i quan el foc fa correr a la gent poso la sirena i isc corrent. Als mars i als reius soc expert a bussejar si em treus de l'aigua no podria respirar. Quan arriba la tardor li podràs veure el barret amb pluja i un xic de sol n'ompliràs el cistellet. Em llevo amb el sol perquè soc matinador el meu cant als quatre vents és el millor despertador. Jo soc filla de muntanya i vinc al món quan ve el fred i, en posar-me al foc, no t'estranyis que, en cremar-me, faci un pet. No es bou i porta banyes no es paraigua i surt quan plou. Va sempre de viatge sense maleta ni bastó hi ha dies que sembla un formatge i altres una tallada de meló. Tu en portes, te'ls toques, te'ls saps arreglar però encara que ho vulguis no els podràs comptar. Neixo a l'hort i em porten al mercat soc una verdura de gran qualitat per les amanides em desfulle jo, porte vitamines, verd és el meu color. Tinc tres ulls de colors, i passo el dia fent l'ullet, aneu alerta, senyors, si el que us mira no és el verd.
Tincs dos ulls que tot ho miren
i un morret que sempre olora, m'amago perquè no em vegis cercant formatge a tothora. Soc rodó, molt ben guarnit i de massapà farcit. Ull en clavar queixalada! Doncs porte faba amagada!! Soc de fusta i porte cordes, m'escolta tota la gent; un arc em fa pesigolles i grinyolo ben content. De petita duia una gran cua de gran vaig quedar escuat, a les nits, si fa bona lluna, li canto de bon grat. No soc ni cargol ni bolet i l'aigua em fa sortir, quan plou, tot m'estarrufo i, quan fa sol, estic pansit. La meva mare quequeja, el meu pare es cantador, vesteixo blanc per fora, i tinc sang groga al cor. Soc per mirar a fora i molts m'adornen amb flors. Quan fa calor tothom m'obre, quan fa fred em tanquen tots. Navego per l'oceà com si fos un transatlàntic. Porto al cap un sortidor i m'empaiten amb l'arpó. Quatre colors em vesteixen verd, roig, groc i també blau. Per jugar amb mi necessites els amics, fitxes i dau. Puc ser sec o puc ser tendre, espanto bruixes i vampirs; qui se'm menja prou es nota, i pots posar-me al sofregit.