L’avaluació és una necessitat inherent a

Avaluació
tot procés d’ensenyament i d’aprenen-
tatge; una font d’informació que ens per-
met reforçar el desenvolupament de les
capacitats de l’alumnat i compartir amb
aquest la satisfacció pels èxits aconse-
guits.
Amb aquest material volem contribuir a
aquesta tasca mitjançant quinze proves
que faciliten un seguiment individualit-
zat. En aquestes, s’hi recullen els con-
tinguts fonamentals de cada unitat del
llibre, d’acord amb els objectius establits
en la programació de la unitat.
També s’hi inclou:
• Una prova d’avaluació inicial
• Una prova d’avaluació final
• Registres d’avaluació trimestrals
• Les solucions de totes les proves
 AVALUACIÓ INICIAL AV I
Llengua
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Llig el text i fes les activitats.

Anàvem d’excursió
No fa molt de temps, vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. El profe, les excursions
amb autobús, les anomena eixides. Vam parar en una font per a beure aigua i omplir-ne
les cantimplores. Tots teníem set. A la mateixa vorera hi havia una botiga i ens va donar
permís per entrar-hi. Estrella va comprar una cistella menuda de palla, perquè sa mare
guardara el xocolate i el posara damunt la taula com la fruita.
—Al rebost està molt alt i no en puc agafar.
Després el mestre Carles ens va cridar. No acabàvem d’eixir de la botiga. Tothom volia
comprar moltes coses. La senyora de la botiga va vendre tots els gelats que tenia. Alguns ja
no vam poder triar.
—Pareu ja. Per a vosaltres anar de viatge és comprar el que siga i llepar gelats. Anem o
se’ns n’anirà el matí.
Vam continuar caminant. La muntanya encara quedava prou lluny de l’escola.

Adaptat d’Ales de mosca per a Àngel. Fina Casalderrey. Ed. Anaya.

• On anaven d’excursió?
• Amb què viatjaven?
• On van parar?
• Què hi havia a la vorera?
• Què va comprar Estrella?
• Per què la va comprar? © GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

• En la lectura apareix la paraula rebost, busca-la en el diccionari i escriu el significat que té.

2 La paraula xocolate pertany al camp semàntic dels dolços. Completa la graella amb tres
paraules de cada camp semàntic.

Dolços
Fruita
Verdura

72
 AVALUACIÓ INICIAL Llengua AV I

3 Localitza en el text i copia dues paraules agudes i dues més planes.

Agudes: Planes:

4 Escriu el nom de la botiga on vénen aquests productes.

gelats: sabates:
fruita: carn:

5 Escriu el plural d’aquestes paraules.

botiga: piga:
xica: barca:

6 Convertix aquesta oració enunciativa afirmativa en enunciativa negativa, després en

interrogativa i finalment en exclamativa.
– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal.

7 Completa amb un subjecte o un predicat segons corresponga.

– La senyora de la botiga .
– va comprar una cistella de palla.

8 Substituïx les paraules subratllades pel pronom personal adequat.

– Carles ens va cridar perquè eixirem de la botiga.
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

– Estrella i jo no vam poder triar els gelats.

9 Localitza en el text i escriu dos verbs que pertanguen a cada una d’aquestes conjugacions.

1a conjugació:

2a conjugació:

3a conjugació:

73
 UNITAT 1
AV
Llengua
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Ordena alfabèticament aquestes paraules. Després, subratlla les que es troben en el

diccionari entre llitera i lluny.
llunyà – lent – lliure – llamp – lladruc – luxe – llum

2 Amb l’ajuda del diccionari, classifica aquestes paraules.

feliç – festa – fondre – fanal – fantàstic – felicitar – fàcil – fer – font
Noms:
Verbs:
Adjectius:

3 Quina entrada has de buscar en el diccionari per a saber el significat de cada una
d’aquestes paraules?
nevava: núvols:
netes: cadires:
cantaré: contenta:

4 Classifica les paraules d’aquesta oració segons el nombre de síl·labes.

– Aquella xiqueta morena jugava molt bé a escacs.
Monosíl·labes:
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

Polisíl·labes:

5 Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i digues si són agudes, planes o esdrúixoles.
addicte: plana
ací:
òliba:
nata:
carícia:

6 Unix les síl·labes tòniques anteriors i escriu la paraula que resulta.

74
 UNITAT 1 Llengua AV

7 Completa la graella d’aquestes situacions de comunicació.

a) Pels altaveus ens avisen que tanquen l’hipermercat.
b) Una revista publica els resultats de les eleccions.
c) Un camió de bombers passa amb llums i sirena connectades.
d) La veïna ens demana que baixem el volum de la ràdio.
e) Un conductor connecta l’intermitent dret del cotxe.
Emissor Receptor Missatge
qui parla pel micròfon els clients hora de tancament

8 Quines de les oracions anteriors indiquen situacions de comunicació verbal?

9 Recorda una situació que hages viscut i que penses que siga interessant i respon aquestes
qüestions.
• On va ocórrer?
• Quan va ocórrer?
• Qui vau ser els protagonistes?
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

10 Fes una narració de sis línies en què contes la situació anterior.

75
 UNITAT 2
AV
Llengua
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Amb l’ajuda del diccionari, completa l’encreuat amb els sinònims d’aquestes paraules.
1 3
1. Excel·lent
M S 4
2. Immens 5 Q
3. Paréixer
2 7 T
4. Menut
5. Protesta 6 F N
6. Imaginari
7. Breu
8. Rar 8 E N Y

2 Accentua aquestes paraules i subratlla les que porten l’accent obert.

balo – area – minim – ecologic – enten – violencia – autobus – anega
avaluacio – despres

3 Explica per què aquestes paraules no porten accent gràfic: balons, puça, Ferran.

4 Pensa i escriu:
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

Dues paraules agudes amb accent:

Dues paraules planes sense accent:
Dues paraules esdrúixoles:

5 Completa cada oració amb la paraula corresponent.

(dóna-dona) – El meu germà no em les pintures.
(és-es) – Joana llava els cabells sovint.
(són-son) – Manel i Cèlia germans bessons.
(té-te) – Miquel unes sabatilles noves.

76
 UNITAT 2 Llengua AV

6 Llig aquestes situacions de comunicació i respon les preguntes.

a) Pels altaveus de l’estació s’avisa de l’arribada d’un tren.
b) Una conductora connecta l’intermitent del cotxe abans de girar.
c) L’AMPA del col·legi envia una citació a casa.
d) La sirena del col·legi sona a l’hora de l’eixida.
e) La meua germana ha publicat un article en la revista del col·legi.
f) Per la ràdio del cotxe he escoltat música.
g) Al pas a nivell, la campana sona i les llums estan intermitents.
• En quines situacions es fa servir la comunicació verbal?
• En quines d’aquestes s’usa la llengua escrita?
• I en quines s’usa la llengua parlada?

7 Ordena els paràgrafs de la narració. Després, subratlla les expressions de temps que hi trobes.

A penes els va veure, un jove se’n va posar a la boca un de verd i li va trobar gust
de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa.

Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, però aquell nú-
vol no ha tornat a passar mai més per Piombino, ni per cap altre lloc.

Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans d’u-
na pedregada, però eren de tots els colors.

A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou
com per omplir-se’n les motxilles.

Al cap d’un moment, tots al carrer se n’omplien les butxaques.

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

Adaptat de Contes per telèfon. Gianni Rodari. Ed. Joventut.

8 Pensa què vas fer el diumenge passat i escriu-ne el relat. Recorda que has d’utilitzar ex-
pressions temporals.

77
 UNITAT 3
AV
Llengua
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Relaciona les paraules que són antònimes.

construir recordar abaixar empobrir

apujar oblidar

enriquir empitjorar
millorar anul·lar confirmar destruir

2 Torna a escriure text substituint les paraules destacades per antònims.

Era un dia alegre i lluminós però fresc. Havíem decidit d’anar a la mar amb la barca
vella que, malgrat ser xicoteta, ens donava molta seguretat. La coneixíem molt i, a
més, sabíem que la seua estructura era forta.

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

3 Subratlla les paraules d’aquest text que tenen diftong i encercla les que tenen hiat.

Aquell poble era un testimoni del passat. S’estenia al peu de la serra, i un riu el voreja-
va. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Al-
guns arbres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaça, un vell roure propor-
cionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser
centenaris. Les fulles es movien lleument al pas d’un aire inquiet que hi jugava.

78
 UNITAT 3 Llengua AV

4 Senyala els grups de paraules que formen oracions.

❏ La tia de Ferran llibres antics fenomenals.
❏ Tinc gana.
❏ Però no perquè nosaltres allà dalt.
❏ Un dia d’aquests hem d’anar.
❏ Un dia d’aquests hem d’anar al castell de santa Bàrbara.
❏ La teua gossa menja una barbaritat.
❏ La teua gossa.

5 Localitza i subratlla el subjecte (S) i el predicat (P), i encercla’n els nuclis.

Els alumnes de cinqué hem visitat Xixona.
S P
– Els dos xiquets volien la mateixa bici.

– Ha arribat prompte l’autobús.

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric.

– Aquell prestatge suporta molt de pes.

6 Anota quin tipus de narrador (1a o 3a persona) té cada text. Després, subratlla les
paraules que t’han servit per diferenciar-lo.

_________________________________
Estaven reunits els animals davant el
lleó, rei de tots ells. Aquest volia saber
com eren les persones i li va demanar al
bou que l'informara. Després de con-
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
_______________________________
Aquella vesprada era la semifinal. Ens
enfrontàvem l'equip Camacuc, de cin-
qué curs, contra Els Daurats, de sisé i
els nostres rivals se sentien guanya-

sultar els reunits, li va dir que, segons dors segurs.

deia la serp, la pitjor bèstia i la més falsa Així anaven els ànims quan, una hora
que viu al món és l'home. El lleó li va abans de començar el partit, van vin-
preguntar per quin motiu deia això... dre a buscar-me la tutora i Lluís.

7 Torna a escriure el segon text canviant el punt de vista del narrador.

79
80
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
09
08
07
06
05
04
03
02
01
NOM

Llig els textos narratius presentats amb l’entonació,

la pronúncia i el ritme adequats.

Comprén els textos presentats i respon preguntes so-

bre el sentit global d’aquests.

Utilitza el diccionari com a mitjà per a la resolució de

dubtes i l’obtenció de informació.

Incorpora paraules sinònimes i antònimes en les pro-

duccions pròpies.

Identifica les paraules agudes, planes i esdrúixoles

i les normes d’ús de l’accent gràfic i les incorpora en
les produccions pròpies.

Diferencia el significat de paraules amb accent diacrí-

tic.
 Accentua correctament paraules amb diftong i hiat.

Identifica els elements i els diferents tipus de comu-

nicació.

Reconeix el subjecte i el predicat i identifica la fun-

ció que tenen en una oració.

Redacta textos de tipologia diversa prenent com a

mostra els models presentats.

S’expressa de forma acurada, a partir de models, en

les situacions comunicatives orals plantejades.
OBSERVACIONS
UNITATS: 1-3

81
 Solucions

AV INICIAL

11. Anaren a la muntanya d’Acibal. 17.

Viatjaven amb autobús. Emissor Receptor Missatge
Van parar en una font.
resultats de
Hi havia una botiga. la revista els lectors
les eleccions
Va comprar una cistella menuda. camió de els altres
emergència
Perquè sa mare guardara el xocolate. bombers conductors
Rebost: lloc on es guarden els aliments que no baixar el volum
la veïna nosaltres
cal guardar en la nevera. de la ràdio
els altres
12. Resposta model. conductor gir a la dreta
conductors
Dolços: ensaïmada, galeta, torró.
Fruita: albercoc, caqui, maduixa. 18. A, b, d.
Verdura: albergínia, carxofa, espàrrec. 19. Resposta oberta.
13. Resposta model. 10. Resposta oberta.
Agudes: excursió, autobús.
Planes: anàvem, eixida.
14. Gelateria, fruiteria, sabateria, carnisseria. UNITAT 2
15. Botigues, xiques, pigues, barques.
11. 1 3
16. – No vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal.
– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal? M S 4
– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal! A 5 Q U E I X A
17. Resposta oberta. G M I
18. – Ell ens va cridar perquè eixirem de la botiga. N 2 B 7 C U R T
– Nosaltres no vam poder triar els gelats. I E L O
19. Resposta model. 6 F A N T A S T I C
1a conjugació: anar, anomenar. I O R E
2a conjugació: fer, beure.
3a conjugació: omplir, eixir. C R T
M
8 E S T R A N Y

12. Baló, àrea, mínim, ecològic, entén, violència,

UNITAT 1
11. Lent, lladruc, llamp, lliure, llum, llunyà, luxe.
12. Noms: festa, fanal, font.
Verbs: fondre, felicitar, fer.
Adjectius: feliç, fantàstic, fàcil.
13. Nevar, net, cantar, núvol, cadira, content.
14. Monosíl·labes: molt, bé, a.
Polisíl·labes: aquella, xiqueta, morena, jugava,
escacs.
15. Ací: aguda; òliba: esdrúixola; nata: plana; carí-
cia: esdrúixola.
16. Diccionari.
autobús, ànega, avaluació, després.
13. Balons i Ferran: perquè són agudes i no acaben
en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in ni en vocal. Puça: no
s’accenta perquè és plana i acaba en vocal.
14. Resposta oberta.
15. – El meu germà no em dóna les pintures.
– Joana es llava els cabells sovint.
– Manel i Cèlia són germans bessons.
– Miquel té unes sabatilles noves.
16. En a, c, e, f. En c, e. En a, f.
17. A penes els va veure, un jove se’n va
posar a la boca un de verd i li va trobar
2
gust de menta. Un altre va provar un
gra roig i tenia gust de maduixa.

82
 Encara hui, hi ha molta gent que
espera que del cel caiguen confits,
5 però aquell núvol no ha tornat a
passar mai més per Piombino, ni
per cap altre lloc.
Una vegada, a Piombino, van ploure
confits. Queien grossos com els
1 – Un dia d’aquests hem d’anar.
grans d’una pedregada, però eren
de tots els colors.
A la vesprada, quan els xiquets eixiren
4 de classe, encara en van trobar prou
com per omplir-se’n les motxilles.
Al cap d’un moment, tots al carrer se
3 n’omplien les butxaques.
UNITAT 3
11. Construir – destruir, apujar – abaixar, enriquir
– empobrir, recordar – oblidar, millorar – em-
pitjorar, anul·lar – confirmar.
12. Era un dia trist i fosc però calorós. Havíem de-
cidit d’anar a la mar amb la barca nova que,
malgrat ser gran, ens donava poca seguretat.
La coneixíem poc i, a més, sabíem que la seua
estructura era dèbil.
13. Aquell poble era un testimoni del passat.
S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava.
Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien
les teulades marrons i irregulars. Alguns ar-
bres fruiters destacaven als horts. Al centre de
la plaça, un vell roure proporcionava ombra a
tres vellets amb boina que sostenien els seus
anys amb bastons potser centenaris. Les fulles
es movien lleument al pas d’un aire inquiet
que hi jugava.
14. – Tinc gana.
– Un dia d’aquests hem d’anar al castell de
– santa Bàrbara.
– La teua gossa menja una barbaritat.
15. – Els dos xiquets volien la mateixa bici.
S P
– Ha arribat prompte l’autobús.
P S
– Ells han telefonat a l’Hemisfèric.
S P
– Aquell prestatge suporta molt de pes.
S P
16. Narrador extern:
Estaven reunits els animals davant el lleó, rei
de tots ells. Aquest volia saber com eren les
persones i li va demanar al bou que l'informa-
ra. Després de consultar els reunits, li va dir
que, segons deia la serp, la pitjor bèstia i la
més falsa que viu al món és l'home. El lleó li va
preguntar per quin motiu deia això...
Narrador intern:
Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfron-
tàvem l'equip Camacuc, de cinqué curs, contra
Els Daurats, de sisé i els nostres rivals se sen-
tien guanyadors segurs.
83
 Tractament
de la diversitat
Atendre la diversitat de l’alumnat i acon-
seguir una millora dels seus resultats
acadèmics requerix l’adopció de certes
mesures pedagògiques.

Les propostes que es recullen en aquest

quadern tenen aquesta finalitat, i es
concreten en dos tipus d’activitats:

• De reforç (AR)
• D’ampliació (AA)
En tots dos casos es recullen, unitat per
unitat, els continguts del llibre de l’alum-
nat.

Queda a judici del professorat la conve-

niència d’aplicar-les als diferents alum-
nes, segons les necessitats específi-
ques de cada un.
 UNITAT 1
AR
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Busca en el diccionari i escriu:

Tres noms que comencen per b:
Tres verbs que comencen per h:
Tres adjectius que comencen per v:

2 Busca en el diccionari i identifica:

– les paraules guia de la pàgina en què es troba el significat de la paraula llàgrima.
– quants significats té la paraula monstre.
– el significat de les abreviatures que apareixen en l’entrada martell.

3 Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules.

cosí – tancades – forner – matemàtiques – pedres – oceà – hivern

càmera – rostre – bolígraf – clàssica

4 Completa les oracions amb les paraules esdúixoles de l’activitat anterior.

– Mon pare s’ha comprat una de fotos digital.

– Demà hem de portar fets els exercicis de .
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
– Cada dia el iaio escolta música mentre llig el diari.

5 Subratlla l’emissor (E) i el receptor (R) i encercla el missatge de cada situació de

comunicació, segons el model.

– El carter digué a ma mare que portava una carta urgent.

E R

– Joana va comentar a Pere que no li havia agradat la pel·lícula.

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a l’alumnat de primer cicle.

86
 UNITAT 1
AA
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Completa la graella amb l’ajuda del diccionari.

Paraules Entrada diccionari Paraules guia Abreviatura

ametlers ametler
engolíem
llanternes
tranquil·letes
vivia

2 Obri el diccionari per la lletra b. Busca i anota cinc paraules agudes, cinc planes i cinc més
d’esdrúixoles.
Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:

3 Sovint fem gestos per a comunicar-nos o per reforçar la comunicació verbal. Descriu com
comunicaries a algú, sense utilitzar paraules, aquestes idees.
No vull una cosa:
Silenci:
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

El iaio està adormit:

He menjat prou i estic ple:

4 Amplia aquesta narració.

Una colla d’amics troba una tortuga de 3 kg de pes a la marjal, mentre feia una excursió
diumenge passat.

87
 UNITAT 2
AR
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Relaciona les paraules sinònimes.

unió calent
riallera espavilat
ric nexe
càlid alegre
despert adinerat

2 Escriu un sinònim de cada paraula destacada.

– La meua motxilla és distinta a la teua.
– Va dibuixar una embarcació pirata.
– Estava molt content amb el seu regal.

3 Posa l’accent corresponent a aquestes paraules

parentesi – tambe – tunica – debil – canço – tonic – clinica – submari
carrec – manega – misterios – telefon

4 Classifica les paraules anteriors.

Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
5 Posa, si cal, l’accent diacrític sobre les paraules destacades.
– Aquell xiquet sempre em dona els cromos repetits.
– Portes la ma plena de pintura blava.
– Durant el mes de setembre fa encara molta calor.
– Jo soc de Xàtiva. D’on ets tu?

6 Escriu una situació de comunicació verbal en què s’use la llengua oral i una en què s’use
la llengua escrita.

88
 UNITAT 2
AA
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Enllaça les paraules que són geosinònims, és a dir, que s’usen a zones diferents.
manta guineu
pimentó patata
lletuga pebrera
creïlla granera
rabosa encisam
escombra flassada

2 El verb portar té significats diferents. Amb l’ajuda del diccionari, troba altres verbs amb
un significat més concret per a cada oració.
– La mare porta el cotxe molt bé.
– Maria porta roba molt moderna.
– El guia porta els excursionistes a la cova.
– Porte un constipat des d’ahir...

3 Observa aquesta taula de paraules i usa-les per a completar les oracions.

Amb accent diacrític Sense accent diacrític

món: planeta. mon: determinant possessiu.
pèl-pèls: cabells. pel-pels: contracció de per+el/per+els
sòl: el terra, el pis per on caminem. sol: estrella que ens il·lumina.

– pare vol fer un viatge arreu del .

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

– El del passeig estava ple de brutícia.

– El gat està mudant, i ho ompli tot de .
– Ens hem de protegir del a la platja i a la muntanya.

4 Com es comuniquem amb aquests objectes, oralment, per escrit o ambdues coses?
Ràdio: Megàfon:
Telèfon mòbil: Carta:
Ordinador: Revista:
Fax: Televisor:

89
 UNITAT 3
AR
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Escriu els antònims d’aquestes paraules usant els prefixos següents.

parcial – muntar – mòbil – higiènic – preocupat – capaç – estètic – pentinat
reglamentari – flexible – ordenat – aeri
des-:
in- / im-:
anti-:

2 Compta les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les.

nadiu – plou – claus – superheroi – neu – aire
boa – paella – València – oboé – Maria – científic

Nombre de síl·labes Paraules

Monosíl·labes (una)
Bisíl·labes (dues)
Trisíl·labes (tres)
Tetrasíl·labes (quatre)

3 Copia les paraules de l’activitat anterior que porten diftong.

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

– Per què s’accentuen les paraules València i oboé?

4 Completa cada oració amb un subjecte o un predicat, segons corresponga.

– ha explicat els diftongs i els hiats.
– va reparar la direcció de la moto.
– visitaran Morella el cap de setmana.
– El gos d’Hèctor
– La roda de davant de la bici
– Joana i tu

90
 UNITAT 3
AA
Llengua
Nom i llinatges: ............................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Substituïx la paraula destacada de cada oració per l’antònim adequat.

corrent, conegut
– Hi havia un estrany a la porta.
– Era un exemplar molt estrany.

estalviat, nou
– Aquest llibre està molt gastat.
– He gastat molts diners.

2 Escriu una oració amb cadascun d’aquests verbs.

cantàveu – éreu – dormíeu

3 Quines paraules amb diftong s’accentuen?

4 Escriu dues paraules amb cadascun d’aquests diftongs i hiats.

ai oi ui au eu
Diftongs
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

ia ie io ae oe
Hiats

5 Esbrina el subjecte d’aquestes oracions i escriu-lo.

No tinc molta son. Mireu per la finestra!
Has telefonat abans? Han apagat el foc.
Vam dinar prop d’Albal. Va llegir el còmic.

91
 Solucions

UNITAT 1 UNITAT 2

Activitats de Reforç AR Activitats de Reforç AR

1. Resposta model. 1. Unió – nexe, riallera – alegre, ric – adinerat, cà-

Noms amb b: balena, biquini, boira. lid – calent, despert – espavilat.
Verbs amb h: haver, heretar, homenatjar. 2. Diferent, vaixell, feliç.
Adjectius amb v: valent, veloç, vistós. 3. Parèntesi, també, túnica, dèbil, cançó, tònic, clí-
2. Comprovar que les respostes s’adeqüen amb els nica, submarí, càrrec, mànega, misteriós, telè-
diccionaris de l’alumnat. fon.
3. Cosí, tancades, forner, matemàtiques, pedres, 4. Agudes: també, cançó, submarí, misteriós.
oceà, hivern, càmera, rostre, bolígraf, clàssica. Planes: dèbil, tònic, càrrec, telèfon.
Esdrúixoles: parèntesi, túnica, clínica, mànega.
4. – Mon pare s’ha comprat una càmera de fotos
– digital.
5. – Aquell xiquet sempre em dóna els cromos re-
– Demà hem de portar fets els exercicis de
– petits.
– matemàtiques.
– Portes la mà plena de pintura blava.
– Cada dia el iaio escolta música clàssica mentre
– llig el diari. – Durant el mes de setembre fa encara molta ca-
– lor.
5. – Joana va comentar a Pere que no li havia – Jo sóc de Xàtiva. D’on ets tu?
E R M
– agradat la pel·lícula. 6. Resposta oberta.
– La classe de cinqué va recitar uns poemes a
E M Activitats d’Ampliació AA
– l’alumnat de primer cicle.
R 1. Manta – flassada, pimentó – pebrera, lletuga –
encisam, creïlla – patata, rabosa – guineu, es-
Activitats d’Ampliació AA combra – granera.
2. Conduir, vestir, acompanyar, tindre.
1.
3. – Mon pare vol fer un viatge arreu del món.
Entrada Paraulas
Paraules Diccionari guia Abreviatura – El sòl del passeig estava ple de brutícia.
– El gat està mudant, i ho ompli tot de pèls.
engolíem engolir Resposta v. tr. – Ens hem de protegir del sol a la platja i a la
oberta – muntanya.
llanternes llanterna Resposta n. f. 4. Ràdio: oralment. Megàfon: oralment.
oberta
Telèfon mòbil: oralment. Carta: per escrit.
tranquil·letes tranquil Resposta adj. Ordinador: per escrit. Revista: per escrit.
oberta Fax: per escrit. Televisor: oralment.
vivia viure Resposta v. intr.
oberta
UNITAT 3
2. Resposta oberta.
3. Resposta model. Activitats de Reforç AR
No vull una cosa: moure el cap a dreta i esquerra.
1. Desmuntar, despreocupat, despentinat, desor-
Silenci: posar-se el dit índex als llavis.
denat.
El iaio està adormit: les mans juntes posades en
Imparcial, immòbil, incapaç, inflexible.
la galta i amb el cap doblegat.
Antihigiènic, antiestètic, antireglamentari, an-
He menjat prou i estic ple: moure la mà en cer-
tiaeri.
cles sobre la panxa.
4. Resposta oberta. 2. Monosíl·labes: plou, claus, neu.

92
 Bisíl·labes: nadiu, aire, boa.
Trisíl·labes: paella, oboé, Maria.
Tetrasíl·labes: superheroi, València, científic.
3. Nadiu, pliu, claus, superheroi, neu, aire.
València s’accentua perquè és esdrúixola i totes
aquestes porten accent.
Oboé s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal.
4. Resposta oberta.
Activitats d’Ampliació AA
1. – Hi havia un conegut a la porta.
– Era un exemplar molt corrent.
– Aquest llibre està molt nou.
– He estalviat molts diners.
2. Resposta oberta.
3. S’accentuen les paraules planes.
4. Respostas model. Aigua aire, coix, boina, cuina,
bruixa, palau, taula, peu, seu.
Diana, València, quieta, Daniel, violí, viola, pae-
lla, aeroport, coet, coent.
5. No tinc molta son. Jo.
Mireu per la finestra! Vosaltres.
Has telefonat abans? Tu.
Han apagat el foc. Ells/elles.
Vam dinar prop d’Albal. Nosaltres.
Va llegir el còmic. Ell/ella.
93
 Comprensió
lectora
Entendre bé el que es llig és un requeri-
ment bàsic en l’aprenentatge de qualse-
vol matèria. Per això oferim tot seguit
quinze textos per a treballar la compren-
sió lectora.

Els textos seleccionats tenen una carac-

terística comuna: són textos expositius
en els quals s’informa d’alguna cosa,
generalment un fet curiós que pot cridar
l’atenció de l’alumnat.

Hem deixat de banda a propòsit altres ti-

pus de text, com ara narratius, poètics,
descriptius o dramàtics, per tal d’atendre
exclusivament les carències que puguen
presentar molts estudiants en la com-
prensió de textos no literaris.
 LLENGUA
LENGUA
CL
Comprensión
Comprensió lectora
lectora11
Nombre
Nom y apellidos:.....................................................................................................................................
i cognoms:...........................................................................................................................
Curso: .....................................................................
Curs:............................................................... Fecha: ....................................................................
Data: ..............................................................

Abans de llegir el text.

Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentit
general; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense
mirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats.

El gos
Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge molt
diversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals prove-
nen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria.
Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la va-
lentia i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons cri-
teris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defen-
sa, de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, les
següents races:
– Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm i
una llargada aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens i
lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-
tes de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de ca-
ça, però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia.
– Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària de 0,55
a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes.
El pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les an-
ques és especialment llarg i de color generalment viu. És molt
apte per a conduir grans ramats.
– Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic
pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al mu-
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

sell. La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castany

clar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és uti-
litzat com animal de tir per als trineus.
– Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esvel-
tes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Les
varietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa,
la italiana i l’eivissenca.
– Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80
kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i
tacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca de
viatgers extraviats a la neu.
Extret d’Enciclopedia de l’Avui i d’Encarta.

97
 Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL1

1 Els gossos són mamífers que provenen de…

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2 Quines qualitats es valoren en el gos?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3 Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4 Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents.

Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes. Utilitzats

Cocker
en la recerca de viatgers extraviats a la neu.

Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat.

Gos esquimal
Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl.
Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són
Santbernat
utilitzats com a animals de tir per als trineus.

5 Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza?

....................................................................................................................................................
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

....................................................................................................................................................

6 Quina raça té una varietat eivissenca?

....................................................................................................................................................

Pensa un poc més

Com has llegit, el gos ajuda l’home en diverses situacions. Com ha de tindre cura d’una
mascota?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

98
 LLENGUA
LENGUA
CL
Comprensión
Comprensió lectora
lectora21
Nombre
Nom y apellidos:.....................................................................................................................................
i cognoms:...........................................................................................................................
Curso: .....................................................................
Curs:............................................................... Fecha: ....................................................................
Data: ..............................................................

Abans de llegir el text.

Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentit
general; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense
mirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats.

Les balenes
La característica distintiva principal d’aquests animals marins
són les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes de
queratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a
la inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets.
Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària tenen la cua dis-
posada en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a la
superfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis nasals,
situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmons
acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua.
La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment pa-
rixen un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nu-
tritiva. La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan grans
migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides
on s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Medi-
terrània.
Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balena
blava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca,
també anomenada beluga, la balena franca, la balena franca
atlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal),
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

i la balena grisa.
La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaia
i fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va es-
tablir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó
i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb les
espècies que consideren que no estan en perill d’extinció. Amb
la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turisme d’a-
vistament de cetacis especialment en llocs de concentració
d’aquests animals com la Patagònia.
Extret de ca.wikipedia.org.

99
 Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL2

1 Què son les “barbes” de les balenes i per a què servixen?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2 Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3 Com respiren les balenes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4 Explica com són les migracions.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5 Quin altre nom rep la beluga?

Balena blava Balena grisa

Balena blanca Balena franca

6 Què diferencia les balenes franques?

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

7 En quin any es va establir la suspensió de la caça de la balena?

....................................................................................................................................................

Pensa un poc més

Per quin motiu penses que començà la caça de la balena?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

100
 LLENGUA
LENGUA
CL
Comprensión
Comprensió lectora
lectora31
Nombre
Nom y apellidos:.....................................................................................................................................
i cognoms:...........................................................................................................................
Curso: .....................................................................
Curs:............................................................... Fecha: ....................................................................
Data: ..............................................................

Abans de llegir el text.

Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentit
general; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense
mirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats.

Els arbres
Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada.
Creixen a partir d’una llavor.
Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aigua
i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest ali-
ment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i a
les fulles.
Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot ser
llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes,
aranyes, etc.
La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fulles
són de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, de
llança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les bran-
ques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, com-
postes. La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de da-
vall, el revers.
Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fu-
lla caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne.
© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallar-

lo mirant la soca i comptant-ne els anells.
Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el bosc
pren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i un
bosc d’alzines serà un alzinar…
Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per a menjar.
Podem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma o
les cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les ave-
llanes.

101
 Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL3

1 Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents.

Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa o
Arrels rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves
d’insectes, aranyes, etc.
Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser
Tronc simples, si ixen d’una en una, i compostes, que
ixen en grup.

Capçada Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part de

l’aliment que necessita l’arbre per a viure.

2 Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa?

....................................................................................................................................................

3 Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnososa i cinc de fruita seca i classifica’ls.

X F Ç P B T R B Fruita carnosa Fruita seca

T A R O N J A E
Ç M G M O X I L
P E R A U B M L
D T F B X Z J O
P L A T A N Ç T
C A S T A N Y A
A V E L L A N A

4 Quan es diu que un arbre és de fulla caduca? © GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

Pensa un poc més

Busca informació i parla d’uns altres beneficis que proporcionen els arbres.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

102
Solucions

COMPRENSIÓ LECTORA 1

1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesti- 5. Balena blanca.

cades a la prehistòria. 6. No tenen aleta dorsal.
2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la in-
tel·ligència. 7. El 1985 es va establir la suspensió de la caça co-
mercial.
3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossos
d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de Pensa un poc més
caça i de companyia. Resposta oberta.
4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg
de pes, de cos corpulent, utilitzats en la recerca
de viatgers extraviats a la neu.
Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugerament COMPRENSIÓ LECTORA 3
ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-
tes de pèl. 1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullen
l’aigua i part de l’aliment que necessita l’ar-
Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsia bre per a viure.
i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir
per als trineus. Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser lli-
sa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure lar-
5. Té una alçària de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell ves d’insectes, aranyes, etc.
llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestes
és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les an- poden ser simples, si ixen d’una en una, i com-
ques és especialment llarg i de color general- postes, que ixen en grup.
ment viu. S’utilitza per a conduir grans ramats.
2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’ab-
6. El llebrer. sorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba a
Pensa un poc més les branques i a les fulles.
Resposta oberta. 3.
X F Ç P B T R B
T A R O N J A E
COMPRENSIÓ LECTORA 2 Ç M G M O X I L
P E R A U B M L
1. Són formacions còrnies a les genives, fetes de
queratina, que pengen de la mandíbula superior D T F B X Z J O
i s’allotgen a la inferior i servixen per a filtrar l’ali- P L A T A N Ç T
ment: plàncton i xicotets crustacis.
C A S T A N Y A
2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal.
això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a la
A V E L L A N A
superfície, on respiren.
Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm,
3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al plàtan.
cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul- Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, be-
mons acompanyat sovint de mucositats i de va- llota.
por d’aigua.
4. Quan perd totes les fulles a la tardor.
4. Fan grans migracions des de les mars fredes on
s’alimenten a les càlides on s’aparellen i es re- Pensa un poc més
produïxen. Resposta oberta.

103
 Comprensió
de textos orals
Si entendre el que es llig és un requisit
bàsic per a l’aprenentatge de qualsevol
matèria, entendre el que s’escolta és
una exigència que va més enllà de l’àm-
bit escolar: la comunicació oral és la for-
ma més habitual de relacionar-se i a la
qual quasi tothom té accés.

Els textos que presentem a continuació

recullen situacions comunicatives de la
vida quotidiana, tenint en compte que
l’escola forma part d’aquesta quotidiani-
tat. D’ací que també s’incloga algun text
literari. Aquests textos estan locutats en
el CD-ROM de recursos didàctics. L’a-
lumnat pot escoltar-los i comprovar el
seu nivell de comprensió a través de les
respostes que donen a les preguntes
que apareixen en la pantalla de l’ordina-
dor. I si no, el professorat pot llegir els
textos, i l’alumnat, respondre les pregun-
tes per escrit.
 LENGUA
LLENGUA
Comprensión lectora 1
Comprensió
Nom de textos orals
i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

El text que sentiràs a continuació és un fragment de l’obra El nen, de

Text 1
Roald Dahl. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les
preguntes.

Les vacances d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em

feia tremolar tot jo d’alegria.
Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys fins
als dèsset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic
segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc
idíl·lic, i el lloc era Noruega.
Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran ger-
manastre, tots els germans érem de sang totalment noruega.
Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a No-
ruega.
El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavors
no hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatre
dies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar.
A Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant
la gran ciutat fins a King’s Cross, i allà agafàvem el tren cap a
Newcastle, tres-cents quilòmetres al nord. El viatge durava
unes cinc hores, i quan arribàvem neccesitàvem tres taxis més
que ens dugueren de l’estació al port, on esperava el vaixell
que ens duria fins a Oslo, capital de Noruega.

El text que sentiràs a continuació és un diàleg d’una parella de

Text 2
balladors abans de començar el ball. Escolta’l amb atenció per a
poder respondre bé les preguntes.

BALLADORA: Quan comencem a ballar Josep?

BALLADOR: El programa de les festes deia a les deu en punt.
BALLADORA: No serà de hui, perquè ja són les deu i quart.
BALLADOR: Paciència Eulàlia, ja saps que en festes tot va com va.
BALLADORA: Bé, però és que tinc un poc de gana.
BALLADOR: Jo no tinc gana, però tinc molta set.
BALLADORA: Mira, ja ve el cap, ara començarem!

106
LENGUA
LLENGUA
Comprensión lectora 1
Comprensió
Nom de textos orals
i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

El text que sentiràs a continuació és un acudit. Escolta’l amb atenció

Text 3
per a poder respondre bé les preguntes.

Es troben dos vampirs a punt de trencar el dia. Un duu tota la

boca plena de sang. El que la duu neta li diu a l’altre:
––Què, de festa?
––Festa! Tu veus aquell mur del castell?
––Sí, clar que el veig.
––Doncs jo no l’he vist.

107
 LLENGUA
LENGUA
Comprensión
Comprensió del
lectora
text 11
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Quines paraules màgiques li feien tremolar?

La trobada d’un niu.

Les vacances de Nadal.

Les vacances d’estiu.

2 Les vacances d’estiu, en quin període foren idíl·liques?

Des dels deu anys fins als dèsset.

Des dels quatre anys fins als dèsset.

A partir de 1932.

3 Quin lloc era idíl·lic?

Noriega. L’estiu. Noruega.

4 Quins parents no tenien sang totalment noruega?

El seu padrastre.

La seua germanastra menuda i el seu germanastre.

La seua germanastra gran i del seu no tan gran germanastre.

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

5 Quina llengua parlaven tots?

Noruec. Suec. Xinés.

6 Quin mitjà de transport no hi havia en aquells temps?

Avions. Avions comercials. Viatges.

7 Quina és la capital de Noruega?

Newcastle. Osca. Oslo.

108
 LLENGUA
LENGUA
Comprensión
Comprensió del
lectora
text 21
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Com es diu el ballador?

Emili. Joan. Josep.

2 Com es diu la balladora?

Emília. Eulàlia. Amàlia.

3 A quina hora havia de començar el ball?

A les deu en punt.

A les deu i quinze minuts.

A les set.

4 On es troben els balladors?

En una festa.

En una reunió.

En un bar.

5 Què té Eulàlia?

Pressa. Gana. Set.

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

6 Què li demana Josep?

Aigua.

Un programa de festes.

Paciència.

7 Qui arriba en l’últim moment?

Eulàlia. Josep. El cap.

109
 LLENGUA
LENGUA
Comprensión
Comprensió del
lectora
text 11
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

1 Qui es trobem?

Dues rates pinyades

Dos mussols

Dos vampirs

2 Quan es troben?

A la nit

A trenc d’alba

A migdia.

3 Què duu un vampir que no duu l’altre?

La capa. Els ullals. La boca plena de sang.

4 Què li pregunta el vampir al que duu la boca plena de sang?

Si té ganes de festa.

Si ha anat de festa.

Si li agrada la festa. © GRUPO ANAYA, S.A.,Lengua 5.º Educación Primaria. Material fotocopiable autorizado.

5 Què era el que el vampir no havia vist?

El mur. El castell. L’altre vampir.

6 Per què el vampir duia la boca plena de sang?

Per què n’havia begut molta en una festa.

Perquè li l’havia xuplada a l’altre vampir.

Perquè havia xocat contra el mur del castell.

110
Solucions

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 1

1. Les vacances d’estiu. 4. En una festa.

2. Des dels quatre anys fins als dèsset. 5. Gana.
3. Noruega. 6. Paciència.
4. La seua germanastra gran i el seu no tan gran 7. El cap.
germanastre.
5. Noruec.
6. Avions comercials.
7. Oslo. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 3

1. Dos vampirs.
2. A trenc d’alba.
COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 2 3. La boca plena de sang.
1. Josep. 4. Si ha anat de festa.
2. Eulàlia 5. El mur.
3. A les deu en punt. 6. Perquè havia xocat contra el mur del castell.

111
Solucions
del
quadern
 fusta s.f.
fuster/-a s. m. i f.
fustigar v.
futbol s. m.
futbolí s. m.
futbolista s. m. i f.
fútil adj.

4 5
amiga començar classe content mes

Alguns se’ls en-

golia, altres els escopia i la majoria, els dei-
xava arraconats. Cada matí. Perquè
Toni la treia al terrat i la deixava entre els
geranis.
Caçar, cadàvers, cert, clar, contenta, queixava. Resposta oberta.
vivaç
engolia
símptomes

X
X

des llu nat a ju pi da pres tat ge ri a

ma tí gri sa ho rit zon tal in sò li ta
ma te mà ti ques fi nes tra ha bi ta ci ó
6 7
home pare o mare
dona xiqueta
matí, desllu- grisa, finestra, insòlita, parla sobre alguna nega alguna cosa
nat, horitzon- ajupida, Matemàtiques cosa relacionada amb la amb cara d’enuig.
tal, habitació prestatgeria platja.

Resposta oberta.
edifici públic Ajuntament d’Alimalí
usuaris de l’edifici veïns d’Alimalí
serveis d’homes/de campanya de vacu-
dones. nació dels gossos.

114
 engolir empassar cotxera garatge
misto llumí esvarós relliscós
pressa urgència intercanviar bescanviar
refredat constipat ressec deshidratat

8 9

Trenta o qua-
ranta vegades més gran que ell.
Fer un encanteri, per a Resposta oberta
créixer tant com el gegant menjant xocolate.
8:30
L’esmorzar es fa a les 11:05
El dinar es fa a les 14:00
El berenar es fa a les 18:00
El sopar es fa a les 21:00

dofí camió cabàs

semàfor cérvol espàrrecs

10 11

Resposta model
àguiles àmfora sandàlies Comunicació no verbal: senyal d’aparcament per a
minusvàlids, senyal d’informació turística, senyal de
prohibit fumar, bandera verda, creu roja de la posta
´ ` ` sanitària, icones dels serveis per a homes i per a do-
` ` nes, pas de vianants.
Comunicació verbal: escrivint la multa, menú del
restaurant, cartell del restaurant, cartell de l’horari
pèl mà de la posta sanitària, dones parlant.
mes dona
son nét

115
 resumir ampliar clar tèrbol
partidari contrari benestar malestar
estrany habitual beneir maleir
pujada descens beneficiós perjudicial

12 13

tan trist que vaig deixar d’amollar

neu. Després de rumiar-m’ho molt i molt,
vaig arribar a la conclusió que no podia que-
dar-me en un lloc on no em volien.
No. Vaig travessar els camps nevats, xano-xano,
Demanaven que l’hivern se n’anara i que tor- cap a les muntanyes i no vaig veure l’ós que
narà l’estiu. El vent em saludava, somrient.
bufa, el sol no brilla, fa fred, els camps estan
nevats. Ficar-se a la cova i dormir durant
unes setmanes.

Resposta oberta.

dofípeu (D) huit (D) policia (H) piano (H)

Resposta oberta. Si
donen pronoms perso-
nals, comprovarem
que concorden amb
pou (D) ambulància (H) coixí (D) violí (H) la forma verbal.
14 Resposta oberta. 15

xiulet (D) peó (H) paella (H) teulada (D)

estàtua (H) gàbia (H) cuiner (D) niu (D)

peu, huit, pou, niu. Jo col·leccione minerals.

coixí, violí, xiulet, peó, cuiner. La bici nova frena molt bé.
policia, piano, paella, teulada. Unes amigues de Pau han anat a París.
ambulància, estàtua, gàbia. Monste i tu sou sensacionals.

116
 1
5
6
16 4 17

Resposta model.
El foc està controlat Esquí nàutic
a Vila-real

Hivern L’estiu Tardor Ja ve la primavera

eriçó, puça, hiena

carro, alicates, finestra
palmera, xop, gerani
plaça, riu, platja
Manel, Irene, Dolors
Magre, Segura, Millars
Irlanda, Grècia, Ucraïna
Penyagolosa, Maestrat, Puig Campana
paella metgessa forqueta guitarra goril·la

18 19

petjada pinya motxilla pallasso rossinyol

but xa ques pa llis sa cor ret ja

pas seig se nyo re ta ar ros se gar

an gui la tret ze a qua rel les avorriment/ por felicitat enuig

tristesa

117
 has
sent
Per què
Perquè ma m’ha
cent
o ho
as

20 21

No. Tens la tem- Em trobe Has fet molt No. I menge

El cim de la Ràpita. peratura alta. molt
Notes alguna cansada d’exercici? molt bé!
cosa més?

,
,
.
.
, .
, , ,
. ,
.
,
, titot, forn, bescuit, pis.
. bicicleta, cosina, iaia, mare, fruita, germana, bici, casa.
anys, iaios, oncles, dits, pinyons.
rodes, postres, panses, parets, marques.
22 23

,
,
, , cosí cosina metge metgessa
rus russa vigilant vigilant
veí veïna ós óssa
, , taxista taxista esquirol esquirol
porc truja gendre nora

; Els llapis L’amiga

; Uns nassos Un autobús
; Les gates Alguna xica
; Unes fonts La tassa
; Uns pisos Un balcó

118