PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

27 DE SETEMBRE VINT-I-SISÈ DIUMENGE DE TEMPS ORDINARI Nº. 3090

FRONTERES
INFORMACIÓ PARROQUIAL

CERCA TREBALL
MARCAR el territori és quelcom propi de molts animals.
Vigilar que altres no hi entrin i, si ho fan, atacar amb vio-
lència. Ho hem vist en molts reportatges.
Dona de 38 anys, resident a Vilanova del Ca-
mí, cerca feina per netejar la llard, o cuidar avis
MARCAR el territori. Entre els animals humans, se’n diu tota la nit. Es pot comunicar amb la interessa-
posar fronteres. L’animal humà és diferent dels altres ani- da al telèf. 698.805.866
mals, perquè entre els humans hi ha la racionalitat i les
passions humanes. És per aquesta condició humana que
CAMINEM JUTS
existeixen destrals, llances, escopetes, canons i, darrera-
ment, la bomba atòmica.
Pensava que no es gosaria en
DEFENSAR EL TERRITORI ha estat la causa de moltes aquests moments, però...
guerres terribles, quan un invasor que intenta ampliar el
MISSATGE DEL BISBE
territori envaeix el de l’altre, que generalment es defensa
"En aquests moments, en què tota la societat està lluitant
amb els exèrcits. Mirem la història humana i constatem
que la defensa de fronteres és el que va iniciar els terribles contra la pandèmia del Covid-19, quan les xifres de de-
drames bèl·lics on moriren milions de persones humanes. funcions encara és molt alta, pensava que no es gosaria
tirar endavant el projecte de Llei Orgànica de regulació
DEFENSAR EL TERRITORI entre els animals humans de l’eutanàsia. I això és una mala notícia, ja que la vida
altres vegades és defensar unes diferències racials, un humana no és un bé que estigui a disposició de ningú. La
potencial econòmic, un domini social i moltes altres reali- vida l’hem rebuda i tenim el dret i el deure de protegir-
tats, si bé generalment van embolicades de cultura pròpia, la. La societat ha de fer possible, amb tots els mitjans a
creences religioses, autosuficiència, egolatries... Mirem la disposició (...)"
història i en va ben plena. Avui dia més que plena.
PROU, SI US PLAU. En molts altres camps hem evoluci- El bisbe Romà declara l'església de Vic com a terra de mis-
onat durant segles. Avui hi ha avenços científics, psicolò- sió. El Dia de la Catedral, l'aniversari de la consagració de
gics, econòmics... Prou, si us plau. Tenim suficients ele- l'església mare del bisbat de Vic, el bisbe Romà –en la seva
ments i capacitats per a fer un pas endavant en favor de la homilia i fent referència a la incertesa d'aquest inici de curs a
terra, de la seva habitabilitat, respectant cultures i idees, causa de la pandèmia– va convidar tothom a fer tres mirades:
per a viure junts a la casa de tots. una mirada agraïda al passat, una mirada amorosa al present i
una mirada esperançada al futur.
PROU, SI US PLAU. En la manipulació informativa,
prou de enverinar els mitjans de comunicació.. Prou de
corrupció i demagògia política. Prou d’esclavitzar, mani-
pular, instrumentalitzar i bajana els pobles de minories,
entre ells el Poble Català MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
RESIDENCIA AMMA O
Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Ez 18, 25-28
Fl 2,1-11
Mt 21, 28-32
LES COSES NO SÓN SEMPRE EL QUE SEMBLEN

La paràbola és una de les més clares i simples. Un pare s’acosta als seus
dos fills per demanar-los que vagin a treballar a la vinya. El primer li respon
amb una negativa rotunda: «No hi vull anar». Després ho pensa millor i va a
treballar. El segon reacciona amb una docilitat ostentosa: «De seguida, se-
nyor». No obstant això, tot es queda en paraules, doncs no va a la vinya.
També el missatge de la paràbola és clar i fora de tota discussió. Davant
Déu, l’important no és «parlar» sinó fer; allò decisiu no és prometre o confes-
sar, sinó complir la seva voluntat. Les paraules de Jesús no tenen res d’origi-
nal.
L’original és l’aplicació que, segons l’evangelista Mateu, llança Jesús als
dirigents religiosos d’aquella societat: «En veritat us dic que els publicans i les
prostitutes us passen al davant
en el camí cap al Regne de
Déu». Serà veritat el que diu
Jesús?
Els escribes parlen cons-
tantment de la llei: el nom de
Déu és sempre en els seus lla-
vis. Els sacerdots del temple llo-
en Déu sense descans; la seva
boca és plena de salms. Ningú
dubtaria que estan fent la voluntat del Pare. Però les coses no són sempre com
semblen. Els recaptadors i les prostitutes no parlen a ningú de Déu. Fa temps
que han oblidat la seva llei.
No obstant això, segons Jesús, van per davant dels grans sacerdots i mes-
tres de la llei en el camí del Regne de Déu.
Què podia veure Jesús en aquells homes i dones menyspreats per tothom?
Potser la seva humiliació. Potser un cor més obert a Déu i més necessitat del
seu perdó. Potser una comprensió i una proximitat més gran als últims de la
societat. Potser menys orgull i prepotència que la dels escribes i grans sacer-
dots.
Els cristians hem omplert de paraules molt boniques la nostra història de
vint segles. Hem construït sistemes impressionants que recullen la doctrina
cristiana amb profunds conceptes. No obstant això, avui i sempre, la veritable
voluntat del Pare la fan aquells que tradueixen en fets l’evangeli de Jesús i
aquells que s’obren amb senzillesa i confiança al seu perdó.