Hi havia una vegada una nena de set anys que anava al

col.legi Alfàndec. Aquest nena era molt llesta, li agradava

molt llegir i escoltar contes de princeses, jugar a ser

mamà i a més era molt carinyosa.

Aquesta xiqueta tenia una xicoteta dificultat, li costava

molt saber quan tenia que parar de donar besos, a qui

podia abraçar i a qui no i moltes altres coses...

Aquesta nena va conèixer una mestra de sentiments que

li va proposar un joc. En primer lloc calia dibuixar una

diana molt gran, després la pintarien amb tres colors:

verd, groc i roig i després seguirien aquestes

instruccions:

Al color verd possarien el nom de la gent que més

estimen, aquells que sempre estan amb nosaltres.

Al groc possarian als coneguts, aquella gent amb qui

alguna vegada en compartit activitats, jocs, diversió, etc

Finalment posarien a la gent de color roig, els

desconeguts.

Una vegada acavada la diana començarem a seguir el

joc, Merxe et donarà les instruccions. ¿ Vols jugar? Si és

així digues que sí i fes un somriure molt gran.

 van escollir els colors, com que ambdos els

agradaven molt les carreteres, les senyals de tràfic i els

semàfors van pensar que utilitzar algún d’ aquests

senyals estaria bé. Decidiren emprar el verd, groc i roig,

com els semàfors.

Una vegada decidit els color començaren per alló que

consideraren més senzill, saber que calia fer en cada

color, així decidiren el següent:

ROIG, significava prohibit, és a dir si deien aquest

color no podíen fer rés, ni saludar, ni mirar ni molts

menys parlar, amb aquest códic indicaven que no es podia

establir cap relació amb aquesta gent.

GROC, aquest era el color mig, indicava que calia

saludar d’ una manera formal, sols ens dirigiriem a ells en

cas de necessitat, per comprar, demanar material o fer

preguntes concretes i els podrien mirar quan parlaren

amb ells.

VERD, aquest era el del pas lliure, amb aquest color

podíen parlar, tocar, saludar com volgueren, jugar, mirar

a la cara, etc
Ja ho tenien clar, sols havien de classificar a la gent que

ells pensaven que pertanyia a cada color, aquesta tasca

semblava més dificil i per aixó decidiren buscar algú que

els ajudara.

Eixe algú eres tú, ¿ Vols ajudar-los?.