Le eee ELS BOLETS DE CATALUNYA Ce ercccccccccscccvecccccccccccccceeeecocces Boletus edulis But: Fr. Cep, sureny Castella: Calabaze, boleto comestible; base: Onto zuri, udazkeneko; francés: Cépe, potiron, gros pied; Porcino, brisa; anglés: Edible boletus; alemany: Fichten-Steinpilz, Herrenpilz, Echter Steinpilz, I cep o sureny és un bolet molt robust i un excellent De presancia robusta Un barret que pot aribar a mesurar comestible, molt conegut i apreciat pels boletaires 30 omde aiametre i una cama gril, confereixen al cep o sureny d'arreu. Cada any, de mitjan estiu ala tardor, els aficio- Una robustesa ben caracteristic, nats surten a buscarlo amb fruicié. No totes les temporades, perd, produiran una bona collita. Aquest fong deliciés depen molt de les condicions climatiques que es donin, i per aixé s'alternen els anys amb una baixa collita amb altres en qué apareix de forma abundant. Per aquesta ra6, Boletus edulis, malgrat ser considerat un bolet forca comt o freqiient, en algunes temporades pot arribar a ser forga rarCEP, SURENY | Boletus edulis Poe eeereccccccccccvcccscccccoeeoeeooccceeD Elbarret és de color bru, bombat i de superficie viscida. LLhimeni jove és de color blanquinés crema. La part inferior del barret presenta porus ‘molt petits i densos. ~ l marge del barret sovint és més pallid La cama és robusta, cobesa i sovint presenta ‘una omamentacié, bruna en forma de reticle 0 xarxa. of Tul aud 200. El cep 0 sureny fructifica en boscos de coniferes, normal- ment sota pins avets, especialment sobre sdls acids. Es un bolet com, que es troba des de I'agost fins a octubre, i esta considerat un comestible excellent. E] seu barret és clarament bombat, i pot arribar a mesurar 30 cm de didmetre, tot i que les mides més habituals s6n de 6 a 20 em de didmetre. El color del barret pot ser d’un ampli ventall de bruns: quan el bolet és jove i encara no hi ha incidit directament la llum solar, és gairebé blanquinés; més tard, presenta coloracions que van del bru clar al bru fose vermell6s. El marge sovint és més pallid, gairebé blanc. La superiicie és una mica viscida, sobretot en temps plujés, jun pal irregular. ‘Gama gruixuda | de forma obesa La part inferior del barret correspon a la part fértil del bo- let. Té una forma que recorda la d’una esponja formada per tubs, que é on es formen les espores. Els tubs acaben abans d’arribar a la cama; els porus sn més o menys fins, blanquinosos de bon principi id’un color groguenc olivaci més endavant. No blavegen en fregar-los. La cama és de color blanquin6s, beix o bru pallid, en els exemplars adults, i sovint esta coberta per un fi reticle bru que s’estén fins a la meitat de Ja cama. Normalment és gruixuda i de forma obesa, tot i que pot ser esvelta i clavi- forme, en funcié del lloc on fructifiqui. La carn inicial- ment és molt ferma i es torna flonja en envellir; sovint esta corcada i és de color més o menys blanc, inmutable. La seva olor iel seu sabor s6n agradables. Lesporada és de color bru olivaci. Les espores s6n d'o- blongues a fusiformes ? mesuren 12-17 x 4,5-6 jim. Confusions amb altres Boletus Boletus edulis es pot confondre prineipalment amb altres espécies del genere Boletus, també comestibles, com B. reti- culatus, que se'l pot diferenciar perqué té la superficie del barret vellutada, granulosa i presenta un reticle que en co- breix Ja cama, A més a més, creix sota arbres del Quercus (alzines, roures, etc) Un altre bolet semblant és el sureny fosc (B. aereus), que es diferencia principalment pel seu barret de color molt més fosc —pricticament negre— i perque és un fong termé- fil que viu sota alzines, sureres, roures o estepes. També és possible la confusié amb el mataparent amarg (tylopilus felleus) que, com indica el seu nom, és molt amargant i, per tant, no comestible. Es pot distingir facil- ment del cep o sureny pel color rosat dels seus tubs, i per- qué té un reticle més fose que cobreix la cama.