COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2018 CONVOCATORIA: JUNIO 2018

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne/a contestarà, dins de l’opció que trie, les quatre qüestions sobre el text de
l’autor que ha treballat en classe.
1ª qüestió: 2 punts; 2ª qüestió: 2 punts; 3ª qüestió: 5 punts; 4ª qüestió: 1 punt.

OPCIÓ PRIMERA
TEXT I

1 “[ARTICLE 4. La llei natural és la mateixa per a tots?]

2 Així doncs, cal dir que la llei natural, quant als primers principis universals, és la mateixa per a tots no
3 sols segons la rectitud, sinó també segons el coneixement d’aquesta. Però quant als [preceptes]
4 particulars, que són quasiconclusions obtingudes dels principis universals, és la mateixa per a tots en
5 el nombre més gran de casos no sols d’acord amb la rectitud, sinó també d’acord amb el coneixement
6 de la rectitud; però en casos limitats pot fallar en el sentit recte, a causa d’alguns impediments
7 particulars (a la manera en què fallen també les naturaleses generables i corruptibles en certs casos a
8 causa d’impediments) o quant al seu coneixement, i això perquè hi ha qui té la raó depravada a
9 conseqüència d’una passió, d’un mal costum o d’una mala disposició natural. Així, entre els
10 germànics, antigament, com refereix Juli Cèsar en el llibre Guerra de les Gàl·lies, el lladronici no es
11 considerava inic, a pesar que és expressament contrari a la llei natural.”

T. D´AQUINO, Summa teològica, Ia-IIae, q. 94, a. 4 (trad. de J. A. Lluch)

QÜESTIONS:

1.- Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2.- Definix el terme “principis universals”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el
coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
3.- Redacció: Les vies de demostració de l’existència de Déu.
4.- Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun
d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si
són contemporanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani.

1
TEXT II

1 “El bon sentit és la cosa més ben repartida del món, ja que tothom pensa estar-ne tan ben proveït que
2 fins aquells qui són més difícils d’acontentar en qualsevol altra cosa no acostumen a desitjar-ne més
3 del que tenen. En la qual cosa no és versemblant que tothom s’enganyi, sinó que més aviat vol dir que
4 el poder de judicar bé i de distingir el ver del fals –que és pròpiament el que anomenem bon sentit o
5 raó– és per naturalesa igual en tots els homes, i que, per tant, la diversitat de les nostres opinions no
6 ve pas del fet que els uns siguin més racionals que els altres, sinó solament del fet que dirigim els
7 nostres pensaments per vies diverses i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou de
8 tenir l’esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé. Les ànimes més grans són capaces tant dels
9 més grans vicis com de les més grans virtuts, i els qui caminen ni que sigui molt lentament poden
10 avançar molt més, si segueixen sempre el camí dret, que no pas els qui corren però se n’allunyen.”

R. DESCARTES, Discurs del mètode I (trad. de P. L. Font)

QÜESTIONS:

1.- Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2.- Definix el terme “bon sentit o raó”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el
coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
3.- Redacció: Concepte de substància en Descartes i els seus tipus.
4.- Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun
d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si
són contemporanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani.

2
OPCIÓ SEGONA
TEXT I

1 “La crítica no està oposada al procediment dogmàtic de la raó en el seu coneixement pur en tant que
2 ciència (car aquesta ha de ser sempre dogmàtica, ço és, estrictament demostrativa des de segurs
3 principis a priori), sinó al dogmatisme, és a dir, la pretensió d’anar endavant solament amb un
4 coneixement pur des de conceptes (el coneixement filosòfic), segons principis com els que la raó té en
5 ús fa molt de temps, sense informacions de la forma ni del dret amb què hi ha arribat. Dogmatisme és,
6 doncs, el procediment dogmàtic de la raó pura, sense crítica prèvia de la seua pròpia capacitat.
7 Aquesta oposició, per consegüent, no ha de parlar a favor de la superficialitat xerraire, sota el
8 presumptuós nom de popularitat, ni encara menys a favor de l’escepticisme, que procedeix
9 sumàriament amb la metafísica sencera; la crítica és més aviat la necessària organització prèvia per a la
10 promoció d’una sòlida metafísica com a ciència, que per necessitat ha de ser realitzada dogmàticament
11 i, segons l’exigència més estricta, sistemàticament; per tant, d’acord amb l’escola (no popularment).”

I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XXXV-B XXXVI (trad. de J. B. Llinares)

QÜESTIONS:

1.- Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2.- Definix el terme “crítica”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement
que tingues de la filosofia de l’autor.
3.- Redacció: La distinció entre fenomen i noümen.
4.- Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun
d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si
són contemporanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani.

3
TEXT II

1 “En totes les èpoques s’ha volgut «millorar» els éssers humans: això, sobretot, s’ha anomenat moral.
2 Però sota la mateixa paraula s’amaguen les tendències més extremadament diferents. Tant la doma de
3 la bèstia ser humà, com la criança d’un determinat gènere de ser humà, s’han anomenat «millorament»:
4 en primer lloc aquests termini [termes] zoològics expressen realitats, – realitats, certament, de les quals
5 el «millorador» típic, el sacerdot, no en sap res – no en vol saber res… Nomenar la doma d’un animal el
6 seu «millorament» és als nostres oïts més o menys una broma. Qui sap el que ocorre en les cases de
7 feres dubta que en aquests llocs es «millore» la bèstia. Se la debilita, se la fa menys danyosa, se la
8 transforma, amb l’afecte depressiu de la por, amb dolor, amb ferides, amb fam, en una bèstia
9 malaltissa. – El mateix passa amb el ser humà domat que el sacerdot ha «millorat».”

F. NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols, “Els «milloradors» de la humanitat” (trad. de J. B. Llinares i R. Gomar)

QÜESTIONS:

1.- Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2.- Definix el terme “doma”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement
que tingues de la filosofia de l’autor.
3.- Redacció: Crítica del món metafísic: la veritat com a metàfora.
4.- Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun
d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si
són contemporanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani.

4
 COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2018 CONVOCATORIA: JUNIO 2018

Assignatura: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA Asignatura: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

BAREMO DEL EXAMEN: El/la alumno/a contestará, dentro de la opción que elija, las cuatro cuestiones
sobre el texto del autor que ha trabajado en clase.
1ª cuestión: 2 puntos; 2ª cuestión: 2 puntos; 3ª cuestión: 5 puntos; 4ª cuestión: 1 punto

OPCIÓN PRIMERA
TEXTO I

1 “[ARTÍCULO 4. ¿La ley natural es la misma para todos?]

2 Así, pues, debe decirse que la ley natural, en cuanto a los primeros principios universales, es la misma
3 para todos no solo según la rectitud, sino también según el conocimiento de esta. Pero en cuanto a los
4 [preceptos] particulares, que son cuasi conclusiones obtenidas de los principios universales, es la
5 misma para todos en el mayor número de casos no sólo conforme a la rectitud, sino también conforme
6 al conocimiento de la misma; pero en limitados casos puede fallar bien en el recto sentido, a causa de
7 algunos impedimentos particulares (a la manera en que fallan también las naturalezas generables y
8 corruptibles en ciertos casos a causa de impedimentos), bien en cuanto a su conocimiento; y esto por
9 el hecho de que algunos tienen depravada la razón a consecuencia de una pasión, o de una mala
10 costumbre, o de una mala disposición natural. Así, entre los germanos antiguamente, como refiere
11 Julio César en el libro Sobre la Guerra de las Galias, el latrocinio no se consideraba inicuo, a pesar de
12 que sea expresamente contrario a la ley natural.”

T. DE AQUINO, Suma teológica, Iª-IIª, q. 94, a. 4 (Ed. Publicacions Universitat de València)

CUESTIONES:

1.- Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva
desarrollada por el autor.
2.- Define el término “principios universales”, partiendo de la información ofrecida por el texto y
completándola con el conocimiento que tengas de la filosofía del autor.
3.- Redacción: Las vías de demostración de la existencia de Dios.
4.- Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en
alguno de estos sentidos: por su relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes
(especialmente si son contemporáneos del autor o tienen relación con su vida) o con rasgos significativos
del mundo contemporáneo.

5
TEXTO II

1 “El buen sentido es la cosa mejor repartida del mundo, pues cada cual piensa que posee tan buena
2 provisión de él, que aun los más descontentadizos respecto a cualquier otra cosa no suelen apetecer
3 más del que ya tienen. En lo cual no es verosímil que todos se engañen, sino que más bien esto
4 demuestra que la facultad de juzgar y distinguir lo verdadero de lo falso, que es propiamente lo que
5 llamamos buen sentido o razón, es naturalmente igual en todos los hombres; y, por lo tanto, que la
6 diversidad de nuestras opiniones no proviene de que unos sean más razonables que otros, sino tan solo
7 de que dirigimos nuestros pensamientos por derroteros diferentes y no consideramos las mismas
8 cosas. No basta, en efecto, tener el ingenio bueno; lo principal es aplicarlo bien. Las almas más
9 grandes son capaces de los mayores vicios, como de las mayores virtudes; y los que andan muy
10 despacio pueden llegar mucho más lejos, si van siempre por el camino recto, que los que corren, pero
11 se apartan de él.”

R. DESCARTES, Discurso del método I (trad. de M. García Morente)

CUESTIONES:

1.- Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva
desarrollada por el autor.
2.- Define el término “buen sentido o razón”, partiendo de la información ofrecida por el texto y
completándola con el conocimiento que tengas de la filosofía del autor.
3.- Redacción: Concepto de sustancia en Descartes y sus tipos.
4.- Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en
alguno de estos sentidos: por su relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes
(especialmente si son contemporáneos del autor o tienen relación con su vida) o con rasgos significativos
del mundo contemporáneo.

6
OPCIÓN SEGUNDA
TEXTO I

1 “La crítica no se opone al procedimiento dogmático de la razón en el conocimiento puro de ésta en

2 cuanto ciencia (pues la ciencia debe ser siempre dogmática, es decir, debe demostrar con rigor a
3 partir de principios a priori seguros), sino al dogmatismo, es decir, a la pretensión de avanzar con
4 puros conocimientos conceptuales (los filosóficos) conformes a unos principios –tal como la razón
5 los viene empleando desde hace mucho tiempo–, sin haber examinado el modo ni el derecho con
6 que llega a ellos. El dogmatismo es, pues, el procedimiento dogmático de la razón pura sin previa
7 crítica de su propia capacidad. Esta contraposición no quiere, pues, hablar en favor de la frivolidad
8 charlatana bajo el nombre pretencioso de popularidad o incluso en favor del escepticismo, que
9 despacha la metafísica en cuatro palabras. Al contrario, la crítica es la necesaria preparación previa
10 para promover una metafísica rigurosa que, como ciencia, tiene que desarrollarse necesariamente
11 de forma dogmática y, de acuerdo con el más estricto requisito, sistemática, es decir, conforme a la
12 escuela (no popular).”

I. KANT, Crítica de la razón pura, “Prólogo de la segunda edición”, B XXXV- BXXXVI (trad. de P. Ribas)

CUESTIONES:

1.- Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva
desarrollada por el autor.
2.- Define el término “crítica”, partiendo de la información ofrecida por el texto y completándola con el
conocimiento que tengas de la filosofía del autor.
3.- Redacción: La distinción entre fenómeno y noúmeno.
4.- Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en
alguno de estos sentidos: por su relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes
(especialmente si son contemporáneos del autor o tienen relación con su vida) o con rasgos significativos
del mundo contemporáneo.

7
TEXTO II

1 “En todas las épocas se ha querido «mejorar» a los seres humanos: a esto sobre todo se lo ha llamado
2 moral. Pero bajo la misma palabra están escondidas las tendencias más extremadamente diferentes.
3 Tanto a la doma de la bestia ser humano, como a la cría de un determinado género de ser humano, se
4 las ha llamado «mejoramiento»: ante todo estos termini [términos] zoológicos expresan realidades, –
5 realidades, desde luego, de las que el «mejorador» típico, el sacerdote, no sabe nada – no quiere
6 saber nada... Llamar a la doma de un animal su «mejoramiento» es a nuestros oídos casi una broma.
7 Quien sabe lo que sucede en las casas de fieras duda de que en esos sitios se «mejore» a la bestia. Se
8 la debilita, se la hace menos dañina, se la convierte, con el afecto depresivo del miedo, con dolor,
9 con heridas, con hambre, en una bestia enfermiza. – No sucede una cosa distinta con el ser humano
10 domado que el sacerdote ha «mejorado».”

F. NIETZSCHE, Crepúsculo de los ídolos, “Los «mejoradores» de la humanidad” (trad. de J. B. Llinares)

CUESTIONES:

1.- Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva
desarrollada por el autor.
2.- Define el término “doma”, partiendo de la información ofrecida por el texto y completándola con el
conocimiento que tengas de la filosofía del autor.
3.- Redacción: Crítica del mundo metafísico: la verdad como metáfora.
4.- Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en
alguno de estos sentidos: por su relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes
(especialmente si son contemporáneos del autor o tienen relación con su vida) o con rasgos significativos
del mundo contemporáneo.