VINARÒ S

SELECCIÓ DE TEXTOS
IES LEOPOLDO QUEROL ( DISCURS del MÈTODE, Parts I, II, III, IV )
Departament de Filosofia DESCARTES

MATERIALS per a EXAMEN

[ RAÓ i MÈTODE: «UNIVERSALITAT» de la RAÓ enfront «DIVERSITAT» de les OPINIONS ]

Text 0 Part I [ 1–2–3 ]

1. El bon sentit és la cosa millor repartida del món, ja que tothom creu estar-ne tan ben fornit
2. que fins els més difícils de complaure en qualsevol altra cosa no solen desitjar-ne més del
3. que tenen. No és versemblant quan açò que tothom s'enganye, sinó que més prompte vol dir
4. que la facultat de jutjar correctament i de discernir allò verdader d'allò fals, que és el que
5. pròpiament s'anomena bon sentit o raó, és igual de manera natural en tots els éssers humans,
6. i que, per això, la diversitat de les nostres opinions no prové del fet que unes siguen més
7. racionals que les altres, sinó del fet que conduïm els nostres pensaments per camins diversos,
8. i no considerem les mateixes coses. Perquè no n'hi ha prou de tenir un bon esperit, el principal
9. és aplicar-lo bé.
10. Les ànimes més insignes són capaces tant dels vicis més grans com de les majors virtuts, i els
11. qui alenteixen el pas poden avançar molt més, si sempre segueixen el camí dret, que no els qui
12. corren i se n'allunyen.
13. Quant a mi, mai no he presumit que el meu esperit fóra en res més perfecte que el de la gran
14. majoria: fins i tot he desitjat moltes vegades tenir el pensament tan a punt, o la imaginació tan
15. nítida i distinta, o la memòria tan àmplia o tan actual com tenen d'altres. I no conec altres
16. qualitats llevat d'aquestes per a la perfecció de l'esperit; perquè pel que fa a la raó, o al sentit,
17. que és l'únic que ens fa homes i ens distingeix dels animals, vull creure que es troba sencera
18. en cadascú de nosaltres, i compartir en aquest sentit l'opinió corrent dels filòsofs quan sostenen
19. que el més o el menys es dóna tan sols entre els accidents i no entre les formes o naturaleses
20. dels individus, d'una mateixa espècie.
21. Però no tem dir que crec que he tingut molta sort en haver-me trobat des de la meua joventut
22. en certs camins que m'han dut a consideracions i màximes amb les quals he elaborat un
23. mètode, que crec que és el mitjà per tal d'augmentar gradualment el meu coneixement i
24. enlairar-lo poc a poc fins al punt més alt a que la mediocritat del meu esperit i la brevetat de la
25. meua vida li permetran aconseguir.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part I )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats “ bon sentit ” i “ opinions ”, partint de la informació oferta pel text, i
completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: El Mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i
criteri de veritat. ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ GRAN LLIBRE DEL MÓN: de «l' EXPERIMENTACIÓ» sobre els COSTUMS fins a «UN MATEIX» ]

Text 1 Part I [ 14 – 15 ]

1. Per tot això, tan prompte com l'edat em va permetre escapar de la subjecció dels meus
2. preceptors, vaig abandonar enterament l'estudi de les lletres. I decidit a no buscar cap altra
3. ciència que aquella que poguera trobar en mi mateix o bé en el gran llibre del món, vaig dedicar
4. la resta de la meua joventut a viatjar, a veure corts i exèrcits, a freqüentar gent de diversos
5. humors i condicions, a arreplegar diverses experiències, a posar-me a prova a mi mateix en els
6. moments que la fortuna em proposava i, sobretot, a reflexionar de tal manera sobre les coses
7. que se'm presentaven perquè en poguera traure algun profit.
8. Perquè em pareixia que podria trobar més veritat en els raonaments que cadascú fa respecte
9. dels assumptes que li interessen, les conseqüències dels quals el castigaran, sobretot si ha jutjat
10. malament, que en aquells que fa un home de lletres reclòs en el seu estudi sobre especulacions
11. que no tenen cap repercussió i que no li suposen cap altra conseqüència que la d'augmentar-li,
12. potser, tanta més vanitat com més allunyades estiguen del sentit comú, ja que haurà hagut
13. d'utilitzar molt més enginy i artifici per tal de fer-les versemblants. I sempre em posseïa un desig
14. extrem d'aprendre a distingir allò verdader d'allò fals per veure clar en els meus actes i anar amb
15. seguretat per aquesta vida.
16. És veritat que mentre no feia una altra cosa que considerar els costums d'altres homes, no hi
17. trobava res de què estar-ne segur i quasi hi veia tanta diversitat com abans havia trobat entre
18. les opinions dels filòsofs. De manera que el major profit que en vaig treure fou que, veient
19. moltes coses que, encara que ens pareixen molt extravagants i ridícules, no deixen de ser
20. admeses correntment i aprovades pels grans pobles, vaig aprendre a no creure fermament en
21. res d'allò que no m'haguera inculcat l'exemple i el costum; i així, a poc a poc, em deslliurava dels
22. errors que poden ofuscar la nostra llum natural i fer-nos menys capaços d'escoltar la raó.
23. Però, després d'haver dedicat alguns anys a estudiar així en el llibre del món i a procurar
24. adquirir alguna experiència, un bon dia vaig prendre la determinació d'estudiar també en mi
25. mateix i d'utilitzar totes les forces del meu esperit a triar els camins que havia de seguir. Crec que
26. açò em va donar millor resultat que si no m'haguera allunyat del meu país i dels meus llibres.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part I )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats “ gran llibre del món ” i “ opinions “, partint de la informació oferta
pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ UNITAT DEL PROJECTE : La «REFORMA CIENTÍFICA» dels «PROPIS PENSAMENTS» ]

Text 2 Part II [ 2–3 ]

1. És cert que no veiem que s'enderroquen les cases d'una ciutat amb l'única intenció de
2. reconstruir-les i fer-ne els carrers més bells; en canvi, però, molts enderroquen les seues per
3. tal de reconstruir-les, i fins i tot algunes vegades es veuen obligats a fer-ho quan estan a punt
4. de caure o bé quan els fonaments no són prou ferms.
5. Aquest exemple em va convèncer que no seria raonable que un particular volguera reformar
6. un Estat, canviant-ho tot des dels fonaments i enderrocant-lo per a tornar-lo a redreçar,ni tampoc
7. que reformara el conjunt de les ciències o l'ordre establit a les escoles per a ensenyar-les, però
8. que, respecte a totes les opinions que fins aleshores havia acceptat, el millor que podia fer era
9. prendre la determinació, d'una vegada, d'abandonar-les, i reemplaçar-les o bé per altres de
10. millors o bé per les mateixes, una vegada les haguera ajustat al nivell de la raó.
11. I vaig creure fermament que d'aquesta manera aconseguiria conduir la meua vida molt millor
12. que si l'haguera bastida sobre vells fonaments i només em recolzara en els principis en què
13. havia sigut persuadit quan era jove, sense haver examinat mai si eren o no verdaders.
14. Perquè, encara que observara algunes dificultats en això, aquestes no eren irremeiables, ni
15. comparables amb les que es troben en la reforma de xicotetes coses que afecten a allò públic.
16. (...)
17. En resum, quasi sempre són més suportables que no ho seria el seu canvi, de la mateixa manera
18. que els camins rals, que giravolten entre muntanyes, es tornen més planers i còmodes a força de
19. ser trepitjats, que és millor resseguir-los que no emprendre una drecera enfilant-se per les roques
20. i descendint fins al fons dels precipicis.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part II )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme “ fonaments ”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el conei-
xement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ UNITAT DEL PROJECTE: el «NOU MÈTODE» enfront la PRECIPITACIÓ i la PREVENCIÓ ]

Text 3 Part II [ 4–5 ]

1. Mai el meu propòsit ha anat més enllà de tractar de reformar els meus propis pensaments i de
2. construir en fonaments només meus. Que si, havent-me complagut molt la meua obra, us en
3. presente ací el model, no ho faig per ganes d'aconsellar-ne la seua imitació a ningú. Aquells a
4. qui Déu haja repartit millor els seus dons, possiblement tindran propòsits més elevats; però tem
5. molt que aquest siga ja massa agosarat per a molts. La mera resolució de desfer-se de totes les
6. opinions que abans admetíem com a creença, no és un exemple que calga seguir; i el món
7. només es compon de dues classes d'esperits, als quals no convé de cap manera.
8. A saber: dels qui creient-se més hàbils del que realment són, no poden contenir la precipitació
9. dels seus judicis, ni tenir prou paciència per conduir ordenadament els pensaments; per això, si
10. per una vegada s'hagueren pres la llibertat de dubtar dels principis rebuts i apartar-se del camí
11. usual, mai no podrien trobar el camí que cal agafar per fer drecera, i tota la vida romandrien
12. esgarriats.
13. I dels qui, tenint suficient enteniment o modèstia per creure que són menys capaços de distingir
14. allò verdader d'allò fals que d'altres per qui poden ser instruïts, s'han d'acontentar de seguir les
15. opinions d'aquests en compte de buscar-ne ells mateixos de millors.
16. Quant a mi, hauria sigut sens dubte d'aquells últims, si no haguera tingut més d'un mestre o
17. no haguera conegut les diferències que sempre hi ha hagut entre les opinions dels més doctes.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part II )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme “ precipitació ”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el co-
neixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ REGLES DEL MÈTODE: la CRÍTICA als «ALTRES MÈTODES» ]

Text 4 Part II [ 7 ]

1. Quan era més jove, vaig estudiar un poc la lògica d'entre les parts de la filosofia; l'anàlisi dels
2. geòmetres i l'àlgebra, d'entre les matemàtiques, tres arts o ciències que pareixia que havien de
3. contribuir d'alguna manera al meu propòsit. Però, en examinar-les, vaig adonar-me que, pel que
4. feia a la lògica, els seus sil·logismes i la major part de les altres instruccions servien fonamental-
5. ment per a explicar als altres el que ja sabem o, fins i tot, com l'Art de Llull, per a parlar, sense
6. judici, d'aquelles que ignorem, que no per a aprendre-les. I encara que, en efecte, continga molts
7. preceptes verdaders i molt bons, de tota manera n'hi ha molts d'altres, mesclats entre ells, que
8. són o nocius o superflus, de manera que és quasi tan difícil destriar-los com treure una Diana o
9. bé una Minerva d'un bloc de marbre encara no esbossat.
10. Pel que fa a l'anàlisi dels antics i a l'àlgebra dels moderns, a més de referir-se tan sols a matèries
11. molt abstractes i que pareix que no tenen cap utilitat, la primera sempre està sotmesa a la consi-
12. deració de les figures de tal manera que no pot exercitar l'enteniment sense fatigar molt la
13. imaginació; i en l'última, s'està tan subjecte a regles i a xifres, que se n'ha fet un art confús i
14. obscur, que embarassa l'esperit en comptes de ser una ciència que el cultive. Açò va fer-me
15. pensar que era necessari buscar algun mètode que incorporant els avantatges d'aquests tres,
16. n'evitara els defectes. I com que la multiplicitat de lleis moltes vegades proveeix d'excuses als
17. vicis, de manera que un Estat es troba millor regit quan en té molt poques però són observades
18. estretament; així, en comptes d'aquest gran nombre de preceptes de que esta composta la lògica
19. vaig creure que en tindria prou amb els quatre següents, sempre que prenguera la resolució
20. ferma i constant de no deixar d'observar-les ni una sola vegada.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part II )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats “ arts ” i “ ciències ”, partint de la informació oferta pel text, i com-
pletant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ REGLES DEL MÈTODE: les REGLES i « l' APLICACIÓ del MÈTODE MATEMÀTIC» ]

Text 5 Part II [ 8 – 9 – 10 – 11 - 12 ]

1. I com que la multiplicitat de lleis moltes vegades proveeix d'excuses als vicis, de manera que
2. un Estat es troba millor regit quan en té molt poques però són observades estretament; així,
3. en comptes d'aquest gran nombre de preceptes de que esta composta la lògica vaig creure que
4. en tindria prou amb els quatre següents, sempre que prenguera la resolució ferma i constant de
5. no deixar d'observar-les ni una sola vegada.
6. El primer era no admetre mai res com a verdader sense que sabera de manera evident que ho
7. era, és a dir, evitar curosament la precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus judicis
8. cap altra cosa que allò que es presentara tan clarament i tan distintament al meu esperit que no
9. tinguera oportunitat de posar-ho en dubte.
10. El segon, dividir cadascuna de les dificultats que examinara en tantes parts com fora possible
11. i necessari per tal de resoldre-les millor.
12. El tercer, conduir amb ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i
13. fàcils de conèixer per tal d'enlairar-me a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més
14. complexos i suposant, fins i tot, un ordre entre aquells que no es precedeixen els uns als altres
15. de manera natural.
16. I l'últim, confeccionar enumeracions tan completes i revisions tan generals de tot, que estiguera
17. segur de no ometre res.
18. Aquestes llargues cadenes de raonaments simples i fàcils, que els geòmetres tenen el costum
19. d'utilitzar per a arribar a les demostracions més difícils, m'havien donat peu a imaginar-me que
20. totes les coses que poden caure sota el coneixement humà s'encadenen de la mateixa manera i
21. que només que ens abstinguem d'admetre alguna com a verdadera sense ser-ho i que guardem
22. sempre l'ordre necessari per deduir-ne les unes de les altres, no hi pot haver cap que estiga tan
23. allunyada que no arribem a aconseguir, ni tan amagada que no puguem descobrir.
24. Quasi no em va costar saber per quines calia començar, ja que sabia que era per les més
25. simples i fàcils de conèixer, i considerant que entre tots aquells que abans han cercat la veritat
26. en les ciències, només els matemàtics han pogut arribar a algunes demostracions, és a dir, a
27. algunes raons certes i evidents, no dubtava que calia començar per les mateixes que ells havien
28. examinat, tot i que no n'esperava cap altre guany que avesar el meu esperit a saciar-se de
29. veritats i a no complaure's en falses raons.
( DESCARTES, Discurs del mètode, Part II )
QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme “ demostracions ”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el
coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ MORAL PROVISIONAL: les QUATRE «MÀXIMES» de la MORAL ]

Text 6 Part III [ 1–2–3 ]

1. En fi, com que no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa on vivim, d'enderro-
2. car-la i fer provisió de materials i arquitectes, o d'exercitar-se un mateix en l'arquitectura, i d'haver
3. dibuixat, a més, acuradament el disseny, cal també haver-se'n procurat una altra on puguem
4. allotjar-nos còmodament durant les obres; així, per tal de no romandre irresolut en els meus
5. actes mentre la raó m'obliga a estar-ho en els meus judicis, i de no deixar de viure des d'eixe
6. moment de la manera més feliç possible, em vaig crear una moral provisional, que només tenia
7. tres o quatre màximes, de les quals us en vull fer partícips.
8. La primera era obeir les lleis i els costums del meu país, mantenint constantment la religió en
9. la qual Déu m'ha fet la gràcia de ser instruït des de la infantesa, i governant-me en la resta de
10. coses per les opinions més moderades i les més allunyades de l'excés que a la pràctica foren
11. correntment acceptades pels més sensats d'entre aquells amb els quals hauria de conviure.
12. Perquè, havent començat des d'aleshores a no tenir en compte les meues opinions, atès que les
13. volia sotmetre totes a examen, només estava segur que el millor que podia fer era seguir les dels
14. més sensats. (...)
15. I entre les diverses opinions igualment admeses tan sols triaria les més moderades, tant perquè
16. en la pràctica sempre són més còmodes, - i versemblantment molt millors ja que tots els
17. excessos solen ser roïns -, com també per tal d'apartar-me menys del camí verdader, en cas que
18. m'equivocara, que si haguera triat un dels extrems i haguera sigut l'altre el que calia que seguira.
19. (...)
20. La segona màxima era ser tan ferm i resolt com poguera en les meues accions i, una vegada
21. m'hi haguera decidit, seguir amb tota constància les opinions més dubtoses com si foren molt
22. segures.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part III )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats « raó » i « opinions », partint de la informació oferta pel text, i com-
pletant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ LA METAFÍSICA: del «DUBTE METÒDIC» a la «PRIMERA VERITAT» ]

Text 7 Part IV [ 1–2–3 ]

1. No sé si he de parlar-vos de les primeres meditacions que vaig fer, perquè són tan metafísiques
2. i poc corrents que possiblement no seran del gust de tothom. No obstant això, i perquè es puga
3. jutjar si els fonaments que he adoptat són suficientment ferms, em veig obligat, d'alguna manera,
4. a parlar-ne.
5. Feia molt de temps que havia advertit que, pel que fa als costums, algunes vegades cal seguir
6. les opinions que se sap que són molt incertes com si foren indubtables, tal com he dit abans;
7. però, atès que aleshores tan sols desitjava dedicar-me a la recerca de la veritat, vaig creure que
8. em calia fer tot el contrari, i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què poguera imaginar el
9. dubte més xicotet, per tal de veure si després d'açò, restava alguna cosa en la meua creença
10. que fóra enterament indubtable.
11. Així, com que els nostres sentits més d'una vegada ens enganyen, vaig voler suposar que no hi
12. havia cap cosa que fóra tal com ens la fan imaginar. I, com que hi ha homes que s'equivoquen
13. en raonar, fins i tot respecte de les qüestions més simples de geometria, i hi estableixen paralo-
14. gismes, creient que estava exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a
15. falses totes les raons que abans havia pres com a demostracions. I, finalment, considerant que
16. tots els pensaments que tenim quan estem desperts els podem també tenir quan dormim, sense
17. que n'hi haja cap que siga verdader, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores
18. havien entrat en el meu esperit no eren més verdaderes que les il·lusions dels meus somnis.
19. Però immediatament després em vaig adonar que, mentre volia pensar que tot era fals, calia
20. necessàriament que jo, que ho pensava, fóra alguna cosa. I advertint que aquesta veritat:
21. «Pense, ergo existisc», era tan ferma i segura que ni tan sols les suposicions més extravagants
22. dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig creure que sense escrúpols la podia admetre
23. com el primer principi de la filosofia que buscava.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats « veritat » i « fals », partint de la informació oferta pel text, i comple-
tant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ LA METAFÍSICA: «EVIDÈNCIA i CERTESA» de la SUBSTÀNCIA PENSANT o ÀNIMA ]

Text 8 Part IV [ 3–4–5 ]

1. Però immediatament després em vaig adonar que, mentre volia pensar que tot era fals, calia
2. necessàriament que jo, que ho pensava, fóra alguna cosa. I advertint que aquesta veritat:
3. «Pense, ergo existisc», era tan ferma i segura que ni tan sols les suposicions més extravagants
4. dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig creure que sense escrúpols la podia admetre
5. com el primer principi de la filosofia que buscava.
6. Després, examinant amb atenció el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cap tipus
7. de cos, i que no hi havia cap món, ni cap lloc on jo em trobara, però que no podia fingir, per això
8. mateix, que no existira; sinó que, ben al contrari, del fet mateix que pensara a dubtar de la veritat
9. de les altres coses, se'n desprenia molt evidentment i certament que jo existia; mentre que si
10. haguera tan sols deixat de pensar, encara que la resta del que havia imaginat haguera sigut
11. veritat, no tenia cap raó de creure que jo existira; d'això vaig saber que jo era una substància
12. l'essència o naturalesa de la qual no és una altra que pensar, i que, per a existir, no necessita
13. cap lloc, ni depèn de cap cosa material.
14. De manera que aquest jo, és a dir, l'ànima, per la qual sóc el que sóc, és completament distinta
15. del cos i, fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i que encara que ell no existira, l'ànima
16. no deixaria de ser tot el que és.
17. Després d'açò, vaig considerar en general el que es requereix per tal que una proposició siga
18. verdadera i certa; perquè, com que acabava de trobar-ne una que sabia que ho era, vaig pensar
19. que també hauria de saber en què consistia aquesta certesa.
20. I, havent advertit que en: «pense, ergo existisc», no hi ha res que m'assegure que dic la veritat,
21. llevat del fet que veig molt clarament que per a pensar cal existir, vaig creure que podia adoptar
22. com a regla general que aquelles coses que concebem tan clarament i tan distintament són totes
23. verdaderes, i que només hi ha alguna dificultat a determinar bé quines són les que concebem
24. distintament.
( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats « cos » i « ànima », partint de la informació oferta pel text, i comple-
tant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ ELS 3 ARGUMENTS sobre l' EXISTÈNCIA de DÉU ]

« PRIMER ARGUMENT » sobre la PERFECCIÓ / IMPERFECCIÓ

Text 9 Part IV [ 6 ]

1. A continuació, reflexionant sobre el fet que jo dubtava i que, en conseqüència, el meu ésser no
2. era del tot perfecte, perquè veia clarament que hi havia una major perfecció en el fet de
3. conèixer que en el de dubtar, vaig pensar en buscar d'on havia aprés a pensar en alguna cosa
4. més perfecta que no el que jo era; i vaig conèixer amb evidència que calia que fóra d'alguna
5. naturalesa que, en efecte, fóra més perfecta.
6. Pel que fa als pensaments que tenia d'altres coses fora de mi, com el cel, la Terra, la llum, la
7. calor i d'altres mil, no m'era tan difícil saber d'on provenien ja que, no veient-hi res en què em
8. paregueren superiors a mi, podia creure que si eren verdaders, depenien de la meua naturalesa,
9. en tant que aquesta tenia alguna perfecció; i si no ho eren, procedien del no-res, és a dir,
10. estaven en mi a causa dels meus defectes.
11. Però no podia passar el mateix amb la idea d'un ésser més perfecte que el meu, perquè que pro-
12. cedira del no-res era una cosa manifestament impossible; i, com que no hi ha menys repugnància
13. a pensar que el més perfecte siga una conseqüència del menys perfecte, que pensar que del
14. no- res procedisca qualsevol cosa, una idea com aquesta tampoc podia procedir de mi mateix.
15. De manera que només la possibilitat que haguera sigut posada en mi per una naturalesa que fóra
16. verdaderament més perfecta que jo, i fins i tot que hi tinguera totes les perfeccions de què jo
17. poguera tenir alguna idea, és a dir, per dir-ho en un sol mot, que fóra Déu.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme « perfecció », partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el conei-
xement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ ELS 3 ARGUMENTS sobre l' EXISTÈNCIA de DÉU ]

« SEGON ARGUMENT » sobre INFINIT / FINIT

Text 10 Part IV [ 8 ]

1. Perquè, segons els raonaments que acabe de fer, per tal de conèixer la naturalesa de Déu fins
2. allà on la meua en fóra capaç, només em calia considerar, de totes aquelles coses de les quals
3. en tinguera alguna idea en mi, si el fet de posseir-les era una perfecció o no; i estava segur que
4. cap d'aquelles a les quals els falta alguna perfecció no es trobaven en Ell, però totes les altres sí.
5. Així, vaig veure que el dubte, la inconstància, la tristor i coses paregudes, no hi podien ser, atès
6. que jo mateix haguera estat molt satisfet de trobar-me'n exempt.
7. A més d'això, tenia idees de moltes coses sensibles i corporals, perquè, encara que suposara
8. que somiava i que tot allò que jo veia o m'imaginava era fals, no podia negar, no obstant això,
9. que eixes idees no es trobaren verdaderament en el meu pensament; però, com que ja havia
10. conegut molt clarament en mi que la naturalesa intel·ligent és distinta de la corporal considerant
11. que tota composició revela dependència i que la dependència és manifestament un defecte, vaig
12. creure que no podia ser una perfecció en Déu estar compost d'aquestes dues naturaleses i que,
13. en conseqüència, no ho era; però que, si en el món hi havia cossos, o intel·ligències, o bé altres
14. naturaleses, que no foren totalment perfectes, el seu ésser hauria de dependre del poder diví de
15. tal manera que sense Ell no podrien subsistir ni un sol moment.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme « naturalesa », partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el conei-
xement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ ELS 3 ARGUMENTS sobre l' EXISTÈNCIA de DÉU ]

El TERCER ARGUMENT o « ARGUMENT ONTOLÒGIC »

Text 11 Part IV [ 9 ]

1. Després vaig voler buscar altres veritats, i havent-me proposat l'objecte dels geòmetres, que
2. jo concebia com un cos continu, o un espai infinitament extens en longitud, llargària i alçada o
3. profunditat, divisible en diverses parts que podien tenir diverses figures i tamanys, i ser mogudes
4. o transportades de moltes maneres, perquè tot això suposen els geòmetres en el seu objecte,
5. vaig recórrer a algunes de les seues demostracions més simples.
6. I, havent advertit que eixa gran certesa que tothom els atribueix no es fonamenta sinó en el fet
7. que les conceben de manera evident, segons la regla que he dit anteriorment, vaig advertir igual-
8. ment que no hi havia res en elles que m'assegurara l'existència del seu objecte.
9. Perquè, per exemple, veia bé que, si suposem un triangle, els seus tres angles cal que siguen
10. iguals a dos rectes, però amb això no veia res que m'assegurara que hi ha al món cap triangle.
11. Ben al contrari, tornant a examinar la idea que posseïa d'un ésser perfecte, trobava que l'exis-
12. tència hi era compresa de la mateixa manera que en la idea d'un triangle s'hi comprèn que els
13. seus tres angles són iguals a dos rectes, o en la d'una esfera en què totes les parts són equi-
14. distants del centre, i fins i tot de manera encara més evident; i que, en conseqüència, és tan cert
15. almenys que Déu, que és l'Ésser perfecte, és o existeix, com ho puga ser qualsevol demostració
16. de geometria.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix el terme « demostracions », partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el
coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )
IES LEOPOLDO QUEROL
Departament de Filosofia DESCARTES. «Discurs del mètode»

MATERIALS per a EXAMEN

[ DÉU com a GARANTIA del CRITERI D'EVIDÈNCIA ]

LA « CERTESA METAFÍSICA » de DÉU

Text 12 Part IV [ 12 ]

1. Perquè, en definitiva, tant si estem desperts com adormits, mai no ens em de deixar convèncer
2. sinó per l'evidència de la nostra raó. I cal remarcar que dic la nostra raó i no de la imaginació ni
3. dels sentits.
4. Així, encara que vegem el Sol molt clarament, no hem de creure per això que siga de la
5. grandària amb què el veiem; i podem imaginar distintament un cap de lleó en cos d'una cabra,
6. sense que per això calga concloure que hi haja en el món cap quimera, perquè la raó no ens diu
7. que allò que veiem o imaginem siga verdader, però sí que totes les nostres idees o nocions han
8. de tenir algun fonament de veritat; perquè no és possible que Déu, que és del tot perfecte i
9. verdader, les haja posades en nosaltres sense aquest fonament.
10. I com que els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan enters durant el somni com
11. durant la vigília, encara que algunes vegades les nostres imaginacions siguen tant vives i
12. precises o més, la raó també ens diu que, com que els nostres pensaments no poden ser tots
13. verdaders perquè no som del tot perfectes, allò que tenen de veritat s'ha de trobar infal·liblement
14. en els que tenim quan estem desperts, que no en els dels nostres somnis.

( DESCARTES, Discurs del mètode, Part IV )

QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desen-
volupada per l’autor. ( fins a 2 punts )
2. Defineix els termes relacionats « raó » i « imaginació », partint de la informació oferta pel text, i com-
pletant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. ( fins a 2 punts )
3. REDACCIÓ: ________________________________________________ ( fins a 5 punts )
4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en al-
gun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius
del món contemporani. ( fins a 1 punt )