Guia Llengua 6 1 SH Voramar PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Llengua
PRIMÀRIA
GUIA DIDÀCTICA
La guia didàctica Llengua 6, per a sisé curs de primària,

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Josep Lluís Navarro Peiró
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Fotografia de coberta: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecció i muntatge: Laura Gil de Tejada Alemany.
Correcció: Marta Soriano Gimeno.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o
ISBN: 978-84-9058-403-3 transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels
seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb
CP: 672504 CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si
Depòsit legal: M-3816-2015 necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Índex
6é curs, el final de l’etapa d’educació primària............ 4
Així és el llibre de l’alumne............................................ 6
Així és la guia didàctica............................................... 10
Guions didàctics
Mapa de continguts.................................................... 14
Unitat 1. Visitem el metge........................................... 16
Unitat 2. Cuidem l’alimentació.................................... 34
Unitat 3. Descobrim l’art............................................. 50
Unitat 4. Ens mantenim en forma................................ 68
Unitat 5. La família creix.............................................. 84
3
6é curs, el final de l’etapa
d’educació primària
Tradicionalment, el 6é curs de primària ha tingut una forta personalitat. És l’últim curs d’una etapa
i, per això, té un doble caràcter: d’una banda, és un curs terminal i, de l’altra, es percep com un pont
cap a l’educació secundària obligatòria.
En consonància amb el que s’acaba de dir, en aquest curs el professorat té dos objectius essencials:
• Assegurar que els alumnes han adquirit els coneixements bàsics i les competències clau que
s’exigeixen en l’educació primària.
• Proporcionar pautes perquè els alumnes s’inicien en una manera de treballar més adulta i au-
tònoma, a fi de garantir l’èxit en les etapes educatives següents.
La implantació d’una avaluació final d’etapa en acabar l’educació primària intensificarà encara més
la importància de 6é curs en la vida escolar. En aquesta prova es comprovaran el compliment dels es-
tàndards d’aprenentatge terminals de primària i el grau d’adquisició de les competències clau per part
dels alumnes. L’anàlisi dels resultats obtinguts tindrà, d’altra banda, un doble efecte:
• Es plasmarà en un informe individual per a cada alumne, que es tindrà en compte en secundària a
l’hora d’establir plans de millora o altres mesures d’atenció a la diversitat.
• En cas que el resultat de les avaluacions finals realitzades en un centre siga desfavorable, es plan-
tejaran plans específics de millora per a aquest centre.
Un curs dividit en tres fases

La realització de l’avaluació final determina que en 6é curs hi haja tres temps ben diferenciats:
1. El període comprés entre el setembre i l’abril, dedicat a l’ensenyament i l’aprenentatge dels co-
neixements i les competències propis del curs.
2. El mes de maig, en el qual és convenient repassar i afermar els coneixements essencials adquirits
en primària, de cara a l’avaluació final que es portarà a cap al llarg d’aquest mes.
3. Les setmanes posteriors a l’avaluació final, que constitueixen el moment oportú per a aprofun-
dir en metodologies i destreses que resultaran molt útils als alumnes en la nova etapa d’educació
secundària.
Repàs de primària
Continguts de Cap a la
i realització de
6é curs secundària
l’avaluació final
4
Un projecte editorial adequat a la realitat de 6é curs
Per les raons exposades anteriorment, el material de l’alumne del projecte SABER FER
té un plantejament especial, que s’adequa a aquesta concepció tripartida del curs.
1. Un llibre de l’alumne amb menor nombre d’unitats di-

dàctiques, per a fer possible que tots els continguts es L’essencial de
Llengua
desenvolupen abans de realitzar l’avaluació final. En
PRIMÀRIA
PRIMÀRIA
concret, els llibres de Llengua i Matemàtiques s’organitzen
en 12 unitats, mentre que els de Ciències de la Naturalesa
essencial
Llengua
L’ de
i Ciències Socials, àrees amb menor càrrega horària, es

Final d’etapa
distribueixen en 8 unitats. Competència lectora
2. Un material complementari per a cada àrea fonamen-

tal, anomenat L’essencial, per a facilitar el repàs de Llengua
Llengua
cada matèria abans de l’avaluació final. Aquest material
PRIMÀRIA
Primer trimestre
inclou els continguts bàsics que un alumne ha d’haver ad-

quirit per a superar amb èxit la prova externa, així com ac-
tivitats per a valorar el nivell d’assoliment dels estàndards
Llengua
PRIMÀRIA
PRIMÀRIA
d’aprenentatge. La seua concepció, a manera de petit ma-

Primer trimestre
nual, en permet un fàcil maneig.

Primer trimestre
3. Un projecte final d’etapa, amb el qual es tanquen els

llibres de cada una de les àrees, concebut com un
pont entre la primària i la secundària. Es tracta de pro-
jectes molt variats, que permetran consolidar procedi-
ments i habilitats importants per al pas a l’etapa de secun-
dària.
El projecte final d’etapa

de Llengua
FITXA 5 TEXT PRESCRIPTIU
La compra d’aliments 1 Explica per què és important saber

comprar bé els aliments.
7 Digues quin consell de compra segueixen
i per què cal seguir-lo.
Encertar en la compra d’aliments és el primer pas per a una A B
2 Busca en el text una paraula de la mateixa
nutrició correcta. Amb tot, a vegades és difícil fer eleccions
família que cada una d’aquestes.
adequades. A continuació, t’oferim alguns consells perquè
la teua compra siga més saludable. nutrició aliment consum
Treballar la competència lectora

3 Indica quina hora és més adequada per a
fer la compra i explica per què.
1. Planifica la compra. Anticipa el menú diari 20:15 13:30 16:30

i setmanal perquè els aliments triats cobrisquen
La piràmide alimentària 4 Numera. En quin ordre hem de visitar C D
les teues necessitats nutricionals.
aquestes seccions en fer la compra?
La piràmide alimentària t’ajuda
Selecció de lectures que presenten

2. Tria els aliments en funció de la piràmide
o de les guies alimentàries. a fer la compra en funció de la
quantitat d’aliments que necessites
3. Recorda que el preu no sempre està relacionat
i de la freqüència amb què els has
amb la qualitat nutricional dels productes.
de consumir per a cobrir les teues refrigerats conserves
4. Compra amb temps. necessitats nutricionals.
les principals tipologies textuals 5. Sempre que pugues, tria aliments frescos
i de temporada i emmagatzema’ls seguint les
normes bàsiques d’higiene i conservació.
6. Comença per les conserves, continua pels
A la base hi ha els aliments que
has de comprar en més quantitat.
A la cúspide, els que has comprar
en quantitats mínimes.
fruiteria congelats
8 Tria l’opció més saludable i justifica
l’elecció.
A B C
incloses en el currículum d’educació

productes frescos i acaba pels refrigerats Els dos primers escalons mostren 5 Classifica aquests aliments segons
i congelats. Recorda que és important els aliments que has de consumir tots la freqüència amb què cal consumir-los.
mantindre la cadena del fred. els dies. En el tercer hi ha els que has pastís de xocolate bacallà
7. A l’establiment de compra, separa el peix i la carn d’espaiar al llarg de la setmana. En pa iogurt
d’aliments que poden consumir-se crus, com ara l’escaló més alt hi ha els aliments de
refresc carlotes
primària de la Comunitat Valenciana.

fruites i verdures, per evitar que es contaminen. consum ocasional. 9 Explica en què consisteix la «cadena
ous ametles del fred» i què podem fer per no
8. Si és possible, compra després de menjar. El carro següent t’ajudarà a tin-
trencar-la.
Les teues eleccions es desplaçaran a fruites dre en compte els aliments de la 2 o 3 vegades De tant
piràmide alimentària a l’hora de Cada dia
i verdures fresques i a aliments poc calorífics. per setmana en tant 10 Copia. Quina és la intenció del text?
En canvi, si compres quan tens ganes de menjar, comprar.
seleccionaràs més embotits i dolços. Explicar un tema: el de l’alimentació.
Proposta d’activitats per a treballar 9. Llig l’etiqueta dels envasos i revisa’n la data Oferir consells sobre l’alimentació.
Cereals, arròs, pasta, pa, creïlles,
Compra’n menys
de caducitat. Moltes vegades, les ofertes tenen hortalisses, verdures, llegums i fruita. 6 Explica per què no s’ajusten aquestes Narrar un esdeveniment relacionat
▲
a vore amb el fet que un producte està a punt de accions a les recomanacions del text. amb l’alimentació.
Compra’n més
fer-se malbé. Fixa’t en la informació nutricional, Lactis, peix, carn, ous i fruites seques.
En cas de dubte, trie el producte més car
compara i tria les opcions més saludables. 11 Valora el text que has llegit.
les principals característiques

Aliments precuinats i rics en sal,
perquè de segur que és el millor.
greix i sucre; dolços industrials,
10. Rebutja les llandes amb bonys i les que perden Creus que la informació d’aquest text
embotits i refrescos. ▼ Cuine la primera cosa que em ve al cap.
líquid, i els congelats amb molt de gel, ja que és és útil? Per què?
Prenc aliments en qualsevol època de l’any,
molt probable que els aliments que contenen A qui li recomanaries que llegira aquest
sense fixar-me en l’estació de què són
estiguen deteriorats. text?
propis.
de cada tipologia textual. 198 199
5
Així és el llibre de l’alumne
El llibre Llengua 6 consta de 12 unitats pensades per a desenvolupar-se al llarg d’una quinzena, excepte
les dues primeres unitats, per a cada una de les quals s’han previst tres setmanes perquè l’alumnat es
troba en període d’adaptació després de les vacances.
Les unitats es distribueixen en dos trimestres de cinc unitats cada un i un últim trimestre que consta
de dues unitats i un projecte final d’etapa dedicat a la competència lectora.
Les unitats del llibre s’organitzen d’acord amb una estructura comuna que detallem a continuació.
1 Visitem el metge
4
Llegir
Llig l’anunci i respon. Si aquest hivern
Quin tipus de producte no vols passar
s’anuncia? Per a què serveix? ni un sol dia
Quin nom té? Quin és el seu malalt al llit...
eslògan? ATURAFRED
Quina imatge acompanya
les pastilles naturals
el text? Quina informació ATURAFRED...
aporta? que reforcen
i adéu als refredats!
les defenses.
5 Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio.

Si vols, pots canviar les dades que t’interessen i fer l’anunci d’un producte diferent.
Escriure
6 Inventa i escriu un fullet per a les pastilles de l’anunci anterior que tinga
els apartats següents.
Escoltar pista 1 COMPOSICIÓ. De què estan fetes? POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?
PROPIETATS. Per a què s’usen? PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?
1 Escolta, dedueix i copia’n tres. Què fa la metgessa amb la malalta?
Li pren la tensió. Li pren la temperatura.
L’ausculta. Li revisa les orelles.
SABER FER
La punxa. Li revisa la gola.
2 Dedueix pel context i relaciona. Per a què s’usa cada medicament?

TASCA FINAL
Si et cal, torna a escoltar l’audició. La comparació de dos llocs

1 expectorant Per a combatre la tos.
relacionats amb la salut
2 antitussigen Per a rebaixar la febre. Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo
amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil?
3 antipirètic Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.
En què t’has de fixar per a fer una comparació?
A l’hora de comparar dos llocs, creus que és necessari seguir
Parlar algun ordre? Per què?
Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER
3 Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre. la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs
un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia
Tinc molt de mal de cap. Se m’ha unflat l’orella.
inflamació migranya mareig que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns
Em cou la gola. Em roda el cap. continguts essencials del valencià.
restrenyiment nàusees irritació
No vaig bé al bany. Tinc ganes de vomitar.
6 7
Desenvolupament de les habilitats comunicatives

Cada unitat didàctica s’obri amb una imatge que serveix proposades. Les activitats de Llegir parteixen d’un text
per a determinar el marc global al voltant del qual girarà breu i permeten practicar aspectes com la vocalització,
la unitat. A partir d’aquest tema s’hi proposen diverses l’entonació, la rapidesa o la lectura selectiva, mentre
activitats que permeten als alumnes treballar algunes que les propostes de l’apartat Escriure s’orienten a
microhabilitats relacionades amb els quatre pilars l’elaboració de textos breus a partir d’un tema relacionat
fonamentals de la comunicació: escoltar, parlar, llegir amb el marc general.
i escriure. Les activitats de l’apartat Escoltar s’han de Aquesta primera pàgina doble acaba amb l’anunci de
desenvolupar a partir de les audicions del CD la tasca final, que els alumnes hauran de fer en l’apartat
Comunicació oral i se centren tant en la discriminació de Saber fer, en acabar la unitat, per a posar en pràctica tots
sons o trets lingüístics com en l’extracció de dades. els coneixements i totes les destreses que han anat
Les activitats de l’apartat Parlar proporcionen als alumnes acumulant durant el desenvolupament d’aquesta.
pautes que els permetran desenvolupar la seua capacitat
creativa per a expressar-se oralment en les situacions
6
Competència lectora Vocabulari. LA FARMàCIA 1 El programa de
Millore la lectura
1 Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu
alta seguint aquestes indicacions.
Treballe expressions del text
7 Explica amb paraules teues què volen dir
aquestes expressions de la lectura.
1 Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació?
1 injecció
3 pomada
2 pastilla
4 xarop
N’hi ha d’efervescents, de masticables...
Es punxa amb una xeringa.

El prens a cullerades.
Es posa sobre la pell.

Competència lectora
–Si arribes a una coma, apuja l’entonació La notícia corregué com la pólvora.
i continua. No es va sentir ni el vol d’una mosca.
2 Completa amb el verb adequat en cada cas.
–Si arribes a un punt, abaixa l’entonació Els telèfons tiraren fum.
per tancar l’enunciat.
Comprenc el text
Explique i interprete prendre la tensió
atendre
Un farmacèutic molt amable
Ahir el farmacèutic del poble va
iaia. Després de
molt bé la meua
a la bàscula, la iaia li va demanar si
Al llarg del curs els alumnes tindran l’oportunitat de
Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA
8 Relaciona i escriu. ComNARRACIÓ
creus que se sent 1
7
llegir textos narratius i informatius diversos que
enregistrar li podia perquè es trobava un poc marejada i ho
2 Digues a quina part (plantejament, nus Agnés en cada moment?
pesar-se va fer de seguida. I a més va les dades a l’ordinador
o desenllaç) del conte La medecina emocionada permirant-lo
Mireia i Toni s’aturaren també, tindre-lacom
controlada. Quanta atenció!
si fóra extraterres-
de Serafí correspon cada afirmació.
preocupada tre. Guillem s’explicà: bidell: persona que atén
es podran escoltar també a partir del CD Lectures.

El pla té èxit. estranyada 3 Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és?
–Parle de Serafí, caram! Si està malalt dels pulmons, necessita aire la porteria i fa encàrrecs
La mestra anuncia en una escola.
1 Quan anuncia que Serafí està malalt. pur...
Taula No?
llarga Aire
des d’ondes’atén
la mar,
elsde la muntanya... expositor / taulell
clients.
una mala notícia.
–I què de
Part coberta vols? –preguntà
vidres Mireia,
que dóna amb una rialleta–.
al carrer. aparador Que el traguem
/ estanteria flascons: recipients menuts,
2 Quan veu la taula plena de flascons
Els xiquets duen semblants a les botelles, que
Cada lectura va acompanyada de l’apartat Saber

i botelles buides. de l’hospital i el portem d’excursió?
a terme un pla. contenen líquids o pólvores.
3 Quan Guillem li explica per a què –Al revés –digué Guillem.
quequejà: parlà
3 Explica qui són i quina relació tenen. són aquells flascons. –ComDE que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’ex-
FORMACIÓ PARAULES: LA PREFIxACIÓ interrompent-se i repetint
cursió a l’hospital? síl·labes.
més, on s’expliquen les característiques bàsiques

9 Explica. Quin trobes que és el moment La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula
Guillem, ignorant les rialles, només digué: esclatat: expressat un
més emocionant de la història? Per què? per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre.
–Exactament. sentiment de sobte perquè
Entre els prefixos més utilitzats destaquen els que expressen negació o idea contrària (increïble,
Una i estona no es pot aguantar més.
Guillem Agnés Toni i Mireia 10 Expressa la teua opinió. desatendre) els quedesprés,
indiquen quan arribaren
situació, a casa,com
tant en l’espai els tres
en elcompanys te-
temps (subaquàtic, prehistòric).
del text de la lectura; un vocabulari bàsic amb

nien claríssim quin era l’objectiu.
Què té de bo el pla de Guillem?
Amb quin objectiu creus que es du Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’ho-
4 Observa i respon. ra de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famí-
a terme? Copialies.
substituint
Com es diu?
4
I tots ho les paraules destacades
aconseguiren, encara queper contraris
hi hagué qui formats
necessitàamb els prefixos proposats.
arribar
Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà
la definició de les paraules més difícils; i un Fitxer

En què treballa? o no? Per què? quasi a les llàgrimes. En espera...
im-
Què opinen Dilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un
des- El malalt estava molt animat. Segons les últimes
els xiquets d’ell? espectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni
Aprenc a fer comentaris anti-
proves era possible curar-se! Els resultats deien el
Per què no quaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per
que havia assegurat el metge que passaria amb aquell
ortogràfic que crida l’atenció sobre els mots que

ha anat a l’escola? 11 Redacta un paràgraf per presentar contra-
contra, hi havia tota una col·lecció de flascons i de botelles de plàstic
tractament natural. No obstant això, calia esperar...
breument el text de la lectura. i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcerta-
5 Tria la correcta. Què preocupa Agnés Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor da, quequejà:
i els xiquets?
La medecina de Serafí
o l’autora (consulta la font dels textos, al final –Què... què... és... to-tot això?
poden representar alguna dificultat.

del llibre) i si es tracta d’una narració, una UTILITZA EL DICCIONARI
A Que ara no hi ha bidell a l’escola. Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que do-
descripció, etc. nara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar
B Que Serafí no ha vingut a treballar. 5 Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix?
Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del per ell, el xiquet explicà:
C Que Serafí està malalt.
Jo també
pati a la cuina, escric
del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria. 1 extramurs 3 interposar
–És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la‘entre’ ‘per davall de’
mestra continuava
Serafí estava ingressat a l’hospital!
El treball es completa amb la resolució d’un seguit

fent cara de sorpresa,
2 preindustrial continuà–: És per a Serafí.
4 subíndex Tots hem eixit‘abans
‘fora’ al de’
6 Resumeix breument el pla de Guillem 12 Escriu un missatge afectuós per animar
Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur
SABER
perquè SerafíMÉS
es cure. una persona que està malalta.
l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de
Les narracions solen malalt. I, menys encara, a l’hospital! l’hospital...
10 11
d’activitats que valoren tant la comprensió del text

estructurar-se en tres Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i
parts. El plantejament és voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca,
la part on es presenten els anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa com si vinguera d’un lloc molt llunyà.
personatges i es descriu FITXER O RTOGRÀFIC
sense ell... –És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré
la situació en què es
com la reflexió i la creació pròpies.

troben. El nus o trama és –Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà! Escriu una oració amb
la part on s’explica tot tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà. Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del cada una d’aquestes
el que fan els personatges La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un paraules de la lectura.
barri, de la ciutat sencera. Serafí havia esclatat en rialles en vore el
per resoldre el problema
mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca. regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de impossible
plantejat. El desenllaç és
la part on es conta com A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medeci- convençut
acaba la història. convençut: na es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que col·lecció
–Necessita aire pur! compliria la seua paraula.
8 9
Competència lectora Vocabulari. LA FARMàCIA 1
Millore la lectura Treballe expressions del text 1 Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació?
1 Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu 7 Explica amb paraules teues què volen dir 1 injecció 2 pastilla N’hi ha d’efervescents, de masticables... El prens a cullerades.
alta seguint aquestes indicacions. aquestes expressions de la lectura.
El programa de Vocabulari
3 pomada 4 xarop Es punxa amb una xeringa. Es posa sobre la pell.
–Si arribes a una coma, apuja l’entonació La notícia corregué com la pólvora.
2 Completa amb el verb adequat en cada cas.
per tancar l’enunciat. Un farmacèutic molt amable
Explique i interprete prendre la tensió Ahir el farmacèutic del poble va molt bé la meua
Comprenc el text atendre iaia. Després de a la bàscula, la iaia li va demanar si
8 Relaciona i escriu. Com creus que se sent enregistrar li podia perquè es trobava un poc marejada i ho
L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda, es pretén

2 Digues a quina part (plantejament, nus Agnés en cada moment?
pesar-se va fer de seguida. I a més va les dades a l’ordinador
o desenllaç) del conte La medecina emocionada per tindre-la controlada. Quanta atenció!
de Serafí correspon cada afirmació.
preocupada
El pla té èxit. estranyada 3 Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és?
ampliar el lèxic dels alumnes en relació amb camps diversos (els La mestra anuncia
una mala notícia.
Els xiquets duen
1 Quan anuncia que Serafí està malalt.
2 Quan veu la taula plena de flascons
i botelles buides.
Taula llarga des d’on s’atén els clients.
Part coberta de vidres que dóna al carrer.
expositor / taulell
aparador / estanteria
a terme un pla.
aliments, l’oficina, el port…); per a ajudar-vos en aquesta tasca 3 Explica qui són i quina relació tenen.
9
3 Quan Guillem li explica per a què
són aquells flascons.
Explica. Quin trobes que és el moment

FORMACIÓ DE PARAULES: LA PREFIxACIÓ
La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula
disposeu del suport de la Làmina d’aula corresponent. D’altra banda,

més emocionant de la història? Per què? per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre.
Guillem Agnés Toni i Mireia 10 Expressa la teua opinió. desatendre) i els que indiquen situació, tant en l’espai com en el temps (subaquàtic, prehistòric).
Què té de bo el pla de Guillem?
s’hi treballen els principals mecanismes de formació de paraules: 4 Observa i respon.

Com es diu?
Amb quin objectiu creus que es du
a terme?
Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà
4 Copia substituint les paraules destacades per contraris formats amb els prefixos proposats.
En què treballa? En espera...
prefixació, sufixació… i relacions de significat com els eufemismes

o no? Per què?
im-
Què opinen El malalt estava molt animat. Segons les últimes
des-
els xiquets d’ell? Aprenc a fer comentaris proves era possible curar-se! Els resultats deien el
anti-
Per què no que havia assegurat el metge que passaria amb aquell
contra-
i les paraules tabú, les frases fetes…

ha anat a l’escola? 11 Redacta un paràgraf per presentar
breument el text de la lectura.
5 Tria la correcta. Què preocupa Agnés Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor
i els xiquets? o l’autora (consulta la font dels textos, al final
del llibre) i si es tracta d’una narració, una UTILITZA EL DICCIONARI
A Que ara no hi ha bidell a l’escola.
Al final d’aquesta pàgina trobarem l’apartat Utilitza el diccionari, on els

descripció, etc.
B Que Serafí no ha vingut a treballar. 5 Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix?
Jo també escric 1 extramurs 3 interposar ‘entre’ ‘per davall de’
2 preindustrial 4 subíndex ‘fora’ ‘abans de’
alumnes s’exercitaran en l’ús d’aquesta eina lingüística i descobriran

perquè Serafí es cure. una persona que està malalta.
10 11
les múltiples utilitats que té.
Gramàtica. EL GRUP NOMINAL 1

El programa de Gramàtica
2 Subratlla els grups nominals del text següent i encercla’n els nuclis.
Tria. Quins grups tenen un substantiu?
Aquesta pàgina doble s’obri amb una activitat de

Saps Un llibre interessant
reconéixer A ells van cantar C aquesta jaqueta verda E ma mare
Aina és la meua millor amiga. Viu en una casa antiga amb jardí
els substantius B els tres amics D molt fàcilment F pocs diners en una zona residencial fantàstica. La seua afició preferida
dins d’un grup?
és passejar per la muntanya i collir plantes de totes les classes.
detecció de coneixements previs sobre el tema

Comprovem-ho! Copia els substantius dels grups triats en l’activitat anterior. I és que vol preparar un llibre sobre les herbes medicinals
de la comarca. Que interessant, no trobes?
3 Ordena les paraules i forma grups nominals que tinguen com a nucli el substantiu
El grup nominal
El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu formen un
corresponent a cada imatge.
dos
alguns
de de nou
que s’hi vol treballar: el grup nominal, els possessius,
grup nominal. Per exemple, la meua llibreta nova és un grup nominal.
el predicat verbal… Una vegada fixada la base

aquests llima teu el
Els grups nominals poden estar formats per una sola paraula (Miquel) o per
diverses (aquell cotxe roig; les tres muntanyes). La paraula més important polsera
del grup nominal és el substantiu.
Grup nominal Funcions de les paraules del grup nominal

Els grups nominals estan formats per diverses classes de paraules: subs-
4 Analitza els grups nominals següents seguint l’exemple.
Les cadires de fusta. La nostra amiga anglesa. Alguns aliments saludables. de què es disposa, el coneixement es construeix
tantius, adjectius, articles, demostratius... Cada una d’aquestes paraules hi Aquell xarop per a la tos. Els tres abrics nous de pell. Un bon plat d’ensalada.
Det.
aquell
Nucli
cotxe
Compl.
roig
realitza una funció determinada.
El substantiu fa la funció de nucli del grup nominal.
Els articles (el, la, els, les) són paraules que van davant del substantiu i
Exemple Les cadires
Det. N.
de fusta.
Compl.
aportant la informació de manera clara i precisa,
la casa de la iaia
amb el suport d’esquemes i quadres informatius

concreten i delimiten el seu significat. La seua funció dins del grup nomi-
5 Llig l’afirmació següent i aporta exemples que demostren que és certa.
nal és la de determinants.
Altres paraules que poden fer de determinants quan van davant del subs-
tantiu són els demostratius (aquest, aquells...), els possessius (meua, En un grup nominal, les paraules que funcionen com a determinants i
laterals, i complementant-la amb activitats

vostre...), els numerals (primer, quatre...) i els indefinits (alguna, pocs...). els adjectius que funcionen com a complements concorden en gènere
i nombre amb el substantiu que fa de nucli.
Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats del substan-
tiu que acompanyen i que, per tant, en complementen el significat; per
això diem que fan la funció de complement. Els adjectius funcionen com
de reflexió sobre els conceptes i d’aplicació

a complements tant si van davant com darrere del substantiu.
També pot fer la funció de complement un grup nominal precedit de ELABORA EL TEU RESUM
preposició (a, de, en...). Exemple: la casa de Pau.
Què és un grup nominal? Un grup nominal és un agrupades al voltant
a situacions quotidianes.
d’un
Quina paraula és la més important El és la paraula més important del grup nominal i fa
del grup nominal? Quina funció fa? la funció de
1 Respon.
Al voltant de quina classe de paraula es formen els grups nominals? Quines altres paraules poden formar part Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup
Al final de la secció els alumnes completaran de

d’un grup nominal? Quines funcions fan? nominal: . Algunes, com ara , fan la funció de
Quina funció fan els substantius en un grup nominal?
I els adjectius? , i d’altres, com ara , fan la funció de
Quines paraules poden fer de determinants en un grup nominal?
manera guiada un resum dels continguts, activitat

12 13
que els servirà de pràctica per a l’estudi.
7
El programa d’Ortografia Ortografia. L’úS DE LES MAjúSCULES 1
3 Digues quina de les paraules destacades en cada oració s’ha d’escriure amb majúscula
Tria. Quines paraules s’escriuen amb majúscula inicial? inicial i explica per què.
Aquest programa també parteix, en cada unitat,

Resol l’activitat
i comprova quantes A Els noms propis de persones, animals, llocs... Al carrer dels tarongers abans hi havia molts camps de tarongers.
coses saps sobre B Els noms dels mesos i dels dies de la setmana. El ferrer del meu poble té per cognom ferrer.
l’ús de les C La primera paraula després d’una coma.
A la meua gossa li vam posar lluna perquè va nàixer una nit de lluna plena.
de la detecció de coneixements previs sobre

majúscules. D La primera paraula d’un text.
Els mariners diuen que l’oceà pacífic de pacífic no en té res.
E La primera paraula després d’un punt.
4 Copia aquest anunci escrivint majúscula on calga.
l’aspecte ortogràfic que s’hi pretén treballar: l’ús La lletra inicial d’una paraula s’escriu amb majúscula en els casos
següents:
us agrada la intriga?
doncs no us perdeu l’aparició en una platja d’alacant del
cadàver de drac, l’estimat gos del
de les majúscules, la partició de paraules… Després

Al principi d’un text. «a la llum de la lluna»,
l’última pel·lícula de multimilionari ricard faus, marca l’inici
Després de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe d’un film apassionant ple d’intrigues.
la directora aramís teri!
d’interrogació (?), el signe d’admiració (!), etc. Exemple: Saps
on viu el meu amic? Viu en un poble a la vora de la mar.
d’aquesta activitat inicial s’hi formula la norma i s’hi

l’estrena serà demà divendres al cine d’estiu «llumsdor». no hi falteu!
En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
Exemple: Diana, Lex, Vilamarxant.
En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. 5 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Exemple: El gat amb botes, L’edat de gel, La xata merenguera.
plantegen un seguit d’activitats d’aplicació que Fixa’t en l’ús de les majúscules.

Un llibre molt natural
Ahir, en el programa «Personatges singulars» de la televisió local
permeten interioritzar-la, així com un dictat

1 Fixa’t en les paraules amb majúscula inicial i copia. Després
de Benipou, el periodista Miquel Pla va fer una entrevista a la doctora
de quins signes de puntuació s’escriu majúscula?
Marina Serrell. La coneixeu? És molt famosa pel llibre «Remeis del món»,
Quanta comèdia! un recull dels mètodes naturals que utilitzen per a curar diverses
malalties alguns pobles d’Àsia, Àfrica, Amèrica... Si teniu ocasió, llegiu-lo.
especialment preparat per a aquesta finalitat.

Dissabte, els pares van dur el meu germà a cal metge.
De segur que no us deixa indiferents.
Tenia de tot: mal de cap, mal de panxa, picor de gola... Però sabeu
què va dir el metge? Que eren tot romanços! El meu germà
només feia comèdia per no haver d’anar de compres amb
els pares. Quina barra!
Per acabar el programa, la secció Aprén com Després de punt (.).

Després de coma (,).
Després de signe d’interrogació (?).
Després de signe d’admiració (!).
APRÉN COM S’ESCRIU
El vaig vore
i aleshores em
Digues quina paraula està ben escrita.
Després de dos punts (:). Després de punts suspensius (...). A alhesores B ahlesores C alesores D aleshores
s’escriu posarà l’accent en alguna paraula que,

va dir...
Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les
2 Escriu. ordenades en majúscula i en minúscula.
aleshores
El títol de l’últim llibre que has llegit i el nom de l’autor o l’autora. E H O U S V A S R L E F
tot i ser d’ús freqüent, planteja dubtes ortogràfics,

En aquell moment, en aquell
El títol de la teua pel·lícula preferida i el nom del protagonista. temps. Escriu una oració en què utilitzes la paraula aleshores.
El títol de la teua cançó preferida i el nom del grup que la canta.
a fi que els alumnes hi paren atenció i exerciten

14 15
l’ortografia visual.
SABER FER 1
7
Elabora el teu guió

La comparació de dos llocs
relacionats amb la salut 4 Compara les respostes que has donat en les activitats
anteriors, fixa-t’hi bé i contesta.
Ara descriuràs l’interior de dos llocs semblants comparant-los entre si.
La realització de les activitats que et proposem a continuació et permetrà Què tenen en comú els dos establiments?
planificar bé la redacció del teu text per tal que pugues resoldre aquesta En quins aspectes es diferencien?
tasca final amb èxit.
5 Tria una d’aquestes maneres d’ordenar la comparació
Prepara el teu treball de dos llocs.
1 Observa les imatges i respon per a cada una. DELS ELEMENTS De primer es parla dels elements que
A B COMUNS A LES tenen en comú els dos llocs i després
DIFERÈNCIES s’explica en quins aspectes es
diferencien.
COMPARACIÓ Es parteix d’un dels llocs i es descriuen

ELEMENT A els elements un a un comparant-los amb
El programa Saber fer

ELEMENT els corresponents de l’altre lloc, si és que
n’hi ha.
Demostra que ho saps fer
6 Redacta el teu text seguint les indicacions següents.

Quin tipus d’establiment és? Com ho saps?
– Comença dient quin tipus d’establiment representen
L’objectiu d’aquestes pàgines és que

Què hi ha en primer pla, és a dir, davant de tot? I al fons? les dues imatges.
Té un aspecte antic o modern? En què es nota? – Compara els dos llocs a partir de les respostes que has donat
en l’activitat 4 i seguint l’ordre per a fer la comparació que has
2 Assenyala com es distribueixen els elements en cada imatge. triat en l’activitat 5.
IMATGE A
A LA DRETA AL CENTRE A L’ESQUERRA
– Utilitza paraules i expressions que servisquen per a establir
comparacions (tan... com..., més... que..., menys... que...,
... en canvi..., ... per contra...) i d’altres que indiquen
la localització dels elements (davant, al fons, a la dreta,
els alumnes porten a terme un treball
de caràcter competencial relacionat
a l’esquerra...).
IMATGE B
7 TREBALL COOPERATIU. Intercanvia el teu text amb el d’un altre
company o companya i corregeix-lo atenent a aquests aspectes.
estretament amb el tema general de la

3 Digues a quina imatge correspon cada afirmació.
– Que hi ha reflectides tant les semblances com les diferències
Com són els mobles?
principals entre els dos llocs.
Els mobles són metàl·lics. – Que la comparació està organitzada d’una manera lògica seguint
unitat. Per a fer-ho, hauran d’aplicar tots

Els mobles són de color fosc. l’esquema triat.
Els mobles són de fusta. – Que s’han usat de manera adequada paraules i expressions
comparatives i que el text és correcte ortogràficament.
Els mobles són blancs i verds.
16 17
els coneixements que han anat adquirint
en els diversos programes: les habilitats
SABER FER 2
7
d’escoltar, parlar, llegir i escriure, el lèxic
L’explicació oral d’una recepta Elabora el teu guió
estudiat, les estructures gramaticals…
6 Inventa un nom per a la teua pizza i completa una fitxa
A continuació et convertiràs en el rei o la reina de la cuina i explicaràs
La finalitat de la secció és que els xiquets

com la següent a partir de les respostes anteriors.
oralment com s’elabora la pizza que més t’agrada. Les activitats
que et proposem tot seguit t’ajudaran a preparar la teua exposició
NOM DE LA PIZZA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
perquè pugues demostrar, al final, que ets capaç de fer-ho molt bé.
apliquen el que han aprés a una situació

INGREDIENTS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prepara el teu treball
UTENSILIS NECESSARIS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 Copia la llista correcta. Quins són els tres ingredients bàsics ELABORACIÓ: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
que porta qualsevol pizza? 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
de la vida quotidiana, a fi que augmenten

3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
INGREDIENTS INGREDIENTS 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
encisam massa de pizza

massa de pizza salsa de tomaca
de manera progressiva la seua destresa

7 Redacta el guió de la recepta seguint aquestes indicacions.
tomaca natural formatge
– De primer, presenta el plat que explicaràs: digues el seu nom
i destaca’n algunes qualitats (quin sabor té, si és o no
2 Afig a la llista anterior almenys tres ingredients que t’agradaria saludable, si és fàcil o difícil de fer...). Per a fer-ho, pots usar
comunicativa a tots els nivells, ja que

que portara la teua pizza. les paraules del vocabulari de la unitat.
– Després, digues els ingredients i els utensilis que necessitaràs
3 Ordena els passos d’elaboració de la pizza. Com es fa? per a elaborar-lo. En el cas dels ingredients, intenta especificar
quantitats (un bric menut de tomaca, una llanda de tonyina...).
hauran de preparar tant exposicions orals

A B
– A continuació explica pas a pas què s’ha de fer utilitzant paraules
i expressions que indiquen ordre (de primer, després, finalment...).
– Per acabar, pensa una oració que servisca de tancament.
8 USA LES TIC. Grava en vídeo l’elaboració de la pizza o fes

una presentació amb diapositives de la recepta pas a pas
per acompanyar la teua exposició.
(l’explicació d’una recepta, la narració
d’una llegenda, la realització d’una
C D
Explica als companys i companyes la teua recepta seguint
entrevista, d’un col·loqui…) com treballs

9
el guió elaborat anteriorment acompanyat del vídeo
o de les diapositives.
4 Explica per escrit què es fa en cada un dels passos anteriors. Vigila que les imatges del vídeo o de la presentació corresponguen
escrits (un treball d’investigació, un apunt

a allò que estàs explicant en cada moment.
5 Pensa i respon.
10 TREBALL COOPERATIU. Demana als companys i companyes
Quins utensilis necessitaràs per a fer la teua pizza? que valoren la teua intervenció i comenteu entre tots quins
de blog, un fullet publicitari…).

Per a què usaràs cada objecte? aspectes es podrien millorar i com.
32 33
8
El programa de Literatura Literatura. ELS VERSOS: MESURA I TIPUS 1
3 Fes les activitats proposades sobre el poema següent.

Floreta blanca
La pàgina doble dedicada a aquest programa,

Dorm la nit
Floreta blanca Floreta blanca
Dorm la nit, oculta entre la boira; 1. Mesura cada un dels versos.
de gessamí, de gessamí,
els estels 2. Encercla la sinalefa i l’elisió que
floreta nua, dorms i somies
no deixen de brillar. hi ha.
que trobarem en les unitats imparelles, permetrà

qui t’ha collit? damunt el pit
Dorm la nit i guarda a la memòria
Blanca estreleta de l’estimada? 3. Classifica els versos segons que
els secrets siguen d’art major o d’art menor.
la de cinc pics, Oh, dolç jardí,
d’un cel il·luminat.
entre colomes floreta blanca
als alumnes conéixer les característiques del

t’han fet el llit. de gessamí. LLuïsa March
pics: puntes.
carLes saLvador
colomes: tipus de
4 ARA EXPLORA TU. Llig la informació següent. Després, digues quina de les cançons
planta.
populars proposades té en els primers versos el ritme indicat en el quadre del costat.
llenguatge literari a través de l’anàlisi de textos Els textos poètics són textos literaris escrits generalment en vers.
Un vers és cada una de les línies en què es divideix un poema.
Un dels procediments més utilitzats pels poetes per a crear ritme consisteix a combinar
les síl·labes tòniques i àtones de les paraules d’una manera determinada.
Exemple Quan es gi ten de nit, ja fa ti ga des,

Els versos estan formats per un determinat nombre de síl·labes.
diversos, així com descobrir els trets definitoris La mesura d’un vers és el nombre total de síl·labes que té. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
En valencià, per mesurar els versos, es compta fins a l’última les ciu tats fan pu dor de ga so li na.
síl·laba tònica de cada vers. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art major
dels textos poètics i teatrals.

Aquesta tècnica també és molt usada per a crear les lletres de les cançons. Fixa-t’hi i ho voràs!
(de més de huit síl·labes) o d’art menor (de huit síl·labes o menys).
CANÇONS POPULARS
La lluna, la pruna La xata merenguera Vers 1 1 2 3 4 5 6 7
La panderola Cada dia al dematí Vers 2 1 2 3 4 5 6 7
En aquestes pàgines destaca l’activitat denominada 1 Mesura els quatre primers versos del poema i tria
la resposta correcta.
Tenen el mateix nombre de síl·labes? Sí. / No.
5 Escriu el ritme dels dos primers versos d’una de les altres cançons populars.
Ara explora tu, concebuda perquè els alumnes

Quantes síl·labes tenen? 5 síl·labes. / 4 síl·labes.
Quin tipus de versos són? D’art major. / D’art menor. Demostra el teu talent
6 Tria els versos que corresponga per fer el poema que se’t demana.
comproven que el llenguatge literari està present

2 Observa què pot passar quan una paraula d’un vers acaba
en vocal i la següent comença en vocal o h i digues quin cas Tin en compte les sinalefes i les elisions.
es produeix en el poema Floreta blanca. de misteris,
La mar, amiga
El poema ha de
ser de quatre versos, Una mar plena d’espuma
en molts àmbits de la vida quotidiana. També és

Si les dues vocals en contacte Si només es pronuncia una de
es pronuncien en una sola síl·laba, les vocals en contacte, es produeix un dels quals ha de ser d’art Les onades, una a una,
es produeix una sinalefa. una elisió. major, dos de 7 síl·labes i de records.
La llu na in vi si ble Un di a amb boi ri na i un de 4. m’han portat mil bocinets del teu
nom.
interessant l’apartat Demostra el teu talent, on

1 2 3 4 5 1 2 3 4 5
jo mai t’oblidaré.
→
sinalefa elisió
aplicaran el que han aprés a la creació d’un text

18 19
literari, a partir d’unes pautes senzilles.
ACTIVITATS FINALS REPÀS ACUMULATIU

1
Activitats finals i repàs acumulatiu
1 RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. 1 Escriu un exemple de cada tipus de paraula.
Un substantiu. Un pronom personal.
Cada unitat incorpora una bateria d’activitats
que permeten refermar els continguts treballats
La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint d’una paraula Un adjectiu. Un article determinat.
una partícula anomenada
Un verb. Un determinant que no siga article.
S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els casos següents:
al d’un text; després de signes que , com ara ; en els
al llarg del tema. Entre aquestes activitats figuren

de persones, animals, llocs, etc.; i en els de contes, pel·lícules, 2 Completa amb la grafia que corresponga en cada cas.
cançons, etc.
Un vers és en què es divideix un . Si tenen més de huit síl·labes
r rr
*ei **
ca e
*
En ic
*
to ada co
*
els versos són d’ ; si en tenen huit o menys són d’ .
j g
*
taron a
*elat biolo ia
* *
a udant
*oc
2 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.
z s
*
ro er
*
on e
*oològic
*
ca a
*
col e
un resum i un esquema que els xiquets hauran
b v
*
con ent
*
om ra
* *
in isi le
*
no etat
*
ca uderia
de completar a partir del que han estudiat.

El grup nominal
3 Recorda i explica la diferència entre cada parell de conceptes.

Nucli
comunicació no verbal comunicació verbal llenguatge literari llenguatge no literari
articles possessius un precedit 4 DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
D’altra banda, també s’inclouen en cada tema altres
de
activitats preparades per a repassar continguts

Jo també vull!
3 Encercla els prefixos d’aquestes paraules i classifica’ls segons què expressen. Ahir vaig conéixer el senyor Marcel·lí, un home major que viu
extraradi infidel postdata submarí al carrer de les Alfàbegues. Sabeu quina edat té? Quasi cent anys!
Els signes
I té una salut de ferro. Segons ell, tot és gràcies al llibre «Viure sa» de puntuació
d’unitats anteriors, a més d’una Autoavaluació,

antiadherent asimètric intravenós desagraït
de la doctora Cecília Moliner, que dóna un fum de consells per a
Les majúscules
NEGACIÓ O IDEA CONTRàRIA SITUACIÓ una vida saludable: dur una bona alimentació, fer exercici físic...
Hui mateix aniré a comprar-lo. Jo també vull viure cent anys!
que permetrà als alumnes ser conscients dels seus

4 Escriu un grup nominal per a cada estructura.
Nucli Determinant + Nucli + Complement
Determinant + Nucli Determinant + Complement + Nucli AUTOAVALUACIÓ
progressos en l’aprenentatge (els xiquets podran

5 Explica per què s’ha utilitzat cada una de les majúscules del text següent. Escriu V (verdader) o F (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
Una pel·lícula genial 1 La paraula furgoneta està formada per prefixació.
L’altre dia vaig anar amb l’oncle Enric al cine. Vam vore 2 El substantiu és la paraula més important del grup nominal.
consultar la clau de correcció d’aquestes proves

«Dies d’aventura». L’heu vista? És una pel·lícula molt divertida. 3 Després d’un signe d’admiració (!) s’escriu majúscula.
Conta les aventures d’una gosseta que es diu Laila que viatja a Egipte
4 Els textos poètics són els que estan escrits en vers.
per trobar una poció màgica que cure el seu amo. És genial!
5 El demostratiu del grup aquestes caixes fa la funció de complement.
en la pàgina final de cada volum).

6 Explica com es mesuren les síl·labes d’un vers en valencià.
20 21
Activitats especials Competència lectora 7

8
Millore la lectura Treballe expressions del text Elabora el teu guió

1 Localitza en la lectura aquestes paraules 6 Tria la correcta. Què vol dir aquesta oració 5 TREBALL COOPERATIU. Ajunta’t amb dos o tres companys més
Al llarg del llibre s’inclouen algunes propostes que,

tan ràpidament com pugues. de la lectura? i realitzeu les activitats següents.
cistella estació venedors Els ulls de Tom s’il·luminaren. – Poseu en comú les respostes a les preguntes de l’apartat
Prepara el teu treball i decidiu entre tots quines utilitzareu per
– Fixa’t en les primeres quatre lletres de cada A Que la llum del sol va pegar directament a elaborar el contingut del vostre fullet.
a banda de treballar els continguts dels programes paraula. als ulls de Tom.
– Trieu el tipus de fullet publicitari que elaborareu.
– Sense llegir el text, busca les paraules que B Que els ulls de Tom brillaren a causa
comencen per aquestes lletres. de l’alegria i la il·lusió que sentia.
on es troben incloses, faran que els alumnes

– Anota el temps que tardes a localitzar cada
paraula. Explique i interprete
7 EDUCACIÓ CÍVICA. Llig, pensa i respon. full de mà díptic tríptic
Comprenc el text
desenvolupen altres habilitats. Són de diversos tipus:

– Decidiu entre tots l’estructura del vostre fullet publicitari responent
2 Completa la fitxa següent amb les dades
És una llàstima que a les preguntes següents.
del protagonista de la història. un xicot tan intel·ligent com aquest no
Què direu com a presentació de l’empresa? En quina part
tinga l’oportunitat d’estudiar... del fullet posareu aquesta informació?
Nom: Quins productes dels que fabrica l’empresa anomenareu?
• Educació cívica: permeten treballar els valors.

Per què creus que pensaven això tots On els anomenareu?
Edat: els que coneixien Tom? Què direu sobre els serveis que ofereix l’empresa? On ho direu?
Lloc on viu: Trobes que era justa, la seua situació? Fareu algun eslògan que cride l’atenció? Quin? On anirà?
Ofici a què es dedica: Creus que és important que els xiquets – Distribuïu-vos la faena segons les vostres capacitats i aptituds:
puguen estudiar? Per què?
• Per a pensar: fomenten l’aprenentatge reflexiu.

un que s’encarregue de redactar els textos, un altre de dissenyar
el fullet, un altre de buscar imatges...
3 Respon. 8 USA LES TIC. Busca informació en
On anava Tom cada matí? Internet sobre Thomas Edison i respon.
Què hi portava? Per a què? Quina relació hi ha entre el que es narra
• Usa les TIC: ajuden a desenvolupar la competència

en la lectura i la vida de Thomas Edison?
Quin recorregut feia amb el tren? 6 Elaboreu el vostre fullet publicitari tenint en compte els aspectes
Quins dels fets que es narren són reals? següents.
Quan tornava cap a casa?
Quins deu haver inventat l’autora?
– Heu de ser coherents a l’hora d’adreçar-vos als receptors
del fullet: parleu-los de tu o de vosté, però sempre igual.
digital (recerca d’informació, ús de programes…).

4 Llig i respon.
Aprenc a fer comentaris – Utilitzeu lletres de mides, formes o colors diferents per a destacar
I què vols Qui ho diu? els apartats del vostre fullet (presentació de l’empresa,
9 Descriu com és Tom, el protagonista
inventar? A qui ho diu? productes que fabrica, serveis que ofereix, eslògan).
de la lectura, basant la teua descripció
Què respon aquest? en exemples extrets del text. – Procureu que la informació del fullet siga clara i ordenada,
• Treball cooperatiu: mostren els avantatges de

Què aconsella i que l’aspecte final resulte atractiu visualment.
aleshores el cap
d’estació? Jo també escric 7 Presenteu el fullet davant de la resta de la classe perquè
el valoren i expliqueu en veu alta com ha sigut per a vosaltres
10 Escriu una carta al cap de l’estació
l’aprenentatge en equip. Trobareu activitats d’aquest

l’experiència de treballar en equip.
5 Escriu el resum de la història explicant de Detroit, com si fores Thomas Edison
què passa abans i què passa després de major, per donar-li les gràcies pel
de la conversa anterior. consell que et va donar.
tipus tant en el llibre com en la guia didàctica.

100 123
9
Així és la guia didàctica
La guia del professor es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne l’ús, i s’hi reprodueix
íntegrament el llibre de l’alumne.
Cada unitat del llibre es correspon amb un guió didàctic que s’organitza tal com figura més avall.
1 Visitem el metge
Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat Relació dels
materials
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
• La farmàcia.
VOCABULARI
Continguts
• Formació de paraules: la prefixació. Programació didàctica d’aula LlibreMèdia
i recursos
Recursos per a l’avaluació • Unitat 1: activitats i recursos.
GRAMÀTICA • El grup nominal.
de la unitat.
• Avaluació inicial. El joc del saber
SABER
del projecte
• Avaluació de continguts.
Unitat 1: models B i A.
ORTOGRAFIA • L’ús de les majúscules. MATERIAL D’AULA
• Avaluació per competències.
per a la unitat
Prova de la unitat 1. Làmina
LITERATURA • Els versos: mesura i tipus.
• La farmàcia.
Ensenyament individualitzat
didàctica.
• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3. CD Comunicació oral
• Deduir una informació a partir
de l’escolta d’una conversa. • Programa d’ampliació. Unitat 1. • Unitat 1: pista 1.
COMUNICACIÓ ORAL
• Explicar amb llenguatge formal CD Lectures
els símptomes d’alguna malaltia.
Projectes de treball cooperatiu
• Projecte del primer trimestre. • Unitat 1: pista 1.
• Llegir un anunci en veu alta imitant Recursos complementaris ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
l’estil radiofònic. • Taller de teatre.
LECTURA
• Llegir i comprendre una narració: • Comprensió lectora. Quadern de l’alumne
SABER FER La medecina de Serafí.
• Banc de dictats. • Primer trimestre. Unitat 1.
• Fitxes d’ortografia. L’essencial de Llengua

• Escriure el fullet d’instruccions
• Anàlisi morfològica.
ESCRIPTURA d’un medicament. Llibre de lectura
• Realitzar dictats. Projectes interdisciplinaris • Pluja de lletres 6.
• Projecte lingüístic.
Nou diccionari d’ús del valencià
• La comparació de dos llocs relacionats • Programa d’educació en valors.
TASCA FINAL
amb la salut. • Programa d’educació emocional. Comprensió lectora 6. Fitxes de treball
• Interés per la salut i el món mèdic.

• Capacitat per a posar-se en el lloc
dels altres.
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*
• Iniciativa per a realitzar accions altruistes.
• Valoració de la labor necessària que fan
els professionals de la sanitat.
Setembre Octubre Novembre
* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en
període d'adaptació.
16 17
Suggeriment de
temporització.
1
UNITAT 1
Visitem el metge Llegir
Propòsits NOTES
Enumeració
4 Llig l’anunci i respon. Si aquest hivern
• Practicar la comprensió auditiva Quin tipus de producte no vols passar
i l’expressió oral. malalt al llit...
Quin nom té? Quin és el seu
dels propòsits
• Aprendre i usar termes mèdics eslògan? ATURAFRED
sobre afeccions i malalties. Quina imatge acompanya
• Practicar la lectura en veu alta. aporta? que reforcen
les defenses.
didàctics de • Detectar els coneixements previs

dels alumnes per a la realització
de la tasca final de la unitat. 5 Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio.
cada
Previsió de dificultats
• A alguns alumnes els pot resultar Escriure
programa. complicat escriure el fullet

d’instruccions d’un medicament
si mai n’han llegit un. Per això,
podeu portar a classe diversos Escoltar pista 1 COMPOSICIÓ. De què estan fetes? POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?
fullets de medicaments senzills PROPIETATS. Per a què s’usen? PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?
per tal que s’hi familiaritzen.
• Si els alumnes no solen escoltar L’ausculta. Li revisa les orelles.
SABER FER
la ràdio, deixeu que escolten algun La punxa. Li revisa la gola.
anunci radiofònic per a prendre’l TASCA FINAL
com a model en l’activitat 5.
Si et cal, torna a escoltar l’audició. La comparació de dos llocs
Més recursos Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo
2 antitussigen Per a rebaixar la febre.
• Advertiments dels medicaments amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil?
3 antipirètic Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.
– No l’useu en xiquets menors
de sis anys. Parlar algun ordre? Per què?
– No l’apliqueu sobre ferides. Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER
– Consulteu el metge abans 3 Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre. la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs
d’usar-lo. un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia
Tinc molt de mal de cap. Se m’ha unflat l’orella.
inflamació migranya mareig que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns
– Aquest medicament pot produir Em cou la gola. Em roda el cap. continguts essencials del valencià.
somnolència. No vaig bé al bany. Tinc ganes de vomitar.
6 7
Suggeriments Suggeriments didàctics

En aquest apartat pretenem potenciar les habilitats lingüís-
den, dient-los que el nou verb vol dir precisament ‘escoltar
els sorolls dels òrgans’, especialment el cor i els pulmons.
dicament: convé que abans es pregunten quines propietats
curatives té, a quines persones podria interessar, de quina
Solucions
1 L’ausculta. Li pren la temperatura. Li revisa la gola. Respostes a
Igualment, podeu mostrar-los la semblança de tussigen manera els podrien animar a comprar-lo, etc. En acabar
i comentaris
tiques bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) des de l’eix l’activitat, podeu plantejar una reflexió sobre la diferència en- 2 1 (expectorant): Per a traure fora els mocs de l’aparell res-
amb tossir i expectorant amb pectoral per tal que els siga
les activitats
temàtic de la visita al metge. Tracteu que els xiquets se sen- més fàcil recordar les noves paraules. tre prevenció i cura: pregunteu-los quines afeccions o malal- piratori. 2 (antitussigen): Per a combatre la tos. 3 (antipirètic):
ten a gust i tinguen curiositat per aprendre noves formes ties (refredat o constipat, mal de panxa…) es poden evitar Per a rebaixar la febre.
En l’activitat 5, recordeu als alumnes que l’objectiu de la
relacionats amb
d’expressar-se en aquest camp. Deixeu que conten, si en practicant hàbits saludables (prevenció), cosa que fa inne- 3 • Tinc molt de mal de cap → migranya. • Em cou la gola
publicitat és vendre un producte. Per tant, quan lligen
del llibre de
tenen, les seues experiències amb el metge. cessari prendre medicaments (cura). → irritació. • No vaig bé al bany → restrenyiment. • Se m’ha
l’anunci en veu alta, convé que adopten un to de veu entu-
Quan abordeu les activitats 1 i 2, demaneu als alumnes Al final de la pàgina 7 s’anuncia la tasca final de la unitat, de unflat l’orella → inflamació. • Em roda el cap → mareig.
siasta i alegre. Feu-los notar que els punts suspensius mar-
les activitats que escolten atentament la pista 1 del CD Comunicació l’apartat Saber Fer. Deixeu que responguen oralment a les • Tinc ganes de vomitar → nàusees.
quen una pausa que han de respectar, i que té com a objec-
l’alumne.
oral. Recordeu-los que el silenci i l’atenció són importants tiu provocar l’atenció de l’oient. Expliqueu que el fet d’usar qüestions plantejades i sondegeu quins llocs relacionats 4 RM (Resposta model) • Unes pastilles. Per a reforçar les
en aquests moments. Reproduïu la pista les vegades que lletres majúscules en el nom del producte recalca la seua amb la salut coneixen (farmàcia, ambulatori, clínica, hospi- defenses. • Aturafred. «Aturafred... i adéu als refredats!». • Un
del llibre de
considereu necessàries i, en la darrera escolta, poseu la importància, que ells poden marcar elevant el to de veu. Si tal…). flascó amb unes manetes amb què diu adéu al refredat. Les
pausa en els llocs clau. Si els alumnes no coneixen el verb els alumnes decideixen canviar les dades i inventar l’anunci fulles de l’etiqueta suggereixen que és un medicament natural.
auscultar, relacioneu-lo amb escoltar per tal que el recor- d’un producte diferent, proposeu-los que siga també un me- 5 i 6 RL (Resposta lliure).
l’alumne. 18 19
10
Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ 1
7 UNITAT 1
Mireia i Toni s’aturaren també, mirant-lo com si fóra extraterres-
Propòsits tre. Guillem s’explicà: bidell: persona que atén NOTES
• Llegir un text narratiu amb pur... No? Aire de la mar, de la muntanya... en una escola.
una pronunciació clara i amb –I què vols? –preguntà Mireia, amb una rialleta–. Que el traguem flascons: recipients menuts,
Espai per a
semblants a les botelles, que
l’entonació adequada. de l’hospital i el portem d’excursió?
contenen líquids o pólvores.
–Al revés –digué Guillem.
• Distingir les parts en què se quequejà: parlà
–Com que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’ex-
sol estructurar una narració interrompent-se i repetint
anotacions
(plantejament, nus i desenllaç). Guillem, ignorant les rialles, només digué: esclatat: expressat un
Comentaris
Previsió de dificultats Una estona després, quan arribaren a casa, els tres companys te- no es pot aguantar més.
personals.
• Si no ho saben, aclariu als Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’ho-
sobre les alumnes la diferència entre la

paraula medecina que ix en el títol
del conte (sinònim de ‘medicament’
ra de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famí-
lies. I tots ho aconseguiren, encara que hi hagué qui necessità arribar
quasi a les llàgrimes.
Dilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un
dificultats que
o ‘fàrmac’) i medicina (‘Ciència i art espectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni
de curar, alleujar i previndre les quaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per
malalties del cos humà’). i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcerta-
poden sorgir
da, quequejà:
La medecina de Serafí –Què... què... és... to-tot això?

Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que do-
nara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar
durant
Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del per ell, el xiquet explicà:
pati a la cuina, del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria. –És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la mestra continuava
Serafí estava ingressat a l’hospital! fent cara de sorpresa, continuà–: És per a Serafí. Tots hem eixit al
Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur
l’exposició
SABER MÉS
l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de
Les narracions solen malalt. I, menys encara, a l’hospital! l’hospital...
estructurar-se en tres Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i
parts. El plantejament és voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca,
dels continguts.
la part on es presenten els anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa com si vinguera d’un lloc molt llunyà.
personatges i es descriu FITXER ORTOGRÀFIC
sense ell... –És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré
troben. El nus o trama és –Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà! Escriu una oració amb
la part on s’explica tot tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà. Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del cada una d’aquestes
el que fan els personatges La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un paraules de la lectura.
mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca. regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de impossible
la part on es conta com A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medeci- convençut
acaba la història. convençut: na es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que col·lecció
–Necessita aire pur! compliria la seua paraula.
8 9
Suggeriments sobre la lectura LECTURA presa i eufòria. Pregunteu-los com es deu haver sentit el bi- Competències
Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta de la dell en trobar-se els pots plens d’aire i si pensen que un estat
Autonomia i iniciativa personal. Valoreu positivament la
ABANS DE LLEGIR narració, durant la qual és important que subratllen totes d’ànim positiu pot influir d’alguna manera en la curació d’una
iniciativa de Guillem, el protagonista de la lectura, per a aju-
Feu que els alumnes es fixen en el títol i en la il·lustració que les paraules que no entenguen i que les busquen en el dic- malaltia.
dar el bidell en un moment personal difícil i fer que tots s’hi
encapçala la pàgina i motiveu-los a especular sobre el con- cionari. Si ho trobeu convenient, podeu animar-los que En la part inferior dreta de la segona pàgina de la lectura tro- impliquen. Introduïu als alumnes el concepte d’empatia i re-
tingut de la història que llegiran. Anuncieu-los que durant la marquen en el text quin fragment correspon al planteja- bareu un Fitxer ortogràfic amb paraules d’ús habitual que cordeu-los que posar-se en el lloc dels altres i tractar d’en-
sessió de hui parlareu de les tres parts en què s’estructuren ment, quin al nus i quin al desenllaç. En acabar la lectura tenen alguna particularitat ortogràfica que les fa susceptibles tendre els seus sentiments per a ajudar-los és un exercici
les narracions: plantejament, nus i desenllaç. Abans de llegir atenta, convé que facen la lectura del text en veu alta. Apro- de confusió. En el d’aquesta unitat, convé remarcar que im- que els fa millors persones.
el text al marge que ho explica, podeu demanar si algun és fiteu que el text té diàlegs per a assignar als alumnes els pa- possible s’escriu amb ss, i convençut amb ç, i que es tracta
capaç de definir cada una d’aquestes parts amb les seues pers de Guillem, Mireia, Toni, Agnés i el narradors. de dues grafies distintes que tenen un so idèntic (s sorda).
paraules. Igualment, en col·lecció, podeu recordar-los algunes altres
DESPRÉS DE LLEGIR paraules començades per col- porten l·l (col·legi, col·lega,
Recordeu que abans d’efectuar la lectura de cada unitat,
Valoreu si els tons de veu dels alumnes durant la lectura en col·lecció, col·laborar, col·locar…). Tracteu que els mateixos
podeu deixar que els alumnes escolten l’audició del text,
veu alta s’adeqüen a l’actitud i els sentiments dels personat- alumnes intenten reflexionar sobre la particularitat ortogràfi-
que trobareu en el CD Lectures (en aquesta unitat, pista 1).
ges, els quals, al llarg de la història, manifesten tristor, sor- ca que presenta cada paraula i que han de recordar.
20 21
Orientacions metodològiques Suggeriments per al

aplicables al desenvolupament desenvolupament de
de la classe. les competències.
Literatura. LA RIMA 3
7 UNITAT 3
33 Observa
Observa l’anàlisi
l’anàlisi mètrica
mètrica d’aquest
d’aquest poema
poema ii relaciona.
relaciona. Què
Què indica
indica cada
cada número?
número?
Propòsits La gavina NOTES
La
La seua
seua cara
cara pigada
pigada 1
• Conéixer i distingir els dos tipus Com roda el port la gavina
i es capbussa de valent, La
La seua
seua cara
cara pigada
pigada 77 aa El nombre de síl·labes de cada vers.
de rima: consonant i assonant. és
és una
una coca
coca de
de pésols,
pésols, 77 –– 2
tallant el gregal barrina, Que les paraules finals d’aquests versos
Bancs de
sembla que la porta el vent. és
és una
una nit
nit estrellada,
estrellada, 77 aa 3 rimen entre si.
Més recursos Volta el far i creua l’ona De l’alba al vespre, gavina, un
un pastís
pastís de
ii una
una prada
de llavoretes
llavoretes
prada esguitada
esguitada
77 bb
77 aa Que l’última paraula del vers no rima
dient adéu als velers, vola que vola, volant amb cap altra del poema.
• Poema en rima consonant ara el port té una boirina de
de floretes
floretes xicotetes.
xicotetes. 77 bb
albira d’allí la lloma
paraules
que no esborra el teu encant. M
Maria
aria D
Dolors
olors P
Pellicer
ellicer
Veles e vents han mos desigs complir, i el fossar dels mariners.
enric soler i GoDes
faent camins dubtosos per la mar. 44 Analitza
Analitza mètricament
mètricament el
el poema
poema La gavina ii digues
La gavina digues quin
quin d’aquests
d’aquests esquemes
esquemes lili correspon.
correspon.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar; A
A B
B C
C
i oracions,
xaloc, llevant, los deuen subvenir barrina: es deixa caure
7a
7a 7c
7c 7a
7a 7a
7a 7–
7– 7a
7a 7a
7a 7c
7c 7a
7a
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, verticalment durant 7b
7b 7d
7d 7e
7e 7b
7b 7d
7d 7e
7e 7b
7b 7d
7d 7e
7e
un dels recursos utilitzats per a donar sonoritat als poemes és la rima.
el vol. 7b
7b 7d
7d 7e
7e 7a
7a 7–
7– 7e
7e 7a
7a 7c
7c 7a
7a
fent humils precs al vent tramuntanal Diem que hi ha rima quan els sons finals d’una paraula coincideixen
albira: veu de lluny. totalment o parcialment amb els sons finals d’una altra paraula 7a
7a 7c
7c 7a
7a 7b
7b 7d
7d 7a
7a 7b
7b 7d
7d 7e
7e
que en son bufar los sia parcial
adreces web, fossar: cementeri. a partir de l’última vocal tònica.

e que tots cinc complesquen mon La rima pot ser de dos tipus.
55 ARA
ARA EXPLORA
EXPLORA TU.
TU. Llig
Llig la
la informació
informació següent.
següent. Després,
Després, busca
busca una
una endevinalla
endevinalla
retorn. La rima és consonant si coincideixen tots els sons a partir per
per aa cada
cada solució,
solució, comprova
comprova si
si té
té oo no
no té
té rima
rima ii digues
digues de
de quin
quin tipus
tipus és.
és.
Veles e vents (fragment) de l’última vocal tònica. Exemple: pomada-daurada.
materials La rima és assonant si només coincideixen les vocals a partir Sabies

Sabies que
que és
és més
més fàcil
fàcil recordar
recordar un
un text
text sisi té
té paraules
paraules que
que rimen
rimen que
que sisi no
no en
en té?
té?
Ausiàs MArch de l’última vocal tònica. Exemple: roda-hora. Per
Per això,
això, molts
molts dels
dels textos
textos que
que han
han arribat
arribat fins
fins aa nosaltres
nosaltres per
per transmissió
transmissió oral,
oral, com
com ara
ara
les
les endevinalles,
endevinalles, solen
solen contindre
contindre algun
algun tipus
tipus de de rima.
rima. Comprovem-ho!
Comprovem-ho!
de consulta
SOLuCIONS
SOLuCIONS l’ou
l’ou el
el caragol
caragol la
la lluna
lluna la
la clau
clau
1 Copia l’última paraula dels quatre primers versos del poema

i fes les activitats següents.
i textos diversos
1. Encercla la vocal tònica de cada paraula.
Demostra el teu talent
2. Fixa’t en les paraules que tenen la mateixa vocal tònica i subratlla
les lletres que tenen iguals a partir d’aquesta. 6 Tria la paraula adequada per a cada vers tenint en compte l’esquema mètric
relacionats amb
3. Digues si les paraules finals dels quatre primers versos del poema proposat i completa el poema.
La gavina rimen en consonant o en assonant i justifica-ho.
Barqueta de vela
Barqueta de 5a vela / motor
2 Encercla les paraules que rimen amb onada i classifica-les.
que creues la 5– mar / badia
el contingut de fada
platja
mamà
muralla
moda
diana
RIMEN AMB ONADA
EN CONSONANT EN ASSONANT
perseguint l’
El far, des de
et veu mar
.
,
5b
5a
5–
matinada / aurora
dalt / terra
fons / endins
la pàgina.
i de tu, s’ 5b enamora / enyora
tronada teulada
48 49
Suggeriments didàctics Solucions lla ni és cabrit (rima assonant). La lluna ▶ Estic sempre de vi- 6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb els recursos de la
atge, / sense maleta ni bastó, / a voltes semble un formatge poesia i a fomentar la seua creativitat.
Abans de tractar el tema de la rima, podeu organitzar una 1 1. Gavina, valent, barrina, vent. 2. Gavina i barrina, va-
/ i a voltes un tros de meló (rima consonant). La clau ▶ És
lectura del poema La gavina. De primer, deixeu que el lligen
en silenci. A l’hora de fer-ne la lectura en veu alta, podeu as-
signar un vers a cada alumne, de manera que dotze xiquets
lent i vent. 3. Rimen en consonant, perquè coincideixen tots
els sons a partir de l’última vocal tònica.
2 EN CONSONANT: fada, tronada, moda, teulada. EN
una creu per als lladres, / i t’estalvia els ensurts. / De seguida
que li ho manes / entra, encaixa, gira i surt (rima assonant).
Altres activitats
PER A AMPLIAR
Activitats
6 Barqueta de vela, / que creues la mar, / perseguint l’au-
lligen de forma coordinada. Per a fer-ho més divertit, cada
alumne pot interpretar amb gestos la situació que es descriu
en el vers que li ha pertocat llegir.
ASSONANT: platja, muralla, diana.
3 1 El nombre de síl·labes de cada vers. 2 Que l’última pa-
raula del vers no rima amb cap altra del poema. 3 Que les
rora, / El far des de terra, / et veu mar endins, / i de tu
s’enamora.
• Crear un poema amb paronomàsia. Un exercici creatiu
i motivador per a relacionar els parònims que han estudiat
en Vocabulari amb l’estudi de la rima és la composició
per a reforçar
i millorar
paraules finals d’aquests versos rimen entre si. Competències d’un poema amb parònims. Podeu establir dos nivells de
Quan abordeu els conceptes de rima consonant i rima asso-
dificultat: en el nivell fàcil, usaran un parònim al final de
nant, expliqueu-los que la rima consonant es diu també rima 4 Correspon a l’esquema C. Competència matemàtica, científica i tecnològica. cada vers, en l’avançat, provaran d’introduir-ne també al
absoluta, perquè les paraules rimades acaben absolutament 5 RM. L’ou ▶ Una capseta redoneta, / tota blanca i menu- L’anàlisi mètrica i el comptatge de síl·labes de l’activitat 4
l’aprenentatge.
llarg d’un vers per a donar més musicalitat al poema. Ofe-
igual. En la rima assonant, en canvi, només coincideixen les deta. / Si m’obris no em pots tancar, / i fregit em pots menjar posa en relació la poesia amb les matemàtiques. riu-los models en què inspirar-se escrivint en la pissarra al-
vocals. Contrasteu els conceptes de consonant i vocal a fi (rima consonant). El caragol ▶ No té cames i camina, / va Consciència i expressió cultural. L’elecció de versos se- guns versos que continguen parònims: Balla damunt la
que ho entenguen millor. carregat dia i nit, / no és cap bou i porta banyes, / no és abe- gons una mètrica determinada que es demana en l’activitat palla, Visc del vesc que busque al bosc…
64 65
11
Llengua
PRIMÀRIA
El llibre Llengua 6, per a sisé curs de Primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada
Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

Teresa Broseta Fandos
Rosa Isabel García de Blas
Lluïsa March Soler
Empar Tortosa Sanz
IL·LUSTRACIÓ
ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado)
EDICIÓ EXECUTIVA
Lluïsa March Soler
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre.

Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen
són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.
Mapa de continguts
Unitat
Unitat Competència
Competència
lectora
lectora Vocabulari
Vocabulari
L’estructura
L’estructura
de la
denarració
la narració La farmàcia
La farmàcia
1 1 Visitem
Visitem
el metge
el metge 6 6 La medecina
La medecina
de Serafí
de Serafí Formació
Formacióde paraules:
de paraules:
la prefixació
la prefixació
El conflicte
El conflicte Els aliments
Els aliments
2 2 Cuidem
Cuidem
l’alimentació
l’alimentació 22 22 La funció
La funció Formació
Formacióde paraules:
de paraules:
la sufixació
la sufixació
El marc
El marc
de la
denarració
la narració El taller
El taller
de pintura
de pintura
3 3 Descobrim
Descobrim
l’art
l’art 36 36 AmbAmb
els ulls
els ulls
del cor
del cor LesLes
paraules
paraules
parònimes
parònimes
El desenllaç
El desenllaç El gimnàs
El gimnàs
4 4 EnsEns
mantenim
mantenim
en en
forma
forma 52 52 Dóna’m
Dóna’m
la mà
la mà Eufemismes
Eufemismes
i paraules
i paraules
tabútabú
Estructura
Estructura
de la
denotícia
la notícia El naixement
El naixement
d’und’un
bebébebé
5 5 La La
família
família
creix
creix 66 66 Sorpresa
Sorpresa
al Biozoo
al Biozoo LesLes
paraules
paraules
onomatopeiques
onomatopeiques
Els personatges
Els personatges La planta
La planta
de reciclatge
de reciclatge
6 6 Aprenem
Aprenem
a reciclar
a reciclar 82 82 L’alquimista
L’alquimista Precisió
Precisió
lèxica
lèxica
El protagonista
El protagonista La botiga
La botigade llums
de llums
7 7 Quants
Quants
invents!
invents! 96 96 El somni
El somni
de Tom
de Tom Paraules
Paraulesindividuals
individuals
i col·lectives
i col·lectives
Els personatges
Els personatges
secundaris
secundaris L’oficina
L’oficina
8 8 Treballem
Treballem
amb
amb
altres
altres 112112 La màquina
La màquina
perfecta
perfecta LesLesfrasesfrases
fetes
fetes
i lesi interjeccions
les interjeccions
Els diàlegs
Els diàlegs
en laennarració
la narració La ciència-ficció
La ciència-ficció
9 9 Explorem
Explorem
l’espai
l’espai 126126 NitsNits
sense
sense
llunalluna LesLes
sigles
sigles
LesLes
instruccions
instruccions L’escena
L’escena
d’und’un
conte
conte
1010UnUn
món
món
dede
llegendes
llegendes 142142 ComCom
vorevore
un trol
un trol
(i no(i morir
no morir Els neologismes
Els neologismes
en l’intent)
en l’intent)
L’autor
L’autor
i el narrador
i el narrador LesLes
coves
coves
1111Viatgem
Viatgem
al cor
al cor
dede
la Terra
la Terra156156 La cova
La cova
delsdels
Misteris
Misteris Els estrangerismes
Els estrangerismes
Tipus
Tipus
de narradors
de narradors El port
El port
1212UnUn
mar
mar
d’aventures
d’aventures 172172 Un dia
Un de
dia sort
de sort Els arcaismes
Els arcaismes
finAL
finAL
D’ETApA:
D’ETApA:
fiTXES
fiTXES
DEDE
COMpETÈnCiA
COMpETÈnCiA
LECTORA
LECTORA 187187
ApÈnDiX
ApÈnDiX
VERBAL
VERBAL 219219
2
14
Gramàtica
Gramàtica Ortografia
Ortografia Saber ferfer
Saber Literatura
Literatura
El grup
El grup nominal
nominal L’úsL’ús de majúscules
de les les majúscules Expressió
Expressió escrita:
escrita: Els versos:
Els versos: mesura
mesura i tipus
i tipus
la comparació
la comparació de dos
de dos llocsllocs
relacionats
relacionats ambamb la salut
la salut
Els demostratius
Els demostratius Repàs
Repàs d’accentuació
d’accentuació Expressió
Expressió oral:oral:
l’explicació
l’explicació d’unad’una recepta
recepta
Els possessius
Els possessius L’accentuació
L’accentuació diacrítica
diacrítica Expressió
Expressió escrita:
escrita: La rima
La rima
un treball
un treball d’investigació
d’investigació
Numerals
Numerals i indefinits
i indefinits La dièresi
La dièresi Expressió
un col·loqui
un col·loqui sobre
sobre l’esport
l’esport
L’adverbi.
L’adverbi. El guionet
El guionet Expressió
Expressió escrita:
escrita: LesLes estrofes
estrofes
LesLes locucions
locucions adverbials
adverbials unauna entrada
entrada per per
a una blog
un blog
Els enllaços
Els enllaços L’úsL’ús dehla h
de la Expressió
unauna conferència
conferència sobre
sobre
reciclatge
reciclatge
El verb
El verb (I). Arrel
(I). Arrel L’úsL’ús detxx,i tx
de x, ig i ig Expressió
Expressió escrita:
escrita: Els recursos
Els recursos literaris
literaris
i desinències.
i desinències. la descripció
la descripció d’und’un objecte
objecte
Models
Models de conjugació
de conjugació
El verb
El verb (II). Nombre,
(II). Nombre, L’úsL’ús
de xdei ixx i ix Expressió
Expressió escrita:
escrita:
persona,
persona, temps temps i mode.
i mode. un fullet
un fullet publicitari
publicitari
Els temps
Els temps verbals
verbals
Verbs
Verbs regulars
regulars i irregulars
i irregulars La partició
La partició de paraules
de paraules Expressió
Expressió escrita:
escrita: El text
El text teatral:
teatral: diàlegs
diàlegs
un còmic
un còmic sobre
sobre l’espai
l’espai i acotacions
i acotacions
L’oració.
L’oració. El subjecte
El subjecte L’apòstrof
L’apòstrof i la contracció
i la contracció Expressió
la narració
la narració d’und’un conte
conte
o una
o una llegenda
llegenda
El predicat
El predicat nominal.
nominal. El punt
El punt i coma
i coma Expressió
Expressió escrita:
escrita: L’obra
L’obra teatral:
teatral: acteacte i escena
i escena
L’atribut
L’atribut i elsi punts
els punts suspensius
suspensius un fullet
un fullet d’informació
d’informació
turística
turística
El predicat
El predicat verbal.
verbal. Els parèntesis,
Els parèntesis, les cometes Expressió
les cometes Expressió
oral:oral:
Els complements
Els complements i el guió
i el guió unauna entrevista
entrevista en directe
en directe
3
15
1 Visitem el metge
Continguts de la unitat
• La farmàcia.
VOCABULARI
• Formació de paraules: la prefixació.
GRAMÀTICA • El grup nominal.

SABER
ORTOGRAFIA • L’ús de les majúscules.
LITERATURA • Els versos: mesura i tipus.
• Deduir una informació a partir

de l’escolta d’una conversa.
COMUNICACIÓ ORAL
• Explicar amb llenguatge formal
els símptomes d’alguna malaltia.
• Llegir un anunci en veu alta imitant

l’estil radiofònic.
LECTURA
• Llegir i comprendre una narració:
SABER FER La medecina de Serafí.
• Escriure el fullet d’instruccions

ESCRIPTURA d’un medicament.
• Realitzar dictats.
• La comparació de dos llocs relacionats

TASCA FINAL
amb la salut.
• Interés per la salut i el món mèdic.

• Capacitat per a posar-se en el lloc
dels altres.
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS
• Iniciativa per a realitzar accions altruistes.
• Valoració de la labor necessària que fan
els professionals de la sanitat.
16
Programació didàctica d’aula LlibreMèdia

• Avaluació inicial. El joc del saber

• Avaluació de continguts.
MATERIAL D’AULA
Prova de la unitat 1. Làmina
• La farmàcia.
• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3. CD Comunicació oral
• Programa d’ampliació. Unitat 1. • Unitat 1: pista 1.
Projectes de treball cooperatiu CD Lectures

• Projecte del primer trimestre. • Unitat 1: pista 1.
Recursos complementaris ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Taller de teatre.
• Comprensió lectora. Quadern de l’alumne
• Banc de dictats. • Primer trimestre. Unitat 1.
• Fitxes d’ortografia. L’essencial de Llengua

• Anàlisi morfològica.
Llibre de lectura
Projectes interdisciplinaris • Pluja de lletres 6.
• Programa d’educació en valors.
• Programa d’educació emocional. Comprensió lectora 6. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*
* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en
període d’adaptació.
17
Propòsits
1 Visitem el metge
• Practicar la comprensió auditiva
i l’expressió oral.
• Aprendre i usar termes mèdics
sobre afeccions i malalties.
• Practicar la lectura en veu alta.
• Detectar els coneixements previs
de la tasca final de la unitat.
• A alguns alumnes els pot resultar
complicat escriure el fullet
d’instruccions d’un medicament
si mai n’han llegit un. Per això,
podeu portar a classe diversos Escoltar pista 1
fullets de medicaments senzills

per tal que s’hi familiaritzen.
• Si els alumnes no solen escoltar L’ausculta. Li revisa les orelles.
la ràdio, deixeu que escolten algun La punxa. Li revisa la gola.
anunci radiofònic per a prendre’l
com a model en l’activitat 5.
Si et cal, torna a escoltar l’audició.
Més recursos
2 antitussigen Per a rebaixar la febre.
• Advertiments dels medicaments 3 antipirètic Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.
– No l’useu en xiquets menors
de sis anys. Parlar
– No l’apliqueu sobre ferides.
– Consulteu el metge abans 3 Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre.
d’usar-lo. Tinc molt de mal de cap. Se m’ha unflat l’orella.
inflamació migranya mareig
– Aquest medicament pot produir Em cou la gola. Em roda el cap.
somnolència. No vaig bé al bany. Tinc ganes de vomitar.
Suggeriments didàctics den, dient-los que el nou verb vol dir precisament ‘escoltar
els sorolls dels òrgans’, especialment el cor i els pulmons.
En aquest apartat pretenem potenciar les habilitats lingüís-
Igualment, podeu mostrar-los la semblança de tussigen
tiques bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) des de l’eix
amb tossir i expectorant amb pectoral per tal que els siga
temàtic de la visita al metge. Tracteu que els xiquets se sen- més fàcil recordar les noves paraules.
ten a gust i tinguen curiositat per aprendre noves formes
En l’activitat 5, recordeu als alumnes que l’objectiu de la
d’expressar-se en aquest camp. Deixeu que conten, si en
publicitat és vendre un producte. Per tant, quan lligen
tenen, les seues experiències amb el metge.
l’anunci en veu alta, convé que adopten un to de veu entu-
Quan abordeu les activitats 1 i 2, demaneu als alumnes siasta i alegre. Feu-los notar que els punts suspensius mar-
que escolten atentament la pista 1 del CD Comunicació quen una pausa que han de respectar, i que té com a objec-
oral. Recordeu‑los que el silenci i l’atenció són importants tiu provocar l’atenció de l’oient. Expliqueu que el fet d’usar
en aquests moments. Reproduïu la pista les vegades que lletres majúscules en el nom del producte recalca la seua
considereu necessàries i, en la darrera escolta, poseu la importància, que ells poden marcar elevant el to de veu. Si
pausa en els llocs clau. Si els alumnes no coneixen el verb els alumnes decideixen canviar les dades i inventar l’anunci
auscultar, relacioneu-lo amb escoltar per tal que el recor- d’un producte diferent, proposeu-los que siga també un me-
18
UNITAT 1
Llegir
4 Llig l’anunci i respon. Si aquest hivern
NOTES
Quin tipus de producte no vols passar
Quin nom té? Quin és el seu malalt al llit...
eslògan? ATURAFRED
Quina imatge acompanya
aporta? que reforcen
les defenses.
5 Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio.

Escriure
COMPOSICIÓ. De què estan fetes? POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?

PROPIETATS. Per a què s’usen? PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?
SABER FER
TASCA FINAL
La comparació de dos llocs
Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo
amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil?
algun ordre? Per què?
Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER
la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs
un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia
que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns
continguts essencials del valencià.

7
dicament: convé que abans es pregunten quines propietats Solucions

curatives té, a quines persones podria interessar, de quina
1 L’ausculta. Li pren la temperatura. Li revisa la gola.
manera els podrien animar a comprar-lo, etc. En acabar
l’activitat, podeu plantejar una reflexió sobre la diferència en- 2 1 (expectorant): Per a traure fora els mocs de l’aparell res-
tre prevenció i cura: pregunteu-los quines afeccions o malal- piratori. 2 (antitussigen): Per a combatre la tos. 3 (antipirètic):
ties (refredat o constipat, mal de panxa…) es poden evitar Per a rebaixar la febre.
practicant hàbits saludables (prevenció), cosa que fa inne- 3 • Tinc molt de mal de cap → migranya. • Em cou la gola
cessari prendre medicaments (cura). → irritació. • No vaig bé al bany → restrenyiment. • Se m’ha
Al final de la pàgina 7 s’anuncia la tasca final de la unitat, de unflat l’orella → inflamació. • Em roda el cap → mareig.
l’apartat Saber Fer. Deixeu que responguen oralment a les • Tinc ganes de vomitar → nàusees.
qüestions plantejades i sondegeu quins llocs relacionats 4 RM (Resposta model) • Unes pastilles. Per a reforçar les
amb la salut coneixen (farmàcia, ambulatori, clínica, hospi- defenses. • Aturafred. «Aturafred... i adéu als refredats!». • Un
tal…). flascó amb unes manetes amb què diu adéu al refredat. Les
fulles de l’etiqueta suggereixen que és un medicament natural.
5 i 6 RL (Resposta lliure).
19
Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ
Propòsits
• Llegir un text narratiu amb
una pronunciació clara i amb
l’entonació adequada.
• Distingir les parts en què se
sol estructurar una narració
(plantejament, nus i desenllaç).
• Si no ho saben, aclariu als
alumnes la diferència entre la
paraula medecina que ix en el títol
del conte (sinònim de ‘medicament’
o ‘fàrmac’) i medicina (‘Ciència i art
de curar, alleujar i previndre les
malalties del cos humà’).
La medecina de Serafí
Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del
pati a la cuina, del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria.
Serafí estava ingressat a l’hospital!
Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món
SABER MÉS
l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera
Les narracions solen malalt. I, menys encara, a l’hospital!
estructurar-se en tres Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al
parts. El plantejament és voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien
la part on es presenten els anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa
personatges i es descriu
sense ell...
troben. El nus o trama és –Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la
la part on s’explica tot tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà.
el que fan els personatges La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un
mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca.
la part on es conta com A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà
acaba la història. convençut:
–Necessita aire pur!
Suggeriments sobre la lectura LECTURA

Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta de la
ABANS DE LLEGIR narració, durant la qual és important que subratllen totes
Feu que els alumnes es fixen en el títol i en la il·lustració que les paraules que no entenguen i que les busquen en el dic-
encapçala la pàgina i motiveu-los a especular sobre el con- cionari. Si ho trobeu convenient, podeu animar-los que
tingut de la història que llegiran. Anuncieu-los que durant la marquen en el text quin fragment correspon al planteja-
sessió de hui parlareu de les tres parts en què s’estructuren ment, quin al nus i quin al desenllaç. En acabar la lectura
les narracions: plantejament, nus i desenllaç. Abans de llegir atenta, convé que facen la lectura del text en veu alta. Apro-
el text al marge que ho explica, podeu demanar si algun és fiteu que el text té diàlegs per a assignar als alumnes els pa-
capaç de definir cada una d’aquestes parts amb les seues pers de Guillem, Mireia, Toni, Agnés i el narradors.
paraules.
DESPRÉS DE LLEGIR
Recordeu que abans d’efectuar la lectura de cada unitat,
Valoreu si els tons de veu dels alumnes durant la lectura en
podeu deixar que els alumnes escolten l’audició del text,
veu alta s’adeqüen a l’actitud i els sentiments dels personat-
que trobareu en el CD Lectures (en aquesta unitat, pista 1).
ges, els quals, al llarg de la història, manifesten tristor, sor-
20
1
7 UNITAT 1
Mireia i Toni s’aturaren també, mirant-lo com si fóra extraterres-
tre. Guillem s’explicà: bidell: persona que atén NOTES
pur... No? Aire de la mar, de la muntanya... en una escola.
–I què vols? –preguntà Mireia, amb una rialleta–. Que el traguem flascons: recipients menuts,
de l’hospital i el portem d’excursió? semblants a les botelles, que
contenen líquids o pólvores.
–Al revés –digué Guillem.
quequejà: parlà
–Com que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’ex-
interrompent-se i repetint
Guillem, ignorant les rialles, només digué: esclatat: expressat un
Una estona després, quan arribaren a casa, els tres companys te- no es pot aguantar més.
Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’ho-
ra de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famí-
lies. I tots ho aconseguiren, encara que hi hagué qui necessità arribar
quasi a les llàgrimes.
Dilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un
espectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni
quaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per
i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcerta-
da, quequejà:
–Què... què... és... to-tot això?
Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que do-
nara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar
per ell, el xiquet explicà:
–És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la mestra continuava
fent cara de sorpresa, continuà–: És per a Serafí. Tots hem eixit al
camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur
que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de
l’hospital...
Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i
perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca,
com si vinguera d’un lloc molt llunyà.
F ITXER ORTOGRÀFIC
–És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré
el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà! Escriu una oració amb
Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del cada una d’aquestes
paraules de la lectura.
regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de impossible
tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medeci- convençut
na es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que col·lecció
compliria la seua paraula.

9
presa i eufòria. Pregunteu-los com es deu haver sentit el bi- Competències

dell en trobar-se els pots plens d’aire i si pensen que un estat
Iniciativa i actitud emprenedora. Valoreu positivament la
d’ànim positiu pot influir d’alguna manera en la curació d’una
iniciativa de Guillem, el protagonista de la lectura, per a aju-
malaltia.
dar el bidell en un moment personal difícil i fer que tots s’hi
En la part inferior dreta de la segona pàgina de la lectura tro- impliquen. Introduïu als alumnes el concepte d’empatia i re-
bareu un Fitxer ortogràfic amb paraules d’ús habitual que cordeu-los que posar-se en el lloc dels altres i tractar d’en-
tenen alguna particularitat ortogràfica que les fa susceptibles tendre els seus sentiments per a ajudar-los és un exercici
de confusió. En el d’aquesta unitat, convé remarcar que im- que els fa millors persones.
possible s’escriu amb ss, i convençut amb ç, i que es tracta
de dues grafies distintes que tenen un so idèntic (s sorda).
Igualment, en col·lecció, podeu recordar-los algunes altres
paraules començades per col- porten l·l (col·legi, col·lega,
col·lecció, col·laborar, col·locar…). Tracteu que els mateixos
alumnes intenten reflexionar sobre la particularitat ortogràfi-
ca que presenta cada paraula i que han de recordar.
21
Millore la lectura Treballe expressions del text

Propòsits
1 Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu 7 Explica amb paraules teues què volen dir
• Millorar la lectura en veu alta. alta seguint aquestes indicacions. aquestes expressions de la lectura.
• Valorar la comprensió de la –Si arribes a una coma, apuja l’entonació La notícia corregué com la pólvora.
narració La medecina de Serafí.
• Escriure un missatge afectuós per tancar l’enunciat.
a una persona malalta. Explique i interprete
Comprenc el text
8 Relaciona i escriu. Com creus que se sent
Previsió de dificultats 2 Digues a quina part (plantejament, nus Agnés en cada moment?
o desenllaç) del conte La medecina emocionada
• Alguns alumnes poden dubtar de Serafí correspon cada afirmació.
preocupada
a l’hora d’assignar un moment El pla té èxit. estranyada
determinat del text a una de La mestra anuncia
1 Quan anuncia que Serafí està malalt.
una mala notícia.
les tres parts de la narració 2 Quan veu la taula plena de flascons
Els xiquets duen
(plantejament, nus i desenllaç), a terme un pla.
i botelles buides.
especialment si n’han aprés els 3 Quan Guillem li explica per a què
3 Explica qui són i quina relació tenen. són aquells flascons.
noms mecànicament. Per això,
raoneu amb ells el significat 9 Explica. Quin trobes que és el moment
de cada part: plantejar vol dir més emocionant de la història? Per què?
presentar una situació, i això 10 Expressa la teua opinió.

Guillem Agnés Toni i Mireia
sempre es fa al principi; el nus Què té de bo el pla de Guillem?
simbolitza els conflictes que vénen Amb quin objectiu creus que es du
4 Observa i respon.
després; i el desenllaç es diu així a terme?
Com es diu? Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà
perquè és la part en què els nusos
En què treballa? o no? Per què?
es desfan, és a dir, es resolen. Què opinen
els xiquets d’ell? Aprenc a fer comentaris
NOTES Per què no
ha anat a l’escola? 11 Redacta un paràgraf per presentar
breument el text de la lectura.
5 Tria la correcta. Què preocupa Agnés Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor
i els xiquets? o l’autora (consulta la font dels textos, al final
A Que ara no hi ha bidell a l’escola. del llibre) i si es tracta d’una narració, una
descripció, etc.
B Que Serafí no ha vingut a treballar.
Jo també escric
perquè Serafí es cure. una persona que està malalta.
10
Solucions 7 RM. • En molt poc de temps tot el món sabia el que ha-
1 Activitat de lectura. via passat. • Hi hagué un silenci total. • Feren moltes telefo-
2 • El pla té èxit ▶ desenllaç. • La mestra anuncia una mala nades.
notícia ▶ plantejament. • Els xiquets duen a terme un pla ▶ nus. 8 3 emocionada. 1 preocupada. 2 estranyada.
3 • Guillem és l’alumne protagonista de la història, com- 9 a 12 RL.
pany de Toni i Mireia i alumne d’Agnés. • Agnés és la tutora
de Toni, Mireia i Guillem. • Toni i Mireia són alumnes d’Agnés Competències
i companys de Guillem.
Aprendre a aprendre. Amb exercicis com els de l’activitat
4 • Serafí. • És bidell d’escola. • Tots l’adoren. • Perquè
està malalt. 11 es pretén que els xiquets aprenguen a revisar els contin-
5 C Que Serafí està malalt. guts, extraure’n informació i expressar-la amb paraules se-
6 Portar-li aire fresc de la muntanya i de la platja per tal que ues. Això els ajuda a ser més conscients del que han aprés i
respire millor, perquè això hauria d’ajudar a curar-li la malaltia a interioritzar-ho.
pulmonar que té.
22
Vocabulari. LA FARMàCIA 1 UNITAT 1
1 Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació?
Propòsits
1 injecció 2 pastilla N’hi ha d’efervescents, de masticables... El prens a cullerades.
• Conéixer el vocabulari relacionat
3 pomada 4 xarop Es punxa amb una xeringa. Es posa sobre la pell.
amb la farmàcia.
2 Completa amb el verb adequat en cada cas. • Comprendre i usar el mecanisme
Un farmacèutic molt amable de la prefixació.
prendre la tensió Ahir el farmacèutic del poble va molt bé la meua
atendre iaia. Després de a la bàscula, la iaia li va demanar si Més recursos
enregistrar li podia perquè es trobava un poc marejada i ho
pesar-se va fer de seguida. I a més va les dades a l’ordinador • Productes de la farmàcia
per tindre-la controlada. Quanta atenció! Aigua oxigenada, alcohol, aspirina,
3 Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és?
bolquers, crema, compreses,
comprimits, cotó en pèl,
Taula llarga des d’on s’atén els clients. expositor / taulell
Part coberta de vidres que dóna al carrer. aparador / estanteria
esparadrap, gasa, inhalador,
mercromina, pomada, pinces,
protector labial, raspall de dents,
FORMACIÓ DE PARAULES: LA PREFIxACIÓ tampons, termòmetre, tiretes,
La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula vitamines, xeringa, xampú, xarop,
per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre. xupló.
desatendre) i els que indiquen situació, tant en l’espai com en el temps (subaquàtic, prehistòric).
NOTES
4 Copia substituint les paraules destacades per contraris formats amb els prefixos proposats.
En espera...
im-
des- El malalt estava molt animat. Segons les últimes
proves era possible curar-se! Els resultats deien el
anti-
que havia assegurat el metge que passaria amb aquell
contra-
UTILITZA EL DICCIONARI
5 Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix?
1 extramurs 3 interposar ‘entre’ ‘per davall de’

2 preindustrial 4 subíndex ‘fora’ ‘abans de’
11
Suggeriments didàctics 2 Ahir el farmacèutic del poble va atendre molt bé la meua

Recordeu als alumnes que el prefix in- de paraules com incre- iaia. Després de pesar-se a la bàscula, la iaia li va demanar si li
ïble adopta la forma im- en paraules que comencen amb p. podia prendre la tensió perquè es trobava un poc marejada i
Així, el contrari de prudent és imprudent. Demaneu que paren ho va fer de seguida. I a més va enregistrar les dades a l’ordi-
atenció a l’hora d’escriure aquests prefixos segons el cas. D’al- nador per tindre-la controlada. Quanta atenció!
tra banda, aprofiteu que heu tractat el vocabulari de la farmà- 3 • taulell. • aparador.
cia per a comentar que el prefix anti- està present en paraules 4 Desanimat, impossible, contradeien, antinatural.
que es refereixen a propietats de medicaments: anticonceptiu, 5 1 ‘fora’. 2 ‘abans de’. 3 ‘entre’. 4 ‘per davall de’.
antidepressiu, antihistamínic, antiinflamatori, antipirètic…
Competències
Solucions
Aprendre a aprendre. Inculqueu en els alumnes el costum
1 1 Es punxa amb una xeringa. 2 N’hi ha d’efervescents,
d’usar el diccionari, tal com es proposa en l’activitat 5. Re-
de masticables… 3 Es posa sobre la pell. 4 El prens a culle-
calqueu que és una eina molt útil per a resoldre dubtes i
rades.
aprendre paraules noves.
23
Gramàtica. EL GRUP NOMINAL
Propòsits Tria.
Tria. Quins
Quins grups
grups tenen
tenen un
un substantiu?
substantiu?
Saps
• Saber què és un grup nominal reconéixer AA ells
ells van
van cantar
cantar C aquesta
C aquesta jaqueta
jaqueta verda
verda EE ma
ma mare
mare
i les parts que el componen. els substantius B els
B els tres
tres amics
amics D molt
D molt fàcilment
fàcilment FF pocs
pocs diners
diners
dins d’un grup?
• Distingir els diferents tipus de Comprovem-ho! Copia
Copia els
els substantius
substantius dels
dels grups
grups triats
triats en
en l’activitat
l’activitat anterior.
anterior.
determinants (articles,
demostratius, possessius,
numerals i indefinits).
El grup nominal
Previsió de dificultats El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu formen un
grup nominal. Per exemple, la meua llibreta nova és un grup nominal.
• Valoreu si en l’explicació del grup Els grups nominals poden estar formats per una sola paraula (Miquel) o per
nominal convé equiparar les diverses (aquell cotxe roig; les tres muntanyes). La paraula més important
paraules nom i substantiu, que del grup nominal és el substantiu.
normalment s’usen com a

Grup nominal Funcions de les paraules del grup nominal
sinònims. Recordeu-los que el
substantiu designa un ésser animat Els grups nominals estan formats per diverses classes de paraules: subs-
tantius, adjectius, articles, demostratius... Cada una d’aquestes paraules hi
o una cosa. Escriviu en la pissarra Det. Nucli Compl. realitza una funció determinada.
els grups inacabats Aquell…, El substantiu fa la funció de nucli del grup nominal.
aquell cotxe roig
El primer…, La meua…, i feu-los Els articles (el, la, els, les) són paraules que van davant del substantiu i
la casa de la iaia
vore que falta esmentar «la cosa», concreten i delimiten el seu significat. La seua funció dins del grup nomi-
nal és la de determinants.
és a dir, el substantiu o nom. Altres paraules que poden fer de determinants quan van davant del subs-
• És normal que els alumnes tantiu són els demostratius (aquest, aquells...), els possessius (meua,
vostre...), els numerals (primer, quatre...) i els indefinits (alguna, pocs...).
confonguen i no retinguen en la
Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats del substan-
memòria les diverses paraules que tiu que acompanyen i que, per tant, en complementen el significat; per
s’agrupen dins dels determinants. això diem que fan la funció de complement. Els adjectius funcionen com
En les unitats que segueixen a complements tant si van davant com darrere del substantiu.
També pot fer la funció de complement un grup nominal precedit de
tractarem aquestes categories preposició (a, de, en...). Exemple: la casa de Pau.
una a una.
1 Respon.
Al voltant de quina classe de paraula es formen els grups nominals?

Quina funció fan els substantius en un grup nominal?
I els adjectius?
Quines paraules poden fer de determinants en un grup nominal?
12
Suggeriments didàctics Solucions

Si ho trobeu convenient, repasseu el concepte de substantiu Activitat de coneixements previs. B els tres amics.
en contrast amb el de verb i el d’adjectiu. Convé que acareu C aquesta jaqueta verda. E ma mare. F pocs diners.
l’explicació dels membres d’un grup nominal des de les funci- 1 • Del substantiu. • De nucli. De complement. • Els articles,
ons (determinant, nucli i complement) i que després poseu un
els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.
exemple per a cada possibilitat, és a dir, segons que el deter-
2 Aina és la meua millor amiga. Viu en una casa antiga
minant siga un article, un demostratiu, un numeral o bé un in-
definit, i segons que el complement siga un adjectiu o un grup amb jardí en una zona residencial fantàstica. La seua afició
nominal precedit de preposició. Així els alumnes memoritza- preferida és passejar per la muntanya i collir plantes de totes
ran fàcilment l’estructura del grup nominal, i després els resul- les classes. I és que vol preparar un llibre sobre les herbes
tarà més senzill reconéixer cada tipus de paraules que pot re- medicinals de la comarca. Que interessant, no trobes?
alitzar aquestes funcions. Quan analitzen grups nominals, re- 3 Aquests dos cadells. Alguns caramels de llima. El teu
cordeu-los que els possessius tònics porten l’article (el meu). rellotge de polsera nou.
24
1 UNITAT 1
22 Subratlla
Subratlla els
els grups
grups nominals
nominals del
del text
text següent
següent ii encercla’n
encercla’n els
els nuclis.
nuclis.
NOTES
Un
Un llibre
llibre interessant
interessant
Aina
Aina és
és la
la meua
meua millor
millor amiga.
amiga. Viu
Viu enen una
una casa
casa antiga
antiga ambamb jardí
jardí
en
en una
una zona
zona residencial
residencial fantàstica.
fantàstica. LaLa seua
seua afició
afició preferida
preferida
és
és passejar
passejar per
per la
la muntanya
muntanya ii collir
collir plantes
plantes de
de totes
totes les
les classes.
classes.
II és
és que
que vol
vol preparar
preparar un
un llibre
llibre sobre
sobre les
les herbes
herbes medicinals
medicinals
de
de la
la comarca.
comarca. QueQue interessant,
interessant, no no trobes?
trobes?
33 Ordena
Ordena les
les paraules
paraules ii forma
forma grups
grups nominals
nominals que
que tinguen
tinguen com
com aa nucli
nucli el
el substantiu
substantiu
corresponent
corresponent aa cada
cada imatge.
imatge.
alguns
alguns de
de nou
nou
dos
dos de
de
aquests
aquests llima
llima teu
teu el
el
polsera
polsera
44 Analitza
Analitza els
els grups
grups nominals
nominals següents
següents seguint
seguint l’exemple.
l’exemple.
Les
Les cadires
cadires de
de fusta.
fusta. La
La nostra
nostra amiga
amiga anglesa.
anglesa. Alguns
Alguns aliments
aliments saludables.
saludables.
Aquell
Aquell xarop
xarop per
per aa la
la tos.
tos. Els
Els tres
tres abrics
abrics nous
nous de
de pell.
pell. Un
Un bon
bon plat
plat d’ensalada.
d’ensalada.
Exemple
Exemple Les
Les cadires
cadires de
de fusta.
fusta.
Det.
Det. N.
N. Compl.
Compl.
55 Llig
Llig l’afirmació
l’afirmació següent
següent ii aporta
aporta exemples
exemples que
que demostren
demostren que
que és
és certa.
certa.
En
En un
un grup
grup nominal,
nominal, les
les paraules
paraules que
que funcionen
funcionen com
com aa determinants
determinants ii
els
els adjectius
adjectius que
que funcionen
funcionen com
com aa complements
complements concorden
concorden en
en gènere
gènere
ii nombre
nombre amb
amb el
el substantiu
substantiu que
que fa
fa de
de nucli.
nucli.
ELABORA EL TEU RESUM
Què és un grup nominal? Un grup nominal és un agrupades al voltant

d’un
Quina paraula és la més important El és la paraula més important del grup nominal i fa
del grup nominal? Quina funció fa? la funció de
Quines altres paraules poden formar part Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup
d’un grup nominal? Quines funcions fan? nominal: . Algunes, com ara , fan la funció de
, i d’altres, com ara , fan la funció de
13
Resum. Un grup nominal és un conjunt de paraules agrupa-

4 • Aquell xarop per a la tos.
des al voltant d’un substantiu. El substantiu és la paraula més
Det. N. Compl.
important del grup nominal i fa la funció de nucli. Hi ha altres
• La nostra amiga anglesa.
paraules que poden formar part d’un grup nominal: adjec-
Det Det N. Compl.
tius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles,
• Els tres abrics nous de pell.
els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits,
Det. Det. N. Compl. Compl.
fan la funció de determinants, i d’altres, com ara els adjectius
• Alguns aliments saludables.
o els grups nominals precedits de preposició, fan la funció de
Det. N. Compl.
complement.
• Un bon plat d’ensalada.
Det. Compl. N. Compl.
Competències
5 RM. En el grup nominal El gos pelut, on gos és el substan-
tiu, l’article el i l’adjectiu pelut són masculins i estan en singular, Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen
igual que el substantiu. En La gossa peluda, l’article la i l’adjec- a repassar el que han aprés. El resum és una tècnica molt útil
tiu peluda són femenins i estan en singular, igual que gossa. per a relacionar els continguts i recordar-los millor.
25
Ortografia. L’úS DE LES MAjúSCULES
Propòsits Tria. Quines paraules s’escriuen amb majúscula inicial?

Resol l’activitat
• Saber en quins casos hem d’usar i comprova quantes A Els noms propis de persones, animals, llocs...
coses saps sobre B Els noms dels mesos i dels dies de la setmana.
la lletra majúscula.
l’ús de les C La primera paraula després d’una coma.
• Repassar l’ús dels diferents signes majúscules. D La primera paraula d’un text.
de puntuació. E La primera paraula després d’un punt.
• És possible que alguns alumnes La lletra inicial d’una paraula s’escriu amb majúscula en els casos
escriguen el nom dels mesos amb següents:
majúscula, per imitació de l’anglés Al principi d’un text.
o del castellà. Si ho detecteu, Després de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe
d’interrogació (?), el signe d’admiració (!), etc. Exemple: Saps
recordeu-los que en valencià on viu el meu amic? Viu en un poble a la vora de la mar.
sempre els escrivim amb En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
minúscula, llevat que vagen Exemple: Diana, Lex, Vilamarxant.
després d’un punt o al En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc.

Exemple: El gat amb botes, L’edat de gel, La xata merenguera.
començament d’una oració.
1 Fixa’t en les paraules amb majúscula inicial i copia. Després

de quins signes de puntuació s’escriu majúscula?
Quanta comèdia!
Dissabte, els pares van dur el meu germà a cal metge.
Tenia de tot: mal de cap, mal de panxa, picor de gola... Però sabeu
què va dir el metge? Que eren tot romanços! El meu germà
només feia comèdia per no haver d’anar de compres amb
els pares. Quina barra!
Després de punt (.). Després de signe d’interrogació (?).

Després de coma (,). Després de signe d’admiració (!).
Després de dos punts (:). Després de punts suspensius (...).
2 Escriu.
El títol de l’últim llibre que has llegit i el nom de l’autor o l’autora.

El títol de la teua pel·lícula preferida i el nom del protagonista.
El títol de la teua cançó preferida i el nom del grup que la canta.
14

Recordeu als alumnes que les lletres majúscules obeeixen Activitats de coneixements previs. A Els noms propis de
les normes d’accentuació, igual que les minúscules; per tant, persones, animals, llocs… D La primera paraula d’un text.
han de dur accent o dièresi quan pertoque. E La primera paraula després d’un punt.
En l’activitat 4, si ho trobeu convenient, comenteu-los que 1 • Després de punt (.). • Després de signe d’interrogació
els substantius Lluna, Sol o Terra s’escriuen amb majúscula (?). • Després de signe d’admiració (!). • Després de punts
quan s’usen com a noms propis, perquè són noms d’astres. suspensius (…).
En canvi, fora de contextos astronòmics, escrivim sol i lluna 2 RL.
en minúscula, perquè els usem com a substantius comuns. 3 • Al carrer dels Tarongers abans hi havia molts camps
Per exemple, en expressions com «prendre el sol» o «estar a de tarongers. (Tarongers és un nom propi de lloc i tarongers
la lluna». és un substantiu comú). • El ferrer del meu poble té per cog-
En la secció Aprén com s’escriu es treballa l’adverbi ales- nom Ferrer. (ferrer és un substantiu comú i Ferrer és un nom
hores. Destaqueu que es tracta d’una sola paraula i par- propi de persona). • A la meua gossa li vam posar Lluna per-
leu-los del seu sinònim llavors. què va nàixer una nit de lluna plena. (Lluna és un nom propi
26
1 UNITAT 1
3 Digues quina de les paraules destacades en cada oració s’ha d’escriure amb majúscula
inicial i explica per què. NOTES
Al carrer dels tarongers abans hi havia molts camps de tarongers.
El ferrer del meu poble té per cognom ferrer.
A la meua gossa li vam posar lluna perquè va nàixer una nit de lluna plena.
Els mariners diuen que l’oceà pacífic de pacífic no en té res.
4 Copia aquest anunci escrivint majúscula on calga.
us agrada la intriga?
doncs no us perdeu l’aparició en una platja d’alacant del
«a la llum de la lluna», cadàver de drac, l’estimat gos del
l’última pel·lícula de multimilionari ricard faus, marca l’inici
la directora aramís teri! d’un film apassionant ple d’intrigues.
l’estrena serà demà divendres al cine d’estiu «llumsdor». no hi falteu!
5 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en l’ús de les majúscules.

Un llibre molt natural
Ahir, en el programa «Personatges singulars» de la televisió local
de Benipou, el periodista Miquel Pla va fer una entrevista a la doctora
Marina Serrell. La coneixeu? És molt famosa pel llibre «Remeis del món»,
un recull dels mètodes naturals que utilitzen per a curar diverses
malalties alguns pobles d’Àsia, Àfrica, Amèrica... Si teniu ocasió, llegiu-lo.
De segur que no us deixa indiferents.
El vaig vore Digues quina paraula està ben escrita.

i aleshores em A alhesores B ahlesores C alesores D aleshores
va dir...
ordenades en majúscula i en minúscula.
aleshores
E H O U S V A S R L E F
En aquell moment, en aquell
temps. Escriu una oració en què utilitzes la paraula aleshores.
15
d’animal i lluna és un substantiu comú). • Els mariners diuen Competències

que l’oceà Pacífic de pacífic no en té res. (Pacífic és un
Consciència i expressió cultural. A propòsit de l’activitat
nom propi de lloc i pacífic és un adjectiu).
2, valoreu en els alumnes l’interés per participar en la vida
4 Us agrada la intriga? Doncs no us perdeu «A la llum de la
cultural i deixeu que comenten els seus gustos musicals, lite-
lluna», l’última pel·lícula de la directora Aramís Teri! L’aparició
raris i fílmics.
en una platja d’Alacant del cadàver de Drac, l’estimat gos del
multimilionari Ricard Faus, marca l’inici d’un film apassionant
ple d’intrigues. L’estrena serà demà divendres al cine d’estiu
«Llumsdor». No hi falteu!
5 Activitat de dictat.
Aprén com s’escriu
• D (aleshores).
• ALESHORES / aleshores.
• RL.
27
SABER FER
Propòsits La comparació de dos llocs

• Analitzar els elements que relacionats amb la salut
componen una imatge. Ara descriuràs l’interior de dos llocs semblants comparant-los entre si.
La realització de les activitats que et proposem a continuació et permetrà
• Aprendre a descriure un lloc. planificar bé la redacció del teu text per tal que pugues resoldre aquesta
tasca final amb èxit.
• Fer comparacions.
• Treballar en equip. Prepara el teu treball
1 Observa les imatges i respon per a cada una.
Més recursos A B
• Vocabulari de l’establiment
farmacèutic
Albarel, aparador, bàscula, bata,
caixa registradora, calaixera,
datàfon, estand, estanteria,
expositor, farmacèutic, fàrmac,
flascó, medecina, medicament,
rebotiga, recepta, taulell.
Quin tipus d’establiment és? Com ho saps?
Què hi ha en primer pla, és a dir, davant de tot? I al fons?
Té un aspecte antic o modern? En què es nota?
2 Assenyala com es distribueixen els elements en cada imatge.
A LA DRETA AL CENTRE A L’ESQUERRA
IMATGE A
IMATGE B
3 Digues a quina imatge correspon cada afirmació.

Com són els mobles?
Els mobles són metàl·lics.
Els mobles són de color fosc.
Els mobles són de fusta.
Els mobles són blancs i verds.
16
Desenvolupament de la competència a traure tot el suc possible al dibuix. A més, podeu fer-los re-
en comunicació lingüística flexionar sobre els diferents materials que han predominat en
cada etapa de la història (antigament la fusta, el vidre i el me-
En aquest apartat els alumnes potenciaran la capacitat tall; en l’actualitat el plàstic) i deixar que s’aventuren a dir qui-
d’anàlisi i de descripció d’una imatge, i practicaran el voca- na època representa cada dibuix.
bulari sobre la farmàcia i la salut que han vist al llarg de la uni-
En l’activitat 4, raoneu que l’expressió «tindre en comú» és
tat. Raoneu sobre l’objectiu de l’activitat per mitjà de la defi-
sinònima de coincidir, i s’usa molt amb les persones quan
nició de comparar: ‘Examinar dos o més persones o coses
parlem de gustos o situacions iguals. Animeu-los, escrivint-lo
per a descobrir la relació que hi ha entre elles, per a determi- en la pissarra, a usar també aquest verb i altres verbs o ex-
nar-ne les semblances o les diferències’. pressions similars, com ara semblar-se, paréixer-se, ser simi-
En l’activitat 3, els alumnes han de fixar-se en la superfície lar o paregut… Igualment, podeu comentar-los que diferen-
dels objectes. Tracteu que es fixen i anomenen els matisos i ciar-se té com a sinònim diferir.
les tonalitats dels colors (verd pastel, color terrós…; brillant o En l’activitat 5, parleu amb els alumnes sobre la utilitat de
lluent, mat…), i que imaginen com deuen ser les textures dels cada manera d’abordar la descripció. La primera podria
objectes (aspre, llis, rugós…) D’aquesta manera els motiveu constituir el passatge d’un conte, que descriu com un lloc ha
28
1
7 UNITAT 1
Elabora el teu guió NOTES
4 Compara les respostes que has donat en les activitats
anteriors, fixa-t’hi bé i contesta.
Què tenen en comú els dos establiments?
En quins aspectes es diferencien?
5 Tria una d’aquestes maneres d’ordenar la comparació

de dos llocs.
DELS ELEMENTS De primer es parla dels elements que

COMUNS A LES tenen en comú els dos llocs i després
DIFERÈNCIES s’explica en quins aspectes es
diferencien.
COMPARACIÓ Es parteix d’un dels llocs i es descriuen

ELEMENT A els elements un a un comparant-los amb
ELEMENT els corresponents de l’altre lloc, si és que
n’hi ha.
6 Redacta el teu text seguint les indicacions següents.

– Comença dient quin tipus d’establiment representen
les dues imatges.
– Compara els dos llocs a partir de les respostes que has donat
en l’activitat 4 i seguint l’ordre per a fer la comparació que has
triat en l’activitat 5.
– Utilitza paraules i expressions que servisquen per a establir
comparacions (tan... com..., més... que..., menys... que...,
... en canvi..., ... per contra...) i d’altres que indiquen
la localització dels elements (davant, al fons, a la dreta,
a l’esquerra...).
7 TREBALL COOPERATIU. Intercanvia el teu text amb el d’un altre

company o companya i corregeix-lo atenent a aquests aspectes.
– Que hi ha reflectides tant les semblances com les diferències
principals entre els dos llocs.
– Que la comparació està organitzada d’una manera lògica seguint
l’esquema triat.
– Que s’han usat de manera adequada paraules i expressions
comparatives i que el text és correcte ortogràficament.
17
canviat al llarg de la història; la segona pot ser adequada per d’acord amb tres aspectes. Digueu-los que hi esmenten tant
a redactar una llista de característiques diferents i debatre els punts que cal millorar com els que destaquen per estar
sobre els avantatges de les unes sobre les altres (per exem- ben fets. Aquest exercici facilitarà l’aprenentatge dels qui va-
ple, els flascons de vidre davant dels de plàstic, la caixa re- loren i dels qui són valorats.
gistradora manual davant de l’ordinador, etc.).
En l’activitat 6, podeu aprofitar per a parlar de les diferènci- Solucions
es entre una farmàcia, una parafarmàcia i una herboristeria
1 a 7 RL.
segons els productes que s’hi venen. En el llibre, aquesta ac-
tivitat està acompanyada per la icona d’una carpeta, fet que
Competències
indica que l’alumne ha d’incloure en el dossier d’aprenentat-
ge personal la redacció que es demana, així com les correc- Competència matemàtica, científica i tecnològica. En
cions corresponents, a fi de tindre-les en compte per a millo- l’activitat 2, els alumnes analitzen la distribució dels ele-
rar la seua redacció. ments en la imatge atenent la tridimensionalitat: en primer
TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 7, es demana que pla, davant de tot; en segon pla, just darrere; i al fons, darre-
el treball de cada alumne siga avaluat per un company re del tot.
29
Literatura. ELS VERSOS: MESURA I TIPUS
Propòsits Floreta blanca

• Recordar què és un vers. Floreta blanca Floreta blanca
de gessamí, de gessamí,
• Aprendre a mesurar els versos floreta nua, dorms i somies
d’un poema. qui t’ha collit? damunt el pit
Blanca estreleta de l’estimada?
• Distingir entre versos d’art menor la de cinc pics, Oh, dolç jardí,
i versos d’art major. entre colomes floreta blanca
t’han fet el llit. de gessamí.
pics: puntes.
Previsió de dificultats colomes: tipus de
carLes saLvador
planta.
• El comptatge de síl·labes d’un vers
pot presentar als alumnes alguna
Els textos poètics són textos literaris escrits generalment en vers.
dificultat. Ells estan acostumats Un vers és cada una de les línies en què es divideix un poema.
a comptar les síl·labes sense Els versos estan formats per un determinat nombre de síl·labes.
tindre en compte fenòmens La mesura d’un vers és el nombre total de síl·labes que té.
En valencià, per mesurar els versos, es compta fins a l’última
com la sinalefa o l’elisió. Per això, síl·laba tònica de cada vers.
insistiu-los que es fixen en el final Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art major
de cada paraula. A més, (de més de huit síl·labes) o d’art menor (de huit síl·labes o menys).
recordeu-los que si la darrera
síl·laba del vers és àtona,
no es compta.
1 Mesura els quatre primers versos del poema i tria
la resposta correcta.
Tenen el mateix nombre de síl·labes? Sí. / No.
Quantes síl·labes tenen? 5 síl·labes. / 4 síl·labes.
Quin tipus de versos són? D’art major. / D’art menor.
2 Observa què pot passar quan una paraula d’un vers acaba
en vocal i la següent comença en vocal o h i digues quin cas
es produeix en el poema Floreta blanca.
Si les dues vocals en contacte Si només es pronuncia una de

es pronuncien en una sola síl·laba, les vocals en contacte, es produeix
es produeix una sinalefa. una elisió.
La llu na in vi si ble Un di a amb boi ri na
1 2 3 4 5 1 2 3 4 5
→
sinalefa →
elisió
18
Suggeriments didàctics perquè hi pot haver variacions en les lletres. Recordeu-los, si

cal, els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona.
Demaneu als alumnes que lligen el poema Floreta blanca en
silenci. Després, dos d’ells poden llegir-lo en veu alta, cada
un una estrofa. En acabant, deixeu que diguen què els ha
Solucions
paregut. Comenteu-los que el gessamí és una planta olorosa 1 • Tenen el mateix nombre de síl·labes? ▶ Sí. • Quantes
que s’usa en perfumeria; i que l’autor del poema, Carles Sal- síl·labes tenen? ▶ 4 síl·labes. • Quin tipus de versos són? ▶
vador, va ser un important poeta i gramàtic valencià. D’art menor.
Aviseu els alumnes que dedicareu la sessió a parlar de la for- 2 Es produeix una sinalefa en el vers 5: Blanca estreleta.
ma especial en què les paraules es disposen en els poemes. 3 1. Primer vers: 9 síl·labes. Segon vers: 3 síl·labes. Tercer
Abans de llegir l’apartat teòric, sondegeu què saben ells so- vers: 6 síl·labes Quart vers: 9 síl·labes. Cinqué vers: 3 síl·
bre les característiques de la poesia (estrofes, versos, rima…). labes. Sisé vers: 6 síl·labes. 2. Sinalefa: Dorm la nit, oculta
La investigació que es proposa en l’activitat 4 farà millorar entre la boira. Elisió: Dorm la nit i guarda a la memòria. 3.
l’actitud crítica i reflexiva dels alumnes a l’hora de valorar infor- Versos d’art major: primer i quart. Versos d’art menor: segon,
mació. Demaneu-los que contrasten diverses pàgines web, tercer, cinqué i sisé.
30
1 UNITAT 1
33 Fes
Fes les
les activitats
activitats proposades
proposades sobre
sobre el
el poema
poema següent.
següent.
NOTES
Dorm
Dorm la
la nit
nit
Dorm
Dorm la la nit,
nit, oculta
oculta entre
entre la
la boira;
boira; 1. Mesura cada un dels versos.
els
els estels
estels 2. Encercla la sinalefa i l’elisió que
no
no deixen
deixen de de brillar.
brillar. hi ha.
Dorm
Dorm la la nit
nit ii guarda
guarda aa la
la memòria
memòria
3. Classifica els versos segons que
els
els secrets
secrets siguen d’art major o d’art menor.
d’un
d’un cel
cel il·luminat.
il·luminat.
LLLuïsa
Luïsa M
March
arch
44 ARA
ARA EXPLORA
EXPLORA TU.
TU. Llig
Llig la
la informació
següent. Després,
Després, digues
digues quina
quina de
de les
les cançons
cançons
populars
populars proposades
proposades té
té en
en els
els primers
primers versos
versos el
el ritme
ritme indicat
indicat en
en el
el quadre
quadre del
del costat.
costat.
Un
Un dels
dels procediments
procediments més més utilitzats
utilitzats pels
pels poetes
poetes per
per aa crear
crear ritme
ritme consisteix
consisteix aa combinar
combinar
les
les síl·labes
síl·labes tòniques
tòniques ii àtones
àtones dede les
les paraules
paraules d’una
d’una manera
manera determinada.
determinada.
Exemple
Exemple Quan
Quan es gi ten
es gi ten de nit, ja
de nit, ja fa
fa titi ga
ga des,
des,
11 22 33 44 55 66 77 88 99 10
10
les
les ciu
ciu tats
tats fan
fan pu
pu dor
dor de
de ga
ga so
so lili na.
na.
11 22 33 44 55 66 77 88 99 10
10
Aquesta
Aquesta tècnica
tècnica també
també és
és molt
molt usada
usada per
per aa crear
crear les
les lletres
lletres de
de les
les cançons.
cançons. Fixa-t’hi
Fixa-t’hi ii ho
ho voràs!
voràs!
CANÇONS
CANÇONS POPULARS
POPULARS
La lluna,
La lluna, la
la pruna
pruna La xata
La xata merenguera
merenguera Vers 1 1 2 3 4 5 6 7
La panderola
La panderola Cada dia
Cada dia al
al dematí
dematí Vers 2 1 2 3 4 5 6 7
55 Escriu
Escriu el
el ritme
ritme dels
dels dos
dos primers
primers versos
versos d’una
d’una de
de les
les altres
altres cançons
cançons populars.
populars.
6 Tria els versos que corresponga per fer el poema que se’t demana.
Tin en compte les sinalefes i les elisions.
a de misteris,
La mar, amig
El poema ha de
ser de quatre versos, Una mar plena d’espuma
,
un dels quals ha de ser d’art Les onades, una a una
major, dos de 7 síl·labes i de records.
i un de 4. m’han portat mil bocinets del teu
nom.
jo mai t’oblidaré.
19
tat 6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb el llenguatge

4 La cançó és Cada dia al dematí: Cada dia al dematí, /
literari i a desenvolupar la seua creativitat.
canta el gall: quiquiriquic.
5 RM. El ritme de La lluna, la pruna és 1 2 3 4 5: La lluna,
la pruna / vestida de dol / sa mare la crida / son pare no vol.
Altres activitats
6 Una mar plena d’espuma / i de records. / Les onades, PER A AMPLIAR
una a una, / m’han portat mil bocinets del teu nom. • Inventar un poema. Proposeu als alumnes que inventen
un poema sobre un lloc bonic del seu poble, ciutat o co-
Competències marca. Deixeu que ells mateixos trien el nombre d’estrofes
i versos, així com les síl·labes de cada vers. Quan l’hauran
Competència matemàtica, científica i tecnològica. En
escrit, cada alumne pot llegir el seu poema en veu alta a la
l’activitat 3, l’anàlisi de la mètrica del poema per mitjà del
classe, escriure’l en la pissarra i deixar que els companys
comptatge de síl·labes farà conscients els alumnes de la rela-
n’analitzen la mètrica, tal com han fet en les activitats.
ció que hi ha entre la poesia i les matemàtiques.
Consciència i expressió cultural. La composició d’un po-
ema segons una mètrica donada que es proposa en l’activi-
31
ACTIVITATS FINALS
Propòsit 1 RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.
• Repassar i aplicar els coneixements

La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint d’una paraula
adquirits al llarg de la unitat.
S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els casos següents:
Més recursos al d’un text; després de signes que , com ara ; en els
de persones, animals, llocs, etc.; i en els de contes, pel·lícules,
• Paraules amb altres prefixos cançons, etc.
Un vers és en què es divideix un . Si tenen més de huit síl·labes
Infra-: infrahumà, infraestructura,
els versos són d’ ; si en tenen huit o menys són d’ .
infraroig, infrautilitzar, infravalorar.
Im-: imparable, imperdible,
impermeable, impersonal, 2 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.
impopular. El grup nominal

Pre-: preescolar, preestrena,
prefabricat, prenatal, preromà.
Nucli
Re-: recarregar, recaure, refer,
rellegir, reprendre.
Sub-: subcampió, subdesenvolupat,
articles possessius un precedit
subdirector, subestimar, subterrani. de
Super-: superposar, supermercat,
3 Encercla els prefixos d’aquestes paraules i classifica’ls segons què expressen.
superpoblació, superpotència.
extraradi infidel postdata submarí
Tele-: telecadira, teleconferència, antiadherent asimètric intravenós desagraït
teledirigit, teleespectador, televisió.
NEGACIÓ O IDEA CONTRàRIA SITUACIÓ
NOTES 4 Escriu un grup nominal per a cada estructura.

Nucli Determinant + Nucli + Complement
Determinant + Nucli Determinant + Complement + Nucli
5 Explica per què s’ha utilitzat cada una de les majúscules del text següent.
Una pel·lícula genial
L’altre dia vaig anar amb l’oncle Enric al cine. Vam vore
«Dies d’aventura». L’heu vista? És una pel·lícula molt divertida.
Conta les aventures d’una gosseta que es diu Laila que viatja a Egipte
per trobar una poció màgica que cure el seu amo. És genial!
6 Explica com es mesuren les síl·labes d’un vers en valencià.
20
Solucions 3 NEGACIÓ O IDEA CONTRÀRIA ▶ antiadherent, infidel,

1 • La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint asimètric, desagraït. SITUACIÓ ▶ extraradi, postdata, in-
al principi d’una paraula una partícula anomenada prefix. travenós, submarí.
• S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els 4 RM. • Nucli ▶ casa. • Determinant + Nucli ▶ ma casa.
casos següents: al principi d’un text; després de signes que • Determinant + Nucli + Complement ▶ ma casa del poble.
tanquen oracions, com ara el punt (.), el signe d’interrogació • Determinant + Complement + Nucli ▶ l’antiga casa.
(?) o el signe d’admiració (!); en els noms propis de persones, 5 • L’altre → principi del text. • Enric → nom propi. • Vam
animals, llocs, etc.; i en els títols de contes, pel·lícules, can- → després de punt. • Dies → títol d’una obra. • L’heu → des-
çons, etc. • Un vers és cada una de les línies en què es divi- prés de punt. • És → després de signe d’interrogació. • Con-
deix un poema. Si tenen més de huit síl·labes els versos són ta → després de punt. • Laila → nom propi. • Egipte → nom
d’art major; si en tenen huit o menys són d’art menor. propi. • És → després de punt.
2 El grup nominal. Determinants: articles, demostratius, 6 RM. Es compta fins a l’última síl·laba tònica de cada vers,
possessius, numerals, indefinits. Nucli: substantiu. Comple- tenint en compte si hi ha sinalefes o elisions.
ments: adjectius, un grup nominal precedit de preposició.
32
1 UNITAT 1
REPÀS ACUMULATIU
1 Escriu un exemple de cada tipus de paraula. Propòsits

Un substantiu. Un pronom personal. • Repassar i aplicar els coneixements
Un adjectiu. Un article determinat. adquirits en els cursos anteriors.
Un verb. Un determinant que no siga article.
2 Completa amb la grafia que corresponga en cada cas. NOTES

r rr
*ei ca e
** *
En ic
*
to ada co
*
j g
*
taron a
* elat
*
biolo ia
*
a udant
* oc
z s
*
ro er
*
on e
*oològic *
ca a
*
col e
b v
*
con ent
*
om ra
* *
in isi le
*
no etat
*
ca uderia
3 Recorda i explica la diferència entre cada parell de conceptes.
comunicació no verbal comunicació verbal llenguatge literari llenguatge no literari
4 DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.

Jo també vull!
Ahir vaig conéixer el senyor Marcel·lí, un home major que viu
al carrer de les Alfàbegues. Sabeu quina edat té? Quasi cent anys!
Els signes
I té una salut de ferro. Segons ell, tot és gràcies al llibre «Viure sa» de puntuació
de la doctora Cecília Moliner, que dóna un fum de consells per a
Les majúscules
una vida saludable: dur una bona alimentació, fer exercici físic...
Hui mateix aniré a comprar-lo. Jo també vull viure cent anys!
AUTOAVALUACIÓ
Escriu V (verdader) o F (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
1 La paraula furgoneta està formada per prefixació.

2 El substantiu és la paraula més important del grup nominal.
3 Després d’un signe d’admiració (!) s’escriu majúscula.
4 Els textos poètics són els que estan escrits en vers.
5 El demostratiu del grup aquestes caixes fa la funció de complement.
21
Suggeriments didàctics nicació és no verbal. • El llenguatge no literari és el que usem

quan parlem i escrivim normalment. El llenguatge literari és el
Noteu que en el dictat de l’activitat 4 hi ha la icona que indi-
que s’usa en textos que expliquen les coses amb l’objectiu de
ca la conveniència de guardar l’activitat corregida en el dos-
crear bellesa i despertar determinades emocions en el lector.
sier d’aprenentatge de l’alumne.
Solucions Autoavaluació
1 ▶ F. 2 ▶ V. 3 ▶ V. 4 ▶ V. 5 ▶ F.
1 RM. • estoig. • astut. • estendre. • ell. • la. • aquell.
2 • r/rr ▶ rei, carrer, Enric, torrada, cor. • j/g ▶ taronja, ge- Competències
lat, biologia, ajudant, joc. • z/s ▶ roser, onze, zoològic, casa,
colze. • b/v ▶ convent, ombra, invisible, novetat, cabuderia. Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoa-
valuació permeten testar l’assoliment dels continguts més
3 RM. • La comunicació és el procés mitjançant el qual
representatius de la unitat. És l’alumne mateix qui valora si
transmetem i rebem informació. Quan ens comuniquem usant
necessita aclarir alguna qüestió abans de passar avant.
el llenguatge la comunicació és verbal. Quan ens comuniquem
Aquesta pràctica li serà útil al llarg del seu aprenentatge.
d’altres maneres (amb gestos, senyals visuals, sons) la comu-
33
2 Cuidem l’alimentació
• Els aliments.
VOCABULARI
• Formació de paraules: la sufixació.
SABER
GRAMÀTICA • Els demostratius.
ORTOGRAFIA • Repàs d’accentuació.
• Identificar dades concretes

d’una conversa.
COMUNICACIÓ ORAL
• Elaborar l’endevinalla d’una fruita
a partir de la seua descripció.
• Llegir un text breu en veu alta

acompanyant-lo de gestos.
LECTURA
SABER FER • Llegir i comprendre un text:
La funció.
• Escriure la conclusió d’un text sobre

ESCRIPTURA els aliments.
TASCA FINAL • L’explicació oral d’una recepta.
• Interés per cuidar l’alimentació.

• Valoració de l’humor com a eina
per a divertir-se.
• Empatia pels companys que tenen
problemes.
• Curiositat per la gastronomia.
34

• Avaluació de continguts. El joc del saber

MATERIAL D’AULA
Prova de la unitat 2.
Làmina
• Els aliments.
• Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3.
• Programa d’ampliació. Unitat 2. CD Comunicació oral
• Unitat 2: pista 2.
• Projecte del primer trimestre. CD Lectures
Recursos complementaris
• Taller de teatre. ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
• Comprensió lectora.
• Banc de dictats. Quadern de l’alumne
• Fitxes d’ortografia. • Primer trimestre. Unitat 2.
• Anàlisi morfològica. L’essencial de Llengua
Projectes interdisciplinaris Llibre de lectura

• Projecte lingüístic. • Pluja de lletres 6.
• Programa d’educació emocional.
Comprensió lectora 6. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*
* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a l’anterior, ja que després de les vacances els xiquets es troben en
període d’adaptació.
35
Propòsits
2 Cuidem l’alimentació
• Plantejar una endevinalla.
• Llegir un acudit amb l’entonació
adequada.
• Redactar la conclusió d’un text.
Més recursos
• Acudits sobre fruites
– D os grans de raïm estan xarrant
en la nevera, un de color verd i
Escoltar pista 2
l’altre morat. El gra verd li diu al
morat: «Respira!», i el morat li 1 Escolta l’audició i escriu V si és verdader o F si és fals.
contesta al verd «I tu madura!». La clienta compra quatre peces de fruita.
– A
ixò és una poma que cau d’un La fruita que vol comprar la clienta es cultiva a València.
arbre. Les altres pomes de l’arbre El venedor ven aquesta fruita des de fa poc de temps.
comencen a riure i a burlar-se 2 Digues quina d’aquestes fruites correspon a la descripció que en fa la clienta.
de la que ha caigut, i ella respon: Si et cal, torna a escoltar l’audició.
«No rigueu, immadures!»
– Q
uè és una tomaca amb una kiwano pitahaya mangostà pomelo
capa? Supertomaca. I què és un
plàtan amb una capa? Un plàtan
disfressat de Supertomaca.
Parlar
i ha dues taronges en una
– H
fruitera, i una li diu a l’altra: «Quina 3 Descriu una de les fruites anteriors o una altra que t’agrade perquè
els companys l’endevinen.
hora és?» I aquella respon,
espantada: «Ai! Una taronja que – De primer, explica com és per fora (color, gruix de la pell, mida...).
parla!» – Després, digues com és per dins (color, si està o no dividida i com, si té llavors...).
22
Suggeriments didàctics ta per primera vegada? De quina part del món prové la frui-
ta que vol? Quantes peces se n’emporta al final?
Aviseu els xiquets que l’eix temàtic d’aquesta unitat serà
l’alimentació. Feu que es fixen en la imatge inicial i deixeu Per a fer l’activitat 2, reproduïu de nou la pista 2 del CD Co-
que la descriguen. Animeu-los a dir el nom de totes les frui- municació oral. Si ho trobeu convenient, podeu anar apun-
tes i verdures que vegen en la fotografia (bròquil, carxofes, tant en la pissarra cada una de les característiques de la frui-
pimentons, tomaques, cireres…). ta que s’hi descriu, o bé encomanar a un alumne que ho
faça. Així faciliteu la resolució de l’activitat i alhora feu que in-
A l’hora d’abordar l’activitat 1, demaneu als alumnes que
terioritzen un vocabulari que després, en l’activitat 3, po-
lligen les tres afirmacions abans d’escoltar l’audició. Així sa-
den utilitzar ells mateixos en la descripció de la seua fruita.
bran en quins aspectes han de fixar-se. Tot seguit, reprodu-
ïu la pista 2 del CD de Comunicació oral i digueu-los que En l’activitat 4, feu vore als alumnes que els acudits solen
simplement escolten, sense apuntar res. En una segona plantejar situacions absurdes, és a dir, que no tenen sentit.
escolta, poden tractar de resoldre l’activitat. Una vegada Altres dues característiques dels acudits són l’efecte sorpre-
resolta, podeu afegir-hi dificultat preguntant als alumnes sa i els jocs de paraules. Expliqueu que els jocs de paraules
sobre altres detalls de l’audició: On va tastar el client la frui- es basen en el doble sentit d’una paraula o en la utilització
36
UNITAT 2
Llegir
A B NOTES
Un plàtan arriba a una parada Un plàtan arriba a una parada
d’autobús i pregunta: d’autobús i pregunta:
–Perdone, fa molt de temps –Perdone, fa molt de temps
que espera? que espera?
–Jo? Mai! Sempre he sigut poma! –Uns vint minuts –respon una poma.
4 Llig i digues quin dels dos textos és un acudit. Justifica l’elecció.
5 Llig l’acudit en veu alta acompanyant-lo dels gestos i les entonacions

adequades.
Escriure
6 Afig unes línies al text següent que servisquen de conclusió.
Els llegums, les fruites i les verdures són aliments que aporten grans
beneficis a l’organisme i que, per tant, ajuden a mantindre’l sa.
La dieta mediterrània es basa en el consum de verdures, llegums,
fruites, peix i oli d’oliva com a greix essencial.
SABER FER
TASCA FINAL
L’explicació oral d’una recepta
Has vist alguna vegada en la televisió un programa de cuina?
En què consistia?
Quina informació necessites per a poder cuinar un plat?
Quines paraules o expressions serveixen per a indicar l’ordre
en què s’han de fer els passos d’una recepta?
Al final d’aquesta unitat demostraràs que SAPS FER l’explicació
oral de la recepta d’un plat senzill. Abans llegiràs un conte sobre
els perills d’uns mals hàbits alimentaris, treballaràs vocabulari
sobre els aliments i aprendràs algunes coses més sobre el
funcionament del valencià.

23
de paraules que sonen de manera semblant, per a aconse- l’activitat en el dossier d’aprenentatge, tal com s’indica en el
guir un efecte divertit. Si algun alumne coneix algun acudit, llibre de l’alumne amb la icona de la carpeta.
podeu deixar que el conte a la classe i, després, analitzar
entre tots on està l’element còmic (vegeu l’apartat Més re- Solucions
cursos d’aquesta pàgina de la Guia). Si observeu que algun
1 • V. • F. • V.
alumne té vergonya o por de fer el ridícul, podeu plantejar-li
que conte un acudit en què hi haja un diàleg, i així pot acom- 2 Mangostà.
panyar-lo un company. Aplaudiu-los i feliciteu-los després de 3 RL.
la seua actuació, a fi que reben un reforç positiu. 4 A. Perquè la poma respon una cosa distinta del que li
En l’activitat 6, si cal, aconselleu els alumnes sobre el tipus pregunta el plàtan; i fa un joc de paraules entre espera i és
d’informació que pot incloure el paràgraf final. Per exemple, pera.
les quantitats recomanades de cada aliment per setmana, 5 i 6 RL.
els nutrients que ens aporta cada aliment, o els plats en què
solem usar-los. En acabant, cada alumne pot llegir en veu
alta el seu text. Una vegada corregit, convé que guarden
37
Competència lectora. EL CONFLICTE
Propòsits
• Llegir un text narratiu amb una
pronunciació clara i amb
• Reconéixer, en un conte, el
conflicte que cal solucionar i que
fa que l’acció es desenvolupe.
Més recursos
• Guia per a educadors en
la prevenció dels trastorns
del comportament alimentari
http://www.xtec.cat/monografics/
edsalut/anorexia.pdf
NOTES
La funció
Núria i Sofia estaven molt emocionades esperant que Pere, el tu-
tor, pronunciara el nom de la protagonista del musical que l’escola
SABER MÉS representaria al final del trimestre. Tots els anys era el mateix, Grea-
se, però aquest any tenia d’especial que el protagonista masculí era
Generalment, a l’inici dels Miquel, el xicot més guapo de tota l’escola.
contes, els personatges
es troben en una situació
–I l’afortunada és... –Pere va fer una pausa–... Núria!
determinada que han Sofia va felicitar de tot cor la seua amiga.
d’afrontar per intentar –Enhorabona, Núria! Ara hauràs de provar-te el vestit.
superar-la. Aquesta El vestuari cada any era el mateix: aquest era un dels avantatges
situació inicial que fa que
de repetir sempre el mateix musical. Sofia va esperar fora, a la porta
es desenvolupe tota
l’acció és el que
del bany de les xiques, perquè no hi entrara ningú. Al cap d’una
s’anomena conflicte. Els bona estona va eixir Núria.
conflictes poden ser molt –Ei, no m’has ensenyat com et va el vestit! –es va queixar Sofia.
variats: haver de trobar –És que em va perfecte –va dir Núria sense més.
alguna cosa, enfrontar-se
A l’hora del pati, tots amb l’entrepà a la mà feien rogle al costat de
a algun personatge que
vol fer mal la feliç parella protagonista.
al protagonista... –I el teu entrepà? –va preguntar Sofia a Núria.
–Me l’he menjat abans d’entrar a classe.
24
Suggeriments sobre la lectura LECTURA

Com que en el conte hi ha molt de diàleg, podeu plantejar
ABANS DE LLEGIR la lectura en veu alta de la manera següent: assigneu els
Llegiu el quadre que defineix què és un conflicte dins d’una papers de Pere, Sofia, Núria i Miquel a quatre alumnes que
història. Expliqueu-los que sense un conflicte una història no lligen les seues intervencions, mentre que un cinqué alum-
tindria interés, perquè sense cap repte a assolir ni cap pro- ne pot llegir la part del narrador. Recomaneu-los que adop-
blema a solucionar no passaria res d’especial. Expliqueu-los ten un to adequat al que lligen. Per a fer-ho, a més de ser
que en obres de teatre, novel·les, pel·lícules… sempre hi ha conscients de l’acció que ocorre, poden guiar-se pels sig-
conflictes per resoldre. Deixeu que els alumnes parlen de nes de puntuació (exclamacions, interrogacions, punts sus-
pel·lícules que hagen vist recentment i que comenten quin pensius…) ja que aquests donen informació sobre el to de
era el conflicte en cada una i com es resol. veu i els sentiments del personatge que parla.
Tot seguit, demaneu als alumnes que es fixen en el dibuix
DESPRÉS DE LLEGIR
que encapçala la lectura. Deixeu que especulen sobre quin
pot ser el conflicte de la història. Pregunteu-los què diferen- Demaneu a un alumne que explique quin creu que és el con-
cia la xica del centre de la imatge de la resta de personatges. flicte d’aquesta història. Feu que prenguen consciència que
38
2 UNITAT 2
De sobte, Pere va interrompre la conversa.
–Núria, has vist el teu vestit? Ha desaparegut. sanglots: respiracions curtes
–No –va respondre la xiqueta. i sorolloses que es fan quan
Entre tots van passar el matí buscant-lo sense èxit. Al menjador no es plora fort.
es parlava d’una altra cosa. bonegar: renyar, dir a algú
–No dines, Núria? –es va preocupar Sofia. que ha dit o ha fet una cosa
malament.
–No tinc gana.
–No et disgustes, dona, que de segur que trobem el vestit –va dir t’escau: et va bé, és
Sofia per animar-la. adequat per a tu.
L’endemà, la directora va reunir tots els alumnes al saló d’actes. Si
havia sigut una broma, havia arribat massa lluny.
–No ho entenc. Per a què pot voler ningú un vestit passat de
moda? –es preguntava Sofia mentre feia un bon mos a l’entrepà de
pernil–. Hui també t’has menjat l’esmorzar abans d’entrar a classe?
Això són els nervis.
Núria no va dir res. Però al migdia tampoc va dinar i això va des-
pertar totes les alarmes de Sofia.
–Has de menjar alguna cosa.
–No patisques, Sofia. Ja ho has dit tu abans: són tot nervis –va dir
ella mentre s’alçava de taula.
En arribar a classe, de colp li va rodar el cap i va caure a terra. Un
muntó de gent la va envoltar, preocupada per saber què li havia passat.
–Voleu deixar-la respirar! –va cridar Sofia mentre buscava en la
motxilla de Núria alguna cosa per fer-li aire.
De sobte va vore que un tros de tela eixia entre els llibres. El va
estirar, i no podia creure’s el que estava veient: era el vestit de la fun-
ció!
Núria va tornar en si a la infermeria i entre sanglots ho va confes-
sar tot.
–No ho he fet amb cap mala intenció. El vestit m’anava estret i he
pensat que fent una miqueta de règim... A més tenia por que em lle-
vàreu el paper per estar massa grossa.
–No menjar no és fer règim! –la va bonegar la directora.
–Quines animalades que dius! Si el vestit no t’escau, l’arreglem.
De fet, l’any passat el vam haver d’entrar moltíssim perquè la prota-
gonista estava massa prima –va dir Pere.
–I si vols aprimar-te, només has de menjar més fruita i verdura i F ITXER ORTOGRÀFIC
menys llepolies, i fer un poc més d’exercici –li va recomanar Sofia. Escriu una oració amb
En aquell moment va entrar Miquel tot preocupat. cada una d’aquestes
–Què t’ha passat, Núria? Estàs bé? paraules de la lectura.
–Encara que jo pense que Miquel et troba estupenda... –li va dir avantatges
Sofia a l’orella fent-li l’ullet. esmorzar
Núria es va recuperar ràpidament i li van fer un vestit nou. La fun- infermeria
ció va ser tot un èxit; tant, que fins i tot va ser notícia en el diari local.

25
en totes les històries hi ha un conflicte, i que el que fa entre- coratge, paisatge…). Animeu-los a dir-ne algunes i escri-
tinguda una història és, precisament, el procés de resolució viu-les en la pissarra. Sobre esmorzar, convé recalcar la lle-
d’aquest problema. Deixeu que imaginen i comenten desen- tra z i recordar que representa el so s sonora. En infermeria,
llaços alternatius al que han llegit en el conte La funció. cal recordar que comença en una i, ja que hi pot haver al-
El tema del conte és ideal per a portar a col·lació la importàn- guna interferència de la paraula equivalent en castellà.
cia de la cura per a la salut: aconselleu als alumnes que quan
no es troben bé, demanen ajuda als pares, amics o profes- Competències
sors i no prenguen decisions sobre temes que no coneixen,
Competència matemàtica, científica i tecnològica. La
ja que això els pot fer malbé la salut. Parlant amb les perso-
història que es conta en La funció pot aprofitar per a recordar
nes que els volen i que saben més que ells podran trobar
als alumnes que la funció de nutrició, que ja han estudiat en
més fàcilment la solució al seu problema.
l’assignatura de Ciències de la Naturalesa, és necessària per
Detingueu-vos a analitzar amb els alumnes les paraules del al manteniment dels éssers vius. Els humans, com qualsevol
Fitxer ortogràfic. De la paraula avantatge, convé que des- ésser viu, necessitem alimentar-nos per a viure.
taqueu el dígraf tg. Feu-los vore que usem aquesta grafia
en totes les paraules acabades en -atge (aterratge, viatge,
39

Propòsits
1 Localitza en el menor temps possible 7 Digues en quin dels dos dibuixos Núria
• Practicar la lectura selectiva. quantes vegades ix cada nom al llarg confessa entre sanglots.
de la lectura i completa el quadre.
• Valorar la comprensió del conte A B
La funció. Núria Sofia
Vegades que ix
• Sintetitzar en una oració l’argument
Temps que has tardat
del conte.
Comprenc el text
8 Copia. Què significa que Sofia felicita
2 Tria la correcta. Quan sorgeix el conflicte? de tot cor la seua amiga?
NOTES A Quan trien Núria com a protagonista Que la felicita sincerament.
del musical. Que la felicita d’amagades.
B Quan Sofia felicita Núria.
C Quan Núria es prova el vestit i s’adona que Explique i interprete
li va estret.
9 Dels dos problemes que té la
3 Digues quin paper té cada personatge. protagonista, indica quin és un problema
important i digues per què.
A Núria, el vestit li va massa estret.
Sofia Pere
Núria ha deixat de menjar.
10 Explica quina diferència hi ha entre

Núria Miquel el que creu Núria i la realitat.
Ella creu que el vestit

4 Observa i respon.
no li val perquè .
Què li passa? En realitat, passa
Quan li passa? que
Per què li
ha passat?
11 Opina.
Trobes que Núria va actuar bé? Per què?

5 Resumeix les explicacions de Núria a la
infermeria. Per què ha deixat de menjar? Què creus que hauria d’haver fet?
6 Completa les recomanacions que fa Sofia Aprenc a fer comentaris

a Núria per a aprimar-se.
12 Explica en una oració de què tracta
Menjar més i menys , la lectura La funció.
i fer Procura esmentar el conflicte però no revelar
com se soluciona.
26
Solucions 6 Menjar més fruites i verdures i menys llepolies, i fer esport.

1 Activitat de lectura (Núria 13 vegades. Sofia 12 vegades). 7 En el dibuix A.
2 C Quan Núria es prova el vestit i s’adona que li va estret. 8 Que la felicita sincerament.
3 • Sofia és l’amiga de Núria; el seu paper és preocupar-se 9 • Núria ha deixat de menjar → perquè alimentar-se és bà-
per Núria i descobrir que ella amaga el vestit. • Núria és la sic per a viure, i deixar de fer-ho posa en greu perill la salut.
protagonista de la història i del musical. El seu complex físic
10 Ella creu que el vestit no li val perquè està grossa. En re-
i les seues conseqüències són el conflicte de la història.
alitat, passa que l’any anterior entraren el vestit perquè la
• Pere és el tutor de Núria; anuncia que ella serà la protago-
protagonista estava molt prima.
nista del musical. • Miquel és el xic més guapo de l’escola,
protagonista del musical. El seu paper és secundari. 11 RM. • No va actuar bé, perquè mentí a tot el món i posà
4 • S’ha marejat i ha caigut. • En arribar a classe. • Perquè en perill la seua salut. • Hauria d’haver confiat en el professor
fa més d’un dia que no ha menjat res. i en els seus pares i haver parlat amb ells per a solucionar el
5 RM. Pensava que així s’aprimaria i podria dur el vestit. Te- problema del vestit.
nia por que li llevaren el paper de protagonista del ball. 12 RL.
40
Vocabulari. ELS ALIMENTS 2
7 UNITAT 2
1 Digues quin tipus d’aliment ha comprat cada un i posa’n un exemple.
C
Propòsits
TIPUS A Quan arribe a casa
L’he de menjar • Aprendre vocabulari dels aliments.
D’ALIMENTS prompte, si no es farà només he de calfar-lo
malbé. i menjar-me’l. • Comprendre i usar el mecanisme
precuinat
fresc D de la sufixació.
B
congelat He de procurar L’he de
refrigerat conservar-lo per davall posar de seguida
a la nevera.
de zero graus.
• En alguns casos, la creació
2 Explica en què es diferencien un bric d’una capsa i una malla d’una bossa. de paraules amb sufixos comporta
canvis ortogràfics
3 Escriu el nom d’un aliment per a cada qualitat. (dolç-dolcesa; tros-trossejar;
dolç saludable greixós picant coratge-coratjós…). Demaneu
als alumnes que hi estiguen atents.
FORMACIÓ DE PARAULES: LA SUFIxACIÓ

NOTES
La sufixació consisteix a afegir una partícula anomenada sufix al final d’una paraula
per formar-ne una altra. Exemple: dolç + -or → dolçor.
La majoria de sufixos aporten un significat nou a la paraula a la qual s’afigen i, moltes vegades,
fins i tot fan que canvie de classe. Exemple: dolç (adjectiu) → dolçor (substantiu).
4 Localitza en les activitats anteriors dues paraules amb sufix i encercla’l.
5 Forma paraules derivades d’aquestes amb els sufixos proposats.
-ejar -ança gota esperar dèbil capritx

SUFIXOS
-ment -ós calor assegurar clar amable
6 Digues quina classe de paraula (substantiu, verb, adjectiu...) és cada paraula d’origen
i cada paraula resultant de l’activitat anterior.
7 Busca aquestes paraules en el diccionari i digues quin significat aporta el sufix -era.
tomaquera carxofera esparreguera fesolera
27
Suggeriments didàctics gurar (verb), assegurança (substantiu), dèbil (adjectiu), dè-

bilment (adverbi), clar (adjectiu), clarejar (verb), clarament
Feu vore als alumnes que per a formar adverbis amb el sufix
(adverbi), capritx (substantiu), capritxós (adjectiu), amable
-ment, agafem sempre la forma femenina de l’adjectiu: cla-
(adjectiu), amablement (adverbi).
rament, dolçament, obertament, estupendament, etc.
7 RM. Significa ‘planta que dóna el fruit de’.
Solucions
Competències
1 A fresc. B congelat. C precuinat. D refrigerat.
2 i 3 RL.
l’activitat 1, els alumnes desenvolupen la competència ci-
4 Saludable, greixós. entífica aprenent o recordant els distints mètodes de conser-
5 • gota, gotejar. • calor, calorós. • esperar, esperança. vació d’aliments que existeixen. Podeu proposar-los que di-
• assegurar, assegurança. • dèbil, dèbilment. • clar, clarejar, guen aliments o plats que típicament es conserven amb
clarament. • capritx, capritxós. • amable, amablement. cada un (congelem els gelats, refrigerem els iogurts, etc.).
6 gota (substantiu), gotejar (verb), calor (substantiu), calo-
rós (adjectiu), esperar (verb), esperança (substantiu), asse-
41
Gramàtica. ELS DEMOSTRATIUS
Propòsits Copia
Copia els
els grups
grups que
que tenen
tenen algun
algun demostratiu
demostratiu ii encercla’l.
encercla’l.
Recordes què
• Saber què són i per a què és un demostratiu? aqueixos daus
aqueixos daus aquella casa
aquella casa el teu
el teu veí
veí
serveixen els demostratius. Resol l’activitat deu
deu avions
avions moltes
moltes botes
botes aqueixa
aqueixa xica
xica
proposada aquest
aquest barri
barri aquestes
aquestes flors
flors aquells
aquells gots
gots
i comprova-ho!
Més recursos
•
Oracions per a completar
amb demostratius Els demostratius
– Amb […] caixa que tinc ací, […] Algunes paraules assenyalen els éssers o els objectes i indiquen la distància
que hi ha entre aquests i la persona que parla: aquesta vaca, aquells xi-
que tens al costat i […] que hi ha
quets, aqueix triangle... Aquestes paraules són els demostratius.
al racó, en tenim prou per a
carregar tots els llibres. Formes dels demostratius
– M’ha fet molta gràcia […] Els demostratius varien en gènere i en nombre i es classifiquen en tres grans
comentari que acabes de fer. grups segons la distància que indiquen.
– A pesar dels anys que havien
SINGULAR PLURAL
passat, no havia oblidat […] dia.
MASCULí FEMENí MASCULí FEMENí
– […] arracades em paren bé? […]
que dus tu m’agraden més. PROXIMITAT aquest / este aquesta / esta aquests / estos aquestes / estes
– […] illa que es veu en l’horitzó és DISTÀNCIA MITJANA aqueix / eixe aqueixa / eixa aqueixos / eixos aqueixes / eixes
Eivissa. LLUNyANIA aquell aquella aquells aquelles
– […] matí m’he dutxat amb aigua

freda. Funcions dels demostratius
– […] llibre que tens l’ha llegit Els demostratius poden realitzar diverses funcions dins del grup nominal.
el meu germà. Davant del substantiu fan la funció de determinant. Exemple: aquest niu.
Darrere del substantiu fan la funció de complement. Exemple: el dia
aquell.
Si van en el lloc del substantiu actuen com a pronoms i, per tant, fan la
funció de nucli. Exemple: aqueix és mon pare.
1 Respon.
Què indiquen els demostratius sobre l’ésser o l’objecte que

assenyalen?
Quan fan els demostratius la funció de determinants?
I de complements? Posa un exemple de cada cas.
28
Suggeriments didàctics lencià oral, mentre que en l’escrit i en altres varietats de la

llengua s’usen també les formes aquest i aqueix. Per a resol-
Expliqueu als alumnes que els demostratius també indiquen
dre les activitats és preferible usar les formes reforçades.
la distància temporal entre un fet i el moment en què parlem.
Ho podeu fer amb dos exemples: diem Què ha sigut aqueix
Solucions
soroll?, si el fet ha ocorregut fa poc; i Aquell soroll ens va es-
pantar, si el fet va ocórrer fa més temps. Activitat de coneixements previs. • aqueixos daus.
• aquest barri. • aquella casa. • aquestes flors. • aquei-
Feu-los notar que, quan un demostratiu fa de nucli, sobre-
entenem un substantiu. Per exemple, en l’oració Aquell és xa xica. • aquells gots.
mon pare, se sobreentén la idea d’«home» (Aquell [home] és 1 • La distància entre la persona que parla i l’ésser o l’ob-
mon pare); si algú diu que ha vist una pel·lícula i un altre res- jecte a què es refereix. • Quan van davant de substantiu. RM:
pon Aqueixa no l’he vista, se sobreentén la idea de «pel· aquesta nit. Quan hi van darrere. RM: l’home aquell.
lícula». 2 PROXIMITAT ▶ aquestes, aquest, aquesta. DISTÀNCIA
En abordar la taula dels demostratius, expliqueu que les for- MITJANA ▶ aqueixes, aqueix, aqueixos. LLUNYANIA ▶
mes este, eixe i derivats s’usen predominantment en el va- aquell, aquells, aquelles.
42
2
7 UNITAT 2
2 Localitza els demostratius d’aquest text i classifica’ls segons la distància que expressen.
NOTES
Un dia molt enfaenat
Hui he començat a treballar a la fruiteria del poble.
–De primer organitzarem la fruita i la verdura d’aquestes caixes
–m’ha dit el botiguer–. Col·loca les taronges aqueixes en aquell caixó;
els plàtans aquells, en aqueix; i aquelles albergínies, en aquest.
I després, ordena aquesta estanteria i els expositors aqueixos.
Quanta faena per ser el primer dia!
PROXIMITAT DISTÀNCIA MITJANA LLUNyANIA
3 Digues quina funció realitza cada un dels demostratius del text anterior.
4 PER A PENSAR. Relaciona i respon. Qui diu cada cosa? Com ho has sabut?
1 2 Jo he portat aquest
gerro i aqueix peluix.
I jo
aqueixos llibres
i aquell quadre.
5 Completa aquestes oracions amb el demostratiu que corresponga segons el codi.
Passarem estiu amb xica a la casa .

PROXIMITAT
Posa en revister revistes i diaris.
DISTÀNCIA MITJANA
Vull sabates, vestit i camisetes.
LLUNyANIA
Des d’ finestra es veuen arbres i turons.
Què són els demostratius? Els demostratius són les paraules que els éssers
Què indiquen? o els objectes i indiquen que hi ha entre i
Els demostratius es classifiquen en tres grans grups segons

En quins tres grups es classifiquen? que indiquen , distància o
Quines funcions poden fer? Els demostratius poden fer la funció de , de

o de dins del grup nominal.
29
Resum. Els demostratius són les paraules que serveixen per

3 Aquestes caixes → determinant. Taronges aqueixes →
complement. Aquell caixó → determinant. Els plàtans aquells a assenyalar els éssers o els objectes i indiquen la distància
→ complement. En aqueix → nucli. Aquelles albergínies → que hi ha entre la persona que parla i l’ésser o l’objecte a què
determinant. En aquest → nucli. Aquesta estanteria → deter- es refereix. Els demostratius es classifiquen en tres grans
minant. Els expositors aqueixos → complement. grups segons que indiquen proximitat, distància mitjana o
llunyania. Els demostratius poden fer la funció de determi-
4 2 Jo he portat aquest gerro i aqueix peluix. 1 I jo aquei-
xos llibres i aquell quadre. / Se sap per la distància que hi ha nant, de complement o de nucli dins del grup nominal.
entre els parlants i els objectes de què parlen.
Competències
5 • Passarem aquest / este estiu amb aqueixa / eixa
xica a la casa aquella. • Posa en aquell revister aqueixes / Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen
eixes revistes i aquests / estos diaris. • Vull aquestes / a repassar el que han aprés. Digueu-los que el resum que es
estes sabates, aqueix / eixe vestit i aquelles camisetes. proposa al final de l’apartat de Gramàtica és una tècnica
• Des d’aquesta / esta finestra es veuen aqueixos / eixos molt útil per a relacionar els continguts, comprendre’ls i re-
arbres i aquells turons. cordar-los millor.
43
Ortografia. REPÀS D’ACCENTUACIó
Propòsits Quan Relaciona amb números. Per què porten accent gràfic?
s’han d’accentuar
• Repassar les regles d’accentuació. gràficament les 1 berenàveu Perquè és aguda i acaba en vocal.
paraules? Fes 2 pràctica Perquè és plana i acaba en diftong.
Previsió de dificultats memòria i resol
l’activitat!
3 meló Perquè és esdrúixola.
• En aquest nivell, tots els alumnes

haurien de recordar i entendre
els conceptes de síl·laba tònica Recorda els principis d’accentuació:
i síl·laba àtona per a poder Les paraules agudes tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba.
aplicar-los a les regles Les paraules agudes s’accentuen gràficament quan acaben en
vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in. Exemple: meló,
d’accentuació. Assegureu-vos
cabàs, aprén.
que no hi tenen dubtes.
Les paraules planes tenen com a síl·laba tònica la penúltima
síl·laba. Les paraules planes s’accentuen gràficament quan acaben
Més recursos en diftong o en consonant, excepte en les terminacions -as, -es,
-is, -os, -us, -en i -in. Exemple: plàtan, berenàveu.
• Oracions amb paraules Les paraules esdrúixoles tenen com a síl·laba tònica
distintes segons l’accent l’antepenúltima síl·laba. Les paraules esdrúixoles s’accentuen
gràficament sempre. Exemple: pràctica.
– Pep té un bon record de quan
baté el rècord de velocitat.
– Si s’acosta més a la vora, vorà 1 Escriu accent gràfic a les paraules agudes següents que
les barques pescant. el necessiten.
– Enguany estudiarem els angles traduccio menu espanyol fesols

i els polígons en anglés. ciutat Berlin arros angles
– Si fóra per mi, hauríem sopat

2 Completa amb les paraules de l’activitat anterior que corresponga
fora, a la fresca. tenint en compte el codi.
– El serraller portà la caixa d’eines Paraula aguda amb accent Paraula aguda sense accent
per a arreglar la porta.
– Tu practica amb la guitarra, que BAR PAU VIATGES PERIS ESCOLA LINGUA
la pràctica fa mestres. DEL DIA VIATGE A , Oferim la de tot
– Demà jugareu al mateix joc a què amb i naps una alemanya encantadora tipus de textos
jugàreu ahir? 5 euros per 300 euros! de l’ a l’
3 Escriu una paraula plana en cada cas.
Que acabe en vocal. Que acabe en -n i porte accent gràfic.
30
Suggeriments didàctics En la secció Aprén com s’escriu es treballa el verb triom-

far. Parleu-los d’altres paraules amb el grup -mf-, com ara
En l’activitat 3, recordeu-los que les paraules que escri-
pamflet, amfibi, amfiteatre o èmfasi i demaneu-los que hi fa-
guen han de ser diferents de les que apareixen en les dues
cen oracions o bé que tracten de crear un text en què les
primeres activitats.
utilitzen totes.
Durant la correcció de l’activitat 4, aprofiteu per a recordar
que les formes verbals originals del text són del perifràstic,
Solucions
mentre que en el text resultant el temps verbal és el passat
simple. Expliqueu-los que poden usar indiferentment l’un o Activitat de coneixements previs. 1 (berenàveu) Perquè
l’altre temps verbal, ja que són equivalents. Comenteu, en- és plana i acaba en diftong. 2 (pràctica) Perquè és esdrúixo-
cara que no estiga marcada en negreta, que la forma peri- la. 3 (meló) Perquè és aguda i acaba en vocal.
fràstica va ser té l’equivalent fou (o fon) en el passat simple. 1 • traducció. • menú. • Berlín. • arròs. • anglés.
Més avant, en la unitat 9, aprofundireu en les formes dels 2 • BAR PAU. MENÚ DEL DIA. Arròs amb fesols i naps.
verbs irregulars com ara ser. 5 euros. • VIATGES PERIS. VIATGE A BERLÍN, una ciutat
alemanya encantadora. Per 300 euros! • ESCOLA LINGUA.
44
2
7 UNITAT 2
4 Copia aquest text canviant les formes verbals destacades com en l’exemple.
NOTES
Un salmó deliciós
Ahir Òscar i jo vam anar al restaurant on vau dinar vosaltres
dijous. De tots els plats que vam menjar, el que més ens va agradar
va ser el salmó a la taronja. Vosaltres el vau tastar? És deliciós!
Exemple Ahir Òscar i jo anàrem al restaurant...
5 Explica per què s’accentuen o no gràficament les paraules següents.
número plàtan pilota violí
6 PER A PENSAR. Lleva l’accent gràfic a aquestes paraules, reflexiona i respon.

Per què cal accentuar bé gràficament les paraules?
fàbrica rècord cantàreu portà
Fixa’t en les paraules que porten accent gràfic.

Un menú per a llepar-se’n els dits
Rubén, el cosí de Fàtima, acaba d’arribar de París de fer un curs
de cuina. Ahir ens convidà a Àngel i a mi a sopar per posar en pràctica
tot el que hi havia aprés. Sabeu quin va ser el menú? De primer,
sopa de meló amb pólvores de pernil; de segon, confit d’ànec;
i per a postres, pastís de plàtan. Si ens haguéreu vist... No deixàrem
res en el plat! I és que estava tot per a llepar-se’n els dits...

A trionfar B triumfar C triomfar D tiomfrar

R N I T U F M A R O D
Completa amb les grafies que corresponga aquestes

triomfar paraules de la família de triomfar.
Aconseguir la victòria, guanyar. tri
**f **
t i mfal
*
trio fador
* *
tri m ant
31
Oferim la traducció de tot tipus de textos de l’anglés a

6 RM. Perquè posant accents reconeixem immediatament
l’espanyol.
una paraula, mentre que si no en posàrem, ens resultaria
3 RM. • Que acabe en vocal → poma. • Que acabe en -n més difícil diferenciar una paraula d’altres que tenen una for-
i porte accent gràfic → plàtan. ma similar, i podríem confondre’ns. Per exemple, hem d’es-
4 Ahir Òscar i jo anàrem al restaurant on dinàreu vosal- criure l’accent en cantàreu perquè el lector sàpia que parlem
tres dijous. De tots els plats que menjàrem, el que més del passat i no del futur (cantareu), o escriure accent en rè-
ens agradà va ser el salmó a la taronja. Vosaltres el tastà- cord (que vol dir ‘resultat que supera tots els anteriors’) per a
reu? És deliciós! diferenciar-lo de record (‘cosa que es recorda’).
5 • Número → perquè és esdrúixola i totes les paraules
esdrúixoles s’accentuen. • Plàtan → perquè és una paraula
plana que acaba en consonant. • Pilota → perquè és una Aprén com s’escriu
paraula plana que acaba en vocal. • Violí → perquè és una • C (triomfar).
paraula aguda que acaba en vocal. • TRIOMFAR / triomfar.
• triomf, triomfal, triomfador, triomfant.
45
SABER FER
Propòsits L’explicació oral d’una recepta

• Escriure una recepta. A continuació et convertiràs en el rei o la reina de la cuina i explicaràs
oralment com s’elabora la pizza que més t’agrada. Les activitats
• Fer un vídeo o una presentació que et proposem tot seguit t’ajudaran a preparar la teua exposició
amb diapositives. perquè pugues demostrar, al final, que ets capaç de fer-ho molt bé.
• Fer una exposició oral davant Prepara el teu treball

dels companys. 1 Copia la llista correcta. Quins són els tres ingredients bàsics
que porta qualsevol pizza?
Més recursos
INGREDIENTS INGREDIENTS
• Verbs culinaris encisam massa de pizza
Afegir, amanir, amassar, cobrir, massa de pizza salsa de tomaca
coure, decorar, emplatar, enfornar, tomaca natural formatge
escampar, pelar, ratllar, tallar,

2 Afig a la llista anterior almenys tres ingredients que t’agradaria
trossejar. que portara la teua pizza.
• Ingredients de pizza
3 Ordena els passos d’elaboració de la pizza. Com es fa?
Albergínia, alfàbega, anxoves, bacó
carabasseta, carn picada, ceba, A B
cogombret, espàrrecs, espinacs,
formatge, gambes, massa,
mozzarella, olives, orenga, ou,
pernil, pimentó, pinya, pollastre,
ruca, sal, sobrassada, tomaca,
tonyina, xampinyons, xoriço. C D
4 Explica per escrit què es fa en cada un dels passos anteriors.
5 Pensa i respon.
Quins utensilis necessitaràs per a fer la teua pizza?
Per a què usaràs cada objecte?
32
Desenvolupament de la competència Podeu deixar que els alumnes resolguen oralment i entre tots
en comunicació lingüística les tres primeres activitats. En l’activitat 1, deixeu que argu-
menten per què trien una columna i no l’altra. Hauran de ra-
En aquest apartat els alumnes milloren la competència lin- onar que en la primera hi ha un ingredient poc habitual en la
güística realitzant un discurs oral de tipus expositiu davant pizza, l’encisam o lletuga, que no se sol coure, sinó que es
dels companys i posant en pràctica vocabulari culinari i dels menja fresc i en ensalada.
aliments que han treballat al llarg de la unitat. A més, durant
En l’activitat 3, digueu als alumnes que hi ha uns passos
la realització de les activitats desenvolupen altres habilitats, previs que no mostren els dibuixos. Així, deixeu que deduïs-
com ara aprendre a ordenar les parts d’un procés i utilitzar quen que prèviament s’ha de fer la massa de la pizza, tallar
les noves tecnologies. el salami i fregir la tomaca. Podeu animar-los a buscar els in-
Pregunteu als alumnes si els agrada la pizza, quins tipus de gredients de la massa de pizza (aigua, farina, llevat, oli, sal) i
pizzes prefereixen menjar i si saben com es cuina aquest dir-los que n’incorporen l’explicació en l’exposició final.
plat. Després que cada u haja dit les seues preferències, ani- Igualment, en l’activitat 5, digueu-los que es fixen en els ati-
meu-los dient-los que amb aquesta tasca aprendran a fer fells que hi ha en les imatges i pregunteu-los quins altres
pizza ells mateixos. utensilis necessitarien per a la seua recepta.
46
2
7 UNITAT 2
6 Inventa un nom per a la teua pizza i completa una fitxa
com la següent a partir de les respostes anteriors.
NOM DE LA PIZZA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
INGREDIENTS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
UTENSILIS NECESSARIS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ELABORACIÓ: 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7 Redacta el guió de la recepta seguint aquestes indicacions.

– De primer, presenta el plat que explicaràs: digues el seu nom
i destaca’n algunes qualitats (quin sabor té, si és o no
saludable, si és fàcil o difícil de fer...). Per a fer-ho, pots usar
les paraules del vocabulari de la unitat.
– Després, digues els ingredients i els utensilis que necessitaràs
per a elaborar-lo. En el cas dels ingredients, intenta especificar
quantitats (un bric menut de tomaca, una llanda de tonyina...).
– A continuació explica pas a pas què s’ha de fer utilitzant paraules
i expressions que indiquen ordre (de primer, després, finalment...).
– Per acabar, pensa una oració que servisca de tancament.
8 USA LES TIC. Grava en vídeo l’elaboració de la pizza o fes

una presentació amb diapositives de la recepta pas a pas
per acompanyar la teua exposició.
9 Explica als companys i companyes la teua recepta seguint

el guió elaborat anteriorment acompanyat del vídeo
o de les diapositives.
Vigila que les imatges del vídeo o de la presentació corresponguen
a allò que estàs explicant en cada moment.
10 TREBALL COOPERATIU. Demana als companys i companyes

que valoren la teua intervenció i comenteu entre tots quins
aspectes es podrien millorar i com.
33
Per a l’activitat 8, en què es demana que graven o fotogra- Solucions

fien el procés de preparació de la pizza, serà necessària
l’ajuda dels pares. Insistiu que no toquen el foc ni cap utensi-
1 La llista correcta és la de la dreta.
li sense la supervisió d’un adult. 2 RL.
TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 10, es demana 3 B, C, D, A.
que siguen els mateixos alumnes els qui valoren el treball 4 Estenem la tomaca fregida en la massa. Hi afegim la
dels companys. Seleccioneu un grup d’alumnes i digueu-los carn i la verdura tallada a trossets. Ratllem formatge i l’hi
que faran de jurat. Repartiu a cada un l’aspecte de la inter- aboquem per damunt. Fiquem la pizza en el forn.
venció del company que haurà d’avaluar. Per exemple, un
5 a 10 RL.
membre del jurat es fixa en el volum i el to de veu, un altre
en la qualitat de les imatges, un altre en la claredat i l’ordre
Competències
dels passos del procés, etc. Finalment, hauran de posar en
comú cada opinió per a fer-ne una avaluació completa. Competència digital. En l’activitat 8, els alumnes poden
Aquesta reflexió facilitarà l’aprenentatge dels qui valoren i aplicar una tecnologia que coneixen, com és el telèfon mòbil,
dels qui són valorats. per a fer fotografies i gravar vídeo per a una activitat escolar.
47
ACTIVITATS FINALS

La sufixació consisteix a formar paraules noves afegint d’una paraula
Les paraules tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba i s’accentuen
Més recursos gràficament quan acaben en . Les paraules planes tenen com a síl·laba
tònica i s’accentuen gràficament quan acaben en . Les paraules
• Altres sufixos tenen com a síl·laba tònica i s’accentuen gràficament
-or: aspror, negror, verdor, tristor.
-esa: acidesa, delicadesa, malesa, 2 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.
timidesa.
Els demostratius
-ia: bugaderia, carnisseria, fusteria,
pastisseria.
Tipus Funcions
-ós/-osa: fangós, gustós, oliós,
verdós.
-itzar: estabilitzar, eternitzar, De De De llunyania Determinant
mobilitzar, utilitzar.
-isme: anglicisme, egoisme, 3 Encercla els sufixos i digues de quina paraula provenen les paraules de cada grup.
exotisme, socialisme.
pastisset pomera cuiner peixera

NOTES pastisseria pomiua cuinar peixàs
pastisser pomerar cuinota peixater
4 Subratlla els demostratius de les oracions següents i analitza’ls com en l’exemple.
M’agrada aqueixa camisa. Vam quedar al final del carrer aquell.

Aquells xics són companys nostres. El millor plat del menú és aquest.
Exemple M’agrada aqueixa camisa → aqueixa: demostratiu femení singular de distància

mitjana en funció de determinant.
5 Digues quina paraula sobra en cada grup i a quin grup hauria d’anar.
PARAULES AGUDES tobogan tambor oxigen cartó festival
PARAULES PLANES cadira cartell arbre telèfon afores
PARAULES ESDRÚIXOLES matemàtiques fórmula pàgina créixer síl·laba
34
Solucions 3 Pastís → pastisset, pastisseria, pastisser. Poma → po-

1 • La sufixació consisteix a formar paraules noves afegint mera, pomiua, pomerar. Cuina → cuiner, cuinar, cuinota.
al final d’una paraula una partícula anomenada sufix. • Les Peix → peixera, peixàs, peixater.
paraules agudes tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba i 4 • Aquells xics són companys nostres → aquells: de-
s’accentuen gràficament quan acaben en vocal, en vocal se- mostratiu masculí plural de llunyania en funció de determi-
guida de -s, en en o en in. Les paraules planes tenen com a nant. • Vam quedar al final del carrer aquell → aquell: de-
síl·laba tònica la penúltima síl·laba i s’accentuen gràficament mostratiu masculí singular de llunyania; complement. • El mi-
quan acaben en diftong o en consonant, excepte en les ter- llor plat del menú és aquest → aquest: demostratiu mascu-
minacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in. Les paraules es- lí singular de proximitat; nucli.
drúixoles tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba i 5 AGUDES ▶ hi sobra oxigen (és plana). PLANES ▶ hi so-
s’accentuen gràficament sempre. bra cartell (és aguda). ESDRÚIXOLES ▶ hi sobra créixer (és
2 Els demostratius. Tipus. De proximitat. De distància plana).
mitjana. De llunyania. Funcions. Determinant. Complement.
Nucli.
48
2 UNITAT 2
REPÀS ACUMULATIU
1 Classifica les paraules següents segons com s’hagen format. Propòsits

menjador precuinat supermercat entreacte • Repassar i aplicar els coneixements
artista cartejar taronger suburbà
adquirits en les unitats anteriors.
PER PREFIXACIó PER SUFIXACIó
2 Relaciona cada títol amb l’estructura de grup nominal que presenta. NOTES
1 2 3 4
El meu cavall Aquell Les sabates Els bons
negre rellotge roges de amics
antic festa
Determinant + Nucli + Complement Determinant + Determinant + Nucli + Complement

Determinant + Complement + Nucli Determinant + Nucli + Complement + Complement
3 Escriu.
El nom del teu millor amic o amiga.
El nom d’un lloc on t’agradaria anar.
Un nom per a una mascota.

Una oferta irresistible
A la urbanització «Les alfàbegues» han obert un supermercat nou.
Es diu «Pràctic» i té unes ofertes fantàstiques. Ahir l’oncle Artur i jo Les normes
hi vam comprar un quilo de plàtans, un paquet d’arròs, un paquet de d’accentuació.
café i tres pots d’espècies. Sabeu quant ens va costar tot? Sis euros Les majúscules.
amb cinquanta cèntims! Veritat que és baratíssim?
AUTOAVALUACIÓ
Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
1 La paraula peixot s’ha format per... a) prefixació. b) sufixació.

2 El demostratiu aqueix indica... a) llunyania. b) distància mitjana.
3 La paraula autobús és... a) aguda. b) plana.
4 Els demostratius fan de determinants... a) sempre. b) davant del substantiu.
5 La paraula número s’accentua perquè... a) és esdrúixola. b) acaba en vocal.
35
Suggeriments didàctics 3 RL.

En el dictat de l’activitat 4 trobareu la icona que recomana 4 Activitat de dictat.
guardar la correcció d’aquesta activitat en el dossier d’apre- Autoavaluació
nentatge de l’alumne. Comproveu que els alumnes han assi-
1 b). 2 b). 3 a). 4 b). 5. a).
milat els continguts ortogràfics treballats fins ara, és a dir, les
normes d’accentuació i l’ús de les majúscules.
Competències
Solucions Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoa-
valuació permeten testar ràpidament l’assoliment dels con-
1 PREFIXACIÓ ▶ precuinat, supermercat, entreacte, sub-
urbà. SUFIXACIÓ ▶ menjador, artista, cartejar, taronger. tinguts més representatius de la unitat. Així, és l’alumne ma-
teix qui pot valorar si hi ha alguna qüestió que li cal aclarir
2 1 Determinant + Determinant + Nucli + Complement.
abans de passar avant, una pràctica que li serà molt útil al
2 Determinant + Nucli + Complement. 3 Determinant + Nucli
llarg del seu aprenentatge.
+ Complement + Complement. 4 Determinant + Complement
+ Nucli.
49
3 Descobrim l’art
• El taller de pintura.
VOCABULARI
• Les paraules parònimes.
GRAMÀTICA • Els possessius.

SABER
ORTOGRAFIA • L’accentuació diacrítica.
LITERATURA • La rima.
• Extraure dades d’una exposició

oral.
COMUNICACIÓ ORAL
• Fer una exposició breu sobre
les belles arts.
• Llegir un text descriptiu breu

i reconéixer l’objecte descrit.
LECTURA
SABER FER • Llegir i comprendre un conte:
Amb els ulls del cor.
• Escriure una fitxa sobre una obra

ESCRIPTURA d’art.
TASCA FINAL • Un treball d’investigació.
• Gust per les arts plàstiques.

• Solidaritat amb les persones que
pateixen alguna discapacitat física
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS o psicològica.
• Iniciativa per a la investigació.
• Interés per l’expressió de sentiments
a través de la poesia.
50


MATERIAL D’AULA
Làmina
• El taller de pintura.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
51
Propòsits
3 Descobrim l’art
• Fer una exposició oral breu.
• Redactar la fitxa d’una obra d’art.
Més recursos
• Activitats en línia
«Mira quins quadres»
http://www.xtec.cat/~dabizand/
quadres/quadres.html
• ‘Art project’, museu virtual
Escoltar pista 3
de més de 40.000 obres d’art
https://www.google.com/ 1 Escolta l’audició dues vegades seguint les instruccions següents sense anotar cap dada.
culturalinstitute/project/art-project PRIMERA VEGADA Fixa’t en el nombre de sales que hi ha i el nombre de pintors
que exposen en cada sala.
• Museu de Belles Arts
SEGONA VEGADA Memoritza el nom de cada sala i el nom dels pintors que hi exposen.
de València
http://museobellasartesvalencia. 2 TREBALL COOPERATIU. Per parelles, feu-vos preguntes per comprovar si heu memoritzat
correctament les dades anteriors.
gva.es/index.php?lang=ca
Parlar
3 Fes una exposició breu sobre les belles arts a partir d’aquest esquema.
Les belles arts
Arts espacials Arts temporals Arts espaciotemporals
arquitectura pintura escultura fotografia literatura música dansa teatre cine
36
Suggeriments didàctics TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 2, cada alumne pot

escriure almenys cinc preguntes amb la resposta que ell
Aviseu els alumnes que en aquest apartat i al llarg de la uni-
creu que és la correcta. Després, es posen tots els alumnes
tat parlareu de l’art, amb una atenció especial a la pintura.
en parelles i cada un planteja al company que li ha tocat les
Sondegeu quina idea tenen ells del concepte d’art i raoneu mateixes preguntes i anota les seues respostes. Per últim,
que es tracta de la representació d’éssers, objectes o idees reproduïu de nou l’audició i els demaneu que posen els re-
que es fa amb la intenció de crear bellesa. Són art, per sultats en comú.
exemple, la pintura, l’escultura, la música i la literatura. Pre-
En l’activitat 3, expliqueu-los prèviament, si ho considereu
gunteu-los quin és el seu art preferit.
convenient, que són considerades belles arts aquelles que
Demaneu-los que observen la fotografia i pregunteu-los si tenen com a objectiu principal l’expressió de la bellesa d’una
han estat mai en un museu, què hi van vore i per què pen- manera creativa mitjançant la forma, el color, el moviment, el
sen que era considerat com a art. Informeu-los que en l’ac- so o el llenguatge. També podeu demanar-los que es fixen
tivitat 1 escoltaran una audició en què un guia fa una expli- en la classificació que es fa de les distintes belles arts i que
cació d’un museu, que hauran d’escoltar atentament. Con- intenten explicar-ne les diferències (les arts espacials corres-
vé que, abans, lligen la informació que se’ls demana. ponen a les arts visuals, les que veiem ocupant un espai; les
52
UNITAT 3
Llegir
NOTES
Home mirant l’horitzó 4 Llig i tria. De quina escultura es parla?
Escultura feta en bronze de A B
la jove artista castellonenca
Henar Gila.
Representa la figura
d’un home dret, amb el tronc
inclinat cap avant i una cama
avançada, que contempla
l’horitzó amb la mà dreta
sobre els ulls.
5 Copia i justifica la resposta. On creus que seria més fàcil trobar el text anterior?
En l’anunci publicitari d’una botiga. En el fullet explicatiu d’una exposició.
Escriure
6 Tria el títol que més t’agrade per a una obra i escriu una fitxa com l’anterior inventant-ne
totes les dades (nom i origen de l’artista, tipus d’obra que és, què representa, etc.).
Dona davall de la pluja. Gat mirant la lluna. Tempesta a la mar.
SABER FER
TASCA FINAL
Un treball d’investigació
Quan has de buscar informació sobre un tema, com ho fas?
Per què creus que és important consultar diverses fonts
d’informació quan es fa un treball d’investigació?
En un treball d’investigació, quina informació aporta l’índex?
Saps què és la bibliografia d’un treball?
Al final d’aquesta unitat demostraràs que SAPS FER un treball
d’investigació sobre un quadre molt important. Abans llegiràs
un conte on descobriràs una altra manera d’acostar-se a l’art,
aprendràs vocabulari sobre el taller de pintura i treballaràs
aspectes que milloraran la teua ortografia.

37
arts temporals necessiten el temps per a desenvolupar-se i Solucions

no ocupen un espai (feu-los notar que els llibres i els discos
1 PRIMERA VEGADA ▶ Hi ha tres sales. En una exposen
no són en si obres d’art, sinó els continents d’aquestes); les
dos pintors, en una altra dos pintors i en una altra un pintor.
arts espaciotemporals són arts visuals que es desenvolupen
SEGONA VEGADA ▶ Els noms de les sales són «Pintors de
al llarg del temps.
sempre», «Primeres avantguardes» i «Art modern». En la pri-
En l’activitat 5, feu notar als alumnes que el text fa una ex- mera exposen Joaquim Sorolla i Josep Benlliure; en la sego-
plicació detallada de les característiques de l’escultura, tret na, Salvador Dalí i Joan Miró; i en la tercera, Rafael Solbes.
típic dels fullets explicatius. Els anuncis publicitaris, en canvi,
2 i 3 RL.
solen ser més breus i contindre un eslògan que convida a
comprar el producte. 4 De l’escultura B.
En l’activitat 6, podeu proposar-los que acompanyen la 5 En el fullet explicatiu d’una exposició. RM. Perquè la des-
seua fitxa d’un dibuix de l’obra tal com l’han imaginada. criu de forma objectiva, no anima a comprar-la ni li posa un
Després poden llegir el text de la fitxa a un company perquè preu.
ell en faça el dibuix i, en acabant, comparar els resultats. 6 RL.
53
Competència lectora. EL MARC DE LA NARRACIÓ
Propòsits
• Saber què és el marc d’una
narració.
• Entendre l’ensenyament que
transmet la història.
Més recursos
• Resolució de conflictes i
acceptació de les diferències
http://blocs.xtec.cat/recursosee/
resolucio-de-conflictes/
NOTES
Amb els ulls del cor
Era l’hora d’esmorzar. Arnau parlava distret amb Enric i Laia al
pati de l’escola quan de sobte una pilota de futbol li va pegar al cap.
SABER MÉS
Instintivament, les seues mans la van agafar i amb cura van recórrer
Els contes poden passar tota la seua forma esfèrica.
en llocs reals o en llocs –Torna’ns la pilota! –va cridar des de lluny una veu coneguda.
imaginaris, i situar-se
Era Miquel, un company de classe amb qui a penes havia bescan-
en una època passada,
en el moment actual viat unes quantes paraules.
o en el futur. –Podries disculpar-te –li va dir Laia.
El lloc i el temps –Ho has fet a posta, que t’he vist –ara era Enric qui s’hi enfrontava.
determinats en què
Arnau no deia res, no li havia fet mal.
transcorre una història és
el que s’anomena marc –Vols la pilota? Doncs, agafa-la! –va reptar Laia a Miquel mentre
de la narració. eixia disparada amb ella.
El marc de la narració Miquel la seguia sense massa èxit. Arnau reia per les butxaques
ajuda el lector a fer-se mentre Enric li anava explicant amb tots els detalls el que anava pas-
una idea dels personatges sant.
i de l’ambient en què es
desenvoluparà l’acció. –No l’agafarà mai, és molt bona esportista i corre molt –va dir Enric.
–I tu? –li va preguntar Arnau.
38
Suggeriments sobre la lectura temps i el lloc en què ocorren els fets d’una narració. Podeu
escriure-ho en forma d’esquema en la pissarra. Feu-los vore
ABANS DE LLEGIR que quan entre els amics es conten una pel·lícula o un llibre,
Demaneu als alumnes que es fixen en la il·lustració que en- una de les primeres coses que es conten n’és el marc, és a
capçala la lectura. Si voleu, un xiquet pot descriure-la oral- dir, on i quan passa la història. Demaneu-los que tracten
ment als companys. Després, plantegeu-los algunes pre- d’endevinar quin deu ser el marc del conte que estan a punt
guntes per tal que especulen sobre el contingut del text: On de llegir (una escola en l’època actual).
es troben els personatges? Penseu que estan jugant a bàs- LECTURA
quet? De qui deu ser la pilota? Per què li la deu haver furta-
Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta
da? Què fan els altres personatges del dibuix? Tracteu que
del text. Aconselleu-los que subratllen les paraules que no
deduïsquen la relació entre el títol de la lectura i el dibuix; és
entenguen i que consulten, si cal, el diccionari. Recordeu-los
a dir, «els ulls del cor» amb el xiquet invident que hi ha a la
que també poden acudir al quadre de vocabulari del marge
porta del centre.
de la pàgina, que els servirà per a aclarir-los el significat d’al-
Llegiu l’apartat Saber més, en què s’explica el concepte de gunes paraules i ajudar-los així a comprendre millor el text.
marc de la narració. Insistiu que engloba dues idees, el
54
3 UNITAT 3
–No, a mi no m’agrada l’esport. A mi m’agraden els jocs de taula.
Sóc tot un cap. El meu cervell és quasi tan gros com la meua panxa. bescanviat: intercanviat, dit
–Tens molta panxa? l’un a l’altre.
–Prou. reptar: desafiar, provocar
algú a competir.
–La puc tocar?
amollar: dir de colp.
–Què dius?
–Vinga, Enric. És l’única manera de fer-me una idea de quina pin- infrarojos: tipus de rajos
que permeten vore-hi enmig
ta fas –va demanar Arnau.
de la foscor.
A Enric no li feia molta gràcia que li tocaren la panxa i va accedir
poca-solta: persona poc
de mala gana. Arnau a poc a poc va recórrer amb les mans el cos, i
seriosa, que diu o fa
després va passar a la cara, els cabells i les orelles. De sobte, va di-
bestieses i ximpleries.
buixar un ampli somriure.
–Es pot saber per què rius? –va preguntar Enric estranyat.
–Tens els cabells rulls. No ho sabia –va respondre Arnau, i tot se-
guit li va amollar–: T’assembles a un personatge d’un dels quadres
de l’exposició que vaig visitar l’altre dia a un museu de València.
–Tu vas als museus?
–Sí, m’encanta.
–I com veus els quadres? –va preguntar Enric realment sorprés.
–Doncs em pose unes ulleres especials que tenen infrarojos.
–Que fort! I per què no les dus a escola?
–Mira que ets poca-solta, que no veus que t’estic prenent el pèl!
–va riure Arnau davant la innocència del seu amic.
–No et burles de mi, que no fa gens de gràcia –es va queixar Enric.
–Ho sent. Però és veritat que m’agrada molt visitar els museus.
Generalment, escolte atentament les explicacions del guia i m’imagi-
ne tot allò que diu. Però en l’exposició de l’altre dia va ser fantàstic,
perquè hi havia quadres reproduïts en 3D que podia tocar i, per a mi,
va ser com vore’ls de veritat.
–Laia és molt guapa, prima, alta i vesteix molt bé –va dir de sobte
Enric canviant de tema.
–Ja ho sé –va dir l’Arnau.
–Com? Si no l’has vista! –es va estranyar Enric.
El timbre va interrompre la conversa i els dos van tornar a classe.
F ITXER ORTOGRÀFIC
Arnau no va respondre a aquesta pregunta. No comprenia les
persones que s’hi veien, potser perquè ell era cec de naixement. Escriu una oració amb
A ell no li feia falta vore ningú per saber com era. Allò important cada una d’aquestes
eren el to de veu, l’olor, la confiança, l’amistat, tot un seguit de co- paraules de la lectura.
ses que implicaven tots els sentits, no només el de la vista. Les per- cervell
sones són moltes més coses que l’aparença externa. I per a ell, En- innocència
ric era una gran persona. Ell el mirava amb els ulls del cor ben igual
interrompre
que a Laia.

39
Una vegada hagen fet la lectura en silenci, podeu organitzar ment de Miquel amb Arnau (cruel) i el de Laia (solidari). Pre-
la lectura en veu alta. Aprofiteu l’abundància de diàlegs per gunteu-los què ha aprés cada un dels personatges al final de
a repartir el paper de narrador i personatges (Laia, Enric i la història.
Arnau) entre els alumnes i que facen una lectura coordina- En el Fitxer ortogràfic deixeu que els mateixos alumnes
da. Practicaran així la dramatització de diàlegs que es pro- reconeguen i verbalitzen quina particularitat de cada parau-
posa de forma més concreta en la primera activitat de la els convé recordar. Per exemple, que cervell comença en
l’apartat Competència lectora. Recordeu-los que han d’en- c, porta una v i acaba en ll; que innocència porta dues n; o
tonar les frases segons les sensacions que mostre el per- que interrompre s’escriu amb dues r.
sonatge que representen: seguretat, curiositat, sorpresa,
etc.
Competències
DESPRÉS DE LLEGIR Competència social i cívica. La lectura del conte ensenya
Pregunteu als alumnes si els ha agradat la història que han als alumnes exemples de comportaments que afavoreixen la
llegit i quin creuen que és el missatge que s’hi tracta de trans- integració de companys que pateixen alguna discapacitat físi-
metre. Deixeu que diguen el seu parer sobre el comporta- ca o psíquica, i que a voltes són objecte de burles i vexacions.
55

Propòsits
1 Llig en veu alta amb un company o una 7 Digues per què aquests objectes no tenen
• Llegir un diàleg interpretant companya el diàleg entre Arnau i Enric. forma esfèrica.
sentiments. –Decidiu qui farà d’Enric i qui farà d’Arnau.
plat disc anell
• Valorar la comprensió del text –Llegiu diverses vegades el diàleg sencer
en silenci, intentant entendre com se senten
Amb els ulls del cor. els personatges en cada intervenció. 8 Pensa i respon.
• Escriure un resum d’una història. –Prepareu la part de diàleg del vostre Quan es diu que una cosa està feta
personatge procurant transmetre el que sent a posta?
cada vegada.
Quan es pren el pèl a algú?
Comprenc el text 9 Copia l’expressió equivalent a aquesta
• En la primera activitat, alguns de la lectura.
alumnes poden tindre vergonya 2 Completa el marc de la història que has
llegit de la manera més precisa possible. Arnau reia per les butxaques.
o altres dificultats per a llegir
LLOC
interpretant sentiments. MARC Arnau reia molt a gust.
Recordeu-los que els signes TEMPS Arnau reia sense fer soroll.
d’exclamació i d’interrogació 3 Observa i respon.
són una guia per a saber quin Explique i interprete
to de veu cal posar. Ajudeu-los Qui és el xic 10 Digues en quin punt exacte de la història
pèl-roig?
llegint-los-en algun exemple t’has adonat que Arnau era cec i com.
Què fa?
i animeu-los a imitar-vos.
Per què ho fa? 11 Respon.
Creus que el títol de la lectura, Amb els ulls

NOTES del cor, és encertat? Per què?
4 Escriu una qualitat positiva de cada Quin altre títol li hauries posat tu?
personatge. Escriu-lo.
ARNAu
12 EDUCACIÓ CÍVICA. Reflexiona sobre
aquesta idea i escriu un text breu en què
expresses la teua opinió.
ENRIC
Les persones són moltes més coses
que l’aparença externa.
LAIA
Aprenc a fer comentaris

5 Explica què passa a l’hora del pati
amb Miquel. 13 Escriu el resum de la lectura en tres
oracions: una per al plantejament,
6 Respon. En quines coses es fixa Arnau una altra per al nus i una altra per
per saber com és una persona? al desenllaç.
40
Suggeriments didàctics 7 RM. No tenen forma esfèrica, tenen forma circular.

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 1, el treball d’inter- 8 • Quan es fa deliberadament, expressament, amb un
pretació ha de ser conjunt. Cada membre de la parella ha objectiu. • Quan se l’enganya per a riure’s d’ell.
d’ajudar l’altre a assajar i millorar la seua interpretació. 9 Arnau reia molt a gust.
10 RM. Quan es diu que Enric ha d’explicar a Arnau tot el
Solucions que anava passant, ja que Arnau no ho pot vore.
1 Activitat de lectura. 11 a 13 RL.
2 LLOC ▶ Pati de l’escola. TEMPS ▶ L’hora d’esmorzar.
3 • Arnau. • Toca la cara a Enric. • Per a fer-se una idea Competències
de com és, ja que no el pot vore perquè és cec. Competència social i cívica. En l’activitat 12 es pretén
4 RM. Arnau ▶ sensible. Enric ▶ innocent. Laia ▶ decidida. que els xiquets s’adonen que hem de valorar les persones
5 RM. Miquel li tira una pilota al cap a Arnau. no només per l’aparença física (si ens agraden o no), sinó
6 En el to de veu, l’olor, la confiança i l’amistat. per la seua bondat, simpatia, etc.
56
Vocabulari. EL TALLER DE PINTuRA 3
7 UNITAT 3
1 Completa amb la paraula del quadre que corresponga segons el codi.
Propòsits
OBJECTES pinzell paleta llenç cavallet • Aprendre vocabulari del món
ACCIONS esbossar acolorir esborrar retocar de la pintura.
• Saber què són els parònims.
Un pintor amb molta traça
De primer, el pintor va col·locar el sobre el . Després,
amb el llapis, va el dibuix. Quan va comprovar que no calia Més recursos
cap línia amb la goma, va mesclar les pintures sobre la , hi va sucar
el i va el dibuix. Potser caldria algun detallet al final però, • Accions de la pintura
en principi, el quadre li estava quedant preciós. Assecar, aglutinar, compondre,
dibuixar, difuminar, dissoldre,
2 Tria la qualitat adequada a cada dibuix.
envernissar, esborrar, esbossar,
A B esmaltar, lacar, pigmentar, plasmar,
realista tacat representar, retratar, traçar, tacar.
abstracte ratllat • Objectes de la pintura
Aiguarràs, aglutinant, aquarel·la,
bata, cavallet, esmalt, espàtula,
LEs PARAuLEs PARòniMEs esponja, esprai, estoig, laca, llapis,
Hi ha paraules que s’assemblen tant en la forma o que es pronuncien d’una manera tan semblant llenç, marc, paleta, pinzell, quadre,
que es poden confondre. Exemple: cavallet i cavaller. tint, tinta, vernís.
Aquestes paraules s’anomenen paraules parònimes.
NOTES
3 Completa les oracions amb el parònim que corresponga en cada cas.
Marta té molt bones per a la pintura. actituds / aptituds

Eren amics i sentien molt d’ l’un per l’altre. afecte / efecte
A la masia hi havia dos i tres cavalls. asos / ases
Va canviar el sofà per un de nou. bell / vell
4 Busca aquests parònims en el diccionari i copia el que té el significat proposat.
gurmet velar
Persona a qui li agrada el bon menjar. Passar la nit sense dormir.
grumet vetlar
41
Suggeriments didàctics va acolorir el dibuix. Potser caldria retocar algun detallet al

final però, en principi, el quadre li estava quedant preciós.
En l’activitat 2, expliqueu que la pintura realista tracta d’imi-
2 A abstracte. B tacat.
tar la realitat, mentre que la pintura abstracta consisteix en la
creació de formes suggeridores, i no en la imitació d’objectes. 3 • Marta té molt bones aptituds per a la pintura. • Eren
amics i sentien molt d’afecte l’un per l’altre. • A la masia hi
Convé tindre en compte que l’objectiu final de tractar els pa-
havia dos ases i tres cavalls. • Va canviar el sofà vell per un
rònims no és tant memoritzar el concepte lingüístic en si com
de nou.
fixar-se en paraules similars i saber distingir-les i escriure-les
correctament. 4 Gurmet. Vetlar.
Solucions Competències
Aprendre a aprendre. Inculqueu en els xiquets el costum
1 De primer, el pintor va col·locar el llenç sobre el cava-
d’usar el diccionari, tal com es proposa en l’activitat 4. Re-
llet. Després, amb el llapis, va esbossar el dibuix. Quan va
calqueu que és una eina bàsica per a resoldre dubtes i
comprovar que no calia esborrar cap línia amb la goma, va
aprendre paraules noves.
mesclar les pintures sobre la paleta, hi va sucar el pinzell i
57
Gramàtica. ELS POSSESSIuS
Propòsits Copia
Copia els
els grups
grups que
que tenen
tenen algun
algun possessiu
possessiu ii encercla’l.
encercla’l.
De segur
• Conéixer i distingir els possessius. que saps deu colors
deu colors el vostre
el vostre amic
amic els tres
els tres arbres
arbres
identificar els el
el meu
meu pot
pot vosaltres
vosaltres dos
dos la
la seua
seua jaqueta
jaqueta
• Conéixer les distintes funcions que
possessius.
poden exercir els possessius en Comprovem-ho! Observa
Observa ii respon.
respon. Quina
Quina paraula
paraula porten
porten davant
davant els
els possessius?
possessius?
l’oració.
Els possessius
• Pot ser convenient que aclariu
Algunes paraules expressen que un ésser o un objecte pertany a algú que
als alumnes que el posseïdor és la
anomenem posseïdor: la nostra casa, els seus companys... Aquestes pa-
persona que posseeix o té alguna raules són els possessius.
cosa. Per a trobar la persona
gramatical en el possessiu, han Formes dels possessius
de preguntar-li «de qui?». Els possessius presenten diverses formes segons que l’ésser o objecte que
assenyalen pertanya a la persona que parla (1a persona), a la que escolta
(2a persona) o a una altra que ni parla ni escolta (3a persona), i que pertanya
a un posseïdor (el meu cotxe) o a diversos (el nostre cotxe). També varien
en gènere i nombre per concordar amb el substantiu que acompanyen.
SINGuLAR PLuRAL
MASCuLí FEMENí MASCuLí FEMENí
1a persona meu meua meus meues

uN
POSSEÏDOR
2a persona teu teua teus teues
3a persona seu seua seus seues
1a persona nostre nostra nostres nostres
DIVERSOS
POSSEÏDORS
2a persona vostre vostra vostres vostres
3a persona seu seua seus seues
Funcions dels possessius

Els possessius poden realitzar diverses funcions dins del grup nominal.
Davant del substantiu fan la funció de determinants. Exemple: els meus
llibres.
Darrere del substantiu fan de complement. Exemple: un oncle seu.
Sols, en el lloc del substantiu, actuen com a pronoms i, per tant, fan la
funció de nucli. Exemple: El meu és l’abric blau.
42
Suggeriments didàctics possessius segons l’ús de la vostra zona. Recalqueu que els
possessius àtons, a diferència dels tònics, no porten l’article
Quan abordeu la taula dels possessius, feu vore als alumnes
davant, i només poden realitzar la funció de determinant, i no
que el possessiu de tercera persona té la mateixa forma si es
la de complement ni la de pronom.
refereix a un únic posseïdor que si es refereix a diversos pos-
seïdors: el seu poble, per exemple, pot tindre el valor del ‘po-
Solucions
ble d’ell (o d’ella)’ o el valor del ‘poble d’ells’.
Activitats de coneixements previs. • el meu pot. • el
En el llibre de l’alumne s’estudien els possessius tònics. Con-
vostre amic. • la seua jaqueta. / Porten un article.
vé que parleu també dels possessius àtons (mon, ma, mos,
mes; ton, ta, tos, tes; son, sa, sos, ses). La majoria resultaran 1 • Que un ésser o objecte pertany a algú. En funció del pos-
ben familiars als alumnes, ja que s’usen davant de noms de seïdor i del gènere i nombre del substantiu que acompanyen.
parentiu i de paraules d’ús comú com casa i vida. Segons les • Fa la funció de nucli. RM. Per exemple: El seu és més gros.
comarques, els pronoms àtons s’usen amb uns pocs paren- 2 • Maria i jo hem deixat les vostres motxilles a l’armari.
tius (mon pare, sa mare, ta tia) o bé també amb uns altres (sa • Ahir vaig passar la vesprada amb els teus cosins. • Totes
germana, ton fill, mos iaios). Valoreu i promoveu l’ús d’aquests aquestes sabates són de la meua germana.
58
3
7 UNITAT 3
1 Respon.
NOTES
Què expressen els possessius? En funció de què varien les seues formes?
Quina funció fa el possessiu quan actua com a pronom? Posa’n algun exemple.
2 Tria i completa amb el possessiu adequat en cada cas.
Maria i jo hem deixat les motxilles a l’armari. nostra / vostres

Ahir vaig passar la vesprada amb els cosins. seues / teus
Totes aquestes sabates són de la germana. meua / nostre
3 Localitza els possessius del text i analitza’ls com en el quadre proposat.
Una inauguració molt animada

Els meus germans i jo vam visitar ahir la nostra cosina Andrea,
que és pintora. Te’n recordes? És amiga del teu germà i l’estiu
passat va anar un dia al vostre apartament de la platja. Demà
exposarà alguns quadres al local d’una amiga seua. I Raül,
Laia i els seus amics músics tocaran en la inauguració.
Vindràs?
Exemple
CLASSE DE PARAuLA PERSONA POSSEÏDORS GÈNERE NOMBRE
meus possessiu primera un masculí plural
4 Encercla els possessius de les oracions següents i digues quina funció fan.
S’han menjat els vostres entrepans. Les sabates blaves són les seues.
Heu de vindre a la nostra exposició. Hui he conegut un amic teu.
Si he de triar un dibuix, em quede el seu. Marta és veïna meua del poble.
Què són els possessius? Els possessius són les paraules que expressen que un ésser
o un objecte a algú que anomenem
Què indiquen els possessius? Els possessius indiquen la gramatical (primera,

o ) a què pertany l’ésser o l’objecte assenyalat i si hi ha
un o diversos
Quines funcions poden Els possessius poden fer la funció de , de
desenvolupar? o de dins del grup nominal.
43
Els possessius indiquen la persona gramatical (primera, se-

3 Nostra ▶ possessiu, primera, diversos, femení, singu-
gona o tercera) a què pertany l’ésser o l’objecte assenyalat i
lar. Teu ▶ possessiu, segona, un, masculí, singular. Vostre
▶ possessiu, segona, diversos, masculí, singular. Seua ▶ si hi ha un o diversos posseïdors.
possessiu, tercera, un, femení, singular. Seus ▶ possessiu, Els possessius poden fer la funció de determinant, de com-
tercera, diversos, masculí, plural. plement o de nucli dins del grup nominal.
4 • S’han menjat els vostres entrepans (determinant).

Competències
• Heu de vindre a la nostra exposició (determinant). • Si he
de triar un dibuix, em quede el seu (nucli). • Les sabates bla- Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen
ves són les seues (nucli). • Hui he conegut un amic teu a repassar el que han aprés. Digueu-los que el resum que es
(complement). • Marta és veïna meua del poble (comple- proposa al final de l’apartat de Gramàtica és una tècnica
ment). molt útil per a relacionar els continguts, comprendre’ls i re-
Resum. Els possessius són les paraules que expressen que cordar-los millor.
un ésser o un objecte pertanyen a algú que anomenem pos-
seïdor.
59
Ortografia. L’ACCENTuACIÓ DIACRíTICA
Propòsits Copia les paraules que no compleixen les regles generals

Saps reconéixer
d’accentuació.
• Saber què són els accents quan no es compleixen
les regles móra mòlt fira dóna
diacrítics.
d’accentuació? bota nét semàfor rosa
• Conéixer alguns parells de paraules Comprova-ho! plàtan porta camió sòl
que es diferencien amb un accent
diacrític.
A vegades, l’accent gràfic s’utilitza per a diferenciar entre si dues

Previsió de dificultats paraules que tenen la mateixa forma però significats diferents.
Aquest tipus d’accent s’anomena accent diacrític i no segueix
• Memoritzar les paraules que porten les regles generals d’accentuació. Exemple:
accent diacrític.
PORTEN ACCENT DIACRíTIC NO PORTEN ACCENT DIACRíTIC
• Saber quina de les dues paraules
és → Verb ser es → Pronom personal
que tenen la mateixa forma porta
què → Pronom interrogatiu que → Conjunció
accent diacrític i quina no. mà → Part del cos ma → Possessiu
més → Major quantitat d’una cosa mes → Part de l’any
Més recursos pèl → Cabell pel → Contracció de per + el
té → Verb tindre te → Infusió
• Paraules amb accent diacrític bé → De bona manera be → Lletra b / Ovella
– si (conjunció) i sí (adverbi)
– sol (‘astre’) i sòl (‘terreny’)
– us (pronom) i ús (‘utilització’) 1 Copia substituint el codi per la paraula de cada parell
– vens, venen (vendre) i véns, vénen que corresponga.
(vindre) és es mà ma
– feu (‘territori’) i féu (fer) * * * què que
té te bé be
– vos (pronom) i vós (pronom fort) * * * més mes
– tos (‘afecció’) i tòs (‘nuca’) Una bona decisió
– seu (possessiu) i sèu (‘greix’)
– res (‘cap cosa’) i rés (‘oració’) *
mare una amiga
* **
diu Sara i mestra de dibuix.
*
* * *
Com tots diuen tinc molta per a la pintura, mare vol
*
que vaja a classes amb ella perquè n’aprenga . Si tot va
* *
començaré el
** * *
ve. us sembla? fantàstic, veritat?
2 Busca en el diccionari les paraules següents i digues quina

paraula correspon a cada definició.
Crit del gat. mèu / meu Tipus de calçat. bóta / bota

Nou més un. déu / deu Planeta Terra. món / mon
44
Suggeriments didàctics porten per a diferenciar-se d’altres paraules que s’escriuen

igual. Una vegada hàgeu llegit la llista de diacrítics que ofe-
En aquest apartat, és important recalcar que els accents di-
reix el llibre, feu-los vore que, a pesar de ser excepcions, hi
acrítics són excepcions a la regla que ja coneixen. Procureu
ha paraules amb accent diacrític que usem molt sovint (és,
no traslladar-los la sensació de confusió o caos en l’accentu-
són, té, què…). Per això és important recordar-les.
ació, i tracteu que l’estudi dels diacrítics servisca per a repas-
sar i assentar el que ja saben i per a anar un pas avant en Feu vore als alumnes que l’accent diacrític també els ajuda
l’ortografia. a pronunciar, ja que els indica si la vocal en què recau és
oberta (pèl, mèu) o tancada (ós, móra). Si bé és cert que hi
En l’activitat de coneixements previs, demaneu als alumnes
ha alguna excepció (què). Aprofiteu per a repassar la pro-
en cada cas que diguen per què les paraules que duen ac-
cent no compleixen les regles d’accentuació. D’aquesta nunciació de les vocals obertes si és necessari.
manera, aprofiten per a repassar-les (poden consultar-les En l’activitat 3, feu que els alumnes noten que les paraules
en l’apartat Ortografia de la unitat anterior). Concloeu que que es diferencien per l’accent pertanyen, a més, a distin-
no haurien de portar-ne perquè són paraules monosíl·labes tes categories gramaticals. Animeu-los a dir a quina cate-
o planes acabades en vocal. Insistiu llavors que només en goria pertany cada membre de la parella.
60
3
7 UNITAT 3
3 Llig i completa el quadre amb les paraules destacades en cada oració.
NOTES
Aquella dona sempre em dóna caramels. Mira si sóc despistada que he perdut un soc.
Si jo fóra l’amo de la casa no deixaria el gos fora. No sé si Carles i Andreu encara se saluden.
Verb donar Persona de sexe femení

Verb ser Calçat de fusta
Verb ser Contrari de dins
Verb saber Pronom personal
4 Digues què signifiquen les paraules sense accent diacrític corresponents a les següents.
ós nét móra sòl
5 Posa accent diacrític a les paraules destacades que calga.
Algun dia mon pare farà la volta al mon. La teua neta va sempre molt neta.
El mes que ve tindré mes temps lliure. Aquells ossos eren d’uns ossos.
son les dotze i encara no tinc son. Aquell meu el va fer el meu gat.
Fixa’t en les paraules que porten accent diacrític.

Una afició un poc cara
Sabeu què és el que més m’agrada del món? La pintura.
En sóc un apassionat! Una de les meues pintores preferides és
Mar Tista. No sé per què, però té una manera de pintar que
m’encanta. Els meus quadres preferits són «La néta del mariner» i
«L’ós bru». Però sabeu quant valen? Més de mil euros! Ai, si fóra ric...

A valiós B valuós C baluós D vaulós

valuós B Ç I L u S Ó A V O D
Que té molt de valor o que és
Escriu una oració en què utilitzes la paraula valuós.
molt car.
45
Solucions 4 RM. Os: Cadascuna de les parts dures i de color blanqui-

Activitat de coneixements previs. Móra, mòlt, nét, dóna, nós que configuren l’esquelet del cos de l’home i dels animals
sòl. vertebrats. Net: Que no té cap taca, que està acabat de llavar.
Mora: Dona magribina. Sol: Cinquena nota de l’escala musical
1 Ma mare té una amiga que es diu Sara i és mestra de
/ Que no està amb altres persones o coses / Astre celeste.
dibuix. Com que tots diuen que tinc molta mà per a la pin-
tura, ma mare vol que vaja a classes amb ella perquè 5 • Algun dia mon pare farà la volta al món. • El mes que
n’aprenga més. Si tot va bé començaré el mes que ve. Què ve tindré més temps lliure. • Són les dotze i encara no tinc
us sembla? És fantàstic, veritat? son. • La teua néta va sempre molt neta. • Aquells ossos
eren d’uns óssos. • Aquell mèu el va fer el meu gat.
2 • Crit del gat. ▶ mèu. • Nou més un. ▶ deu. • Tipus de
calçat. ▶ bota. • Planeta Terra. ▶ món.
3 Dóna ▶ Verb donar. Dona ▶ Persona de sexe femení. Aprén com s’escriu
Sóc ▶ Verb ser. Soc ▶ Calçat de fusta. Fóra ▶ Verb ser. • B (valuós).
Fora ▶ Contrari de dins. Sé ▶ Verb saber. Se ▶ Pronom • VALUÓS / valuós.
personal. • RL.
61
SABER FER
Propòsits Un treball d’investigació

• Trobar informació en Internet. En aquesta unitat et proposem dur a terme un treball d’investigació
sobre una obra del gran pintor Picasso. Amb les activitats que faràs a
• Redactar un treball d’investigació. continuació, aprendràs a obtindre i a organitzar la informació des de
diverses fonts per fer un treball d’investigació fantàstic sobre l’obra.
Més recursos Prepara el teu treball

• Pàgines per a investigar 1 Observa el quadre i respon.
– www.enciclopedia.cat Com es titula el quadre?
–http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Qui n’és l’autor?
Què representa?
– http://www.uoc.edu/humfil/
Ho fa d’una manera
digithum/digithum1/jcampas/ abstracta o realista?
mvelaA.html Quins colors
– http://www.picasso.fr/es/ hi predominen?
I formes?
picasso_pagina_index.php
– http://www.museupicasso.bcn. La infanta
Margarita María,
cat/es/ de Pablo Ruiz Picasso.
– http://www.bcn.cat/
museupicasso/es/coleccion/ 2 USA LES TIC. Busca informació en internet sobre el quadre
anterior i ompli una fitxa com la següent.
mpb70-433.html
Si vols, pots consultar l’adreça web següent: http://www.bcn.cat/
museupicasso/ca/colleccio/mpb70-459.html
TÍTOL DEL QUADRE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
LLOC I ANY DE CREACIÓ: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

TIPUS DE PINTURA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
SÈRIE PICTÒRICA A LA QUAL PERTANY: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
LLOC ON ES TROBA ACTUALMENT: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3 Esbrina quin quadre, de quin pintor i de quina època va inspirar

la sèrie a què pertany La infanta Margarita María de Picasso.
4 USA LES TIC. Busca informació en internet o en alguna

enciclopèdia en paper sobre Pablo Ruiz Picasso i extrau
les dades principals de la seua vida i de la seua obra.
46
Desenvolupament de la competència l’original de Las Meninas de Velázquez i deixeu que comenten

en comunicació lingüística les diferències entre una pintura i l’altra. Contrasteu així trets
de la pintura realista amb trets de la pintura abstracta.
En aquest apartat els alumnes treballen, d’una banda, les ha-
A l’hora d’abordar l’activitat 6, digueu als xiquets que la forma
bilitats d’investigar, llegir, contrastar i sintetitzar informació; i
en què ordenen i presenten la informació en un treball és sem-
de l’altra, l’organització i la redacció d’un text expositiu. Moti- pre important, segons quin aspecte els interesse destacar.
veu-los dient-los que, en acabar el seu treball d’investigació,
En l’activitat 7 es demana als alumnes formes alternatives i
l’han de donar a llegir a una persona que no sap res de Pablo
visuals de presentar la informació distintes del text pla. Acon-
Picasso. Per tant, un objectiu que es poden marcar és que el
selleu-los que observen i prenguen com a model l’estructu-
lector acabe coneixent el personatge i la seua obra.
ració dels esquemes que han treballat al llarg del llibre.
En l’activitat 2, aclariu als alumnes que una sèrie pictòrica
En l’activitat 8 pot ser convenient que aclariu als alumnes
és el conjunt d’obres que un autor ha pintat en un període de quin tipus d’informació s’inclou en un índex (llista de contin-
temps i que segueixen una mateixa temàtica. guts d’un document) i una bibliografia (llista d’obres que
L’activitat 3 informa que aquesta obra de Picasso s’inspira en s’han consultat). Mostreu-los-en exemples per tal que els
una d’anterior. Si ho trobeu convenient, mostreu als alumnes prenguen com a model per al seu treball.
62
3
7 UNITAT 3
5 Classifica les informacions següents, obtingudes en les activitats
anteriors, en el bloc que corresponga.
Fets importants de la seua vida. Etapes i obres principals.

Origen de la sèrie pictòrica. Trets destacats del quadre.
L’ARTISTA LA SÈRIE PICTÒRICA EL QuADRE
6 Fes l’esborrany del teu treball seguint les indicacions següents.
– Pensa com organitzaràs els blocs d’informació del teu treball.

Ací tens diverses opcions:
MODEL A 1. L’artista 2. La sèrie pictòrica 3. El quadre
MODEL B 1. El quadre 2. La sèrie pictòrica 3. L’artista
MODEL C 1. L’artista 2. El quadre 3. La sèrie pictòrica
– Pensa en quin ordre explicaràs la informació que conté cada bloc:

de què parlaràs abans?, què explicaràs després?
– Redacta la informació obtinguda en les activitats 1 a 4
de manera clara i ordenada.
– Recull en un full les adreces web i els llibres que has utilitzat
en l’elaboració del teu treball per a fer la bibliografia.
7 Pensa quins recursos podries utilitzar per a acompanyar les

teues explicacions (fotografies, línies del temps, esquemes...)
i elabora’ls o busca’ls.
8 Passa el teu treball a l’ordinador i inclou on corresponga

els recursos que has pensat en l’activitat anterior.
No oblides fer la portada ni incloure l’índex i la bibliografia.
9 Abans d’imprimir el treball, revisa’n la redacció i l’ortografia

i comprova que tot està bé.
47
En acabar el treball, convé que el guarden en el seu dossier

3 RM. De Las Meninas de Velázquez, pintor del segle XVII,
d’aprenentatge, amb les correccions pertinents del professor.
de l’època coneguda com el Segle d’Or espanyol.
4 RL.
Solucions
5 L’ARTISTA ▶ Fets importants de la seua vida. Etapes i
1 RM. • La infanta Margarita María. Pablo Ruiz Picasso.
obres principals. LA SÈRIE PICTÒRICA ▶ Origen de la sèrie
• Un membre de la reialesa espanyola. De manera abstracta.
pictòrica. EL QUADRE ▶ Trets destacats del quadre.
• Els colors groc i negre, i les línies rectes i polígons.
6 a 9 RL.
2 RM. TÍTOL DEL QUADRE: La infanta Margarita María.
LLOC I ANY DE CREACIÓ: Canes, 1957. TIPUS DE PINTU-
Competències
RA: Oli sobre tela. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: Té una
mida de 100 x 81 centímetres. Està compost de plans juxta- Competència digital. El treball que els alumnes duen a ter-
posats i acolorits. Té les mides distorsionades. SÈRIE PICTÒ- me en aquest apartat requereix treballar especialment la
RICA A LA QUAL PERTANY: Sèrie Las Meninas. LLOC ON ES competència digital, mitjançant la busca d’informació en In-
TROBA ACTUALMENT: Museu Picasso de Barcelona. ternet i l’ús d’un processador de textos.
63
Literatura. LA RIMA
Propòsits La gavina
• Conéixer i distingir els dos tipus Com roda el port la gavina
de rima: consonant i assonant. i es capbussa de valent,
tallant el gregal barrina,
sembla que la porta el vent.
Més recursos Volta el far i creua l’ona De l’alba al vespre, gavina,
dient adéu als velers, vola que vola, volant
• Poema en rima consonant albira d’allí la lloma ara el port té una boirina
Veles e vents han mos desigs complir, i el fossar dels mariners. que no esborra el teu encant.
enric soler i GoDes
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir barrina: es deixa caure
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, verticalment durant un dels recursos utilitzats per a donar sonoritat als poemes és la rima.
el vol.
fent humils precs al vent tramuntanal Diem que hi ha rima quan els sons finals d’una paraula coincideixen
albira: veu de lluny. totalment o parcialment amb els sons finals d’una altra paraula
que en son bufar los sia parcial
fossar: cementeri. a partir de l’última vocal tònica.
e que tots cinc complesquen mon retorn. La rima pot ser de dos tipus.
Veles e vents (fragment) La rima és consonant si coincideixen tots els sons a partir
de l’última vocal tònica. Exemple: pomada-daurada.
Ausiàs March
La rima és assonant si només coincideixen les vocals a partir
de l’última vocal tònica. Exemple: roda-hora.
1 Copia l’última paraula dels quatre primers versos del poema

i fes les activitats següents.
1. Encercla la vocal tònica de cada paraula.
2. Fixa’t en les paraules que tenen la mateixa vocal tònica i subratlla
les lletres que tenen iguals a partir d’aquesta.
3. Digues si les paraules finals dels quatre primers versos del poema
La gavina rimen en consonant o en assonant i justifica-ho.
2 Encercla les paraules que rimen amb onada i classifica-les.
RIMEN AMB ONADA

fada muralla
EN CONSONANT EN ASSONANT
platja moda
mamà diana
tronada teulada
48

Abans de tractar el tema de la rima, podeu organitzar una 1 1. Gavina, valent, barrina, vent. 2. Gavina i barrina, valent
lectura del poema La gavina. De primer, deixeu que el lligen i vent. 3. Rimen en consonant, perquè coincideixen tots els
en silenci. A l’hora de fer-ne la lectura en veu alta, podeu as- sons a partir de l’última vocal tònica.
signar un vers a cada alumne, de manera que dotze xiquets 2 EN CONSONANT: fada, tronada, teulada. EN ASSO-
lligen de forma coordinada. Per a fer-ho més divertit, cada NANT: platja, muralla, diana.
alumne pot interpretar amb gestos la situació que es descriu 3 1 El nombre de síl·labes de cada vers. 2 Que l’última pa-
en el vers que li ha pertocat llegir. raula del vers no rima amb cap altra del poema. 3 Que les
Quan abordeu els conceptes de rima consonant i rima asso- paraules finals d’aquests versos rimen entre si.
nant, expliqueu-los que la rima consonant es diu també rima 4 Correspon a l’esquema C.
absoluta, perquè les paraules rimades acaben absolutament 5 RM. L’ou ▶ Una capseta redoneta, / tota blanca i menu-
igual. En la rima assonant, en canvi, només coincideixen les deta. / Si m’obris no em pots tancar, / i fregit em pots menjar
vocals. Contrasteu els conceptes de consonant i vocal a fi (rima consonant). El caragol ▶ No té cames i camina, / va
que ho entenguen millor. carregat dia i nit, / no és cap bou i porta banyes, / no és abe-
64
3
7 UNITAT 3
33 Observa
Observa l’anàlisi
l’anàlisi mètrica
mètrica d’aquest
d’aquest poema
poema ii relaciona.
relaciona. Què
Què indica
indica cada
cada número?
número?
NOTES
La
La seua
seua cara
cara pigada
pigada 1
La
La seua
seua cara
cara pigada
pigada 77 aa El nombre de síl·labes de cada vers.
és
és una
una coca
coca de
de pésols,
pésols, 77 –– 2 Que les paraules finals d’aquests versos
és
és una
una nit
nit estrellada,
estrellada, 77 aa 3 rimen entre si.
un
un pastís
pastís de
de llavoretes
llavoretes 77 bb
ii una
una prada
prada esguitada
esguitada 77 aa Que l’última paraula del vers no rima
amb cap altra del poema.
de
de floretes
floretes xicotetes.
xicotetes. 77 bb
M
Maria
aria D
Dolors
olors P
Pellicer
ellicer
44 Analitza
Analitza mètricament
mètricament el
el poema
poema La gavina ii digues
La gavina digues quin
quin d’aquests
d’aquests esquemes
esquemes lili correspon.
correspon.
A
A B
B C
C
7a
7a 7c
7c 7a
7a 7a
7a 7–
7– 7a
7a 7a
7a 7c
7c 7a
7a
7b
7b 7d
7d 7e
7e 7b
7b 7d
7d 7e
7e 7b
7b 7d
7d 7e
7e
7b
7b 7d
7d 7e
7e 7a
7a 7–
7– 7e
7e 7a
7a 7c
7c 7a
7a
7a
7a 7c
7c 7a
7a 7b
7b 7d
7d 7a
7a 7b
7b 7d
7d 7e
7e
55 ARA
ARA EXPLORA TU. Llig
EXPLORA TU. Llig la
la informació
següent. Després,
Després, busca
busca una
una endevinalla
endevinalla
per
per aa cada
cada solució,
solució, comprova
comprova si
si té
té oo no
no té
té rima
rima ii digues
digues de
de quin
quin tipus
tipus és.
és.
Sabies
Sabies que
que és
és més
més fàcil
fàcil recordar
recordar un
un text
text sisi té
té paraules
paraules que
que rimen
rimen que
que sisi no
no en
en té?
té?
Per
Per això,
això, molts
molts dels
dels textos
textos que
que han
han arribat
arribat fins
fins aa nosaltres
nosaltres per
per transmissió
transmissió oral,
oral, com
com ara
ara
les
les endevinalles,
endevinalles, solen
solen contindre
contindre algun
algun tipus
tipus de de rima.
rima. Comprovem-ho!
Comprovem-ho!
SOLuCIONS
SOLuCIONS l’ou
l’ou el
el caragol
caragol la
la lluna
lluna la
la clau
clau
6 Tria la paraula adequada per a cada vers tenint en compte l’esquema mètric
proposat i completa el poema.
Barqueta de vela
Barqueta de 5a vela / motor
que creues la 5– mar / badia
perseguint l’ . 5b matinada / aurora
El far, des de , 5a dalt / terra
et veu mar 5– fons / endins
i de tu, s’ 5b enamora / enyora
49
lla ni és cabrit (rima assonant). La lluna ▶ Estic sempre de vi- 6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb els recursos de la
atge, / sense maleta ni bastó, / a voltes semble un formatge poesia i a fomentar la seua creativitat.
/ i a voltes un tros de meló (rima consonant). La clau ▶ És
una creu per als lladres / i t’estalvia els ensurts. / De seguida Altres activitats
que li ho manes / entra, encaixa, gira i surt (rima assonant).
PER A AMPLIAR
6 Barqueta de vela / que creues la mar / perseguint l’au-
• Crear un poema amb paronomàsia. Un exercici creatiu
rora. / El far, des de terra, / et veu mar endins / i de tu,
i motivador per a relacionar els parònims que han estudiat
s’enyora.
en Vocabulari amb l’estudi de la rima és la composició
Competències d’un poema amb parònims. Podeu establir dos nivells de
dificultat: en el nivell fàcil, usaran un parònim al final de
Competència matemàtica, científica i tecnològica. cada vers, en l’avançat, provaran d’introduir-ne també al
L’anàlisi mètrica i el comptatge de síl·labes de l’activitat 4 llarg d’un vers per a donar més musicalitat al poema. Ofe-
posa en relació la poesia amb les matemàtiques. riu-los models en què inspirar-se escrivint en la pissarra al-
Consciència i expressió cultural. L’elecció de versos se- guns versos que continguen parònims: Balla damunt la
gons una mètrica determinada que es demana en l’activitat palla, Visc del vesc que busque al bosc…
65
ACTIVITATS FINALS

Les paraules parònimes són paraules que tant en la forma o que es
pronuncien que
L’accent diacrític s’utilitza per a paraules que tenen però .
Més recursos L’accent diacrític els principis generals d’accentuació.
Dues paraules rimen entre si quan coincideixen els a partir
• Paraules parònimes de l’última . La rima és si coincideixen tots els sons i
si coincideixen només
manejar – menejar;
bellesa – vellesa;
vull – bull; 2 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.
calavera – caravel·la;
Els possessius
apressar – adreçar;
acte – apte;
accessible – assequible; Formes variables segons... Funcions
bou – pou;
abella – ovella; Nucli
el gènere la persona el nombre
adaptar – adoptar; el meu llibre
emetre – ometre; del substantiu del
perjuí – prejuí.
3 Copia la paraula parònima de cada parell que anomena l’objecte dibuixat.
NOTES vena espècie canelons alvocat

bena espècia canalons advocat
4 Completa substituint el text entre parèntesis per la forma de possessiu que corresponga.
Mare,
Ha telefonat la (2a Persona, un PosseïDor) amiga
Marta i ha dit que un amic (3a Persona, un PosseïDor)
vol llogar el (1a Persona, Diversos PosseïDors)
apartament de la platja, que ho comentes amb el pare
i que espera la (2a Persona, Diversos PosseïDors) resposta.
Miquel
5 Escriu una oració en cada cas.

Que tinga dues paraules diferents amb accent diacrític.
Que tinga dues paraules que es diferencien l’una de l’altra per l’accent diacrític.
50
Solucions 3 Bena, espècia, canelons, alvocat.

1 • Les paraules parònimes són paraules que s’assemblen 4 Mare, Ha telefonat la teua amiga Marta i ha dit que un
tant en la forma o que es pronuncien d’una manera tan sem- amic seu vol llogar el nostre apartament de la platja, que ho
blant que es poden confondre. • L’accent diacrític s’utilitza comentes amb el pare i que espera la vostra resposta. Mi-
per a diferenciar entre si paraules que tenen la mateixa forma quel.
però significats diferents. L’accent diacrític no segueix els
5 RM. • «El teu nét menut es comporta com si fóra un
principis generals d’accentuació. • Dues paraules rimen en-
home». • «La dona de l’alcalde dóna sang tots els anys».
tre si quan coincideixen els sons finals a partir de l’última vo-
cal tònica. La rima és consonant si coincideixen tots els sons
Competències
i assonant si coincideixen només les vocals.
2 Els possessius. Formes variables segons… el gènere / Aprendre a aprendre. Plasmar gràficament els conceptes
el nombre del substantiu; la persona / el nombre del posseï- que han aprés al llarg de la unitat, com es fa en l’activitat 2,
dor. Funcions: Determinant, el meu llibre; Nucli, La meua és suposa als alumnes un exercici d’abstracció molt útil per a
millor; Complement, un capritx seu. entendre el que han estudiat prèviament.
66
3 UNITAT 3
REPÀS ACUMULATIU
1 Escriu una paraula derivada per sufixació de cada una de les següents i subratlla’n el sufix. Propòsits
perill clar fàcil córrer • Repassar i aplicar els coneixements
pensar gol carn pobre adquirits en unitats anteriors.
2 Completa amb les paraules de l’activitat anterior. • Comprovar els coneixements
adquirits en la unitat.
PARAuLA PRIMITIVA PARAuLA DERIVADA
perill perillós
CLASSE DE PARAuLA substantiu adjectiu
NOTES
3 Analitza els grups nominals següents com en l’exemple.

Els nostres mocadors blancs de paper. La cadira blava aquella.
Aquestes amigues teues. El seu vestit negre de cerimònia.
una milotxa preciosa. Aqueixos llibres antics d’història.
Exemple Els nostres mocadors blancs de paper

Det. Nucli Compl. Compl.
4 Explica quan s’accentuen gràficament les paraules planes i posa’n exemples.

Un artista en la família
El meu germà Agustí és tot un artista. Sabeu què ha fet hui
Les normes
en classe d’informàtica? Un dibuix fantàstic sobre les piràmides
d’accentuació
egípcies! Tot el món n’ha quedat encantat. I, com que té tan
bona mà, el mestre li ha demanat que faça el cartell per al pròxim L’accent diacrític
festival de l’escola. Que bé!
AUTOAVALUACIÓ
Escriu sÍ o nO i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
1 Les paraules parònimes s’escriuen exactament igual.

2 Els possessius concorden en gènere i nombre amb
el substantiu que acompanyen.
3 La paraula mòbil porta accent diacrític.
4 El possessiu vostre és de diversos posseïdors.
5 En Aquest cotxe és el meu, el possessiu fa la funció de nucli.
51
Solucions • El seu vestit negre de cerimònia.

Det. Det. Nucli Compl. Compl.
1 Perillós, pensarós, clarament, golejar, fàcilment, carní-
• Aqueixos llibres antics d’història.
vor, corredor, pobresa.
2 • pensar (verb), pensarós (adjectiu). • clar (adjectiu), cla-
4 RM. Les paraules planes s’accentuen gràficament quan
rament (adverbi), • gol (substantiu), golejar (verb). • fàcil (ad-
acaben en diftong o en consonant, excepte en les terminaci-
jectiu), fàcilment (adverbi). • carn (substantiu), carnívor (ad-
ons -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in. Exemples: clàxon, còn-
jectiu) • córrer (verb), corredor (substantiu). • pobre (adjectiu),
cau, correguérem, exàmens, fenòmens, nèctar, préstec, por-
pobresa (substantiu).
tàveu, vindríeu…
3 • Aquestes amigues teues.
Det. Nucli Compl.
• Una milotxa preciosa. Autoavaluació
Det. Nucli Compl. 1 ▶ NO. 2 ▶ SÍ. 3 ▶ NO. 4 ▶ SÍ. 5 ▶ SÍ.
• La cadira blava aquella.
67
4 Ens mantenim en forma
• El gimnàs.
VOCABULARI
• Eufemismes i paraules tabú.
SABER
GRAMÀTICA • Numerals i indefinits.
ORTOGRAFIA • La dièresi.
• Extraure informació de la retransmissió

d’un mitjà de comunicació oral.
COMUNICACIÓ ORAL
• Definir conceptes relacionats
amb els esports.
• Llegir una notícia breu i localitzar

els estrangerismes que conté.
LECTURA
SABER FER • Llegir i comprendre un conte:
Dóna’m la mà.
• Escriure un text amb activitats

ESCRIPTURA per a mantindre’s en forma.
TASCA FINAL • Un col·loqui sobre l’esport.
• Consciència dels beneficis que aporta

fer esport.
• Empatia amb les persones que pateixen
una malaltia.
• Consciència de la importància de cuidar
els més dèbils.
• Respecte a les opinions distintes
de la pròpia.
68


MATERIAL D’AULA
Làmina
• El gimnàs.
• Unitat 4: pistes 4-7.

69
Propòsits
4 Ens mantenim en forma
• Definir oralment paraules
relacionades amb l’esport.
• Detectar estrangerismes en un text.
• Escriure un text personal sobre
la pràctica d’esport.
Més recursos
• Centre de terminologia Termcat
http://www.termcat.cat/
Escoltar pistes 4-7
(àrea temàtica «Esports»)
• Vocabulari del futbol i de la 1 Escolta i escriu 1, 2, 3 i 4. En quin ordre es fa?
pilota valenciana Es dóna una notícia. Es retransmet un esdeveniment en directe.
http://www.avl.gva.es/va/ S’anuncia una promoció. Es presenten els continguts d’un programa.
publicacions.html (dins de
2 Intenta recordar la informació de cada audició i completa.
la col·lecció «Vocabularis»)
La corredora Elsa Batilla ha entrat en posició a la meta.
El gimnàs Marató ofereix entrenament personalitzat per euros mensuals.
En el programa Esportviu parlaran de en la secció d’esports tradicionals.
Ahir es va celebrar la final del campionat de entre Els Rocs i Els Estels.
Parlar
3 Defineix amb paraules teues aquests o altres conceptes relacionats amb els esports.
Si et cal, busca abans les paraules en el diccionari.
servei esprintar driblatge crol contrarellotge
52
Suggeriments didàctics A continuació, anuncieu-los que en les activitats 1 i 2 escol-

taran quatre audicions distintes en què periodistes esportius i
Aprofiteu el títol de la unitat per a preguntar als alumnes què
presentadors parlaran sobre esports. Abans de reproduir les
entenen ells per «mantindre’s en forma». Raoneu que no es
pistes, convé que lligen què es demana en cada activitat. En
tracta d’«estar prim» o «ser guapo», sinó d’estar sans gràcies la primera, aprofiteu per a parlar de les diferències entre una
a una bona alimentació i a la pràctica regular d’esport. notícia, una promoció i un programa.
La fotografia dels corredors de la pàgina 52 pot servir d’estí- En l’activitat 3, demaneu als alumnes que practiquen algun
mul als xiquets per a parlar sobre aquest esport cada vegada esport que diguen als companys algunes paraules típiques
més de moda, o bé sobre qualsevol altre que practiquen ells que s’hi usen i que n’expliquen el significat. Tant en aquesta
o els seus familiars. Deixeu que conten amb quanta regulari- activitat com en l’activitat 4, promoveu l’ús del diccionari per
tat el practiquen, si segueixen un entrenament o participen en a trobar les paraules adequades en valencià, tenint en comp-
competicions, quina roba específica s’hi utilitza, etc. Parleu te la influència que el castellà i sobretot l’anglés tenen en el
dels beneficis que l’esport aporta al cos i a la ment a qualse- vocabulari esportiu. A l’hora de fer l’activitat 5, el diccionari
vol edat, i deixeu que ells mateixos conten la quantitat d’amics els aprofitarà per a distingir el significat de les paraules ade-
que es poden fer gràcies a l’esport. quades del de les paraules que cal descartar.
70
UNITAT 4
Llegir
4 Llig aquesta notícia breu Victòria en l’últim sospir NOTES
i localitza-hi dues paraules
en cada llengua. La tenista Sara Queta va aconseguir ahir
el pase a la final de tenis després
EN CASTELLÀ de guanyar el primer
match ball de què va gaudir
en el tie-break disputat en
l’últim set contra la russa
EN ANGLÉS Olga Ivanova. Aquesta victòria,
a més, li permet adelantar
una posició en la classificació general.
5 Tria l’opció correcta en cada cas i llig de nou el text substituint les paraules
i expressions en anglés i en castellà per les corresponents en valencià.
passada / classificació desempat / servei
punt de set / pilota de partit anticipar / avançar
Escriure
6 Escriu un text breu en què expliques què fas tu per mantindre’t en forma.
SABER FER
TASCA FINAL
Un col·loqui sobre l’esport
Has vist en la televisió algun programa en què després
d’un documental o una pel·lícula diverses persones en parlen?
Saps com s’anomena aquest tipus de conversa?
És necessària la presència d’un moderador en una conversa
d’aquest tipus? Per què?
En acabar aquesta unitat comprovaràs si SAPS FER de
participant o de moderador en un col·loqui. Abans llegiràs
un conte sobre uns gimnasos a l’aire lliure molt especials,
treballaràs vocabulari relacionat amb l’esport i aprofundiràs
una miqueta més en el coneixement de la nostra llengua.

53
Solucions troba pròxim a la meta. • Driblatge: Acció de regatejar en el

futbol i en altres esports. • Crol: Estil de natació que s’execu-
1 1 Es retransmet un esdeveniment en directe. 2 S’anuncia
ta amb el cos en posició horitzontal ben paral·lel a la superfí-
una promoció. 3 Es presenten els continguts d’un programa.
cie de l’aigua, i que consisteix a moure les cames constant-
4 Es dóna una notícia.
ment amunt i avall i cada braç alternativament amb un movi-
2 • La corredora Elsa Batilla ha entrat en primera posició ment circular. • Contrarellotge: Modalitat de prova ciclista de
a la meta. • El gimnàs Marató ofereix entrenament persona- fons que consisteix a recórrer l’etapa en el temps més curt
litzat per 150 euros mensuals. • En el programa Esportviu possible.
parlaran de pilota valenciana en la secció d’esports tradi-
4 EN CASTELLÀ ▶ pase, adelantar. EN ANGLÉS ▶ match
cionals. • Ahir es va celebrar la final del campionat de volei-
ball, tie-break.
bol entre Els Rocs i Els Estels.
5 • classificació (substitueix pase). • pilota de partit (subs-
3 RM. • Servei: Acció de posar la pilota o el volant en joc.
titueix match ball). • desempat (substitueix tie-break). • avan-
• Esprintar: En una carrera, augmentar (un esportista) la ve-
çar (substitueix adelantar).
locitat al màxim durant un curt espai de temps, en el qual in-
tenta avançar la resta de competidors, generalment quan es 6 RL.
71
Competència lectora. EL DESENLLAÇ
Propòsits
• Conéixer el concepte de desenllaç
i els tipus de desenllaç que pot
tindre una història.
• Entendre i empatitzar amb les
persones majors que pateixen
alzheimer o demència.
Més recursos
• Arrugues, de Paco Roca
(Ed. Astiberri). Còmic que explica
la història d’un antic executiu que
aprén a conviure amb l’alzheimer.
• Web sobre la versió
cinematogràfica d’Arrugues:
Dóna’m la mà
http://www.arrugaslapelicula.com/es Quan jo era xicotet, el iaio em venia a buscar a l’eixida de l’escola.
SABER MÉS Em portava el berenar, sempre el mateix: pa amb xocolate, que era i
• La tardor de l’àvia: la meva àvia té
és el que més m’agrada. M’agafava ben fort per la mà i per la vorera
Alzheimer, de Mueller, Dagmar H.; El final del conte
anàvem al parc que hi ha al costat de ma casa. A mi m’agradava
o desenllaç és un element
Ballhaus, Verena. (Ed. La molt important de la molt tirar-me del tobogan i, sobretot, pujar a l’agrunsador i que el
Desclosa). Conte il·lustrat que narració. En aquesta part iaio m’espentara ben i ben fort com si poguera arribar fins als nú-
és on sabem si les vols. Algunes vegades, el iaio també jugava amb els meus amics i
explica de forma didàctica la accions que han dut amb mi, a futbol o a conillets a amagar. La veritat és que ens ho
malaltia de l’alzheimer i els canvis a terme els protagonistes passàvem molt bé amb ell i jo me’n sentia molt orgullós.
de la història han servit
que produeix a través de la història per a resoldre el conflicte Ara ja tinc onze anys. Han passat uns quants anys i el iaio ja no
d’una xiqueta que nota que la seua que afrontaven o no. em ve a buscar a l’escola. Està malalt. S’ha envellit tant com els
Els desenllaços poden ser agrunsadors i el tobogan que hi havia abans al parc. Un dia, uns
iaia ho oblida tot.
molt variats. Hi ha finals homes se’ls van endur no se sap on i, al seu lloc, van posar un mun-
que deixen la història ben tó d’aparells estranys que després vam saber que servien perquè les
acabada i d’altres que persones majors feren exercici. Així és que ara, a més d’un parc in-
deixen oberta a la
fantil a la part baixa, han posat a la part de dalt un parc saludable
imaginació del lector
que, segons que ens va explicar l’alcaldessa el dia de la inauguració,
la interpretació del final.
tenen l’origen a la Xina i estan inspirats en la filosofia oriental basa-
54
Suggeriments sobre la lectura d’alguna pel·lícula que forme part d’una trilogia cinemato-
gràfica coneguda (El Senyor dels anells o les darreres en-
ABANS DE LLEGIR tregues d’El planeta dels simis, per exemple), que dóna a
Pregunteu als alumnes què és el desenllaç d’una història. entendre que la història continuarà en una nova entrega.
Després d’obtindre algunes respostes, feu que un o diver- Deixeu que ells mateixos posen exemples de desenllaços
sos alumnes lligen en veu alta l’explicació de la columna oberts i tancats en pel·lícules que hagen vist o en novel·les
Saber més. Recordeu-los l’estructura plantejament, nus i que hagen llegit.
desenllaç que ja han estudiat en la unitat 1, i relacioneu el A continuació, digueu-los que observen el dibuix que en-
desenllaç amb la resolució de problemes, amb el fet de capçala la lectura. Poden descriure’l oralment i raonar des-
desfer el nus o llaç que representa els conflictes d’una his- prés si els pareix un desenllaç obert o tancat.
tòria. Pregunteu-los quins tipus de desenllaç existeixen;
LECTURA
probablement els alumnes distingiran entre final feliç i final
trist. Feu-los vore que, independentment del fet que siga Deixeu als alumnes uns quants minuts per a llegir en silenci
positiu o negatiu per als protagonistes, un desenllaç o final el conte. Pregunteu-los si ho han comprés tot. En acabant,
pot ser obert o tancat. Ho podeu exemplificar amb el final organitzeu-ne una lectura en veu alta i en cadena.
72
4 UNITAT 4
da en l’admiració i el respecte pels nostres majors. Segons deia,
aquest tipus de parcs faciliten la millora de la qualitat de vida de la agrunsador: aparell que hi NOTES
gent gran, es converteixen en llocs de trobada i diversió per a tots ha als parcs infantils que
els ciutadans i ciutadanes, independentment de l’edat, i fomenten està format per dues cordes
l’activitat a les zones verdes. o cadenes enganxades a
una barra de les quals penja
L’altre dia, els meus amics i jo vam passar bona part de la vespra-
un seient.
da al parc fent exercici. Al principi ens ho vam prendre de broma
enyorar: trobar a faltar algú.
però, quan ja portàvem una estona, semblava ben bé que ens trobà-
vem en un gimnàs a l’aire lliure. Jugant jugant, vam suar la camise- estendre: posar la roba
ta de veritat! llavada o banyada penjada
d’una corda perquè
I de sobte vaig enyorar molt el meu iaio. És que les coses han can- s’eixugue.
viat molt des de fa temps, concretament des que pateix la malaltia de
palplantat: dret, com si
l’oblit.
esperara algú, sense fer res.
–Imagina que un dia et despertes per fer una passejada i desco-
breixes que no recordes el camí de tornada. Que et trobes amb un
amic que et convida a berenar i després no saps on has estat. Que
no recordes les paraules encara que les tens a la punta de la llengua
–intenta explicar-me el iaio perquè em faça una idea de com se sent–.
És com si caigueres en un pou de llet. Imagina que tractes d’esten-
dre la roba llavada o de llegir el diari i tot es torna un problema
sense solució. Que no saps lligar-te els cordons de les sabates... És
horrible!
A mi em fa molta ràbia i molta pena alhora. Tot i que encara es
troba prou bé i només té alguns oblits sense importància, ell no se
sent igual. Ara no li agrada eixir de casa i passa moltes hores mirant
la televisió. Sovint no recorda on ha deixat les claus o la cartera. O
fa coses un poc còmiques, com ara guardar el rellotge a la sucrera o
el raspall de dents dins d’una sabata.
Allà, enmig d’aquell parc saludable, em van entrar de colp moltís-
simes ganes de vore’l. Vaig pensar que aquells aparells nous eren
molt bons per a ell i que ens aniria bé una miqueta d’exercici a l’aire
lliure als dos. Sense pensar-m’ho gens, em vaig acomiadar dels
meus amics, vaig tornar a casa i vaig preparar dos entrepans de
xocolate. I quan ho vaig tindre tot a punt, me’n vaig anar corrent a
buscar-lo.
Quan el iaio em va vore allà, palplantat amb els dos entrepans a F ITXER ORTOGRÀFIC
la porta de sa casa, em va fer un gran somriure i, intuint quina era la
meua intenció, va agafar el comandament a distància i va apagar el Escriu una oració amb
televisor. cada una d’aquestes
–Dóna’m la mà –li vaig dir aleshores.
respecte
I tots dos vam fer cap al parc per la vorera, ben contents. En
oblit
aquells moments, jo em vaig sentir molt orgullós del meu iaio, tant
com en els vells temps. rellotge

55
DESPRÉS DE LLEGIR En les definicions del marge dret de la pàgina 55 trobareu la

Pregunteu-los si saben el nom de la malaltia que pateix el iaio d’una paraula important en la història: agrunsador. Tracteu
del protagonista. Digueu-los que l’alzheimer és una malaltia que els alumnes la interioritzen i l’usen (en aquesta forma o
que generalment pateixen les persones majors, per la qual el bé en la variant engrunsadora), i que desterren de la seua
cervell s’atrofia i fa que els qui la pateixen perden la memò- parla, si l’usen, el castellanisme columpio.
ria, tinguen confusió mental, es desorienten, i obliden fins
les habilitats més bàsiques. Si ho trobeu convenient, distin- Competències
giu-la de la demència senil, que és la pèrdua de facultats Competència social i cívica. Aquesta lectura ensenya als
mentals a conseqüència de la vellesa. Deixeu que els alum- alumnes a comprendre la situació de persones majors que
nes diguen quines atencions pensen que pot necessitar un pateixen malalties degeneratives o senils, i a mostrar-los em-
malalt d’alzheimer o un ancià amb demència senil. patia. Es consciencien així de la importància d’iniciatives
Si ho trobeu adequat, deixeu que expliquen alguna situació com les dels parcs saludables, que milloren la qualitat de
real que coneguen similar a la del conte. Afavoriu que els xi- vida dels malalts i de les persones sanes.
quets parlen de la seua relació amb els seus iaios.
73

Propòsits
1 Llig el primer paràgraf de la lectura 6 Explica i posa’n exemples. Què entenem
• Millorar el reconeixement de les seguint les indicacions següents. quan sentim aquestes expressions?
lletres i la soltesa en la lectura. –Tapa amb un paper la part baixa de cada
línia, de manera que solament veges la part PARC MENJAR ACTIVITAT
• Valorar la comprensió del conte SALUDABLE SALUDABLE SALUDABLE
superior de les lletres.
Dóna’m la mà.
–Llig esforçant-te a imaginar les lletres
• Escriure expressant sentiments. completes.
Explique i interprete
Comprenc el text
Previsió de dificultats 7 Pensa i respon. Per què creus que
l’autora ha posat aquest títol a la lectura?
2 Tria la correcta. Quina classe de desenllaç
• Els alumnes poden trobar dificultats té el relat Dóna’m la mà?
per a reconéixer les lletres quan A Un desenllaç tancat perquè veiem
8 Escriu SÍ o NO. Què sent el protagonista
pel seu iaio?
posen en pràctica la tècnica lectora la solució del problema.
afecte tendresa
que es demana en l’activitat 1. B Un desenllaç obert perquè no dóna
la història per acabada. orgull comprensió
Animeu-los a fer l’esforç i
odi indiferència
expliqueu-los que així milloraran 3 Respon.
l’atenció i el reconeixement de les Qui conta la història? 9 EDUCACIÓ CÍVICA. Opina.
lletres quan lligen de forma normal. Quants anys té? Com creus que ens hem de comportar
Què feia quan era xicotet? Amb qui ho feia? amb les persones majors? Per què?
Quines coses ens poden oferir les persones
NOTES 4 Descriu en què han canviat al llarg majors a nosaltres? I nosaltres a elles?
dels últims anys. Posa’n exemples.
ABANS Aprenc a fer comentaris

El parc
ARA
10 Tria i completa sobre la lectura.
ABANS
El iaio primera persona que viu
ARA
tercera persona que li han contat
5 Observa i respon.
El relat està escrit en perquè es conta
una experiència el protagonista de la
Quin moment història.
de la lectura és?
On va ara el
xiquet? Per què?
Jo també escric
Com acabarà 11 Escriu un text breu als teus iaios o a
tot al final? alguna altra persona major que t’estimes
en què li expliques què sents per ella.
56
Solucions 7 RL.
1 Activitat de lectura. 8 SÍ ▶ afecte, orgull, tendresa, comprensió. NO ▶ odi, in-
2 B. diferència.
3 • La conta el protagonista. • Onze. • Anar al parc a jugar. 9 RL.
Amb el seu iaio. 10 • …primera persona… • …que viu…
4 El parc. ABANS ▶ Tenia agrunsadors per als xiquets. 11 RL.
ARA ▶ També hi ha un parc saludable. / El iaio. ABANS ▶
Passava la vesprada amb ell. ARA ▶ Està vell i malalt i es Competències
queda a casa. Competència social i cívica. En l’activitat 9 es tracta que
5 • Quan s’acomiada dels amics i se’n va del parc. • A els mateixos xiquets verbalitzen els comportaments respec-
buscar el iaio. Perquè vol estar amb ell en el nou parc. • Els tuosos i afectuosos que cal tindre amb els majors.
dos van camí del parc, molt feliços. Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 11, de ca-
6 RM. Que són coses bones per a la salut. És saludable, ràcter creatiu, l’alumne expressa lliurement els seus senti-
per exemple, menjar verdura, beure aigua i fer esport. ments.
74
Vocabulari. EL GIMNÀS 4
7 UNITAT 4
1 Escriu cada verb on corresponga.
Propòsits
Un consell molt útil
suar • Aprendre vocabulari sobre el
Abans de fer qualsevol exercici: pesos,
alçar gimnàs.
córrer, en la bicicleta, etc., cal
pedalejar
per a evitar possibles lesions. Així podràs • Saber què són els eufemismes
fer estiraments la camiseta de valent sense fer-te mal.
i les paraules tabú.
2 Relaciona amb números. A quin objecte del gimnàs fa referència cada oració?
1 S’usa per a fer volantins al terra. espatlera

2 T’hi recolzes amb les mans per a saltar-lo. matalàs • Alguns xiquets poden tindre
3 Serveix per a fer estiraments per a l’esquena. anelles dificultats per a distingir entre
4 N’agafes una amb cada mà. poltre eufemismes i paraules tabú,
3 Explica quina diferència hi ha.
ja que a la seua edat no tenen
tan clars com els adults els nivells
Entre ser àgil i ser flexible. Entre ser prim o musculós.
de formalitat del llenguatge.
EufEmISmES I PARAuLES TAbú NOTES

Algunes paraules ens resulten ofensives o poc elegants; per això les substituïm per altres que
considerem més respectuoses o boniques. Així, per exemple, en lloc de dir que una persona
està grossa, diem que està pleneta, perquè ens sembla menys ofensiu. Els eufemismes són
les paraules o expressions que utilitzem per a substituir les paraules o expressions ofensives
o poc elegants, anomenades paraules tabú.
4 Digues en quin quadre hi ha els eufemismes i en quin les paraules tabú i forma parelles.
defunció conflicte bèl·lic guerra boig

dement desocupat aturat mort
5 Substitueix les paraules tabú destacades d’aquestes oracions per eufemismes.

Aquesta agència organitza viatges per als vells. Per favor, on està el vàter?
El cotxe té el capot ple de cagarrutes de coloms. L’egua acaba de parir.
6 busca en el diccionari l’adjectiu discapacitat i posa exemples en què s’utilitze com

a eufemisme tot i assenyalant la paraula tabú que substitueix.
57
Suggeriments didàctics 5 • Aquesta agència organitza viatges per a la tercera

En l’activitat 5, mostreu-los que una mateixa paraula es pot edat. • El cotxe té el capot ple de femta de coloms. • Per
expressar amb diversos eufemismes, sinònims entre ells. favor, on està el lavabo? L’egua acaba de donar a llum.
Feu-los vore que no hi ha una solució única a l’activitat. 6 RM. «Que té un defecte físic o mental, congènit o adqui-
rit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal
Solucions de l’activitat». Pot substituir paraules tabú com retardat, sord
o cec.
1 Abans de fer qualsevol exercici: alçar pesos, córrer, pe-
dalejar en la bicicleta, etc., cal fer estiraments per a evitar
Competències
possibles lesions. Així podràs suar la camiseta de valent
sense fer-te mal. Aprendre a aprendre. Amb l’activitat 6 els xiquets s’ado-
2 1 matalàs. 2 poltre. 3 espatlera. 4 anelles. nen de la utilitat del diccionari per a buscar no només el sig-
nificat de les paraules, sinó també per a trobar paraules sinò-
3 RL.
nimes més adequades al context en què s’han d’expressar.
4 Hi ha eufemismes en el primer. Defunció ▶ mort. De-
ment ▶ boig. Conflicte bèl·lic ▶ guerra. Desocupat ▶ aturat.
75
Gramàtica. NUMERALS I INDEFINITS
Propòsits Saps Subratlla

Subratlla en
en cada
cada oració
oració dues
dues paraules
paraules que
que indiquen
indiquen una
una quantitat.
quantitat.
reconéixer
• Saber què són els numerals paraules que Diversos xiquets
Diversos xiquets de
de classe
classe han
han llegit
llegit dos
dos llibres
llibres aquest
aquest mes.
mes.
i distingir entre ordinals i cardinals. indiquen quantitat? Necessitem
Necessitem tres
tres cartolines
cartolines blanques
blanques ii algunes
algunes ceres
ceres de
de colors.
colors.
Comprova-ho! Digues
Digues quines
quines paraules
paraules de
de les
les anteriors
anteriors expressen
expressen una
una quantitat
quantitat
• Saber què són els indefinits i
exacta.
exacta.
distingir entre variables i invariables.
• Distingir les funcions que realitzen
en l’oració els numerals i els
indefinits. Els numerals. Formes i funcions
RECORDA
Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen
Els numerals ordinals, numerals. Poden ser cardinals o ordinals.
Previsió de dificultats llevat dels quatre primers,
es formen afegint -é / -ena Els numerals cardinals indiquen quantitat exacta (un, dos, tres…).
• La diversitat de numerals i indefinits al numeral cardinal. Els numerals ordinals indiquen el lloc exacte que ocupa un objecte o un
i les seues diverses funcions poden Exemple ésser en un grup ordenat (primer, segon, tercer…).
provocar que els continguts de cinc → cinqué, Els numerals poden realitzar distintes funcions dins del grup nominal.
cinquena
l’apartat resulten difícils Davant del substantiu funcionen com a determinant (set passos).
vint-i-dos → vint-i-dosé,
d’interioritzar per a alguns alumnes. vint-i-dosena… Darrere del substantiu funcionen com a complement (la planta tercera).
Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli (Tens l’onze).
Expliqueu cada tipus de paraula
a un ritme que els permeta
Els indefinits. Formes i funcions
entendre-ho, i feu-los participar en
Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de
les activitats posant-ne exemples.
forma imprecisa són els indefinits (pocs amics, certa persona...).
Alguns indefinits canvien de gènere i de nombre segons el substantiu que
acompanyen (algun, alguna, alguns, algunes...), altres només canvien de
nombre (bastant, bastants) i altres són invariables (massa, prou, més...).
Els indefinits poden realitzar distintes funcions dins del grup nominal.
Davant del substantiu fan de determinant (certa preocupació).
Darrere del substantiu fan de complement (una nit qualsevol).
Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli (Marxaren
tots).
1 Respon.
Quins tipus de numerals coneixes? Què expressa cada un?

Tots els indefinits canvien de forma segons el substantiu que
acompanyen? Posa exemples de cada cas.
Quines funcions poden desenvolupar els numerals? I els indefinits?
58
Suggeriments didàctics 1 • Els cardinals i els ordinals. La quantitat exacta d’una

És recomanable que al llarg de la sessió destaqueu la idea cosa i el lloc exacte d’un objecte o ésser. • No. N’hi ha que
que totes les paraules que estudieu en aquest apartat ex- són invariables, com massa, prou i més. • Ambdós poden fer
pressen una quantitat. Els numerals indiquen una quantitat de determinants, de complements o de nuclis.
exacta, i els indefinits, inexacta. Una vegada tots els alumnes 2 • El vint-i-cinc de novembre a les díhuit hores. Vint-i-
tinguen clar aquest aspecte semàntic, podeu passar a parlar dosena Carrera Popular del Barri. Inscriu-t’hi a partir de la
de les funcions, que tenen a vore amb la sintaxi. Aconse- quarta setmana d’octubre. • Aprofita les segones rebaixes
lleu-los que, per a saber la funció d’un numeral o un indefinit, de la botiga d’esports de la planta huitena. Ofertes de tres
es fixen en la posició respecte al substantiu. per dos en la majoria d’articles!
3 CARDINALS ▶ vint-i-cinc, díhuit, tres, dos. / ORDINALS
Solucions ▶ vint-i-dosena, quarta, segones, huitena.
Activitats de coneixements previs. • Diversos xiquets de 4 • Has posat massa llet en la tassa (invariable). • No he
classe han llegit dos llibres aquest mes. • Necessitem tres trobat cap conegut al bus (invariable). • Cada alumne agafa-
cartolines blanques i algunes ceres de colors. / Dos, tres. rà el seu material (invariable). • Dins d’aquest calaix hi ha bas-
76
4
7 UNITAT 4
2 Copia expressant les xifres que hi ha en cada cartell amb el numeral corresponent.
NOTES
El 25 de novembre a les 18.00 hores Aprofita les 2es rebaixes
22a Carrera Popular del barri de la botiga d’esports de la planta 8a.
Inscriu-t’hi a partir
de la 4a setmana d’octubre. Ofertes de 3 per 2 en la majoria d’art
icles!
3 Classifica els numerals que has escrit en els cartells anteriors.
NUMERALS CARDINALS NUMERALS ORDINALS
4 Localitza un indefinit en cada oració i digues si és variable o invariable.

Has posat massa llet en la tassa. Dins d’aquest calaix hi ha bastants coses.
No he trobat cap conegut al bus. Aquesta bossa conté poques taronges.
Cada alumne agafarà el seu material. La jaqueta tenia algunes taques de tinta.
5 Escriu indefinits i forma grups nominals.

amic bancs notícia persones
6 fixa’t en el grup nominal subratllat en cada oració, digues si conté un numeral

o un indefinit i quina funció hi fa.
Algú ha tocat al timbre. En la llista ets el segon.
No el preocupa res. Ja he llegit el capítol quatre.
S’emprovà set jerseis. No vull tanta sopa.
Exemple Algú: indefinit, funciona com a nucli.
Què diferencia un numeral Els numerals són paraules que indiquen o

d’un indefinit?
de forma , mentre que els indefinits expressen
o algú o alguna cosa de forma
Quines funcions realitzen En el grup nominal, tant els indefinits com els numerals
els indefinits i els numerals
poden exercir tres funcions distintes: quan van davant
en el grup nominal?
del substantiu, quan van darrere del substantiu i
si substitueixen el substantiu.
59
tants coses (variable en nombre). • Aquesta bossa conté po- En el grup nominal, tant els indefinits com els numerals po-
ques taronges (variable en gènere i nombre). • La jaqueta te- den exercir tres funcions distintes: determinant quan van da-
nia algunes taques de tinta (variable en gènere i nombre). vant del substantiu, complement quan van darrere del subs-
5 RM. • Un amic. • Prou bancs. • Cap notícia. • Certes tantiu i nucli si substitueixen el substantiu.
persones.
Competències
6 • res → indefinit, funciona com a nucli. • set jerseis →
numeral, funciona com a determinant. • el segon → numeral, Competència matemàtica, científica i tecnològica. En
funciona com a nucli. • el capítol quatre → numeral, funciona l’activitat 2, els alumnes relacionen l’escriptura dels núme-
com a complement. • tanta sopa → indefinit, funciona com a ros tant amb xifres com amb lletres, i practiquen l’escriptura
determinant. dels numerals.
Resum. Els numerals són paraules que indiquen quantitat o Aprendre a aprendre. Amb la realització de resums com el
ordre de forma precisa, mentre que els indefinits expressen que es proposa al final de l’apartat, els alumnes aprenen a
quantitat o identifiquen algú o alguna cosa de forma impre- sintetitzar la informació important del que han estudiat, i la in-
cisa. terioritzen millor.
77
Ortografia. LA DIèRESI
Propòsits Copia les paraules que tenen dièresi.

Recordes
• Recordar què és la dièresi, per a què és la dièresi? coques següent àguila lingüista
què serveix i quan s’utilitza. I per a què s’usa? aqüífer pasqües quiosc antigues
Comprova-ho!
• Comprendre i aplicar els dos usos Respon. Què passaria si no posàrem dièresi a les paraules anteriors?
de la dièresi.
Previsió de dificultats La dièresi (¨) és un signe gràfic que s’utilitza en els casos següents:
• Entendre per què algunes paraules Per a indicar que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia.
Exemple: següent, aqüífer.
porten accent i unes altres dièresi.
Per a indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior.
Davant del dubte, expliqueu que Exemple: Raül, veïna.
«manen» les normes d’accentuació, Quan la i o la u han de portar accent gràfic segons les normes
i que la dièresi s’usa per dos d’accentuació, no s’utilitza la dièresi. Exemple: veí i no *veï.
motius concrets: indicar la
pronúncia d’una u i el hiat.
1 Classifica les paraules amb dièresi del text següent.
Què indica la dièresi en cada cas?
Més recursos
Ment sana en un cos sa
• Paraules amb dièresi en el sufix Eloïsa va al gimnàs amb freqüència, ha reduït
-ible els greixos de la dieta i només beu aigües minerals.
A més, ara s’ho cura tot amb infusions i ungüents
Atribuïble, construïble, deduïble,
naturals: de saüc, de marialluïsa, de romer… I sabeu
distribuïble, fruïble, influïble, què? Que està més contenta que unes pasqües!
produïble, reproduïble, retribuïble,
QUE S’HA DE PRONUNCIAR LA u
seduïble, substituïble, traduïble.
QUE I I u NO FORMEN DIFTONG
• Paraules amb dièresi en el sufix
-itat 2 Ordena les lletres i escriu la paraula amb dièresi corresponent.
Assiduïtat, contemporaneïtat, Portava l’aigua a les ciutats dels romans. EDCAQEÜUT
continuïtat, deïtat, espontaneïtat, És un ocell que no sap volar i viu al pol Sud. Ü Í I P N G
femineïtat, fluïditat, homogeneïtat, Hi deixes el paraigua quan arribes a casa. R E G A I Ü R A P
idoneïtat, ingenuïtat, instantaneïtat, Se’n diu del globus que representa la Terra. I Ü Q A R R E T
simultaneïtat, vel·leïtat, viduïtat.
3 Escriu en plural les paraules següents. fixa’t bé si han de dur
dièresi o no.
amiga piragua llengua mànega

pasqua alfàbega egua obliqua
60
Suggeriments didàctics En l’activitat 2, convé recordar-los que les paraules en ma-

júscules obeeixen igualment les regles d’accentuació.
Al llarg de tota la sessió, insistiu en la idea que la dièresi és un
Després de fer l’activitat 3, pregunteu als alumnes quina re-
signe molt útil, perquè ens ajuda a saber com es pronuncien
gla poden extraure’n (que les paraules que en singular aca-
les paraules. Quan poseu exemples de paraules amb dièresi,
ben en -gua i -qua porten dièresi en plural: -gües, -qües).
compareu la forma en què els pronunciem amb la pronúncia
Doneu-los alguns minuts perquè la deduïsquen i la redacten.
que faríem si no portaren dièresi. Els alumnes s’adonaran així
És important que els alumnes interioritzen els casos en què
del sentit que té aquest signe gràfic.
la dièresi apareix en la conjugació verbal. A propòsit de l’ac-
En l’activitat 1 es treballen els dos usos de la dièresi (per a in- tivitat 6, feu-los vore en la pissarra que els verbs acabats en
dicar que la u es pronuncia o per a indicar que no hi ha diftong). -air o -uir (agrair, conduir, deduir, intuir, pair, produir, reduir,
Una forma de comprovar que els alumnes els han interioritzat traduir…) porten dièresi la 1a, 4a i 5a persones del present
és demanar-los que tanquen el llibre i fer-ne eixir algun a la pis- d’indicatiu (conduïsc, conduïm, conduïu) totes les persones
sarra a explicar-ho. Digueu a l’alumne elegit que pose exemples del present del subjuntiu (conduïsca, conduïsques, conduïs-
de cada cas que siguen diferents dels del llibre. Si no se li n’acu- ca, conduïm, conduïu, conduïsquen) i el participi (conduït). En
deix cap, els companys el poden ajudar sense obrir el llibre. tots aquests casos, la dièresi indica que no hi ha diftong.
78
4
7 UNITAT 4
4 Completa el quadre seguint el model.
NOTES
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
veí
roïns
beduïna
suïsses
5 Explica per què, en les paraules anteriors, el masculí singular no porta dièresi.
6 Copia les oracions següents posant accent o dièresi a les formes verbals destacades,
segons corresponga.
Marina no obeia mai l’entrenador, en canvi vosaltres l’obeieu sempre.

Abans nosaltres conduiem camions i ara conduim autobusos.
Han demanat a l’ajuntament que reconstruisca l’edifici que destrui el terratrémol.
Al final, la fàbrica de Pol no produia tant com intuieu vosaltres.
Fixa’t en les paraules que porten dièresi.

Una veïna plurilingüe
La meua veïna Lluïsa és piragüista professional.
Durant molts anys, s’ha entrenat en el descens d’aigües ràpides
en països com Suïssa i Ucraïna. Allà ha conegut piragüistes
de tot el món i, en conseqüència, ha aprés a parlar un muntó
de llengües. Per això, freqüentment, quan parla mescla paraules
d’unes llengües i d’altres i no hi ha qui l’entenga!

A arossegar B arrosegar C arrossegar D arosegar

arrossegar
A G I R R C O E R S S H A
Moure una cosa estirant-la,
sense alçar-la de terra. Escriu una oració en què utilitzes la paraula arrossegar.
61
En l’apartat Aprén com s’escriu es treballa l’escriptura del

3 • amigues. • pasqües. • piragües. • alfàbegues. • llen-
verb arrossegar. Recalqueu que s’escriu amb ss (s sorda) ja
gües. • egües. • mànegues. • obliqües.
que es poden produir confusions amb el verb rosegar, amb
4 Veí, veïna, veïns, veïnes. Roín/roí, roïna, roïns, roïnes. Beduí,
significat distint però una forma molt similar, que du una sola
beduïna, beduïns, beduïnes. Suís, suïssa, suïssos, suïsses.
s, sonora. També podeu parlar-los de la locució anar a ròs-
sec, que vol dir ‘fer com els altres’, ‘dependre dels altres’. 5 Perquè han de portar accent gràfic segons les normes
d’accentuació (són paraules agudes acabades en vocal, en
vocal seguida de s o en -in).
Solucions
6 • obeïa, obeíeu. • conduíem, conduïm. • reconstruïsca,
Activitats de coneixements previs. Aqüífer, següent, pas- destruí. • produïa, intuíeu.
qües, lingüista. / Que no pronunciaríem la u.
1 QUE S’HA DE PRONUNCIAR LA U ▶ freqüència, aigües,
ungüents, pasqües. QUE I I U NO FORMEN DIFTONG ▶ Aprén com s’escriu
Eloïsa, reduït, saüc, marialluïsa. • C (arrossegar).
2 • AQÜEDUCTE. • PINGÜÍ. • PARAIGÜER. • TERRAQÜI. • ARROSSEGAR / arrossegar.
• RL.
79
SABER FER
Propòsits Un col·loqui sobre l’esport

• Aprendre a opinar argumentant La proposta d’aquesta unitat consisteix a participar, amb altres
companys i companyes, en un col·loqui sobre l’esport. Abans, però,
i amb educació. hauràs de resoldre una sèrie d’activitats que t’ajudaran a preparar
• Treballar en grup. les teues intervencions perquè siguen ben útils i interessants.
• Fer un col·loqui amb els companys. Prepara el teu treball

1 Llig la situació següent i respon.
Des de la televisió municipal t’han convidat
• Els alumnes poden tendir
a participar en el col·loqui que faran després
a interrompre’s els uns als altres de passar el documental Entrenar-se el cos,
o a defendre la seua opinió on es parla dels aspectes següents:
amb una vehemència excessiva. –Beneficis de l’esport per a la salut.
Caldrà vigilar que parlen sempre –Tipus d’entrenaments.
–El paper dels gimnasos.
amb respecte, i transmetre’ls
la idea que l’objectiu del col·loqui
Quin dels aspectes que es tracten en el documental et resulta
és sumar i aportar, i aprendre més interessant? Per què?
de les intervencions dels altres. De quin aspecte saps més coses? I menys?
2 fes una llista amb els beneficis per a la salut que pot aportar
la pràctica d’algun esport.
3 USA LES TIC. busca en Internet en què consisteixen

l’entrenament aeròbic i l’entrenament anaeròbic i tria. Quin tipus
d’entrenament consideres més adequat per a cada objectiu?
Per a perdre pes.
Per a guanyar massa muscular.
Per a tindre més potència.
Per a adquirir més agilitat i flexibilitat.
4 Pensa i explica. Quina informació creus que s’exposarà

en el documental quan es parle del paper dels gimnasos?
5 Ajunta’t amb un mínim de tres companys i un màxim de cinc

i, a partir de les respostes anteriors, elaboreu entre tots un resum
del contingut del documental sobre el qual fareu el col·loqui.
Després, decidiu qui farà de moderador o moderadora.
62
Desenvolupament de la competència dues preguntes i facen una pluja d’idees d’aspectes inte-
en comunicació lingüística ressants. Més avant, aquests aspectes els serviran per a
triar el tema de cada ronda d’intervenció. Realitzeu també
En aquesta tasca de Saber fer, els alumnes milloraran la
de forma oral i en grup gran l’activitat 2.
llengua oral formal i posaran en marxa l’assertivitat a l’hora
d’opinar. Convé vigilar que s’expressen amb educació i cor- En les activitats 4 i 5, els alumnes han de donar solta a la
tesia, sense interrompre’s els uns als altres. imaginació per a inventar el contingut del documental a què
es referiran en el col·loqui. Si convé, poden recuperar algun
Potser convé aclarir als alumnes què és un col·loqui: un in-
tercanvi d’opinions que es fa al final d’una conferència, dels temes de què hagen parlat a l’inici de la unitat.
d’una sessió de cine o, en aquest cas, d’un documental. En l’activitat 5, el mateix professor pot organitzar els
Aviseu-los que ells hauran de fer-ne un sobre un hipotètic grups, de forma que en cada un hi haja almenys un alumne
documental sobre els esports. Però abans, hauran de pre- molt participatiu (que haja aportat més idees en les dues
parar què hi han de dir i emetre opinions argumentades. primeres activitats) en companyia d’altres que hi hagen par-
Demaneu a un alumne que llija en veu alta el text de l’acti- ticipat menys o hagen guardat silenci. Busquem així l’equi-
vitat 1. Deixeu que entre tots responguen oralment a les libri entre grups i que tots tinguen coses a dir.
80
4
7 UNITAT 4
6 Escriu un guió breu amb el que t’agradaria dir en el col·loqui
sobre el documental.
Les preguntes proposades et poden servir d’orientació.
SI ETS EL MODERADOR O LA MODERADORA

Què diries per presentar el col·loqui? I els participants?
Quines qüestions trobes que pot ser interessant plantejar
als convidats a partir del documental?
De quina manera tancaries el col·loqui? Com acomiadaries
els participants?
SI ETS UN DELS PARTICIPANTS

Què opines del contingut del documental en general?
Quins aspectes trobes més interessants? I menys?
Què podries dir sobre cada un dels aspectes que s’hi tracten?
7 Decideix amb els companys i companyes del teu grup

les qüestions següents.
– Com organitzareu el col·loqui: quantes rondes d’intervenció
fareu, de què parlareu en cada ronda, quant de temps durarà
cada intervenció, si intenvindreu seguint un ordre determinat
o ho fareu lliurement demanant el torn de paraula...
– Quines normes de comportament seguireu durant el col·loqui

i què fareu en cas que no es complisquen.
8 Realitzeu el col·loqui en el vostre grup.

– El moderador o la moderadora presentarà i tancarà el col·loqui
i vigilarà que es complisca tot el que hàgeu decidit en l’activitat 7.
– Els participants intenvindran seguint les indicacions del

moderador o la moderadora i tenint en compte el que diuen
els companys per no repetir-se i poder mostrar-hi acord
o desacord.
9 TREBALL COOPERATIU. Valoreu en grup l’activitat i decidiu entre

tots què heu fet molt bé i en quins aspectes penseu que caldria
millorar tant com a grup com individualment.
63
En l’activitat 6, expliqueu que en un col·loqui el moderador ons, i feu que per cada comentari negatiu en facen un de po-
és qui presenta les persones que hi parlen, i també el qui sitiu. A més, tots els alumnes hauran de fer un comentari crí-
dóna o lleva la paraula a cada participant. La seua funció no tic sobre la seua pròpia intervenció, amb vista a millorar en el
és opinar, sinó assegurar-se que tots tenen l’oportunitat d’ex- futur.
pressar el seu parer, i controlar que no es produeix cap falta
de respecte entre els contertulians. Solucions
En l’activitat 7, són els mateixos alumnes els qui estableixen 1 a 9 RL.
els temps d’intervenció de cada un. Proposeu-los que cada
ronda se centre en un tema, i vigileu, si el moderador es des- Competències
pista, que es respecten els temps i es parla en cada ronda
del tema que pertoca. Competència digital. En l’activitat 3 els alumnes milloren
aquesta competència per mitjà d’una cerca en Internet. Hau-
TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 9 es demana que
ran de contrastar la informació en diverses pàgines i distingir
els alumnes facen una valoració crítica de la faena feta, des-
quines pàgines tenen voluntat informativa i quines, per con-
tacant-ne tant els aspectes positius com els negatius. Vigileu
tra, objectius comercials.
que la valoració no es convertisca en un ball de recriminaci-
81
ACTIVITATS FINALS

Els eufemismes són les paraules o expressions que utilitzem per a
paraules o expressions , anomenades
La és un signe gràfic que s’utilitza per a indicar que sona la u dels grups
Més recursos , o que la i la no formen amb la vocal anterior.
En cas que la i o la u hagen de portar , no s’usa la dièresi.
• Paraules amb dièresi que
indica que la u es pronuncia
2 ESQUEMA. Copia i completa els esquemes següents.
–q üe: delinqüent, eloqüent,
eqüestre, qüestió, seqüela, Tipus de numerals Tipus d’indefinits
seqüència.
–g üe: aigüera, bilingüe, llengüeta,
Ordinals Variables
saragüells.
–q üi: aqüicultura, obliqüitat, (dos, cinc...) (massa, prou...)
ubiqüitat.
– güi: lingüística, ambigüitat,
3 Explica amb exemples les funcions que poden fer els numerals i els indefinits.
contigüitat.
4 Localitza un eufemisme en cada titular i indica quina paraula tabú substitueix.
NOTES Un conductor ebri Inauguren un nou centre Noves ajudes

provoca un accident per a discapacitats visuals per a la tercera edat
5 Classifica els numerals i els indefinits del text següent i afig un exemple més a cada grup.
Un objectiu ben clar
Des de fa cinc setmanes, Rubén ix a córrer dues hores totes les vesprades
amb alguns amics. I és que s’està entrenant per participar en el Seté
Campionat d’Atletisme Municipal. L’any passat va quedar en novena posició,
però enguany hi ha menys participants i vol intentar guanyar. Jo no tinc cap
dubte que ho aconseguirà. I tu?
NUMERALS INDEFINITS
CARDINALS ORDINALS VARIABLES INVARIABLES
6 Explica per què porten o no porten dièresi les paraules següents.

aqüeducte país guinyol raïm piragüista
64
Solucions sisé. Ordinal nucli → Sóc el primer. Indefinit determinant →

algunes coses. Indefinit complement → Un dia qualsevol. In-
1 • Els eufemismes són les paraules o expressions que uti-
definit nucli → Tots assistiran.
litzem per a substituir paraules o expressions ofensives o
poc elegants , anomenades paraules tabú. • La dièresi és un 4 • Ebri → borratxo. • Discapacitats visuals → cecs.
signe gràfic que s’utilitza per a indicar que sona la u dels • Tercera edat → vells.
grups güe, güi, qüe, qüi, o que la i i la u no formen diftong 5 Numerals cardinals: cinc, dues. RM: huit. Numerals ordi-
amb la vocal anterior. En cas que la i o la u hagen de portar nals: seté, novena. RM: huité. Indefinits variables: totes, al-
accent gràfic, no s’usa la dièresi. guns. RM: bastant. Indefinits invariables: menys, cap. RM:
2 Tipus de numerals. Cardinals (dos, cinc…); Ordinals massa.
(segon, nové…). Tipus d’indefinits. Variables (algun, diver- 6 • aqüeducte: En porta per a indicar que la u es pronun-
sos); Invariables (massa, prou…). cia. • país: No en porta perquè necessita accent, ja que és
3 RM. Cardinal determinant → deu anys. Cardinal comple- una paraula aguda acabada en vocal + s. • guinyol: No en
ment → la pàgina set. Cardinal nucli → el nou és festiu. Ordi- porta perquè la u no es pronuncia. • raïm: En porta perquè no
nal determinant → tercer curs. Ordinal complement → Felip hi ha diftong. • piragüista: En porta perquè la u es pronuncia.
82
4 UNITAT 4
REPÀS ACUMULATIU
1 Copia el text escrivint en cada cas la paraula parònima que corresponga. Propòsits
Un futur prometedor • Repassar i aplicar els coneixements
La meua germaneta Agnés té unes (aptituds / actituds) boníssimes adquirits en unitats anteriors.
per a l’esport, (espacialment / especialment) per al bàsquet. Ja de menuda
feia (votar / botar) la pilota amb molta (tassa / traça). Si no se li passa • Comprovar els coneixements
l’(aflicció / afició), jo crec que arribarà molt (juny / lluny). Qui sap! adquirits en la unitat.
2 Analitza els grups nominals següents seguint l’exemple.

Una famosa actriu de teatre. La tercera corredora australiana.
NOTES
Els teus companys d’escola. Aquells preciosos cavalls.
Algunes camises blaves. Quinze països diferents.
Exemple Una famosa actriu de teatre.

Det. Compl. Nucli Compl.
3 Tria i completa amb la paraula correcta en cada cas.

L’oncle de Miquel ha fet la volta al en vaixell. mon / món
A aquella major li ha tocat una televisió en un sorteig. dona / dóna
El que ve aniré de viatge amb els pares a Londres. mes / més

Una veïna molt forçuda
La dona més forçuda que conec és una veïna del meu barri
L’accent gràfic
que es diu Eloïsa. Segons sembla, la seua força és qüestió de genètica,
ja que és néta d’un campió olímpic d’halterofília. Al barri estem tots L’accent diacrític
molt agraïts amb ella. Sabeu per què? Doncs perquè aparta els cotxes La dièresi
mal aparcats sense necessitat d’avisar la grua. És la nostra heroïna!
AUTOAVALUACIÓ
Escriu V (verdader) o f (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
1 Els eufemismes són paraules o expressions poc respectuoses.

2 Els numerals indiquen quantitat o ordre de manera precisa.
3 La dièresi indica que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi.
4 Els indefinits massa, menys i prou varien en gènere i nombre.
5 El singular de veïns no porta dièresi perquè du accent gràfic.
65
Suggeriments didàctics • Algunes camises blaves.

Det. Nucli Compl.
En l’activitat 1, tracteu que els alumnes expliquen amb pa-
• La tercera corredora australiana.
raules seues què volen dir tant les paraules adequades al
Det. Det. Nucli Compl.
text com les que han descartat. Digueu-los que facen una
• Aquells preciosos cavalls.
oració amb cada una. A més, proposeu-los que guarden en
Det. Compl. Nucli
el dossier d’aprenentatge el dictat corregit de l’activitat 4.
• Quinze països diferents.
Det. Nucli Compl.
Solucions
3 • L’oncle de Miquel ha fet la volta al món en vaixell.
1 La meua germaneta Agnés té unes aptituds boníssimes • A aquella dona major li ha tocat una televisió en un sorteig.
per a l’esport, especialment per al bàsquet. Ja de menuda
• El mes que ve aniré de viatge amb els pares a Londres.
feia botar la pilota amb molta traça. Si no se li passa l’afi-
ció, jo crec que arribarà molt lluny. Qui sap!
2 • Els teus companys d’escola. Autoavaluació
Det. Det. Nucli Compl. 1 ▶ F. 2 ▶ V. 3 ▶ V. 4 ▶ F. 5 ▶ V.
83
5 La família creix
• El naixement d’un bebé.
VOCABULARI
• Les paraules onomatopeiques.
GRAMÀTICA • L’adverbi. Les locucions adverbials.

SABER
ORTOGRAFIA • El guionet.
LITERATURA • Les estrofes.
• Identificar paraules amb sentit

figurat en una conversa informal.
COMUNICACIÓ ORAL
• Representar una conversa
telefònica.
• Llegir un poema en veu alta

amb l’entonació adequada.
LECTURA
SABER FER • Llegir i comprendre una notícia:
Sorpresa al Biozoo.
• Escriure un text descriptiu breu

ESCRIPTURA sobre la pròpia família.
TASCA FINAL • Una entrada per a un blog.
• Afecte i estima per la família.

• Interés per aprofundir en el
coneixement de la poesia.
• Iniciativa per a l’escriptura creativa.
• Curiositat per l’ús de les xarxes
socials.
84


• Avaluació del primer trimestre:
MATERIAL D’AULA
models B, A i E.
• Avaluació per competències. Làmina
• El naixement d’un bebé.
Ensenyament individualitzat CD Comunicació oral

• Pla de millora. Unitat 5: fitxes 1, 2 i 3. • Unitat 5: pista 8.
• Programa d’ampliació. Unitat 5.
CD Lectures
Projectes de treball cooperatiu • Unitat 5: pista 5.
• Projecte del primer trimestre.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
• Taller de teatre. Quadern de l’alumne
• Comprensió lectora. • Primer trimestre. Unitat 5.
• Banc de dictats.
L’essencial de Llengua
• Fitxes d’ortografia.
• Anàlisi morfològica. Llibre de lectura
• Pluja de lletres 6.
Projectes interdisciplinaris
• Programa d’educació en valors. Comprensió lectora 6. Fitxes de treball
Desembre Gener Febrer
85
Propòsits
5 La família creix
• Inventar i representar una conversa
telefònica.
• Llegir poesia en veu alta.
• Escriure sobre la família.
Més recursos
• Paraules amb sentit figurat
– Atzucac: Conflicte o situació difícil
de resoldre.
Escoltar pista 8
– Clau: Essencial, indispensable.
– Corcó: Persona insistent 1 Escolta atenent als senyals i tria. Quines d’aquestes paraules tenen en l’audició
i obstinada. un significat diferent de l’habitual?
– Escurçó: Persona amb males A notícia B plorar C joia D tortuga E cantar F dormir G formiguer H volar
intencions.
2 Explica el significat habitual de les paraules anteriors i el que tenen en l’audició.
– Estrela: Actor molt popular.
– Fideu: Persona molt prima. 3 Recorda la conversa o escolta-la de nou i respon.
– Guinda: Allò que remata o Qui ha telefonat a qui? Com ho saps?
culmina alguna cosa. Li ha telefonat al telèfon fix o al telèfon mòbil? Què t’ha donat la pista?
– Sol: Persona extraordinària Quin ha sigut el motiu de la telefonada?
per la seua bellesa o les seues
qualitats.
Parlar
4 Tria una situació i representa’n la conversa amb un company o una companya.
Telefones a un amic per dir-li Telefones a l’hospital per saber l’habitació

que tindràs un germanet. d’uns familiars teus que han tingut un fill.
66
Suggeriments didàctics que tractareu en el pròxim apartat. Així, si una notícia sobre
política parla de «paper banyat» no es refereix a un paper que
Feu que els xiquets observen i descriguen la fotografia que
ha caigut a l’aigua, sinó a una informació, promesa o decisió
encapçala l’apartat. Aviseu-los que ara escoltareu una audi-
que no té valor ni efecte. Per mitjà dels exemples de l’apartat
ció relacionada amb el tema del naixement d’un bebé. Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia, podeu fer vore
A propòsit de les activitats 1 i 2, feu vore als xiquets que hi als alumnes que el sentit figurat d’una paraula sol tindre algu-
ha paraules que poden tindre un doble sentit: d’una banda na relació de significat amb el sentit literal, i és pel context
l’habitual (o literal), i de l’altra un de secundari, anomenat que distingim si estem davant d’un sentit o de l’altre.
«sentit figurat», que s’usa en situacions comunicatives con- En l’activitat 4, podeu deixar als alumnes alguns minuts per a
cretes. Per exemple, si conversant amb els amics de forma planificar la conversa. Tanmateix, no interessa que escriguen
informal diem que algú és un màquina, voldrem dir que és cada paraula que diran, ni menys encara que lligen. Digueu-los
una ‘persona amb una gran resistència física i molta capaci- que pacten com començarà i com acabarà la conversa, i dei-
tat de treball’, i no que és un ‘conjunt de peces que funcio- xeu que apunten tan sols un guió o croquis del que dirà cada
nen juntes per a realitzar un treball’, que és el sentit literal del un. En acabar les activitats 5 i 6, podeu demanar-los que
mot. El sentit figurat també s’usa en el llenguatge periodístic, analitzen els poemes pel nombre de síl·labes i la rima.
86
UNITAT 5
Llegir
A Mareta bonica B Adorm-te, perleta, NOTES
que dolceta que ets adorm-te, cor meu,
les teues besades que tots els teus somnis
són caramelets jo te’ls guardaré.
Quan no estàs t’enyore Adorm-te i somia,
i trobe a faltar que has de descansar,
la tendra carícia i quan et despertes,
de les teues mans amb tu em trobaràs.
Eva Dénia LLuïsa March
5 Llig els poemes i digues quin dels dos es titula «Cançó de bressol». Justifica l’elecció.
6 Llig en veu alta el poema d’Eva Dénia seguint aquestes indicacions.

– De primer, pensa quins signes de puntuació caldria posar i en quins llocs.
– Després, llig el poema tenint en compte els signes de puntuació que has posat,
marcant el final dels versos i posant l’emoció i l’entonació adequades en cada cas.
Escriure
7 Descriu breument la teua família: quants membres sou, com us dieu, quina relació teniu
entre vosaltres, amb qui et portes millor...
SABER FER
TASCA FINAL
Una entrada per a un blog
En quin d’aquests mitjans de comunicació pots trobar
un blog: en la premsa escrita, en la televisió o en Internet?
Has visitat alguna vegada un blog? Quina informació contenia?
Creus que les entrades d’un blog han d’estar ben redactades
i ser correctes ortogràficament? Per què?
Al final d’aquesta unitat et posaràs a prova per vore si SAPS
FER una entrada per a un blog personal. Prèviament llegiràs una
notícia sobre un naixement molt especial, aprendràs vocabulari
relacionat amb els bebés i ampliaràs els teus coneixements
sobre el valencià.

67
Solucions 3 • Ada ha telefonat a Enric. Se sap perquè ell és el primer

1 Tenen un significat diferent de l’habitual, B (plorar), C que parla, i vol saber qui telefona preguntant «Sí?». • Al te-
(joia), G (formiguer) i H (volar). lèfon mòbil. La pista la dóna Enric quan diu a Ada que s’es-
pere que tornen a casa. • Donar a Enric l’enhorabona pel fill
2 Plorar: Habitualment, ‘Vessar llàgrimes’; en l’audició,
que acaba de tindre.
‘queixar-se’. Joia: Habitualment, ‘Objecte valuós fet amb
metalls nobles i pedres precioses, usat com a ornament 4 RL.
personal’; en l’audició, ‘persona d’un valor extraordinari, 5 Es titula «Cançó de bressol» el poema B. RM. Perquè
digna d’una gran estima’. Formiguer: Habitualment, ‘Forat parla una mare a la seua filla dient-li que s’adorma. En el po-
que excaven les formigues en terra, en els arbres i en altres ema A, en canvi, una filla parla a sa mare.
llocs, on viuen i es reprodueixen’; en l’audició, ‘Lloc on hi ha 6 Activitat de lectura.
molta gent en moviment’. Volar: Habitualment, ‘Moure’s
7 RL.
d’un lloc a un altre, un animal, sostenint-se amb les ales’; en
l’audició, ‘Anar extremadament de pressa’.
87
Competència lectora. ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA
Propòsits Sorpresa al Biozoo

pronunciació clara i amb Després de més de tres mesos d’espera,
l’entonació adequada. Reina, la jove tigressa del Biozoo
• Saber i reconéixer la informació de Beniponent, dóna a llum un ligre.
que aporta una notícia.
• Saber i reconéixer les parts en què ADA TORRENS. Beniponent 12 de desembre de 2016
s’estructura una notícia. CIÈNCIA I NATURALESA
Cap a les cinc de la vesprada l l a r- s e s e n s e q u e n i n g ú s e

Més recursos d’ahir, Reina, la tigressa més jove n’adonara». I és que, segons
del Biozoo de Beniponent, es po- sembla, aquest cadell de ligre és
• La notícia a l’aula (documents
sava de part. En principi sembla- el fruit inevitable d’una història
per a professor i alumne) va un part normal, però ben d’amor animal.
– http://apliense.xtec.cat/arc/ prompte els veterinaris que l’as- Segons ens explica Arlet Ca-
sistien s’adonaren que la cria que banes, directora del Biozoo, Rei-
node/29683
eixia del ventre de la jove tigres- na va arribar procedent d’un zo-
– http://apliense.xtec.cat/arc/sites/ sa no era un cadell de tigre sinó ològic de l’Índia en companyia
default/files/DD_noticia_aula_2. de ligre, un animal híbrid, fruit de Bantú, el lleó presumpte pare
de la mescla entre un lleó mascle
pdf de la criatura, unes quantes set-
i una tigressa. manes abans que el parc estigue-
«En cap moment vam tindre ra convenientment condicionat.
SABER MÉS dubtes sobre qui era el pare de la Mentre s’acabaven de preparar
criatura» declara entre somriures les respectives instal·lacions, el
La notícia és un tipus un dels cuidadors del parc. «El lleó i la tigressa, junt amb altres
de text que explica de que no entenem és com van su- exemplars de la mateixa espècie,
manera objectiva algun fet perar totes les mesures de segu- van haver de conviure en un ma-
actual que es considera
retat i van aconseguir empare- teix espai. «Des del principi es
interessant per a la
societat. Els textos de les
notícies solen respondre
a les preguntes què, qui,
on, quan i per què.
Generalment, les notícies
estructuren el seu
contingut en tres parts:
el títol o capçalera;
l’entrada, on s’introdueix
breument la notícia;
i el cos de la notícia,
on s’explica amb detall
el fet.
A l’esquerra Bantú, el presumpte pare del ligre.
68
Suggeriments sobre la lectura i el per què, per tal que aprenguen a trobar-los en qualsevol
notícia. Després, deixeu que donen una ullada ràpida al text
ABANS DE LLEGIR Sorpresa al Biozoo, sense arribar a llegir atentament, i que in-
Com a activitat prèvia a la lectura, llanceu preguntes als tenten reconéixer-hi la capçalera, l’entrada i el cos.
alumnes i sondegeu què saben sobre les notícies: Què és LECTURA
una notícia? Què solen contar les notícies? On podem tro-
Procediu a organitzar la lectura en veu alta. Com que es trac-
bar-ne? Quina professió té la persona que escriu notícies? I
ta d’un text extens, podeu repartir cada paràgraf entre dos o
la que conta notícies oralment? Veieu les notícies de la tele-
tres alumnes, o bé fer que cada un llija una oració fins al punt.
visió? Lligen els pares notícies del periòdic en paper? En lli-
Si voleu que tots mantinguen l’atenció, trieu els alumnes alea-
gen també per Internet? Després que hagen contat el que en
tòriament, de forma que no sàpien quan els pertoca llegir.
saben, demaneu atenció i que un alumne llija la columna de
Saber més, en què s’explica la informació que ha d’aportar DESPRÉS DE LLEGIR
una notícia i les parts en què s’estructura. Porteu a col·lació
En acabar la lectura, demaneu a un alumne que en faça un
alguna notícia recent que tots els alumnes coneguen, i apun-
resum. Els companys que pensen que se n’ha deixat alguna
teu en la pissarra quin seria el què, el qui, el com, l’on, el quan
cosa important per dir poden alçar la mà i demanar permís
88
5 UNITAT 5
notava que entre els dos hi havia van ser els animals tots sols els
una relació especial» confessa la qui van trobar la manera d’estar híbrid: que resulta de la unió
NOTES
directora. «Passaven tot el dia junts, amb la qual cosa caldria re- de dues espècies diferents.
junts jugant, corrent o estirats al visar a consciència les instal- presumpte: que se suposa
sol, sense fer cas dels altres ani- lacions del parc i els sistemes de que és, però no se sap amb
mals del recinte. Era estrany, sí, seguretat. seguretat.
però no li vam donar més impor- No obstant això, tant la direc- destresa: habilitat; capacitat
tància». ció del parc com els treballadors o facilitat per a fer bé una
Quan, al cap de tres setmanes, estan molt contents amb el nai- cosa.
van haver de separar els tigres xement del nou ligre, al qual ja engendrament: moment
dels lleons, Reina i Bantú es van han batejat com a Misteri, en ho- en què es comença a formar
posar molt agressius. Per sort, nor a les secretes circumstàncies un fill.
l’experiència i la destresa dels en què s’ha produït el seu engen-
cuidadors van impedir que hi ha- drament. «És clar que el ligre ne-
guera cap dany personal i, al fi- cessitarà unes atencions especi-
nal, lleó i tigressa van haver d’ac- als i que no serà fàcil treballar
ceptar viure lluny l’un de l’altre. amb ell quan arribe a mesurar els
«Feia molta pena sentir-los ru- vora 4 metres de longitud i a pe-
gir amb tanta tristesa constant- sar els quasi 400 quilos a què po-
ment» recorda un altre cuidador den arribar aquestes espècies en
del parc. «T’entraven ganes de l’edat adulta», reconeix la direc-
desobeir les ordres i de posar-los tora Arlet Cabanes, «però també
junts al mateix recinte». és cert que la seua presència
I això és el que tracta d’esbri- atraurà l’arribada de més visi-
nar ara mateix una comissió d’in- tants curiosos i ajudarà a difon-
vestigació al Biozoo: si algun dels dre el nom del Biozoo de Benipo-
treballadors va facilitar les troba- nent per tot el món».
des entre ambdós animals o si Esperem que serà així.
F ITXER ORTOGRÀFIC
Escriu una oració amb
cada una d’aquestes
setmanes
Els ligres són animals instal·lacions
poc habituals acceptar
en la naturalesa.

69
per a afegir al resum la informació que hi falta. Deixeu que par- Competències
len lliurement sobre la impressió que els ha causat la notícia, i
Competència digital. Amb la lectura de la notícia Sorpresa
que conten les seues experiències amb animals exòtics en
al Biozoo els alumnes esdevenen conscients de la manera
zoos o viatges. Tracteu que diguen oralment la informació que
de tractar i organitzar la informació en un text segons l’objec-
respon al què, el qui, el quan, etc., que han aprés adés.
tiu que es persegueix: en el cas de la notícia, informar sobre
Feu que observen el vocabulari destacat en roig. Sobre hí- un fet real.
brid, pregunteu-los si coneixen animals, plantes o fruits hí-
brids: per exemple, el mul o matxo (fill de l’ase i l’egua o del
Altres activitats
cavall i la somera) o la clementina (híbrid entre mandarina i ta-
ronja agra). Feu-los vore que l’adjectiu híbrid s’usa també PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
amb alguns objectes: un «vehicle híbrid» (que usa més d’una • Analitzar notícies. Porteu a classe diverses notícies
font d’energia) o una «bicicleta híbrida» (amb trets de bici ur- breus per tal que els alumnes hi reconeguen les parts en
bana i bici de muntanya). Sobre presumpte, apunteu en la què es divideixen i que hi localitzen els fragments que res-
pissarra els sintagmes presumpte lladre o presumpte assas- ponen a les preguntes què, qui, com, on, quan i per què.
sí i deixeu que un alumne explique què signifiquen.
89

Propòsits
1 Llig el primer paràgraf de la notícia 7 Copia. Què significa fer una cosa
• Millorar la lectura en veu alta. en veu alta com si la retransmeteres a consciència?
per ràdio.
• Valorar la comprensió de la notícia Fer una cosa sense pensar-la gens.
– De primer, llig el fragment en silenci fixant-te Fer una cosa amb molta atenció,
Sorpresa al Biozoo. bé en els signes de puntuació. molt minuciosament.
• Inventar i escriure la capçalera – Selecciona els fragments que consideres
que cal llegir amb més èmfasi i emoció.
i l’entrada d’una notícia. Explique i interprete
– Llig el paràgraf en veu alta posant emoció
als fragments destacats i procurant fer les 8 Busca en la lectura i tria l’opció correcta.
Previsió de dificultats pauses i les entonacions adequades. Quantes persones ha entrevistat
la periodista?
• En l’activitat 9, és possible que Comprenc el text A Dues persones: la directora del centre
alguns alumnes no entenguen i un cuidador d’animals del parc.
2 Copia en el quadern els textos que
què significa la paraula hipòtesi. B Tres persones: la directora del centre
corresponen a aquests dos elements
i dos cuidadors d’animals del parc.
Digueu-los que és una idea de la notícia que has llegit.
o explicació que es dóna per a CAPÇALERA 9 Respon.
explicar un fet, però que encara ENTRADA Qui sospiten que és el pare del ligre?
Per què ho pensen?
no s’ha confirmat. Per a esbrinar
3 Respon a les informacions següents Per què s’ha creat una comissió
si una hipòtesi és correcta, de la notícia. d’investigació al Biozoo? Amb quines
necessitem proves que ho Què ha passat? dues hipòtesis treballen?
demostren. Qui són els protagonistes?
Quina hipòtesi obligaria a revisar
les instal·lacions del parc? Per què?
On ha passat?
10 Completa les conseqüències que tindrà
NOTES Quan ha passat?
per al Biozoo el naixement del ligre.
Per què ha passat?
POSITIVES
4 Defineix amb paraules teues.
CONSEQÜÈNCIES
Què és un ligre?
NEGATIVES
5 Llig i respon.
Aprenc a fer comentaris
Feia molta De qui parla?
pena sentir-los rugir 11 Escriu un text breu amb exemples
A qui ho explica? en què expliques per què Sorpresa
amb tanta
tristesa. Per què els al Biozoo és una notícia.
animals rugien
de manera tan
trista? Jo també escric
12 Inventa una altra capçalera i una altra
6 Explica qui és Misteri i per què l’han entrada per a la notícia de la lectura
anomenat així. i escriu-les.
70
Solucions perquè no saben ben bé quan ni com va ser engendrat.

7 Fer una cosa amb molta atenció, molt minuciosament.
1 Activitat de lectura.
2 CAPÇALERA ▶ Sorpresa al Biozoo. ENTRADA ▶ «Des- 8 B Tres persones: la directora del centre i dos cuidadors
prés de més de tres mesos d’espera, Reina, la jove tigressa d’animals del parc.
del Biozoo de Beniponent, dóna a llum un ligre». 9 • Sospiten que és Bantú, el lleó que va vindre amb Reina
3 • Una tigressa ha donat a llum un ligre. • La tigressa Rei- de l’Índia. Perquè des del principi es veia que tenien una re-
na, el lleó Bantú i el ligre Misteri. • Al Biozoo de Beniponent. lació especial. • Per a esbrinar com s’han trobat els dos ani-
• La notícia és del 12 de desembre de 2016. • Perquè la ti- mals. Segons una hipòtesi, algun treballador del Biozoo hau-
gressa s’ha emparellat amb el lleó. ria facilitat els encontres entre els dos. Segons una altra, els
4 RM. Un híbrid producte de l’encreuament entre un lleó i dos haurien trobat sols la manera de trobar-se. • L’última hi-
una tigressa. pòtesi obligaria a revisar les instal·lacions del parc, perquè
5 • Del lleó Bantú i de la tigressa Reina. • Als periodistes com significaria que els animals han trobat la manera d’eixir del
Ada Torrens. • Perquè estaven separats i volien estar junts. seu recinte, i això seria molt perillós per a les persones.
6 RM. Misteri és el ligre, fill del lleó i la tigressa. Li diuen així 10 a 12 RL.
90
Vocabulari. EL NAIxEmENT D’UN BEBé 5
7 UNITAT 5
1 Tria i completa amb la paraula del grup que corresponga segons el codi.
Propòsits
ACCIONS plorar xiuxiuejar mamar agrunsar • Aprendre vocabulari relacionat
OBJECTES bressol xupló bolquers pitet amb els bebés.
• Conéixer paraules que s’han format
Un truc infal·lible
a partir d’onomatopeies.
El meu germanet és un bebé i no para de . A voltes perquè
ha perdut el , d’altres perquè necessita que li canvien els ,
d’altres perquè vol que li posen el i que la mare li done . Més recursos
Però jo tinc un truc infal·lible: comence a -li una cançoneta a cau
d’orella i a -li el i de seguida s’adorm. Quina pau! • Verbs onomatopeics
Bufar, brunzir, carrisquejar, clocar
2 Digues a quin professional correspon la definició següent.
(cloquejar), miolar, nyacar, nyagar,
és el metge que s’ocupa de les malalties dels xiquets. infermer / pediatre piolar, tupar, xarrar.
LEs PaRauLEs onoMaToPEIQuEs NOTES

Algunes paraules s’han format per imitació de determinats sorolls. Per exemple, la paraula
xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan les persones quan parlen
en veu baixa (xiu-xiu). Aquestes paraules s’anomenen paraules onomatopeiques.
3 Relaciona cada imatge amb la paraula onomatopeica que li corresponga.

1 2 3 4 raucar
Xum, xum! Mèu! Xiu! Rauc!
miolar
xuplar
xiular
4 Encercla dues paraules onomatopeiques en cada oració.
Les copes van dringar i el terra va cruixir. No sents com piulen els ocells i belen les ovelles?
5 Busca en el diccionari les paraules següents i copia les tres que són onomatopeiques.
parrupar mareig barallar xipolleig brunzir
6 Digues a partir de quin so creus que s’han format les paraules de l’activitat anterior.
71
Solucions nar o mesclar les cartes. • xipolleig: efecte sonor de remoure

la superfície de l’aigua o d’un altre líquid alçant xicotetes
1 El meu germanet és un bebé i no para de plorar. A vol-
ones i esguitant. • brunzir: produir un soroll, un cos, en fer un
tes perquè ha perdut el xupló, d’altres perquè necessita que
moviment ràpid per l’aire.
li canvien els bolquers, d’altres perquè vol que li posen el pi-
Són onomatopeiques: parrupar, xipolleig, brunzir.
tet i que la mare li done mamar. Però jo tinc un truc infal·lible:
6 • parrupar: parrup. • xipolleig: xip. • brunzir: brunz.
comence a xiuxiuejar-li una cançoneta a cau d’orella i a
agrunsar-li el bressol i de seguida s’adorm. Quina pau!
Competències
2 Pediatre.
Aprendre a aprendre. En l’activitat 5 es demana dels
3 1 xuplar. 2 miolar. 3 xiular. 4 raucar.
alumnes que facen un ús avançat del diccionari. Així esdeve-
4 • Les copes van dringar i el terra va cruixir. • No sents
nen conscients que no només serveix per a buscar-hi el sig-
com piulen els ocells i belen les ovelles?
nificat d’una paraula, sinó també per a saber a partir de qui-
5 • parrupar: fer, el colom o la tórtora, el seu cant. • ma- na altra paraula s’ha creat, quines paraules de la família té,
reig: malestar físic que generalment es manifesta amb nàu- etc.
sees, pèrdua de l’equilibri i sudoració freda. • barallar: reme-
91
Gramàtica. L’ADVERBI. LES LOCUCIONS ADVERBIALS
Propòsits Què Digues

Digues quina
quina afirmació
afirmació sobre
sobre els
els adverbis
adverbis és
és verdadera.
verdadera.
• Aprendre què és un adverbi. recordes sobre aa Els
Els adverbis
adverbis són
són les
les paraules
paraules que
que acompanyen
acompanyen el
el substantiu.
substantiu.
els adverbis? B Els
B Els adverbis
adverbis expressen
expressen circumstàncies
circumstàncies de
de temps,
temps, de
de lloc,
lloc,
• Reconéixer la informació que Comprova-ho de
de manera
manera oo de
de quantitat.
quantitat.
aporten els adverbis. resolent l’activitat
C Els
C Els adverbis
adverbis varien
varien en
en gènere,
gènere, nombre
nombre ii persona,
persona, segons
segons la
la paraula
paraula
següent. que
que acompanyen.
acompanyen.
• Distingir l’adverbi d’altres categories
gramaticals.
• Conéixer i usar locucions adverbials.
Els adverbis. Tipus
Més recursos Hi ha paraules que aporten informació sobre les circumstàncies de lloc (Jo
visc ací), de temps (Vindràs hui?), de quantitat (M’agrada molt) o de manera
•
Locucions adverbials de lloc (Pinta bé) que envolten l’acció del verb. N’hi ha d’altres que expressen afir-
mació (Sí que ho sap), negació (No el conec) o dubte (Potser li agradarà).
A la vora (‘prop’), Pertot arreu (‘en
Totes aquestes paraules són adverbis.
tots els llocs’), De dalt a baix (‘d’un Els adverbis són paraules invariables, és a dir, no tenen gènere, nombre ni
extrem a l’altre’). persona.
•
Locucions adverbials de temps Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden ser:
De bon matí (‘molt matí’), d’hora DE LLOC ací, allà, davant, darrere, dins, fora, lluny, prop, amunt…
(‘prompte’), en acabant (‘després’), DE TEmPS abans, ara, ahir, demà, prompte, tard, aleshores…
de tard en tard (‘de tant en tant, DE QUANTITAT poc, bastant, molt, massa, gens, menys, més, prou…
a llargs intervals’), ‘a hora horada’
DE mANERA debades, així, bé, millor, pitjor, com…
(‘en l’últim moment’), ‘hui dia’ SABER MÉS
D’AFIRmACIó sí, també…
(‘actualment’). A vegades hi ha grups
DE NEGACIó no, tampoc…
de paraules que realitzen
•
Locucions adverbials de
la mateixa funció que DE DUBTE potser, possiblement, probablement…
quantitat l’adverbi i que, en conjunt,
tenen un significat
A muntó (‘en abundància’), cosa equivalent (De seguida
Funció dels adverbis
de no dir (‘molt, desmesuradament’), vinc. > Ara vinc). Aquests
grups de paraules són Els adverbis funcionen sempre com a complement. Poden ser complement
gens ni miqueta (‘absolutament les locucions adverbials. d’un verb (Camina lentament), d’un adjectiu (És molt simpàtic) o d’un altre
gens’). adverbi (Viu bastant lluny).
•
Locucions adverbials de manera
A espai (‘amb compte’, ‘lentament’),
de veres (‘cert’, ‘seriosament’) 1 Respon.
encara com (‘per sort’), a palpes Què són els adverbis? I les locucions adverbials?
(‘amb les mans, sense usar la vista’). A quines paraules poden acompanyar?
Quina funció realitzen en tots els casos?
72

Quan haureu explicat la teoria sobre l’adverbi, torneu sobre Activitat de coneixements previs. És verdadera la B.
l’activitat de coneixements previs i feu que els alumnes rao- 1 • Paraules que aporten informació de lloc, de temps, de
nen de nou per què les afirmacions A i C eren falses. quantitat i de manera, o bé expressen afirmació, negació o
En l’activitat 2, escriviu en la pissarra set columnes que cor- dubte. Grups de paraules que realitzen la mateixa funció que
responguen a la informació que pot aportar cada adverbi l’adverbi. • Poden acompanyar un verb, un adjectiu, o un al-
(lloc, temps, quantitat, manera, afirmació, negació, dubte), i tre adverbi. • La funció de complement.
feu que, a mesura que corregiu, un alumne copie cada ad- 2 • Potser (dubte) no li abelleix passejar ara (temps). • Hui
verbi en la columna corresponent. (temps) ha plogut intensament (manera). • A Pau sí (afirmació)
En l’activitat 6, tracteu que els xiquets troben més expressi- que li agrada molt (quantitat) l’arròs. • He mirat fora (lloc) i no
ons equivalents a les proposades. Per exemple, ocasional- (negació) veig Rubén. • Si dorms massa (quantitat) t’alçaràs pit-
ment pot ser també a vegades; molt, a muntó; immediata- jor (manera). • L’oncle de Pau també (afirmació) viu lluny (lloc).
ment, de seguida, etc. (mireu l’apartat Més recursos d’aques- 3 En B. Perquè en A, molta concorda en gènere i nombre
ta pàgina de la Guia). amb el substantiu llet, mentre que l’adverbi molt és invariable.
92
5
7 UNITAT 5
2 Localitza dos adverbis en cada oració i digues de quin tipus són.
NOTES
Potser no li abelleix passejar ara. He mirat fora i no veig Rubén.
Hui ha plogut intensament. Si dorms massa, t’alçaràs pitjor.
A Pau sí que li agrada molt l’arròs. L’oncle de Pau també viu lluny.
3 PER A PENSAR. Tria i explica. En quina oració la paraula destacada és un adverbi?

Com ho saps?
a Els bebés prenen molta llet. B Els bebés dormen molt.
4 Indica a quina paraula complementa cada adverbi i digues quin tipus de paraula és.
Quedem amb ell més tard. En parlem ara?
Estava massa nerviosa. L’exercici sembla ben fàcil.
Aquest examen està molt bé. Arribarà a casa prompte.
5 Forma adverbis acabats en -ment.

antic fàcil verdader còmode
6 substitueix els adverbis destacats per la locució adverbial equivalent.
Un nou germanet
Des de fa aproximadament una setmana tinc un germanet!
Actualment no puc fer quasi res amb ell perquè és molt menut.
Però, ocasionalment, el mire fixament i ell, immediatament,
em somriu. Aleshores, us ho dic sincerament, pense que,
quan creixerà, ens divertirem molt junts. Veritat?
de fit a fit a hores d’ara de tot cor més o menys

bona cosa de tant en tant a penes tot seguit
Què és un adverbi? Els adverbis són paraules que aporten informació

sobre o expressen
Quins tipus d’adverbis hi ha? Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden
ser de lloc, de , de manera, de , d’afirmació,
o de dubte.
Quina funció realitzen els adverbis? Un adverbi pot funcionar com a d’un verb,
d’un o d’un altre
73
Resum. Els adverbis són paraules invariables que aporten

4 • Quedem amb ell més tard (tard, adverbi). • Estava
informació sobre les circumstàncies de lloc, de temps, de
massa nerviosa (nerviosa, adjectiu). • Aquest examen està
quantitat o de manera que envolten l’acció del verb, o ex-
molt bé (bé, adverbi). • En parlem ara? (parlar, verb).
pressen afirmació, negació o dubte.
• L’exercici sembla ben fàcil (fàcil, adjectiu). • Arribarà a casa
Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden
prompte (arribar, verb).
ser de lloc, de temps, de manera, de quantitat, d’afirmació,
5 • antic ▶ antigament. • fàcil ▶ fàcilment. • verdader ▶ de negació o de dubte.
verdaderament. • còmode ▶ còmodament. Un adverbi pot funcionar com a complement d’un verb, d’un
6 Des de fa més o menys una setmana tinc un germa- adjectiu o d’un altre adverbi.
net! A hores d’ara no puc fer a penes res amb ell perquè
és molt menut. Però, de tant en tant, el mire de fit a fit i Competències
ell, tot seguit, em somriu. Aleshores, us ho dic de tot cor, Aprendre a aprendre. L’elaboració de resums permet a
pense que, quan creixerà, ens divertirem bona cosa junts. l’alumne repassar la teoria i interioritzar-la. Demaneu-los que
Veritat? incloguen en el resum exemples diferents dels del llibre.
93
Ortografia. EL GUIONET
Propòsits Resol
Classifica les paraules amb guionet, recorda i respon. Què separa
la pregunta
el guionet en cada cas?
• Repassar la regla d’ús del guionet. i descobreix si
recordes alguns dos mil guardabosc tres-cents guarda-roba
• Crear paraules compostes casos de l’ús del gira-sol quaranta-dos para-xocs parabrisa
amb guionet. guionet!
SóN NUmERALS SóN PARAULES COmPOSTES
• Recordar quan es posa el guionet
S’escriu guionet (-) en els casos següents:
entre els elements que formen una
En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat
paraula composta. i la centena (D-U-C). Exemple: quaranta-dos, tres-cents.
SABER MÉS
• Memoritzar els casos de paraules En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal
També s’uneixen amb i la segona comença en s, r o x. Exemple: gira-sol, guarda-roba,
que porten guionet i no segueixen guionet els pronoms febles para-xocs.
les regles estudiades. quan van darrere de verbs
En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal.
en infinitiu, gerundi o
Exemple: sud-oest.
imperatiu: cantar-li,
Més recursos somiant-ho, digueu-li-ho. En altres paraules com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag…
• Guionet entre verb i pronom

Cantar-li, cantar-la, cantar-lo, 1 Copia les paraules que porten guionet en el text següent.
cantar-me, cantar-te, cantar-se, Un nou riba-roger
cantar-nos, cantar-vos, cantar-los, La tia Pepa, que viu a Riba-roja, tingué ahir
cantar-ho, cantar-ne, cantar-hi, un bebé. Es diu Pere, pesa tres quilos i dos-cents
cantar-los-en, cantar-nos-en, grams i fa cinquanta-huit centímetres. Diuen
que s’assembla a son pare, l’oncle John, que
cantar-vos-en…
és sud-africà. Quines ganes que tinc de vore’l!
• Guionet en substantius
precedits de no 2 Explica per què s’utilitza el guionet en cada paraula anterior.
No-agressió, no-exigència,
3 Forma paraules compostes i escriu-les on corresponga.
no-ficció, no-intervenció, no-res, Vigila l’ús del guionet!
no-violència.
A B C
• Guionet en composts bebés
para
reduplicatius sol
mosques
Bub-bub, gori-gori, ping-pong, porta
rates
nyam-nyam, xino-xano, zig-zag. D E F
caigudes
mata
revistes
74
Suggeriments didàctics plement digueu als alumnes que retinguen en la memòria la

forma d’escriure les paraules.
Quan abordeu l’activitat de coneixements previs, comproveu
si els alumnes recorden la regla mnemotècnica D-U-C per a Quan comenteu que el verb s’uneix amb els pronoms febles
aprendre a escriure els numerals. Després, deixeu que un per mitjà d’un guionet, poseu-los-en exemples com els del lli-
alumne definisca què és una paraula composta. Tot seguit, bre i els de l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia,
repteu-los a trobar tan ràpid com puguen, mirant el llibre, en i eviteu els casos en què els pronoms s’uneixen al verb també
quins casos aquestes paraules porten guionet. per mitjà de l’apòstrof. Aquest tema es tractarà en la unitat 10.
Quan lligen el darrer punt de la teoria, digueu-los que les pa- En l’activitat 6, si els alumnes reescriuen les frases, n’hau-
raules que hi ha són excepcions. Algunes porten guionet ran de llevar l’adverbi alhora. Aprofiteu per a dir-los que al-
perquè si les escriguérem com una sola paraula, això podria hora significa ‘al mateix temps’, i que s’escriu tot junt, igual
dificultar o alterar la lectura (pit-roig, cor-robat…); en altres que enhorabona, la paraula que treballaran més avant, en
casos es tracta de paraules en què el primer element s’escriu l’apartat Aprén com s’escriu.
amb accent (despús-demà, despús-ahir, mà-llarg, pèl- En acabar el dictat, feu un repàs del motiu pel qual cada pa-
blanc…). Probablement, en aquests casos, convé que sim- raula amb guionet en porta.
94
5
7 UNITAT 5
4 Escriu en lletra els números de les oracions següents.
NOTES
L’home va arribar a la Lluna l’any 1969. La iaia fa 82 anys el dia 23 de desembre.
Els anys bixestos tenen 366 dies. El número 12.452 ha guanyat 600 euros.
5 PER A PENSAR. Tria l’opció correcta i justifica l’elecció. Què passaria si llevàrem
el guionet a les paraules següents?
A No passaria res.
cap-roig cinc-en-rama
B No es pronunciarien igual.
6 Digues en quina direcció va cada un usant una paraula composta. Compte amb els guionets!
Jo vaig alhora Jo vaig alhora

Jo vaig alhora cap al nord i cap
cap al nord i cap
cap al sud i cap a l’est.
a l’oest.
a l’est.
7 Escriu una oració amb aquestes paraules compostes. si et cal, consulta el diccionari.
xino-xano a corre-cuita pengim-penjam zig-zag
Fixa’t en les paraules que porten guionet.

Dia de platja amb sorpresa
Despús-ahir anàrem a la platja de la Malva-rosa, que està a uns
trenta-tres quilòmetres de casa. Mentre dinàvem davall del para-sol,
un home pèl-roig se’ns acostà cridant. Era un nord-americà que
estava molt nerviós. I amb tota la raó: la seua dona s’havia posat
de part a la vora de la mar!
Enhorabona! Digues quina paraula està ben escrita.

A henorabona B enorhabona C enhoravona D enhorabona

enhorabona N H O A E T A S R B N O
Felicitació per un esdeveniment. Escriu una oració en què utilitzes la paraula enhorabona.
75
Solucions 4 • 1969: mil nou-cents seixanta-nou. • 366: tres-cents

Activitat de coneixements previs. SÓN NUMERALS ▶ seixanta-sis. • 82: huitanta-dos. 23: vint-i-tres. • 12.452: dot-
quaranta-dos, tres-cents. SÓN PARAULES COMPOSTES ▶ ze mil quatre-cents cinquanta-dos. 600: sis-cents.
gira-sol, para-xocs, guarda-roba. 5 B. En cap-roig diríem el grup pr (*caproig) i en cinc-en-
1 Riba-roja, dos-cents, cinquanta-huit, sud-africà. rama la c sonaria com a s (*cincenrama).
2 Riba-roja → perquè és una paraula composta amb el pri- 6 Cap al nord-oest. Cap al sud-est. Cap al nord-est.
mer element acabat en vocal i el segon element amb r inicial. 7 RL.
Dos-cents → perquè és un numeral compost per una unitat 8 Activitat de dictat.
seguida d’una centena. Cinquanta-huit → perquè és un nu-
Aprén com s’escriu
meral compost per una desena seguida d’una unitat. Sud-
africà → perquè és una paraula composta que du el nom • D (enhorabona).
d’un punt cardinal. • ENHORABONA / enhorabona.
3 A portabebés. B para-sol. C paracaigudes. D porta-re- • RL.
vistes. E matamosques. F mata-rates.
95
SABER FER
Propòsits Una entrada per a un blog

• Practicar la redacció lliure sobre A continuació et proposem escriure una entrada o article per a un blog
personal. Les activitats que faràs tot seguit t’ajudaran a endinsar-te
un tema. en el món dels blogs i a preparar la teua entrada de manera
• Prendre contacte amb les noves que et convertisques en un autèntic bloguer o bloguera.
tecnologies.
Prepara el teu treball
• Crear un blog i publicar-hi 1 Llig la situació següent i respon com vulgues.
la primera entrada.
La família ha crescut: ahir va nàixer l’últim
Previsió de dificultats membre.

Hui has anat a l’hospital per conéixer-lo
• Els alumnes poden tindre i has decidit contar l’experiència en el teu
blog personal.
experiències dispars amb els
ordinadors, Internet i les xarxes
és xiquet o xiqueta? Quin nom li posaran?
socials. Per això, el suport del
De qui és fill o filla? Aleshores, quina relació de parentiu
professor i l’ajuda entre companys hi tens (germà, cosí, nebot...)?
seran necessaris per a mitigar A quina hora va nàixer? De quin dia?
el desfasament de nivell entre Amb qui has anat a conéixer-lo? Qui hi havia quan heu arribat?
l’alumnat. Estàs content amb la notícia? Per què?
2 Explica breument què t’agradaria contar en el teu blog sobre

Més recursos el naixement d’aquest nou familiar.
•
Més plataformes per a blogs 3 ordena els passos que cal seguir per a crear un blog.
– https://ca.wordpress.com/ Clicar sobre l’opció Crear blog.
– http://blog.cat/ Triar la plantilla de disseny del blog i personalitzar-la, si es vol.
– http://www.bligoo.com/ Entrar a la pàgina web de la plataforma on volem crear
el nostre blog.
– http://www.blogia.com/
Introduir les dades que s’hi demanen (generalment, nom
– https://medium.com/ de l’usuari, títol del blog, correu electrònic, contrasenya...).
4 Identifica l’adreça que correspon a un blog i digues a què fan

referència les altres dues adreces.
mar@email.com totart.blogs.com www.port.com
5 Explica. Quins avantatges pot tindre publicar la notícia del

naixement d’un nou familiar en un blog?
76
Desenvolupament de la competència Pregunteu-los quines xarxes socials solen usar i sondegeu si

en comunicació lingüística estan familiaritzats amb els blogs. Feu-los vore que el blog és
un espai que, per les característiques que té, permet escriu-
Amb la proposta de creació d’un blog, el professor té l’opor-
re-hi textos més extensos que en altres xarxes, de forma
tunitat de provocar que els alumnes s’aficionen a escriure i,
cronològica, ordenada i clara. Per això moltes persones
amb això, que milloren exponencialment en el temps la seua
l’usen com a diari personal, amb l’opció de llegir-lo només
habilitat per a expressar idees per escrit (gramàtica, ortogra- ells mateixos, de restringir-ne la lectura a un grup reduït de
fia, vocabulari…), així com les pròpies aptituds creadores. persones, o bé de fer-lo públic. Deixeu que els alumnes con-
Els xiquets que enguany estudien sisé de primària són «na- ten la seua experiència amb els blogs.
tius digitals», és a dir, pertanyen a una generació que ha nas- En l’activitat 4, expliqueu que en el primer cas la presència
cut i crescut en una època en què la telefonia mòbil, Internet de l’arrova (@) permet saber que es tracta d’una adreça de
i les xarxes socials són ja una realitat establida que, a més, correu electrònic; en el segon cas, se sap que és l’adreça
els entusiasma. Convé que tracteu de canalitzar aquest en- d’un blog perquè, a més del nom triat per l’usuari, hi ha el
tusiasme cap a l’escriptura. nom d’una plataforma de blog; en el tercer cas, se sap que
és una pàgina web perquè només hi ha el nom que ha triat
96
5
7 UNITAT 5
6 Tria el nom que posaràs com a adreça del teu blog i el títol
d’encapçalament de la pàgina principal.
Si vols, pots seguir les recomanacions següents:
– Per a l’adreça, busca un nom curt i fàcil de recordar que incloga
alguna paraula clau sobre el contingut general del blog.
– Per al títol, intenta que aporte alguna pista sobre el contingut

o l’objectiu del blog, o que permeta reconéixer-t’hi com a autor.
7 Prepara l’esborrany de la teua entrada al blog.

Aquestes preguntes et poden servir d’orientació per a organitzar
la informació.
PRImER Què va passar ahir? Quan? On?

PARÀGRAF Qui és? Com es diu?
SEGON Què has fet hui? Amb qui hi has anat?

PARÀGRAF Com ha anat la visita?
TERCER Com et sents amb la notícia?

PARÀGRAF Per què has decidit comentar-la en el blog?
8 abans de dur a terme l’activitat final, visita si vols alguns

blogs per tindre’n diversos models.
9 USA LES TIC. Crea el teu blog personal i introdueix l’entrada

que has redactat en l’activitat 7.
Algunes de les plataformes gratuïtes que pots utilitzar
per a la creació del teu blog són blogspot.es, blogscat.com
o www.blogger.com.
10 TREBALL COOPERATIU. Demana a alguns companys i

companyes que visiten el teu blog. Després, pregunta’ls.
Creieu que el nom de l’adreça i el títol del blog són encertats?
Per què?
La informació de l’entrada està ben redactada i estructurada?
En quins aspectes trobeu que la podria millorar?
77
l’usuari. Informeu-los que «www» són les signes de World Competències

Wide Web, que en anglés vol dir ‘teranyina d’abast mundial’.
Si els alumnes s’animen a mantindre el seu blog personal, al l’activitat 3, els alumnes aprenen la importància de ser or-
cap d’un temps podeu analitzar amb ells com han millorat la denats i metòdics en qualsevol gestió informàtica.
seua forma d’escriure.
Competència social i cívica. L’activitat 5 convida els
alumnes a reflexionar sobre els perjuís socials que pot com-
Solucions
portar, en alguns casos, fer pública informació personal.
1 i 2 RL.
Competència digital. En l’activitat 9, els alumnes desen-
3 2, 4, 1, 3. volupen aquesta competència abordant la creació d’un blog.
4 • mar@email.com: adreça de correu electrònic. • totart. Deixeu que els alumnes més traçuts ajuden els qui hi tenen
blogs.com: adreça d’un blog. • www.port.com: adreça d’una dificultats.
pàgina web.
5 a 10 RL.
97
Literatura. LES ESTROFES
Propòsits L’amor i les tres germanes

• Aprendre què és una estrofa. Les tres germanes del mas
d’amor el cor m’han encés;
• Classificar poemes segons el tipus les tres germanes són belles
de rima, de vers i el nombre i les tres són diferents.
d’estrofes. La germana gran és bruna,
rossa la mitjana és,
• Conéixer alguns tipus d’estrofes. i gentil i riallera
la més xica de les tres.
Previsió de dificultats Com les tres m’agraden tant,
l’amor, per mi, és un turment.
• Els alumnes hauran de recordar bruna: morena. Ai, que cal triar-ne una,
i aplicar els conceptes literaris gentil: atenta, amable. ai, que triar-la no sé,
que em plauen les tres germanes,
apresos en les unitats anteriors, xica: menuda.
les tres germanes, les tres.
com ara el tipus de versos i de rima, plauen: agraden.
MiquEL Duran DE vaLència
per a entendre el concepte d’estrofa
i resoldre amb èxit les activitats.
Més recursos Els versos d’un poema poden aparéixer tots seguits o distribuïts
en grups que presenten una estructura determinada. Cada un
• Llegir poesia en línia d’aquests conjunts de versos en què pot aparéixer dividit un
poema és una estrofa. Les estrofes són d’una classe o d’una altra
http://www.mallorcaweb.com/
depenent del nombre de versos que les formen, la mesura d’aquests
magpoesia/ i la rima.
Les estrofes també permeten classificar els poemes en dos grups:
poemes estròfics, si tenen els versos agrupats en estrofes,
o poemes no estròfics, si tenen els versos tots seguits.
1 Llig el fragment proposat del poema L’amor i les tres germanes

de Miquel Duran de València, analitza’l i respon.
De quants versos consta aquest fragment?

Tots els versos tenen la mateixa mesura? De quantes síl·labes són?
Quins versos rimen entre si? Amb quin tipus de rima ho fan?
Es tracta d’un poema estròfic o no estròfic?
2 Localitza en aquest mateix llibre un altre poema estròfic

i digues quantes estrofes té.
78
Suggeriments didàctics En l’activitat 3, organitzeu els alumnes per parelles i dei-

xeu-los alguns minuts per a buscar les distintes característi-
En l’apartat de Literatura de la unitat 1 es partia del concep-
ques de cada estrofa. Després, cada parella en corregeix en
te de línia per a definir el vers. Igualment, per a explicar l’es-
veu alta un aspecte concret (nombre de versos, tipus o rima),
trofa i que els alumnes ho recorden és útil partir d’un concep-
i si altres hi estan en desacord, alçaran la mà per a dir-ho. Si hi
te que ja coneixen: el paràgraf. Ambdós són grups de línies
ha algun dubte, compteu entre tots per a resoldre’l. Potser cal-
separats d’altres parts del text per un espai en blanc un poc drà recordar els conceptes d’art menor i d’art major i els tipus
més ample que el que hi ha entre línies. de rima, que han estudiat, respectivament, en les unitats 1 i 3.
Deixeu que els alumnes lligen en silenci el poema L’amor i les En l’activitat 4 es pretén que els alumnes se les arreglen per
tres germanes. Després, tres d’ells poden llegir-lo en veu alta, a obtindre una informació que no els ve donada pel llibre.
cada un una estrofa. Abordeu llavors l’explicació teòrica. Aconselleu-los que, abans de res, compten i apunten el
Expliqueu als xiquets que Miquel Duran de València va ser nombre de versos i síl·labes i esbrinen quina rima tenen.
poeta i director de diversos periòdics durant la primera mei- Després, poden buscar en Internet o en una enciclopèdia les
tat del segle XX. L’apel·latiu «de València» formava part del característiques de cada composició (haiku, renga…) i dedu-
seu nom artístic, el seu segon cognom era Tortajada. ir quina encaixa millor amb els trets de cada poema.
98
5 UNITAT 5
3 Completa una fitxa per a cada tipus d’estrofa amb la informació següent i digues quina
d’aquestes estrofes apareix en el poema L’amor i les tres germanes. NOTES
Nom de l’estrofa. Nombre de versos. Tipus de versos: art menor o art major. Rima.
APARIAT TERCET
Ratolí de bosc:
Dilluns i dimarts
ta casa són fulles
són durs de passar.
de roure i pi fosc.
Marc GranELL
EMpar DE Lanuza
QUARTETA QUARTET
Tinc una capseta No entendré mai per què els núvols no canten
plena de cançons; quan, tot lliurant-se a caprici del vent,
si vols escoltar-les s’esfilagarsen com un vel de gasa
fes-me un gran petó. en giragonses suaus d’un vals lent.
Eva Dénia Joana raspaLL
4 ARA EXPLORA TU. Llig amb atenció. Després busca informació sobre les composicions
del quadre i digues quines s’han usat en els poemes proposats.
molt sovint, els poetes experimenten amb estrofes i composicions procedents d’altres tradicions
literàries i les introdueixen en la tradició literària pròpia. Vegem-ho!
Un vent lentíssim La nit somia

haiku renga converteix el silenci riu avall de la lluna;
en melodia. els morts, dins l’ombra,
tanka veda
comprenen les paraules
MiquEL Martí i poL
obscures dels poetes.
carLEs riba
5 Combina els versos següents per formar els tres tipus d’estrofa proposats.
No oblides posar signes de puntuació i majúscules quan calga.
APARIAT ent
l’arribada d’un nou dia amb veu ben clara i pot
TERCET
QUARTETA cada matí puntualment el cant del gall anuncia
79
Solucions 5 RM. • APARIAT → El cant del gall anuncia / l’arribada

1 • 14. • Són de 7 síl·labes. • Els versos parells. Assonant. d’un nou dia. • TERCET → El cant del gall anuncia / amb veu
• Estròfic (3 estrofes). ben clara i potent / l’arribada d’un nou dia. • QUARTETA →
2 El poema La gavina (pàgina 48, unitat 3). Té 3 estrofes. El cant del gall anuncia / cada matí puntualment / l’arribada
d’un nou dia / amb veu ben clara i potent.
3 APARIAT → 2 versos. Art menor. Rima assonant. TER-
CET → • 3 versos. Art menor. Rima consonant en els versos
imparells. QUARTETA → 4 versos. Art menor. Rima assonant
Competències
en els versos parells. QUARTET → 4 versos. Art major. Rima Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5 els
consonant en els versos parells. / Hi apareix la quarteta. alumnes es posen en el lloc del poeta quan aborda la com-
4 RM. En el poema de Miquel Martí i Pol s’ha usat el hai- posició d’un poema. La realització d’aquesta activitat pot ani-
ku, una composició breu japonesa que consta de 3 versos mar els alumnes a compondre els seus propis poemes.
de 5, 7 i 5 síl·labes. En el de Carles Riba s’ha usat la tanka,
una altra composició japonesa que consta de 31 síl·labes
repartides en 5 versos, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.
99
ACTIVITATS FINALS

Les paraules que s’han format per imitació de sorolls s’anomenen
S’escriu guionet (-) en les paraules compostes quan la primera acaba en
i l’altra comença en ; en els numerals, entre la desena i la
Més recursos i entre la i la centena; en paraules compostes on figura el nom
d’un ; i en altres paraules, com ara
• Paraules compostes Una estrofa és en què pot aparéixer dividit un poema. Hi ha diferents
– Amb portar: portaagulles, tipus d’estrofes segons el de versos, la dels versos i la
portaavions, portabicicletes,
portaclips, portaequipatge,
2 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.
portaviandes, portamines.
Tipus d’adverbis
– Amb parar: paraallaus, parabrisa,
paracaigudes, paracolps,
parallamps, paravent, para-xocs. De temps De manera D’afirmació
– Amb comptar:
(ací, allà...) (gens, prou...) (potser...)
comptaquilòmetres,
comptapasses, 3 Completa amb la paraula onomatopeica que corresponga. Què fan?
compta-revolucions,
comptavoltes. Piu, piu! Rauc! Mèu! Be!
NOTES
L’ocell La granota El gat L’ovella
4 Localitza un adverbi de cada tipus en el text següent.

Una cosineta nova
Hui estic molt content i la meua germana Roser també: tenim
una cosineta nova! Els pares ens han dit que encara no podem
conéixer-la perquè està a l’hospital. Però, si tot va prou bé, potser
dissabte tornaran a casa i podrem visitar-los allí. Quines ganes!
5 Forma paraules compostes i classifica-les segons que s’escriguen amb guionet o sense.
para penya avions segat

S’ESCRIUEN
S’ESCRIUEN AmB
AmB GUIONET
GUIONET
compta porta llamps americà
mata nord gotes rates S’ESCRIUEN SENSE
S’ESCRIUEN SENSE GUIONET
GUIONET
80
Solucions prou…); D’afirmació (sí, també…); De negació (no, tampoc…);

De dubte (potser…).
1 • Les paraules que s’han format per imitació de sorolls
3 • L’ocell piula. • La granota rauca. • El gat miola.
s’anomenen paraules onomatopeiques.
• L’ovella bela.
• S’escriu guionet (-) en les paraules compostes quan la pri-
mera acaba en vocal i l’altra comença en s, r o x; en els nu- 4 • De lloc → allí. • De temps → hui. • De manera → bé.
merals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la cente- • De quantitat → prou. • D’afirmació → també. • De nega-
na; en paraules compostes on figura el nom d’un punt car- ció → no. • De dubte → potser.
dinal; i en altres paraules, com ara pit-roig, despús-demà, 5 AMB GUIONET ▶ mata-rates, penya-segat, nord-americà.
zig-zag… SENSE GUIONET ▶ parallamps, comptagotes, portaavions.
• Una estrofa és cada un dels conjunts de versos en què pot
aparéixer dividit un poema. Hi ha diferents tipus d’estrofes Competències
segons el nombre de versos, la mesura dels versos i la rima. Aprendre a aprendre. Plasmar gràficament els conceptes
2 Tipus d’adverbis. De lloc (ací, allà…); De temps (abans, que han aprés al llarg de la unitat suposa als alumnes un
ara…); De manera (debades, així…); De quantitat (gens, exercici d’abstracció molt útil per a entendre els continguts.
100
5 UNITAT 5
REPÀS ACUMULATIU
1 subratlla els prefixos o els sufixos de les paraules següents. Propòsits

taxista descobrir paperera impossible • Repassar i aplicar els coneixements
agradable prehistòric compartir equipatge
adquirits en unitats anteriors.
2 Completa les oracions següents amb el tipus de paraula que es demana en cada cas. • Comprovar els coneixements
Visc en (DEmOSTRATIU DE LLUNYANIA) caseta blanca d’allà.
adquirits en la unitat.
miquel és amic (POSSESSIU DE 2a PERSONA DE DIVERSOS POSSEÏDORS)?
La motxilla (POSSESSIU DE 3a PERSONA D’UN SOL POSSEÏDOR) és la roja. NOTES
Hui vindrà (INDEFINIT VARIABLE) gent al concert.
La sala d’exposicions es troba a la (NUmERAL ORDINAL) planta.
Aina s’ha comprat (NUmERAL CARDINAL) camisetes.
3 Explica per què porten accent o dièresi les paraules següents.
raïm país aqüeducte món

De visita
L’hospital de la meua ciutat és un edifici lleig i aïllat del món
que no m’agrada gens. Però, despús-ahir, quan els pares agafaren L’accent gràfic
la carretera tres-cents vint-i-quatre direcció sud-oest i em portaren La dièresi
a traïció cap a l’hospital, me’n vaig alegrar a muntó. I és que El guionet
a l’habitació dos-cents cinquanta-set ens esperava la tia Anna
amb els bessons. Per fi anàvem a conéixer-los!
AUTOAVALUACIÓ
Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts.
1 Les paraules dringar, belar, xuplar són... a) parònimes. b) onomatopeiques.

2 Els adverbis són paraules... a) variables. b) invariables.
3 El número 67 s’escriu amb lletra... a) seixantaset. b) seixanta-set.
4 L’adverbi més és complement d’adjectiu en... a) més gran. b) més lluny.
5 Porten guionet paraules compostes com... a) para-sol. b) para-llamps.
81
Suggeriments didàctics 3 Raïm → per a indicar que ai no fa diftong. País → perquè

L’activitat 4 porta la icona del dossier d’aprenentatge per- és una paraula aguda acabada en vocal + s. Aqüeducte →
què és convenient que els alumnes hi guarden el dictat cor- per a indicar que la u es pronuncia. Món → l’accent diacrític
regit. Així podran avaluar ells mateixos si han interioritzat permet diferenciar-la de mon (possessiu àton).
l’accentuació, la dièresi i el guionet que han estudiat fins 4 Activitat de dictat.
ara.
Autoavaluació
Solucions 1 b), 2 b), 3 b), 4 a), 5 a).
1 • taxista. • agradable. • descobrir. • prehistòric. • pape-

rera. • compartir. • impossible. • equipatge. Competències
2 • Visc en aquella caseta blanca d’allà. • Miquel és amic Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoa-
vostre? • La motxilla seua és la roja. • Hui vindrà molta valuació permeten avaluar de forma ràpida si coneixen els
gent al concert. • La sala d’exposicions es troba a la quarta continguts estudiats. Feu que raonen per què han descartat
planta. • Aina s’ha comprat tres camisetes. una de les dues opcions donades.
101
Fonts delsDEL
AUDICIONS
AUDICIONS textos
DEL PRIMERTRIMESTRE
PRIMER TRIMESTRE
UNITAT 1 dins és blanca i està dividida en gallons, com les

taronges. És melosa i dolça i el seu sabor sembla
PISTA 1 una mescla entre la bresquilla i el gerd. Sap quina
DOCTORA: Bon dia. En què puc ajudar-lo? fruita és?
PARE: Es tracta de la meua filla. Ha passat tota la nit VENEDOR: Hummm..., crec que sí. És aquesta?
tossint sense parar i hui es queixa molt de la gola. CLIENTA: Sí. Com es diu?
DOCTORA: A vore bonica, seu ací i obri la boca VENEDOR: La veritat és que jo tampoc ho recorde.
tant com pugues... Uhum... Uhum... Doncs, efecti- Fa poc de temps que la tinc a la parada. Prové de
vament, té la gola prou irritada. Ara comprovarem si l’Àsia, sap? Quantes en vol?
té mucositat al pit, per descartar que siga la causa
de la tos. Alça’t un poquet la camiseta, per favor, i CLIENTA: Pose-me’n quatre. Quina alegria que
respira fort. Una altra vegada... Una altra vegada... s’emportaran els meus fills!
I ara per l’esquena. Respira. Respira. Molt bé.
UNITAT 3
Doncs sembla que no té mucositat al pit, així és
que no caldrà receptar-li cap xarop expectorant; PISTA 3
amb un antitussigen cada huit hores n’hi haurà
Bon dia, senyores i senyors, i benvinguts al MAMIC,
prou. Per cert, ha tingut febre aquesta nit?
el nou Museu d’Art Modern i Contemporani de la
PARE: Abans de vindre ací, tenia trenta-set graus i localitat. Al llarg del recorregut per les diferents sa-
mig. les d’aquest museu trobaran obres d’alguns dels
DOCTORA: Comprovem com està ara. A vore el pintors més importants dels últims temps.
termòmetre... Ui, ara té trenta-huit graus i mig! Ací mateix, en aquesta planta, a la sala Pintors de
Doncs li receptaré també un antipirètic perquè li’l Sempre, tindran la possibilitat d’observar de prop al-
done quan la temperatura passe de trenta-set guns quadres de Joaquim Sorolla i Josep Benlliure.
graus, d’acord?
Al primer pis, a la sala Primeres Avantguardes, po-
PARE: D’acord. Moltes gràcies per tot, doctora. dran contemplar algunes de les obres emblemàti-
DOCTORA: De res. I a vore si et cures prompte, ques de dos grans pintors surrealistes: Salvador
bonica. Dalí i Joan Miró.
XIQUETA: Gràcies. I a la sala Art Modern, al segon pis, descobriran una
PARE: Adéu! part representativa de l’obra del valencià Rafael
Solbes.
DOCTORA: Adéu!
Espere que gaudiran de la visita.
UNITAT 2
UNITAT 4
PISTA 2
PISTA 4
VENEDOR: Hola, senyora, vol alguna cosa?
Atenció, senyores i senyors! Les corredores acaben
CLIENTA: Doncs, sí. Volia comprar una fruita exòti-
d’entrar en la recta final de la carrera. Encapçala el
ca que vaig menjar l’altre dia a casa d’un amic, però
grup el dorsal número 3, l’atleta Mònica Rera, se-
no en recorde el nom.
guida de molt a prop per la jove Elsa Batilla que,
VENEDOR: Explique’m com és i a vore si la puc ooooh, acaba de fer un canvi de ritme espectacular.
ajudar. Quina velocitat, senyors i senyores! Mònica Rera
CLIENTA: Té forma arredonida i la seua mida és un sembla clavada al terra, no pot reaccionar, li falten
poc més menuda que la d’una poma. La pell és forces. Elsa Batilla recorre els últims metres cap a la
llenyosa i grossa, d’un color roig tirant a morat. Per meta completament sola i... guanya la carrera!!!
102
PISTA 5 –Quina sort! Escolta, m’agradaria vindre a vore-vos.
Vols posar-te en forma? Ara ho tens més fàcil que Quan us va millor que m’hi acoste?
mai. El gimnàs Marató t’ofereix la possibilitat d’un –Jo crec que val la pena que t’esperes que tornem
entrenament personalitzat per només 150 euros a casa. Açò cada dia és un formiguer: tots volen
mensuals. vindre a vore Marta a l’hospital i com que les nos-
Vine a les nostres instal·lacions i informa-te’n! tres famílies són tan llargues...
Promoció vàlida fins a finals d’aquest mes. –Doncs, perfecte, Enric. M’aviseu quan estigueu ja
a casa i hi aniré volant. Dóna-li records a Míriam i un
PISTA 6 beset ben fort per a Marta.
Bona vesprada, benvolguts teleespectadors. Hui, –Gràcies, Ada. Fins prompte.
en Esportviu, tenim un programa ben complet: ana- –Adéu, Enric.
litzarem els resultats de les últimes competicions
esportives, conversarem amb Ricard Bol, l’entrena-
dor del moment, i en la secció d’esports tradicio-
nals, parlarem de pilota valenciana. Estan a punt?
Doncs comencem!
PISTA 7
L’equip de voleibol Els Estels es va proclamar ahir
campió autonòmic després d’una final emocio-
nant contra l’equip d’Els Rocs. El partit es va de-
cidir en els tres últims minuts. Un trencament de
servei i dues rematades espectaculars del capità
d’Els Estels van acabar amb les aspiracions del
que ha sigut, sens dubte, l’equip revelació de
l’any.
UNITAT 5
PISTA 8
–Sí?
–Enric?
–Sí, sóc jo.
–Hola, sóc Ada. Acaben de donar-me la notícia. En-
horabona!
–Gràcies, Ada.
–Com ha anat tot?
–Molt bé. Encara que açò de tindre un bebé dóna
molta faena.
–Vinga, Enric, no plores tant que ens coneixem. Si
m’han dit que la xiqueta és una joia!
–La veritat és que sí. Des que va nàixer, la poses al
bressol amb una tortuga de peluix que li han regalat
els iaios, li cantes una cançoneta i... a dormir!
103
NOTES
104

Guia Llengua 6 1 SH Voramar PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Llengua 6 1 SH Voramar PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

La guia didàctica Llengua 6, per a sisé curs de primària,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Així és el llibre de l’alumne............................................ 6

Així és la guia didàctica............................................... 10

Unitat 1. Visitem el metge........................................... 16

Unitat 2. Cuidem l’alimentació.................................... 34

Unitat 3. Descobrim l’art............................................. 50

Unitat 4. Ens mantenim en forma................................ 68

Unitat 5. La família creix.............................................. 84

Un curs dividit en tres fases

1. Un llibre de l’alumne amb menor nombre d’unitats di-

i Ciències Socials, àrees amb menor càrrega horària, es

2. Un material complementari per a cada àrea fonamen-

inclou els continguts bàsics que un alumne ha d’haver ad-

d’aprenentatge. La seua concepció, a manera de petit ma-

nual, en permet un fàcil maneig.

3. Un projecte final d’etapa, amb el qual es tanquen els

El projecte final d’etapa

La compra d’aliments 1 Explica per què és important saber

Treballar la competència lectora

1. Planifica la compra. Anticipa el menú diari 20:15 13:30 16:30

Selecció de lectures que presenten

incloses en el currículum d’educació

primària de la Comunitat Valenciana.

les principals característiques

de cada tipologia textual. 198 199

5 Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio.

2 Dedueix pel context i relaciona. Per a què s’usa cada medicament?

Si et cal, torna a escoltar l’audició. La comparació de dos llocs

Desenvolupament de les habilitats comunicatives

Es punxa amb una xeringa.

Es posa sobre la pell.

es podran escoltar també a partir del CD Lectures.

Cada lectura va acompanyada de l’apartat Saber

més, on s’expliquen les característiques bàsiques

del text de la lectura; un vocabulari bàsic amb

la definició de les paraules més difícils; i un Fitxer

ortogràfic que crida l’atenció sobre els mots que

poden representar alguna dificultat.

El treball es completa amb la resolució d’un seguit

d’activitats que valoren tant la comprensió del text

com la reflexió i la creació pròpies.

Competència lectora Vocabulari. LA FARMàCIA 1

L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda, es pretén

Explica. Quin trobes que és el moment

disposeu del suport de la Làmina d’aula corresponent. D’altra banda,

s’hi treballen els principals mecanismes de formació de paraules: 4 Observa i respon.

En què treballa? En espera...

prefixació, sufixació… i relacions de significat com els eufemismes

i les paraules tabú, les frases fetes…

Al final d’aquesta pàgina trobarem l’apartat Utilitza el diccionari, on els

alumnes s’exercitaran en l’ús d’aquesta eina lingüística i descobriran

les múltiples utilitats que té.

Gramàtica. EL GRUP NOMINAL 1

Aquesta pàgina doble s’obri amb una activitat de

detecció de coneixements previs sobre el tema

el predicat verbal… Una vegada fixada la base

Grup nominal Funcions de les paraules del grup nominal

1. Un llibre de l’alumne amb menor nombre d’unitats di-

2. Un material complementari per a cada àrea fonamen-

3. Un projecte final d’etapa, amb el qual es tanquen els

Selecció de lectures que presenten

• Educació cívica: permeten treballar els valors.

• Per a pensar: fomenten l’aprenentatge reflexiu.

• Usa les TIC: ajuden a desenvolupar la competència