Quadern Del Professor Primaria PDF

Bambú Lector
Quadern del professor

Presentació
La rellevància que ha pres en els darrers anys la competència lectora en els nivells educatius superiors, amb proves
de control com PIRLS i PISA, fa que hagi de tenir protagonisme en l’activitat educativa des dels primers nivells.
D’altra banda, els canvis socials, econòmics i culturals determinen que la competència lectora comporti pro-
cessos més complexos que la mera descodificació i comprensió literal dels missatges. Esdevé necessari, doncs,
emprendre la tasca d’una manera sistemàtica des de les primeres etapes del procés formatiu dels alumnes. El
quadern que teniu a les mans ofereix tot de materials que poden servir de recolzament a aquesta finalitat.
• En primer lloc, en el PROGRAMA DEL PLA LECTOR presentem les preguntes més interessants que cal fer-
se a l’hora d’emprendre un pla lector de centre, i proposem un seguit de títols adaptats als diferents nivells
educatius de Primària. També hi fem constar, en els quadres corresponents, el treball de valors específics en
cada lectura.
• L’apartat EL MEU PLA LECTOR és un espai que s’ofereix al professor perquè hi organitzi la seva pròpia pro-
gramació de lectures. En aquest espai hi ha, a més, un calendari de dates significades i espai per programar
activitats en relació amb aquestes dates. Per a les activitats, remetem a la nostra web (www.bambulector.
com), que conté textos relacionats amb els diversos temes i adaptats als diferents nivells. Els valors que es
treballin també es poden reflectir en aquest quadre.
• A CREIXEM LLEGINT trobem sis apartats que es corresponen als sis cursos de Primària. En cada un s’hi inclou
una prova de comprensió lectora per a cada trimestre. Les proves es fan a partir de textos de dificultat
diversa extrets de les obres proposades per al curs. Permeten, així, presentar l’obra que es treballarà durant
el trimestre, valorar les habilitats de l’alumne en començar cada avaluació i analitzar-ne l’avenç al llarg
del curs.
En aquestes proves es tenen en compte –tot i que simplificats– els processos que l’informe PIRLS detalla com a bà-
sics en l’adquisició de la competència lectora. Per facilitar-ne la claredat, a cada procés se li ha assignat un color:
Obtenció d’informació explícita
Deducció d’informació implícita
Comprensió i interpretació del text
Anàlisi i avaluació del text
Amb l’objectiu de facilitar la tasca avaluadora, cada procés s’ha organitzat en un seguit de tasques concretes
que l’alumne ha de saber fer en cada curs.
• A FEM EL DIAGNÒSTIC, els resultats obtinguts en les proves de diagnòstic es poden incloure en les taules
que s’ofereixen a les pàgines 80-97.
• A SEGUIMENT DE LES LECTURES hi ha una taula per a cada avaluació, en la qual es consignen els quatre
processos que entren en joc en l’adquisició de la competència lectora. El docent hi pot anar anotant els aspec-
tes més significatius en el procés de cada alumne.
• Per acabar, a ACTIVITATS D’ANIMACIÓ A LA LECTURA, es proposen actuacions de diferents menes (adap-
tades a cada nivell) però amb una mateixa finalitat: fer de la lectura un procés viu, atractiu, una font de plaer
i d’enriquiment personal i un instrument d’aproximació als altres.
ANNA SOBLECHERO MAROTO

Programa del pla lector
1. Algunes preguntes importants..
1.1 Què és un pla lector?

És un projecte de treball que, dins del centre educatiu, persegueix millorar la competència lectora dels alumnes en
situacions diverses (vida acadèmica, professional, privada i pública).
Qui participa en un pla lector?

El pla lector ha d’implicar diversos departaments, els quals ho han de preveure així en les seves programacions
didàctiques. Hauran de fer propostes de lectures i orientacions metodològiques, i hauran de dedicar-hi un temps
en el desenvolupament de la seva activitat. La biblioteca serà un altre dels protagonistes dinamitzadors del pla.
Amb quins materials?

Davant la nova manera de concebre la competència lectora, es fa necessari utilitzar textos de tipus, temes i con-
textos molt diversos.
1.2 Què s’entén per competència lectora?

Els canvis socials, econòmics i culturals determinen que la competència lectora comporti processos més complexos
que la simple descodificació i comprensió literal dels missatges. L’estudi PIRLS ho defineix de la manera següent:
Habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i/o
valorades per l’individu. Els lectors de poca edat són capaços de construir significats a partir
d’una varietat de textos. Llegeixen per aprendre, per participar en les comunitats de lectors de
l’àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per gaudir de manera individual.
PIRLS, 2006. Estudi internacional de Progrés en Comprensió Lectora
1.3 Què és el PIRLS?

És un Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora. S’aplica cada cinc anys i ofereix dades comparatives
a escala internacional sobre la competència lectora dels alumnes de quart de Primària.
1.4 Quines «pistes» ens pot aportar el PIRLS en la nostra tasca?

A Defineix els quatre processos que els alumnes han de fer per entendre un text:
1. Obtenció d’informació explícita: l’alumne ha d’anar identificant informació rellevant per a l’objectiu es-
pecífic de la lectura.
2. Deducció d’informació implícita: l’alumne ha de connectar dos o més fragments d’informació, deduir-ne
dades, propòsits…
3. Comprensió i interpretació del text: el lector ha d’interpretar el text més enllà del significat concret de les
oracions.
4. Anàlisi i avaluació del text: el lector ha d’anar perfilant una valoració crítica del contingut i de la forma del
text.

En l’Estudi, els processos estan pensats per a alumnes de 4t de Primària, però poden constituir una ajuda important
–fent-ne l’adaptació corresponent– a l’hora de treballar a tots els nivells.
B Defineix els dos propòsits de la lectura en els alumnes de poca edat i la mena de textos que s’associa
a cadascun:
lectura per a ús i gaudi personal lectura per a l’aprenentatge
lectura de ficció textos instructius
C Descriu els formats de preguntes que es poden plantejar:
1. Preguntes d’elecció múltiple: s’hi ofereixen quatre opcions de resposta de les quals només una és correcta.
2. Preguntes de resposta construïda: els alumnes han de redactar la resposta.
D Defineix les finalitat essencials en el procés d’ensenyament:
1. Proporcionar una destresa lectora en els alumnes que, en la mesura del que sigui possible, satisfaci les expe-
riències lectores que l’acompanyaran al llarg de la vida i en els diversos contextos.
2. Permetre que l’alumne explori situacions i sentiments amb què encara no s’ha trobat.
3. Entendre, poc a poc, com és el món i com ha estat, i per què les coses funcionen com funcionen.
1.5 Com contribueix el projecte Bambú Lector Primària a la consecució de tot

això?
1. Recolzant el procés d’ensenyament amb un conjunt de materials que conceben la competència lectora en el
nou sentit especificat.
2. Treballant la lectura en el seu doble sentit de gaudi i de font d’obtenció d’informació, amb textos de natura-
lesa diversa (textos de ficció, textos informatius…).
3. Oferint una planificació completa de les lectures en aquesta etapa.
4. Acompanyant les lectures amb material de treball complementari creat a partir del coneixement dels diversos
processos implicats en la lectura.
5. Aportant instruments per al diagnòstic, seguiment i avaluació dels aprenentatges.
6. Donant a la lectura una dimensió també social, afavorint les activitats en comunitats de lectors, cosa que pot
ser molt útil per ajudar els alumnes a comprendre i apreciar els textos.
7. Presentant l’aprenentatge lector com un procés llarg, una aventura, que obre els ulls al món; i això des dels
primers assoliments, merament instrumentals, fins a la consecució de la maduresa lectora que pot acompa-
nyar durant tota la vida.
7
2. Marc de referència per a l’elaboració d’un pla lector..
2.1 El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’Educació Primària
A l’article 8, dedicat a les competències bàsiques, de l’ordenació curricular de l’Educació Primària de la Generalitat
de Catalunya, apareix la lectura com a element bàsic de la reforma educativa.
Article 8.5. La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha
d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva tasca docent, han
de garantir la mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.
En el Decret s’estableixen també les competències bàsiques, posant l’accent, així, en els aprenentatges que es
consideren imprescindibles. Aquestes competències també es poden tenir en compte i treballar en el pla lector:
COMPETèNCIES bàSIQUES
comunicatives
1. Comunicativa lingüística i audiovisual
2. Artística i cultural
metodològiques
1. Tractament de la informació i competència digital
2. Matemàtica
3. Aprendre a aprendre
personals
1. Autonomia i iniciativa personal
conviure i habilitats del món
1. Coneixement i interacció amb el món físic
2. Social i ciutadana
2.2 Les avaluacions de diagnòstic en competència Comunicativa lingüística
Les avaluacions de diagnòstic en competència Comunicativa lingüística de la nostra comunitat autònoma ofereixen
resultats negatius pel que fa a la competència lectora de l’alumnat. Per això es fa evident la necessitat de treballar
el tema en un pla lector, com també les dues novetats que incorporaran les futures avaluacions:
• Lectura en àudio: escoltar un àudio i ser capaç de recuperar informació, interpretar el text i reflexionar sobre
la forma i el contingut.
• Lectura a Internet: llegir diferents tipus de text a Internet (continus i discontinus), com formularis, anuncis,
gràfics, diagrames i mapes, i ser capaç de recuperar informació, interpretar el text i reflexionar sobre la forma i
el contingut.
TEXTOS
Textos continus Textos discontinus
descripció formularis
narració anuncis
exposició gràfics
argumentació diagrames
instruccions mapes
8
3. Bambú Lector, la teva elecció..
Amb la finalitat de…
➜ desenvolupar la competència lectora,

➜ promoure la lectura des de tots els departaments didàctics i tutories,
➜ enriquir el lèxic,
➜ fomentar la imaginació,
➜ desenvolupar la creativitat,
➜ educar en valors,
➜ transmetre el plaer de la lectura,
➜ i millorar els resultats de les avaluacions internes del centre i de les diferents proves externes de
diagnòstic en competències,
l’Editorial Casals t’ofereix un conjunt d’objectius,

de metodologies i d’estratègies per implantar un pla
de foment de la lectura en el teu centre: bAMbÚ LECTOR.
Consta dels materials següents:
■ Carpeta anual per a l’alumne
Per a cada curs de Primària s’ofereix una carpeta

que conté:
• tres llibres, un per trimestre
• una fitxa d’animació a la lectura per a cada llibre
■ Quadern del professor
■ www.bambulector.com
Un espai per ajudar-te a dur a terme el teu pla lector de centre, mostrar-te la nostra selecció de lectures per a Pri-
mària i accedir a les activitats TIC associades a cada llibre de la carpeta de l’alumne.
serveis per desenvolupar

el pla lector en el teu
centre
buscador de llibres per:

• títol, autor o paraula
clau
• gènere literari
• valors
• edat
• col·lecció
catàlegs de les itineraris de lectures

col·leccions de literatura per a Primària
9
3.1 La carpeta anual per a l’alumne: cicle inicial
Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzada en gèneres literaris i educació en valors.
Carpeta bambú Lector 1r Primària
Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Títol: El pastor mentider Títol: El petit dofí Títol: No em dic Caputxeta!
Editorial: Combel Editorial: Combel Editorial: bambú
Col·lecció: Cavall volador clàssic Col·lecció: I tu qui ets? Col·lecció: Primers Lectors
Gènere: Conte tradicional Gènere: No ficció Gènere: Conte literari humorístic
Educació en valors: Sinceritat Educació en valors: Educació en valors: Família
Educació mediambiental
Carpeta bambú Lector 2n Primària

Títol: La reina Rodamón a la Xina Títol: La granota Títol: L’anell de la Nur
Editorial: Combel Editorial: Combel Editorial: bambú
Col·lecció: Cavall viatger Col·lecció: I tu qui ets? Col·lecció: Primers Lectors
Gènere: Relat de viatges Gènere: No ficció Gènere: Conte literari encadenat
Educació en valors: Educació en valors: Educació en valors: Cooperació
Diversitat cultural Educació mediambiental
10
3.2 La carpeta anual per a l’alumne: cicle mitjà
Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzades en gèneres literaris i educació en valors.
Carpeta bambú Lector 3r Primària

Títol: Perseu Títol: La Laia i el vent Títol: Contes verticals
Editorial: Combel Editorial: bambú Editorial: bambú
Col·lecció: Cavall mitològic Col·lecció: Primers Lectors Col·lecció: Joves Lectors
Gènere: Relat mitològic Gènere: Relat fantàstic Gènere: Conte literari humorístic
Educació en valors: Valentia Educació en valors: Integració Educació en valors:
Conservació del patrimoni cultural
Carpeta bambú Lector 4t Primària

Títol: Els secrets del tauró Títol: Formidable! Títol: La duana
Editorial: Combel Editorial: bambú Editorial: bambú
Col·lecció: Els secrets de… Col·lecció: Joves Lectors Col·lecció: Joves Lectors
Gènere: No ficció Gènere: Relat breu d’aventures Gènere: Conte literari filosòfic
Educació en valors: Educació en valors: Confiança Educació en valors: Tolerància
Educació mediambiental
11
3.3 La carpeta anual per a l’alumne: cicle superior
Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzada en gèneres literaris i educació en valors.
Carpeta bambú Lector 5è Primària

Títol: Les set cases del Buti Títol: La gran aventura Títol: En perill de mort
Editorial: bambú Editorial: bambú Editorial: bambú
Col·lecció: Joves Lectors Col·lecció: Joves Lectors Col·lecció: Descobridors
Gènere: Novel·la d’aventures Gènere: Novel·la fantàstica Gènere: Novel·la històrica
Educació en valors: Superació Educació en valors: Cooperació Educació en valors:
Educació ambiental
Carpeta bambú Lector 6è Primària

Títol: El misteri del carrer Títol: Sota la sorra d’Egipte Títol: La nena nova
de les Glicines Editorial: bambú Editorial: bambú
Editorial: bambú Col·lecció: Descobridors Col·lecció: Grans Lectors
Col·lecció: Grans Lectors Gènere: Novel·la històrica Gènere: Novel·la realista
Gènere: Novel·la de misteri Educació en valors: Educació en valors: Lleialtat
Educació en valors: Conservació del patrimoni cultural
No a la violència
12
3.4 La teva pròpia selecció de lectures
Si vols fer tu mateix la selecció de les lectures, t’oferim diverses col·leccions de literatura infantil i juvenil:
les col·leccions de Combel i les col·leccions de Bambú.
3.4.1 Les col·leccions de Combel de literatura

www.combeleditorial.com
El Cavall Volador Clàssic Cavall volador. El Cavall mitològic

TROT Sèrie GALOP La història de Teseu
La bella dorment Bona nit, Genís Els viatges de Perseu
La vella del bosc Uns ratolins empipadors Prometeu
La Ventafocs Un banc al solet Els Argonautes
Blancaneu El robot Perot
Els cignes salvatges Sorra a les sabates I tu, qui ets? Animals
La sireneta L’ogre pudent El poltre
Les maduixes Un bon costum El gatet
La castanyera L’Aquilí pinta un núvol La marieta
El petit avet i un camaleó La petita girafa
La cigala i la formiga Selena, Seleeena! El petit tigre
La lluna contenta El petit dofí
El Cavall Volador Clàssic Com un mitjó El petit goril·la
GALOP Cèlia, l’estrella marina El petit esquirol
El cranc ermità El petit pingüí
Els músics de Bremen
La Bet perd la banda La granota
El lleó i el ratolí
Els follets sabaters
Com la sal
El Cavall viatger Fauna en perill
El soldadet de plom La reina Rodamón a la Xina La tortuga
El flautista d’Hamelín La reina Rodamón a Rússia La salamandra
El vestit nou de l’emperador La reina Rodamón al Marroc
El rei de les Aigües La reina Rodamón a l’Equador
Els secrets de…
El pastor mentider
La princesa i el pèsol Els secrets del drac
Els secrets del mamut
Els secrets del tauró
13
3.4.2 Les col·leccions de bambú de literatura
www.editorialbambu.com
Primers lectors Joves lectors Grans lectors

No em dic Caputxeta! El somni de l’Andrea i altres contes (selecció de títols)
Clida i Sirú El meu supercamió La nena nova
En Jan Pol fa de detectiu Les set cases del Buti El misteri del carrer de les Glicines
En Galceran i les marietes La duana
El rei d’en Set Formidable! Descobridors
L’anell de la Nur La gran aventura
(selecció de títols)
On dormen els estels?
En perill de mort
La casa d’en Ramon
Sota la sorra d’Egipte
Petit Papu
En Jan Pol té un cas
La bruixa Conxorxa
A www.bambulector.com
trobaràs tots els títols de les nostres col·leccions organitzats per:
• Edat recomanada
• Gènere literari
• Educació en valors
14
3.5 Les fitxes d’animació a la lectura
La comprensió lectora s’emprèn tenint en compte dues qüestions:

• La seqüència temporal de la lectura: Abans de llegir, Mentre llegim i Després de llegir
• Els processos de comprensió lectora de PIRLS:
a Obtenció d’informació explícita
b Deducció d’informació implícita
c Comprensió i interpretació del text
d Anàlisi i avaluació del text
Abans Mentre Després

de llegir llegim de llegir
Al final de la fitxa d’animació a la lectura, es presenta una Fitxa del llibre que s’ha llegit per completar-ho amb
els aspectes tècnics i argumentals més importants.
Fitxa
del llibre
El solucionari de les fitxes d’animació a la lectura està disponible a www.bambulector.com. S’hi

ha de buscar el llibre i desplegar el material que hi ha.
Al final del document del solucionari, trobareu una relació d’activitats TIC que hi ha
sobre el llibre a www.bambulector.com > Primària > Som descobridors >
I
Som navegants > Som exploradors IONAR
SOLUC
15
3.6 El quadern del professor
Material de recolzament al professor que ofereix…
El meu pla lector

Espai per organitzar la programació de lectures en cada grup.
Creixem llegint
Textos per fer una prova de comprensió lectora en cada trimestre, que permeten presentar l’obra que llegiran
durant el trimestre, valorar les habilitats de l’alumne en començar cada trimestre i analitzar-ne l’avenç al llarg
del curs.
Proves que tenen presents els proces-

sos que l’informe PIRLS detalla com a
bàsics en l’adquisició de la competèn-
cia lectora.
• Obtenció d’informació explícita

• Deducció d’informació implícita
• Comprensió i interpretació
del text
• Anàlisi i avaluació del text
1
Fem el diagnòstic
Taules amb indicadors d’avaluació per a les proves de comprensió lectora de cada trimestre.
Seguiment de les lectures

Taules amb indicadors d’avaluació per a les lectures que s’ha fet de la carpeta de l’alumne.
Activitats d’animació a la lectura

Actuacions de diferent mena adreçades a dinamitzar els processos d’adquisició de la competència lectora.
17
3.7 La web de Bambú Lector: www.bambulector.com
A la nostra web t’oferim…
1 Un marc teòric d’actuació als centres (PGA,

Programació General Anual del Centre) per tre-
ballar la comprensió lectora, i l’expressió oral i
escrita de totes les àrees del currículum.
www.bambulector.com > Què és un

pla lector? 1 Diagnòstic de la situació del centre educatiu
en relació amb les diferents dimensions im-
plicades en el procés lector.
2 Identificació dels objectius generals del pla
i determinació de les diferents àrees de res-
ponsabilitat en el desenvolupament de l’hàbit
lector i de la competència lectora.
3 Anàlisi de la competència lectora: què és llegir,
finalitats de la lectura, tipologies textuals…
4 Incorporació de les dimensions d’avaluació
de lectures del PIRLS i PISA en la competèn-
cia lectora.
5 Previsió de materials i de recursos.
6 Processos i procediments d’avaluació.
2 Versió en PDF del Quadern del professor 3 Una programació per a l’assignatura dedicada a
amb activitats diverses de recolzament per al l’atenció educativa, alternativa a la religió, amb
foment de la lectura. lectures que desenvolupin la capacitat de com-
prensió des de totes les àrees del currículum.
www.bambulector.com > Quadern del
professor www.bambulector.com > Atenció
educativa
18
4 Taules amb ítems de lectura per a l’avaluació 5 Servei d’assessoria on line per orientar-te so-
de les lectures i informes per als pares, en for- bre la creació del pla lector del teu centre, sug-
mat PDF i Word (perquè puguis adaptar les tau- gerir-te lectures, traçar itineraris de lectures, ofe-
les a les teves necessitats). rir activitats i compartir estratègies per afavorir
la lectura a l’aula i al teu centre escolar, orientar
www.bambulector.com > Avaluació sobre l’ús de la biblioteca no només com un es-
pai de lectura sinó com un espai cultural…
www.bambulector.com > Assessoria
6 Activitats associades a les fitxes d’animació a la

lectura dels llibres de la carpeta de l’alumne per
treballar les TIC.
www.bambulector.com > Primària >

Activitats TIC > Som descobridors >
El pastor mentider
Activitats TIC Primària
Cicle inicial: Som descobridors

Cicle mitjà: Som navegants
Cicle superior: Som exploradors
19
3.8 Les activitats multimèdia de www.bambulector.com
Les TIC es treballen en el projecte Bambú Lector a partir de les lectures que hi ha a les carpetes dels alumnes. Són
activitats que transcendeixen les lectures i estableixen relacions amb l’entorn, i amb les diferents disciplines i cultu-
res. En cada cicle es presenten seqüenciades de la manera següent:
■ CICLE INICIAL: SOM DESCObRIDORS

L’informe PIRLS circumscriu el context d’aprenentatge de la competència lectora dels primers lectors en tres
àmbits: a casa, a l’aula i a l’escola; i a dos propòsits: el plaer de llegir i la informació; és a dir, les emocions i el
coneixement. En afegir les TIC a un pla lector podem visitar virtualment els diversos àmbits, i és així com es fa
a Bambú Lector a través dels apartats:
• La lectura
Audició d’un fragment del llibre que llegeix l’alumne
i, quan és pertinent, d’algun conte complet relacionat
amb el llibre.
• L’auditori
Audició d’una peça musical, generalment clàssica, re-
lacionada amb el llibre, i lectura d’informació prèvia
sobre l’obra musical i l’autor.
• L’àlbum
Reportatge fotogràfic relacionat amb el tema del lli-
bre.
• El cinema
Fragments de pel·lícules o documentals relacionats amb el llibre.
• Per descobrir
Endevinalla o joc per treballar el tema del llibre o els valors que representa.
• Links
Primer contacte amb la web: pàgines relacionades amb la lectura, especialment seleccionades atenent a la
facilitat de navegació, l’estabilitat i la seguretat.
■ CICLE MITJà: SOM NAVEGANTS

Amb la finalitat que els alumnes es mostrin més actius a l’hora de treballar les TIC, els apartats següents
combinen l’ús d’eines (diccionaris, mapes, plànols…) i de continguts (pàgines web d’institucions, d’autors,
d’associacions…). L’accés a diferents pàgines web permet llegir i analitzar una gran varietat de textos i de for-
mats (continus i discontinus, audicions, vídeos…). Les activitats TIC responen als apartats següents:
• Al peu de la lletra
Treball d’algun aspecte literal concret i rellevant en el llibre o en les biografies dels autors; s’hi introdueix, per
exemple, l’ús del diccionari en línia i de les pàgines web dels autors.
• Àudio
Audició d’una peça musical o text, i lectura d’informació prèvia sobre això per establir relacions amb el llibre.
20
• Zoom
Treball d’aspectes concrets del llibre a través de la imat-
ge: il·lustracions del llibre mateix o fotografies que hi
tinguin relació en forma de reportatge o localitzades
a la web.
• L’atles
Localització en buscadors de mapes de llocs geo-
gràfics citats en el llibre.
• Per descobrir
Espai per descobrir, a través de disciplines com el ci-
nema, l’art…, altres maneres de tractar el tema de la
lectura i/o veure la vigència que té actualment.
• + pàgines web
Espai per afegir pàgines web relacionades amb el contingut del llibre o amb els autors.
■ CICLE SUPERIOR: SOM EXPLORADORS

La lectura, a més de ser una experiència individual enriquidora, ha de ser una eina fonamental per viure en
societat, per saber quins són els nostres drets i per complir les nostres obligacions. Per acompanyar els alumnes
en aquesta sortida al món, les activitats TIC persegueixen anar de l’àmbit local al global, de la història de la
cultura a l’actualitat.
• Història de l’art
Presentació d’una obra d’art relacionada amb el llibre
i instruccions per visitar-la al museu on es trobi.
• Actual
Espai per descobrir la relació que hi ha entre el tema
de llibre i l’actualitat a través de diaris digitals i institu-
cions.
• Professions
Aproximació a les diferents professions que es deriven
del contingut del llibre, a través d’explicacions prèvies
i pàgines web.
• Àudio: l’anglès
Audició de cançons en anglès i lectura de la lletra.
• Diversitat
Espai per posar èmfasi en la diversitat cultural.
• Per descobrir
Fragments de pel·lícules o documentals o presentació de personatges importants (científics, escriptors…), rela-
cionats amb el tema de la lectura.
21
El meu pla lector
En la seqüenciació de les lectures es pot planificar també el treball d’un seguit de valors. En proposem una relació, assignant
un nombre a cada valor de manera que es puguin incorporar d’una manera clara a les taules d’«El meu pla lector».
Valors
1 tolerància 5 igualtat 9 conservació del patrimoni

2 cura del planeta 6 salut 10 sentit de la justícia
3 curiositat per la cultura 7 pau 11 esperit crític
4 generositat 8 realització personal 12 responsabilitat
CURS: GRUP:
TÍTOLS DATES VALORS TREbALLATS

1a avaluació
Activitats i lectures • Fam i alimentació 16 d’octubre

complementàries* • Drets de la infància 20 de novembre
• Nadal desembre
2a avaluació
Activitats i lectures • La pau 30 de gener

complementàries* • El consum 15 de març
3a avaluació
Activitats i lectures • El llibre 23 d’abril

complementàries* • El medi ambient 5 de juny
*Els textos per a activitats complementàries són a la nostra pàgina web, www.bambulector.com > Activitats d’aula >
Els treballs i els dies
24
CURS: GRUP:
TÍTOLS DATES VALORS TREbALLATS

1a avaluació
Activitats i lectures • Fam i alimentació 16 d’octubre

complementàries* • Drets de la infància 20 de novembre
• Nadal desembre
2a avaluació
Activitats i lectures • La pau 30 de gener

complementàries* • El consum 15 de març
3a avaluació
Activitats i lectures • El llibre 23 d’abril

complementàries* • El medi ambient 5 de juny
*Els textos per a activitats complementàries són a la nostra pàgina web, www.bambulector.com > Activitats d’aula >
Els treballs i els dies
25
Creixem llegint
Processos bàsics en l’adquisició de la competència lectora (PIRLS):
NOTA: Al primer curs del cicle inicial els alumnes estan començant a llegir, de manera que les proves de compren-
sió lectora s’han de fer al final de cada trimestre en lloc de fer-les al principi, com en la resta dels cursos. Els exer-
cicis no són perquè el nen els faci en solitari. El professor els ha de llegir per a tots i preparar l’activitat amb ells.
El text del segon trimestre del segon curs del cicle inicial, La granota, pel fet que és de caràcter informatiu i els
alumnes no hi estan gaire habituats, s’ha de preparar prèviament: presentar el text, parlar de cada paràgraf, fer-
ne una primera lectura en grup, aclarir els dubtes i indicar als alumnes que per respondre han de llegir-se més
d’una vegada el text i tornar-hi sempre que no tinguin clara una resposta.
El pastor mentider
El professor ha de fer-ne una lectura en veu alta.
En Pere era un noiet que feia de pastor. Cada dia portava el ramat a pastu-
rar fins a uns camps on les ovelles podien córrer i menjar herba ben fresca.
PRIMER TRIMESTRE: TEXT DE FICCIÓ
Era una feina tranquil·la, aquesta de fer de pastor. L’única cosa és que, un
cop tot sol, en Pere s’avorria una mica.
Un dia, per distreure’s en Pere va pensar que faria una broma als pagesos.
I es va posar a cridar amb totes les seves forces:
–El llop! Que ve el llop!
Els pagesos van deixar el que estaven fent i van sortir esperitats per ajudar en
Pere. Però quan hi van arribar, es van trobar en Pere rient com un ximplet:
–Ha, ha, ha, que divertit! Us ho heu cregut! Era una broma!
El pastor mentider
CICLE INICIAL. CURS 1
1 Acoloreix segonß 'el 'codi.

Surt 'al 'conte. No surt 'al 'conte.
En Pere 'era un pastor jove.
En Pere ß’ho passava bé fent la seva feina.
En Pere fa una broma 'alß pagesoß.
Elß pagesoß no fan 'caß 'd’en Pere.
2 Ordena leß vinyeteß 'de l’1 'al 4 segonß la història.
28
3 Completa leß 'oracionß 'amb 'aquesteß parauleß.
pagesoß llop broma 'ovelleß

El "eß pot menjar leß .
Elß responen 'a la 'crida 'd’en Pere.
El llop no hi "éß. En Pere ha fet una
'alß pagesoß.
4 Com "eß van sentir "elß pagesoß 'amb la broma?
Marca-ho 'amb una 'creu.

'contentß "enfadatß
Completa l’oració.
Quan "em fan una broma, jo
"em 'diverteixo molt

m’enfado sento vergonya
5 Marca 'amb una 'creu leß 'coseß 'que "en Pere
podria veure mentre treballa.
herba un piano
un 'ordinador un tractor
'ovelleß 'arbreß
29
El petit dofí
Els bòlids de l’oceà

El petit dofí no és un peix, però és un campió de natació. El seu
cos té forma de coet per tallar l’aigua i, a la cua, una aleta ano-
SEGON TRIMESTRE: TEXT INFORMATIU
menada aleta caudal, que mou com una gran pala per avançar.
L’aigua li rellisca sobre la pell llisa i fina. Tot seguint la seva mare,
el petit dofí aviat aprèn a fer acrobàcies damunt les ones. I quan
sigui gran, nedarà a una velocitat de fins a 50 quilòmetres per
hora!
Tots junts
El petit dofí es fa gran. No té por de les tempestes; no tem ni les
persones ni els vaixells, ni tan sols les balenes, que sap que són
gegants pacífics. Però la mare li ha ensenyat que ha d’anar en

compte amb el tauró blanc i fugir davant l’aleta punxeguda de
les orques. Sap que la millor protecció en l’immens oceà és man-
tenir-se sempre amb els seus companys.
Valérie Guidoux, El petit dofí
1 Marca amb les frases certes i amb les falses.
El dofí té aletes.
El dofí és un peix.
El dofí té la pell llisa i fina.
El dofí té escames.
El dofí neda molt de pressa.
El dofí té por de les balenes.
El dofí té por dels taurons.
30
2 Uneix la pregunta amb la resposta corresponent
(en sobra una).
Perquè fan acrobàcies.
Per què neden tan bé
els dofins? Per la forma que té el cos

i l’aleta de la cua.
Per què ens agraden
Perquè van amb els seus
els dofins?
companys.
3 Per què als dofins se’ls diu «els bòlids de l’oceà»?

Marca amb una creu la resposta correcta.
Perquè neden de pressa. Perquè van tots junts.
Perquè tenen forma de cotxe. Perquè tenen aletes.

4 Per què creus que els dofins i les balenes ens semblen,
en general, simpàtics?
5 Assenyala com a cert o fals .

Quan el petit dofí es fa gran…
• No s’ha de defensar.
• La mare el continua defensant.
• Es defensa sol.
• Va amb els companys per defensar-se junts.
Com et defenses tu, normalment, davant d’un perill?
31
No em dic Caputxeta!
L’endemà, la Berta, l’Andreu i la Mentolada van sortir de casa per

anar a escola. Dos carrers més enllà, els esperava la Marta, l’amiga
de la Berta, i el seu germà Lluís.
TERCER TRIMESTRE: TEXT DE FICCIÓ
–Uh! Andreu, on vas amb un abric vermell de nena? I què dus, en

aquesta capsa? –va exclamar la Marta.
–La Mentolada! –va grunyir l’Andreu.
En Lluís es va col·locar bé les ulleres i va mirar l’interior de la capsa.
–Hola, Mentolada! –va dir.
Llavors van començar a caure quatre gotes. En Lluís es va posar una
gorra que duia a la butxaca, la Berta i la Marta van obrir un parai-
gua de colors i van començar a córrer cap a l’escola. Mentrestant,
l’Andreu es va posar la caputxa vermella i va tapar la capsa de la
Mentolada.
Teresa Blanch, No em dic Caputxeta!
1 En Lluís és el germà de...
l’Andreu la Berta
la Marta l’Andreu i la Marta
2 La Mentolada és la mascota de l’Andreu. Quin d’aquests

animals creus que és la Mentolada?
un gos una papallona
una abella una tortuga
Per què no pot ser una papallona?
32
3 Què fa l’Andreu per protegir-se de la pluja?

4 Llegeix el que diu la Marta i contesta:
On vas amb un abric

vermell de nena?
Què vol dir la Marta? Marca amb una creu la resposta correcta.

Que li agrada l’abric de l’Andreu.
Que l’abric que porta no fa per a un nen.
Que l’Andreu porta l’abric de la Marta.
Que un abric vermell amb caputxa és de nena.
5 Per què a l’Andreu li diuen «Caputxeta»?
No em dic
Caputxeta!
6 Dibuixa’t al darrere del full com si fossis un personatge

de conte.
33
La reina Rodamón a la Xina
Jo sóc la reina Rodamón i aquest és el meu cavall viatger.

Junts cavalquem per terra, mai i aire. Saluda’ns si ens veus passar!
Us vull conèixer a tots i fer que us conegueu entre vosaltres.
Ara venim de la Xina. Per això porto aquest fanalet de colors.

Una de les coses que més m’ha agradat de la Xina és la seva cal·ligrafia.
Diuen que se la va inventar el ministre d’un emperador mentre con-
templava les petjades d’uns ocells a la neu.
Ara us diem adéu fent ombres… xineses.
Montse Ganges,
La reina Rodamón a la Xina
1 Qui són els protagonistes d’aquesta història?
2 Marca amb les frases certes i amb les falses.
Els personatges viuen a la Xina.

El cavall porta un fanalet de colors.
Com tots els cavalls, només cavalca per terra.
A la reina Rodamón li agrada la cal·ligrafia xinesa.
3 Marca amb una X la resposta correcta.
La reina Rodamón…
És antipàtica. És aventurera.
Està trista. És xinesa.
34
4 Creus que a la reina Rodamón li ha agradat la Xina?.
Justifica la resposta.

5 Observa la il·lustració de les pàgines 16 i 17. Explica què
hi veus.
6 Completa les frases amb les paraules correctes; així

sabrem de què va la història que hem llegit.

llocs conèixer sorprendre viatja colors
La reina Rodamón pel món

per nous .
7 La protagonista viatja a cavall. Indica altres maneres

de viatjar.
8 La reina Rodamón, en el seu viatge a la Xina, ha des-

cobert coses que li han agradat. Escriu algun lloc on hagis
viatjat tu.
Digues què et va agradar del lloc:
35
La granota*
Ha arribat la primavera! El sol torna

a escalfar la terra i la natura es des-
perta. Vora els rierols, les basses i els
estanyols, amagades entre les her-

bes i les bardisses, les reinetes, com
totes les granotes, fan la migdiada…
Esperen que es faci fosc per posar-se
a cantar. Vet aquí el primer «rauc-
rauc»… Ha començat el concert!
Immòbil al mig de la vegetació, la rei-
neta adulta té talment l’aspecte d’una bonica pedra preciosa, ver-
da i brillant. Però se sent un sorollet de no res i desapareix! La seva
constitució és com la d’un esportista: les seves potes del darrere

són molt llargues i musculoses i tenen uns dits molt desenvolu-
pats. Sap nedar, saltar i enfilar-se: les acrobàcies no li fan por!
A partir de finals de setembre, els bassals, els estanys i els rierols es
tornen silenciosos: les reinetes han deixat de cantar. La claror no
és tan viva, la temperatura baixa, la tardor s’acosta: totes les rei-
netes s’amaguen en la concavitat d’una roca o al terra. És allí que
s’arrauleixen durant uns quants mesos per passar l’hivern adormi-
des, sense menjar ni bellugar-se, fins al despertar de la primavera.
Ariane Chottin, La granota
1 Indica en quins llocs se solen trobar les granotes.
*Vegeu la nota de la pàgina 27.

3
2 Quan se sent el cant de les granotes? Marca amb una X
la resposta correcta.
Quan es fa fosc. Amb la calor de l’estiu.

A finals de setembre. Quan estan tristes.
3 Assenyala com a certes o falses les afirmacions

següents.
Per defensar-se del perill, quan senten un soroll les granotes

s’amaguen.
Les granotes són animals molt silenciosos.
Les granotes es mouen amb molta facilitat.

Les granotes fan les mateixes coses tot l’any.
4 Relaciona amb fletxes les dades de les dues columnes.
La granota…
Es mou amb agilitat pel color i la brillantor que té.

S’agafa bé perquè té les cames llargues
i musculoses.
Sembla una pedra preciosa perquè té els dits molt
desenvolupats.
5 Completa el calendari de la granota.

A la primavera, la granota .
A l’estiu, la granota .
A la tardor, la granota .
A l’hivern, la granota .
37
6 En cada parèntesi tens dues possibilitats (una de certa
i una de falsa). Subratlla la correcta i obtindràs un breu resum
del text.
Quan fa bon temps, la granota és un animal (sorollós /

silenciós), que omple les vores dels (rierols / mars) amb el seu
(rauc-rauc / ric-rac). Quan arriba la tardor, (surt / s’amaga) i
passa l’hivern (adormida / caçant).
7 Per què creus que en el text es diu que el cant de les

granotes és un «concert»?
8 Després de llegir el text, creus que deu ser fàcil agafar

una granota? Justifica la resposta.
38
L’anell de la Nur
–Té, Nur, aquest és el meu

regal d’aniversari per a tu
–li va dir l’àvia amb la veu

tremolosa i fina, mentre
obria el puny on amaga-
va, agafat ben fort, un
anell d’or.
–Gràcies, àvia. És molt bonic! El portaré sempre posat –va respon-
dre, agraïda, la Nur, mentre li ensenyava el dit–. Em va a la mida!
–va exclamar contenta.
Un matí, la Nur mirava per la finestra de la seva habitació i mentre
contemplava el paisatge muntanyós recolzada a l’ampit, es treia i
es posava l’anell distretament. En un moment de descuit, l’anell se

li va esmunyir dels dits i li va caure finestra avall.
Amb aquestes que una garsa sorollosa que voleiava per allí tot fent
esgarips aspres i rogallosos, li va atraure l’atenció.
–Garsa, garsa! –va cridar la Nur, fent-li senyals amb les mans este-
ses cap enlaire.
–Qui em demana? –va fer la garsa.
–Jo, la Nur! Sóc aquí, a la finestra!
–I ara, què vols, tu?
–He perdut l’anell de l’àvia, garsa. No l’hauràs pas vist?
–Jo? –va fer-se la desentesa.
–Sí, tu. Ara mateix jugava amb el meu anell d’or i m’ha caigut per
la finestra. L’he de trobar. Em pots ajudar?
–D’acord, d’acord –va dir la garsa commoguda per la desesperació
de la nena–. Ho confesso: jo en sé alguna cosa. El cert és que just fa
un moment voleiava pel teu jardí i una brillantor potent que venia
de la finestra de la teva habitació m’ha deixat ben encegada. Era el
teu anell. Tot ha anat molt ràpid: l’he vist caure paret avall i m’he
afanyat a atrapar-lo amb el bec.
Marta Jarque, L’anell de la Nur
39
1 Parla com l’àvia de la Nur i crida com la garsa:
a «va dir l’àvia amb la veu tremolosa i fina»

b «una garsa voleiava tot fent esgarips aspres i rogallosos»
2 No sabem per què l’àvia li regala l’anell a la Nur sense

embolicar. Escull una raó (marca-la amb una creu) i inventa-
te’n una altra.
Perquè no es recordava que era l’aniversari de la Nur.
Perquè l’anell no l’ha comprat: era un anell seu.
Perquè volia que la sorpresa fos més gran.
Perquè
3 Com és que la Nur perd l’anell de l’àvia?
4 En quina frase del text llegim que la Nur ha perdut

l’esperança de trobar l’anell?
«He perdut l’anell de l’àvia, garsa. No l’hauràs pas vist?»
«Jo, la Nur! Sóc aquí, a la finestra!»
«va dir la garsa commoguda per la desesperació de la nena.»
«Era el teu anell.»
40
5 Torna a llegir la declaració que fa la garsa al final del
fragment. Et sembla que té l’anell o que no el té? Tria la
resposta i completa-la:
Té l’anell perquè

No té l’anell perquè
6 Has perdut mai un anell o un regal molt estimat per tu?

El vas trobar tu o amb l’ajut d’algú?

7 Dibuixa l’animal a qui demanaries ajut per trobar un anell
en un jardí i contesta:
Li demanaria ajut a
perquè
41
Els viatges de Perseu
Van passar els anys. I

Perseu, el fill de Danae,
es va convertir en un
jove alt i fort, instruït i

bon lluitador.
Aleshores, un germà
del rei Dictis, el malvat
Polidecte, es va ena-
morar de Danae i s’hi
volia casar. Per desfer-
se de Perseu, Polidecte
el va enviar a comba-
tre les Gorgones, uns
CICLE MITJà. CURS 3
monstres terribles, i ta-

llar el cap a la Medusa,
la pitjor de totes.
Fent camí cap a Ponent,

on vivien les Gorgones,
es va aturar vora una
font, a descansar. I va arribar un altre jove que també anava de camí. Perseu
el va convidar a berenar. Aquell jove, de fet, era el déu Mercuri. Quan va saber
els objectius del viatge de Perseu, li va donar unes sandàlies alades i una gorra
que feia tornar invisible qui se la posava.
Amb les sandàlies alades Perseu va arribar aviat a la cova de les tres Gorgo-
nes. Abans es va informar i li van explicar que de les Gorgones n’hi havia
dues d’immortals i una de mortal, la terrible Medusa. Aquesta tenia el cap
eriçat de serps. I la seva mirada era tan dura que tots aquells en qui la posava
quedaven tot seguits convertits en estàtues de pedra.
Albert Jané, Els viatges de Perseu
42
1 Quin objectiu té Perseu en emprendre el viatge?

2 Qui és la Medusa? Marca amb una X la resposta correcta.
Un monstre marí.
Una dona malvada.
Un monstre terrible, una de les Gorgones.
Una bruixa que converteix qui la mira en pedra.
3 Per què creus que Mercuri li dóna a Perseu les sandàlies alades
i la gorra que el fa invisible?

4 Per què és tan perillosa la Medusa? Indica dues causes que pots
deduir del que es diu al text.
1
2
5 Assenyala de què tracta el text que has llegit.
De l’amor que sent Perseu per la seva mare Danae, que el porten a afrontar
aventures arriscades.
De la valentia que caracteritza Perseu.
De com Polidectes s’enamora de Danae i intenta desfer-se de Perseu

enviant-lo a matar la Medusa.
De com Perseu, per mostrar el seu valor, intenta acabar amb la terrible
Medusa.
43
6 Polidectes mana a Perseu que talli el coll de la Medusa. Per què no el
de les altres dues Gorgones?
7 El text comença dient «Van passar els anys.». Això vol dir…
Que hi ha un tros d’història que va abans d’aquest fragment.

Que el que explica va passar fa molts anys.
Que el que explica va passar molt ràpid.
Que aquí comença la història.
8 La Medusa és un ésser fantàstic. Inventa’t un ésser fantàstic

que alleugi els mals en lloc de causar-los.
És un/una .Té ,
i .
Quan ............................... , provoca un efecte sorprenent:
Dibuixa’l.
44
La Laia i el vent
Ja havien començat les vacances d’estiu. Aquell matí la Laia va agafar la bici-
cleta i va baixar rabent per la rambla, fins al túnel.
En sortir del túnel va anar a parar al passeig arran de mar. Va continuar peda-
lejant però ja més relaxada; allà tan sols se sentien les onades que trencaven
SEGON TRIMESTRE: TEXT DE FICCIÓ

en la sorra i algun xiscle de gavina, que semblava que es barallés amb alguna
altra de la seva espècie.
Li agradava anar amb bicicleta, se sentia lliure. Va pedalejar amb més energia,
i s’aixecà del seient per poder fer més força. La velocitat i el vent la despenti-
naven i la sensació li era agradable, com si el vent l’acariciés. Va inspirar pro-
fundament i una flaire molt especial la va envoltar: era l’olor del vent, i s’adonà
que feia olor de flor, d’espígol.
–Bon dia, Laia! –va dir el vent.
–Bon dia, amic, feia molts de dies que no et sentia. D’on vens? –li va preguntar
amb molta curiositat.
–Del sud, d’Àfrica. Vinc carregat de sorra dels deserts del Magrib i d’històries
dels seus habitants.

–Històries noves?
–Sí, sempre explico històries, però no tothom sap escoltar-les com tu.
–Explica-me’n alguna! –va insistir la Laia mentre pedalejava.
El vent va bufar més fort i li va explicar aquesta història:
«En Nordim va sortir de casa com cada matí, vestit amb una vella samarreta,
un banyador apedaçat i unes sandàlies de sola gastada. S’allunyava del seu
poble i una extensió enorme de sorra fina era l’únic paisatge que es veia al seu
voltant.
Caminava lleuger cap a les dunes, on anava cada dia a buscar roses del desert,
però cada cop en trobava menys. Es va estar tot el matí buscant-ne, però sem-
blava que s’haguessin exhaurit. Es va posar molt trist, i va tornar a casa seva.
La seva mare es va posar a plorar, ja que necessitaven les roses del desert per
vendre-les.
–No ploris, mare, ja veuràs que a la tarda tindrem més sort.
–Fill meu, em sap greu que hagis de tornar al desert, hi fa massa calor, però
si no trobem roses no podrem comprar menjar. Que t’hi acompanyin els teus
germans.
–Però, mare, són massa petits, es cansaran.
–Tu vas començar a anar al desert a la seva edat. Ells ja et poden ajudar.
Nathalie Pons Roussel, La Laia i el vent
45
1 En quin mes creus que passa l’acció del conte?
2 Per què a la Laia li agradava passejar amb bicicleta pel passeig?

3 Aquell dia el vent portava una olor de:
sorra mullada ocells morts
planta aromàtica desert
4 Explica amb les teves paraules què li diu el vent a la Laia:

«Sí, sempre explico històries, però no tothom sap escoltar-les com tu».
5 Observa aquesta imatge d’un element que apareix en el conte. Quin és?
Per què creus que se l’anomena així?
4
6 Com ens presenta en Nordim, el vent? Ordena de l’1 al 4.
Descriu la seva manera de ser.
Descriu com va vestit.
Explica com és el lloc on viu, el paisatge.

Explica què fa cada dia.
7 Contesta les preguntes següents:

La mare d’en Nordim té motius per plorar? Per què?
Per intentar aconseguir roses del desert la mare fa que els germans petits
acompanyin en Nordim. Et sembla bé?

8 A partir del que sabem, escriu algunes diferències entre la Laia i en
Nordim, seguint l’exemple.
Laia Nordim
Va a escola.
Treballa per poder menjar.
Viu al Nord del planeta.
Viu a prop del mar.
47
Contes verticals
El mirall
L‘EULàLIA, abans de sortir de casa, sempre es mira al mirall del rebedor,

NO fos cas que hi hagués alguna cosa en el seu aspecte que fes riure la gent.
SAP que és molt important causar bona impressió. Avui li ha semblat veure
COM una mena de taca a l’abric. En moure’s, però, s’ha adonat que no era a l’abric.
HA observat amb deteniment aquella taca i ha vist que era al mirall.
Cap producte ha
TRASPASSAT el teixit de l’abric. Acosta la mà al mirall, vol treure la taca amb
EL dit. Però en el precís moment que la punta del dit entra en contacte amb el
MIRALL, aquella superfície llisa i freda cedeix, l’Eulàlia és xuclada per complet
I, sense adonar-se’n, es troba a l’altra banda del mirall.
HA anat a parar a un lloc ple d’ombres, reflexos, clarors i foscors, només li ha
QUEDAT l’espai del mirall, una finestra hermètica que li fa ben evident que està
ATRAPADA a l’altra banda de la realitat. Colpeja el vidre i fa grans esforços per
A poder sortir de l’empresonament, però els seus intents són inútils. De sobte, a
L’ALTRA banda, a casa seva, veu el gat que s’acosta al mirall, potser des de la
bANDA de fora la mixeta podrà trencar el malefici. Si ha estat xuclada endins
EN un moment que s’ha produït un simple contacte, de la mateixa manera amb
UN petit fregadís, ni que sigui de la cua del gat, el mirall cedirà i podrà sortir d’aquell
ESPAI claustrofòbic. L’Eulàlia crida la mixeta, gesticula, salta, tot en un intent
PLE de desesperació. Però el gat s’estarrufa i mira estupefacte aquell mirall ple
D’ESPECTRES que té davant seu. S’allunya rabent tot buscant aquell racó que
ÉS el seu refugi, allà, al fons del menjador. L’Eulàlia està desesperada, es veu
INCAPAÇ de lluitar per sortir d’aquella situació absurda. Pensa que mai més
DE la vida travessarà la barrera transparent, freda i dura. Qui la podrà ajudar a
TORNAR al món real? No es pot comunicar amb l’exterior. I des de dintre?
AL seu voltant ara no veu res, però potser a la nit. En la fosca de la nit hi ha un
MÓN d’ànimes en pena. Ara es recorda d’aquell fantasma que en una mansió
REAL s’amagava de dia i a la nit vagava per les estances fent xerrics i udols [...]
Alegria Julià, Contes verticals
48
1 Explica per què aquest conte rep el nom de conte vertical.

2 Uneix amb fletxes:
Sabem què ha passat llegint tot el text.
Sabem com ha passat llegint només les paraules en negreta.
3 Com s’hi ha ficat, l’Eulàlia, a dins del mirall?

4 Com pensa que la gata la pot treure del mirall?
Avisarà algú de dins de la casa.
En tocar el mirall amb la cua, s’obrirà i ella en podrà sortir.
Cridarà un fantasma bo que l’ajudarà a sortir a la nit.

La gata allunyarà, amb la seva presència, els espectres.
5 Llegeix la definició: aquesta és la persona que la traurà del mirall.
Senyora o noia que treballa en les feines domèstiques d’una casa sense
residir-hi i que, generalment, cobra per hores.
És
Ara que ja en saps el final, escriu-lo amb les teves paraules:
Ella, com l’Eulàlia, també veu la taca i
49
6 Ordena aquest petit conte vertical de quatre paraules.
TREN tantes vegades, tot es repetia, res no el podia sorprendre. Però de cop
EL maquinista mirava distret la via. Després d’haver fet aquell camí amb el
DESCARRILAR quan va frenar de cop. Tot va quedar en un ensurt.

VA veure una cosa estranya enmig de la via. Era un gros elefant! El tren va
7 Ets capaç d’escriure un petit conte vertical? Et donem les tres

paraules que inicien cada línea. Endavant!
UN
GOS
bORDA
8 Dibuixa l’Eulàlia dins del mirall, tal com explica el conte:

«HA anat a parar a un lloc ple d’ombres, reflexos, clarors i foscors, només li ha
QUEDAT l’espai del mirall, una finestra hermètica...»
50
Els secrets del tauró
51
CICLE MITJà. CURS 4 PRIMER TRIMESTRE: TEXT INFORMATIU
CICLE MITJà. CURS 4 PRIMER TRIMESTRE: TEXT INFORMATIU
52
Catherine Vadon, Els secrets del tauró
1 Quina mena de taurons es pot veure als aquaris? Marca amb una X
la resposta correcta.
Taurons del fons, de mida petita.
Taurons molt joves i, per tant, petits.
PRIMER TRIMESTRE: TEXT INFORMATIU

Taurons de les zones tropicals.
Qualsevol mena de tauró.
2 On es troben els taurons més grans?
A Califòrnia. A les zones tropicals.
A Austràlia i a l’Àfrica. A tots els mars del planeta.
3 Indica dos mètodes que s’usen per entendre els desplaçaments d’alguns
tipus de tauró.

1
4 Quin animal és més fàcil d’estudiar, el tauró o la balena? Raona

la resposta.
5 Per què l’observació directa dels taurons ha d’anar acompanyada

de mesures de seguretat especials? Escriu-ne dues raons que es puguin
deduir del text.
53
6 Enumera de menys a més arriscades tres maneres d’observar
els taurons.
la menys
arriscada
una mica més

arriscada
molt arriscada
7 Quin és el tema principal d’aquest text? Marca amb una X la resposta

correcta.
El perill que comporten els taurons.
Els riscos que corre la gent que observa taurons directament.
Els mitjans per observar els taurons.
La impossibilitat de veure de prop els taurons.
8 Explica dues raons que justifiquin els riscos que corren els cineastes
que graven els taurons.
54
9 Per què creus que en alguns aquaris s’utilitzen túnels de vidre?

10 Què vol dir l’autor quan afirma que les trobades amb els taurons
provoquen entre «malfiança» i «admiració»?
11 En el text que has llegit hi ha un títol principal (observar els taurons)

i quatre de més petits que introdueixen les diferents informacions.
Canvia’ls per uns altres que també hi quedin bé.

«a taula!»
a l’aquari
d’on vénen? on van?
gàbies per a observar els taurons
12 Llegeix atentament l’apartat «a taula!». A partir de la informació,

indica una raó per la qual aquesta manera d’observar els taurons et pot
semblar malament i una altra per la qual et pot semblar bé.
• Em sembla bé perquè...
• Em sembla malament perquè...
55
Formidable!
A l’abeurador
–Fins aquí la classe d’avui! –diu la mestra finalment–. Ja podeu marxar!
–Fantàstic! –cridem totes.

En passar per sota l’acàcia, algunes de les companyes tornen a xocar contra la
branca. Amb les ganes que tenim d’anar a jugar, però ningú no s’hi fixa, i de segui-
da emprenem el camí de tornada arrencant a córrer.
–Feu atenció –crida la mestra abans de perdre’ns de vista–. Sobretot, no us atureu
a l’abeurador! Encara sou massa joves per anar-hi soles!
Tot i que els pares i la mestra ens ho tenen prohibit, cada dia, quan tornem de l’es-
cola, ens aturem a l’abeurador. És un lloc fantàstic. Hi ha un gran bassal d’aigua
marró, molt gustosa i nutritiva. Està envoltat d’arbustos espinosos que li donen un
aparença de jardí. En un dels extrems hi ha una pila de roques grandioses, amunte-
gades com si fossin elefants passant fred. I si tenim una mica de sort, podem trobar
alguna bola feta de plantes seques rodolant per terra. La colpegem amb alguna de
les quatre potes i la perseguim fins a quedar exhaustes.
El primer que fem en atènyer l’abeurador és, però, afartar-nos d’aigua (i és que
l’escola fa venir tanta set!). Jo sempre hi arribo la darrera, però com que sóc la que
bec més ràpid, de seguida em poso a córrer a la recerca d’una bola i, si la trobo,
sóc la primera a començar a jugar.
Llàstima que me la prenen molt ràpidament (algunes girafes, com en Filomena For-
çut, s’aprofiten de la seva grandària per desplaçar-me a cops de cul), i llavors em
costa molt recuperar-la. La meva germana, en canvi, és un as amb la bola als peus.
No hi ha manera d’arrabassar-li.
De tant en tant, es recorda de mi i me la passa perquè hi jugui de nou. Corro
com una centella amb la bola entre les peülles, però llavors arriba el destraler
d’en Filomena Forçut disposat al que sigui per interceptar-me. El veig venir, però!
Aquesta vegada no penso deixar que se surti amb la seva! L’ombra del seu coll
llarguíssim corre amenaçadorament al costat meu. Tinc la sensació que em perse-
gueixen amb un pal!
La situació és complexa. Per la reraguarda m’empaita en Filomena Forçut, apunt
d’abalançar-se damunt meu. A l’esquerra hi ha una muralla infranquejable d’ar-
bustos espinosos. Són molt macos, però punxen. Davant meu hi ha el toll d’aigua
enfangada. No m’agradaria frenar a deshora i caure-hi dins! Giro cap a la dreta.
Via lliure! Només hi ha les roques amuntegades, força més enllà. Corro amb totes
les meves forces.
Miquel Ribas, Formidable!
5
1 Relaciona aquestes paraules del text amb el seu significat:
Indret on solen anar a beure els animals. toll
Que es mou bruscament. interceptar
Sot ple d’aigua de la pluja o d’una altra procedència. destraler

Posar un obstacle (al pas d’algú o d’alguna cosa). abeurador
2 Escriu la frase del text que t’ha fet descobrir que la protagonista
és una girafa.
3 Escriu amb unes altres paraules el fragment següent, sense canviar-ne

el significat, és clar: «La colpegem amb alguna de les quatre potes i la
perseguim fins a quedar exhaustes».

4 Dibuixa la pila de roques grandioses, «amuntegades com si fossin
elefants passant fred».
5 Assenyala si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:

C F
L’abeurador és un lloc perillós per a les girafes joves.
La germana de la protagonista té serioses dificultats amb el joc de pilota.
En Filomena Forçut és una girafa mascle.
L’abeurador és un lloc poc agradable per a les persones.
57
6 Què vol dir «córrer com una centella»?
Córrer esbufegant, mig ofegat. Córrer amb molta dificultat.
Anar molt ràpid. Anar molt a poc a poc.
7 Després de llegir el conte, diries que la protagonista és una girafa

valenta o diries només que és decidida ? Per què?
8 Marca amb una creu les paraules del text que es podrien utilitzar
en la retransmissió d’un partit de futbol.
interceptar afartar-se córrer
empaitar arrabassar complexa
rereguarda nutritiva grandària
9 La protagonista diu: «Tinc la sensació que em persegueixen amb un pal.»
Quan ho diu?
A qui es refereix?
Té por?
Es rendeix davant de l’ombra?
10 Escriu expressions semblants a: «Via lliure!».
11 Et sembla que les girafes actuen malament desobeint els pares i la mestra?
Per què no els obeeixen?

12 Creus que les girafes serien bones jugadores d’altres esports? De quins?
Per què?
58
La duana
Durant una colla d’anys va anar travessant aquella frontera gent que carretejava
tota mena de ginys, menges i idees. Així, els duaners van veure arribar una jove
que traginava llibres que ja no estaven copiats a mà sinó amb un enginyós siste-

ma que reproduïa les lletres mecànicament; un noi que venia del Pròxim Orient
traginant la creença en un sol déu de tarannà caritatiu; un avi que venia carregat
de cafè i tabac; un musulmà que els va fer conèixer una mena de gelatina blanca
derivada de la llet de gran poder alimentari, etc.
Els vigilants van haver de treballar de sol a sol per regular tot aquell flux migratori. No
és estrany que se’n ressentís la salut. El que era alt i prim va començar a patir de l’es-
quena, a l’esmerlit no el portaven les cames, al golafre se li van començar a obturar
les canonades per on circulava la sang i al tinent que comandava el destacament li
van diagnosticar unes migranyes d’allò més enutjoses... La situació es va fer insoste-
nible, fins que un dia va arribar una dona que va saber guarir-los tots els mals.
Amb una pastilla groga va dreçar l’esquena de l’espigat, unes petites agulles in-
crustades a la pell van servir per curar les extremitats inferiors del magre, unes
herbes van desembussar les venes del golut i un massatge miraculós a les temples

va fer desaparèixer el més petit rastre de mal de cap de l’oficial. Tots estaven tan
agraïts a la dona que no li van preguntar si portava alguna cosa per declarar. I de
fet sí que en portava una. I quina! L’estrangera arribava amb un maletí virolat ple
d’idees d’emancipació i llibertat.
Venia del nord enllà amb el convenciment que homes i dones som iguals i hem de
tenir els mateixos drets. Sabia que les dones podien fer qualsevol feina a la societat.
De fet, ho havia vist al seu país: metgesses, conductores de tramvies, caps de govern,
electricistes i, fins i tot, vigilants de fronteres... Una realitat que salvaria totes les bar-
reres, fins i tot les més inexpugnables, i trasbalsaria ràpidament el món sencer.
La frontera va estar oberta a tothom fins que un dia, sense saber per què, van
rebre l’ordre de tancar-la als viatgers. Des d’aquell moment, només van proporcio-
nar visats a aquells transeünts que portessin la maleta plena d’or, joies o valors de
propietat.
Van haver de fer el cor fort per no deixar entrar una família que portava les ma-
letes farcides d’il·lusions per a un demà millor per als seus fills; van foragitar uns
joves que només oferien com a garantia el capital de les seves mans i les ganes de
treballar; tampoc no van tenir més sort un avi carregat de records de joventut, una
dona jove que carretejava a la panxa el valor més preuat que ningú pugui traginar,
la vida, ni un savi que va intentar convèncer els vigilants de la vàlua de la seva il-
lustració. Res no va tornar a ser com abans.
Josep Muñoz Redón, La duana
59
1 Aquesta és la definició de duana:
Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes

mercaderies a l’entrada i a la sortida del territori d’un estat, o d’impedir la
circulació de productes prohibits.
Sabent això, descriu la feina d’un duaner amb les teves paraules.
2 Quants homes treballen en la duana del conte?

De quina altra manera els anomena l’autor? Marca-ho amb una creu.
transeünts vigilants tinents
3 Uneix amb fletxes els sinònims que apareixen en el text:
espigat • • golafre
oficial • • alt i prim

golut • • esmerlit
magre • • tinent
4 Canvia les paraules destacades per unes altres, sense modificar

el sentit de la frase:
«Els vigilants van haver de treballar de sol a sol.»
Els vigilants van haver de treballar .
«Van veure arribar una jove que traginava llibres.»
Van veure arribar una jove que llibres.
5 Què pensa la dona que cura els vigilants sobre els homes i les dones?
6 Et sembla just que les dones no puguin fer les mateixes feines que
els homes?
0
7 Segons el conte, quantes vegades els vigilants van haver de fer el cor
fort després de tancar la frontera?
3 2 mai 5 4
8 En la segona part del conte, quina era la condició que van fixar

perquè els viatgers poguessin passar la frontera?
Que els viatgers fossin pobres.
Que els viatgers portessin joies de qualsevol mena.
Que els viatgers volguessin comprar un pis en propietat.
Que els viatgers tinguessin diners, béns o propietats.
9 Imagina’t la situació i desenvolupa una mica més aquesta informació:

«no va tenir més sort una dona jove que carretejava a la panxa el valor més
preuat que ningú pugui traginar, la vida...»

Era una noia que
10 Què entens quan s’utilitza l’expressió «La situació es va fer insostenible»?
11 T’hauria agradat treballar de duaner en aquest conte? Per què?
12 Escriu els avantatges que té conèixer gent provinent d’altres llocs.
1
Les set cases del Buti
Una ceba
He sentit dir moltes vegades que qui no té un all té una ceba. Vaja, que ningú no és per-
fecte. A mi em passava el mateix: sóc un fox terrier ben plantat, com el Milú, el gosset del
Tintin; sóc pacífic, simpàtic…Però fins fa quatre dies em passava una cosa terrible: quan
ensumava botifarres, jo ja no era sinó el Buti, el gos botifarrer.

Tot va començar fa cosa d’un any. El Jordi, un noiet ros com el blat, em va veure a l’apa-
rador d’una botiga i va convèncer els pares perquè m’adoptessin.
A la botiga em deien Penco. Al Jordi no li agradava i va dir que em posaria un altre nom,
però passaven els dies i no en trobava cap de prou bonic.
Amb el Jordi m’ho passava bé. El que més m’agradava era quan anàvem al parc. Allà
el Jordi em deslligava i em deia: «Au, juga!», s’asseia en un banc a llegir còmics i jo ar-
rencava a córrer, saltava la paret de bardisses que separava el jardí del bosc i perseguia
sargantanes, llagostes, ratolins... Allà vaig conèixer el Pinta, un gos de carrer que en feia
tres com jo.
–Tu vius aquí? –li vaig preguntar.
–T’agrada casa meva? –ell va riure–. Pots venir quan vulguis.
Em va estranyar que no tenir casa li fes tanta gràcia.
CICLE SUPERIOR. CURS 5
–No trobes a faltar l’estufa a l’hivern i el got de llet cada matí?

El Pinta em va mirar molt seriós:
–No veus que jo no tinc collar? Jo no estic fitxat, ni vacunat, ni res de tot això. Si els de la
gossera em veuen, em sacrifiquen.
–Un sacrifici és una cosa molt forta –i vaig pensar en els sacrificis que feia la mare perquè
el Jordi tingués tots els còmics que sortien a la tele. Però per al Pinta, un sacrifici no tenia
res a veure amb un còmic.
–Tu no saps què és un sacrifici –em va dir–. Et claven una injecció mortal i no et despertes
mai més.
El Pinta es va deixar caure i al seu voltant es va aixecar una pluja de fulles.
Em vaig espantar. Qui devia ser l’assassí de gossos que rondava pel barri?
Ell es va espolsar les fulles i va dir:
–Els de la gossera no volen rodamóns i al lloc on menys t’ho penses surt un caça-recom-
penses i els diu on n’hi ha un.
–Què és un caça-recompenses? –em feia ràbia que aquell gos de carrer sabés tantes co-
ses.
–Un caça-recompenses és un individu que diu als de la gossera on som els gossos sense
collar i a canvi li donen diners –va dir com si res.
Jo em vaig posar a la seva pell i em van petar les dents.
–I tu com t’ho fas perquè no et trobin?
–Molt fàcil: sóc un bon tros més llest que aquests caça-recompenses.
Josep Górriz, Les set cases del Buti
2
1 Què va haver de fer en Jordi per tenir en buti?
2 A qui s’assembla més en buti? Marca amb una creu la imatge que triïs.

3 Completa aquestes dues comparacions que apareixen al text:
En Jordi és un noiet com .
Sóc un fox terrier com .
4 Llegeix la frase següent i indica’n el significat correcte:
Però fins fa quatre dies em passava una cosa terrible: quan ensumava botifarres, jo ja no era
sinó el Buti, el gos botifarrer.
Cada quatre dies ha de menjar botifarra.
Fa poc temps, tenia un problema quan ensumava botifarres.
Des que era un cadell de quatre dies que té un problema amb les botifarres.
Era feliç quan ensumava botifarres.
5 Penco o buti? Què es diu, al fragment, sobre el nom del gos?
Busca un nom per a en Penco (que no sigui Buti) que a tu t’agradi molt.
3
6 Què vol dir en Pinta amb aquestes paraules?
T’agrada casa
meva?
Explica-ho tu:
7 Escriu altres coses que un gos sense casa podria trobar a faltar...
«No trobes a faltar l’estufa a l’hivern i el got de llet cada matí?»
No trobes a faltar i ?
No trobes a faltar i ?
8 Quins dos significats de la paraula sacrifici apareixen en el text?
1
2
9 Escriu les diferències que apareixen en el text entre el Pinta i el buti.

buti Pinta
10 Indica quines coses de les que li explica el Pinta espanten en buti:
11 Continua la frase d’en Pinta, demostrant amb un exemple el que diu: «Molt fàcil:
sóc un bon tros més llest que aquests caça-recompenses.» Per exemple...
4
La gran aventura
El viatge de tornada al Món de les Boires Sòlides va ser fulgurant. [...]
El Món de les Boires Sòlides era un lloc molt especial. D’una banda, el més habitat de l’univers. De
l’altra, un lloc fascinantment bonic i agradable. Formava part d’un petit planeta anomenat Terra,
el tercer dels que integraven l’anomenat Sistema Solar. Aquest planeta era habitat per uns ens vius

anomenats éssers humans. I els éssers humans eren d’allò més extravagants i curiosos, tothom ho
sabia. Per exemple, es passaven la vida corrent d’un costat a l’altre i lluitant contra el Temps –per
això aquest sempre estava irritat, pobre. A més de la vida, tenien dons preciosos, com la seva capa-
citat d’estimar; però no sempre la feien servir i, de tant en tant, es barallaven entre ells, i armaven
uns embolics espantosos. Apassionats, extravertits, estranys, egocèntrics, multiracials..., els humans
admetien qualsevol apel·latiu, però la seva intel·ligència els feia meravellosos i únics.
Però aquesta és una altra història.
El Món de les Boires Sòlides flotava a l’Espai envoltat de núvols blancs i quietud, que s’anaven trencant a
mesura que s’hi acostaven. Ara, Bella, Peter Pan i Hèrcules el van veure de manera diferent. El fet de tenir
energia els feia... gairebé humans. Ja no eren només una fantasia. Pel cos els corrien milers de sensacions.
Així, doncs, ho van veure tot diferent, els mars i les terres, les ciutats i els pobles.
–Recordeu que tan sols disposem d’unes quantes hores per complir la missió –va insistir Bella–. El
temps que duri una nit de son de Milo.
–Ja, ja –es va inquietar Peter Pan.
–Bah, no us hi amoïneu! –va presumir Hèrcules–. Això serà bufar i fer ampolles, una aventura fan-

tàstica i res més. Per a alguna cosa sóc aquí. Els herois...
–Oh, Hèrcules, no siguis pesat! –va arrugar la cara Bella.
A vegades era una mica pedant.
–Jo únicament us volia tranquil·litzar –es va enravenar l’heroi mitològic.
Van davallar al món dels humans. Primer un país, després una regió, finalment el poble apartat i plàcid en
el qual vivia Milo Zederiak, el gran escriptor de contes. No va ser gens difícil trobar la casa, ja que davant
de la porta hi havia un grup de nens i nenes, silenciosos, com si formessin una càlida guàrdia.
Es feia fosc.
Tots tres van entrar a dins per una finestra del vestíbul. Un cop a l’interior, es van quedar sols. La
ràfega de vent va desaparèixer. Van caminar lentament per aquell lloc enorme, si més no per a ells, i
van arribar a una habitació plena de llibres infantils. N’hi havia centenars, milers. La casa estava molt
silenciosa.
–On deu ser Milo? –es va preguntar Bella.
–I si ja s’ha adormit? –es va alarmar Peter Pan.
–Això seria terrible –va recordar Hèrcules–. L’única manera d’entrar en la seva ment és a través del
somni que cada nit envia als humans el Món dels Somnis i els Malsons. Ho hem de fer amb ell!
Van continuar buscant Milo Zederiak.
Fins que, tot d’un plegat...
–Allà! –va cridar Bella.
Van veure un home vell, assegut en una butaca i amb la mirada perduda enlloc. Un home d’expres-
sió trista, derrotat i vençut, amb tanta amargor al rostre que els va tocar de ple i gairebé els va fer
plorar.
Milo Zederiak.
El gran escriptor d’històries per a infants.
Jordi Sierra i Fabra, La gran aventura
5
1 On passa l’acció del text que acabes de llegir?
2 Quines qualitats, segons el text, fa meravellosos i únics els homes?
l’extravagància la capacitat d’estimar

la intel·ligència la curiositat
3 Quina professió té en Milo Zederiak?
4 En Milo Zederiak apareix al text amb trets positius i altres de negatius. Tenint
això en compte, fes una descripció del personatge.
5 Quin comportament té Hèrcules?
Com reaccionen els seus companys?
6 Tot i que no es diu clarament, bella, Peter Pan i Hèrcules...
...vénen a complir una missió dins la ment de Milo.
...vénen a ajudar els humans.
...vénen a recuperar contes infantils.
...vénen a analitzar els homes.

7 Per què creus que a la porta de Milo Zederiak hi havia un grup de nens
silenciosos fent guàrdia?
8 Quina impressió transmet la casa d’en Milo?
D’alegria, perquè hi ha nens a la porta.

De por, perquè a dins no hi ha ningú i no saben què s’hi poden trobar.
De desordre i lletjor.
De tristesa, perquè on abans hi degué haver vida (hi ha molts llibres), ara només hi ha
soledat.
9 Completa el resum següent.

Bella, ............................. i .................................. se’n van al món de les Boires Sòlides per
............................................................................................ . Allí, Milo Zederiak
es troba.............................................................. ............... .
Ells han de................................................. .............perquè sembla que vénen a

.............................................................................................................................. .... .
10 La història que acabes de llegir és...
Un fragment d’una història més llarga de tipus realista.
Un relat complet de ciència-ficció.
Un fragment d’un relat més llarg de tipus fantàstic.
Un relat de por.
11 El narrador d’aquesta història...
És un home. No és un home.
Ho sé perquè
12 En el text es diu que «els éssers humans eren d’allò més extravagants i curiosos».
Imagina’t que ets un extraterrestre que està «estudiant» el comportament i la
manera de ser dels homes. Descriu-ne dos trets que et cridin l’atenció.
1.
2.
7
En perill de mort. La conquesta del pol
Jo vaig néixer a Maryland el 18, tres anys després de l’abolició de l’esclavitud. Els meus
pares eren uns pobres parcers, i ja no en recordo ni la cara. Tots dos van morir quan jo era
petit. Després de viure uns quants anys a casa d’un oncle, als dotze anys em vaig enrolar
TERCER TRIMESTRE: TEXT INFORMATIU
com a grumet en un veler. Vaig passar tota l’adolescència embarcat, de punta a punta de
món. Dic tot això per explicar que vaig anar molt poc a l’escola. Vaig aprendre a llegir molt
tard, i encara tinc dificultats per fer segons quins càlculs.
Aquí a l’Àrtic, això no tenia cap importància. Els esquimals no coneixen ni l’escriptura, ni
els diners, ni el racisme. Tant els feia, que fos negre, pobre i sense cap diploma: tot i així
era una persona de mèrit. En canvi, als Estats Units, la cosa anava diferent. Li havia de dir
a Ooqueah que al meu país, als ulls dels meus compatriotes, jo no valia gran cosa, per no
dir res? […]
Li vaig estalviar a Ooqueah els motius que m’havien fet anar a petar a Washington. Du-
rant la joventut, al mar, havia patit insults i cops senzillament perquè era negre. Amb
divuit anys, fastiguejat, vaig tornar a terra ferma i em vaig instal·lar a la capital americana,
més tolerant que el camp i que les ciutats del sud.
–Miy, què és una ciutat?
–Una ciutat és un lloc on hi ha moltes cases, molts iglús, per dir-ho així. A la ciutat que
es diu Washington, vaig treballar en una botiga de barrets. Un barret és una mena de
caputxa d’anorac. Un dia, hi va entrar Peary. Tenia trenta-un anys i se n’anava per feina a
un país molt calorós, Nicaragua. Per això necessitava un barret. També necessitava un criat
que s’encarregués de les seves coses i li cuinés. Per casualitat, li va preguntar al senyor
Steinmetz, el venedor de barrets, si coneixia algú. I el senyor Steinmetz va pensar en mi.
Em va venir a buscar a la rebotiga, i vaig conèixer Peary. Jo encara no ho sabia, però va ser
el dia més important de la meva vida. Un mes després, vaig deixar la botiga de barrets per
acompanyar Peary a Nicaragua. Ara que hi penso, tu saps què és una botiga?
Hi va haver un altre silenci llarg, i a continuació un ronc molt fort.
–Que somiïs de gust, Ooqueah. Fes-li un petó a Anaddoo de part meva!
Sí, realment, aquell dia del 1887 havia estat el dia més important de la meva vida, junta-
ment, molt més tard, amb el del meu casament. A Nicaragua, Peary em va trobar espa-
vilat, i em va proposar que l’acompanyés a Groenlàndia. Va ser una decisió agosarada.
Molts diaris que parlaven del nostre viatge se’n sorprenien: «Un negre a Groenlàndia?
Pobre! No es morirà de fred?» Els blancs es moren de calor, a l’Àfrica? Els periodistes
potser m’imaginaven corrent per la banquisa com un mico…
Per sort, Peary no va tenir en compte les seves reflexions i se’m va endur. I li estaré eter-
nament agraït. En ell vaig trobar un amic protector, un germà gran, gairebé un pare
adoptiu.
Philippe Nessmann, En perill de mort. La conquesta del pol
8
1 A què es va dedicar durant l’adolescència el narrador que explica la seva vida en el text?
2 Respon les preguntes.

a Quin és el seu país de procedència?

b On es troba quan escriu el text?
3 Quins tres aspectes importants en el seu país de procedència no es tenen

en compte en aquest nou lloc?
1
2
3
4 Què pots deduir, en el text, del personatge anomenat Ooqueah?

5 Quin factor impulsa el protagonista a dur una vida aventurera? Marca amb una
X la resposta correcta.
El fet que es va quedar orfe de ben petit.
El fet de ser pobre.
El fet de ser negre i patir maltractaments.
El desig de conèixer noves terres.
6 En el protagonista descobrim una gran capacitat de fer front a les dificultats.

Indica alguna actuació del personatge que ho posi de manifest.
7 Inventa’t un títol per al text que acabes de llegir.
9
8 Peary no fa cas de l’actitud desconfiada i racista de la premsa.
Quines conseqüències tindrà això per al narrador protagonista?
9 El narrador protagonista, quan explica la seva vida, sembla sobretot...
Satisfet i content per haver pogut fer coses extraordinàries.
Trist perquè el racisme li ha impedit fer coses.
Contrariat perquè Ooqueah s’adorm mentre ell explica la història.
Cansat de lluitar contra les dificultats.
10 Per què creus que en indicar la seva data de naixement diu «tres anys després
de l’abolició de l’esclavitud»?
Per indicar que ell ja no era un esclau.
Per indicar que el món havia canviat molt.
Per indicar que ell era diferent dels seus avantpassats.
Per indicar que fins fa poc els negres eren esclaus.
11 Davant del racisme dels diaris que se sorprenien que hi hagués «un negre
a Groenlàndia», el protagonista...
S’enfada. Es mostra indiferent.
Ho veu absurd i ho ridiculitza. Se’n riu.
12 El protagonista del text diu que els esquimals el consideraven «una persona
de mèrit». Per què al seu país no se’l considerava així? Argumenta la resposta.
70
El misteri del carrer de les Glicines
10 de juny de 1968
El capvespre tenyia el cel de color taronja. Els carrers, abatuts per les altes temperatures

d’aquell dia de juny que anunciava l’estiu, s’omplien de treballadors que abandonaven
fàbriques, oficines i comerços, i tornaven a casa. Aquest era el cas d’en Damià, un noi de
vint anys que tan sols feia una setmana que treballava com a il·lustrador en una impor-
tant revista gràfica. La feina l’apassionava i, encara que reconeixia que mai no l’hauria
aconseguit sense la influència del seu pare –un destacat banquer de la ciutat que es
deia com ell, Damià Serra–, havia decidit agafar-se a aquella oportunitat sense dubtar-
ho i lluitar amb totes les forces per guanyar-se un lloc, ell tot sol, en el difícil món de la
il·lustració.
De moment, durant aquella primera setmana de feina, havia servit més cafès que di-
buixos havien sortit de la seva ploma, àvida d’una oportunitat. Però en Damià no era
impacient. Al contrari, tothom el considerava un noi sensat, molt segur d’ell mateix, i
posseïdor d’un caràcter afable i tranquil.
En Damià abandonà la redacció a les set de la tarda. S’aturà al quiosc de la cantonada. Es
va treure tres pessetes de la butxaca i va comprar La Vanguardia. Els altres dies, després

de la feina, se n’anava de dret a casa però aquell dia era divendres i en Damià havia que-
dat amb uns amics per anar al cinema. [...] Tot fullejant el diari, havia arribat a la parada
de l’autobús que l’havia de dur fins a casa.
En Damià no podia saber que no hi arribaria mai, a casa seva.
S’estava dret a la parada de l’autobús, que s’omplia de gent per moments. [...] El so-
roll d’una frenada li va fer aixecar el cap. Era el seu bus. S’hi va dirigir a poc a poc, en
lenta processó, darrere de la llarga cua de gent que s’havia anat format durant aquella
estona. Es fixà en la noia del davant; era difícil no fixar-s’hi. Un perfum dolç, afruitat, va
començar a omplir-li tots els sentits i li va fer fixar la vista en aquella desconeguda que, al
principi, li havia passat desapercebuda. Tal com la veia, d’esquena, el que més li va cridar
l’atenció fou la llarga cabellera negra. El cabell llis i brillant li queia fins a la cintura, com
una cascada d’atzabeja. La gent empenyia, i sense voler, encara que sense lamentar-ho
tampoc, s’enganxà una mica més a la noia, que s’apressà a enfilar-se a l’autobús. Ell s’hi
enfilà al darrere. Els cabells negres de la noia li fregaren la cara i aquell perfum intens el
transportà molt lluny de tota realitat.
[...] Ell volia cridar l’atenció de la noia; volia que es girés, que li mostrés els ulls que ara
només eren una promesa misteriosa; uns ulls que imaginava dolços com el perfum que
desprenien els cabells negres: olor de mandarina, olor de tarongina...
Els desitjos d’en Damià es van fer realitat de seguida. L’autobús va frenar amb brusque-
dat i el cos de la desconeguda topà amb el seu. Ella es girà, per disculpar-se amb un
somriure.
Núria Pradas, El misteri del carrer de les Glicines
71
1 Descriu en Damià segons la informació que dóna el fragment.
2 Com aconsegueix en Damià la feina d’il·lustrador?
3 Quin és el somni del protagonista?
4 Llegeix les paraules destacades d’aquest fragment i argumenta per què es parla
de «pessetes» en comptes d’«euros»:
«Es va treure tres pessetes de la butxaca i va comprar La Vanguardia.»
5 A quina paraula pertany aquesta definició? La trobaràs al tercer paràgraf del text.
Lloc, en una agència o en un mitjà periodístic, on treballa el conjunt dels professionals que
elaboren els continguts i els donen un format determinat.
6 Tria la secció del diari que, avui, divendres, li pot interessar més a en Damià:
Esports i cultura
Oci i lleure
Informació internacional
Informació local
7 Cap a la meitat del text apareix una oració que aporta molta intriga a la història.
Escriu-la de nou. (Pista: té 12 paraules.)
72
8 Pel fragment que has llegit, a quin gènere creus que pertany aquesta novel·la?
D’aventures Detectivesc De terror
De ciència-ficció Sentimental
Argumenta la resposta: Per què t’ho sembla?

9 busca en el text les al·lusions a la noia de l’autobús que es basen en termes
«olfactius».
10 Explica amb paraules pròpies, la metàfora següent:

«El cabell llis i brillant li queia fins a la cintura, com una cascada d’atzabeja»
11 Per què l’autor ens avisa tan aviat que després d’aquella tarda en Damià no
tornaria mai més a casa seva?
73
Sota la sorra d’Egipte
El món dels vius de vegades és més cruel que el dels morts.

Mentre Tutankamon lluitava per sobreviure en el domini dels morts, combatent dimonis i
dirigint barques celestes, no podia sospitar que, en el domini dels vius, desapareixeria per
segona vegada.
Després de la seva mort, com que no havia tingut fills, els grans sacerdots van designar el pare
diví Ay com a successor. Però, ja força vell, va regnar poc temps. I com que tampoc no havia
tingut fills, els grans sacerdots van confiar les regnes del Doble País al general Horemheb.
Amb la seva mirada fosca i les espatlles de toro, el general era autoritari: era ell qui havia
fet tallar el nas als funcionaris corruptes. També era molt rancuniós: malgrat els anys que
havien passat, no havia perdonat Akhenaton d’haver renegat dels antics déus. En esdeve-
nir faró, es va consagrar a esborrar de la faç de la terra tot el que recordés el seu predeces-
sor. Va enviar obrers a la ciutat d’Aton perquè en destruïssin les cases, en destrossessin les
estàtues i en desmuntessin els temples. Els blocs de pedra es van transportar en vaixell fins
a Tebes per reutilitzar-los en la construcció de monuments nous.
Al cap de pocs mesos, de la magnífica ciutat d’Aton no en quedava res, res més que un
camp de còdols àrid i pla.
Però la follia destructora del nou faraó no es va aturar aquí: també va retreure a Tutanka-
mon que no hagués denunciat prou els errors d’Akhenaton, i li va reservar la mateixa sort.
Va enviar escrivans escultors a tots els temples que havia bastit l’infant-rei perquè n’es-
borressin el nom amb el burí i en el seu lloc hi posessin el del general, com si fos ell qui
n’hagués ordenat la construcció.
És així, com, a poc a poc, jeroglífic darrere jeroglífic, Horemheb va fer desaparèixer el seu pre-
decessor del mur dels temples, de la llista oficial dels faraons i de la memòria dels egipcis.
Ben aviat no en va quedar cap senyal, cap traça del passatge de Tutankamon per la Terra.
Com si no hagués existit mai.
Philippe Nessmann, Sota la sorra d’Egipte
1 Completa aquest text amb dades que pots obtenir del text que acabes de llegir.
A Tutankamon el va succeir en el tron .............................................., però va regnar

....................................... , i després d’ell els ............................... van atorgar el govern
d’ ....................... .......... a .......................................... .
2 Quin faraó provoca una rancúnia especial a Horemheb?
3 Quina ciutat havia fet construir el faraó menystingut per Horemheb?
74
4 Descriu com era el general Horemheb.
5 Horemheb va arribar a ser faraó? Per què fa esborrar el nom de Tutankamon

i substituir-lo pel seu?
6 Per quines vies ens ha arribat la informació sobre els faraons egipcis?
7 Estableix l’ordre en què van regnar aquests protagonistes de la història d’Egipte.
HOREMHEB AY AKHENATON TUTANKAMON
1 2 3 4
8 Escull un títol per al nostre text.

La segona mort de Tutankamon. Seguint la sort d’Akenathon.
La vida d’Horemheb. La crueltat dels faraons.
9 Horemheb, com es diu en el text, s’atribueix a ell els mèrits d’un altre. Quan
un alumne copia d’un company, creus que també fa això?
10 Per què l’autor diu, en la primera frase, que «El món dels vius de vegades és més
cruel que el dels morts.»?
Perquè en el món dels vius hi ha molta violència; en el món dels morts, no n’hi ha.
Perquè Tutankamon, després de mort, patirà la crueltat dels vius que esborren el seu record.
Perquè els morts ja no poden fer mal.
Perquè Tutankamon havia sigut molt cruel a la seva vida.
11 L’autor del text explica uns fets que a ell li semblen...
correctes incorrectes
Indica quines dades del text t’han permès deduir-ho.
75
La nena nova
La Marisa buscava la Rachel al gimnàs, després de les classes. Últimament havia començat una
campanya estricta de preparació física i la Marisa sovint la trobava corrent a la pista.
–Mai és massa d’hora per aportar l’oxigen suficient al sistema circulatori ni per prevenir l’osteopo-
rosi fent peses –va dir la Rachel amb aplom, i després va explicar a la Marisa de què parlava. Quan
tornaven juntes cap a casa, el pas ja ràpid de la Rachel darrerament s’havia accelerat fins al punt
que la Marisa es veia obligada tot sovint a córrer al seu costat. Però aquell dia la Rachel no es veia
per enlloc al gimnàs, i hi havia entrenament de bàsquet. La Marisa va mirar el partit des de la gra-
deria durant una estona. Va saludar l’Emma amb la mà, que es passava més estona empaitant la
pilota que no pas tocant-la. Va sonar el xiulet de la mitja part.
–Marisa! Vols jugar al nostre equip de bàsquet? Ens aniria bé algú alt com tu –va proposar-li l’Emma
mentre sortia de la pista, amb la roba ajustada de gimnàstica xopa de suor.
–Sí, tu, per què no deixes que ocupi el teu lloc i així guanyarem un partit un dia d’aquests? –va
cridar una de les noies de l’equip, i es van sentir tot de riallades.
–És que em sembla que no jugo gaire bé.
–No hi fa res –va dir la Sandra, la capitana de l’equip–. L’Emma tampoc en sap i la deixem jugar.
–No es tracta de guanyar o perdre! –va protestar l’Emma–. Es tracta de fer un bon joc, no?
–Bé, sí i no –va somriure la Sandra–. Doncs què hi dius, Marisa?
–Gràcies, m’agradaria molt jugar –la Marisa estava contenta.
–Perfecte, pots fer una prova abans de l’entrenament de demà, va bé?
–I tant! Gràcies. Fins demà, doncs –la Marisa va sortir del gimnàs amb pas lleuger, convençuda que
la Rachel aplaudiria la seva decisió.
[...] Per primera vegada la Marisa estava contenta. Per a ella, les dues coses que la feien més feliç
ara com ara eren la seva amistat creixent amb la Rachel i que cada dia jugava millor a bàsquet.
Ajudava l’Emma amb petits trucs per driblar, per apuntar correctament a la cistella o bloquejar un
contrincant movent els braços furiosament. S’entenia amb els mestres i estudiava molt, i no deixava
que la xerrameca de la Tina la interrompés quan feia els deures, ni que els estats d’ànim de la mare
la molestessin. Tot i que comptava els dies entre trucada i trucada del seu pare i sempre esperava
veure’l, el més important per a ella era que a classe l’acceptessin com una companya més.
Marcy Rudo, La nena nova
1 A partir de la informació del text, amb qui creus que viu la Marisa, la protagonista
del fragment?
2 Quines són les paraules del segon paràgraf que s’amaguen darrere aquestes definicions?
Conjunt de pràctiques destinades a preparar un esportista perquè obtingui el màxim

rendiment en una competició.
Afecció caracteritzada per un aprimament de la membrana cortical dels ossos.
Sèrie de grades esglaonades.

3 Quina és la primera frase que ens parla de les dificultats amb el bàsquet que
té l’Emma? Assenyala-la.
7
4 Quins d’aquests verbs que apareixen al text pertanyen al món del bàsquet?
empaitar guanyar driblar interrompre bloquejar córrer
5 Escriu amb unes altres paraules...

Convençuda que la Rachel aplaudiria la seva decisió.

Convençuda que la Rachel
6 Què representa la Rachel per a la Marisa? Creus que se la mira amb admiració,
amb menyspreu...? Quins fragments del text t’han permès deduir-ho?
7 Quina relació té la Marisa amb el seu pare?
Marca les situacions que, segon el text, serien possibles:

El pare treballa de nit i no veu les seves filles.

El pare treballa molt lluny de casa.
Els pares de la Marisa estan separats.
El pare, que treballa fora, ve a veure les filles cada cap de setmana.
La Marisa viu amb el pare, i la seva germana, amb la mare.
8 L’últim paràgraf del text ens explica que, per primera vegada, la Marisa està feliç.
Explica amb les teves paraules el perquè d’aquesta situació.
9 Imagina’t que canvies d’escola, com ha fet la Marisa. Quines coses t’amoïnarien
de la teva nova vida escolar?
10 Entens per què era tan important per a la Marisa que la convidessin a jugar
a bàsquet? Creus que l’esport ajuda en les relacions personals?
11 Quins consells donaries a un amic que ha de canviar d’escola?
77
Fem el diagnòstic
Tasques de competència lectora avaluades en cada procés:
NOTA: Els indicadors d’avaluació s’han agrupat per cicles. Per aquesta raó, a continuació s’adjunten tres taules
per a cada un dels cicles de Primària –corresponents als tres trimestres que té un curs–, per anotar-hi els resultats
obtinguts en les proves de diagnòstic de l’apartat Creixem llegint.
80
CURS:
Alumnes
Troba el nom del personatge més
important que apareix en el text.
Localitza el nom d’un lloc que

s’anomena en el text.
GRUP:
Recull alguna característica que en el

text s’atribueix d’una manera clara
al personatge.
Indica si un seguit de dades apareixen

al text o no hi apareixen.
Recull alguna dada numèrica senzilla

que surt al text.
Dibuixa o escriu com acaba

un conte.
obtenció d’informació explícita
Completa una oració extreta del text

de la qual s’ha fet desaparèixer
alguna part.
Relaciona amb fletxes diverses dades

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic
senzilles extretes del text.
Identifica entre diverses propostes

les qualitats que es dedueixen del
comportament del protagonista.
Uneix frases que han estat dividides

en dues parts i el resultat de les quals
respon al contingut del text.
Identifica si són certes o falses afirma-

cions que no apareixen literalment en
el text però que es dedueixen de la
comprensió general.
deducció d’informació implícita
Ordena vinyetes que reprodueixen
la seqüència de la història.
Interpreta una vinyeta que representa

algun aspecte del text.
Completa amb paraules donades

un petit resum del text.
Escull entre diverses possibilitats la que

recull la idea central del text.
Considera una alternativa a les accions

dels personatges.
comprensió i interpretació del text
Relaciona el que ha llegit amb la seva

experiència personal.
Contrasta dades amb el coneixement

del món que comença a tenir.
Es pregunta per què un personatge

determinat diu o fa alguna cosa.
Es pregunta si un comportament
donat sembla correcte o no.
Creixem llegint, cicle inicial, primer trimestre
Respon la pregunta: «Què has après

amb aquesta història?», si se li ofereix
la resposta dividida en parts perquè
l’ordeni i l’escrigui.
anàlisi i avaluació del text
Completa algun element que apareix

en el text amb l’enumeració d’altres
que ell coneix.
81
82
CURS:
Alumnes

GRUP:

text s’atribueix d’una manera clara al
personatge.


que surt al text.
Dibuixa o escriu com acaba un conte.


de la qual s’ha fet desaparèixer alguna
part.






Escull entre diverses possibilitats la que

recull la idea central del text.

dels personatges.



Creixem llegint, cicle inicial, segon trimestre


que ell coneix.
83
84
CURS:
Alumnes

GRUP:

text s’atribueix d’una manera clara al
personatge.


que surt al text.
Dibuixa o escriu com acaba un conte.


de la qual s’ha fet desaparèixer alguna
part.






Escull entre diverses possibilitats

la que recull la idea central del text.
Considera una alternativa a les

accions dels personatges.



Creixem llegint, cicle inicial, tercer trimestre


que ell coneix.
85
8
CURS:
Alumnes
Identifica el nom de personatges que
apareixen en el text.

GRUP:
Troba referències temporals explícites

en el text.
Recull alguna característica que

en el text s’atribueix explícitament
a personatges o llocs.
Localitza i recupera alguna dada infor-

mativa rellevant expressada en el text.
Identifica definicions de paraules

o processos.
Estableix semblances i diferències

entre dos o més aspectes del text.
Determina la relació de causa/efecte

entre dos esdeveniments del text.
Identifica les qualitats que es

dedueixen del comportament
d’un personatge.
Descriu la relació entre dos personatges.
Identifica generalitzacions fetes en

el text.
Formula afirmacions que no apareixen

literalment en el text però que es
dedueixen de la comprensió general.

Completa un petit resum del text.
Identifica el missatge o tema general

d’un text.

Interpreta la informació rebuda a

partir del coneixement de la realitat
que té.
Jutja el que llegeix des de l’experiència

personal.
Contrasta les dades del text amb

el coneixement del món real que
comença a tenir.

donat diu o fa alguna cosa.
Creixem llegint, cicle mitjà, primer trimestre
Explica l’ús de determinades paraules

o recursos expressius per part de
l’autor.
Explica i valora la forma escollida per

l’autor per desenvolupar el text.
87
88
CURS:
Alumnes

GRUP:

en el text.



o processos.



d’un personatge.

el text.



d’un text.


que té.

personal.

comença a tenir.

Creixem llegint, cicle mitjà, segon trimestre

l’autor.

89
90
CURS:
Alumnes

GRUP:

en el text.



o processos.



d’un personatge.

el text.



d’un text.


que té.

personal.

comença a tenir.

Creixem llegint, cicle mitjà, tercer trimestre

l’autor.

91
92
CURS:
Alumnes
Localitza el nom d’un lloc que apareix

ressenyat en el text.
GRUP:

en el text.
Localitza i recupera alguna dada

informativa rellevant expressada
en el text.

o processos.
Identifica la idea principal (quan està

indicada expressament).
Compara i contrasta dades del text.


Identifica les qualitats d’un

personatge.
Descriu la relació entre dos

personatges.
Dedueix el propòsit principal d’un

seguit de dades o arguments del text.
Completa un breu resum del text.

d’un text.

dels personatges.
Capta l’atmosfera o el to d’una

història.
Interpreta la informació rebuda a partir

del coneixement de la realitat que té.

personal (acceptant, rebutjant o
mantenint una posició neutral).

idees o informacions provinents
d’altres fonts.
Contrasta el text amb el coneixement

del món que té.
Reconeix el punt de vista i el propòsit

Creixem llegint, cicle superior, primer trimestre
de l’autor.

l’autor.

93
94
CURS:
Alumnes

GRUP:

en el text.

en el text.

o processos.




personatge.

personatges.


d’un text.

dels personatges.

història.



d’altres fonts.

del món que té.
Creixem llegint, cicle superior, segon trimestre

de l’autor.

l’autor.

95
9
CURS:
Alumnes

GRUP:

en el text.

en el text.

o processos.




personatge.

personatges.


d’un text.

dels personatges.

història.



d’altres fonts.

del món que té.
Creixem llegint, cicle superior, tercer trimestre

de l’autor.

l’autor.

97
Seguiment de les lectures
Tasques de competència lectora avaluades en cada procés:
Anàlisi i avaluació el text
NOTA: A continuació s’adjunten, per curs, tres taules de seguiment de les lectures per anotar-hi els resultats
obtinguts en les lectures de cada trimestre (sobre un màxim de tres lectures).
Fitxes de seguiment de les lectures
1a AVALUACIÓ CURS: GRUP:
ObTENCIÓ DEDUCCIÓ COMPRENSIÓ ANàLISI

ALUMNES D’INFORMACIÓ D’INFORMACIÓ I INTERPRETACIÓ I AVALUACIÓ
EXPLÍCITA IMPLÍCITA DEL TEXT DEL TEXT
LECTURES 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a
100
1a AVALUACIÓ
ObSERVACIONS GENERALS
Observacions sobre Obtenció d’informació explícita
Observacions sobre Deducció d’informació implícita
Observacions sobre Comprensió i interpretació del text
Observacions sobre Anàlisi i avaluació del text
101

102
2a AVALUACIÓ
103

104
3a AVALUACIÓ
105
Activitats d’animació
a la lectura
El regne dels animals CICLE INICIAL, PRIMER CURS
Activitat d’animació a la lectura
L’animació a la lectura en aquest nivell es pot organitzar entorn d’un motiu ampli: el món dels animals. El motiu
s’anirà modificant al llarg del curs, a mesura que les destreses dels alumnes ho permetin.
PRIMER TRIMESTRE
Objectius
• Reconèixer la imatge de diversos animals.
• Reconèixer-ne diferents parts del cos.
• Escriure’n els noms.
Activitat
• Els alumnes i els professors duran a classe fotos d’animals diversos. S’escriurà el nom dels més coneguts i
es penjarà a la paret.
• En un pòster d’exemplars representatius, s’hi assenyalaran les parts principals: cap, potes, ales, aletes…
• Tant els alumnes com el professor poden dur a classe animals de plàstic o de tela, i crear un espai per a ells
a l’aula. Es poden classificar segons diversos criteris: salvatges/domèstics…
• S’iniciarà la tasca d’elaborar un petit diccionari de paraules sobre els animals. Al llarg del curs, s’hi aniran
apuntant les paraules noves que vagin aprenent sobre els animals.
• Als alumnes que vagin més ràpid a acabar la feina, se’ls pot donar dibuixos d’animals perquè els pintin.
• Es pot seleccionar un audiovisual sobre animals i dedicar alguna sessió a mirar-lo i comentar-lo.
SEGON TRIMESTRE
Objectius
• Entrar en contacte amb aspectes senzills i curiosos de determinats animals.
• Recollir dades senzilles per mitjà de la lectura.
• Fomentar l’estima i el respecte pels animals.
Activitat
• Treballarem amb els títols de la col·lecció «I tu, qui ets? Animals» de Combel Editorial, que interessin més
els alumnes (El petit dofí, El petit goril·la, El petit esquirol, El poltre, El gatet, La marieta, La petita girafa,
La granota, El petit tigre, El petit pingüí). En llegirem fragments a la classe i els comentarem perquè els
entenguin.
• Cada alumne escollirà un animal i n’haurà de dur una foto i tres dades curioses per explicar-les a l’aula.
• Amb tot això farem l’àlbum dels nostres animals preferits.
• Es copiaran endevinalles d’animals.
• Es faran audicions en què se senti el soroll de diversos animals. Per fer-ho podem recórrer a la web: http://
www.tv3.cat/pprogrames/atrapasons/atrSeccio.jsp
108
TERCER TRIMESTRE
Objectius
• Millorar la lectura en veu alta.
• Millorar la lectura comprensiva.
• Fomentar el gust per les històries.
• Familiaritzar-nos amb el conte i la faula com a gèneres senzills i assequibles.
Activitat
• Els alumnes hauran de dur algun conte protagonitzat per animals.
• Llegirem faules curtes.
• Formarem una «Arca de Noè de contes»: contes sobre diferents animals, retallables d’animals...
• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix un seguit de materials que van des de llibres d’iniciació,
com Petjades amb sorpresa, La mascota ideal, o la col·lecció «Amunt i avall...», «Els sons de...», «Cu-cut, qui
ets?», fins a altres més avançats com «I tu, qui ets? Animals» o col·leccions per introduir-se en la consciència
ecològica com «Fauna en perill» o «Entre tots podem!»
• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:
SOM DESCOBRIDORS A www.bambulector.com...

Primer curs
El pastor mentider El petit dofí No em dic Caputxeta!
Combel Editorial Combel Editorial Editorial bambú
La lectura Audició d’un fragment del Audició d’un fragment de la Audició d’un fragment de la
conte i audició del conte història i audició del conte de història.
complet. La sireneta.
L’auditori Fitxa de l’autor i audició dels Fitxa de l’autor i audició Fitxa de l’autor i audició de
sons de Pere i el llop, d’El mar, Joc de les ones, Les quatre estacions,
de Sergei Prokofieff. de Claude Debussy. d’Antonio Vivaldi.
L’àlbum Reportatge fotogràfic de Exposició de fotografies sobre Fitxa de l’autor i exposició

pastors del món. dofins. de fotografies de Les quatre
estacions d’Arcimboldo.
El cinema Visionat d’un fragment de Visionat d’un documental Visionat del vídeo La llengua
la pel·lícula Babe, el porquet sobre el dofí. de les papallones.
valent.
Per descobrir Trencaclosques sobre en Joc, endevinalla. Joc.

Pinotxo.
Links Visionat d’un vídeo sobre Visionat d’un vídeo sobre Accés a la web del Servei
un nen pastor. l’aquari més gran del món. Meteorològic de Catalunya.
• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 1)
podem trobar-hi pòsters sobre un mamífer, un peix i un ocell, onomatopeies sobre diversos animals, retallables
d’animals per formar l’Arca de Noè i faules senzilles per treballar amb alumnes d’aquest nivell.
109
Petits rodamóns CICLE INICIAL, SEGON CURS
L’animació a la lectura en aquest nivell es pot organitzar, com a Primer, al voltant d’un motiu ampli: en aquest
cas, el coneixement d’altres llocs. La col·lecció «Cavall viatger» de Combel Editorial ens pot oferir recolzament.
Planificarem l’activitat per trimestres.
PRIMER TRIMESTRE
Objectius
• Conèixer trets característics d’un país llunyà. Podem aprofitar la lectura de La reina Rodamón a la Xina i centrar
les activitats en aquest país. En la mateixa col·lecció hi ha títols dedicats a l’Equador, Rússia i el Marroc.
• Despertar la curiositat i el respecte pel que és diferent.
• Trobar en la lectura una via per descobrir com viuen altres persones.
Activitat
• Penjarem a la paret un mapa del país escollit. Penjarem també fotos amb monuments o paisatges naturals
importants del país. Exemple: foto de la Gran Muralla, de la Ciutat Prohibida...
• Cada setmana dedicarem un espai de temps a llegir alguna curiositat relacionada amb aquest país i a repas-
sar el que ja en sabem. Anirem posant imatges relacionades amb el que parlem al voltant del mapa.
Exemple: Un dels primers viatgers que va anar a la Xina va ser Marco Polo, que va sortir d’Itàlia i va trigar
tres anys i mig a fer el viatge. El que Marco Polo va aprendre durant el camí no li ho hauria pogut ensenyar
cap escola. Per això obria bé els ulls i les orelles, i es va llançar a parlar llengües desconegudes, ja que tenia
una memòria estupenda. Un cop a la Xina això li va ser de molta ajuda, perquè l’emperador li va encarregar
algunes feines i el va convertir en un home de la seva confiança.
SEGON TRIMESTRE
Objectius
• Conèixer trets característics d’un país europeu.
• Usar la lectura per accedir a aquests nous coneixements.
• Despertar la curiositat pel que no s’ha vist mai.
Activitat
• Posarem novament un mapa del país escollit penjat a la paret i hi anirem afegint fotografies de monuments
i paisatges significatius.
• El professor pot explicar alguna història relacionada amb el que es veu a les fotos.
• Cada setmana dedicarem un espai de temps a llegir alguna curiositat relacionada amb aquest país. S’hi
haurien d’incloure elements com la música, la cuina autòctona... Farem esment especial en el que aquest
país aporta a la resta.
110
TERCER TRIMESTRE
Objectius
• Conèixer trets que fan atractiu el nostre país.
• Fomentar el respecte i l’estima pel nostre patrimoni i cultura.
• Valorar la lectura com un mitjà d’accés a informació pràctica.
Activitat
• Penjarem a la paret el mapa del nostre país. Hi anirem afegint fotografies de paisatges i monuments que
portin els alumnes.
• Cada setmana un alumne serà el «viatger» i haurà de dur una postal o foto del lloc a què hagi escollit viatjar.
L’escriurà com si l’enviés a la resta de la classe. Algú aliè al grup (pot ser un alumne de cursos superiors) farà
de «carter» i portarà la targeta a la classe, on es llegirà.
• Amb totes les postals crearem l’«àlbum dels rodamóns».
• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix un seguit de materials que van des de llibres senzills
que apropen l’alumne als trets més característics d’altres cultures, com els del «Cavall viatger», «Nens i nenes
del món» o «I si tu visquessis allí...», fins a retallables que permeten «construir» edificis emblemàtics (Cons-
truct Model; Paper-Model). Pot ser interessant el llibre Barcelona i jo, que presenta els llocs més destacats de
la ciutat.
SOM DESCOBRIDORS A www.bambulector.com...

Segon curs
La reina Rodamón
La granota L’anell de la Nur
a la Xina
Combel Editorial Editorial bambú
Combel Editorial
La lectura Audició d’un fragment del Audició d’un fragment de la Audició d’un fragment de la
conte i audició del conte història. història.
El rossinyol.
L’auditori Cançó tradicional xinesa per Fitxa de l’autor i audició de Jocs Fitxa de l’autor i audició de
cantar. d’aigua, de Maurice Ravel. Jo sóc l’ocellaire, de La flauta
màgica, de Mozart.
L’àlbum Reportatge fotogràfic de la Exposició de fotografies sobre Exposició de fotografies dels

Xina. animals que salten. animals que intervenen en la
història.
El cinema Visionat d’un fragment de la Visionat d’un documental sobre Visionat de fragments de
pel·lícula L’últim emperador. la granota. la pel·lícula Être et avoir
(Ser i tenir).
Per descobrir Joc sobre la pronúncia de Papiroflèxia: la granota. Audició i exposició de

la paraula amic en diverses fotografies de La rateta que
llengües. escombrava l’escaleta.
Links Visionat i pràctica del tai-txi. Visionat d’un vídeo sobre les Visita virtual al zoo i descobrir
granotes: pluja de granotes. les serps.
• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó
2) podem trobar-hi pòsters dels quatre països de la col·lecció «Cavall viatger», curiositats sobre aquests països i
enllaços a Internet, imatges i històries breus sobre edificis emblemàtics.
111
Llegeixo per a mi, llegeixo per a tu CICLE MITJÀ, TERCER CURS
El currículum de Llengua catalana a Primària s’articula al voltant d’un eix: «l’ús social de la llengua en els diversos
contextos: privats i públics, familiars i escolars». En aquest marc, la lectura presenta també una dimensió social
que l’alumne ha de desenvolupar i recolzar sobre un treball previ de tipus personal.
D’altra banda, en aquest nivell l’alumne ja ha experimentat un avenç important en l’adquisició de les tècniques
de lectura, de manera que el contacte amb nivells inferiors (P5 o el primer curs del cicle inicial) l’ajudaran a
prendre consciència del seu progrés. Alhora, els alumnes de cursos inferiors veuran en ells models estimulants per
al seu propi aprenentatge.
Descripció de l’activitat
PRIMERA FASE
Els alumnes han de remenar a la classe o a la biblioteca diversos llibres de contes. Es tracta que en mirin les
portades, en llegeixin el títol, en fullegin l’interior... Seria bo que després d’una primera presa de contacte amb
diversos llibres, cada alumne n’escollís un. En una llista de tots els títols, cada alumne ha de posar el seu nom
al costat del llibre que ha escollit. Així sabrem quins llibres ha mirat cada nen durant les setmanes de la fase
primera de l’activitat.
Es poden utilitzar contes tradicionals com Els tres porquets, El gat amb botes, La bella dorment...; però també
altres de menys coneguts que els puguin atreure.
Els alumnes aniran escollint els contes que siguin especialment atractius per al grup. En aquest procés es treballa
una cosa important en aquest nivell: la formació de criteris i gustos personals.
SEGONA FASE
En aquesta fase els alumnes escoltaran un CD en què es narri de manera dramatitzada alguns contes, si pot ser
els que ells han escollit en la primera fase. La col·lecció «Cavall volador + CD» de Combel Editorial permet llegir
els contes i escoltar-los en el CD corresponent.
L’audició s’ha de repetir diverses vegades. En un primer moment es buscarà la comprensió del conte, co-
mentant-lo entre tots i aclarint-ne els dubtes. En un segon moment se n’estudiaran les veus, ens fixarem en la
pronúncia d’algunes paraules, en comentarem l’entonació que cal donar a certes oracions i el ritme que se
segueix al llarg del relat. Tot plegat anirà acompanyat en tot moment d’exercicis d’imitació. Els alumnes han
d’intentar imitar algunes de les realitzacions que es perceben en l’audició.
112
TERCERA FASE
Prenent com a model el que s’ha vist, un grup d’alumnes llegirà de manera dramatitzada el mateix conte que
han sentit o un de similar. També es pot fer amb una obra de teatre molt breu. És important que el grup se senti
còmode i identificat amb el text que ha escollit.
Aquesta lectura s’ha de preparar en més d’una sessió en què treballarem la pronúncia, l’entonació i el ritme.
Quan hagin assolit certa maduresa en la lectura, els podem gravar, de manera que els alumnes en sentin no-
vament l’audició però ara amb les seves pròpies veus. Això, a més, els permetrà adonar-se dels encerts i els
errors. Finalment, els alumnes de 3r faran la lectura dramatitzada per als seu companys de cursos inferiors
aprofitant, per exemple, la celebració del dia del llibre.
• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix col·leccions de relats clàssics com «Encunyats clàssics.
Clàssics d’arreu del món» o «Cavall volador clàssic». Hi trobarem contes, històries i llegendes de diferents llocs
del món. També pot ser interessant la col·lecció «Cavall volador clàssic + CD», que permet llegir els contes i
escoltar-los en el CD. Finalment, la col·lecció «Cavall mitològic» s’introdueix, amb versions senzilles, en el món
dels mites clàssics.
SOM NAVEGANTS A www.bambulector.com...

Tercer curs
Els viatges de Perseu La Laia i el vent Contes verticals

Combel Editorial Editorial bambú Editorial bambú
Al peu de la Treball de l’alfabet grec Treball de la rosa dels vents. Lectura i reflexió de les
lletra i de l’alfabet llatí. biografies de l’autora i de
l’il·lustrador del llibre.
àudio Himne de les Olimpíades Audició de la cançó Blowin’in Audició i lectura del conte
en català i en grec. the wind (Escolta-ho en el Els músics de Bremen en forma
vent), de Bob Dylan. de conte vertical.
Zoom Anàlisi d’imatges que surten Identificació del que representen Identificació d’estats d’ànim a
al llibre. algunes fotografies. partir d’il·lustracions del llibre.
L’atles Localització d’Argos i de l’illa Recerca de països en un Relació entre l’índex d’un llibre
de Serifos en un mapa. mapamundi. i un mapa.
Per descobrir Visionat d’un fragment de la Presentació de Salvador Espriu Visionat d’un fragment de la
pel·lícula Troia, de Wolfgnag i lectura d’un poema seu. pel·lícula Star wars, de George
Petersen. Lucas.
+ pàgines web Accés a pàgines web sobre Accés a una pàgina sobre Accés a una pàgina sobre els
escriptors i sobre els Jocs els drets dels nens i a una castellers.
Olímpics moderns. altra sobre la conservació i la
recuperació d’animals marins.
podem trobar-hi material de recolzament interessant: textos breus per treballar l’entonació i el ritme en la lectura,
embarbussaments per treballar la pronúncia, i dibuixos per pintar trets de les il·lustracions dels contes de les col-
leccions de Combel Editorial.
113
Una cadena de preguntes CICLE MITJÀ, QUART CURS
Tal com s’indica en l’estudi PIRLS, els alumnes en aquest nivell han completat la fase d’aprendre a llegir i comencen
a llegir per aprendre. Per això una bona activitat d’animació a la lectura és la que permeti als alumnes descobrir
en la lectura un instrument útil per accedir a informació que els satisfaci la curiositat per conèixer el món. D’altra
banda, PIRLS posa l’accent en l’habilitat de l’alumne de participar en «comunitats de lectors» (a casa i a
l’aula), de manera que qualsevol activitat d’animació a la lectura ha de comprendre també la dimensió social de
la lectura. Tenint en compte aquests factors es poden programar activitats d’animació a la lectura en la línia que
suggerim a continuació.
Descripció de l’activitat
A) Fase de preparació: El professor reunirà llibres informatius de diferents menes (sobre l’espai, sobre els animals,
sobre altres cultures...). També ha de recollir petites notes de premsa senzilles. Hi pot incloure algun atles. Seria
convenient que agafés també informacions pràctiques d’Internet: horaris de transports (avió, trens...), etc. Seria
desitjable que el material complís tres requisits bàsics:
• Atractiu (amb imatges, fotos, colors...).
• Senzill, perquè el llenguatge, l’estil o la mida dels textos no es converteixin en una barrera.
• Variat, perquè pugui respondre a interessos diversos.
A partir d’aquests materials, el professor ha de plantejar cadenes de preguntes diferents. Les quatre primeres
cadenes de preguntes podrien ser:
CADENA 1: Als anys 70 es va estrenar la pel·lícula Shark (Tauró), que va ser un gran èxit. BUSCA DE QUÈ
TRACTA LA PEL·LÍCULA. El protagonista és un tauró. Dels taurons se n’aprofita quasi tot (la pell, les dents...).
BUSCA PER A QUÈ ES FAN SERVIR LES ALETES. Però al mar hi ha molts tipus d’animals, alguns més simpàtics
que els taurons. És el cas, per exemple, dels dofins. BUSCA TRETS CURIOSOS DELS DOFINS. Però per trobar un
animal especialment simpàtic, l’ós panda, s’ha de viatjar fins al sud de la Xina. Si vas a la Xina, has de saber que
posen noms d’animals als anys. BUSCA QUINS SÓN AQUESTS NOMS. Si t’atreuen les coses curioses sobre els
animals, potser hauries d’investigar QUÈ FEIEN ELS EGIPCIS AMB ELS GATS un cop morts.
CADENA 2: Si mires un mapa d’Europa, hi veuràs un país que té forma de bota. INDICA DE QUIN PAÍS ES
TRACTA I QUIN MAR EL BANYA. En aquest mar hi ha, des de fa moltíssims anys, taurons, i ja en l’Antiguitat
els romans van saber treure profit d’aquests animals. INDICA PER A QUÈ FEIEN SERVIR ELS ROMANS LA PELL
DELS TAURONS. I parlant de romans, ells, com nosaltres, també anaven a l’escola. BUSCA COM S’EDUCAVA
ELS NOIS A ROMA. Però on era força dur aprendre era a Egipte, allí els mestres deien que «els nens tenen les
orelles a l’esquena». INVESTIGA QUÈ VOL DIR AIXÒ. I, continuant amb els egipcis, els escribes no escrivien
sobre paper. BUSCA SOBRE QUIN MATERIAL ESCRIVIEN.
CADENA 3: Molts països tenen la costa banyada pel mar Mediterrani. INDICA’N EL NOM DE TRES, COM A
MÍNIM. En aquest mar hi desemboca el Nil, la principal font de riquesa de l’Egipte antic. En aquest país els
antics faraons es construïen tombes gegants que els grecs van anomenar piràmides. BUSCA QUÈ VOL DIR
AQUESTA PARAULA PER ALS GRECS. I, parlant dels grecs, BUSCA EL NOM DEL SAVI GREC QUE CAP AL 330
ABANS DE CRIST VA ESTUDIAR ELS TAURONS aconseguint la informació dels pescadors. I és que els pescadors
són sens dubte els qui millor coneixen el mar, i al mar hi ha esculls de corall. BUSCA QUÈ SÓN ELS ESCULLS DE
CORALL. El corall sempre ha estat molt preuat. BUSCA ALGUNS USOS QUE S’HA DONAT AL CORALL.
114
CADENA 4: Cada any es produeixen morts ocasionades per animals. DESCOBREIX QUANTA GENT MOR PER
ATACS DE TAURÓ. Sorprenentment, és més petit el nombre de morts per atacs de tauró que els provocats per
altres animals, com les abelles o els elefants. Parlem dels elefants: pel seu aspecte ens recorden uns altres ani-
mals prehistòrics recoberts de pèl: els mamuts. BUSCA ALGUNA DADA INTERESSANT SOBRE L’ASPECTE DELS
MAMUTS. L’aspecte, en el cas dels humans, varia en cada cultura. Sense anar excessivament lluny, a Egipte els
joves duien un pentinat característic que recorda al que avui podem veure en algunes tribus urbanes. COM ERA
AQUEST PENTINAT? A Roma les dones es feien pentinats originals. INVESTIGA COM PORTAVEN ELS CABELLS
ELS HOMES. I, si parlem de la cura personal, pot ser interessant que sàpigues que fa més de .000 anys els
sumeris van inventar el sabó. BUSCA COM EL FEIEN I QUIN ASPECTE TENIA.
b) Fase de desenvolupament: Aquest material s’ha de portar a l’aula o posar-lo en una zona determinada de
la biblioteca; és bo donar-li un espai específic. Es distribueix els alumnes en quatre grups i a cada un se li dóna
una cadena de preguntes que es pugui resoldre amb els materials que tenen. S’explica l’activitat i se’ls demana
que entre tots trobin les respostes a les diferents preguntes de la cadena. Al final es fa una posada en comú de
tota la informació i s’arxiven les cadenes resoltes, que poden anar augmentant en dificultat i orientant-se cap
als temes preferits pels alumnes.
• Per resoldre les cadenes de preguntes proposades, els alumnes poden manipular títols senzills de Combel Edi-
torial com Els secrets del tauró (pàg. 11, 12, 3, 38, 39), Els secrets del mamut, El petit dofí, La reina Rodamón
a la Xina, Els mons antics (pàg. 20, 31, 32, 33, 41, 139, 14) i El planeta Terra. Totes les informacions que es
demanen les poden trobar en aquests llibres.
SOM NAVEGANTS A www.bambulector.com...

Quart curs
Els secrets del tauró Formidable! La duana

Combel Editorial Editorial bambú Editorial bambú
Al peu de la Interpretació d’una línia del La personificació dels animals: Accés a pàgines web per
lletra temps. visionat de fragments de Cars, descobrir el món de l’etimologia.
Els pantalons equivocats, Wallace
& Gromit i Pingu.
àudio Audició de la banda sonora Audició de la faula La cigala Audició de la cançó Qualsevol nit
de la pel·lícula Shark, de i la formiga. pot sortir el sol, de Jaume Sisa.
Steven Spielberg.
Zoom Visionat d’un fragment de Vint Explicació de la gran transformació Exposició de fotos de fronteres
mil llegües de viatge submarí, de la protagonista. que priven els homes de la
de Ricard Fleischer. llibertat de moviment.
L’atles Identificació en un mapa d’un Identificació de llocs en un Recerca en un mapa dels indrets
seguit de llocs indicats. mapa mut. citats al llibre.
Per Anàlisi del personatge de Anàlisi del concepte «tenir Accés a la web de l’ACNUR.
descobrir Jacques-Yves Cousteau. confiança».
+ pàgines Visita a un aquàrium. Accés a una pàgina sobre l’autor Accés a pàgines web
web del llibre. relacionades amb el llibre:
impremta, casa de la xocolata...
podem trobar-hi audiovisuals sobre els taurons, informació senzilla sobre tribus urbanes amb fotos representati-
ves, i nous models de cadenes de preguntes.
115
Útil, divertit, bonic CICLE SUPERIOR, CINQUÈ CURS
En el darrer cicle de Primària la lectura s’ha de considerar una activitat individual enriquidora i plaent i, si-
multàniament, ha d’acompanyar els alumnes en la incorporació al món. Per això és important que una pràctica
d’animació a la lectura en aquest nivell s’orienti en una doble direcció:
• Manipular, identificar i conèixer una tipologia molt àmplia de textos. L’alumne no només ha de llegir tex-
tos literaris o acadèmics, sinó que ha d’entrar en contacte amb la varietat de textos més àmplia possible.
• Descobrir i incorporar en la seva vida les diverses finalitats de la lectura. L’alumne ha de saber que llegint
pot aprendre, divertir-se, evadir-se, sorprendre’s, sentir plaer...
Desenvolupament de l’activitat
Les sessions d’aquesta activitat es poden programar amb una periodicitat quinzenal (una hora cada quinze dies) i
sempre en funció de les característiques i la dinàmica del grup.
• En cada sessió dedicada a l’animació a la lectura es lliurarà als alumnes diversos textos curts i de naturalesa
molt diversa. Se’ls planteja la tasca següent: en grups de dos o tres membres han de determinar si la finalitat
de cada text és pràctica (aportar una informació de manera que qui ho llegeixi pugui «utilitzar» la informació
en la seva vida), si busca per sobre de tot divertir, provocar el riure en el lector o si, finalment, el que pretén
és crear una cosa bonica que permeti gaudir de la bellesa.
• Amb els textos es crearan tres «arxius» a classe que poden prendre la forma de panells, d’arxius informàtics
o qualsevol altra forma. S’aniran ampliant en sessions successives.
• Quan els alumnes s’hagin familiaritzat amb els tres blocs, segons els seus gustos i preferències es formaran
tres «cases» d’alumnes:
a) Els pràctics.
b) Els divertits.
c) Els artístics.
A partir d’aquest moment, ells hauran de dur a la sessió d’animació a la lectura textos nous que hauran de
presentar adequadament:
1. De quina mena és.
2. Per què l’han escollit.
3. Què té de nou que no s’hagi vist en els textos anteriors.
Aquests textos, a part de ser presentats, llegits i «gaudits» a classe, s’aniran consignant en un panell que pot servir
per fer una petita competició entre els diferents equips. La «casa» amb més aportacions i que hagi agradat més
serà la guanyadora i es pot pensar a premiar-la a final de curs d’una manera adequada.
• Seria interessant que aquestes tres finalitats també es descobrissin en altres menes de materials: anuncis pu-
blicitaris, diaris digitals, etc.
• Finalment és interessant manipular textos que combinin les tres finalitats, ja que permetrà ampliar la gamma
de textos i oferir-ne una visió més completa.
• Per fer l’activitat es poden tenir en compte els títols proposats en les col·leccions de Bambú Lector: «Bambú
literatura juvenil contemporània» i «Lletres Majúscules: Clàssics universals».
.
11
Suggeriments
PANELL DE COMPETICIONS
Les «cases» de 5è. SIMPATITZANTS APORTACIÓ DATA PUNTUACIÓ

CASA DELS PRàCTICS
CASA DELS DIVERTITS
CASA DELS ARTISTES
textos per als Instruccions, una invitació, una felicitació, una recepta de cuina, un plànol d’una ciutat,
pràctics un plànol de metro o d’autobusos, una reclamació, un prospecte d’una medicina, un
catàleg, etc.
textos per als Acudits, embarbussaments, cançons, petites històries divertides, endevinalles...
divertits
textos per als Poemes, relats curts, cançons, llegendes...
artistes
SOM EXPLORADORS A www.bambulector.com...

Cinquè curs
Les set cases del Buti La gran aventura En perill de mort

Editorial bambú Editorial bambú Editorial bambú
Història de Visita d’obres de Goya Coneixement del mite d’Hèrcules Visita al Museu d’Orsay de París
l’art al Museu del Prado. a través de Francisco de Zurbarán. per conèixer obres de Cuno Amiet
i Claude Monet.
Actual Vista a una protectora Accés a l’actualitat de la NASA Informació sobre el canvi climàtic i
d’animals. i de l’Estació Espacial Internacional. l’escalfament global que amenaça
el pol Nord.
Professions Coneixement de l’ajuda Accés a la pàgina web de l’autor Els periodistes.
que ens ofereixen els gossos per conèixer-ne les reflexions sobre
en diversos àmbits. escollir una professió.
àudio: Audició de How much is that Audició de Tale as old as time de la Audició de I need to wake up
l’anglès doggie in the window. pel·lícula La Bella i la Bèstia. del documental Una veritat
incòmoda.
Diversitat L’origen de les diferents Adaptacions cinematogràfiques La lluita pels drets humans:
races de gossos. Les races dels llibres. Martin Luther King.
autòctones.
Per Conrad Lorenz i la seva feina. Santiago Ramon y Cajal i altres Visita a la Casa Blanca,
descobrir premis Nobel. a Washington.
podem trobar-hi models dels diferents tipus de text (pràctics, divertits, literaris...) preparats per a la realització de
l’activitat.
117
Club de lectors CICLE SUPERIOR, SISÈ CURS
Quan els alumnes s’acosten als canvis que comporta l’adolescència, un pla lector ha de tenir certs objectius
essencials:
• Incorporar de manera sòlida la lectura com a font de plaer.
• Aportar un component essencial per a l’aprofitament saludable del temps lliure.
• Desenvolupar qualitats com la creativitat o l’habilitat per a la cooperació en grup.
• Fomentar valors com la tolerància, el compromís amb la pròpia formació...
Per aconseguir-ho és interessant crear un club de lectors.
Desenvolupament de l’activitat
PRIMERA FASE: la formació
En aquesta fase és important crear el que podem anomenar les senyes d’identitat del club. Hi han de participar
tots els membres perquè això pot tenir un bon efecte motivador. Els passos que s’han de seguir poden ser els
següents:
1 Decidir el nom del club.
2 Buscar un logotip, dissenyar-lo i elaborar el cartell del club lector.
3 Dissenyar un model de carnet.
4 Elaborar una normativa amb els compromisos que s’han d’acceptar. S’hi especificarà la periodicitat de les
reunions, el mètode per escollir els llibres, la manera d’escollir el moderador en cada reunió, etc. En una
primera fase aquest document pot ser molt senzill, ja que serà l’experiència qui determini què cal fixar com
a «norma» i què no.
SEGONA FASE: la selecció
• En primer lloc, i segons els gustos dels lectors, s’escollirà un gènere (narrativa, lírica...).
• El pas següent serà escollir un tema: aventures, misteri, humor, fantasia...
• A partir d’aquí s’ha de dedicar com a mínim una sessió a compartir impressions, idees i recomanacions. Els alum-
nes, i també el professor, pot portar a l’aula llibres que hagi llegit sobre el tema escollit i li hagin agradat especi-
alment. Aquests llibres s’han de tocar, mirar, veure’n les il·lustracions, llegir-ne les contraportades, etc.
• Un cop escollit el títol que es llegirà, s’estableix un calendari de lectura que pot respondre, més o menys, a l’es-
quema següent:
dates (1) capítols (2) suggeriments (3) conclusions (4)
(1) S’hi indica el termini fixat per a la lectura.

(2) S’hi indiquen els capítols que s’han de llegir en aquest temps.
(3) Espai en el qual si algú ha llegit el llibre o el coneix suggereix als membres del club que es fixin en alguna
cosa, o en el qual referenciar alguna qüestió concreta.
(4) S’hi pot apuntar la valoració de cada sessió o les conclusions principals que se n’hagin tret.
118
• Cada setmana s’intercanviaran idees o opinions sobre el que s’ha llegit. Es tracta de fer una lectura crítica
dels llibres, però sempre atenent l’aspecte més lúdic i motivador de la lectura. El professor pot, segons el que
s’hagi llegit, aportar algun material suplementari per a la sessió (algun poema sobre el tema, algun text de
premsa...).
• En la darrera sessió seran els alumnes els encarregats de portar materials relacionats amb l’obra que s’ha llegit.
TERCERA FASE: activitats complementàries del club
El club de lector tindrà molta més vitalitat si les activitats de lectura es complementen amb altres:
• Veure exposicions relacionades d’alguna manera amb el que llegeixen.
• Entrevistar algú que conegui de prop el món presentat en el llibre o algun dels temes tractats.
• Fer una excursió a llocs relacionats amb el llibre.
• etc.
De tot això se’n farà una memòria d’activitats que es convertirà en una altra senya d’identitat del club de lectors.
SOM EXPLORADORS A www.bambulector.com...

Sisè curs
El misteri del carrer de

La nena nova Sota la sorra d’Egipte
les Glicines
Editorial bambú Editorial bambú
Editorial bambú
Història de Visita de museus L’obra plàstica de Hopper Patrimoni de la Humanitat: visita
l’art emblemàtics; els seus i Pollock. de la web de la UNESCO.
arquitectes.
Actual Visita a l’hemeroteca de Accés a la pàgina web del Govern Exposició fotogràfica de la Ciutat
La Vanguàrdia. dels Estats Units. dels Morts d’El Caire.
Professions La professió de jardiner. Accés a la pàgina web de la NASA L’arqueologia i Indiana Jones:
i de l’Agència Espacial Europea. visionat de fragments de pel·lícules
de l’heroi.
àudio: Audició de la cançó Help, Audició i visionat d’Amics per Audició i visionat de Thriller,
l’anglès dels Beatles. sempre. de Michael Jackson.
Diversitat Diferents cares del Els discapacitats i els Paralímpics. Exposició de fotos de piràmides
masclisme. del món.
Per El cinema negre: Hitchcock. Audició de la Sonata per a piano Visionat d’un fragment de la
descobrir D664, de Schubert. pel·lícula Sinuhé l’egipci,
de Michael Curtiz.
podem trobar-hi altres sèrie de materials: proposta de logotip per a un club de lectors, possibles models per a fer
un carnet..., materials que poden dinamitzar el funcionament d’un club de lectors.
119
Editorial Casals, fundada el 1870
Coordinació editorial: Fina Palomares

Traducció i adaptació: Mireia Cornudella i Pere Moreno
Assessoria: Óscar Juan Rodríguez i Montse Ganges
Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig
Disseny interior: Estudi Vilageliu
Maquetació: Estudi Vilageliu
© Anna Soblechero Maroto

© Editorial Casals, SA
Casp 79, 08013 Barcelona
Tel.: 93 244 95 50 Fax: 93 25 8 95 http://www.editorialcasals.com http://www.bambulector.com
Primera edició: octubre del 2009

ISBN: 978-84-218-430-2
Dipòsit legal: M-33825-2009
Printed in Spain
Imprès a Fernández Ciudad, SL, Pinto (Madrid)
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el tractament informàtic ni la transmissió sota cap concepte ni
per cap mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres mètodes) sense el permís escrit dels titulars del copyright.

Quadern Del Professor Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern Del Professor Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bambú Lector

Quadern del professor

Obtenció d’informació explícita

Deducció d’informació implícita

Comprensió i interpretació del text

Anàlisi i avaluació del text

ANNA SOBLECHERO MAROTO

1.1 Què és un pla lector?

Qui participa en un pla lector?

Amb quins materials?

1.2 Què s’entén per competència lectora?

PIRLS, 2006. Estudi internacional de Progrés en Comprensió Lectora

1.3 Què és el PIRLS?

1.4 Quines «pistes» ens pot aportar el PIRLS en la nostra tasca?

lectura per a ús i gaudi personal lectura per a l’aprenentatge

lectura de ficció textos instructius

C Descriu els formats de preguntes que es poden plantejar:

D Defineix les finalitat essencials en el procés d’ensenyament:

1.5 Com contribueix el projecte Bambú Lector Primària a la consecució de tot

2.1 El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

2.2 Les avaluacions de diagnòstic en competència Comunicativa lingüística

Amb la finalitat de…

➜ desenvolupar la competència lectora,

l’Editorial Casals t’ofereix un conjunt d’objectius,

Consta dels materials següents:

■ Carpeta anual per a l’alumne

Per a cada curs de Primària s’ofereix una carpeta

■ Quadern del professor

serveis per desenvolupar

buscador de llibres per:

catàlegs de les itineraris de lectures

Carpeta bambú Lector 1r Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Carpeta bambú Lector 2n Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Carpeta bambú Lector 3r Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Carpeta bambú Lector 4t Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Carpeta bambú Lector 5è Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

Carpeta bambú Lector 6è Primària

Trimestre: 1r Trimestre: 2n Trimestre: 3r

3.4.1 Les col·leccions de Combel de literatura

El Cavall Volador Clàssic Cavall volador. El Cavall mitològic

Primers lectors Joves lectors Grans lectors

La comprensió lectora s’emprèn tenint en compte dues qüestions:

Abans Mentre Després

El solucionari de les fitxes d’animació a la lectura està disponible a www.bambulector.com. S’hi

Material de recolzament al professor que ofereix…

El meu pla lector

Proves que tenen presents els proces-

• Obtenció d’informació explícita

Seguiment de les lectures

Activitats d’animació a la lectura

A la nostra web t’oferim…

1 Un marc teòric d’actuació als centres (PGA,

www.bambulector.com > Què és un

www.bambulector.com > Assessoria

6 Activitats associades a les fitxes d’animació a la

www.bambulector.com > Primària >

Activitats TIC Primària

Cicle inicial: Som descobridors