1 L’organització
de l’ésser humà
Presentació de la unitat
En aquesta unitat s’exposen els continguts bàsics sobre l’organit-
zació del cos humà com a animal pluricel·lular, les cèl·lules del qual
formen teixits, òrgans, aparells i sistemes de gran complexitat. La
comprensió d’aquests continguts permetrà a l’alumnat abordar
amb èxit l’anatomia humana, que s’estudiarà en les unitats se-
güents.
La unitat s’inicia amb l’estudi, de forma general, dels nivells d’or-
ganització de la matèria viva, des dels nivells més senzills, els
àtoms, molècules i orgànuls, fins als més complexos, les cèl·lules,
els teixits, els òrgans i els aparells i sistemes.
A continuació, s’aborda l’estudi de la cèl·lula humana, la cèl·lula
eucariota de tipus animal, i s’exposen amb detall l’estructura i la
funció de cada un dels seus components: la membrana plasmàtica,
el citoplasma, el nucli i els orgànuls. S’introduïx el concepte de di-
ferenciació cel·lular i alguns exemples de tipus cel·lulars.
L’últim epígraf de la unitat se centra en l’estudi dels diferents tipus
de teixits que formen el cos humà: el teixit epitelial, el teixit con-
nectiu, el teixit muscular i el teixit nerviós.
La temporalització d’aquesta unitat és de tres setmanes, incloent
el desenvolupament de la unitat i la realització de les tasques indi-
viduals i col·lectives associades.
Recursos i materials
Per al tractament de la unitat, a més del llibre de l’alumnat, la pro-
posta didàctica i el material fotocopiable, us seran d’utilitat els re-
cursos digitals disponibles en la web d’Anaya, guies de classifica-
ció, manuals, enciclopèdies i mitjans informàtics de consulta.
Suggeriments generals
Idees prèvies i dificultats d’aprenentatge
A l’inici de la unitat, convindria detectar les idees prèvies que
l’alumnat té sobre les característiques de les cèl·lules humanes i
com s’organitzen i s’associen entre si. És interessant comprovar si
coneixen diferents tipus de cèl·lules i si són capaços d’associar l’és-
ser humà amb les cèl·lules de tipus animal.
Ens sembla interessant que reflexionen sobre com s’organitza la
matèria, en nivells progressivament més complexos. La introducció
dels nivells d’organització de la matèria els ajudarà a comprendre
millor l’estructura i la naturalesa de les cèl·lules. Convé esbrinar els
seus coneixements previs sobre la naturalesa de la matèria, els
àtoms i les molècules. I en particular, sobre les biomolècules que
componen els éssers vius.
24
La cèl·lula s’estudia en aquesta unitat amb més profunditat que en
cursos anteriors, sobretot quant a l’estructura del nucli i a les funci-
ons de determinats orgànuls, que els resulten desconegudes.
Pot resultar especialment dificultosa la comprensió dels mecanis-
mes de transport de substàncies a través de la membrana plasmà-
tica. Ens sembla molt convenient que coneguen aquests mecanis-
mes, ja que els ajudaran a comprendre millor processos que
estudiaran en les unitats següents, com per exemple l’intercanvi
de gasos que es realitza als pulmons, o l’acció dels fagòcits en la
resposta immunitària.
Convé incidir en el concepte de diferenciació cel·lular, que els pot
resultar difícil de comprendre, utilitzant per a això exemples de
cèl·lules amb un grau alt de diferenciació, com les neurones o
les cèl·lules musculars. Això els ajudarà a abordar l’estudi dels dife-
rents tipus de teixits que formen els òrgans, aparells i sistemes que
estudiaran en les unitats successives.
Tasques relacionades
Recomanem la realització de tasques de caràcter procedimental,
que permetran acostar l’alumnat al mètode científic i que contri-
buiran a l’adquisició d’algunes competències i estàndards d’apre-
nentatge. Així, durant el desenvolupament d’aquesta unitat, pot
resultar convenient i motivador realitzar algunes de les tasques
corresponents de l’apartat «Taller de ciències», com l’observació
de les cèl·lules de la mucosa bucal o la simulació del transport de
substàncies a través de la membrana.
Si desitgeu realitzar la tasca proposada en l’apartat «Emprendre-
aprendre», heu de tindre en compte els materials que poden ser
necessaris, així com el temps que es requerix per a realitzar-la.
Per a abordar el projecte proposat per a aquest primer trimestre,
es recomana començar la planificació de les tasques: revisar el ma-
terial bibliogràfic, els materials que s’usaran per a realitzar les ex-
periències necessàries en aquest projecte, etc.
Educació en valors
Convé treballar els valors que afecten tant el treball a l’aula com
els hàbits saludables. Proposem incidir en la perseverança i en el
gust personal pel treball ben fet, la presentació ordenada de tre-
balls, la precisió, la col·laboració amb companys i companyes per
a realitzar un aprenentatge cooperatiu, la responsabilitat a l’hora
de fer-se càrrec de tasques senzilles per al progrés del grup i l’ad-
quisició d’un estil de vida saludable.
Esquema de la unitat

EL COS HUMÀ

està format per

Cèl·lules

que estan formades per que estan formades per que s’agrupen formant

Nucli
Biomolècules Teixits
Membrana
plasmàtica
que poden ser que s’agrupen formant

Citoplasma
Inorgàniques
Òrgans
Orgànuls
que s’agrupen formant
com Orgàniques

Centríols, ribosomes, citosquelet, reticle Aparells i

endoplasmàtic, aparell de Golgi, mito- sistemes
condris

Suggeriments metodològics
• Suggerim començar per la lectura, que es pot realitzar com a «lectura
1. L’organització compartida». Es poden formar equips de quatre membres.

de l’ésser humà Responem en grup

La complexitat del cos humà
• Suggerim treballar les activitats d’aquest apartat mitjançant eines
El cos humà, com el d’altres mamífers, presenta una complexitat increïble. d’aprenentatge cooperatiu, fent front a les qüestions mitjançant una di-
Els milions de cèl·lules que el formen estan organitzades en teixits, òrgans,
aparells i sistemes, el funcionament coordinat dels quals proporciona un nàmica de grup, com per exemple la tècnica 1-2-4.
equilibri tan fràgil com perfecte.
Cada nivell d’organització vital sempre és «alguna cosa» més que una mera • Aquestes activitats també permetran detectar els coneixements que
suma de components del nivell d’organització inferior. L’estudi de cada ni-
vell implica l’anàlisi d’aquests «èxits afegits» que proporciona cada forma l’alumnat té abans de començar la unitat. A continuació, s’indiquen les
d’organització.
solucions de les qüestions:
Responem en grup
Contesteu les qüestions següentes:
1 L’alumnat hauria de ser capaç d’indicar que les cèl·lules humanes són
Com són les cèl·lules humanes? cèl·lules eucariotes de tipus animal, en les quals el material genètic es
Què és un teixit? troba dins del nucli.
Què és un òrgan?
Quins són els òrgans i aparells del cos humà? 2 Encara que no coneguen el concepte de diferenciació cel·lular, deuen
recordar que un teixit és una agrupació de cèl·lules similars entre si,
El cos humà
En aquesta unitat estudiaràs fins i tot podran indicar algun exemple que els resulte més familiar,
que està format per com per exemple el teixit muscular.
3 L’alumnat hauria d’indicar que un òrgan està format per teixits, que
Cèl·lules
s’agrupen per a realitzar una funció determinada.

que estan que estan

4 Haurien de ser capaços de recordar alguns òrgans i aparells del cos
que s’agrupen en
formades per compostes per
humà, com per exemple l’estómac, el cor, l’aparell digestiu o l’aparell
Membrana Teixits Biomolècules respiratori.
plasmàtica

que s’agrupen en
Nucli
En aquesta unitat estudiaràs
Òrgans
Citoplasma
• En aquest apartat pretenem mostrar els continguts de la unitat en forma
Orgànuls que s’agrupen en
d’esquema, i no com un simple guió, per a facilitar-ne la comprensió.
Aparells i
sistemes
• D’aquesta forma, es pot utilitzar l’esquema per a oferir als estudiants l’es-
tructura general dels continguts, a fi que els resulte més fàcil integrar-los en
el marc dels seus coneixements.

25
 1
Unitat 1

Els nivells d’organització 1. 2 Els nivells d’organització més complexos

Nivell cel·lular
L’ésser humà està format per matèria que presenta distints graus de Les cèl·lules són la unitat estructural i funcional de tot ésser viu; és a
complexitat, denominats nivells d’organització. N’hi ha de més sen- dir, la part més xicoteta capaç de realitzar les tres funcions vitals. To-
zills i de més complexos. tes les cèl·lules humanes són eucariotes de tipus animal, encara que
s’especialitzen en més de dos-cents tipus. Són cèl·lules les neurones,
els glòbuls rojos i els espermatozoides.
1. 1 Els nivells d’organització més senzills
Recorda Nivell organisme
Nivell atòmic En cursos anteriors vas estudiar
Els teixits són associacions de cèl·lules semblants especialitzades en
que les biomolècules es classifi-
Els àtoms són les partícules més menudes en què es pot dividir la quen en dos grans grups: les bio- la mateixa funció, acompanyades, de vegades, d’altres substàncies.
matèria, conservant les propietats que té. Són àtoms l’hidrogen (H), molècules inorgàniques, que són Exemples de teixits són: el teixit nerviós, el muscular o l’epitelial. Els
l’oxigen (O) o el calci (Ca). Els àtoms que formen part de la matèria l’aigua i les sals minerals, i es troben
teixits s’agrupen i formen òrgans, que realitzen una funció concreta;
també presents en la matèria no Treballa amb la
viva es denominen bioelements. alguns exemples d’òrgans són el cor, els pulmons o els renyons.
viva; i les biomolècules orgàniques, imatge
que són els glúcids, els lípids, les Al seu torn, el conjunt d’òrgans que realitzen una funció comuna A quin nivell d’organització del cos
Nivell molecular proteïnes i els àcids nucleics, i són humà corresponen els exemples o
constituïxen els aparells i sistemes. Alguns exemples en són l’aparell
Les molècules són agrupacions d’àtoms, units per enllaços quí- substàncies exclusives dels éssers agrupacions següents?
vius. respiratori, l’excretor o el nerviós.
mics. Són molècules l’aigua (H2O), l’oxigen (O2) o el carbonat càl- a) Òvul.
cic (CaCO3). Les molècules que formen part dels éssers vius es Finalment, el cos humà està constituït pel conjunt d’òrgans, aparells b) Cor.
denominen biomolècules, i tenen un contingut elevat de carboni. i sistemes que funcionen de forma coordinada per a realitzar les tres c) Conjunt format per la boca, l’esò-
funcions vitals. fag, l’estómac, l’intestí, el pàncrees,
Les biomolècules s’agrupen per a realitzar una funció dins de la cèl- etc.
lula. Formen els orgànuls com els ribosomes o els mitocondris. d) Proteïna.
e) Nucli.
ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ f) Carboni.

Nivell atòmic Nivell molecular Nivell cel·lular Nivell organisme

Teixits Aparells i sistemes

Aigua Sals minerals

Òrgans

Lípids

Glúcids Proteïnes Lípids Àcids nucleics

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA... COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

1 Busca informació sobre els elements que com- 2 Explica quins tipus de biomolècules formen 3 Explica quin tipus de cèl·lules té el nostre or- 4 Feu dues llistes, una amb tots els òr-
ponen l’ésser humà i cita els cinc més abun- part de l’ésser humà i proposa exemples de ganisme. Proposa exemples de cèl·lules que gans del cos humà que conegueu, i una altra,
dants. cada un. conegues. amb aparells i sistemes.

10 11

Suggeriments 2 Les biomolècules que formen part de l’ésser humà són:

Els continguts d’aquesta doble pàgina poden presentar dificultat per a a) Biomolècules inorgàniques: l’aigua (en la sang) i les sals minerals (als
l’alumnat, tot i que la majoria dels nivells d’organització de la matèria ossos).
s’han estudiat en primària. b) Biomolècules orgàniques: els glúcids (en els sucres que donen ener-
Pensem que aquesta dificultat es troba en el fet d’aconseguir una visió gia al cervell), els lípids (en el greix que emmagatzemem), les prote-
global dels nivells esmentats i de poder aplicar-la a exemples reals. ïnes (als músculs) i els àcids nucleics (l’ADN al nucli de les cèl·lules).

Per a superar aquesta dificultat, proposem l’activitat «Treballa amb la 3 En aquesta activitat l’alumnat ha de recordar del primer curs l’existèn-
imatge», en la qual es proposen altres exemples diferents als de la imatge cia de tres tipus de cèl·lules: procariota, eucariota de tipus animal i eu-
que han d’associar amb el nivell corresponent. cariota de tipus vegetal. L’ésser humà presenta cèl·lules eucariotes de
tipus animal, com per exemple les neurones, les fibres musculars, les
cèl·lules de la pell o les cèl·lules òssies.
Solucions
4 En aquesta activitat, marcada amb la icona treball cooperatiu,
Treballa amb la imatge
l’alumnat ha de fer dues llistes, una amb òrgans del cos humà i una altra
En aquesta activitat es proposa a l’alumnat observar la il·lustració per a amb aparells i sistemes. Proposem utilitzar la tècnica de full giratori. Es
associar cada exemple a un nivell d’organització: formen equips de quatre alumnes i es proporciona un full en blanc i un
a) Òvul: nivell cel·lular. retolador de diferent color a cada u. Cada membre del grup, per torns,
escriu una resposta possible a la pregunta. Es debaten les respostes
b) Cor: nivell organisme (òrgan). mentre es realitza l’activitat, de manera que les llistes definitives, que es
c) Conjunt format per la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí, el pàncrees, posaran en comú amb la resta de la classe, són responsabilitat de tot
etc.: nivell organisme (aparell). l’equip.
d) Proteïna: nivell molecular. a) Òrgans: renyons, pulmons, cervell, cor, estómac, intestí...

e) Nucli: nivell molecular (orgànul). b) Aparells o sistemes: digestiu, nerviós, circulatori, excretor, respirato-
ri...
f) Carboni: nivell atòmic.
Comprén, pensa, investiga...
1 Aquesta activitat pretén que l’alumnat esbrine els elements que com-
ponen l’ésser humà. Els cinc més abundants són oxigen, carboni, hidro-
gen, nitrogen i calci.

26
 2
Unitat 1

La cèl·lula humana 2. 2 El nucli

L’ésser humà és un organisme pluricel·lular, format per cèl·lules, molt
diferents entre si en forma i grandària, que generalment presenten
tres components fonamentals: la membrana plasmàtica, el nucli i el
citoplasma.
El nucli és una estructura gran i esfèrica que conté el material ge-
nètic (ADN), que dirigix l’activitat de la cèl·lula.
LA MEMBRANA:
UNA CAPA DE LÍPIDS El nucli es compon de les parts següents:
La membrana nuclear està travessada pels porus nuclears, que per-
meten l’intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.

Material genètic El nucleoplasma està format per un líquid aquós, que conté el ma-
Nucli (ADN) terial genètic o ADN.
La cromatina és el conjunt de totes les fibres d’ADN i proteïnes.
Quan la cèl·lula està a punt de dividir-se, les fibres de cromatina
s’enrotllen i es compacten, i formen unes estructures, visibles al mi-
Els lípids es disposen
formant una doble croscopi, denominades cromosomes.
capa de lípids; per
això, es diu que la El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on es fabriquen els compo-
membrana plasmàtica nents d’uns orgànuls cel·lulars anomenats ribosomes.
és una bicapa lipídica.

Molècula
de lípid AIXÍ ÉS EL NUCLI DE LA CÈL·LULA

Membrana nuclear

Citoplasma Nuclèol

Membrana
Orgànuls cel·lulars plasmàtica

2. 1 La membrana plasmàtica
La membrana plasmàtica és una capa fina que embolcalla la cèl-
lula, la protegix i regula l’intercanvi de substàncies amb el medi
que l’envolta.
COMPRÉN, PENSA, Porus Cromosomes (cromatina condensada)
La membrana plasmàtica està composta per lípids, que formen una INVESTIGA... nuclears Cromatina

capa que embolcalla la cèl·lula i en la qual s’inserixen proteïnes. Les

funcions de la membrana són: 1 Dibuixa una cèl·lula
en el quadern amb la mem-
Protegir la cèl·lula i separar-ne el contingut de l’exterior. brana plasmàtica, el cito-
COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...
Detectar els canvis que es produïxen en el medi i permetre que la plasma i el nucli. Si ho pre-
cèl·lula hi responga de forma adequada. ferixes, pots usar altres
3 Explica les funcions del nucli.
Regular l’intercanvi de substàncies amb el medi. El transport de materials, com la plastilina
estesa sobre una cartolina. 4 Quina diferència hi ha entre la cromatina i els cro-
substàncies a través de la membrana plasmàtica té lloc per mitjà de
La completaràs a mesura mosomes?
diferents mecanismes, segons la seua dimensió. Per exemple, subs-
tàncies xicotetes com l’oxigen poden travessar la membrana per si que estudies més estructu- 5 Continua el teu dibuix de la cèl·lula inclo-
soles; les substàncies de grandària mitjana travessen la membrana res cel·lulars. ent-hi el nucli i les seues parts.
ajudades per les proteïnes; les substàncies més grans no poden 2 Explica les funcions 6 Observa la imatge de la dreta i copia-la en el qua-
travessar-la, per la qual cosa el pas a l’interior cel·lular es realitza de la membrana plasmàti- dern. A continuació, assenyala-hi les estructures
per endocitosi, que consistix en un afonament de la membrana que ca. que reconegues.
engloba la partícula que s’incorporarà.
Experimenta i investiga
Disposes d’un taller de ciències per a estudiar com
12 es produïx el transport a través de la membrana. 13

Suggeriments 3 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier

En aquesta doble pàgina s’aprofundix en dos components fonamentals
de la cèl·lula: la membrana i el nucli. Suggerim que l’alumnat copie en el
quadern les il·lustracions i es recomana la visualització d’algun vídeo o ani-
mació per a millorar la comprensió de les seues funcions. Seria motivadora
la realització d’una activitat pràctica al laboratori. Les propostes del «Taller
de ciències» són: «Observa les cèl·lules de la mucosa bucal», que perme-
tria observar el nucli cel·lular, i «Simula el transport a través de la membra-
na», que permetria comprendre millor el funcionament de la membrana.
Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 Aquesta activitat, marcada amb la icona interdisciplinarietat,
té com a objectiu que l’alumnat dibuixe els principals components de
la cèl·lula.
2 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier
d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 2.1).
Les funcions de la membrana són:
• Protegir la cèl·lula i separar-ne el contingut de l’exterior.
d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 2.1).
Les funcions del nucli són:
• Dirigix l’activitat de la cèl·lula, ja que conté el material genètic o
l’ADN al nucleoplasma.
• Al nuclèol es fabriquen alguns components dels ribosomes
4 L’activitat pretén que l’alumnat aprenga a comparar termes similars. La
cromatina és el conjunt de totes les fibres de l’ADN, que s’observen al
microscopi com un embolic de fils no compactats. En canvi, els cromo-
somes són les estructures que es produïxen quan les fibres de l’ADN
s’enrotllen i es compacten. Només apareixen quan la cèl·lula es dividix,
i es poden observar al microscopi.
5 En aquesta activitat, marcada amb la icona interdisciplinarietat,
l’alumnat ha de completar el dibuix amb les diferents parts del nucli.
6 Aquesta activitat pretén, d’una banda, que reproduïsquen una fotogra-
fia en forma d’il·lustració, un procés que es realitza habitualment en
Biologia i que requerix capacitat d’anàlisi i de simplificació. D’altra ban-
da, han de concloure que es tracta del nucli, les parts del qual són nu-
clèol, nucleoplasma, cromatina, membrana nuclear i porus nuclears.

• Detectar els canvis que es produïxen en el medi i permetre que la

cèl·lula hi responga de forma adequada.
• Regular l’intercanvi de substàncies amb el medi. Els diferents meca-
nismes de transport són:
–– Les substàncies xicotetes com l’oxigen poden travessar la membra-
na per si soles.
–– Les substàncies de mida mitjana travessen la membrana ajudades
per proteïnes.
–– Les substàncies més grans passen a l’interior per endocitosi, un afona-
ment de la membrana que engloba la partícula que s’incorporarà.

27
 Unitat 1

2 La cèl·lula humana 2.4 La diferenciació de les cèl·lules ALGUNES FORMES CEL·LULARS

Totes les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular, com Cèl·lula epitelial

l’ésser humà, es creen a partir d’una primera cèl·lu-
la anomenada zigot, que es dividix per a formar un
2. 3 El citoplasma i els seus orgànuls
embrió.
El citoplasma està format per un líquid aquós denominat citosol, Al principi, totes les cèl·lules de l’embrió són iguals,
Cèl·lula
que conté substàncies i orgànuls cel·lulars. però després adquirixen formes diferents i funcions muscular
específiques; és a dir, s’especialitzen. Aquest procés
Els orgànuls cel·lulars es poden classificar segons que presenten o no s’anomena diferenciació cel·lular.
membrana.
Una vegada diferenciades, les cèl·lules que realit-
Els orgànuls no membranosos. Són el citosquelet, els centríols i els zen la mateixa funció i tenen un aspecte semblant
ribosomes. s’agrupen en l’organisme pluricel·lular per a formar
Els orgànuls membranosos. Són les vesícules, els lisosomes, el reti- teixits. Per exemple, les neurones tenen un aspecte Neurona
cle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi i els mitocondris. estrelat amb prolongacions del citoplasma que fa-
ciliten la recepció dels estímuls i la transmissió de
l’impuls nerviós, i formen el teixit nerviós.
ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS ORGÀNULS
La diferenciació és un conjunt de canvis en la
Orgànuls no membranosos forma i en l’estructura de la cèl·lula que li permet Glòbul roig
especialitzar-se en una funció determinada.

COMPRÉN, PENSA, NVESTIGA...

 7 Elabora una taula en què indi-

ques els noms dels orgànuls cel·lulars.
El citosquelet és una xarxa de fi- Els centríols són dos cilindres compostos Els ribosomes són partícules xicotetes encarre- Hi has de crear una columna per a la
bres que dóna forma a la cèl·lula i de fibres que dirigixen el moviment del ci- gades de sintetitzar les proteïnes. Poden estar forma de l’orgànul acompanyat d’un di-
organitza els seus moviments. tosquelet i dels cromosomes durant la divi- adherits al reticle endoplasmàtic o dispersos
sió de la cèl·lula. pel citoplasma.
buix i una altra columna en què en des-
crigues la funció.
Orgànuls membranosos  8 Explica què és la diferenciació
cel·lular i quin sentit biològic té.
 9 Dibuixa en el quadern una fibra muscu-
lar i un glòbul blanc i indica les caracte-
rístiques que els faciliten realitzar la
funció que tenen.
10 Continua el dibuix que vas co-
Les vesícules són comparti- El reticle endoplasmàtic (RE) és un conjunt L’aparell de Golgi és un conjunt de sàculs mençar en l’activitat 1 incloent-hi els or-
ments diminuts que trans- de canals i sàculs que sintetitzen substànci- aplanats que modifiquen les substàncies sinte- gànuls cel·lulars que acabes d’estudiar.
porten o emmagatzemen es. El RE rugós, que té ribosomes adherits a titzades en el RE i les transporten en vesícules
substàncies. la paret, participa en la síntesi de proteïnes. a l’exterior cel·lular. 11 Observa la microfotografia de la cèl·lula
El RE llis, sense ribosomes, intervé en la sín- animal i anomena en el quadern totes
tesi de lípids. les estructures que hi reconeixes.
12 Tenint en compte que el cursor que
apareix en la imatge indica 5 micròme-
Els lisosomes són vesícules en Els mitocondris són estructures ovalades de tres, quina grandària real té aquesta cèl-
què es digerixen partícules membrana doble, amb nombrosos replecs a la
capturades per la cèl·lula, grà- membrana interna. Obtenen energia per a la cèl-
lula? 5 μm
cies als enzims digestius que lula per mitjà del procés de respiració cel·lular. 13 Calcula quant mesuren el nucli i un mi-
contenen.
tocondri.

Experimenta i investiga
En les pàgines del taller de ciències d’aquest trimestre dis-
14 poses d’un taller per a aprendre a observar les cèl·lules. 15

Suggeriments 8 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier

La dificultat més gran d’aquesta doble pàgina és la comprensió de les fun- d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 3.1).
cions de cada un dels orgànuls. Recomanem relacionar les funcions dels La diferenciació cel·lular és un conjunt de canvis en la forma i en l’es-
diferents orgànuls posant algun exemple de necessitat cel·lular, com per tructura de la cèl·lula, que li permet especialitzar-se en una funció de-
exemple la reparació d’un fragment de membrana plasmàtica. Per a moti- terminada. El sentit biològic consistix en el fet que les cèl·lules del zigot
var l’alumnat i afavorir la memorització, es pot proposar algun tipus de joc adquirisquen formes i funcions diferents. Per exemple, la forma de la
que ens servisca per a avaluar oralment si relacionen la imatge de l’or- neurona afavorix la transmissió de l’impuls nerviós.
gànul amb el nom i la funció.
9 Les cèl·lules musculars són allargades i amb unes fibres al citosquelet
que els permeten contraure’s i relaxar-se. Els glòbuls blancs tenen for-
Solucions ma esfèrica i s’especialitzen en diferents funcions; per exemple, alguns
Comprén, pensa, investiga... limfòcits fabriquen proteïnes anomenades anticossos, els monòcits po-
den realitzar la fagocitosi, és a dir, afonar la seua membrana i introduir
7 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier la partícula estranya per endocitosi per a destruir els patògens, que di-
d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 2.2). gerixen amb els seus nombrosos lisosomes.
Aquesta activitat pretén que l’alumnat elabore una taula comparativa 10 En aquesta activitat, marcada amb la icona interdisciplinarie-
dels orgànuls cel·lulars. tat, l’alumnat ha de completar el dibuix amb els orgànuls cel·lulars.
ORGÀNUL FUNCIÓ 11 Aquesta activitat pretén que l’alumnat desenvolupe la capacitat d’ob-
Citosquelet dóna forma a la cèl·lula i organitza els seus moviments servació i d’anàlisi. En la microfotografia de la cèl·lula animal s’obser-
ven: el nucli i les seues parts, el citoplasma i la membrana. Entre els
dirigixen el moviment del citosquelet i la divisió de la
Centríols orgànuls s’observen: ribosomes, el reticle endoplasmàtic, l’aparell de
cèl·lula
Golgi, vesícules i lisosomes, mitocondris i centríols.
Ribosomes s’encarreguen de fabricar les proteïnes
Vesícules o transporten o emmagatzemen substàncies i digerixen
12 Primer han de mesurar el cursor i la cèl·lula. Després, calcular que el
lisosomes partícules capturades o orgànuls deteriorats cursor cap unes 7 vegades en la cèl·lula, i això, multiplicat per la seua
mesura, 5 micròmetres, ens indica que la cèl·lula mesura aproximada-
RE rugós, que porta ribosomes adherits, s’encarrega
Reticle de finalitzar la síntesi de proteïnes ment 35 micròmetres.
endoplasmàtic RE llis, sense ribosomes, s’encarrega de sintetitzar 13 El nucli mesura 15 micròmetres d’amplària i 21,5 micròmetres de llar-
lípids
gària. El mitocondri gran mesura 6,7 micròmetres, un dels mitjans me-
finalitzen i empaqueten en vesícules les substàncies sura 3,3 micròmetres i un dels xicotets mesura 1,6 micròmetres.
Aparell de
sintetitzades en el RE per a transportar-les o secretar-
Golgi
les a l’exterior cel·lular
obtenen energia per a la cèl·lula mitjançant la
Mitocondris
respiració cel·lular

28
 3
Unitat 1

Els teixits humans ELS TEIXITS DE L’ÉSSER HUMÀ

Teixit muscular

Un teixit és un grup de cèl·lules, de forma i estructura semblant, Teixit ossi

especialitzades a realitzar la mateixa funció.

Els teixits humans es classifiquen en quatre tipus bàsics: epitelial,

connectiu, muscular i nerviós.
Cèl·lules òssies
3. 1 Teixit epitelial o osteòcits

Està format per una o per unes quantes capes de cèl·lules molt pròxi-
mes entre si. Pot ser de dos tipus:
Epiteli de revestiment. Té una funció protectora, ja que recobrix Fibra muscular
tant les superfícies externes com les internes dels òrgans. Per
exemple, els epitelis que entapissen les cavitats internes que comu- Teixit adipós
niquen amb l’exterior.
Epiteli glandular. Forma les glàndules i té la funció de segregar Teixit nerviós
substàncies. Per exemple, les glàndules sebàcies.

3. 2 Teixit connectiu
Està format per cèl·lules envoltades de fibres i per substància inter-
cel·lular denominada matriu, que servix d’unió i de suport. N’hi ha
diversos tipus:
Teixit adipós, amb poca substància intercel·lular i les cèl·lules del
qual emmagatzemen greix com a reserva energètica i aïllant tèr-
mic. Es troba davall de la pell.
Cèl·lules grasses
Teixit cartilaginós, la matriu del qual és sòlida i elàstica. Es troba, o adipòcits
Neurona
per exemple, al cartílag de l’orella i a les articulacions. COMPRÉN, PENSA, Teixit sanguini

Teixit conjuntiu, amb molta substància intercel·lular rica en fibres. INVESTIGA...

Envolta molts òrgans i forma els tendons.
1 Definix teixit i plasma.
Teixit ossi, amb una substància intercel·lular sòlida per la presència
de sals de calci. Forma els ossos. 2 Quin teixit forma part de les
glàndules sudorípares?
Teixit sanguini, que té una matriu líquida que es denomina plasma.
Hi estan suspeses les cèl·lules sanguínies (els glòbuls rojos, els glò- 3 Quins tipus de teixits són ne-
buls blancs i les plaquetes). cessaris per al moviment de Cèl·lules sanguínies
l’organisme? Teixit epitelial

3. 3 Teixit muscular 4 Fes una taula en el

quadern per a recollir infor-
Està format per cèl·lules amb forma allargada, que s’agrupen formant
mació sobre cada tipus de
les fibres musculars. És responsable del moviment del cos. El teixit Cèl·lules epitelials
teixit humà, indicant-ne l’es-
muscular forma els músculs de l’aparell locomotor (músculs esquelè-
tructura, la funció i la localit-
tics), del cor (múscul cardíac) i els de les parets de distints òrgans
zació en l’organisme.
(múscul llis).
5 Quin tipus de teixit es
danya en les cremades? Es-
3. 4 Teixit nerviós
brina com s’obté la pell que
Està format per les neurones, cèl·lules amb forma d’estrela especia- es trasplanta actualment a
litzades a recollir i transmetre la informació, junt amb les cèl·lules de les unidads de cremats.
glia, que s’encarreguen de la seua nutrició, defensa i suport.
Experimenta i investiga
Disposes d’un taller de ciències per a aprendre a
16 identificar teixits. 17

Suggeriments TEIXIT ESTRUCTURA FUNCIÓ LOCALITZACIÓ

Epitelial Protectora, absorció, Pell, intestí, vasos
L’alumnat només ha vist en primària la definició de teixit i algun exemple revestiment Molt poca substància intercanvi sanguinis i alvèols
senzill. La dificultat més gran d’aquest epígraf és la gran quantitat d’infor- intercel·lular, cèl·lules
molt juntes Secretar substàncies a A les glàndules, la pell,
mació que aporta, per la qual cosa recomanem realitzar l’activitat 4 Epitelial glandular
l’exterior i a la sang les mamelles
d’aquesta pàgina, en la qual han de fer una comparativa dels teixits en Poca substància
Reserva energètica i
forma de taula. Recomanem aprofitar la curiositat de l’alumnat per a tre- Adipós intercel·lular i cèl·lules Abdomen i natges
aïllant tèrmic
que acumulen greix
ballar amb deteniment la imatge, intentant relacionar les explicacions del
Davall de la pell,
text amb les observacions al microscopi. Seria molt interessant realitzar la Conjuntiu
Amb molta substància i Unir altres teixits,
envoltant músculs i vasos
fibres suportar òrgans
pràctica de laboratori «Identifica alguns teixits humans» per a reforçar sanguinis, en tendons
l’aprenentatge. Cartilaginós
Amb substància sòlida
Unir i donar suport
En vèrtebres, orella, nas,
i elàstica tràquea
Protegir òrgans,
Amb substància
Solucions Ossi
calcificada
sostindre i permetre En ossos
moviment
Comprén, pensa, investiga... Amb substància liquida Comunicar i transportar
Sanguini i glòbuls rojos, blancs i substàncies entre parts En vasos sanguinis
1 L’alumnat ha d’aportar definicions de teixit i de plasma similars a les plaquetes del cos
següents: un teixit és una associació de cèl·lules semblants especialit- Moviment, contracció
Muscular Músculs units a ossos
zades en la mateixa funció, acompanyades, en ocasions, d’altres subs- estriat voluntària
tàncies. El plasma és la matriu líquida del teixit sanguini. Fibres musculars
cardíac Contracció involuntària Cor
llis
2 Han d’indicar que és el teixit glandular. Contracció involuntària Estómac, vasos sanguinis
Neurones i cèl·lules de Recollir i transmetre
3 En aquesta activitat, l’alumnat ha d’analitzar tots els teixits i concloure Nerviós
glia informació
Encèfal, medul·la i nervis
que per al moviment són necessaris el teixit muscular, el teixit ossi, el
teixit cartilaginós (articulacions) i el teixit conjuntiu (tendons). També 5 En aquesta activitat, marcada amb la icona TIC, l’alumnat ha
són necessaris el teixit nerviós, per a transmetre l’ordre, i el teixit san- d’obtindre informació sobre les cremades.
guini, per a subministrar nutrients i oxigen als altres teixits. Les cremades de primer grau només afecten la primera capa del teixit
4 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier epitelial, l’epidermis. Les de segon grau afecten les dues primeres ca-
d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 3.1). pes, i poden danyar les glàndules sudorípares i les sebàcies. Les de
tercer grau afecten tot el teixit epitelial incloent terminacions nervioses
Aquesta activitat és molt important perquè permet realitzar una com-
(per la qual cosa són indolores), vasos sanguinis, limfàtics, etc. Les de
parativa entre els diferents teixits humans.
quart grau afecten músculs i ossos. La pell artificial que s’aplica actual-
ment als grans cremats es fabrica a partir de restes de pell sana del
mateix pacient, per la qual cosa cal esperar diverses setmanes per a
obtindre-la.

29
 En la web Unitat 1
Disposes d’una autoavaluació
interactiva en la web d’Anaya.

Practica el que has aprés 6 Copia aquest dibuix i indica a quines es-
tructures cel·lulars corresponen els nombres. In-
8 Indica a quin tipus de teixit correspon cada una
de les afirmacions següents.
dica la funció de cada una.
a) És aïllant tèrmic i reserva energètica.
1 Organitza les idees principals de la unitat completant l’esquema
següent. b) Servix de revestiment i de protecció.
1 2
c) Ompli espais i envolta òrgans.
EL COS 9
HUMÀ d) Es troba a l’encèfal i a la medul·la.
3
e) La substància intercel·lular està calcificada.
8
està format per
9 Assenyala les frases falses i escriu-les correcta-
ment en el quadern.
7
Cèl·lules
a) La membrana controla l’entrada de substàn-
4 cies a l’interior de la cèl·lula.
que estan formades per que estan formades per que s’agrupen i formen b) Les neurones són les cèl·lules que formen el
teixit nerviós.
... c) El teixit adipós és un teixit conjuntiu que pro-
Biomolècules Teixits
porciona aïllament tèrmic.
6 5 10 Indica a quins conceptes corresponen les defi-
Membrana
que poden ser que s’agrupen i formen nicions següents.
plasmàtica

Citoplasma
Orgànuls
com
Centríols, ribosomes, ..., ..., ..., ...,
2 Fes un esquema en el quadern sobre els distints
tipus de teixit del cos humà.
3 Anomena les funcions de la membrana
plasmàtica.
4 Copia i completa en el quadern aquestes frases.
L’embolcall nuclear és una membrana tra-
vessada pels …, que permeten l’intercanvi de
substàncies.
18
7 Explica quins tipus de teixits observes en a) Agrupació de cèl·lules amb la mateixa funció.
...
... les fotografies següents i argumenta la respos- b) Unitat estructural i funcional mínima d’un és-
ta. Elabora un dibuix a partir de cada una de les ser viu.
imatges i assenyala-hi les cèl·lules. Dibuixa-les i c) Molècules que formen part dels éssers vius
que s’agrupen i formen relaciona cada forma cel·lular amb la funció que
Orgàniques i que tenen un contingut elevat de carboni.
exercix.
11 Llig el text següent i respon.
Aparells
A
i sistemes
El microscopi electrònic és un dispositiu
que utilitza un feix d’electrons que diri-
gix o focalitza sobre una mostra.
Aconseguix fins a 500 000 augments,
suficients per a l’observació detallada
d’orgànuls cel·lulars.
No permet observar material viu.
Aquest microscopi no mostra
imatges en color.
B
Hi ha dos tipus bàsics de mi-
croscopis electrònics: els
microscopis electrònics de
transmissió (MET) i els mi-
croscopis electrònics de ras-
treig (MER), que permeten ob-
tindre imatges en tres dimensions.
La cromatina és el conjunt de totes les …
Quan la cèl·lula està a punt de dividir-se, les
fibres de cromatina s’enrotllen i es compacten, a) Quants augments més s’aconseguixen amb
C
i formen els … el microscopi electrònic en comparació amb
l’òptic?
El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on se
b) Busca informació sobre com es preparen
sintetitzen els … dels …
mostres per al microscopi electrònic i justifi-
ca per què no permet observar material viu.
5 Definix diferenciació cel·lular i posa’n
dos exemples.
Experimenta i investiga
Consulta el projecte de ciències d’aquest tri-
mestre i planifica el treball amb el teu equip. 19

Suggeriments 3 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier

En aquesta doble pàgina es pretén que l’alumnat repasse els continguts d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables
bàsics de la unitat a través d’una seqüenciació d’activitats, començant per 2.1). Les funcions de la membrana plasmàtica són:
un esquema resum. • Protegir la cèl·lula i separar el seu contingut de l’exterior.
• Detectar els canvis que es produïxen en el medi i permetre que la
Solucions cèl·lula hi responga de forma adequada.
1 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier • Regular l’intercanvi de substàncies amb el medi.
d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 7.1).
4 Les frases quedaran de la manera següent:
L’alumnat ha d’organitzar la informació completant els buits en l’esque-
• L’embolcall nuclear és una membrana travessada pels porus nuclears,
ma. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
que permeten l’intercanvi de substàncies.
Nucli, citosquelet, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, mitocondris,
• La cromatina és el conjunt de totes les fibres de l’ADN.
òrgans.
• Quan la cèl·lula està a punt de dividir-se, les fibres de cromatina s’en-
2 L’esquema proposat per l’alumnat pot ser similar al següent:
rotllen i es compacten, i formen els cromosomes.
Funció de revestiment i
Revestiment protecció • El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on se sintetitzen els compo-
Epitelial
Glandular Funció de secreció nents dels ribosomes.
Una o diverses capes de
cèl·lules pròximes entre si 5 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier
Adipós d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 3.1).
Ossi La diferenciació cel·lular és un conjunt de canvis en la forma i en l’es-
Connectiu
Cartilaginós
tructura de la cèl·lula que li permet especialitzar-se en una funció deter-
Cèl·lules envoltades de fibres
i de matriu. Funció d’unió,
minada. Són cèl·lules diferenciades o especialitzades les neurones, els
Teixits Sanguini
suport i connexió espermatozoides, els hepatòcits, els cons i els bastons de la retina.
Esquelètic 6 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier
Muscular Cardíac d’aprenentatge de l’alumnat (estàndards d’aprenentatge avaluables 2.2).
Format per fibres musculars
Llis L’alumnat haurà d’anomenar correctament cada part i orgànul cel·lular
de la manera següent:
Funció de recepció
Nerviós i de transmissió d’informació 1. Mitocondri; 2. Nucli; 3. Membrana plasmàtica; 4. Aparell de Golgi; 5.
Format per neurones i Ribosomes; 6. Lisosomes; 7. Centríols; 8. Citoplasma; 9. Reticle endo-
cèl·lules de glia
plasmàtic.

30
 10 En aquesta activitat l’alumnat haurà d’indicar els conceptes a què fan
7 Aquesta activitat, marcada amb la icona pensament crític, ani-
referència les frases:
ma l’alumnat a deduir i trobar arguments que expliquen a quins tipus
de teixits corresponen les imatges, així com la funció que poden exercir a) Agrupació de cèl·lules amb la mateixa funció. Teixit.
les cèl·lules donada la seua morfologia i disposició. b) Unitat estructural i funcional mínima d’un ésser viu. Cèl·lula.
• En la primera imatge s’observa clarament una neurona, amb forma c) Molècules que formen part dels éssers vius i que tenen un contin-
estrelada, prolongacions citoplasmàtiques que li permeten rebre i gut elevat de carboni. Biomolècules orgàniques.
transmetre informació. Es tracta, per tant, de teixit nerviós.
11 Demanem en aquesta activitat que extraguen informació del text, que
• La segona imatge mostra diverses capes de cèl·lules aplanades, amb busquen informació nova i que siguen capaços de deduir, partint d’ai-
poca substància entre aquestes; es tracta d’un teixit epitelial de re- xò, per què les mostres de microscòpia electrònica no poden estar vi-
vestiment, la funció del qual és entapissar i protegir. ves.
• La tercera imatge mostra cèl·lules molt allargades; són les fibres mus- a) El microscopi electrònic (500 000 augments), en comparació amb
culars, on a més s’observa una estriació transversal en aquestes, ja l’òptic (1 000 augments) pot augmentar 500 vegades més.
que es tracta d’un teixit muscular esquelètic o estriat, la funció del
b) La preparació de les mostres ha de complir uns requisits, com els
qual és el moviment en contraure’s i relaxar-se les fibres.
següents: han de ser molt fines, per a la qual cosa s’utilitza un mi-
8 Aquesta activitat pretén que l’alumnat relacione diverses propietats o cròtom, que realitza seccions en micres del material d’observació;
funcions amb els diferents tipus cel·lulars. han d’estar seques, és a dir, sense líquid; han de ser conductores
a) És aïllant tèrmic i reserva energètica. Adipós. del corrent elèctric, per a la qual cosa la mostra es recobrix d’una
capa de material conductor, carbó o un metall com l’or. A causa de
b) Servix de revestiment i de protecció. Epitelial.
la dessecació i del recobriment amb metalls, s’entén que el materi-
c) Ompli espais i envolta òrgans. Conjuntiu. al d’observació no podrà estar viu mai.
d) Es troba a l’encèfal i a la medul·la. Nerviós.
e) La substància intercel·lular està calcificada. Ossi.
9 En aquesta activitat es proposa a l’alumnat que corregisca els errors de
les frases, però no hi ha errors; hi pot haver matisacions, però totes les
frases són correctes.
a) La membrana controla l’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·
lula.
b) Les neurones són les cèl·lules que formen el teixit nerviós.
c) El teixit adipós és un teixit conjuntiu que proporciona aïllament tèr-
mic.

Desperta la teua curiositat
Regeneració
o no
regeneració
En el nostre orga-
nisme, i per diver-
ses causes, els teixits pati-
xen danys i les seues cèl·lules envellixen, per
la qual cosa són reemplaçades per unes altres
de noves. No obstant això, no tots els teixits
tenen la mateixa capacitat de regeneració.
Per exemple, el teixit de la pell o el de la paret
interna de l’aparell digestiu, que estan cons-
tantment sotmesos a agressions, substituïxen
contínuament les seues cèl·lules superficials
per cèl·lules noves procedents de les seues ca-
pes més profundes, que es dividixen constant-
ment; tanmateix, les neurones del teixit nerviós
o les fibres musculars del cor no es regeneren.
L’òrgan més gran del cos humà
Encara que el fetge té fama de ser un dels òrgans més
grans del cos humà, en realitat, el rècord el té l’intestí
prim.
A pesar de ser anomenat el més xicotet dels dos
intestins, té una longitud que supera quatre vegades
l’altura mitjana d’una persona adulta.
Suggeriments
emprendre
En aquesta pàgina pretenem motivar l’alumnat i fomentar el seu interés
aprendre per la ciència i pel coneixement. Per a això ens basem en la lectura d’al-
guns aspectes curiosos, relacionats amb els continguts de la unitat, que
Construïx una maqueta
d’una cèl·lula en 3D pensem que poden cridar la seua atenció. Seria interessant fer una lectura
Els professors de Biologia i geologia del
teu institut volen explicar la cèl·lula utilit-
compartida d’aquest apartat i establir algun debat relacionat amb els tex-
zant una maqueta a gran escala. Us dema- tos.
nen que formeu equips per a construir-la.
Les millors es quedaran al centre per a
ajudar-los a explicar-la millor. La tasca «Emprendre-aprendre» té com a objectiu fonamental el
Formeu grups dins de la classe foment de l’emprenedoria i del treball en equip. Es pretén que l’alumnat
per a realitzar una cèl·lula el més comple-
ta possible. Intenteu que siga «correcta» realitze tasques més integradores dels continguts, desenvolupant així les
des del punt de vista biològic i, al mateix
temps, que resulte atractiva i original. seues capacitats i la seua autonomia personal.
Cada grup ha de:
Triar el material més adequat: suro, plas- Per al desenvolupament d’aquesta activitat es proposa la tècnica de nom-
tilina, cartó, gelatina, llepolies, fruites,
etc. bres iguals junts. Es formen equips heterogenis de quatre membres. Es
Construir la membrana i el citoplasma
utilitzant els materials que ha seleccio-
repartix una tasca i es numeren els membres dels equips. L’equip resol en
nat. comú la tasca. Se’ls advertix que tots els membres de l’equip han de saber
Fabricar cada un dels orgànuls i el nu-
cli intentant simular el millor possible la resoldre-la per igual.
forma real d’aquestes estructures cel·lu-
lars. El professor o professora tria a l’atzar un nombre (pot ser amb un dau).
Fer etiquetes amb el nom de cada part i
amb una explicació breu sobre la funció Han d’eixir els membres de cada equip amb aquesta numeració a resoldre
que tenen.
la tasca, en aquesta cas defensar la seua cèl·lula: tipus, la funció d’algun
orgànul en concret, etc. davant del gran grup.

Adipòcits.
Qüestió de nombre
o de grandària?
El nombre d’adipòcits
que tenim al nostre
cos augmenta des
de la infantesa fins a
l’adolescència, i des d’aquest moment es manté
igual per a la resta de la nostra vida.
Així, quan un adult engreixa, sembla que el que
augmenta és la grandària de les cèl·lules adiposes i
no el nombre d’aquestes.

20

31