aeeeeiieeaitiiieaasiiiaiiaiaeaiiiitie ELS BOLETS DE CATALUNYA Galerina marginata (Batsch) Kihner Galerina, galerina mortal Alemany: Nadelholz-Haubling. neara que la toxicitat del génere Galerina encara noha Barret lis i hemisferic Aquest perils bole presenta un que ——barret entre herisfarici edna i una estat ben estudiada, no fa gaire s’ha descober Galerina mortal conté substincies verinoses que s'as- varia en funci ambiental, podent ser de bruna semblen forga a les de la farinera borda. Una d’aquestes substin- a groc ocracia. cies s'anomena amanitina i és la causant d’enverinaments mor- tals. Per aixd, aquesta especie s'ha de saber identificar correctament per tal d’evitar possibles con- nts molt perillosos, sobretot tenint en compte la seva se aamb Kuehne s mutabilis, un altre bolet, aquest comestible, que és millor no collir per al seu consum sino it del seu doble mortal se’l sap diferenciar correctaGALERINA, GALERINA MORTAL | Galerina marginata Pe cceccccccccccccccccccccccceccecceccecoos El barret és de color bru amore, bru vermeliés 0 groc ocraci El marge del barret presenta estries translicides. ~ Les lamines s6n de color de groc brunene a bru vermeliss. \ Presenta un anell ‘membranés pos desenvolupat. Galerina marginata és un bolet saprotrofic, que.creix sobre fusta morta de coniferes (pins i avets) i molt més rarament sobre fusta de planifolis. Es pot trobar d'agost a novembre i esta considerat relativament frequent. De mida menuda, amb anell i lamines brunes fs un bolet de mida forga petita i de consisténcia frag. El barret és entre hemisféric i conic, mesura d'1 a.4 cm de di metre i és higrofan, éa dir, la seva coloracié varia segons el grau d’humitat ambiental, de manera que quan el bolet esti ben hidratat és de color de bru ambre a bru vermellds i en assecarse és de color groc ocraci. La seva superticie és seca, llisa, nua, rarament amb un umbé central, i quan esta hi- dratada se li diferencien al marge unes fines estries transit cides. Les limines s6n denses, de color de gro brunene a bru ferruginds, arriben fins a la eama i poden formarhi al voltant un petit sole (s6n sinuades}. La cama, buida en enve- llr, 68 de bon principi de color ambre, com el barret, jamb el temps es va enfosquint fins a tornarse de color bru fos, especialment vers la base. Presenta un anell membranés sovint poe desenvolupat, per sota del qual la cama és un xic fibriHlosa o flocosa, La carn és de color groc ocraci, més bru naa la base de la cama. Desprén una olor de farina que es fa més evident en fregarla El sabor també és de farina. El co- lor de l'esporada és bru ferruginés. Fent una preparacié al microscopi de Vesporada o de la part fértil del bolet es poden veure les espores, les quals s6n finament berrugoses i amigdaliformes. Mesuren 6-10 x 4,5-6,5 jim. També es poden observar els cistidis, que s6n ventruts a la base i amb un coll estretament eapitat Petit perd mortal En tractarse d’un bolet molt toxie, es perill6s de confon- dre'l amb d'altres de comestibles, com és el eas de Kuehnero- ‘yces mutabilis, del qual es considera el doble i que se'n se- para per no fer olor de farina en fregar-lo, per ser clarament més robust i per eréixer normalment sobre fus- ta morta de planifolis. Liefecte toxic de G. marginata es deu a la preséncia d’una potent toxina, l'amanitina, que en ak guns casos pot arribar a provocar enverinaments mortals.