUES FORCES MOVIMENT DE LES PARTÍCULES
D’ATRACCIÓ
ENTRE LES
PARTÍCULES
SÒLID
LÍQUID
GASÓS

8. Quin és el motiu perquè els tres estats de la matèria tinguen propietats diferents?
9. Per què els sòlids són rígids i mantenen la seua forma?
10. Per què en els sòlids el volum es constant i no poden comprimir-se (disminuir el volum)?
11. Per què quan es calfa un sòlid es dilata (augmenta el seu volum al augmentar la
temperatura)?
12. Per què els líquids poden fluir i adoptar la forma del recipient que els conté?
13. Per què els líquids a penes es poden comprimir?
14. Per què els líquids quan es calfen es dilaten prou?
15. Per què els gasos poden fluir, adopten la forma del recipient que els conté i ocupen tot
l’espai disponible del recipient?
16. Per què els gasos poden comprimir-se fàcilment?
17. Per què quan es calfen es dilaten molt?
Expansió i compressió dels gasos
18. Observa que li passa el gas de contingut en un recipient al desplaçar l’èmbol cap a fora
(Figura 7) i contesta a les següents qüestions:
a) Què li passa al volum?
b) Com estan les partícules al final?
c) Què nom rep? D
Figura 7
19. Observa que li passa el gas de contingut en un recipient al desplaçar l’èmbol cap a dins
(Figura 8) i contesta a les següents qüestions:
a) Què li passa al volum?
b) Com estan les partícules al final?
c) Què nom rep?
Figura 8
20. Quina diferència hi ha entre expansió i compressió d’un gas?
21. Podries afegir aire amb una xeringa a l’interior d’un flascó ple d’un gas i tancat amb un
tap de goma? Raona la teua resposta. Ajuda: fes un dibuix d’un flascó ple tenint en compte
que el gas està format per partícules.

La temperatura i els estats de la matèria

22. a) Observa les següents figures i completa els buits amb les següents paraules: passa,
ascendeix, calfar (2).
Figura 9 Figura 10
L’esfera (Figura 9) _______ a través de l’anell; després de _______ -la, és impossible fer
que travesse l’anell estirant la cadena. Al ________ el líquid (Figura 10), aquest
___________ pel tub de vidre.
b) Què penses que ha variat en aquests experiments?
1) La massa de l’esfera i del líquid 2) El volum de l’esfera i del líquid
3) La quantitat de sòlid o de líquid 4) La temperatura
c) Què ocorre amb el mercuri del termòmetre? Que deu passar si el deixem refredar de
nou? Raona la resposta.
d) Com explicaries, a partir de la teoria cinètica, els canvis que experimenten els líquids i els
sòlids quan els calfem?
23. Indica si la següent frase es veritable o falsa, raonant la resposta: “El volum dels sòlids i
líquids és fixe, és a dir, no pot canviar”.
24. Per què penses que els termòmetres es fa servir un líquid com el mercuri per a mesurar
la temperatura?
25. Com es pot modelar un tros de ferro per a donar-li la forma de poal? Quines propietats
dels sòlids intervenen en el procés?
26. Es pot dilatar un líquid sense deixar-lo de ser-ho? Raona la teua resposta.
27. Quin és el motiu que en llocs determinats de ponts, edificis o vies del tren hi hagin unes
juntes? Què nom reben?

28. Segurament has tingut ocasió de veure alguna vegada una pilota que ha estat a la
intempèrie durant uns quants dies. La pilota apareix deformada, unflada o desinflada segons
siga de dia o de nit.
Tenint en compte que la pilota de bàsquet és elàstica, és a dir, que es pot modificar el seu
volum, contesta a les següents qüestions:
a) Indica quina de les següents figures (Figura 11 o Figura 12) es correspon a la pilota de nit
o de dia, raonant que és el que passa.
Figura 11 Figura 12
b) Ha variat la quantitat d’aire a l’interior de la pilota?

Pressió d’un gas
29. Què passa en un recipient que té les parets rígides quan augmentem la temperatura?
Per què?
30. Per què penses que no s’ha d’emmagatzemar aerosols en llocs molt calorosos?
31. Si introdueixes aire en un recipient que ja conté un altre gas, deu augmentar o disminuir
el volum? Raona la teua resposta.
32. Si la pressió de l’aire en els pneumàtics d’un cotxe és excessiva, es pot produir una
“rebentada” quan l’automòbil està circulant. Sabries explicar per què?
Canvis d’estat
33. Completa la següent figura amb els noms dels canvis d’estat : fusió, condensació o
liquació, solidificació, vaporització, sublimació i sublimació inversa.
absorció del calor (augment d’energia)
SÓLID LÍQUID GASÓS
pèrdua de calor (disminució d’energia)

34. Alguns ambientador líquids es comercialitzen en recipients que poden connectar-se a la

xarxa elèctrica. Sabries explicar quin canvi d’estat es produeix en l’ambientador en activar el
dispositiu?
35. Quan arriba l’estiu, guarden la roba d’hivern amb les boles de càmfora (naftalina o
antiarnes). En traure-la a la tardor, aquestes boles han minvat o han desaparegut sense
passar per l’estat líquid.
a) Quin canvi d’estat s’hi ha produït?
b) Quin factor penses que ha provocat el canvi d’estat?
36. Quan es dutxem amb aigua calenta, l’espill s’entela.
a) Quin canvi d’estat s’ha produït?
b) Quin factor penses que ha provocat el canvi d’estat?
37. Completa la taula següent amb exemples de canvis d’estat que apareixen en la vida
quotidiana:
CANVI D’ESTAT EXEMPLE
38. Indica quina de les següents imatges es refereix al procés d’evaporació i al d’ebullició.
Raona la resposta.
1) 2)

39. Per què estenem la roba per eixugar-la ? Per què s’eixuga abans els dies de vent?
40. Penses que la superfície del recipient influeix en la velocitat d’evaporació d’un líquid
contingut en aquest? En cas afirmatiu, com ho fa?
41. Per què al cap de poc de temps de destapar un flascó de perfum se’n percep la
fragància en tota l’habitació?
42. Si aboquen una mica d’alcohol en el palmell de la mà, comproven que aquesta
substància desapareix ràpidament i sentirem que la ma se’ns queda freda. Explica per què
ocorre.
43. Respon a les següents qüestions tenint en compte la taula 1:
Substància Punt de fusió (ºC) Punt d’ebullició (ºC)

Aigua / Gel 0 100
Etanol (Alcohol) -117,3 78,5
Sal comuna 801 1413
Ferro 1539 3000
Taula 1 Punt de fusió i ebullició d’algunes substàncies
a) Què significa que el punt de fusió de l’etanol és de -117,3 ºC?

b) Què significa que el punt d’ebullició de la sal comuna és 1413 ºC?
c) En quin estat es troba el ferro a 500 ºC? Raona la resposta.
d) En quin estat es troba l’etanol a -125 ºC? Raona la resposta.
e) En quin estat es troba l’aigua a 80 ºC? Raona la resposta.
f) En quin estat es troba la sal a 1500 ºC? Raona la resposta.
Els canvis d’estat i la teoria cinètica
44. Respon a les següents qüestions:
a) Com justifica la teoria cinètica de la matèria el fet que, quan un sòlid comença a fondre’s,
la temperatura es manté constant fins que el sòlid es fon completament?
b) Per a que s’utilitza l’energia que se subministra a les substàncies?
45. Què ocorre amb la velocitat mitjana de les partícules d’un líquid quan s’augmenta la
temperatura?

Gràfiques de canvi d’estat

46. a) Indica de què tipus és la gràfica (calfament o refredament). Raona la resposta.
1) 2)
b) Què significat té en una gràfica de canvi d’estat el tram que es manté horitzontal?
c) En quants estats es troba la substància en eixe tram
horitzontal?
47. a) De què tipus és està gràfica (Figura 13)? Raona la
resposta
b) Indica l’estat en els que es troba la substància en els
diferents trams.
c) En quin estat es troba l'etanol a una temperatura ambient
de 25ºC?
d) Quin és el punt de fusió?
e) I el punt d'ebullició?
Figura 13
48. Dibuixa la gràfica de calfament d'una substància que es troba inicialment a 25 ºC i els
seus punts de fusió i ebullició són 80 ºC i 150 ºC, respectivament. En quin estat es troba la
substància a 130 ºC?
49. Col·loquem en un recipient proveït d'un termòmetre una certa quantitat d'una substància
que es troba en estat sòlid i comencem a calfar-la. La temperatura inicial és de 25 ºC i
s'eleva a poc a poc fins que arriba al valor de 80 ºC. En este moment, la temperatura roman
constant i el sòlid comença a fondre's. Un poc de temps després, la temperatura comença a
augmentar i quan arriba als 120 ºC, es manté de nou estacionària mentre el líquid bull.
Dibuixa la gràfica de calfament d'esta substància.

50. Es fon una certa substància i després es deixa refredar. Observa

la gràfica de refredament que es mostra a continuació (Figura 14) i
contesta:
a) En quin estat es troba la substància a 85 ºC? I a 65 ºC?
b) Quin és el punt de fusió de la substància?
c) Què li ocorre a la substància entre els punts B i C?
d) En quina secció o seccions s'està cedint energia, és a dir, on està
disminuint la temperatura: AB, BC o CD?
Figura 14
Propietats característiques de la matèria i teoria cinètica
51. Per què el punt de fusió i el d’ebullició són propietats característiques de les substàncies
pures?
52. Justifica mitjançant la teoria cinètica, perquè es manté constant la temperatura d’una
substància pura durant un canvi d’estat.
Comportament anòmal de l’aigua
53. En la Taula 2 es mostren els valors de la densitat de l’aigua a diferents temperatures.
a) Representa gràficament la variació de la densitat de Temperatura (ºC)  (kg/m3)
l’aigua respecte de la temperatura.
0 (gel) 917,0
b) A quina temperatura és més alta la densitat de
0 (aigua líquida) 999,8
l’aigua? En quin estat està l’aigua a aquesta
temperatura? 2 999,9
c) A quina temperatura és màxim el volum d’aigua? En 4 1000,0

quin estat està l’aigua a esta temperatura? 8 999,8
d) Quin volum ocupa 1 kg de gel a 0 ºC? I 1 kg d’aigua 15 999,1
líquida a aquesta mateixa temperatura? 50 988,0
Taula 2 Densitat de l’aigua a diferents temperatures

54. a) Explica per què la densitat del gel presenta eixe màxim a una temperatura de 4 ºC?
Pots ajudar-te de dibuixos.
b) Per què els rius i llacs no es congelen totalment? Què permet aquest fet?

55. Realitza el següent encreuat relatiu als conceptes estudiats en la unitat:
ELS ESTATS DE LA MATÈRIA

HORITZONTAL
4. Canvi d’estat de líquid a sòlid.
6. Canvi d’estat de sòlid a gas o viceversa.
11. Pas de sòlid a líquid
12. Quan les partícules d'un gas augmenten la seua distància per ocupar un volum més
gran.
14. Estat caracteritzat per tenir una massa fixa, però una forma i volum variable. Adopten
la forma i ocupen el volum del recipient que les conté.
16. Canvi d'estat de líquid a sòlid.
17. Quan la vaporització d'un líquid es produeix en tota la massa i a una temperatura
característica per a cada substància pura.
18. Canvi d'estat de líquid a gas.
VERTICAL
1. Estat caracteritzat per tindre una massa i un volum fixos, però una forma variable. A
més a més, poden adoptar la forma del recipient que les conté.
2. Explica els estats de la matèria considerant que està formada per partícules en
continu moviment.
3. Augment de volum que experimenten els sòlids, líquids i els gasos quan s’eleva la
temperatura.
5. Temperatura a què un sòlid es fon, a 1 atm de pressió i passa a l'estat líquid. Es
característica per a cada substància pura.
7. És la força que exerceixen les partícules que el conformen en xocar contra les parets
del recipient que el conté.
8. Quan les partícules d'un gas disminueixen la seua distància per ocupar un volum més
menut.
9. Temperatura a què una substància líquida que es troba en un recipient obert i a 1
atm de pressió, bull.
10. Quan la vaporització només es produeix en la superfície d'un líquid i a qualsevol
temperatura.
13. Disminució del volum que experimenten el sòlids, els líquids i els gasos quan
descendeix la temperatura.
15. Estat caracteritzat per tindre una massa, un volum i una forma fixa.

Activitats complementàries
1. a) Explica quines són les dos idees fonamentals de la teoria cinètica de la matèria. Com
explica l’existència dels estats de la matèria?
b) Com explica la teoria cinètica el següent fet: ”Deixem caure un terròs de sucre en el fons
d’un got amb aigua i es dissol”.
2. Diferència entre vaporització, evaporació i ebullició.
3. Defineix els següent conceptes: compressió, expansió, contracció i dilatació.
4. Completa la taula següent relativa als canvis d’estat:
NOM ESTATS EXEMPLES
Líquid a gas
Sublimació
Deixem un glaçó a temperatura

ambient
Gas a líquid
Solidificació
Ambientador sòlid
5. Respon a les següents qüestions tenint en compte la taula 1:

Substància Punt de fusió (ºC) Punt d’ebullició (ºC)
Alumini 659 2447
Amoníac -78 -34
Mercuri -39 357
Iode 114 184
Taula 1 Punt de fusió i ebullició d’algunes substàncies
a) Què significa que el punt de fusió de l’amoníac és de -78 ºC?

b) Què significa que el punt d’ebullició del mercuri és 1413 ºC?
c) En quin estat es troba l’alumini, l’amoníac, el mercuri i el iode a -30 ºC? Raona la
resposta.
d) En quin estat es troba l’alumini, l’amoníac, el mercuri i el iode a 25 ºC? Raona la resposta.
e) En quin estat es troba l’alumini, l’amoníac, el mercuri i el iode a 300 ºC? Raona la
resposta.
c) En quin estat es troba l’alumini, l’amoníac, el mercuri i el iode a 1000 ºC? Raona la
resposta.

6. La gràfica de la figura correspon a un canvi

d’estat d'una substància pura (Figura 1).
a) De què tipus es la gràfica de canvi d’estat, de
calfament o refredament. Raona la resposta.
b) Escriu sobre cada tram de la gràfica l’estat o
estats en els que es troba la substància.
c) Quin és el punt de fusió d'esta substància?
d) Quin és el punt d'ebullició?
e) En quin estat es troba a 10 ºC? I a 120º C?
I a -20 ºC? Figura 1
7. La gràfica de la figura correspon a un canvi

d’estat d'una substància pura (Figura 2).
a) De què tipus es la gràfica de canvi d’estat, de
calfament o refredament. Raona la resposta.
b) Escriu sobre cada tram de la gràfica l’estat o
estats en els que es troba la substància.
c) Quin és el punt de fusió d'esta substància?
d) Quin és el punt d'ebullició?
e) En quin estat es troba a 10 ºC? I a 120º C?
I a -20 ºC?
Figura 2

UNITAT 4 COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA:ESTRUCTURA

ATÒMICA, SISTEMA PERIÒDIC I UNIONS ENTRE ÀTOMS
1. Estructura atòmica de la matèria
1.1. Un poc d’història de la matèria
Des del principi dels temps, l'ésser humà ha utilitzat multitud de
processos químics, quasi sempre lligats a l'ús del foc.
Per exemple, cuinar els aliments, la fabricació de ceràmica, l'obtenció
de minerals, la fermentació de begudes alcohòliques, el tint de les
fibres vegetals...
Després, en l'antiguitat, el egipcis, sumeris i xinesos van

desenvolupar importantíssims processos artesanals que s'han
mantingut fins als nostres dies. Els egipcis van fabricar (3000 a.C)
vidre i coneixien molts productes que usaven per momificar i en
medicina. Per altra banda, els xinesos, cap al 2000 a.C., coneixien
el paper, la pólvora i la laca.
Des de l'antiguitat, els homes s'han preguntat de què estan fetes les coses. El primer del
que tenim notícies va ser un pensador grec, Tales de Milet, qui en el segle VII abans de
Crist, va afirmar que tot estava constituït a partir d'aigua, que enrarint-se o solidificant-se
formava totes les substàncies conegudes. Amb posterioritat, altres pensadors grecs van
suposar que la substància primigènia era una altra. Així, Anaxímenes, en el segle VI a. C.
creia que era l'aire i Heràclit el foc.
En el segle V a.C, Empédocles va reunir les teories dels
seus predecessors i va proposar no una, sinó quatre
substàncies primordials, els quatre elements: aire, aigua,
terra i foc. La unió d'estos quatre elements, en distinta
proporció, donava lloc a la vasta varietat de substàncies
distintes que es presenten en la naturalesa. Aristòtil (s. V
a.C), va afegir a estos quatre elements un quint: el quint
element, l'èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre
formaven les substàncies terrestres.
Durant els segles VI a IV abans de Crist, en les ciutats gregues va sorgir una nova
mentalitat, una nova forma de veure el món. Per aquests pensadors el món no estava
controlat pels déus, sinó era una immensa màquina governada per una lleis fixes i
immutables que l'home podia arribar a comprendre. Va ser este corrent de pensament la que
va posar les bases de la matemàtica i les ciències experimentals.
Demòcrit, un d'estos pensadors grecs, més brillants del segle IV abans de Crist, es va
interrogar sobre la divisibilitat de la matèria. A simple vista les substàncies són contínues i es
poden dividir. És possible dividir una substància indefinidament? Demòcrit pensava que no,
que arribava un moment en què s'obtenien unes partícules que no podien ser dividides més;
a eixes partícules les va denominar àtoms, que en grec significa indivisible. Cada element
tenia un àtom amb unes propietats i forma específiques, diferents de les dels àtoms dels
altres elements.
Unitat 4 Composició de la matèria. Pàg.77

No obstant això, després de la mort d'Aristòtil, gràcies a les conquistes d'Alexandre el Gran, i
al gran prestigi d’Aristòtil les seues idees es van propagar per tot el món conegut, des
d'Espanya, en occident, fins a l'Índia, en l'orient. En canvi, les idees de Demòcrit, sense
estar oblidades completament, van caure en desús durant més de dos mil anys.
La mescla de les teories d'Aristòtil amb els coneixements
pràctics dels pobles conquistats van fer sorgir una nova idea:
l'alquímia. Quan es fonien certes pedres amb carbó, les
pedres es convertien en metalls, al calfar arena i calcària es
formava vidre i semblantment moltes substàncies es
transformaven en altres. Els alquimistes suposaven que ja que
totes les substàncies estaven formades pels quatre elements
d'Empèdocles, es podria, a partir de qualsevol substància,
canviar la seua composició i convertir-la en or, el més valuós
dels metalls de l'antiguitat. Durant segles, els alquimistes van
intentar trobar, evidentment en va, una substància, la pedra
filosofal, que transformava les substàncies que tocava en or, i a la que atribuïen propietats
meravelloses i màgiques.
Les conquistes àrabs del segle VII i VIII van posar en contacte a este poble amb les idees
alquimistes, que van adoptar i van expandir pel món, i quan Europa, després de la caiguda
de l'imperi romà va caure en la incultura, van ser els àrabs, gràcies a les seues conquistes a
Espanya i Itàlia, els que van difondre en ella la cultura clàssica. El més important alquimista
àrab va ser Yabir (també conegut com Geber) funcionari d'Harún al-Raschid (el califa de
Les mil i una nits) i del seu visir Jafar (el conegut malvat de la pel·lícula de Disney). Geber
va afegir dos nous elements a la llista: el mercuri i el sofre.
Encara que els esforços dels alquimistes eren en va,
el seu treball no ho va ser. Van descobrir l'antimoni, el
bismut, el zinc, els àcids forts, les bases o àlcalis
(paraula que també deriva de l'àrab), i centenars de
compostos químics, a més a més, van inventar
tècniques e instruments de laboratori. L’últim gran
alquimista, en el segle XVI, Theophrastus Bombastus
Von Hohenheim, més conegut com a Paracels,
natural de suïssa, va introduir un nou element, la sal.
Robert Boyle, en el segle XVII, va rebutjar totes les idees
dels elements alquímics i va definir els elements químics com
aquelles substàncies que no podien ser descompostes en
altres més simples. Va ser la primera definició moderna i
vàlida d'element i el naixement d'una nova ciència: La
Química.
El químic escèptic, de Robert Boyle

Durant els segles següents, els químics com

Lavoisier, considerat com el pare de la Química,
Proust, Dalton, entre altres van oblidar les idees
alquimistes i van aplicar el mètode científic. D'eixa
manera, van descobrir nous i importants principis
químics, les lleis que governeu les transformacions
químiques i els seus principis fonamentals. Al mateix
temps, es descobrien nous elements químics.
1.2. Els fenòmens elèctrics de la matèria
1.2.1. Fenòmens electrostàtics en el teu entorn
En la vida quotidiana has observat i experimentat fenòmens que són exemples de la
naturalesa elèctrica de la matèria:
-Tots nosaltres hem notat en pentinar-nos que el pèl queda atret per la pinta. El mateix
fenomen d'atracció s'observa en desembolicar un article cobert amb paper de cel·lofana.
-Quan els xiquets juguen amb globus noten com el seu pèl també queda atret (Figura. 1).
I saben que en fregar el bolígraf amb la seua roba té la capacitat d'atraure trossets de
paper.
-En posar-te o llevar-te un jersei has vist espurnes.
-Després de caminar descalç sobre una catifa, en tocar un objecte metàl·lic notes una
descàrrega elèctrica. (Figura 2)
-Després de circular una estona amb el nostre cotxe, podem sentir una descàrrega
elèctrica en baixar-nos del mateix i tocar la porta.
-En una tempesta es generen rajos i llampecs.
Figura 1 Globus atraient cabell Figura 2 Descarregues elèctriques
1.2.2. La càrrega elèctrica

Per a explicar les experiències d’electrització de la matèria, els científics han ideat un model
segons el qual els fenòmens elèctrics es deuen a una nova propietat de la matèria
anomenada càrrega elèctrica.
La quantitat de càrrega elèctrica, Q, és una magnitud física i la unitat corresponent en el SI
és el coulomb (C).
Per a justificar els fenòmens elèctrics, s’admet que en la matèria hi ha dos tipus de
càrregues elèctriques, denominades, de manera arbitrària, negativa i positiva.

Un cos és elèctricament neutre quan el nombre de càrregues positives és igual que el de

negatives (Figura 3).
Figura 3 Cos neutre
Dos cossos que hagen adquirit una càrrega del mateix tipus es repel·liran, mentre que si
tenen una càrrega de tipus diferent, s’atrauen (Figura 4).
Figura 4 Atracció i repulsió de càrregues elèctriques
1.3. Els components de l’àtom

Al finals del segle XIX i principi del XX es realitzaren una sèrie d’experiments d’electrització
de la matèria amb tubs de descàrrega de gasos que van proporcionar informació sobre
l’àtom que s’explica amb detall en els següents apartats.
1.3.1. Els electrons
J.J Thomson en 1897 va comprovar experimentalment que l’àtom no és la partícula material
més menuda. En el seu interior hi ha unes altres més menudes anomenades electrons. Les
seues característiques són:
1) Tenen una massa 1836 vegades menor que la de l’àtom de menor massa (el d’hidrogen),
el seu valor és de 9,1·10-31 kg.
2) Tenen una càrrega elèctrica negativa.
1.3.2. Experiència de Rutherford. Els àtoms estan pràcticament buits¡
En 1911, després de realitzar una sèrie d’experiències, el físic neozelandès Ernest
Rutherford, va arribar a la conclusió de que els àtoms estan pràcticament buits. A més a
més, tota la massa i la càrrega positiva es concentra en una zona central, ocupada per un
xicotet nucli.
La grandària del nucli és entre 10 000 i 100 000 vegades més xicotet que l’àtom (depèn del
tipus).
Com a exemple, podríem dir que si l’àtom és un camp de futbol, el nucli podria ser una oliva,
un pèsol, pilota de tennis (depenent del tipus d’àtom, si es més o menys massiu) que es
trobaria en el centre del camp (Figura 5).

Figura 5 Exemple grandària relativa àtom-nucli
1.3.3. Els protons

L’àtom més xicotet que es coneix és el d’hidrogen, constituït per un únic electró (càrrega
negativa) i el nucli (càrrega positiva). El nucli d’aquest àtom també és el més xicotet de tots i
es va anomenar protó.
En la primera meitat del segle XX es varen descobrir tècniques de fissió nuclear (permeten
trencar àtoms grans en altres més menuts). Després de fer moltes experiències de fissió,
comprovaren que els protons eren les partícules constituents de tots els àtoms.
Els protons tenen les següents característiques:
1) Formen part de tots els nuclis dels àtoms.
2) Tenen una massa molt pareguda a la del l’àtom d’hidrogen, el seu valor és 1,66·10 -27 kg.
3) Tenen càrrega elèctrica positiva.
1.3.4. Els neutrons
Els dos àtoms més xicotets que existeixen en la natura són el d’hidrogen (format per un
protó i un electró) i el d’heli (format per dos electrons i dos protons). Com el nucli d’heli té
dos protons i el d’hidrogen en té un, haurien d’esperar que la massa de l’àtom d’heli fora el
doble que la de l’àtom d’hidrogen. No obstant açò, resulta ser quatre vegades major.
Rutherford suposà que en el nucli dels àtoms hauria d’existir altres partícules amb la mateixa
massa que els protons, però sense càrrega elèctrica (és a dir, neutra). Se les anomenà
neutrons. Aquestes partícules les va descobrir J. Chadwick en 1932.
Els neutrons tenen les següents característiques:
1) Formen part, amb els protons, dels nuclis dels àtoms.
2) Tenen una massa pràcticament igual a la del protó, la seua massa és 1,67·10 -27 kg.
3) No tenen càrrega elèctrica, són neutres.

1.4. Model planetari de l’àtom

Rutherford va descriure l’àtom format per dos parts (Figura 6):
1) Nucli: Es troba en la part central de l’àtom i es concentra pràcticament tota la massa,
aportada per protons i neutrons.
2) Escorça: Es troben els electrons, que giren a molta velocitat al voltant del nucli i estan
separats d’aquest a una distancia molt gran en relació a la seua dimensió.
Com l’àtom és neutre hi ha el mateix nombre de protons en el nucli que d’electrons girant al
voltant d’aquest.
Figura 6 Model planetari de l’àtom

Font: http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2000/materia/web/
1.5. Model de capes electròniques de l’àtom

En la primera meitat del segle XX es van realitzar uns descobriments que no podien ser
explicats amb el model de Rutherford. El físic Niels Bohr proposa un model en el qual els
electrons només poden ocupar certes òrbites circulars. Els electrons s'organitzen en capes i,
en cada capa tindran una certa energia, omplint sempre les capes inferiors (de menor
energia) i després les superiors.
La distribució dels electrons en les capes es denomina configuració electrònica i s'han de
tenir en compte unes regles obtingudes de l'experimentació:
1. Les capes es van omplint per ordre: primer s'omple la de n = 1, a continuació n= 2,
després n = 3 , etc.
2. No es pot començar a omplir un nivell superior si encara no està ple l'inferior.

3. El nombre màxim d'electrons que es pot allotjar en cada capa és:

Nivell Número màxim d’electrons
1 2
2 8
3 8
4 18
Per exemple, l’àtom de magnesi té en el nucli 13 protons i 14 neutrons, tindrà en l’escorça

13 electrons. La seua configuració electrònica serà: (2,8,3). Ja que els electrons es
distribueixen de la següent forma: 2 electrons en la capa 1, 8 electrons en la capa 2 i 3
electró en la capa 3, (Figura 7).
Figura 7 Àtom de magnesi segons el model atòmic de Bohr

Font: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esofisicaquimica/3quincena6/3q6_contenidos_1b.htm
1.6. Els ions

Els àtoms no sempre són neutres. El número de protons mai pot variar (excepte en les
reaccions nuclears), el d’electrons si ho fa en algunes situacions: quan hi ha altres àtoms en
les seues proximitats, degut a la fricció, col·lisió amb altres àtoms, descàrregues elèctriques
o temperatures elevades. En estos casos, els àtoms poden “guanyar” electrons d’altres
àtoms o “perdre” electrons que van a parar a altres àtoms. Aquest procés s’anomena
ionització. Alguns exemples, els hem vist en l’apartat 1.2.1. Fenòmens elèctrics del teu
entorn.
Un ió és un àtom que ha guanya o perdut electrons. Hi ha dos tipus d’ions:
a) Catió: és un àtom que ha perdut un o més electrons, per tant, té una càrrega neta
positiva (Figura 8).
Figura 8 Formació d’un catió

b) Anió: és un àtom que ha guanyat un o més electrons, per tant, té una càrrega neta
negativa (Figura 9)
Figura 9 Formació d’un anió
1.7. Identificació dels àtoms

No tots els àtoms que podem trobar en les substàncies són iguals. Hi ha més de cent deu
diferents, dels quals uns noranta són naturals. La resta, els artificials, no es troben en la
naturalesa, sinó han estat creats en els laboratoris. A cada classe d'àtom diferent se li
denomina element químic.
Els àtoms es poden identificar gràcies al nombre de protons que conté el nucli, ja que
aquest fet és fix per als àtoms d'un mateix element.
El nombre de protons d'un àtom es denomina nombre atòmic i es representa mitjançant la
lletra Z.
Com els electrons a penes tenen massa, la massa d'un àtom és pràcticament la suma de la
dels protons i els neutrons del nucli. Per això, el nombre de protons i neutrons (N) d'un àtom
es denomina nombre màssic, i se simbolitza per la lletra A. És a dir,
A= Z + N
A
L'àtom d'un element es representa de la següent manera: Z XQ
on X és el símbol de l'element (vore apartat 4.1); A, el nombre màssic, Z, el nombre atòmic i
Q és la càrrega (0 si és neutre, positiva si és tracta d’un catió i negativa si és un anió).
Ex: a) , simbolitza un àtom d’heli i ens indica que està format per 2 protons (nombre
atòmic 2), 2 neutrons (té de nombre màssic 4 i 2 són protons) i 2 electrons (ja que es neutre
i per tant, té la mateixa càrrega positiva que negativa).
b) , simbolitza un catió de liti, i ens indica que està format per 3 protons (nombre atòmic
3); 4 neutrons (té de nombre màssic 7 i 3 són protons) i 2 electrons (ja que ha perdut 1
electró i abans en tenia 3 electrons).
c) , simbolitza un anió d’oxigen, i ens indica que està format per 8 protons (nombre
atòmic 8); 8 neutrons (té de nombre màssic 16 i 8 són protons) i 10 electrons (ja que ha
guanyat 2 electrons i abans en tenia 8 electrons).

1.8. Isòtops
A principis del segle XX es va descobrir que tots els àtoms d'un mateix element no tenien la
mateixa massa. Expressat d'una altra manera, és possible trobar en la naturalesa àtoms
d'un mateix element amb diferent nombre màssic. La raó és que el nombre de protons és
invariable per a tots els àtoms d'un mateix element, mentre que el nombre de neutrons pot
variar; és a dir, a pesar que el nombre atòmic d'un element té un valor únic, el nombre
màssic pot tindre distints valors. A estos àtoms se'ls anomena isòtops. En la Taula 1
presentem alguns isòtops, entre parèntesi s’indica l’abundància en la natura:
Element Isòtops
12 13 14
Carboni C (98,93%) C (1,07%) C (inestable, no existeix de
forma natural)
14 15
Nitrogen N (96,632%) N (0,368%)
16 17 18
Oxigen O (99,757%) C (0,038%) C (0,205 %)
Taula 1 Isòtops d’alguns elements
2. La taula periòdica
En la Taula periòdica cada element ocupa una casella. Si observen la Taula Periòdica,
vorem que en cada casella coexisteixen dos números (nombre atòmic i nombre màssic) i el
símbol de l’element.
El nombre atòmic indica la quantitat de protons que es troben en el seu nucli. La massa
atòmica, indica la massa d’un àtom de cada element.
En la Taula els elements s’ordenen per ordre creixent del seu nombre atòmic.
2.1 Organització de la taula periòdica dels elements
La taula periòdica actual organitzada en files o períodes i en columnes o grups.
a) Un període o fila està format per tots els elements que tenen el mateix nivell energètic
superior. A més, cada element té un protó i un electró més que l’anterior. Les propietats dels
elements varien de forma progressiva. S’enumeren de l’1 al 7.
b) Un grup o columna està format pels elements que tenen el mateix nombre d'electrons
de valència, és a dir, els que es troben en el nivell energètic més extern. Els elements d’un
mateix grup presenten propietats químiques semblants.
Els elements de la taula periòdica es troben situats en 18 columnes corresponents a 8 grups
A i altres 8 grups B, on el grup 3B té tres columnes o subgrups (aquesta nomenclatura és
l’americana). La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) recomana la
numeració dels grups des de l’1 al 18; s'admeten noms col·lectius per a alguns grups
(Figura 10).

Figura 10. Noms acceptats per a alguns grups

A l’esquerra hi ha dues columnes d’elements, considerats com els metalls alcalins i
alcalinotèrries, i la dreta hi ha un bloc de sis columnes. Els elements d’aquests grups on es
els elements representatius (o dels grups principals).
En la part dreta de la taula apareix una línia escalonada separa als metalls, a l'esquerra,
dels no metalls (C, N, P, As, O, S, Se, F, Cl, Br, I i At) a la dreta (Figura 11). Entre tots dos
es troben els semimetalls (B, Si, Ge, Sb, As, Sb i Te) amb propietats metàl·liques i no
metàl·liques. L'últim grup de la taula són els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn) que es
caracteritzen per la seva escassa reactivitat (són pràcticament inerts).
Les principals característics dels metalls són: tenen una lluïssor característica, opacs, són
bons conductors de la calor i el corrent elèctric, mal·leables i dúctils, és a dir, poden formar
làmines primes i fils d’aram, llevat del mercuri, són sòlids a temperatura ambient, i la majoria
té punts de fusió elevats. En canvi ,els no metalls: no tenen luïssor metàl·lica, són mals
conductors de la calor i de l’electricitat, a temperatura ambient poden ser sòlids, líquids o
gasos, en estat sòlid són fràgils, és a dir, que es trenquen fàcilment. generalment, els sòlids i
els líquids tenen punts de fusió baixos.
Figura 11 Separació en metalls, no metalls, semimetalls i gasos nobles

Font:http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2000/materia/web/


Símbols dels elements de la taula periòdica ordenats per nombre atòmic

creixent
Z Símbol Nom Z Símbol Nom Z Símbol Nom
1 H Hidrogen 36 Kr Criptó 71 Lu Luteci

2 He Heli 37 Rb Rubidi 72 Hf Hafni
3 Li Liti 38 Sr Estronci 73 Ta Tàntal
4 Be Beril·li 39 Y Itri 74 W Tungstè
5 B Bor 40 Zr Zirconi 75 Re Reni
6 C Carboni 41 Nb Niobi 76 Os Osmi
7 N Nitrogen 42 Mo Molibdè 77 Ir Iridi
8 O Oxigen 43 Tc Tecneci 78 Pt Platí
9 F Fluor 44 Ru Ruteni 79 Au Or
10 Ne Neó 45 Rh Rodi 80 Hg Mercuri
11 Na Sodi 46 Pd Pal·ladi 81 Tl Tal·li
12 Mg Magnesi 47 Ag Plata 82 Pb Plom
13 Al Alumini 48 Cd Cadmi 83 Bi Bismut
14 Si Silici 49 In Indi 84 Po Poloni
15 P Fòsfor 50 Sn Estany 85 At Àstat
16 S Sofre 51 Sb Antimoni 86 Rn Radó
17 Cl Clor 52 Te Tel·luri 87 Fr Franci
18 Ar Argó 53 I Iode 88 Ra Radi
19 K Potassi 54 Xe Xenó 89 Ac Actini
20 Ca Calci 55 Cs Cesi 90 Th Tori
21 Sc Escandi 56 Ba Bari 91 Pa Proactini
22 Ti Titani 57 La Lantà 92 U Urani
23 V Vanadi 58 Ce Ceri 93 Np Neptuni
24 Cr Crom 59 Pr Praseodimi 94 Pu Plutoni
25 Mn Manganès 60 Nd Neodimi 95 Am Americi
26 Fe Ferro 61 Pm Prometi 96 Cm Curi
27 Co Cobalt 62 Sm Samari 97 Bk Berkeli
28 Ni Níquel 63 Eu Europi 98 Cf Californi
29 Cu Coure 64 Gd Gadolini 99 Es Einsteni
30 Zn Zinc 65 Tb Terbi 100 Fm Fermi
31 Ga Gal·li 66 Dy Disprosi 101 Md Mendeleiev
32 Ge Germani 67 Ho Holmi 102 No Nobeli
33 As Arsènic 68 Er Erbi 103 Lr Lawrenci
34 Se Seleni 69 Tm Tuli 104 Rf Rutherfordi
35 Br Brom 70 Yb Iterbi 105 Db Dubni

3. Agrupació dels àtoms en la matèria

El número d’elements coneguts és de 118, en canvi, el de compostos és molt gran. Entre els
compostos naturals i els fabricats artificialment, existeixen al voltant de deu milions.
La raó és que els àtoms tendeixen a unir-se amb la finalitat de ser més estables. Per això, la
majoria d’ells, excepte els gasos nobles, es troben units a altres àtoms formant enllaços
químics.
Aquestes unions donen lloc a dos tipus de substàncies:
1) Elements o substàncies simples, si les unions es produeixen entre àtoms iguals.
Per exemple, l’oxigen (O2).
2) Compostos, si les unions es produeixen entre àtoms diferents. Per exemple, l’aigua
(H2O).
Els elements i els compostos poden formar diferents agrupacions d’àtoms (Figura 12), que
depenen del nombre i tipus d’àtom que s’uneix i poden classificar-se en dos grans grups:
- Molècules: Són agrupacions estables d’un nombre fixe, generalment xicotet, d’àtoms.
- Cristalls: Són agrupacions estables d’un nombre variable i molt gran d’àtoms o ions que
formen sòlids, on les seues partícules presenten una ordenació regular en totes les
direccions.
Figura 12 Agrupacions d’àtoms dels elements i compostos

4. Elements i compostos d’especial interès amb aplicacions industrials,

tecnològiques i biomèdiques.
4.1. Símbols dels elements més representatius
Els elements es representen mitjançant símbols que estan formats per una o dos lletres. De
vegades el símbol de l’element deriva del nom en llatí. Ex: sodi, Natrium en llatí i el símbol
és Na, o ferro, del llatí ferrum, Fe.
4.2. Fórmules dels compostos més representatius
Els compostos es representen mitjançant fórmules químiques que estan formades per
símbols dels corresponents àtoms que participen en el compost i uns subíndexs (números
col·locats a la dreta que indiquen quants àtoms de cada classe hi ha). Ex: La fórmula
química de l’aigua és H2O, això vol dir que una molècula d’aigua hi ha dos àtoms d’hidrogen
i un d’oxigen.
NOM FÓRMULA NOM FÓRMULA

H2O Al(OH)3
Aigua Trihidròxid d’alumini
NH3 NaCl
Amoníac Clorur de sodi (sal
comuna)
CO2 CaCl2
Diòxid de carboni Clorur de calci
CO CaCO3
Monòxid de carboni Carbonat de calci
SO2, SO3 NaHCO3
Diòxid de sofre, monòxid Bicarbonat de sodi
de sofre
NO2 CuSO4
Diòxid de nitrogen Sulfat de coure (II)
FeO, Fe2O3 KNO3
Òxid de ferro, Triòxid de Nitrat de potassi
ferro
HCl CH3OH
Àcid clorhídric Alcohol etílic
(salfumant)
HNO3 CH3CH2OH
Àcid nítric Alcohol metílic
H2SO4 CH4
Àcid sulfúric Butà
NaOH, KOH C3H8
Hidròxid de sodi (sosa), Propà
hidròxid de potassi
(potassa)

4.3. Principals usos dels elements i compostos químics més representatius

A) Principals usos dels elements químics
Grup Element Ús
Liti Bateries elèctriques, ceràmiques i lents de telescopis
Alcalins
Sodi Cèl·lules fotoelèctriques, refrigerant, llums d’enllumenat públic.

Potassi Cèl·lules fotoelèctriques
Beril·li Plaques de rajos X, reactors nuclears, hardware.
Alcalinoterris
Magnesi Envasos de begudes, components d’automòbils, flaixos fotogràfics

Calci Purificador de metalls, productes làctics, medicaments.
Bari Pirotècnica, recobriment de conductes elèctrics
Ferro Productes siderúrgics (amb el carboni forma acer).
Aliatges per a turbines d’avions, recobriments resistents a la
Metalls de transició externa
Cobalt
corrosió, pigments, radioteràpia.
Níquel Acer inoxidable, bateries recarregables, robòtica, encunyació de
monedes.
Coure Cables elèctrics i telefònics, radiadors i frens de cotxes, catenàries
de trens, canonades d’aigua i monedes.
Zinc Protector contra la corrosió, industria aeroespacial i d’ordinadors.
Plata Monedes, orfebreria, industria fotogràfica, medicina.
Cadmi Bateries, reactors nuclears.
Mercuri Espills, llums, explosius.
Bor Industria aeroespacial i pirotècnia.
Família
o terris
del bor
Alumini Espills de telescopis, fusteria metàl·lica, embalatge d’aliments,

combustible de coets.
Carboni Acer, reactors nuclears, medicina, datació radiomètrica, fibres
carbonoides
polimèriques.
Família del
carboni o
Silici Fabricació de chips, silicones, ceràmiques.

Estany Protector de metalls, obtenció de bronze.
Plom Recobriment de cables, pigments.
Nitrogen Fabricació d’amoníac i atmosferes inerts.
genoi
Famíl
nitrog
ia del
nitro
en o
des
Fòsfor Raticides, llumins.

Grup Element Ús
Amfígens Oxigen Propulsió de coets, soldadura, fabricació d’acer, medicina

Sofre Fabricació de pólvora, vulcanització de cautxú, fungicides.
Fluor Plàstics, semiconductors, medicina.
Halògens
Clor Plàstics, fàrmacs, insecticides, colorants.

Brom Síntesis d’antidetonants de gasolina.
Iode Medicines i colorants.
Heli Criogènia, reactors nuclears, làsers.
nobles
Gasos
Neó Tubs lumínics, reactors nuclears, làsers
B) Principals usos dels compostos químics
Compost Ús
H2O És el dissolvent universal i el líquid més important dels éssers vius
NH3 Forma part de molts productes de neteja i també s’utilitza per a fabricar
fertilitzants.
CO2 Es produeix en la respiració i en les combustions. És contaminant però no
tòxic. Responsable de l’efecte hivernacle
CO És tòxic: pot produir la mort per asfíxia. Es produeix en les combustions
quan hi ha poc oxigen
SO2, SO3 Es produeixen en la combustió dels compostos de sofre (carbó, derivats del
petroli). Són contaminants
NO2 És verinós. Es produeix en la combustió de compostos que contenen
nitrogen (derivats del petroli). És contaminant.
FeO, Fe2O3 Es formen quan s’oxida el metall ferro. Produeixen la rovell.
HCl Ho segreguem en l’estómac per a fer la digestió. Quan es produeix a
l’excés sentim acidesa d’estómac. Dissolucions diluïdes d’aquest àcid es
venen com a aigua forta, un producte per a netejar metalls
HNO3 S’utilitza per a fabricar fertilitzants, explosius, etc. Responsable de la pluja
àcida.
H2SO4 Gran importància com a producte industrial. Principal responsable de la
pluja àcida.
NaOH, KOH Sòlids coneguts també com a sosa i potassa. Formen part de molts
productes de neteja com el lleixiu. La sosa s’usa en la fabricació del sabó.
Al(OH)3 Sòlid que s’utilitza per a fabricar antiàcids, substàncies que es formen quan
es pateix cremor de estómac.
NaCl És el compost conegut com a sal comuna. És el condiment més emprat al
cuinar.

Compost Ús
CaCl2 Absorbeix la humitat. S’utilitza com a dessecant en embalatges.
CaCO3 És el compost que forma el marbre. És insoluble en aigua, però ho ataquen
els àcids
NaHCO3 S’utilitza per a combatre l’acidesa d’estómac i també com a llevat en
fabricació de pa o dolços.
CuSO4 S’usa com a producte fitosanitari; es sulfaten les vinyes amb una dissolució
de sulfat de coure per a protegir-les del míldiu, un fong que les ataca.
KNO3 S’utilitza com a fertilitzant.
CH3OH S’empra com a anticongelant, dissolvent i combustible.
CH3CH2OH Principal producte de les begudes alcohòliques com el vi (al voltant d’un 13
%), la cervesa (5 %), els licors (fins a un 50 %) o els aiguardents (fins a un
70 %).
CH3CH2OH És un àcid que es troba en el vinagre, sent el principal responsable del seu
sabor i olor agres.
CH4 S’utilitza com a combustible en llars per a la cuina i aigua calenta, i en els
encenedors de gas
C3H8 S’utilitza com a combustible, refrigerant i gas propulsor en aerosols.
Font:https://sites.google.com/site/laquimicaennuestroentorno/quimica-y-vida-cotidiana/compuestos-
quimicos-comunes

Activitats
Un poc d’història de la matèria
1. Respon a les següents qüestions relatives a la història de la matèria:
a) Concepció de la matèria d’Empèdocles, Aristòtil i Demòcrit.
b) Per què creus que Demòcrit va triar els elements terra, aigua, aire i foc com a constituents
de la matèria?
c) En el text s’indica que la teoria d’Aristòtil va perdurar front a la de Demòcrit gràcies al seu
prestigi. Creus que hi havia un altra raó? Pensa en el concepte d’àtom.
d) Idees dels alquimistes. En què consistia la pedra filosofal? Quina contribució varen fer els
alquimistes a la Química moderna?
e) A partir de que químic podem dir que finalitza l’alquima? Què va ser clau per a que açò
passara?
f) Quina va ser la contribució de Robert Boye?
g) Quines varen ser les aportacions de científics con Lavoiser, Dalton, Proust i altres
científics respecte a la constitució de la matèria?
Naturalesa elèctrica de la matèria. La càrrega elèctrica
2. A què són deguts els fenòmens elèctrics?
3. Com es justifiquen els fenòmens elèctrics d'atracció i repulsió?
4. Quan un cos és elèctricament neutre?
5. Completa en el teu quadern les següents frases amb les paraules següents: neutre,
càrrega elèctrica, repel·len, positiva, atrauen, negativa, atrauen, igual.
a) Els fenòmens elèctrics es deuen a una propietat de la matèria denominada __________.
b) En la matèria hi ha dos tipus de càrregues elèctriques denominades ______________ i
___________________.
c) Les càrregues del mateix tipus es _____________ i les càrregues de distint s’ _________.
d) Un cos és elèctricament __________ si el nombre de càrregues positives és _________
que el nombre de càrregues negatives.
Model atòmic planetari
6. a) Fes un esquena de l’àtom. Indica les seues parts, partícules i característiques.
b) Completa la figura del model
planetari de l’àtom de Rutherford,
indicant les parts i les partícules
constituents.

c) A partir de les següents dades relatives a l'àtom d'or (per a la

resta són molt semblants): ràtom=10-10 m i rnúcli=10-14 m. Quantes
vegades és major la grandària de l'àtom que el del nucli?
d) La següent figura ens mostra un exemple que pose de
manifest la grandària relativa entre l'àtom i el nucli. Explícala.
Model atòmic de capes
7. En què consistia el model atòmic de Bohr? Fes un dibuix per a l’àtom de nitrogen
(7 neutrons i 7 protons), indicant les seues parts.
8. Què és la configuració electrònica d’un àtom?
9. Escriu la configuració electrònica dels següents àtoms:
10. L’àtom de liti té 3 electrons. Indica quina d’aquestes configuracions electròniques és la

correcta: a) 1 2; b) 2 1; c) 1 1 1. Raona la resposta.
Els ions
11. Què és un ió? Tipus i característiques.
12. Completa aquest text amb aquests paraules: positiva, negativa, catió , anió.
Si un àtom perd un o més electrons, queda amb càrrega neta ____________ i rep el nom de
______________ i si guanya un o més electrons queda amb càrrega neta ______________
i rep el nom de _____________.
13. Si un àtom perd dos electrons, com quedarà carregat, positiva o negativament? Quina
seria la seua càrrega neta?
14. Quina d’aquestes figures representa la formació un catió i un anió segons el model de
capes electròniques de l’àtom. Raona la resposta.
a) b)

Nombre atòmic i nombre màssic

15. Completa els buits de la següent frase:
“El nombre atòmic del clor és 17; la qual cosa vol dir que tots el àtoms de clor tenen ____
protons i, si són elèctricament neutres, també tenen ____ electrons.”
16. Indica l’element, el nombre de protons, neutrons i càrrega elèctrica del següents àtoms o
ions: , ,: , ,: , ,: , ,: , ,: , , ,
17. Completa la següent taula:
Àtom Z A NP NN Ne- Àtom Z A NP NN Ne-

1 12
1H 6 C
7 20
3 Li 10 Ne
14 79
7N 34 Se
80 197
35 Br 79 Au
18. Completa la següent taula
Àtom Z A NP NN Ne Àtom Z A Np NN Ne
C 12 6 Au 118 79
U 92 146 Pt 195 117
Mg 12 24 58
Co
27
Ca 20 20 Ag 60 47
Cl 35 17 Al 27 13
Ba 137 56 Hg 81 180
55
26 Fe Pb 82 125
Ne 10 10 16
O 8
19. Completa la següent taula:
Ions Z A NP NN Ne Ions Z A Np NN Ne
Be+2 4 9 K+1 19 20
F- 9 10 Fe+2 26 30
Mg+2 12 12 O2- 16 8

Ions Z A NP NN Ne Ions Z A Np NN Ne
Al+3 27 13 Cl- 17 18
N-3 7 7 S-2 32 16
Cu+2 63 29 Ag+ 47 61
Configuració electrònica
20. Dibuixa els següents àtoms o ions segons el model atòmic de Bohr i escriu la seua
configuració electrònica: , ,: , ,: , ,: , ,: , ,: ,
, , .
Isòtops
21. Que és un isòtop?
22. Llig el següent text i contesta a les preguntes següents:
ELS ISÒTOPS DE L’HIDROGEN
L'element hidrogen, posseïx de nombre atòmic 1 (és a dir, té un protó en el nucli), té tres isòtops
el que indica que en els seus nuclis hi haurà respectivament 0, 1 i 2 neutrons. Els isòtops de
1
l'hidrogen són els únics que tenen nom propi. Així, per exemple, l'isòtop 1 H és conegut com a
2
proti, o simplement hidrogen, i se simbolitza amb una H; l'isòtop 1 H es denomina deuteri i se li
3
assigna la lletra D, i l'isòtop 1 H és conegut com titri, representat amb el símbol T.
a) Què tenen en comú els tres isòtops d’hidrogen?

b) En què es diferencien?
c) Noms i característiques dels tres isòtops de l’hidrogen.
12
23. Quants neutrons hi ha en cada un d'estos isòtops del carboni? a) 6 C ; b) 136C ; c) 14
6 C.
24. Quins dels següents àtoms són isòtops? . Raona la resposta.

La taula periòdica
25. a) Quina partícula és la que permet distingir un element d'un altre? En la notació de
l'àtom que nom rep?
b) Com s'ordenen actualment els elements en la taula periòdica?
c) Concepte de grup i període.

d) Completa la següent taula relativa al nom dels grups:
GRUP NOM ELEMENTS
1 Metalls alcalins
2 Metalls alcalinoterris
13 Família (grup) del bor o terris
14 Família (grup) del carboni o carbonoides
15 Família (grup) del nitrogen o nitrogenoides
16 Calcògens o amfígens
17 Halògens
18 Gasos nobles
e) Aquesta activitat s’ha de fer amb la taula periòdica de la pàgina 87:

1) El color del símbol ens indicarà l’estat de l’element a temperatura 30ºC:
a) Gasós (color roig): Hidrogen, nitrogen, oxigen, fluor, clor i els gasos nobles.
b) Líquid (color blau): Cesi, Franci, mercuri, gal·li i brom
c) Sòlid (color negre): Resta
2) Aquells elements que tinguen un asterisc (*) significarà que són artificials: Tecneci,
Prometi (Pm), i els elements de nombre atòmic (93 al 118)
3) El color de la casella de cada element indicarà el tipus:
a) No metall (color verd clar): C, N, P, As, O, S, Se, F, Cl, Br, I i At.
b) Semimetall (color taronja clar): B, Si, Ge, Sb, As, Sb i Te.
c) Gas noble (color rosa clar): El grup corresponent.
d) Metall (color groc clar): la resta d’elements.
4) Realitzar la corresponent llegenda: ho explicarà el professor.
Agrupacions d'àtoms de la matèria
26. a) Quants elements hi ha coneguts? I compostos (entre naturals i artificials)?
b) A què es degut està diferència de nombre?
c) Què dos tipus de substàncies hi ha? Explíca-les.
d) El elements i el compostos es troben en la natura agrupant els àtoms de dues formes
diferents. Quines són? Explica-les

27. a) Indica si cada substància és un element o compost i després la seua agrupació

d’àtoms (molècula o cristall).
b) Poden existir cristalls de quars amb distint nombre total d’àtoms? I molècules de nitrogen
amb distint nombre total d’àtoms?
28. Indica si cada substància és un element o compost i després la seua agrupació d’àtoms
(molècula o cristall).
Quars (SiO2) Oxigen (O2) Flurorur de liti (LiF)
Aigua (H2O) Coure (Cu)

Símbols dels elements més representatius

29. Completa la següent taula amb els símbols i noms d’elements que falten:
NOM SÍMBOL NOM SÍMBOL
Hidrogen Alumini
Li C
Sodi Silici
K Ge
Rubidi Estany
Be Pb
Magnesi Nitrogen
Ca P
Estronci Arsènic
Ba Sb
Radi Bismut
Ti O
Crom Sofre
Mn Se
Ferro Tel·lur
Co F
Níquel Clor
Pd Br
Platí Iode
Cu He
Plata Neó
Au Ar
Zinc Criptó
Cd Xe
Mercuri Radó
B V

Fórmules dels compostos més representatius

30. Busca el nom o la fórmula dels següents compostos:
NOM FÓRMULA NOM FÓRMULA
Aigua Trihidròxid d’alumini

NH3 NaCl
Diòxid de carboni Clorur de calci

CO CaCO3
Diòxid de sofre, Bicarbonat de sodi

monòxid de sofre
NO2 CuSO4
Òxid de ferro, Nitrat de potassi

Triòxid de ferro
HCl CH3OH
Àcid nítric Alcohol metílic

H2SO4 CH4
Hidròxid de sodi Propà

(sosa), hidròxid de
potassi (potassa)
Principals usos dels elements i compostos químics més representatius

Utilitat Element o Utilitat Element o
compost compost
Bateries elèctriques Cèl·lules fotoelèctriques
Pirotècnia Propulsió de coets
Combustible Fabricació de chips
Aliatges Espills
Orfebreria, Monedes Anticongelant
Cables elèctrics Medicina
Fertilitzant Antiàcids


UNITAT 5 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

1. Classificació de la matèria
Quan parlem d’una matèria determinada, ens referim de vegades a substàncies com per
exemple l’aigua, l’oxigen, el sucre, etc. Però en general, en la naturalesa les substàncies no
es presenten aïllades, sinó reunides constituint les mescles.
Per a saber si un material determinat és una substància pura o una mescla, ens serviran les
seues propietats característiques, siguen físiques (densitat, punt de fusió, punt d’ebullició,
solubilitat) o químiques.
Substància d(g/cm3) PF (ºC) PE (ºC)

Sodi 0,97 97,8 892
Mercuri 13,6 -38,9 356
Ferro 7,8 1539 3000
Alcohol etílic 0,79 -117,3 78,5
Taula1 Propietats característiques de diferents substàncies
2. Substància pura
Una substància pura és aquell sistema material constituït per un sol component. En aquest
cas, podem distingir la substància de qualsevol altra a partir de les seues propietats
característiques i invariables; a més posseeix una composició química constant i igual. Per
exemple: aigua, ferro, sal, oxigen, etc.
Un procediment químic és aquell capaç de canviar la naturalesa d’algunes substàncies

pures i de descompondre-les en altres més elementals. Per exemple, l’electròlisi (Figura 1)
descompon l’aigua pura en els seus elements constitutius: hidrogen i oxigen. Es produeix la
següent reacció química:
2 H2O (l) → 2 H2 (g) + O2 (g)

Ens indica que per cada dos molècules d’aigua en esta líquid es descompon en dos
molècules d’hidrogen i una d’oxigen, en estat gasos.
Figura.1 Electròlisi de l’aigua: s’obtenen

dues substàncies simples: hidrogen i
oxigen, en una proporció de dos volums
d’oxigen per un d’hidrogen.
Unitat 5 Classificació de la matèria. Pàg.103

Les substàncies pures es poden classificar en substàncies simples i compostos (Figura 2)

Una substància simple o element és una substància pura que no pot descompondre’s en
altres substàncies més senzilles per procediments químics ordinaris. Per tant, està formada
per un únic tipus d’element. Ex: oxigen, nitrogen, ferro, etc.
Un compost és una substància pura que pot descompondre’s en altres substàncies més
simples que el constitueixen per procediments químics ordinaris. Per tant, està formada per
dos o més elements combinats sempre en proporcions fixes (en una molècula d’aigua
sempre hi ha 2 àtoms d’hidrogen i 1 àtom d’oxigen). Ex: aigua, sal, àcid clorhídric, etc.
Figura 2 Classificació de substàncies pures: elements i compostos.
Ací tens l’electròlisi de l’aigua des del punt de vista molecular (Figura 3). Com pots observar
l’aigua se descompon en els seus elements constituents: hidrogen i oxigen.
Figura 3 Electròlisi de l’aigua
3. Mescla
Una mescla és un sistema material constituït per dos o més components (o substàncies
pures) que conserven les seues propietats i que poden trobar-se en qualsevol proporció en
la dita mescla (es poden mesclar 100 mL d’aigua i 10 g de sal, però també 100 mL d’aigua i
20 g de sal).
Les mescles les podem classificar atenent al seu aspecte en mescles heterogènies i
homogènies o dissolucions.
Una mescla heterogènia és aquella en la que no presenta un aspecte uniforme en tots els
punts (es distingeixen a primera vista que està formada per diferents substàncies), i fins i tot
diferents propietats en diferents punts de la mateixa, segons la naturalesa de les
substàncies que allí es troben.
Exemples:
Granit Aigua i gel Grapat d’arena Sofre i llimadures de ferro

Una mescla homogènia o dissolució és aquella que presenta un aspecte uniforme en tots
els seus punts (no es poden distingir a primera vista que està formada per més d’una
substància), i presenta les mateixes propietats en tots els punts de la mescla.
Exemples:
Aigua i sucre Llet i sucre

En una dissolució, la substància que es troba en major quantitat rep el nom de dissolvent i
la que es troba en menor quantitat solut.
Una substància és soluble quan es pot dissoldre en un altra. Per exemple, la sal és soluble
en aigua.
Les dissolucions es poden classificar en diluïdes o concentrades, segons la quantitat de
solut siga menuda o gran respecte a la de dissolvent. Es tracta d’una classificació
qualitativa.
4. Mescles d’especial interès
4.1 Col·loides
Els col·loides són mescles que tenen un aspecte uniforme, homogeni, però en què es
poden distingir els components si s’observen amb microscòpics d’alta resolució.
En els col·loides podem distingir dos components: la fase dispersa (component minoritari),
són partícules que tenen un grandària entre 1nm i 1μm, disseminades en l’interior d’una altra
substància, anomenada medi dispersor (component majoritari).
Tipus Medi Fase Exemples

dispersor dispersa
Aerosol Sòlid Fum

Gas
Líquid Esprai, boira
Emulsió Líquid Líquid Maionesa, llet, cremes
Líquid Gas Clara d’ou batuda, nata muntada, escuma

Escuma dels cabells
Sòlid Gas Pedra tosca
Taula 2 Tipus de col·loides

Quan xicotetes partícules d’un sòlid queden suspeses en un líquid i l’enterboleixen es

produeix un tipus de mescla heterogènia que s’anomena suspensió. Si la mescla queda en
repòs, les partícules acaben dipositant-se en el fons del recipient.
4.2. Aliatges
Un aliatge és una mescla homogènia de metalls obtinguda per fusió i solidificació dels
metalls, que té com a funció millorar les propietats dels metalls que l’integren.
Per exemple: el bronze és una aliatge de coure i estany, el llautó és un aliatge de coure i
zinc, i l’acer és un aliatge de ferro i carboni.
5. Mètodes de separació de mescles
Com hem vist anteriorment, cada component d’una mescla heterogènia o homogènia
conserva les propietats característiques. Per tant, utilitzant procediments físics (no s’altera
la naturalesa i propietats de les substàncies) poden separar-los en el components originals.
5.1. Mètodes de separació de mescles heterogènies
A) Separació manual o garbella
S'utilitza quan els components estan en estat sòlid i es diferencien
per la seua grandària. Es poden separar manualment o utilitzant
una garbella , que és un utensili consistent en una làmina de ferro
foradada subjectada a un cèrcol de fusta (Figura 4).
Figura 4
B) Separació magnètica
S'utilitza per a separar substàncies magnètiques d'altres que no ho són. Es fa servir un
imant (Figura 5). En la taula periòdica únicament hi ha tres elements que són atrets per un
imant: el ferro, el coure i el níquel.
Figura 5
C) Filtració
S'utilitza per a separar un líquid d'un sòlid insoluble
(aquell no es pot dissoldre en un dissolvent; per
exemple, el talc, l’arena i el sofre, són insolubles
en aigua.). Per a esta tècnica són necessaris un
embut, un paper de filtre i un got de precipitats
(Figura 6).
Figura 6

D) Sedimentació
Tècnica de separació d'una mescla heterogènia
de líquids i sòlids, consistent a deixar que les
partícules sòlides que estan en suspensió en el
líquid tendisquen a dipositar-se en el fons del
recipient per acció de la força de la gravetat
(Figura 7). Després se separen per decantació de
sòlids.
Figura 7
E) Decantació de sòlids
Consisteix a inclinar suaument el recipient sobre un altre perquè caiga el líquid contingut en
el primer evitant que isca el solatge (Figura 8).
Figura 8 El fang (1) mesclat amb aigua sedimenta al fons del got al
cap d'un temps (2). Després, el líquid se separa per decantació (3).
F) Decantació de líquids
S'utilitza per a separar dos líquids no miscibles, és a dir, que no es poden mesclar, com per
exemple, l'aigua i l'oli. Per a està tècnica s'utilitza un embut de decantació (Figura 9).
Figura 9

G) Centrifugació
La mescla es fa girar a gran velocitat en una centrifugadora (Figura 10); d’aquesta manera
les partícules del sòlid sedimenten en el fons del tub.
Figura 10a Centrifugadora manual Figura 10 b Centrifugadora electrònica
5.2. Mètodes de separació de mescles homogènies

A) Evaporació
Esta tècnica consisteix a fer que cristal·litzar un solut sòlid a fi de separar-ho del dissolvent
en què està dissolt. Per a fer-ho, col·loquem la mescla en un cristal·litzador i esperem a que
s’evapore (Figura 11).
Figura 11a Dissolució en el cristal·litzador Figura 11b Cristall després de l’evaporació

B) Destil·lació
S'empra per a separar líquids d'una dissolució. El
mètode està basat que estos tenen distints punts
d'ebullició.
La destil·lació simple (Figura 12) consisteix en:
1) Escalfar la mescla de substàncies.
2) En entrar en ebullició la substància més volàtil
(amb menor punt d’ebullició) s’evapora.
3) Aquest es condensa en un condensador i es
recull en un altre recipient.
Figura 12 Destil·lador
El resultat és el següent: En el matràs es trobarà la substància en temperatura d’ebullició

més alta i en el recol·lector la substància en la temperatura d’ebullició més baixa.

C) Cromatografia
S’utilitza per a separar els components que donen color a la
tinta, o bé els colorants dels aliments. Es basa en les diferents
velocitats amb que són arrossegades cadascuna d'elles a través
d'un mitjà porós per un dissolvent en moviment (Figura 13).
A mesura que l'aigua o l’alcohol (el dissolvent) va desplaçant-se
pel paper de filtre (el mitjà porós), arrossega amb si els
pigments que conté la taca de tinta. Com no tots són
arrossegats amb la mateixa velocitat, al cap d'una estona es
formen unes franges de colors que corresponen als components
de la tinta del retolador.
Figura 13
5.3. Tècniques de separació de mescles en funció de l’estat de les substàncies

de la mescla i de la propietat que s’utilitza per separar-les
En la Taula 3 podem determinar la tècnica que necessitem en funció de l’estat de les
substàncies de la mescla i la propietat que utilitzem per a separar-les.
Estat de les Tècnica/-s Propietat Exemple
substàncies de
la mescla
Sòlids Tamisatge Diferent grandària de gra Grava i arena
Sòlids Afegir aigua, dissoldre Un sòlid és soluble Sucre i marbre
i cristal·litzar
Sòlids Magnetització Imans atrauen metalls Ferro i sofre
Sòlids en líquids Centrifugació Les partícules sòlids es Fang i aigua
dipositen en el fons del
recipient
Sòlids en líquids Cristal·lització Evaporació del Sal i aigua
dissolvent
Sòlids o líquids Cromatografia Líquid arrastra a les Colorants
dissolts partícules del sòlid
Sòlids en líquids Decantació Insolubilitat Arena i agua
Líquids en líquids Immiscibilitat Oli i aigua
Sòlids en líquids Filtració Les partícules de sòlids Arena i agua
no passen el filtre
Sòlids en líquids Sedimentació Sòlids cauen al fons per Fang i agua
gravetat
Líquids en líquids Destil·lació Punt d’ebullició diferent Alcohol i aigua
Taula 3 Tècnica de separació en funció de l’estat de les substàncies de la mescla i de les propietats

6. Diagrama resum de la classificació de la matèria

A) Segons les propietats que presenta la matèria
b) Segons l’aspecte que presenta la matèria

Activitats
Classificació de la matèria
1. La xocolata, el sucre, la sal, la salsa de tomaca, el teixit d’una camisa, un anell de plata,
pots dir alguna cosa de la seua composició, és a dir, de què estan fets? Diries que són
mescles?
2. En un matràs hi ha un líquid transparent i incolor i t’indiquen que hi ha només aigua. Què
podries fer per a saber si és cert o no?
3. En diversos anuncis televisius es parla de l’aigua pura de brollador, de la llet pura de
vaca, de respirar aire pur, etc. Quin significat té ací la paraula pur? I quan s’utilitza en l’àmbit
investigador o industrial?
Substàncies pures
4. Hem calfat una substància sòlida durant 10 min i hem anotat les temperatures a què ha
arribat en aqueix temps en el quadre següent:
t (min) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
T (ºC) 25 30 40 40 40 55 75 80 80 80 90
a) Fes amb aquestes dades la gràfica de canvis d’estat de la substància.
b) Quin n’és el punt de fusió? I el punt d’ebullició?
c) Es tracta d’una substància pura? Raona la resposta
5. Hem realitzat dos experiments de calfament de dos líquids fins que han canviat d’estat.
Els resultats s’arrepleguen en el següent gràfic de canvi d’estat. Indica raonadament quina
es correspon a una substància pura.
6. Per que l’aigua pura, sal o l’alcohol són compostos i en canvi, oxigen, carboni, i plata són
elements? Dibuixa les molècules corresponents (utilitza diferents colors per a cada element)

7. A partir de la mescla “aigua del mar” es possible obtindre dues substàncies diferents:
aigua i sal. A més a més, a partir de la substància composta “aigua” també es pot obtindre
dues substàncies diferents: “hidrogen” i “oxigen”. El següent esquema representa tot aquest
procés
Oxigen
Aigua Procés químic

Mescla
Procés físic Hidrogen
d'aigua i sal
Sal
Torneu a fer el mateix esquema, però representant les partícules que constitueixen la
matèria en cadascú dels casos. (La molècula d’aigua està formada per un àtom d’oxigen i
dos àtoms d’hidrogen, la molècula de sal està formada per un àtom de clor i un de sodi, la
molècula d’oxigen està formada per dos àtoms d’oxigen y la molècula d’hidrogen està
formada per dos àtoms d’hidrogen).
Procés
químic
Procés
físic
Clau d’àtoms
Oxigen: boleta roja Hidrogen: boleta blanca Clor: boleta verda Sodi: boleta blava
Quina diferència hi ha entre un procés físic i un químic des del punt de vista de la teoria
atòmica molecular?
8. a) En un got tenim alcohol que calfem fins que bull. Quina de les següent afirmacions (de
1 a 4) està més d’acord amb les teues idees sobre el procés descrit?
b) Es crema amb un fòsfor un poc d’alcohol fins que no queda líquid. Quina de les següent
afirmacions (de 1 a 4) està més d’acord amb les teues idees sobre el procés descrit?
1. Els gasos produïts segueixen sent el alcohol que havia, però en estat líquid.
2. Els gasos produïts seran substàncies diferents a l’alcohol, que estaran en estat gasos.
3. El alcohol s’ha convertir en aire.
4. El alcohol ha desaparegut i no s’ha convertit en ningun material.

c) Dibuixa en forma de molècules el procés que s’ha produït en cada cas.

d) Indica quina situació es correspon amb un procés físic i a un procés químic. Raona la
resposta.
Mescles heterogènies i homogènies
9. a) Indica cinc exemples de mescles heterogènies.
b) Creus que el detergent en pols que conté partícules de colors diferents per a llavadores
és una mescla heterogènia? Raona les teues respostes.
c) Indica cinc exemples de mescles
homogènies
10. a) Una dissolució pot tindre més d’un
dissolvent? I més d’un solut? Raona la teua
resposta.
b) Una dissolució s’ha format afegint 5 g de sal
a 100 g d’aigua. Quin és el solut i dissolvent?
c) Completa els buits:
La següent figura ens mostra dos dissolucions de sulfat de coure en aigua, la de l’esquerra
és una dissolució ____________ (2 g de sulfat de coure en 100 g d’aigua); la de la dreta
està _____________ (15 g de sulfat de coure en 100 g d’aigua).
d) Si la dissolució té color, com diferenciaries la diluïda de la concentrada?
11. La següent figura explica que li passa a les partícules de solut i dissolvent quan estan
formant part d’una dissolució. Completa els espais buits:
Quan es mescles dues substàncies per formar una _____________, les partícules de
_________ es distribueixen entre les partícules de ______________.
12. Quin tipus de mescla diries que és una ensalada? I un got de llet amb sucre?. Justifica la
teua resposta.
13. De les següents mescles indica quines són homogènies i heterogènies:
a) Un got de llet amb cacau. b) Un got d’aigua amb oli.
c) La terra d’un jardí. d) Un got amb arena i llimadures de ferro.
e) Un got amb aigua i alcohol. f) Un got de vi.

14. La figura ens mostra l’etiqueta d’una botella d’aigua mineral. Indica quins és el dissolvent
i els soluts. Raona la resposta
Composició mineral (mg/L)

Bicarbonats ……... 257.0
AIGUA BONA Calci ……………... 80.5

Magnesi …………. 5.7
Sodi ……………… 4.9
50 cL Clorurs ………….. 5.6
Col·loides
15. Què és un col·loide? Què dos components formen un col·loide? Explica’ls.
16. Basant-se en la taula de tipus de col·loides (pàg. 105). Fes un altra d’aquesta forma,
amb tots els exemples que en ella apareixen. Si alguns no els saps buscar la informació en
enciclopèdies o internet i indica la font.
Medi dispersor Fase dispersa

Tipus Exemples
Nom (estat) Nom (estat)
Aerosol Aire (gasos) Petites partícules originades en la Fum

combustió incompleta d’un combustible
(sòlid).
17. Investiga quin tipus de dispersió col·loïdal és la maionesa i quins són el medi dispersor i
la fase dispersa.
Aliatges
18. Llegeix el següent document i respon a les qüestions:
ELS ALIATGES
Un aliatge és una mescla homogènia entre dos metalls, obtinguda per fusió i solidificació
d'aquests.
Algunes propietats dels metalls, com poden ser la duresa, la tenacitat o l'elasticitat, eren
conegudes des de l'Antiguitat, podent mitjançant aliatges, millorar notablement les seues
característiques.
Entre els aliatges més freqüents i conegudes trobem: el bronze, l'acer i el llautó. El bronze,
conegut entorn de 3000 anys abans de Crist, es tracta d'un aliatge de coure i estany, sent
notablement més dura que qualsevol de tots dos metalls per separat. Va ser tan important
aquest descobriment, que la utilització de manera quotidiana d'objectes fabricats amb dita
material, va marcar un període del desenvolupament de la cultura humana, l'Edat de Bronze.
En els aliatges sovint estan presents elements no metàl·lics, com poden ser el carboni i el
silici. Un exemple és l'acer, que es tracta d'un aliatge de ferro amb un contingut variable de
carboni, i alguns altres elements en petites quantitats.

L'aliatge d'acer és conegut també des de temps antics, i se sap que ja Aristòtil, l'any
384 a.C, va descriure la manufactura d'un tipus d'acer d'origen hindú.
L'acer és inoxidable, a causa de l'addició de crom i níquel, que a més li confereixen una
major duresa, podent ser també més tenaç si se li afegeix manganès.
La duresa dels aliatges és major que les dels metalls purs, per exemple, el coure és un
metall bla, però s'endureix en barrejar-ho amb zinc produint el conegut llautó.
Els aliatges solen estar formats per un metall com a base barrejat amb petites quantitats
d'altres metalls i agents lligadors. A continuació es mostren alguns aliatges, així com la seua
composició aproximada:
 Or blanc, conegut pel seu ús en joieria, és un aliatge amb una composició del 80% d'or,
5% de coure, 10% de níquel i 5% de zinc.
 Acer inoxidable, molt usat en utensilis components de cuina entre moltes altres utilitats,
està compost per un 72% de ferro, 18% de crom i 10% de níquel.
 Magnali, usat en la fabricació de braços de balances i un altre instrumental, es compon
d'un 90% d'alumini i un 10% de magnesi.
 Duralumini, altament resistent a la calor, i amb gran duresa, té un gran ús en la indústria
aeronàutica, es troba compost per un 94.5% d'alumini, 4% de coure, 1% de magnesi i
0.5 de manganès.
 Soldadura blana, composta per un 67% de plom i un 33% d'estany.
 Constantà, present en les resistències elèctriques, es compon d'un 60% de coure i un
40% de níquel.
Depenent de les aplicacions dels aliatges, aquestes es poden classificar en diferents tipus:
aliatges anticorrosius, aliatges molt resistents a l'acció de reactius químics, aliatges fusibles,
lleugers, magnètics, etc.
L’explicació de les noves propietats que tenen els aliatges respecte als metalls purs es degut
a que els metalls purs tenen una estructura en la qual es troben els ions positius ordenats en
un reticle cristal·lí, sent generalment blans i poc resistents. En canvi, quan els àtoms d'un
altre metall es barregen, introduint-se en aquesta xarxa cristal·lina, aquesta perd la seua
forma, donant una major rigidesa i duresa al metall.
Font: http://quimica.laguia2000.com/conceptos-basicos/aleaciones
a) Què és un aliatge?
b) Quin són els aliatges més coneguts? Quina és la seua composició?
c) Per què creus que alguns aliatges són tan antics, com el cas del bronze i l’acer?
d) Completa la següent taula, amb les dades que ens proporciona el text:
ALIATGE COMPOSICIÓ UTILITAT
e) Què altes aplicacions tenen els aliatges?

Tècniques per a separar mescles
19. Com separaries una mescla d’oli i aigua?

20. Com separaries una mescla de sal i sofre? (El sofre és insoluble en aigua)
21. Com separaries una mescal de sal i iode? (El iode sublima fàcilment)
22. Quina tècnica s’utilitza per a obtenir sal a les salines? En quin procés físic es basa?
23. Si hagueres d’extraure una substància sòlida dissolta en aigua sense impureses, quina
tècnica hi empraries?
24. Si volgueres separar dos líquids insolubles entre si, quina tècnica hi utilitzaries? I si foren
solubles?
25. Quins processos físics intervenen quan se separen dues substàncies o més mitjançant
una destil·lació?
26. Completa el següent esquema per a separar les mescles següents:
a) AIGUA + OLI + SAL
per ....................... s’obté
per ........................ s’obté
b) ALCOHOL + AIGUA + ARENA

c) GRAVA+ARENA + SAL COMUNA+ LLIMADURES DE FERRO
d) SOFRE + LLIMADURES DE FERRO + SAL COMUNA
e) ARENA + IODE + SAL COMUNA
f) LLIMADURES DE FERRO + SUCRE + CARBONAT DE CALCI (insoluble aigua)
27. Es té un got de precipitats que conté una mescla d’arena, sal comuna i àcid cítric. La
taula següent indica si estes substàncies són o no solubles en aigua o alcohol. Raona què
mètode utilitzaries per tindre al final els tres sòlids separats.
ARENA SAL COMUNA ÀCID CÍTRIC
AIGUA Insoluble Soluble Soluble
ETANOL Insoluble Insoluble Soluble

28. S’ha realitzat una cromatografia sobre

paper de dos dissolucions 1 i 2, i de cinc
substàncies pures A, B, C, D , E i F. El
resultat es mostra en la figura següent.
a) Què substàncies conté cada dissolució?
b) Hi ha alguna substància que no estiga en
ninguna de les dissolucions?
29.Classifica les següents substàncies utilitzant la taula que s’adjunta:

A) Aigua mineral; detergent en pols; or; aigua i alcohol; amoníac; ferro; sorra i sal; aigua i
gel.
SUBSTÀNCIES PURES MESCLES
ELEMENTS COMPOSTOS HOMOGÉNIES HETEROGÉNIES
B) Carboni; aigua destil·lada; vi; sorra, sal i ferro; llet; sal; mercuri; refresc de cola; oli i aigua;
plata; carbonat de calci
C) Sal; coure; alcohol, aigua i sorra de la platja; or; alcohol; oxigen; butà; vinagre(àcid
acètic);diòxid de carboni; plom.
D) Diamant; oli i vinagre; àcid clorhídric; colònia; aigua i llimadures de ferro; tinta; plom;
alcohol etílic; terra; aigua i sucre.

30. Com podries esbrinar si un líquid d’aspecte homogeni és una substància pura o una
dissolució?
31. L’aigua és una substància pura, encara que en la natura és molt difícil trobar-la
d’aquesta manera. Sabries explicar per què?
32. Es té una mescla de clorur de sodi i de carbonat de sodi. Ambdues substàncies sòlides.
La primera és soluble en aigua, mentre que la segona no ho és. Quines tècniques empraries
per a separar-les?
33. Indica quin procediment seguiries per separar el components de la següent mescla:
benzè, iode, sal comuna i arena. Nota: El iode és soluble en benzè, però la sal comuna i
l’arena no ho són.
34. Indica quin procediment seguiries per separar el components de la següent mescla:
benzè, ferro, aigua, sucre i arena. Nota: El sucre és insoluble en benzè, i aquest i l’aigua són
immiscibles.
35. Volem destil·lar una mescla d’aigua i vinagre. Si sabem que el punt d’ebullició de l’aigua
és 100 ºC i el del vinagre, 117 ºC.
a) Raona quin líquid es destil·larà en primer lloc.
b) Per què la temperatura es manté fixa durant un quant temps quan el termòmetre marca
100 ºC?
c) Si el termòmetre marca 110 ºC quina substància destil·la?
36. Relaciona amb fletxes aquestes dos columnes.
1 Embut amb pas de líquid regulable a) Cristal·lització
2 Paper porós b) Tamisatge
3 Imant c) Filtració
4 Sedàs d) Separació magnètica
5 Recipient de vidre ample i baix e) Decantació
37. La sal (clorur de sodi) és una substància pura que es fon a 801 ºC. Què es pot fer per a
esbrinar si la sal és un compost?
38. Per què se sol tirar sal a la neu?
39. En sotmetre la pedra calcària (CaCO 3) a temperatures altes, s’obté diòxid de carboni
(CO2) i òxid de calci (CaO):
a) Aquestes substàncies són les més senzilles que es podrien obtenir per descomposició de
la pedra calcària? Raona la teua resposta.
b) Quins elements formen la pedra calcària?
40. Com creus que en les plantes de tractament de residus separen les llaures d’alumini de
les de ferro? Raona la resposta.

41. Realitza el següent encreuat:
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
1 2 3
5 6
10
11
12 13
14
15 16
17 18 19
20 21 22
23 24
25 26 27
28
29
30
31
32

Horitzontal
1. Tipus de mescla heterogènia en la qual xicotetes partícules d’un sòlid queden suspeses en
un líquid i l’enterboleixen.
4. Aquella mescla que presenta un aspecte uniforme en tots els seus punts (no es poden
distingir a primera vista que està formada per més d’una substància), i presenta les
mateixes propietats en tots els punts de la mescla. Ex: aigua i sal.
6. Tècnica de separació en la que la mescla es fa girar a gran velocitat en una centrifugadora;
d’aquesta manera les partícules del sòlid sedimenten en el fons del tub.
8. Són mescles que tenen un aspecte uniforme, homogeni, però en què es poden distingir els
components si s’observen amb microscòpics d’alta resolució. Es tracta de partícules que
tenen una grandària entre 1nm i 1µm, disseminades en l'interior d'una altra substància.
9. Mescla homogènia de metalls obtinguda per fusió i solidificació dels metalls, que té com a
funció millorar les propietats dels metalls que l’integren.
12. Sistema material constituït per un sol component amb propietats característiques
invariables; a més posseïx una composició química constant i igual. Per exemple: aigua,
ferro, sal, oxigen, etc.
14. Mescla homogènia
15. Aliatge de coure i zinc
16. Tècnica de separació que s'utilitza per a separar substàncies magnètiques d'altres que no
ho són. Es fa servir un imant.
17. Aliatge de coure i estany
23. Aquella mescla que no presenta un aspecte uniforme en tots els punts (es distingeixen a
primera vista que està formada per diferents substàncies), i fins i tot diferents propietats en
diferents punts de la mateixa, segons la naturalesa de les substàncies que allí es troben.
Per exemple, sofre i llimadures de ferro.
24. Tècnica de separació que s'utilitza per a separar líquids d'una dissolució. El mètode està
basat que estos tenen distints punts d'ebullició.
25. Aquell procediment capaç de canviar la naturalesa d’algunes substàncies pures i de
descompondre-les en altres més elementals. Per exemple, l’electròlisi de l'aigua.
28. Substància pura que pot descompondre’s en altres substàncies més simples que el
constitueixen per procediments químics ordinaris. Per tant, està formada per dos o més
elements combinats sempre en proporcions fixes (en una molècula d’aigua sempre hi ha 2
àtoms d’hidrogen i 1 àtom d’oxigen). Ex: aigua, sal, àcid clorhídric, etc.
29. Tècnica de separació d'una mescla heterogènia de líquids i sòlids, consistent a deixar que
les partícules sòlides que estan en suspensió en el líquid tendisquen a dipositar-se en el
fons del recipient per acció de la força de la gravetat. Després se separen per decantació.
30. Aliatge de ferro i carboni.
31. Tècnica de separació que s'utilitza quan els components estan en estat sòlid i es
diferencien per la seua grandària. Es poden separar manualment o utilitzant una garbella.
32. Substància líquida que es pot mesclar en un altre líquid.

Vertical
2. Tècnica de separació consisteix a fer que cristal·litzar un solut sòlid a fi de separar-ho del
dissolvent en què està dissolt. Per a fer-ho, col·loquem la mescla en un cristal·litzador i
esperem a que s’evapore.
3. Substància que es troba en menor quantitat en una dissolució.
5. Sistema material constituït per dos o més components (o substàncies pures) que conserven
les seues propietats i que poden trobar-se en qualsevol proporció en la dita mescla.
6. Tècnica que s’utilitza per a separar els components que donen color a la tinta, o bé els
colorants dels aliments. Es basa en les diferents velocitats amb que són arrossegades
cadascuna d'elles a través d'un mitjà porós per un dissolvent en moviment.
7. Tècnica de separació que s'utilitza després de la sedimentació. Consisteix a inclinar
suaument el recipient sobre un altre perquè caiga el líquid contingut en el primer evitant que
isca el solatge.
10. Tècnica de separació que s'utilitza per a separar dos líquids no miscibles. Per a està tècnica
s'utilitza un embut de decantació.
11. Component minoritari d'un col·loide, són partícules que tenen un grandària entre 1nm i 1µm.
13. Substància pura que no pot descompondre’s en altres substàncies més senzilles per
procediments químics ordinaris. Per tant, està formada per un únic tipus d’element. Ex:
oxigen, nitrogen, ferro, etc.
14. Dissolució que té poca quantitat de solut respecte a la de dissolvent, des d'un punt de vista
qualitatiu.
18. Tècnica de separació que s'utilitza per a separar un líquid d'un sòlid insoluble. Per a esta
tècnica són necessaris un embut, un paper de filtre i un got de precipitats.
19. Substància sòlida que es pot dissoldre en un líquid.
20. Component majoritari d'un col·loide.
21. Dissolució que té gran quantitat de solut respecte a la de dissolvent, des d'un punt de vista
qualitatiu.
22. Substància sòlida que es no pot dissoldre en un líquid.
26. Substància líquida que no es pot mesclar en un altre líquid.
27. Substància que es troba en major quantitat en una dissolució.


UNITAT 6 ENERGIA
1. L’energia
1.1. Concepte
Veiem al nostre al voltant que es produeixen canvis contínuament: moviments dels cossos,
realització de forces, canvis d'estat dels cossos, una substància que crema, un aparell
elèctric que comença a funcionar, un aliment que es cuina, etc.
L'energia és la capacitat que tenen els cossos per a produir canvis en ells mateixos o en
altres cossos.
Un cos que té energia pot provocar canvis, però el canvi pot produir-se o no. En aquest
aspecte l'energia podria comparar-se amb els diners (una persona que té diners pot
provocar canvis, però la persona pot gastar els diners o no).
Exemples de cossos que posseixen energia

1) Energia que posseeix una persona.
Una persona posseeix energia, és a dir, té la capacitat de
provocar canvis, per exemple alçar una pesa. La persona
decidirà si empra o no l'energia, té la capacitat d'alçar la pesa,
però pot alçar-la o no
2) Energia dels combustibles.

Els combustibles posseeixen energia, ja que en cremar poden
provocar canvis (moviment, calor, col·lisions, etc.). No obstant
açò, aquesta energia pot usar-se o no, per tant és una
capacitat o possibilitat de ser usada.
3) Energia de l'aigua d'una cascada.

L'aigua d'una cascada té diferent energia abans de caure i
després de caure. La diferència es deu a l'altura de l'aigua, és a
dir, a la seua energia potencial.
4) Energia d'un fórmula 1

Un formula 1 posseeix energia, capacitat per a moure's. Pot
veure's que la seua energia o capacitat per a provocar canvis és
major quan el cotxe té més velocitat que quan va més a poc a
poc.
1.2. Unitats
Els cossos poden posseir major o menor quantitat d'energia. Com més gran siga la quantitat
d'energia que posseeix un cos, major serà la seua capacitat de provocar canvis. Una bomba
posseeix major quantitat d'energia i, per tant, major capacitat per a provocar canvis que un
petard.
Unitat 6 Energia. Pàg.123

L'energia pot mesurar-se en molts tipus d'unitats (igual que els diners, que pot mesurar-se
en moltes monedes diferents).
La unitat d'energia de Sistema Internacional és el joule i el seu símbol és J. És
aproximadament l’energia que hi ha que fer per alçar 1 m un cos de 100 g o l’energia
necessària per a donar una velocitat d’1 m/s a un cos de 2 kg.
Altres unitats d’energia:
- Caloria (cal) : Quantitat d’energia necessària per augmentar la temperatura d’1 g d’aigua
pura 1ºC. La relació amb el joule és: 1 cal =4,18 J.
- Kilojoule i kilocaloria o (kJ o kcal): Són respectivament 1000 J i 1000 cal. S’utilitzen amb
freqüència, ja que J i cal són unitats molt menudes.
- Kilowatt-hora (kWh): És l’energia desenvolupada per una potència d’1 kW durant 1 h.
S’utilitza molta freqüència en electricitat: 1kWh= 3,6·10 6 J
1.3. Propietats de l'energia
1) L'energia es transforma.
L'energia hidràulica emmagatzema
en un embassament energia
potencial gravitatòria fins que
s'obrin els ejectors que tiren aigua a
gran velocitat contra les aletes de
les turbines, moment en què
apareix l'energia cinètica. En l'eix
de la turbina està instal·lat
l'alternador on l'energia cinètica
passa a elèctrica i esta, es
transforma en energia tèrmica, lluminosa, mecànica i química.
2) L'energia pot propagar-se i transportar-se.
La propagació de l'energia es basa en el pas d'un cos a un altre. L'energia de la bola
(Figura 1) passa de bola en bola, fins que és rebuda per l’última, que ix llançada amb
energia cinètica. Aquest seria un transport mecànic.
Des del Sol ens arriben ones energètiques diverses, com la radiació ultraviolada, radiació
visible i microones calorífiques (Figura 2). Este seria un cas de transport ondulatori.
Però també passa energia d'un cos a un altre com a conseqüència d'una variació de
temperatura, en forma de calor (Figura 3). És en realitat, un conducció mecànica d'àtom a
àtom, de molècula a molècula a través de la matèria.
Figura 1 Figura 2 Figura 3

3) L'energia es degrada.
No tota l'energia transferida es transforma en energia útil. La transformació i propagació de
l'energia comporta la dispersió d'una part d'esta, principalment en forma de soroll i calor.
Diem, llavors, que l'energia es degrada. Així, un motor elèctric transforma gran part de
l'energia elèctrica presa de la xarxa en energia mecànica i una part reduïda en calor, mentre
que una pereta incandescent només aprofita el 3% en forma de llum i perd el 97% en forma
de calor.
Exemple de transformació de l’energia on s’aprecia la seua degradació Figura 4.
Figura 4 Transformacions d’energia que experimenta una pilota

4) L'energia es conserva.
Al cap d'una sèrie de rebots, tota l'energia inicial de la bola de la Figura 5 s'ha transformat
en calor, principalment. Si poguérem mesurar esta energia que ha passat a l'aire, a la bola i
al sòl, obtindríem l'equivalent a l'energia potencial de la bola. I és que l'energia pot
transformar-se, però no es perd.
Figura. 5 L'energia potencial de la bola en el punt de

partida, es dispersa principalment en forma de calor,
que passa de la bola mateixa al sòl i a l'aire.
El principi de conservació de l'energia afirma que esta ni es crea ni es pot destruir, només
es transforma.
1.4. Efectes de l’energia
Com hem definit anteriorment, l'energia és la capacitat de provocar transformacions o canvis
en els cossos. Aquests canvis poden ser mecànics o tèrmics.
a) Canvis mecànics: S'associen amb forces que provoquen desplaçaments o canvis de
dimensions o de forma.
b) Canvis tèrmics : S'associen amb aquells que es produeixen quan es posa en joc la calor
i hi ha canvis de temperatura o d'estat.

1.5. Classificació de l’energia

L'energia es pot classificar en l'energia que posseeixen els cossos i la que es transmet d'un
cos a un altre.
1) L'energia que posseeixen els cossos poden ser:
a) Externa o mecànica: Es deu a la velocitat (cinètica) i posició del cos (potencial).
b) Interna : és deguda a l'energia de les partícules que componen el cos.
2) L’energia que els cossos transmeten a un altre són:
a) Treball: transmesa a través de forces d’un cos a un altre; per a que es produïsca
treball, estes forces han de provocar una deformació o un desplaçament del cos.
b) Calor: transmesa per diferències de temperatura entre dos cossos en contacte tèrmic;
el calor transmet d’un cos altre pot causar-li diferents tipus d’efectes: canvi de
temperatura, d’estat i de dimensions.
És freqüent que el treball modifique l'energia externa, mentre que la calor la interna.
1.6. Tipus d’energia
L’energia està present en la naturalesa en les següents formes:
Nom Definició Exemple
Energia Es la pròpia dels cossos que estan en Un cotxe circulant
cinètica moviment
Energia Es la pròpia dels cossos que estan a una Un pot en una
potencial certa altura del sòl. S’acumula mentre el prestatgeria
cos està en eixa posició i es manifesta
Energia quan el cos canvia de posició.
mecànica
Energia Es la pròpia dels cossos que, desprès de Un arc tensat.
potencial deformar-se, recuperen la forma inicial.
elàstica S’acumula mentre el cos està deformat i
es manifesta quan recupera la forma
inicial.
Es deguda a la naturalesa elèctrica de la Una rentadora en
matèria, composta per protons i electrons. funcionament.
Energia elèctrica Pot procedir tan de càrregues en repòs
(energia electrostàtica) com de càrregues
en moviment (energia de la corrent
elèctrica)
Energia Es deguda a la superposició d’un camp Els imans dels
electromagnètica magnètic i un elèctric. alternadors
Prové de les forces que permeten la unió El material radioactiu
Energia nuclear de les partícules que formen el nucli (urani) d’una central
(protons i neutrons). Es posa de manifest nuclear.
quan es trenquen estos enllaços.

Nom Definició Exemple

Es deguda als enllaços que mantenen En la digestió es
Energia química units els àtoms entre si per a formar trenquen molècules que
molècules. Es posa de manifest quan es constitueixen els
trenquen estos enllaços. aliments.
Es deguda al moviment dels àtoms que El aigua calenta quan se
Energia tèrmica (o formen la matèria. Quan l’energia tèrmica li subministra calor.
interna) es transmet d’un cos a un altre, rep el
nom de calor.
Procedeix de les ones La llum del Sol.
Energia radiant electromagnètiques, com la visible i els
rajos X.
Procedeix de les ones sonores. Els cristalls es trenquen
Energia acústica quan es produeix un so
molt intens, com una
explosió o un crit agut.
2. Calor i temperatura
2.1. L’energia tèrmica
La teoria cinètica de la matèria estableix que les substàncies estan formades per partícules
(àtoms, molècules o ions) que es troben en continu moviment (vibració, rotació,
desplaçament,...).
Es denomina energia tèrmica a l’energia cinètica mitjana de les partícules que formen les
substàncies.
2.2. La temperatura
Hi ha una relació directa entre l’energia tèrmica d’un cos o substància i la seua temperatura.
Quan la temperatura del cos augmenta al calfar-lo, augmenta la velocitat de les seues
partícules, i la seua energia cinètica i, en definitiva la seua energia tèrmica. Aquest fet
permet establir la següent definició:
La temperatura és la mesura de l’energia tèrmica d’una substància.
Així, doncs, quan s’afirma que un cos es troba a major temperatura que un altre, el que en
realitat s’indica és que els seua àtoms o molècules es mouen més de pressa. Açò por
comprovar-se fàcilment: en calfar aigua en un cas, aquesta s’agita cada vegada més a
mesura que augmenta la seua temperatura (Figura 6)
Figura 6 Temperatura i moviment de les partícules

2.2.1. La temperatura i la dilatació dels cossos

Quan s’incrementa la temperatura de qualsevol cos, augmenta també l’agitació de les
seues molècules, i les distàncies entre elles es fan majors i ocupen més espai. Com a
conseqüència, el cos augmenta de volum, és a dir, es dilata. La dilatació dels cossos
deguda a la temperatura succeïx en els tres estats de la matèria, si bé la seua variació és
major en els gasos.
L’efecte de la dilatació tèrmica ha de ser tingut molt en compte en totes les obres i
infraestructures, com per exemple, en cablejat d’alta tensió, carreteres, ponts, vies del
ferrocarril, canonades metàl·liques, etc.
Precisament per a evitar les possibles deformacions o ruptures que pogueren produir-se per
la dilatació tèrmica, s’usen de forma habitual les “juntes de dilatació” tant en vies fèrries
(entre riell i riell) com en ponts en carreteres o edificis (Figura 7).
Figura 7a Junta dilatació en via fèrria Figura 7b. Junta de dilatació en pont
2.2.2. Termòmetres i escales termomètriques

Acaben d’estudiar que la majoria dels cossos, en qualsevol dels tres estats es dilaten quan
s’eleva la temperatura. En aquesta propietat es basa precisament el funcionament dels
termòmetres.
Els termòmetres de líquid tancat en vidre són els més populars (Figura 8); es basen en la
propietat que té el mercuri, i altres substàncies (alcohol acolorit, etc.), de dilatar-se quan
augmenta la temperatura. El líquid s'allotja en una bombolla -bulb- connectada a un capil·lar
(tub molt fi). Quan la temperatura augmenta, el líquid s'expandeix pel capil·lar, així, petites
variacions del seu volum resulten clarament visibles.
Figura 8 Termòmetres d’alcohol i de mercuri.

El primer termòmetre és d’alcohol i pot mesurar fins a -115 ºC, en canvi
el de mercuri només mesura fins a -39ºC, perquè se solidifica a esta
temperatura.

Hi ha tres escales comunament usades actualment per mesurar la temperatura: l'escala

Fahrenheit (°F), l'escala Celsius (°C), i l'escala Kelvin (K) (Figura 9). Cadascuna d'aquestes
escales usa una sèrie de divisions basades en diferents punts de referència tal com es
descriu de seguida.
A) Fahrenheit
Daniel Gabriel Fahrenheit (1686-1736) va ser un físic alemany que va inventar el termòmetre
d'alcohol en 1709 i el termòmetre de mercuri en 1714. Amb la finalitat d'evitar les
temperatures negatives, va assignar el valor zero 0 ºF a la més baixa que va poder
aconseguir refredant una barreja de gel i sal (-18 ºC). Com una altra referència va prendre la
temperatura del cos humà, a la qual va assignar el valor de 96 ºF (perquè desitjava utilitzar
múltiples de 8), encara que més tard va reajustar l'escala perquè la temperatura d'ebullició
del gel fora de 212 ºF, amb el que la normal del cos va passar a 98,6 ºF i la de fusió del gel a
32 ºF. L'escala Fahrenheit és poc pràctica, per la qual cosa diversos països que la usaven,
com Canadà i Gran Bretanya, han canviat oficialment a l'escala Celsius. Encara la usa
Estats Units.
B) Celsius
Anders Celsius (1701-1744) va ser un astrònom suís que va inventar l'escala centígrada en
1742. Celsius va escollir el punt de fusió del gel i el punt d'ebullició de l'aigua com les seves
dues temperatures de referència per donar amb un mètode simple i consistent d'un
termòmetre de calibratge. Celsius va dividir la diferència en la temperatura entre el punt de
congelació i d'ebullició de l'aigua en 100 graus (d'aquí el nom centi, que vol dir cent, i grau).
Després de la mort de Celsius, l'escala centígrada va ser anomenada escala Celsius i el
punt de fusió de l'aigua es fixa en 0°C i el punt d'ebullició de l'aigua en 100°C. L'escala
Celsius pren precedència sobre l'escala Fahrenheit en la investigació científica perquè és
més compatible amb el format basat en els decimals del Sistema Internacional (SI). A més,
l'escala de temperatura Celsius és comunament usada en la majoria de països al món, a
part d'Estats Units.
C) Kelvin
La tercera escala per mesurar la temperatura és comunament cridada Kelvin (K). Lord
William Kelvin (1824-1907) va ser un físic escossés que va inventar l'escala en 1854.
L'escala Kelvin està basada en la idea del zero, la temperatura teòrica en la qual tot el
moviment molecular es para i no es pot detectar cap energia. En teoria, el punt zero de
l'escala Kelvin és la temperatura més baixa que existeix en l'univers: -273,15ºC. L'escala
Kelvin usa la mateixa unitat divisió que l'escala Celsius. És així que el punt de fusió de
l'aigua és 273,15 K i 373,15 K és el punt d'ebullició de l'aigua. L'escala Kelvin, és una unitat
de mesura estàndard del SI.
La variació de temperatura absoluta es correspon amb la variació de temperatura Celsius.
Si per exemple, augmenta la temperatura de 20 ºC a 50 ºC, Δt = 30 ºC, i la variació de
temperatura absoluta és de 293 K a 323 K, per tant, ΔT = 30 K.

Figura 9 Comparació de las tres diferents escales de temperatura.
El valor de la temperatura en la escala Kelvin T és igual a la de la escala Celsius t C més

273,15, és a dir
T= tC + 273,15
Se passa de la temperatura Celsius a Fahrenheit tF i viceversa, mitjantçant les fórmules
tC 
5
t F  32  i t F  9 t C  32
9 5
Font : - Física Básica. Antonio Fernández-Rañada. Ed. Alianza Editorial, Madrid 1993
- http://www.visionlearning.com/library/module_viewer.php?mid=48
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/materiales/propiedades/temperatura.htm

2.3. Calor i equilibri tèrmic

Segurament hauràs experimentat la sensació següent: quan et banyes en la mar o en una
piscina, al principi l’aigua està molt freda, però al cap d’una estona, ja no et sembla que
estiga tan freda. Sabries dir per què?
És un fet comprovat que quan dos cossos o sistemes a diferent temperatura es posen en
contacte acaben igualant la seua temperatura. Es diu llavors que han aconseguit l’equilibri
tèrmic.
Ara bé, què ocorre fins que la temperatura d’ambdós cossos s’iguala? Com saps, la
temperatura és una mesura de l’energia tèrmica de les partícules d’un cos o sistema.
Quan dos sistemes materials entren en contacte, les partícules amb major energia cinètica
transfereixen part de la seua energia a les partícules restant mitjançant col·lisions o xocs, de
manera que, al final, l’energia cinètica de tot el conjunt és la mateixa.
En aquest procés, el cos que estava a menor temperatura
ha adquirit energia tèrmica, i, en conseqüència, la seua
temperatura augmenta. Al contrari, el cos que estava a
major temperatura ha cedit energia tèrmica, disminuint així
la seua temperatura.
Com finalment l’energia tèrmica és la mateixa en ambdós
cossos, la seua temperatura també és idèntica. Per tant:
Quan dos sistemes o cossos que es troben en
desequilibri tèrmic entren en contacte, el de major
temperatura transfereix energia tèrmica al de menor
temperatura fins a aconseguir l’equilibri tèrmic,
(Figura 10).
De tot allò que s’ha exposat es pot deduir que:
La calor és la transferència d’energia d’un sistema o cos
que es troba a major temperatura a un altre de menor
temperatura. Figura 10 Equilibri tèrmic
La transmissió d’energia cessa quan ambdós cossos o sistemes aconsegueixen la mateixa

temperatura.

2.4. Quantitat de calor transferida en intervals tèrmics

Després de realitzar una sèrie experiències calfant diferents masses d’una mateixa
substància , i masses iguals de diferents substàncies. S’obtenen els següents resultats:
- La variació de temperatura depèn de la massa de la substància.
- La variació de temperatura depèn de la substància.
- La quantitat d’energia calorífica o tèrmica transferida es proporcional a la variació de la
temperatura.
Aquest fets experimentals poden expressar-se quantitativament així:
on Q és l’energia tèrmica subministrada (cedida o absorbida), que s’expressa en J; m, la

massa de la substància expressada en kg; T 2 i T1, són respectivament les temperatures final
i inicial, expressades en ºC o K i c, la capacitat calorífica específica, que depèn de la
substància.
La capacitat calorífica específica o calor específic, c, d’una substància és l’energia
necessària per a elevar un grau centígrad (o un kelvin) la temperatura d’1kg de massa
d’aquesta substància. Les unitats són J/kg ºC o J/kg K.
Substància Alumini Coure Ferro Oxigen Aigua Gel Plom
c (J/kg ºC) 910 386 447 920 4180 2100 128
Taula1 Capacitats calorífiques específiques (1 atm i 25 ºC)

L’aigua té una capacitat calorífica específica de 4180 J / kg ºC, això significa que per a
augmentar la temperatura 1ºC (o1 K) d’una massa d’1 kg necessiten una quantitat de calor
de 4180 J. O si hi ha una disminució de temperatura d’1ºC és desprèn una quantitat de calor
de 4180 J.
Com podem observar en la taula anterior el calor específic de l’aigua és molt més gran que
la resta de substàncies. Degut a aquesta capacitat tèrmica tan gran, l’aigua és un material
excel·lent per a emmagatzemar energia tèrmica, per exemple, en una central tèrmica solar,
sistemes de calefacció domèstic, és un excel·lent refrigerant, per exemple, en un motor de
cotxe (en realitzat s’utilitza una mescla d’aigua i etilenglicol).
Aquesta propietat és la que permet a grans
masses d’aigua, com un llac o un oceà
(Figura 11), moderar les variacions de
temperatura de l’aire del seu voltant perquè pot
absorbir o desprendre grans quantitats d’energia
tèrmica experimentant xicotets canvis de
temperatura.
Figura 11 La mar té una gran capacitat tèrmica

2.5. Formes de transferència de la calor

La transferència de calor entre dos cossos o sistemes pot produir-se de tres formes
distintes: per conducció, per convecció i per radiació.
2.5.1. Conducció
Si es calfa una vareta de coure per un extrem, en poc de temps tota la vareta s’haurà calfat.
El procés pel qual es transmet calor d’un punt a un altre d’un sòlid és denomina conducció.
La conducció es produeix de la següent forma: Al calfar l’extrem de la vareta, els seus àtoms
comencen a agitar-se i a moure’s més de pressa, augmentant la seua energia cinètica.
Aquests àtoms comencen a xocar amb els àtoms veïns, als que comuniquen part de la seua
energia, i així successivament, fins que l’energia tèrmica es transmet a l’altre extrem de la
vareta (Figura 12).
Figura 12 Propagació de l’energia tèrmica per conducció entre els extrems d’una vareta
També es produeix entre dos cossos sòlids que es toquen: quan un cos sòlid amb major
temperatura toca un altre amb menor temperatura, li passa part de la seua energia, de forma
que el moviment de les partícules d’un sòlid disminueix i la de l’altre augmenta fins que les
temperatures s’igualen.
En la conducció es transmet energia tèrmica, però no matèria.
La distinta capacitat de les substàncies per a conduir la calor rep el nom de conductivitat
tèrmica i ens permet distingir entre materials conductors i aïllants tèrmics.
El conductors tèrmics són totes aquelles substàncies que transmeten ràpidament l’energia
tèrmica d’un punt a un altre. Tenen conductivitats tèrmiques altes. Per exemple, els metalls.
Els aïllants tèrmics són totes les substàncies que transmeten lentament l’energia tèrmica
d’un punt a un altre. Tenen conductivitat tèrmiques baixes. Sol tractar-se de substàncies
poroses o fibroses que contenen aire en el seu interior, com la rajola, la fusta o el suro.
Substància Ag Cu Al Acer Suro Rajola Formi- Fusta Vidre

roja gó
Conductivitat
1,02 0,95 0,57 0,12 0,0001 0,0015 0,002 0,0002 0,002
(cal/ºC ·cm · s)
Taula 2 Conductivitat tèrmica d’algunes substàncies

2.5.2. Convecció
La convecció és el procés pel qual es transfereix energia tèrmica d’un punt a un altre de
qualsevol fluid (líquid o gas) a causa del moviment del propi fluid.
Quan calfes aigua en un recipient, aquesta comença a calfar-se pel fons. En augmentar la
temperatura, l’aigua del fons es dilata i es fa menys densa (hi ha menys molècules per unitat
de volum). Com l’aigua superficial està més freda, és més densa i descendeix, mentre que
l’aigua calenta del fons ascendeix: l’aigua que ha descendit es calfa i la que ha ascendit es
refreda un poc (Figura 13).
Figura 13 Corrents de convecció durant el calfament de l’aigua
La transmissió d’energia tèrmica es produeix d’esta manera mitjançant les anomenades

corrents de convecció o corrents d’ascens i descens del fluid.
En el procés de convecció, es transmet energia tèrmica mitjançant el transport de matèria.
El radiadors que s’utilitzen per a calfar una habitació, el funcionament del circuit de
calefacció d’una vivenda o l’existència de brises i vents es basen en els corrents de
convecció.
2.5.3. Radiació
Situa un termòmetre a una certa distància de la llum de la teua taula d’estudi, com s’indica
en la figura . Després d’uns minuts, podràs observar que la temperatura que marca s’ha
elevat (Figura 14).
Figura 14
En aquest cas, la transferència de calor al bulb no s’ha produït per conducció, ja que l’aire és
un mal conductor de la calor, ni per convecció, perquè el termòmetre no està damunt, sinó
davall del flexo. En aquest cas, las transferència s’explica mitjançant un nou procés de
transmissió de la calor denominada radiació.

Un senzill experiment permetrà aclarir el significat del procés de radiació: si s’introdueix un

termòmetre en una cambra de buit (se li ha extret tot l’aire, Figura 15). I s’encén el flexo,
passat un temps, el mercuri del termòmetre comença a ascendir. Per tant, es pot afirmar
que:
Figura 15
La radiació és el procés de transferència de la calor pel qual els cossos emeten energia que
pot propagar-se pel buit.
L’energia que emeten els cossos per aquest procés es denomina energia radiant. Així, per
exemple, la Terra rep energia radiant procedent del Sol, gràcies a la qual la temperatura del
planeta resulta idònia per a l’existència de la vida.
Tots els cossos radien energia en funció de la seua temperatura. Quant major siga la
temperatura , major serà l’energia de la radiació que els cossos emeten.
Les radiacions es classifiquen segons la seua major o menor energia com s’indica en la
Figura 16.
Figura16 Espectre electromagnètic
La radiació gamma és la que emet més energia i, per tant, la més perillosa. Els nostre ulls
són sensibles a la radiació visible. No obstant això, la nostra pell percep certes radiacions
infraroges com a sensació tèrmica de calor. Les brases d’una xemeneia emeten radiació
infraroja (que percebem com a calor) i radiació visible de llum roig-taronja que els confereix
el seu color característic.

A temperatura normal, el cos humà emet radiació infraroja, per la qual cosa, en absència de
llum, resulta senzill detectar la seua presència mitjançant una càmera d’infrarojos
(Figura 17).
Figura 17 Radiació infraroja que emet un xiquet

Tots el cossos materials absorbeixen radiacions, però també reflecteixen part d’elles.
Els cossos que absorbeixen les radiacions, però reflecteixen molt poques, es perceben com
foscos o negres (si no reflecteixen cap). Al contrari, els cossos que reflecteixen les
radiacions i absorbeixen molt poques, es perceben con clars o blancs (si les reflecteixen
totes). Per aquesta raó, si acostes a una llum un cos pintat de negre i un altre del mateix
metall pintat de blanc, observes que el de color negre es calfa de seguida, mentre que el
blanc roman fred.
2.6. Efectes de la calor sobre els cossos
La variació de temperatura dels cossos no és l’únic efecte observable quan hi ha transmissió
d’energia com calor entre ells. Els efectes més importants que el calor transferit de un cos a
un altre produeix sobre aquests són: els canvis d’estat, la dilatació i la contracció (estudiats
en la unitat 3).

Activitats
Energia
1. Concepte d’energia. Escriu tres exemples diferents als que hi ha en els apunts. Explica
com es produeix la transformació en cada cas.
2. Quines són les propietats de l’energia. Explica-les breument.
3. Completa els buits d’aquest exemple de conservació de l’energia amb les següents
paraules: potencial, pare, velocitat, transferint, fregament.
El pèndol de Newton
En el moviment de les boles es pot vore que l’energia es
transforma. Unes vegades l’energia de les bodes es deu a
la seua ___________ (energia cinètica) i altres vegades a la
posició (energia _________). Les boles a causa del
__________ amb l’aire aniran perdent energia i acabaran
parant-se. Esta energia que se perd, adquireix una forma
que no és útil (no li serveix a les boles per a moure’s) i es
diu que es energia degradada. També podem vore com
l’energia es transfereix d’una bola a un altra. Una xicoteta part de l’energia també s’està
_____________ a l’aire i a les cordes per fregament i açò farà que el sistema se _________
quan les boles perden l’energia que li permetia moure’s.
4. a) Què dos tipus de canvis pot provocar l’energia? Explica’ls.

b) Classifica el següents canvis en mecànics o tèrmics: fusió, estirar un moll, llançar una
pilota, calfar aigua en un perol, solidificació, empentar un objecte, col·locar un refresc en la
nevera.
5. Fes un mapa conceptual de la classificació de l’energia.
Tipus
Definició Exemple
d’energia
Una pilota a 2 m
d’altura.
Potencial
Tenen el cossos en moviment
Estirar un moll
Deguda a la naturalesa elèctrica de la
matèria
Nuclear
Combustió de fusta

Tipus Definició Exemple

d’energia
Tèrmica
Explosió d’un coet
Radiant
7. Explica de forma detallada (vore exercici 3) la conservació d’energia que es produeix en:
a) Deixar caure una pilota de bàsquet.
b) Central hidroelèctrica.
c) Central eòlica.
Energia tèrmica, temperatura i calor
8. Defineix els següents conceptes: energia tèrmica, calor i temperatura.
9. Llig el següent text i respon a les qüestions:
Calor o energia
Les persona diem "Fa calor", "Tinc calor", o "Fa fred", "Tinc fred". En termes científics,
aquestes expressions són incorrectes perquè no fa calor o fred, sinó que hi ha més o menys
energia tèrmica en l'ambient depenent de la temperatura. De la mateixa manera, un cos no
té calor, sinó que té energia tèrmica. Evidentment, no es tracta de canviar la nostra forma de
parlar, sinó simplement de saber parlar i escriure en un context científic.
a) Per què és incorrecte des d’un punt de vista científic les expressions "Fa calor", "Tinc
calor", o "Fa fred", "Tinc fred"? Raona la resposta.
10. Indica si els següents enunciats són vertaders o falsos:
a) Si la temperatura augmenta, les partícules de la matèria es mouen més lentament.
b) Si dos cossos tenen la mateixa temperatura, les seues partícules posseeixen la mateixa
energia tèrmica.
11. Com et pots assegurar que dos cossos que estan en contacte es troben en equilibri
tèrmic?
12. Llig les següents opcions i tria la que consideres més correcta, raonant la resposta.
Quan un cos està més calent que un altre, volem dir que:
a) La seua temperatura és major. b) Conté més calor
c) La seua energia interna és menor. d) La seua energia tèrmica és major
13. Des d’un punt de vista científic, és correcte afirmar que els objectes tenen calor? Raona
la teua resposta.
14. Què relació hi ha entre la temperatura i l’energia interna o tèrmica d’un cos? I entre
l’energia interna i la calor?

15. Completa el text següent amb les següents paraules: calor, transferència, temperatura,
cedeix.
Refredament del cafè
Si deixes refredar un cafè molt calent en una sala, este
____________ la seua energia interna, mitjançant un flux de
________, a l'ambient proper, la sala, que guanya energia
interna. La ______________ dura fins que la
_______________ del cafè aconsegueix la mateixa que
l'ambient. Malgrat açò, la temperatura i l'energia de tot
l'ambient de la sala no varien, ja que és molt major que la
tassa.
16. Fes un diagrama de la transferència d’energia que existeix quan calfem un olla amb
aigua en la cuina i redacta l’explicació.
17. Fes un diagrama de la transferència d’energia que existeix quan col·loquem un refresc
en la nevera. i redacta l’explicació
18. Llig el text següent i fes l’activitat:
El ventall
Quan ens ventem sentim fresc. Pel que sembla
açò no perjudica a ningú, més aviat al contrari,
tots els presents es beneficien de refredar l'aire
de la sala.
Per què sentim fresc quan ens ventem? L'aire
que està en contacte directe amb la nostra cara
augmenta la seua temperatura i forma una
espècie de màscara d'aire calent que "ens dóna
calor", és a dir impedeix que seguim cedint
energia. En ventar-nos llevem la màscara d'aire calent que envolta la nostra cara i, aquesta
es posa en contacte amb noves porcions d'aire a menys temperatura a les quals se'ls cedeix
energia. Per açò el nostre cos es refreda i sentim fresc.
L'acció dels ventalls accelera el moviment de l'aire i fa que la temperatura s'equilibre
prompte en tota la sala. Els propietaris i propietàries dels ventalls se senten millor a costa de
l'aire més fresc que envoltava a la resta del públic.
a) Fes un diagrama d’energia en la que s’explique per què sentim fres quan ens
ventem?
b) Per què fa més fred quan bufa el vent o són perilloses les corrents d’aire per als
refredats?

19. Llig el següent text i respon a les qüestions:

La botija de l'oncle Ramón
L'oncle Ramón era un ancià simpàtic i bondadós, però s'aferrava als
seus costums i difícilment les canviava.
En arribar l'estiu tenia sempre un parell de botiges plenes d'aigua en
un lloc molt bé ventilat, amb els quals calmar la set dels quals
passaven al costat del camí, al costat de la seua casa. Li deien que
en la nevera l'aigua es refreda més, però l'oncle Ramón preferia els
seus càntirs.
El secret de l'acció refrigerant del càntir és molt senzill. Aquest
recipient està fet d'argila porosa i, per açò, l'aigua ix cap a fora i
s'evapora a poc a poc. L'energia necessària per a l'evaporació la pren de l'aigua i els
voltants, disminuint-los la temperatura.
L'oncle Ramón sabia, per experiència, que l'alta temperatura de l'aire i el vent afavoreixen el
refredament de l'aigua. En els dies amb molta humitat, per contra, l'aigua es refreda poc.
a) Per què la major temperatura i el vent refrigeren més l’aigua de la botija?
b) Per què en els dies humits el refredament és menor?
c) Per què l’oncle Ramón posa la botija en un lloc molt ventilat?
Termòmetres i escales termomètriques
20. En quina propietat de la matèria es basa en funcionament dels termòmetres?
21. Per què penses que ha de ser tan fi el tub interior que conté el líquid usat en un
termòmetre tradicional?
22. a) En què punts de referència es bassa cada escala termomètrica?
b) Per què creus que l’escala Fahrenheit es poc pràctica?
c) Mesurem la temperatura d’una substància amb dos termòmetres diferents, un de mercuri i
l’altre d’alcohol. Indicaran la mateixa temperatura? Raona la resposta.
d) Per què els científics han pres com a unitat de temperatura el Kelvin?
e) Realitza les següents conversions d’unitats:
1) 25 ºC a K 2) -173 ºC a K 3) 200 K a ºC 4) 50 K a ºC 5) 25 ºC a ºF 6) 80 ºF a ºC
23. Busca informació, en llibre o internet, sobre diversos tipus de termòmetres (de mercuri,
clínic, de màxima, de mínima, de màxima i mínima, metàl·lic, de resistència elèctrica, etc.)
24. Quin tipus de termòmetre empraries per a esbrinar la temperatura d’un congelador, de
mercuri o d’alcohol?
25. Poden haver temperatures absolutes negatives? Per què?

26. Llig el text següent i fes l’activitat:

Majors diferència de temperatura
La major diferència de temperatura anual es va registrar entorn del "Pol del fred" siberià, a
Rússia Oriental. En Verkhoyansk la temperatura va variar des de -68 ºC a 37 ºC.
La major i menor temperatura en un sol dia va ser de 7 ºC a -49ºC, respectivament en
Browning, Montana (EUA), els dies 23-24 de gener de 1916.
La temperatura més alta registrada a Espanya va ser 51 ºC, 30 de juliol de 1876,
contraposant-se amb la mínima de -32 ºC en Llac Estrangento (Lleida), el 2 de febrer de
1956. El major contrasta de temperatures registrat en un mateix dia va tenir lloc el 8 de
febrer de 1961 a Molina de Aragó (Guadalajara), amb una màxima de 19,2 ºC i una mínima
de -10,2 ºC.
Calcula les diferències de temperatura en : a) Verkhoyansk, b) Browning , c) Molina d’Aragó.
Expressa el resultat en º C i en K.
Quantitat de calor transferia en intervals tèrmics
27. Què significa que la capacitat calorífica del gel siga de 2100 J/kg ºC?
28. Es necessiten 4470 J per elevar 5 ºC una massa de 2 kg d’una substància. Determina la
seua capacitat calorífica específica. De quina substància pot tractar-se?
29. Quina energia es necessita per a elevar 30 ºC la temperatura de 200 g d’aigua?
30. Quant s’eleva la temperatura de 2,5 L d’aigua si li comuniquen una energia de 57475 J?
31. Per què es refreda més la beguda continguda en un got amb un glaçó de gel a 0 ºC que
amb la mateixa quantitat d’aigua líquida, també a 0 ºC?. Nota: Consulta la taula de les
capacitats calorífiques.
32. Un quilogram d’alumini i un quilogram d’aigua reben la mateixa quantitat d’energia
tèrmica. En quina de les dues substàncies es produirà un major augment de temperatura?
Formes de transferència de la calor
33. Completa les següents frases:
a) La calor pot transferir-se per ____________ , per ______________ i per ____________.
b) El caldo en l’interior d’una casserola al foc es va calfant en la seua totalitat per
________________.
c) La calor de l’interior d’una vivenda pot transferir-se a l’exterior a través de portes,
finestres, parets i sostres per _____________.
d) L’energia tèrmica procedent del Sol arriba fins nosaltres per _______________.
34. Explica com es produeix la conducció de la calor en els sòlids.
35. Cita tres substàncies conductores de la calor i tres substàncies aïllants.
36. Classifica les distintes substàncies que apareixen en la taula de conductivitats tèrmiques
de la pàg. 133 en dues categories: bons conductors i bon aïllants tèrmics. Tria la millor
substància de cada categoria.
37. Per què l’energia que ens arriba del Sol no es transmet per conducció o convecció?

38. Què és la radiació infraroja? Cita tres cossos que l’emeten.

39. Per quin motiu se solen col·locar els radiadors davall de les finestres? Què ocorreria si
situàrem els radiadors d’una vivenda a prop del sostre en compte de a nivell del sòl?
40. Quan agafes una tassa que conté un líquid calent, quin és el procés de transmissió de
calor que explica que la superfície externa de la tassa també estiga calenta? A la vista de la
taula de conductivitats tèrmiques, seria millor o pitjor que la tassa fóra d’alumini?
41. Si guardes aigua, sucs o refrescos en el frigorífic:
a) Què beguda es refrescarà més ràpidament, una envasada en llanda o una envasada en
vidre?
b) Quin es calfarà abans una vegada fora de la nevera?
42. Realitza un treball sobre l’eficàcia tèrmica de la teua pròpia casa, assenyalant quins
elements eviten pèrdues de calor i quins haurien de millorar-se. Indica també quines
mesures adopteu a casa per a estalviar energia.
43. Si sostens una barra de coure recolzant un dels seus extrems sobre un bloc de gel,
observaràs que es refreda ràpidament. Explica el procés.
44. Si col·loques la teua mà al costat d’una flama (sense tocar-la), no et cremes, però si la
poses per damunt de la flama si et cremes. Quin és el motiu?
45. En el països nòrdics, les construccions de fusta són molt habituals. Sabries explicar per
què?
46. Per quina raó les finestres de doble envidrament constituïxen un eficaç aïllant tèrmic?
47. Esbrina con són els perfils dels marcs de les finestres anomenats “ruptura de pont
tèrmic”. Quins avantatges ofereixen?
48. Per què es posa en circulació l’aigua d’un circuit tancat de calefacció en encendre la
caldera?
49. Raona i explica la teua resposta a la pregunta següent:
Quan es posa a refredar una beguda entre glaçons de gel, es transfereix el fred dels glaçons
a la beguda o, al contrari, es transfereix la calor de la beguda als glaçons de gel?
50. Es millor aïllant tèrmic una rajola massissa o una rajola amb buits?

51. Completa els buits del següent text amb les següents paraules: calfen, eleven,
convecció, fred i calent.
El vent
Recorda que el vent es originat per les corrents de _____________ en què les masses
d’aire que _________ el sòl perden densitat i s’_________, i l’aire més _____ ocupa l’espai
que ha deixat l’aire __________.
52. Per què quan en una habitació tancada està connectada la calefacció, i fora de la
habitació no hi ha, s’observa que per baix de la porta entra una corrent d’aire?
53. A que es degut el tir de les xemeneies?
54. Llig els següent text i respon a les qüestions:

El color dels teixits
Benjamim Franklin (1760-1790) insigne lluitador per la independència dels Estats Units, que
es va immortalitzar com a físic amb la invenció del parallamps, explica el següent
experiment que ell va realitzar:
"Vaig agafar a un sastre uns quants trossos de tela quadrats. Entre ells els havia de color
negre, blau fosc, verd i altres colors i tonalitats. Un matí de clar sol, vaig posar tots aquests
trossos sobre la neu. Al cap d'unes hores, el tros negre, era tant el que s'havia enfonsat, que
els rajos de sol no arribaven ja a ell; el blau fosc s'havia enfonsat quasi tant com el negre i
els altres colors, com més clars, menys es van enfonsar. El blanc es va quedar en la
superfície, és a dir, no es va enfonsar en absolut.”
a) A què es deu el que va observar Franklin?
b) Què colors són els més adequats per a la roba estival?
c) Per què se pinten de blanc les cases dels pobles de zones càlides?
Efectes de la calor sobre els cossos

55. Què són els canvis d’estat? Defineix breument cada canvi.
56. Al bullir l’aigua , per què la temperatura es manté constant en el procés d’ebullició? En
què moment tornarà a augmentar la temperatura?
57. Utilitza la teoria cinètica per a interpretar la fusió d’una substància.
58. Què és la dilatació? I la contracció?

59. Posa un exemple de dilatació i contracció d’un sòlid i un altre de dilatació i contracció
d’un líquid.
60. Completa els buits del següent text amb les següents paraules: dilata, refreda, calent i
contrauen.
Els gots es dilaten
Segur que alguna vegada has vist com es trenca o s'esquerda un got de vidre molt
__________ si es _________ ràpidament amb aigua. El vidre del got s'ha __________ i, si
ho posem en contacte amb aigua més freda, les diferents capes de vidre es
______________ amb diferent intensitat, amb el que la tensió originada pot esquerdar-ho.

61. Realitza el següent encreuat:
ENERGIA
3 4 5
6 7 8
10
11
12
13 14
15 16
17
18
19 20
21
22
23
24
25

Horitzontal
2. Unitat d'energia del Sistema Internacional. El seu símbol es J.
3. Es l'energia deguda a la superposició d’un camp magnètic i un elèctric.
7. És l'energia que procedeix de les ones electromagnètiques, com la visible i els
rajos X.
9. És la transferència d’energia d’un sistema o cos que es troba a major temperatura a
un altre de menor temperatura.
13. És un tipus d'energia potencial pròpia dels cossos que, desprès de deformar-se,
recuperen la forma inicial. S’acumula mentre el cos està deformat i es manifesta quan
recupera la forma inicial
16. Propietat de l'energia que fa que tota l'energia transferida no siga útil, part d'ella es
dispersa en forma de soroll i calor.
18. És l’energia que prové de les forces que permeten la unió de les partícules que
formen el nucli (protons i neutrons). Es posa de manifest quan es trenquen estos
enllaços.
22. Estat al que arriben dos sistemes o cossos que es troben a diferent temperatura quan
entren en contacte, el de major temperatura transfereix energia tèrmica al de menor
temperatura fins aconseguir la mateixa temperatura.
23. Es l'energia deguda als enllaços que mantenen units els àtoms entre si per a formar
molècules. Es posa de manifest quan es trenquen estos enllaços.
24. Procés pel qual es transfereix energia tèrmica d’un punt a un altre de qualsevol fluid
(líquid o gas) a causa del moviment del propi fluid.
25. És l'energia deguda a la naturalesa elèctrica de la matèria, composta per protons i
electrons. Pot procedir tan de càrregues en repòs (energia electrostàtica) com de
càrregues en moviment (energia de la corrent elèctrica)
Vertical
1. Energia que tenen els cossos que estan a una cert altura del sòl. S’acumula mentre
el cos està en eixa posició i es manifesta quan el cos canvia de posició.
4. Propietat de l'energia que fa que puga canviar d'una a altra.
5. Substàncies que transmeten ràpidament l’energia tèrmica d’un punt a un altre. Tenen
conductivitats tèrmiques altes
6. Capacitat que tenen els cossos per a produir canvis en ells mateixos o en altres
cossos.
8. És l’energia cinètica mitjana de les partícules que formen les substàncies. També rep
el nom d'interna.
10. Propietat de l'energia que es basa en el pas d'un cos a un altre.
11. Substàncies que transmeten lentament l’energia tèrmica d’un punt a un altre. Tenen
conductivitat tèrmiques baixes. Sol tractar-se de substàncies poroses o fibroses que
contenen aire en el seu interior, com la rajola, la fusta o el suro.
12. Antiga unitat d'energia, és la quantitat d’energia necessària per augmentar la
temperatura d’1 g d’aigua pura 1ºC. La relació amb el joule és: 1 cal =4,18 J.
14. Procés pel qual es transmet calor d’un punt a un altre d’un sòlid.

15. Energia que tenen els cossos en moviment

17. És l'energia que procedeix de les ones sonores.
19. Propietat de l'energia que afirma que esta ni es crea ni es pot destruir, només es
transforma.
20. És la mesura de l'energia tèrmica d'una substància.
21. Procés de transferència de la calor pel qual els cossos emeten energia que pot
propagar-se pel buit.

Fisica Quimica 2eso c1617 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fisica Quimica 2eso c1617 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Física i Química

IES CAMP DE MORVEDRE

Departament de Física i Química

Alumn@: _____________________________________________ Grup: _____

1. Concepte de matèria, sistema material i substància ..................................... 19

2. Propietats de la matèria ................................................................................ 20

2.1. Propietats generals de la matèria ........................................................... 20

2.2. Propietats característiques de la matèria ............................................... 20

2.3. Propietats quantitatives i qualitatives de la matèria ............................... 20

3. Magnitud, unitat i valor .................................................................................. 21

4. Sistema internacional d’unitats ...................................................................... 21

4.1. Altres unitats diferents a las del sistema internacional ........................... 22

5. Unitats de longitud, superfície, volum, capacitat, massa i temps .................. 22

5.1. Longitud .................................................................................................. 22

5.2. Superfície ............................................................................................... 22

5.3. Volum .................................................................................................... 23

5.4. Capacitat ................................................................................................ 24

5.5. Longitud .................................................................................................. 24

5.6. Temps .................................................................................................... 24

6.1. La densitat amb la temperatura i la pressió ........................................... 25

7. Canvis d’unitats amb factors de conversió .................................................... 25

7.1. Ús de factors de conversió per a la resolució de problemes .................. 27

8. Notació científica ........................................................................................... 28

9. Regles, normes i recomanacions de noms i símbols de les unitats del SI..... 29

Activitats complementàries ................................................................................ 50

1. Els estats d’agregació de la matèria ............................................................. 55

2. La teoria cinètica de la matèria ..................................................................... 55

2.1. Fets i observacions ................................................................................ 55

2.2. Comportament de la matèria. Teoria cinètica ........................................ 56

2.3. Els estats de la matèria i la teoria cinètica ............................................. 57

3. Expansió i compressió dels gasos ................................................................ 57

4. Modificació del volum degut a variacions de temperatura ............................ 57

5. Pressió d’un gas ............................................................................................ 58

6. Canvis d’estat ................................................................................................ 58

6.1. Diferència entre vaporització, evaporació i ebullició .............................. 58

6.2. El punt de fusió i d’ebullició .................................................................... 58

6.3. Els canvis d’estat i la teoria cinètica ....................................................... 59

6.4. Gràfiques i canvis d’estat ....................................................................... 61

6.5. Calors latents de canvi d’estat ............................................................... 61

7. Propietats característiques de la matèria i teoria cinètica ............................. 62

7.1. Comportament anòmal de l’aigua ........................................................... 62

Activitats complementàries ............................................................................... 75

1. Estructura atòmica de la matèria ................................................................... 77

1.1. Un poc d’història de la matèria ................................................................ 77

1.2. Els fenòmens elèctrics de la matèria ....................................................... 79

1.2.1. Fenòmens electrostàtics en el teu entorn ..................................... 79

1.2.2. La càrrega elèctrica ...................................................................... 79

1.3. Els components de l’àtom ....................................................................... 80

1.3.1. Els electrons .................................................................................. 80

1.3.2. Experiència de Rutherford. Els àtoms estan pràcticament buits... 80

1.3.3. Els protons .................................................................................... 81

1.3.4. Els neutrons .................................................................................. 81

1.4. Model planetari de l’àtom ........................................................................ 82

1.5. Model de capes electròniques de l’àtom ................................................. 82

1.6. Els ions .................................................................................................... 83

1.7. Identificació dels àtoms ........................................................................... 84

1.8. Isòtops ..................................................................................................... 85

2. La taula periòdica .......................................................................................... 85

2.1. Organització de la taula periòdica dels elements ................................... 85

3. Agrupacions dels àtoms en la matèria .......................................................... 89

4. Elements i compostos dels elements i compostos químics més 90

4.1. Símbols dels elements més representatius ............................................ 90

4.2. Fórmules dels compostos més representatius ....................................... 90

Alumn@: _________________________________________ Grup: _