SC ELS BOLETS DE CATALUNYA Pec eecccccccccccccccccccccccecccccceoccccce Pleurotus ostreatus (Jacq: Fr.) P. Kum. Girgola, orellana Castella: Pleuroto concoideo; base: Belarri landu; frane’s: Nouret, pleurote en coquillo; tal anglés: Oyster mushroom; alemany: Austernseitling, ant el nom popular com el nom cientific fan referencia _Millor sobre fusta La girgola és un dels bolets més ala forma d’orella que presenta aquest bolet, tret comti__freqiientment cultivats sobre substrats preparats per Thome, pero els ala majoria d’espécies del ganere Plewrotus. Lorellana, exemplars com els dela fotogratia creixent sobre fusta, segueixen sent coneguda sobretot com a girgola, s'ha popularitzat molt en els els més ben valorats pels consumidors entesos darrers anys gracies a que el cultiu intensiu sobre substrats pre- parats ha permés la seva entrada massiva als nostres mercats. Malauradament, pero, est consi rada per la majoria de consumidors entesos una especie de qualitat mediocre, ja que els exemplars resultants d’aquest tipus de cultiu tenen unes caracteristiques gastronomiques forca inferiors a les dels exemplars que creixen sobre fusta en el bose.GIRGOLA, ORELLANA | Pleurotus ostreatus Coo Coe e eee eee eee EEE EEE E HELE EEE EEEOELEOEOS Les amines s6n blanques i sestenen per la cama (s6n decurrrents), El barret és d'un color variable que va del bru molt pallid al grisés 0 aris blavés, La cama és lateral icurta La girgola o orellana és un bolet freqtient que es pot trobar a la tardor ia principi de l'hivern, quan Ia temperatura nocturna comenga a davallar de forma significativa ies produeixen les primeres glagades; el xoc t&rmic n’activa la fructificaci6, Es tracta d'una espécie saprotrofica que creix sobre fusta, generalment troncs vius o morts de planifolis, especialment pollancres, faigs i també salzes. De forma molt excepeional, apareix sobre contferes exdtiques. ‘Amb forma d'orella Tal com el seu nom indica, Pleurofus ostreatus és pleurotoi- de, és a dir, té una forma que recorda la d’una orella. E] barret, que pot mesurar de 5 a 15 i fins i tot 20 em de diée metre, és d'un color variable, que pot anar des del bru gri- ss més o menys paid fins a un color gris blavés, gairebé metallic, La superficie (cuticula) és Ilisa i seca, i, en els exemplars envellits, més pallida i amb un aspecte prut- niés, Les lamines es troben a la cara inferior i s'estenen forca avall per la cama; s6n blanques i denses, i produei- xen una esporada abundant, també de color blanc. La cama és lateral, és a dir, es troba a un costat del barret, i és de color blanc, curta i massissa. La base s'insereix directament sobre el substrat. La carn és blanca, elastica i tuna mica tenag, especial ment a la base de la cama i en els exemplars envellits. La carn en cru té una olor i un sabor poe remareables. Les espores s6n Ilises, oblongocilindriques i mesuren 12x 3-4 pm, Barret de color variable P-ostreatus presenta un ampli ventall de tonalitats al bar ret, en bona part a causa de l'existéncia de diverses varie tats, Per altra banda, la tecnologia actual de cultius ha fet que s'hagin obtingut soques seleccionades i nombrosos hi brids per encreuament amb altres espécies (P. eryngii P. pulmonarius, ete.) Aquesta espécie pot ser confosa amb daltres del génere Pleurotus que se li assemblen forga. Entre aquestes cal des- tacar P. dryinus, que se'n diferencia pel seu barret, més pallid, i sobretot perqué els exemplars més joves presen- ten un vel parcial que va de la cama al marge del barret, protegint-ne les lamines; aquest vel es trenca quan el bolet ‘madura. Una altra espécie semblant a la girgola és P. cor- nucopiae, que es reconeix perqué les limines s'estenen per Ja cama de forma molt marcada i fins molt avall, gairebé fins arribar ala base.