PALAU DE VERSALLES

Louis Le Vau,
Jules Hardouin Mansart i
André Le Nôtre
Autors: Louis le Vau, Jules Harduin Mansart, André Le Nôtre.
Cronologia: 1661-1710.
Tipologia: Palau i jardí.

Materials:
Palau: pedra blanca, maó vermell, pisarra, marbre, miralls.
Jardins: parterres de flors i plantes, arbres, parterres d’aigua,
escultures, fonts amb brolladors, monuments.

Estil: Barroc francès.

Localització: Versalles, a 17 kilòmetres de París.
 Louis Le Vau (1612-1670)
Inicia les obres al 1661 ampliant un
palauet de caça que Lluís XIII havia fet
construir.

Una de les seves obres més importants,

amb Charles Lebrun, pintor de Palau i
Claude Perrault, estudiós de
l’arquitectura antiga, va ser la façana que
tancava el pati quadrat del costat oriental
del palau reial del Louvre (París) entre
1667 i 1670.
 Jules Hardouin-Mansart (París, 1646 - Mary-le-Roi,1708)

La seva primera obra per Lluís XIV

va ser l’ampliació del palau de Saint
Germain-en-Laye.
Es convertí en el primer arquitecte
reial al 1681. A Versalles construí les
ales d’ampliació nord i sud, la capella
reial i la sala dels miralls.
Construí en els jardins de Versalles el
Grand Triannon i la Orangerie.

Va fer servir la coberta tipus

mansarda, (que reb el nom de
François Mansard, oncle-avi de Jules)
en alguns palaus com el de Dampier-
en-Yvelines.

Altres obres destacades són

l’Església de saint Louis-des-
Invalides (1680) i les places Vendôme
i de les Victòries, totes elles a París.
 André Le Nôtre
(París, 1613-1700)
Va dissenyar els jardins dels palaus
de Vaux-le-Vicomte, Versalles i
Chantilly.

Interessat en la perspectiva, la
creació de panoràmiques i les
il·lusions òptiques.

Gaudir de l’amistat de Lluís XIV, com

també el seu pare, dissenayador de
jardins, de Lluís XIII.
 Palau de Vaux-le-Vicomte (1658-1661).
Construït per Louis Le Vau, Charles Lebrun i André Le Nôtre
per l’intendent de finances de Lluís XIV, Nicolas Fouquet
Jardins del palau de Vaux-le-Vicomte
Charles Lebrun (París,1619-1690)
Pintor, decorador i teòric de l’art

Magnífic retratista. Va pintar també

quadres d’escenes històriques. Lluís
XIV va dir que era el pintor més gran
de tots els temps.

Va promoure també un nou

desenvolupament de les arts
industrials: tapissos, mobles,
miralls, porcellanes.

Fou nomenat director de l’academia

reial de pintura i escultura al 1663.
 Cronologia de l’obra
1661 - 1710
⚫ Primera etapa (1661-1668):
Versalles
petit poble
envoltant de boscos

1624
Lluís XIII compra
uns terrenys
1630
Palauet de caça
Lluís XIII. 1661
Ales laterals: plaça d'armes.

Louis Le Vau 1668

André Le Nôtre, jardins 1662-1700 Primera ampliació Lluís XIV
 Segona etapa (1668-1678):

1677
-Lluís XIV trasllada la cort al Palau.

1678- 1710
Naus laterals
Capella Reial.

Jules Hardouin Mansart

Treballs constructius
Arquitectes,
Pintors,
Escultors,
Jardiners,
Enginyers hidràulics.
PALAU DE VERSALLES (EVOLUCIÓ).
LE VAU i HARDOUIN-MANSART.
1772
- Lluís XV intenta transformar la
façana
- Petit Triannon.
1792
Revolució Francesa

1837
Museu de la història de França.
 Context històric i artístic
1610 1643 1715 1774 1792

LLUÍS XIII LLUÍS XIV LLUÍS XV LLUÍS XVI

Monarquies absolutes

Lluís XIII, el constructor de l'original Château

(Palau) de Versalles.

Lluís XIV. Regència. “Rei Sol”. Gran ampliació. Mil

tres-centes habitacions. Capacitat per 20000
persones.

Lluís XV. Regència. Crisi econòmica. Un dels reis

menys populars de França.

Lluís XVI. Revolució francesa.

Com s’hi vivia?

Habitants de Versalles: Vida luxosa.

Indumentària: Vestits cars, Cosmètica.
Alimentació: menjars exòtics, dolços decorats.
Vida social: Festes.
Servei.
 CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA BARROCA

Integració dels espais en un tot unitari en què cadascuna

de les parts es complementa amb les altres.
Organització integradora al voltant d'un centre.
 Un tret de l’arquitectura barroca francesa va ser el seu
caràcter cortesà, perquè les realitzacions principals van ser
construccions civils de tipus residencial, encarregades pels
reis o per personatges vinculats a la cort.

El PALAU, es va convertir en el símbol del poder absolut

de la monarquia francesa, l’hegemonia de la qual a
Europa va ser indiscutible durant la segon meitat del
segle XVII.

Però també van proliferar dos tipus de construcció

característics de la noblesa: la mansió campestre (château)
i la casa de la ciutat (hôtel).
 Des del punt de vista formal, el Barroc francès
es va diferenciar de l’italià perquè va defugir les formes
audaces i els excessos d’aquest últim, a fi d’assolir un
estil més contingut i equilibrat, que anomenem
classicisme, en especial a partir del
regnat de Lluís XIV.

A això va contribuir en gran manera la creació de les

academies reials, com la de pintura i escultura (1648)
o la de arquitectura (1671), que a més de ser centres de
formació d’artistes, determinaven el que era bon gust i
l’art correcte.
 Els jardins van resultar un aspecte important
de l’urbanisme barroc.

Integració dels jardins amb l'entorn natural i urbanístic.

Obertura al paisatge exterior i interrelació amb l'arquitectura.

Jardí geomètric
Objectiu: Espai de lleure de la cort.
Perspectiva que segueix un eix i
mor a l'infinit.
Boscos laterals amb pavellons per
les activitats de la cort.

Saint Germain-en-Laye
 La riquesa i l’ordre que regeixen l’arquitectura també és aplicada als jardins, la
naturalesa dels quals ha estat manipulada i dominada per la mà humana amb la finalitat
d’establir el que s’ha anomenat un urbanisme “a la francesa” o obert.

D’aquesta manera es distribueixen avingudes, places, parterres, canals,

fonts amb brolladors, escultures,...en un escenari artificiós.
 El jardí barroc introdueix un sistema d'eixos i
diversitat d'espais que, partint de l'edifici central,
fan la sensació de portar-nos a un espai infinit,
tot barrejant parterres ordenats amb la natura
domesticada i la natura salvatge.
La decisió de Lluís XIV de traslladar la cort fora de París, i
bastir-hi un gran palau que estigués a l’alçada del seu
poder va centrar l’activitat dels principals arquitectes i
decoradors francesos en aquesta obra de dimensions
colossals.

El palau de Versalles és el màxim exponent del barroc

francès del Grand Siècle i és també, probablement, el
monument a la monarquia absoluta més espectacular que
es pot veure a Europa.

Dimensions: 800 hectàrees de superfície, 20

kilòmetres de camins,20 kilòmetres de mur,
200.000 arbres, 35 km de canalitzacions d’aigua...
 Localització

Versalles, a 17 km de París.
Departament d'Yvelines
 Relació amb el conjunt urbanístic
-Urbanisme obert.
-Contacte amb la natura.
-Urbanisme unitari, cada part es complementa amb les restants.
-Integració amb el paisatge.
-Palau com a separació: món urbà i natura ordenada.
 Sistema constructiu
arquitravat …
predomini de línies verticals i horitzontals
…i voltat
Materials
Pedra
Materials autòctons: pedra blanca, totxo roig, marbre i pissarres.

Façana est que dóna a la ciutat

 Marbre,
Vitralls,
Escultures,
Pintures,
Miralls,
Aranyes
Elements de suport:
Columnes i pilastres: alliberar
murs de la funció de càrrega.

Elements suportats:
Cobertes planes o voltades
Destaca sostre de creueria de
la Capella Reial, culminada
amb capçalera semicircular.
Plantejament general de l’edifici

Planta

Dues grans
ales perpendiculars
Cada dependència
una funció
Zona central
forma d'U

Ordre
mitjançant patis
Ales laterals (Harduin Mansart) Nucli original del palau (Le Vau) Jardins (Le Nôtre)

Eixos radials Eixos longitudinals Ciutat cortesana

Consulta el pla interacctiu

http://en.chateauversailles.fr/templates/versailles/map/MapMain.php
 Jardins
Galeria dels Miralls

Residència reial
Façana dels jardins

Residència dels prínceps

Dependències ministerials
Façana principal Capella Reial

Ciutat
Façana oest que dóna als jardins
 Palau

1. Cos central (forma d'U):

-dependències reials i llocs d'oci:
-Sala del Tron
-Galeria del Miralls
-Estances del Rei i de la Reina
-Menjador de les Porcellanes
-Apartaments dels germans i fills del Rei
2. Ales laterals:
-dependències oficials
-residència dels prínceps
-teatre d'òpera
-capella
Estances destacades

1. Capella Reial:

-barroc tardà francès.

-més caràcter reial que religiós.
-nau central i dues laterals.
-capçalera semicircular amb
deambulatori.

pis inferior:
-arcades sobre pilars
(cortesans i noblesa)

pis superior:
-més esvelt
-columnata amb capitells corintis
i entaulament.
(rei i família)
 2. Galeria dels miralls
Espai rectangular de 75 metres de llarg (ricament decorat per Charles Le
Brun amb màxim refinament). Els grans finestrals que donen al jardí es
contraposen amb els enormes miralls que reflecteixen la llum solar i la
de les espelmes. Tot això crea un joc lumínic intens i teatral, que
comporta una interacció interessant del paisatge interior amb l’exterior i
ajuda a aconseguir l’efectisme tan propi del període barroc.
 Ostentació i luxe:
marbres policromats,
escultures, espills, lámpades,
daurats, etc.

Teatre
 Jardí
André Le Nôtre. Traçat geomètric basat en un sistema d'eixos
(s’estructura a partir d’un eix principal central)
 Jerarquia i
centralització

Palau Ciutat
Jardins
separa cortesana

Concepte racional
i unitari

Eixos Eixos radials

transversals

Eix longitudinal
 Sensació d'infinitud, parterres ordenats,
barreja de natura domèstica i natura salvatge.
Orangerie.
El conjunt és una al·legoria dels sentits: Oïda (remor de l’aigua),
Olfacte (perfum de les flors), Vista i Tacte (diferents racons), Gust
(àpats de les celebracions).
Estany d’Apol·lo. El déu surt de l’aigua en un carro tirat
per quatre cavalls. Simbolitza la sortida del sol.
Font de Latona. Mitjançant el relat d’Ovidi a la metamorfosi, el rei fa
una clara advertència a la noblesa (ja s’havia revoltat al 1648). La
deesa Latona, mare d’Apol·lo i Diana, demanà aigua a uns pastors.
En negar-li, invocà Júpiter, que convertir als pastors en granotes.
 Encelat fou un gegant, fill de Gea. Juntament amb els seus
germans, es rebel·là contra els déus Olímpics. Vençut per Atena, fou
sepultat a Sicília, sota l'Etna, on amb els seus moviments per
alliberar-se del pes que l'aixafa provoca les erupcions del volcà.
Estany de Saturn, (hivern)
Estany de Bacus, (tardor)
La Columnata. Obra de Harduin Mansard.
El jardí és ple d’escultures
Façana est, que dóna al centre urbà. Accés al Palau.
 Façana del cos central que dóna al jardí,
orientada a l'oest.
Sumant el nucli central amb les ales: uns 500 metres
Formes clàssiques, sòbries, serenes, majestuoses...
Harmonia entre els elements arquitectònics.
 Entrants i sortints
Trenca monotonia
Coronat amb trofeus (clarobscurs, ritme i moviment)
(minva horizontalitat)

Vans
quadrats
Àtic articulats per pilastres
adossades

Compensa
horitzontalitat
Grans finestrals dels
entaulaments
Pis
noble amb grans
Repetició de finestrals
pilastres i columnes
jòniques
verticals

Pis
inferior Encoixinat

Tendència general a la horitzontalitat

Decoració sòbria, sentit de l'equilibri i estètica gairebé clàssica.

Columnes, estàtues i nínxols trenquen caràcter repetitiu

i aporten plasticitat.
 decoració interior
preciosista i abundant: pintures murals, quadres,
revestiments de marbre, miralls, marqueteria, brocats
làmpares d'aranya, escultures daurades, mobiliari de luxe.
 temàtica decoració:
mitològica (sovint Apol·lo), escenes de caça, pintures històriques,
emblemes nacionals,...
 Objectius de la decoració
demostració del poder absolutista, majestuositat, riquesa...

Ritme en els espais

Exteriors: enginyós sistema d'entrants i sortints de la façana.
Interiors: intens i teatral, recarregat.
Funció
Residència oficial dels Reis de França durant segle XVII
Cort i Govern (des de 1677).
 Estil

Barroc francès (tant el Palau com els jardins).

dels autors
classicisme esvelt, elegant i lleuger.
ordre francès: grandiloqüència, regularitat compositiva,
utilització d'elements francesos en decoració.
 significat i funció de l'obra

per l'època:
Arquitectura més cortesana que religiosa.
Influència per a la resta d'Europa.
pel mecenes:
Residència dels Reis de França.
Valor propagandístic. Lluís XIV: “l'Estat sóc jo”.
Identificació amb el sol. Immens poder del rei.
pel lloc:
Versalles: lloc de lleure.
per l'artista:
Jules Hardouin-Mansart, arquitecte reial.
 Antecedents i transcendència
-antecedents:
Harmonia i ordre classicista.
Jardins manieristes.

-transcendència:
model a seguir pels palaus europeus del s.XVIII.
(a Espanya palau reial de Madrid, palau d'Aranjuez, o
Palau de la Granja)
 Jardines de Aranjuez (Madrid)

La Granja de San Idelfonso (Segovia)