Sol GeoHist Avança 3ESO PDF

Geografia i Història 3 ESO. Sèrie Avança

Solucionari

Índex
Unitat 1. ................................................................................................................................... 4
Unitat 2. ................................................................................................................................. 15
Unitat 3. ................................................................................................................................. 27
Unitat 4. ................................................................................................................................. 35
Unitat 5. ................................................................................................................................. 44
Unitat 6. ................................................................................................................................. 54
Unitat 7 .................................................................................................................................. 65
Unitat 8 .................................................................................................................................. 78
Unitat 9 .................................................................................................................................. 84
Unitat 10 ................................................................................................................................ 92
Unitat 11 .............................................................................................................................. 103
Unitat 12 .............................................................................................................................. 116

SOLUCIONARI INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3r ESO

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA

Pàgina 8
Les eines tecnològiques del geògraf

1. R. M.

• Totes dues imatges mostren la platja de l’Arenal d’en Castell, però la
imatge 1 mostra l’indret com era el 1968 i la imatge 2 mostra la imatge en
l’actualitat.

• És un paisatge de costa. És una platja quasi circular.

• A la imatge 1, en blanc i negre, només es veuen els elements naturals
següents: la sorra, l’aigua i vegetació, i els elements humans següents:
carreteres principals i secundàries (si hi havia alguna casa o alguna altra
construcció, no s’aprecia).

• A la imatge 2, en color, es veuen els canvis següents respecte de la imatge
1: hi ha moltes edificacions que semblen habitatges i hotels i més
carreteres.

• Per al medi ambient les edificacions suposen afluència de persones a la
zona, la qual cosa implica un deteriorament del medi natural de la zona.
En canvi, per a la població l’afluència de turistes comporta riquesa
econòmica.

Pàgina 9

SABER FER: DIMENSIÓ GEOGRÀFICA
2. R. M.
• Shenzen és una ciutat costanera.

• Les fotografies mostren una ciutat amb edificacions enmig de les quals
també es distingeix força vegetació. És més fàcil identificar els elements
en la segona imatge perquè els colors creen més contrast.
• Amb el fals color es destaquen molt més les zones de vegetació.

SOLUCIONARI UNITAT 1 – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 1: ELS ESTATS DEL MÓN

Pàgina 13
Els estats actuals

1.
1) Estableix relacions internacionals.
2) Garanteix la seguretat nacional.
3) Regula l’economia i les relacions laborals.
4) Proporciona serveis d’educació, sanitat, transport, etc.
2.
V – V – V – F*
* Els estats estan formats per tres elements: el territori, els ciutadans i les institucions.
3.
L’estat és una unitat política i administrativa superior que governa un territori amb
unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, en què viu una població que es
regeix per un mateix govern i unes mateixes lleis. També posseeix uns símbols que
l’identifiquen (himne, bandera, capital, moneda...).
4. Resposta model (R. M.).
És un model d’estat en el qual estan garantits els serveis públics a la població, com ara la
sanitat i l’educació. S’hi concedeixen subvencions a la població necessitada i té establert
un sistema de pensions que permet viure dignament la població jubilada o que no ha
pogut treballar.
5. R. M.
Sí. Perquè es tracta d’un sistema en què part dels diners generats per l’activitat
econòmica de les persones reverteix en la societat.

6.
• El funcionament de l’estat del benestar.
• Per fer efectives les decisions de l’estat.
• Per garantir que es compleixin les normes que permetin la justícia, la seguretat i
l’ordre públic en una societat.
7.
L’estat
Components:
• Ciutadans
• Territori
• Institucions
Funcions:
• Establir relacions internacionals
• Garantir la seguretat nacional
• Regular l’economia i les relacions laborals
• Proporcionar serveis d’educació, sanitat, transport, etc.
Pàgina 15
Tipus d’estats

8.
• Monarquia
• Dictadura

• Estat laic
9. R. M.
És un tipus d’estat en què el cap d’estat és un president. Una república només és
democràtica si el cap d’estat ha estat elegit pels ciutadans.
10.
• L’Àsia, seguit de l’Àfrica. Europa, seguit d’Amèrica.
• Majoritàriament molt baixos, amb incompliment dels drets fonamentals i un

sistema polític controlat.
11.
TIPUS D’ESTAT
Estat Poder repartit entre el parlament, el govern i els

democràtic jutges. Participació dels ciutadans en el govern

(eleccions).
Segons
Dictadura Tots els poders de l’estat estan concentrats en
l’organització
una persona o un grup.
política
Monarquia El cap d’estat és el rei i transmet el càrrec als
seus fills.
República El cap d’estat és un president, elegit pels

ciutadans (democràcia) o no.
Laic Estat i religió estan separats. Les lleis no

depenen de cap doctrina religiosa.
Segons la religió
Confessional Hi ha una religió oficial que inspira les lleis.
Teocràtic Hi ha una religió oficial, els llibres sagrats de la
qual es converteixen en la llei.
Segons Centralitzat Les autoritats estatals elegeixen les institucions

l’organització regionals. No poden autogovernar-‐‑se.
territorial
Descentralitzat L’estat central té el màxim poder però delega

algunes competències en les institucions

regionals i locals.
Pàgina 17
La cooperació i el conflicte entre els estats

12.
• La defensa dels drets humans.
• El manteniment de la pau.
• La cooperació internacional.
13.
• L’ONU es va crear l’any 1945.
• Els cascos blaus s’ocupen d’intentar establir la pau en indrets on hi ha conflictes.
• Els principals punts dèbils de l’ONU són que alguns països tenen dret a vetar les
seves decisions i el fet que no té ni finançament ni exèrcit propis i, per tant, depèn de
les aportacions dels estats.
14.
Les forces armades de pau de l’ONU, conegudes com a cascos blaus pel color del casc o
barret, estan integrades per militars dels exèrcits dels països que integren l’ONU. La seva
funció principal és crear o mantenir la pau en àrees de conflicte. A vegades, l’ONU
autoritza altres organitzacions a actuar en nom seu, per exemple, l’OTAN.
15.
• R. M. Per tractar de qüestions d’interès comú, adoptar decisions i solucionar
problemes.

• Perquè actualment 193 països, gairebé tots els estats del món, formen part
d’aquesta organització.
• Perquè es va crear quan els estats es van adonar que era necessari crear una
organització que resolgués els conflictes de manera pacífica.
• Perquè es va crear amb la finalitat d’ajudar els països en aspectes relacionats amb la
infància.
16.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU)
Data de creació -‐‑ 1945
Nombre de membres -‐‑ 193 països
Objectius -‐‑ • Defensa dels drets humans

• Manteniment de la pau
• Cooperació internacional
Punts dèbils -‐‑ • Els països poden vetar les seves decisions
• Manca de finançament i exèrcit propis
Pàgina 19
Un exemple de cooperació: la UE

17.
• Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, França i Itàlia.
• Croàcia, el 2013.
• El 1986.
• Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, França, Àustria,

Eslovènia, Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal.

18.
• R. M. Al fet que l’esperit de la UE és que els estats es mantinguin units sense que cap
d’ells renunciï a la seva identitat, cultura, llengua, etc.
• Sí. Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Polònia, Romania o Bulgària.
• Resposta lliure.
19.
LA UE
Principals institucions Principals reptes
• Parlament Europeu L’aplicació de la Carta de Drets

Fonamentals de la UE
• Comissió Europea
• Consell de la UE
Pàgina 21
Espanya

20.
Comunitats uniprovincials
• Astúries
• Cantàbria
• Navarra
• La Rioja
• Madrid
• Múrcia
• Illes Balears

Ciutats autònomes
• Ceuta
• Melilla
21.
PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODER JUDICIAL
Congrés President Jutges i magistrats
Pàgina 23
Catalunya
22.
Vegueria Comarques
Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell i
Cerdanya
Lleida Noguera, Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Segarra i Urgell
Catalunya Central Anoia, Bages, Solsonès, Moianès, Osona i Berguedà
Girona Selva, Gironès, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Garrotxa,

Ripollès i Alt Empordà
Barcelona Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès

Occidental, Vallès Oriental i Maresme
Camp de Tarragona Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Alt Camp,
Tarragonès i Baix Penedès

Terres de l’Ebre Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre
23.
De l’Estat espanyol
Autonomia
41 comarques
7 vegueries
4 províncies
1 capital (Barcelona)
24.
R. M. No. Perquè està redactat particularment per a aquest territori. Cada comunitat
autònoma té el seu estatut d’autonomia.
Pàgina 24
SABER FER: Interpretar el mapa polític del món
25.
• Àsia. La capital és Pequín.
• Rússia, Mongòlia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Afganistan, Pakistan, Índia,

Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos, Vietnam i Corea del Nord.
• R. M. Índia, Corea del Nord i Myanmar.
• R. M. Països costaners d’Amèrica: Mèxic i Brasil.

R. M. Països interiors d’Europa: Luxemburg i Àustria.
• -‐‑ Situació: hemisferi sud, a l’Àfrica, costaner.

-‐‑ Mida: gran.
-‐‑ Capital: Luanda.
-‐‑ Té frontera amb: República Democràtica del Congo, Zàmbia i Namíbia.

Pàgina 26
Autoavaluació
1.
þ El territori, els ciutadans i les institucions.
2.
þ Laics, confessionals o teocràtics.
3.
þ El poder està concentrat en una persona o un grup.
4.
þ El president.
5.
þ L’ONU.
6.
þ Defensar els drets humans, mantenir la pau i afavorir la cooperació internacional.
7.
þ Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de Seguretat.
8.
þ Comunitats autònomes, províncies i municipis.

9.
þ Parlament.
10.
þ La institució d’autogovern de Catalunya.
REPÀS ACUMULATIU
-‐‑ Entre França, Andorra i Espanya.
-‐‑ R. M. Madagascar i Austràlia.
-‐‑ Reykjavík.
-‐‑ A l’oest d’Europa. A l’est de la península Ibèrica.
-‐‑ El Mediterrani.
-‐‑ Còrsega: França.
Sicília: Itàlia.
Balears: Espanya.

SOLUCIONARI INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3r ESO

Pàgina 10

SABER FER: L’APRENENTATGE COOPERATIU

3. R. M.
• Les botigues de conveniència són les que tenen una superfície no superior
a 500 m2, en què distribueixen de manera similar i proporcionada l’oferta
d’articles bàsics diversos.
• Venen llibres, diaris i revistes; productes d’alimentació; discos i vídeos;
joguines, regals i articles diversos.
• Perquè la població tingui possibilitat de comprar els productes més bàsics
a tota hora.
• Supermercats que obren les 24 h i supermercats de benzineres.
• Els petits comerços no tenen un horari d’obertura tan ampli.
• R. Ll. (En els tres punts.)
UNITAT 2: EL SECTOR PRIMARI I LES GRANS UNITATS DE

PRODUCCIÓ
Pàgina 29
El sector primari en l’actualitat

1.
1) L’agricultura.
2) La ramaderia.
3) La pesca.
4) L’explotació forestal.
2.
• mercat.
• hi conviuen l’agricultura tradicional i la de plantació.
3.
• R. M. Aquest tipus d’agricultura es caracteritza perquè s’hi conrea només un producte
de cada explotació agrícola (la qual cosa s’anomena especialització), i també per la
mecanització de les feines del camp i l’ús de tècniques de conreu avançades, en què es
fan servir fertilitzants, llavors d’alt rendiment i cultius transgènics.
• Consisteix en grans extensions de terra dedicades al monocultiu. Aquests tipus
d’agricultura requereix importants inversions de capital, i el producte que se n’extreu
es destina al mercat internacional.
• Són varietats de plantes de conreu modificades genèticament.
4.
R. M. Les causes principals són: la implantació de noves tècniques agràries, l’atractiu que
té la vida a les ciutats, l’escassedat d’aigua, els conflictes armats, els problemes

mediambientals i la impossibilitat de molts agricultors de sobreviure amb el rendiment
les seves terres.
5.
• Una aixada de fusta.
• La segona. L’arròs creix en camps negats d’aigua.

6.

• Al sud-‐‑est asiàtic; alguns països del continent africà: uns a l’est de la meitat sud i uns
altres a l’oest de la meitat nord.
• Gran part del continent africà (el centre i nord sobretot), Europa, Austràlia, l’Amèrica
del Nord; Grenlàndia i l’extrem nord de l’Amèrica del Sud.
Pàgina 31
Els paisatges agrícoles

7.
1) El relleu.
2) El sòl.
3) El clima.

8. R. M.
És el paisatge que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari, i que és
conseqüència de la combinació d’elements físics i humans.
9.
• R. M. L’agricultura que es desenvolupa per treure’n el màxim profit.

• L’agricultura que es porta a terme en grans parcel·les i de la qual s’extreu una
producció elevada.
• Porció de terreny.
10. R. M.
Pel que fa a l’altitud, els terrenys que es troben a menys de 200 m generalment són els
més apropiats per a l’agricultura. I pel que fa al pendent, una lleugera inclinació del
terreny també facilita aquesta activitat. Per tant, és majoritàriament en terrenys que
reuneixen aquestes condicions (planes i valls) on trobem paisatges agrícoles.
11.
• Primera imatge: És un paisatge agrari de parcel·les de dimensions reduïdes al costat
d’un nucli important de població. Sembla que es tracta de camps tancats o molt ben
delimitats, poc mecanitzats –la mida de les parcel·les no permet que hi treballin grans
màquines, d’agricultura intensiva i de regadiu.
Segona imatge: És un paisatge de grans extensions de terreny de cultiu sense cap
nucli de població a la vista. Es tracta de camps oberts, dedicats a l’agricultura
extensiva i mecanitzada, de secà.
• Primera imatge: Tenen una mida petita i forma rectangular.

Segona imatge: Són parcel·les molt grans, de forma rectangular.
• Primera imatge: policultiu.

Segona imatge: monocultiu.
12.
Paisatge agrari
Grandària
• Parcel·les grans
• Parcel·les mitjanes
• Parcel·les petites
Límits de les parcel·les

• Camps oberts
• Camps closos
Aprofitament de les parcel·les
• Agricultura intensiva
• Agricultura extensiva
Manera d’obtenir l’aigua
• Regadiu
• Secà
Varietat d’espècies
• Monocultura
• Policultura
Pàgina 33
La ramaderia, la pesca i l’explotació forestal

13.
Tipus de ramaderia Característiques
Sedentària El bestiar no es desplaça per obtenir

aliments. S’alimenta de pastures o pinsos.
Nòmada El bestiar es desplaça constantment a la

recerca de pastures.

Tipus de pesca Característiques
D’autoconsum Es practica a la vora de la costa,

en embarcacions petites.
Litoral o costanera Es practica a prop de la costa, en períodes

d’un dia com a màxim. En embarcacions
petites o mitjanes. La captura es destina
al mercat.
D’altura Es practica durant setmanes o mesos a alta

mar, en vaixells factoria en els quals el
peix es processa per lliurar-‐‑lo al mercat
preparat per al consum.
14. Resposta lliure (R. Ll).
15.
• R. M. La conversió d’un terreny poblat de boscos en un d’àrid a causa de la tala
massiva dels arbres que l’habitaven originàriament.
• La fusta, que s’utilitza en la construcció, la indústria del moble i la producció de
paper.
16.
• R. M. Àsia. Vol dir que és la població de tot el món que més es dedica a l’activitat
ramadera.
• Oceania.
17.
• L’Amèrica del Nord, a excepció de la zona central i oest (zona temperada).
• La meitat nord de l’Amèrica del Sud (zona càlida).
• La regió central de l’Àfrica (zona temperada i càlida).
• El nord d’Europa (zona temperada).

• El nord de l’Àsia (zona temperada).
• El sud-‐‑est asiàtic (zona càlida).
• Costa nord i est d’Austràlia (zona temperada).
• Nova Zelanda (zona temperada).

Pàgina 35
El sector primari a la Unió Europea i a Espanya

18.
• R. M. El sector primari a Europa només representa el 4,7 % del total de la població
activa. És un sector que ha anat perdent importància en l’economia de la Unió
Europea.
• Carn de boví, porcí, oví i aus de corral, productes lactis, oli d’oliva, cereals,
hortalisses i ous.
19.
• (...) un sector agropecuari altament mecanitzat.
• (...) un sector agropecuari menys mecanitzat, amb alguns països del sud on encara es
practica una agricultura tradicional, que té un rendiment molt baix.
20.
R. M. Per poder garantir que es mantingui l’activitat agrícola i ramadera i amb això
aconseguir l’autoabastiment de productes alimentaris dins de la Unió Europea. Això té
avantatges pel que fa a la protecció del paisatge i del medi ambient.

21. R. Ll.
(Hem de suposar que diran que sí, pels avantatges que comporta pel que fa a la protecció
social de les persones que treballen en el sector primari i per la protecció del paisatge i
del medi ambient).
22.
• Decreixent.
• R. M. La mecanització del sector fa que es necessiti menys mà d’obra. Per tant, hi ha
gent que deixa de treballar-‐‑hi o ja no es planteja treballar en aquest sector.
23.
• A la franja més septentrional del país. Les franges cantàbrica i atlàntica.
• R. Ll.
Pàgina 37
El sector primari a Catalunya

24.
Tipus de paisatge agrari Localització Característiques
Agricultura mediterrània Sud-‐‑oest de Catalunya Dedicada a cereals, vinya,

de secà olivera i fruita seca.
Condicionada per la PAC.
Augment de producció de

farratge.
Agricultura de regadiu Canal d’Urgell, Llobregat, Intensiva i d’hivernacle.

Ebre...
Hortalisses i flors.

Integrada en la indústria Comarques d’interior Lligada a la producció de
agroalimentària bestiar.
D’alta muntanya Pirineu En declivi i gairebé

abandonament.
25.
• És l’activitat que s’ocupa de la cria d’espècies animals aquàtiques.
26.
R. M. A Catalunya la producció agrícola ha disminuït respecte d’altres sectors. La
superfície agrícola utilitzada és del 27 % del total. Un 60 % del producte final agrari
correspon a l’activitat ramadera; el 36 %, als productes agrícoles, i el 3%, a altres
produccions.
• Roses, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita.
27.
• La ramaderia, amb un 59,5 % del total.
• El 37,5 %.
• R. M. Producció de plantes i flors.
28.
Lleida: olivera, farratge, hortalisses i fruita fresca.
Girona: cereals i farratge.
Barcelona: cereals, farratge i vinya.
Tarragona: olivera, cereals, fruita seca i vinya.

Pàgina 39
Els problemes de la sostenibilitat

29.
• A causa de la utilització de nous recursos biotecnològics.
• A causa de la sobreexplotació agrícola i el pasturatge intens. També per la
urbanització i la desertització produïda per la tala de boscos i el canvi climàtic.
30.
• La transformació de terrenys fèrtils en àrids o deserts.
• La contaminació de l’aigua destinada al consum o el regadiu.
• Perquè la disminució o desaparició d’una espècie pot provocar que es posi en perill
la supervivència d’altres espècies.
31.
• Resposta lliure. (Hem d’esperar que diguin que sí, perquè a la llarga ser respectuós
amb el medi ambient preserva la vida i la qualitat de vida de les generacions
futures).
• Perquè els boscos tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, ja
que els arbres absorbeixen diòxid de carboni. A les zones tropicals la desforestació
encara és més greu perquè en aquestes regions habiten la meitat de les espècies
animals i vegetals del planeta.
32.
• A les zones temperades.
• França, Alemanya, Regne Unit, Polònia, Itàlia i Espanya. Turquia es troba a l’Àsia i
Europa.

Pàg. 40
SABER FER: Interpretar el mapamundi dels usos del sòl agrícola
33.
Predomini de conreus i granges Altres
De regadiu Pastures i praderies (ús ramader)
De secà Explotació forestal
Arrossars Usos no humanitzats (deserts, geleres,

boscos primaris...)
Mixtos Àrees densament urbanitzades
• L’ús ramader (pastures i praderies).
• A l’Àsia central, Austràlia, l’Amèrica occidental, el sud de l’Àfrica.
• A Europa, l’Índia i el sud-‐‑est asiàtic. També a la costa est de l’Amèrica del Nord i la
costa oest de l’Àfrica central.
• A les zones properes als pols i als deserts.
Pàgina 42
Autoavaluació

1.
þ Agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.
2.
þ L’abandonament massiu del camp.

3.
þ L’especialització.
4.
þ El fred extrem, la calor excessiva, la humitat elevada i l’aridesa.
5.
þ Sedentària.
6.
þ Ha anat perdent importància.
7.
þ Els països de la Unió Europea.
8.
þ La Segarra, la Conca de Barberà i la Terra Alta.
9.
þ Menys de l’1,5 %.
10.
þ A l’ús agrícola.

REPÀS ACUMULATIU
• R. M. Es coneix com a sector primari el conjunt de les activitats que proporcionen
recursos bàsics o primaris, és a dir, que s’obtenen de la natura. Són: l’agricultura, la
ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
• R. M. Els latifundis són les explotacions agràries (terrenys destinats a l’agricultura)
molt grans; les mitjanes o petites són minifundis.
• R. M. La sobreexplotació forestal deixa el sòl desprotegit i pot causar la desertització
del terreny.
• 28 països. Espanya s’hi va incorporar el 1986.
• PAC: política agrària comuna.

PPC: política pesquera comuna.

SOLUCIONARI UNITAT 3 – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3er ESO
UNITAT 3: ELS RECURSOS MINERALS, LES FONTS D’ENERGIA I

EL SECTOR INDUSTRIAL
Pàgina 45
Els recursos minerals

1.
• Recurs natural: Producte naturals que pot proporcionar una utilitat o un benefici a
l’ésser humà.
• Mineral: Substància inorgànica, amb una composició química determinada, que es
troba a l’escorça terrestre formant part de les roques.
• Jaciment: Indret on es troben els minerals en concentracions elevades.
• Mineria: Conjunt d’activitats que es duen a terme per extraure els minerals dels
jaciments i que seran matèries primeres per a la indústria i la construcció.
2.
EXPLOTACIONS MINERES
Explotacions a cel obert
Mines subterrànies
Mineria submarina o dragatge
Mineria per pous de perforació
3. R. M.
Els recursos naturals són fonamentals per a l’activitat econòmica ja que són les
matèries primeres de moltes indústries. Els consumidors principals de recursos naturals
són els països industrialitzats, que solen comprar-‐‑los als països productors, sovint
menys industrialitzats.
4.
• La República de Sud-‐‑àfrica; Austràlia, la Xina, Canadà, Estats Units, Brasil.

• Sud-‐‑àfrica (platí/rodi); Xina (antimoni); Marroc (fòsfor); Kazakhstan (crom).
• La Xina, Sud-‐‑Àfrica i Austràlia.
Pàgina 47
Les fonts d’energia

5.
eòlica solar mareomotriu

6.

R. M. Principalment, el fet que les energies no renovables es troben a la natura en una
quantitat determinada, i per tant es poden exhaurir. Per una altra banda, el fet que són
energies que tenen un impacte en el medi ambient superior al de les energies
renovables.
7. R. Ll.

8.
• A partir del 1950.
• El petroli i el gas natural. L’augment de la població i els desenvolupament de les
societats i de les indústries requereixen un consum alt d’aquestes energies.
9.
• Productes petrolífers, gas natural, electricitat, renovables, carbó i derivats.
• R. M. El consum i la dependència del petroli és molt alt i per tant el nivell de
producció també ho és.

• Perquè l’electricitat no és una energia primària, és a dir, que no es pot obtenir
directament d’una font primària, sinó que s’obté per transformació d’una altra font o
energia.
Pàgina 49
Els recursos naturals i la indústria al món i a Espanya

10.
Característiques de la indústria
Xina Primera potència manufacturera. Concentra gran part

de la producció del sector electrònic.
Estats Units Ocupa el segon lloc del món en producció industrial.
Japó És la tercera potència mundial, tot i que no posseeix

recursos naturals.
Unió Europea És una de les regions industrials més importants del
món.
11.
• La dependència d’energies que son escasses, exhauribles, que s’han de comprar a
altres països perquè en el propi no hi ha ni reserves ni producció. Això crea una
dependència respecte de països tercers.
• Països on està augmentant la producció industrial.
12.
• Catalunya i Comunitat de Madrid.
• La producció industrial suposa més del 10% del PIB.

13.
• Del petroli, el gas natural, l’energia nuclear i el carbó.
• Les energies eòlica, solar i biomassa per una banda i la hidroelèctrica per una altra.
Pàgina 51
Els recursos naturals i la indústria a Catalunya

14.
• Del petroli, la força hidràulica, les centrals nuclears, el gas natural i les energies
renovables.
• Electrònica de consum, química, agroalimentària i automobilística.
15.
• R. M. El sector tèxtil va ser clau al segle XIX, però a partir de la crisi d’aquesta
indústria que va tenir lloc als anys seixanta del segle XX, es va diversificar. La
indústria a Catalunya es concentra sobretot a la zona metropolitana de Barcelona.

16.
• Transport, llars i altres, indústria.
• R. M. El turisme.
17.
• Petroli, gas i nuclear.

18.
• Vallès occidental i oriental, Osona, Bages, Maresme, Baix Llobregat i Tarragonès.
• Tarragonès, Gironès, la Selva, Segrià, Baix Camp, Alt Camp, Anoia, Alt Penedès i
Garraf.
Pàgina 53
Els reptes mediambientals

19.
• R. M. S’ha pres consciència de l’impacte negatiu de la indústria en el paisatge des
dels anys vuitanta del segle passat i s’han creat normatives per protegir el medi
ambient.
• R. M. Perquè la natura, a més de ser un patrimoni paisatgístic, és clau per la viabilitat
de la vida a la Terra tal com la coneixem ara. Malmetre el medi ambient posa en risc
la vida de moltes espècies inclosa la humana.
20.
• R. M. Aquelles circumstàncies o característiques que es tenen en compte a l’hora
d’instal·lar una indústria en un lloc determinat.
• R. M. Paisatges industrials propis dels indrets on hi havia instal·lades indústries
siderúrgiques i mineres, on la pol·lució de l’aire era alta i no es feien servir filtres, ni
altres mecanismes per no contaminar. A partir dels anys vuitanta es va veure la
necessitat d’evitar la contaminació present en aquests paisatges.
21.
• R. M. Les bones comunicacions, la proximitat als mercats, als recursos energètics i a
les matèries primeres, la disponibilitat de mà d’obra i el preu del sòl.

• R. M. Les bones comunicacions, la proximitat als recursos energètics i a les matèries
primeres, la disponibilitat de mà d’obra, la proximitat a altres indústries similars o
complementàries, el preu del sòl, la legislació ambiental.
22.
• La producció afecta negativament el medi ambient, a causa de les emissions de
gasos nocius i la generació de residus no biodegradables.
• Emissions i residus.
23.
• Alemanya i Espanya.
• R. Ll.
Pàg. 54
SABER FER: Interpretar un mapa de les àrees industrials més importants del món
24.
Potències industrials tradicionals Estats Units, Europa, Japó, Nova Zelanda
Potències emergents de primer nivell Xina, Índia, Brasil
Potències emergents de segon nivell Sud-‐‑est asiàtic, Pakistan, Bangladesh,

Turquia, Egipte, Nigèria, Rep. de Sud-‐‑
Àfrica, Argentina, Mèxic
Àrees de deslocalització Estats Units, Europa, Japó, Austràlia i Nova

Zelanda
• Es troben al sud-‐‑est asiàtic, a Àfrica i Amèrica del Sud i central.
• R. M. La deslocalització d’indústries en determinades regions implica la localització
d’aquestes indústries en altres àrees del món que no estaven industrialitzades, i per
tant implica canvis socials, econòmics i mediambientals en aquestes noves zones
industrials.

• La major part d’Àfrica, Orient Mitjà, tot el nord d’Àsia, la major part d’Austràlia, la
major part d’Amèrica del Nord.
Pàgina 56
Autoavaluació
1.
þ Molt fort, perquè destrueix el paisatge.
2.
þ No renovables.
3.
þ Poca població activa i té un paper reduït en el PIB.
4.
þ Consumidor d’energia.
5.
þ A l’àrea metropolitana de Barcelona.
6.
þ Petites i mitjanes.
7.
þ Tarragonès.

8.
þ Processos que necessiten molta mà d’obra.
9.
þ L’increment de l’ocupació.
10.
þ La pèrdua d’ocupacions directes.
REPÀS ACUMULATIU
• Petroli, gas natural, urani.
• La proximitat als mercats, el preu del sòl, la disponibilitat de mà d’obra, la
proximitat als recursos energètics.
• R. Ll.

UNITAT 4: EL SECTOR SERVEIS: COMERÇ I TRANSPORT

Pàgina 59
El sector terciari

1.
• R. M. Quantitat de serveis o béns que es poden adquirir amb diners.
• R. M. Conjunt dels organismes de govern d’un estat.
• R. M. Activitat que porta a terme l’administració pública amb la finalitat de satisfer les
necessitats de la població i organitzar-‐‑ne el funcionament.
• R. M. Aquell que ofereix una entitat privada amb la finalitat d’obtenir-‐‑ne un benefici
econòmic i pel qual la persona que el rep, paga uns diners.
2.
Perquè facilita un bon nivell de benestar de la població, genera un volum econòmic
important i ocupa un nombre gran de treballadors.
3.
• R. M. Espanya, Itàlia i Austràlia.
• R. M. Xina, Veneçuela i Algèria.
• De més del 70 % del PIB.
• R. M. Que no hi ha dades públiques sobre quin és el nivell de producció del sector de
serveis.

Pàgina 61
L’activitat comercial

4.
• El conjunt d’activitats d’intercanvi de béns i serveis entre els productors i els
consumidors.
• R. M. Perquè és el reflex del nivell de desenvolupament d’un país.

5.

• Comerciant o empresa que compra grans quantitats als productors per vendre-‐‑ho als
detallistes.
• Comerciant que ven directament als consumidors, en quantitats petites.
6.
La importació és la compra de productes estrangers. L’exportació és la venda de
productes a altres països.

7.
• R. Ll.
• R. M. Exterior, perquè es dóna entre diferents països, però en unes condicions
especials, perquè entre els països de la UE hi ha llibertat de moviment de
mercaderies, cosa que vol dir que no cal pagar aranzels.
• R. Ll.
8.
Positiva. Perquè el valor econòmic de les exportacions és més gran que el de les
importacions.

9.
• Europa i Àsia.
• Sí, perquè la tendència del comerç asiàtic és d’augment progressiu des de 1983, i
alhora la de l’europeu és una disminució també progressiva.
Pàgina 63
L’activitat del transport. L’impacte mediambiental

10.
• L’activitat que consisteix a traslladar persones i mercaderies d’un indret a un altre.
• R. M. Perquè en un món cada vegada més interconnectat, el trasllat de mercaderies i
persones té una gran importància econòmica.
11.
• Conjunt d’infraestructures creades per a la circulació dels vehicles.
• Són les sigles de gasos amb efecte d’hivernacle.
• És la contaminació atmosfèrica que es deriva de l’activitat humana. En aquest impacte
atmosfèric tenen molt a veure les emissions de gasos contaminants associades als
transports.
12.
El transport terrestre, les rutes aèries, les rutes marítimes.
13.
Distribueixen grans quantitats de mercaderies en contenidors.

14.
• R. M. Fent servir el transport públic, fent desplaçaments a peu o en bicicleta. Fent
només els desplaçaments que siguin necessaris.
• Racionalitzar l’ús del transport terrestre, marítim i aeri.
15.
• Centralitzada o radial, quadrangular, lineal i anàrquica.
• R. M. L’excessiva aglomeració en un punt del nucli de transport.
• R. M. Pot resultar poc pràctica perquè no segueix una lògica i té punts de transport
massa allunyats els uns dels altres o mal comunicats.
• R. M. Pot ser poc pràctica perquè és molt limitada i obliga a passar per uns punts molt
determinats.
• R. Ll.
Pàgina 65
El comerç i el transport a la Unió Europea

16.
• Són molt importants, ja que són més del 20 % de les exportacions del planeta.
• Consisteixen en béns industrials (maquinària, equips de transport, productes químics,
matèries primeres).
• Alemanya.
• De la Xina, Rússia, els Estats Units, Noruega i Suïssa.

17.
• R. M. Dependència d’un recurs energètic que no s’obté al mateix país, o d’una sola font
d’energia.
• R. M. Acords entre els països de la Unió Europea per rendibilitzar recursos i vies de
transport en benefici de tots.
• L’elevació de la temperatura de la capa atmosfèrica propera a la superfície de la Terra
a causa de la presència de gasos procedents de les activitats industrials i del
transport, entre d’altres, que eviten que es dissipi la calor.
18.
R. M. Perquè per importància del país i pel relleu són les vies que connecten més bé tots
els països.
19.
• Els països de la UE són els que exporten més. Corea del Sud és el que exporta menys.
• Des de 2001 a 2007 ha anat sempre a l’alça, excepte el 2003, en què va patir un lleu
retrocés respecte de 2002.
• Seria Àsia.
20.
Un travessarà els Pirineus per la part cantàbrica i abastarà el centre i la part
centreoccidental de la península Ibèrica. L’altre entrarà pels Pirineus pel cantó
mediterrani i resseguirà tot aquest eix i també el central de la península Ibèrica.
Pàgina 67
El comerç i el transport a Espanya i Catalunya

21.
• És una de les més importants, tant per la seva contribució al PIB com pel nombre de
treballadors que ocupa.
• R. M. Són la Comunitat de Madrid, Catalunya i Andalusia.
22.
• R. M. L’activitat comercial que es du a terme entre persones que es troben al mateix
país.
• R. M. L’activitat comercial que es porta a terme entre persones que es troben en
països diferents.
• R. M. L’activitat de compra-‐‑venda en què el comprador és el consumidor final de la
mercaderia.
23.
R. M. Perquè és el país del qual Espanya depèn més comercialment.
24. R. M. No és convenient que la balança fiscal sigui deficitària, perquè això empobreix
els sectors productius interns.
25. R. M. Millorar la competitivitat (en preu i/o en qualitat) dels productes propis.
26.
• Des de 2000 fins a 2011 ha anat a l’alça, excepte els anys 2009 i 2010 que hi va haver
un retrocés, seguit d’una recuperació el 2011.
• R. M. Perquè, per la gravetat i la permanència de la crisi econòmica a Espanya, convé
orientar els productes cap a l’exportació.

27.
• R. M. Molt extensa, en relació amb la grandària del territori. Té com a nucli central
Madrid, i abasta les ciutats importants del Mediterrani, les d’Andalusia i Valladolid.
• R. M.
• Aeroports: Madrid, Barcelona, Bilbao, Girona, Pala, Maó, València, Alacant, Múrcia,
Màlaga, Santiago de Compostel·la, Las Palmas de Gran Can Tenerife.

Ports: Els del Mediterrani i el Cantàbric.
Pàg. 68
SABER FER: Interpretar un mapa de fluxos
28.
• En totes dues direccions entre Àsia i l’Amèrica del Nord, entre Àsia i Europa i entre
Europa i l’Amèrica del Nord. Per l’amplada de les fletxes.
• R. M. Sobretot els EUA, la UE i la Xina.
• De l’Amèrica del Sud cap a l’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. També del centre
d’Àfrica cap a Europa, i en menys proporció cap a l’Amèrica del Nord i Àsia.
Pàg. 69
SABER FER: Analitzar i comparar dos mapes de fluxos
29.
• L’est asiàtic, l’est d’Amèrica del Nord, l’est d’Amèrica del Sud, Europa i els països del
Golf.
• Àsia -‐‑ Amèrica del Nord i Europa, en tots dos sentits.
• Amèrica del Nord -‐‑ Amèrica del Sud; Europa -‐‑ Amèrica del Sud, i països del Golf -‐‑ Àsia.

30.
• Est asiàtic, est d’Amèrica del Nord, est d’Amèrica del Sud, Europa, països del Golf;
Europa de l’est amb la resta d’Europa.
• Àsia -‐‑ Amèrica del Nord i Europa, en tots dos sentits.
• Amèrica del Nord -‐‑ Amèrica del Sud; Europa -‐‑ Amèrica del Sud; països del Golf -‐‑ Àsia;
Amèrica del Sud i Central -‐‑ Àsia (en ambdós sentits).
Pàgina 70
Autoavaluació

1.
þ Ha augmentat progressivament la seva importància econòmica.
2.
þ Afecta tant els serveis qualificats com els no qualificats.
3.
þ Ajuda a desenvolupar el sector de serveis.
4.
þ Un país exporta més que no importa.
5.
þ Les rutes marítimes.

6.
þ Entre els països membres de la Unió Europea.
7.
þ Estendre i completar les infraestructures de transport.
8.
þ Al comerç al detall.
9.
þ Per la dependència de l’exterior dels productes energètics, matèries primeres i

béns d’equipament.
10.
þ Comerç majorista.
REPÀS ACUMULATIU
• El desenvolupament dels transports i les seves infraestructures; el volum i la densitat
de població (com més població més possibilitats de consum); el nivell adquisitiu de
les persones.
• Bones comunicacions, proximitat de les matèries primeres, disponibilitat de mà
d’obra, proximitat dels recursos energètics.
• R. M. El fet que una àrea estigui ben comunicada, amb infraestructures i nuclis de
transport òptims, afavoreix la implantació d’indústries en aquesta zona.


UNITAT 5: ALTRES ACTIVITATS DEL SECTOR DE SERVEIS

Pàgina 73
Els serveis públics

1.
• Els serveis públics són el conjunt d’activitats que tenen com a finalitat
satisfer necessitats d’interès general, prestar un servei considerat
essencial i imprescindible per al bé comú.

• R. M. L’estat del benestar és un estat que proporciona uns serveis bàsics
a la població amb els diners dels impostos:
o Ofereix serveis públics, com sanitat i educació.
o Concedeix subvencions a la població necessitada.
o Estableix un sistema de pensions que permet a la població jubilada,
o que no ha pogut treballar, viure dignament.

En l’actualitat, només existeix als països desenvolupats, sobretot als
països europeus.

• R. M. Perquè són serveis considerats essencials i imprescindibles per al bé
comú.

• El paper de les forces armades és vetllar per la seguretat a l’exterior dels
estats i el paper dels cossos policials és mantenir l’ordre públic a
l’interior del país.

• R. M. Perquè formen part dels serveis que asseguren un nivell i una
qualitat de vida acceptables a la població, és a dir, formen part de l’estat
del benestar.

2.

PAÏSOS DESENVOLUPATS:

L’estat garanteix el proveïment dels serveis públics.

Asseguren una qualitat de vida acceptable a la població.

PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT:

Els serveis públics són deficients.

No tenen assistència sanitària completa i gratuïta.


Els serveis públics no arriben a tota la població.

3.
V – F – V – F – F – F

4.
• El 1948.

• R. M. L’OMS té com a objectius principals la lluita contra les malalties, tant
en el vessant del guariment com en el de la prevenció; l’eradicació o el
control d’epidèmies; la promoció de campanyes de vacunació i
d’instrucció sanitària; la coordinació de serveis de recerca i l’establiment
de regulacions sanitàries internacionals; l’estandardització dels productes
farmacèutics i l’assessorament tècnic, particularment als països en vies de
desenvolupament.

• A Ginebra.

• R. M.

L’Assemblea: És l’òrgan suprem, format per delegacions dels 194 estats
membres (2012), que es reuneix anualment i dissenya les directrius
generals a seguir.

El Consell Executiu: Aplica les directrius adoptades per l’Assemblea, la
qual també elegeix els 34 especialistes de diverses àrees de la sanitat que
en formen part per a una durada de tres anys.

Director general: És la màxima autoritat executiva. Elegit per
l’Assemblea a proposta del Consell Executiu.

• De l’ONU.

5.

Nom de l’organització: UNESCO.

Objectius principals: Es proposa contribuir a la pau i la seguretat mundial
promovent l’entesa i la cooperació entre els estats, mitjançant l’educació i la
cultura.

Any de fundació: 1946.

Seu central: París.

Dirigents responsables: Consta de tres organismes: la conferència
general, formada pels representants nomenats pels estats membres; el consell
executiu, i el secretariat, presidit pel director general.

Pàgina 75
Els serveis financers

6.
• Els serveis financers són el conjunt d’activitats i negocis que serveixen
per gestionar els diners: la inversió, el préstec i l’estalvi.

• Els fons d’inversió són un instrument d’estalvi. Cada fons està format per
les aportacions de diners d’un gran nombre de persones. Una vegada
reunits els diners, una societat gestora administra el fons i l’inverteix per
obtenir un benefici.

• Les borses més importants són les de Nova York, Londres, Frankfurt i
Tòquio.

• Els bancs i caixes d’estalvis són les institucions financeres més
importants. S’encarreguen de captar els diners dels estalviadors per
prestar-‐‑los a canvi del pagament d’un interès.

• Les companyies d’assegurances són empreses que cobreixen els riscos
per danys que poden sofrir les persones o béns (accidents, robatoris, etc.)
a canvi del pagament d’una prima.

• Un mercat financer és un lloc real o virtual on es venen i compren
productes anomenats actius financers (préstecs, dipòsits bancaris, bons,
lletres, etc.).

7. R. M.
Els bancs s’encarreguen de captar els diners dels estalviadors per prestar-‐‑los a
canvi del pagament d’un interès. Les companyies d’assegurances són empreses
que cobreixen els riscos per danys que poden sofrir les persones o béns
(accidents, robatoris, etc.) a canvi del pagament d’una prima. Les borses són els
principals mercats financers on les empreses quan necessiten fons poden vendre
accions, obligacions o un altre tipus de productes. Alhora, a les borses els
compradors inverteixen els seus estalvis en l’adquisició d’aquests productes amb
la finalitat d’obtenir un benefici o rendibilitat.

8. R. M.
Gràcies al desenvolupament de les TIC, els mercats financers ja no actuen
independentment, sinó que estan interconnectats. Per aquest motiu, en el món
globalitzat on vivim s’ha produït un increment espectacular dels intercanvis
financers internacionals.

9. R. M.

No, perquè la seva funció és bàsica en el desenvolupament de l’activitat
econòmica, ja que permet convertir l’estalvi en inversió.

10.
• PIB mundial, exportacions mundials de béns i serveis, i operacions de
canvi mundials.

• Els intercanvis financers.

• De 1992 a 2007.

• A l’alça.

• A l’abril de 2015 va arribar quasi a 12.000 punts.

11.
• El sistema financer d’un país està format per les institucions i els mitjans
que posen en contacte les entitats que ofereixen el capital amb les
persones o entitats que el necessiten. La seva funció és bàsica en el
desenvolupament de l’activitat econòmica, ja que permet convertir
l’estalvi en inversió.

Pàgina 77
El turisme

12.
• El turisme és el moviment de les persones a indrets que no són el seu lloc
de residència habitual per motius personals, i de negocis o professionals.

• Com a efectes positius cal destacar: crea oportunitats de negoci i
ocupació, aporta valor econòmic al patrimoni natural i cultural i
contribueix a conservar-‐‑lo, a més de fomentar el coneixement entre
cultures.

• Podem distingir tres grans tipus de turisme: turisme d’oci (sol i platja,
cultural, rural, esportiu i de joc), turisme per motius personals (de visita,
de salut, religiós i de compres) i turisme professional (comercial o de
negocis, congressos i convencions, formatiu i educatiu).

13.
• R. M. L’arribada massiva de persones a un lloc incrementa la demanda
d’energia.
14.
• Europa.

15
• Les grans destinacions turístiques actuals són França, els Estats Units,
Espanya, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, la Xina, Tailàndia, Turquia…

• La Xina, Tailàndia i Malàisia.

• Els Estats Units i Mèxic.

Pàgina 79
L’impacte mediambiental dels serveis

16.
þ L’impacte dels transports.
þ Les necessitats d’energia.
þ La contaminació de l’aigua.

17. R. M. (Poden destacar tres d’aquestes opcions).
• La limitació de l’oferta turística a les capacitats reals, per poder gestionar-‐‑
la de manera eficient i sostenible.
• La introducció de nous models de turisme que siguin una alternativa real.
• L’ús de formes d’energia eficient.
• El reciclatge i la racionalització de l’ús de l’aigua.
• El reciclatge de residus sòlids.
• La limitació de la construcció d’hotels a les zones amb valor ecològic o
paisatgístic.
• L’oferta d’informació i la introducció de pautes de conducta social que
permetin respectar la cultura, la llengua i els costums locals.

18.
• Als mesos de juny, juliol, agost i setembre.
• R. M. Són els mesos més calorosos i de vacances, per tant, de més
ocupació hotelera. La despesa d’aigua per a dutxes i banys i per omplir
piscines augmenta.
19.
• El cotxe.

• R. M. Que la contaminació de CO2 per desplaçaments en cotxe és molt més
alta que la d’altres països. Com que el gràfic es refereix al turisme a
Catalunya, per proximitat, els turistes francesos escullen majoritàriament
de viatjar en cotxe fins a casa nostra.

20. Resposta lliure.

21.
• En la segona fotografia hi ha molts més edificis que en la primera.
• R. M. Allotjaments turístics.

Pàgina 81
La comunicació, la informació i altres serveis

22. R. M.
• Comunicació interpersonal: és un tipus de mitjà de comunicació que
permet la comunicació entre persones individualment, inclou el telèfon i
el correu.

• Comunicació social: és un tipus de mitjà de comunicació que facilita la
comunicació entre persones de manera col·lectiva, també s’anomena de
comunicació de massa i inclou la premsa escrita, la ràdio, la televisió i el
cinema, els quals informen, entretenen, persuadeixen i eduquen.

23.
• R. M. Perquè les TIC fan possible la globalització i provoquen grans canvis
en l’economia –sorgeixen noves formes de fer negocis, com el comerç
electrònic–, en el treball, en la cultura i en el coneixement.

• R. M. La taxa de penetració dels serveis de comunicació i informació és
molt més baixa als països en vies de desenvolupament que als països
desenvolupats, ja que al final de 2011 en els primers només el 24 % dels
habitants tenien accés a Internet mentre que als països desenvolupats en
tenien el 70 %.

24.
• Amèrica del Nord, Europa i Oceania.

• R. M. No. L’Índia, per exemple, té una densitat de connexions baixa i és un
país molt poblat.

25. R. M.

• Ha crescut molt ràpidament de 2005 a 2011.

• Ha crescut molt menys en el període esmentat.

• La dels abonats a la telefonia fixa, perquè requereix infraestructures molt
més costoses que la telefonia mòbil.

• Perquè abans d’aquest any encara no s’havia desenvolupat.

Pàgina 83
Els serveis a la Unió Europea i a Espanya

26.
• R. M. El sector de serveis genera el 71 % de l’ocupació i del producte
interior de la Unió Europea.

• R. M. Els principals subsectors dels serveis a la Unió Europea són els
serveis públics i els serveis a les empreses.

27.

• La importància del turisme a Espanya s’explica per les condicions
geogràfiques (extenses zones costaneres, clima amb molts dies de sol i
bones platges), per les infraestructures turístiques (hotels, aeroports i
vies de comunicació terrestre) i l’existència d’un valuós patrimoni
cultural.

28. R. M. (Donem les llistes dels països que tenen més despesa i menys despesa
en R+D segons el mapa. Els alumnes cal que n’escullin dos de cada una).

• Els que tenen més despesa en R+D són: Alemanya, Dinamarca, Suècia,
Finlàndia, Àustria i Eslovènia.
Els que en tenen menys són: Letònia, Lituània, Romania, Croàcia, Grècia i
Xipre.

29.
• R. M. L’any 2002 van visitar Espanya 50 milions de turistes. Aquest
nombre va anar pujant molt de pressa fins al 2007, en què es va arribar a
més de 57 milions i va baixar bruscament fins al 2009, en què va baixar
per sota dels 53 milions. A partir de 2009 el nombre de turistes va tornar
a augmentar d’una manera constant i el 2013 ja eren més de 60 milions
els turistes que van visitar Espanya.

• R. Ll. Els alumnes poden dir que la caiguda és deguda a la crisi econòmica,
que el 2009 va arribar al punt culminant, i també que va haver-‐‑hi una
epidèmia causada pel virus Influenzavirus A, que va frenar els
desplaçaments internacionals.

• R. M. Banco Santander, BBVA, CaixaBank, BFA-‐‑Bankia i Banc Sabadell són
les més importants.

• R. M. Gairebé totes són entitats sanejades. Només BFA-‐‑Bankia no ho és.
Com més gran és una entitat bancària, més probable és que tingui una
situació econòmica estable.

30 El programa Erasmus ha tingut una tendència a l’alça sostinguda en el temps,
que es mostra en el gràfic.

Pàgina 85
Els serveis a Catalunya

31.
• Entre els serveis gestionats per la Generalitat, destaquen l’educació i la
sanitat.
• Pel volum de treballadors que tenen i la importància que tenen aquests
serveis per al manteniment de l’estat del benestar.
• Perquè principalment oferia turisme de sol i platja a l’estiu, i d’esports de
muntanya a l’hivern.

• R. M. A partir dels Jocs Olímpics de 1992, s’han potenciat nous models,
com ara combinar el turisme de platja amb les visites culturals i
comercials, el turisme de cap de setmana o els viatges relacionats amb els
congressos, desfilades de moda o festivals de música o cinema. Barcelona
és un gran centre d’atracció turística.

32.
• Vall d’Aran, Pirineus, Costa Brava, Terres de Lleida, Costa Daurada, Terres
de l’Ebre, Paisatges Barcelona, Costa Barcelona i Barcelona.

• Turisme de platja: Costa Brava, Costa Barcelona, Costa Daurada i Terres
de l’Ebre.

• Turisme d’interior o de muntanya: Vall d’Aran, Pirineus, Paisatges
Barcelona i Terres de Lleida.

• Les que reben més turisme de l’estranger són: Barcelona, Costa Brava,
Costa Barcelona i Costa Daurada.

• Les que en reben menys són: Vall d’Aran, Terres de Lleida i Terres de
l’Ebre.

33.
• El 74,1 %.

• A l’agricultura.

• A la indústria.


Pàgina 86
SABER FER: Analitzar i comparar taules estadístiques

34
• El nombre de turistes que han vingut a Barcelona s’ha quadruplicat entre
1990, en què van venir 1.732.902 turistes, i 2013, en què van venir
7.571.766 turistes.

• R. M. Segons les dades de la taula, la tendència és que el nombre de
turistes augmenti els pròxims anys.

• De maig a octubre en vénen més. De novembre a març, menys.

Pàgina 87
• Les vacances.

• D’Europa.

• R. M. El 2013 van venir 1.517.378 turistes de l’Estat espanyol, i 1.129.133
d’Amèrica (sumant els que van venir dels EUA i de la resta d’Amèrica).

35. Resposta lliure.

Pàgina 88

Autoavaluació

1. þ D’interès general.

2. þ Per gestionar els diners.

3. þ Una repercussió més gran.

4. þ Genera ocupació.

5. þ El telèfon i el correu.

6. þ Creix, però molt menys que la telefonia mòbil.

7. þ A altres empreses.

8. þ Les comunicacions i les tecnologies de la comunicació.


9. þ Catalunya, Balears i Canàries

10. þ Superar el problema de l’estacionalitat.

REPÀS ACUMULATIU

• R. M. El dret a l’educació i el dret a l’assistència sanitària.

• R. Ll. És de preveure que els alumnes esmentaran també l’educació i la
sanitat.

• Camins, carreteres i autopistes, i ferrocarrils.

UNITAT 6: EL MÓN, UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

Pàgina 91
L’activitat econòmica. Agents econòmics i factors

productius

1.
• Bé: Mercaderia o element físic i tangible: un cotxe, una nevera, un sac de
blat...
• Servei: Prestació no tangible que es proporciona a la societat, per
exemple, els serveis educatius i sanitaris, els transports...
• Inflació: Alça general dels preus causada per l’excés de consumidors en
relació amb els béns i serveis que són a la seva disposició. Quan hi ha més
béns i serveis que demanda, baixen els preus i es produeix una deflació.
• R. M. Impost: Diners que les diferents classes socials i sectors productius
de la societat paguen a l’estat per fer cara a les despeses públiques.
• Treball: Esforç humà utilitzat per produir un bé o un servei.
• Costos de producció: Suma del valor dels quatre factors productius que
intervenen en les activitats econòmiques (recursos naturals, treball,
capital i tecnologia).

2.
SOCIETAT LIMITADA
• Participació
• Capital de 3.000 euros
• Els acords es prenen a les juntes

SOCIETAT ANÒNIMA
• Acció
• Lliure venda de les accions
• Dret de vots dels socis a les juntes

3.
• Producció: Treball, que és l’esforç humà utilitzat per produir un bé o un
servei.
• Distribució: Engloba les activitats que posen en contacte el productor i el
consumidor d’un bé o servei. Inclou el transport, el comerç, la publicitat...
• Consum: És l’adquisició d’un bé o servei que satisfà alguna necessitat del
consumidor.

4.
Treball Esforç humà realitzat per produir un bé o un servei.

Capital Conjunt de recursos no naturals que s’utilitzen en la
producció i distribució.

Tecnologia Conjunt de coneixements que permeten construir màquines
i eines per produir o distribuir béns o serveis.

5.
• Obtenir els productes destinats a cobrir les necessitats de les persones o
de les comunitats.
• R. M. La inflació és causada per l’excés de consumidors en relació amb els
béns i serveis que estan a la seva disposició. Quan hi ha més béns i serveis
que demanda, es produeix una deflació.
• R. M.
Societat limitada:

§ Es forma amb un capital inicial de fins a 3.000 euros
aportat pels socis.
§ Aquest capital es divideix en parts iguals, que s’anomenen
participacions.
§ Un soci pot vendre les seves participacions a altres socis,
el seu cònjuge, ascendents o descendents, i a societats
del mateix grup empresarial, però no a altres persones
sense el consentiment de la resta dels socis.
§ Els acords es prenen a les juntes, on cada participació
dóna dret a emetre un vot.

Societat anònima:
§ Es forma amb un capital mínim de 60.000 euros aportat
pels socis o accionistes.
§ Aquest capital està dividit en parts iguals, que s’anomenen
accions.
§ Les accions es poden comprar i vendre lliurement.
§ Els acords es prenen a les juntes, on cada acció dóna dret a
emetre un vot.
• R. Ll.
• R. M.
Hi ha tres agents econòmics:
o Les persones: Aporten el seu treball a les empreses a canvi d’un
salari i alhora consumeixen els béns i els serveis que produeixen
les empreses i paguen impostos a l’estat.
o Les empreses: Produeixen béns i serveis i els distribueixen a
canvi d’un benefici econòmic. Una part d’aquest benefici es
converteix en impostos que paguen a l’estat.
o L’estat: Elabora la política econòmica, és a dir, el conjunt de
normes que orienten i controlen sobre les activitats econòmiques, i
que produeix i distribueix béns i serveis.
• R. M.
Els factors que intervenen en la producció són els següents:
o Els recursos naturals, que es troben en el medi físic –matèries
primeres i fonts d’energia–.


o El treball, que és l’esforç humà utilitzat per produir un bé o un
servei.
o El capital, que és el conjunt de recursos no naturals que s’utilitzen
en la producció i distribució.
o La tecnologia, que és el conjunt de coneixements que permeten
construir màquines i eines per produir i distribuir béns o serveis.
• R. Ll.

Pàgina 93
L’economia actual: la globalització

Factors que afavoreixen la globalització

6. R. M.
• Liberalització: Tot procés que accentua les tesis de l’economia de mercat
en el sentit de reducció de la capacitat de l’estat per intervenir
directament o indirectament en l'economia d’un país.

• Comerç internacional: Conjunt d’activitats de compra i venda i de
bescanvi de productes naturals o industrials entre diferents països amb
l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.

• Infraestructura: Conjunt d’elements sobre els quals circula el comerç de
béns, serveis, capitals, etc.

7.
• El principal motor de la globalització ha estat l’eliminació dels
mecanismes que dificultaven el moviment internacional de capitals i
productes. A més de la reducció dels aranzels a les importacions, han
estat determinants una sèrie de decisions. Una de les més importants va
ser la signatura, l’any 1948, de l’Acord general sobre aranzels duaners i
comerç (GATT), que va fixar les regles del comerç mundial.

8. R. Ll.

9.
• Els aranzels són un impost duaner.
• Les barreres comercials no aranzelàries són el permís o la llicència
d’importació, les regulacions sanitàries, les normes de qualitat,
l’etiquetatge, les certificacions, etc.
• R. M. La finalitat de les mesures proteccionistes comercials és defensar i
millorar l’economia d’un país.
Afavoreixen l’economia del país disminuint les importacions i millorant la
balança comercial del país; generant ingressos de l’estat, i protegint la
producció nacional de la competència estrangera.


10.
• 162 països des del 30 de novembre de 2015. Perquè representen més o
menys el 95 per cent del comerç mundial. Aproximadament uns altres 25
països estan negociant la seva adhesió a l’Organització.
• La funció principal de l’OMC és fer que els corrents comercials circulin
amb fluïdesa, llibertat, equitat i previsibilitat.
• L’1 de gener de 1995.
• Informació sobre la participació d’Espanya a l’OMC.

Pàgina 95
Els efectes de la globalització

11.
• Competència: (R. M.) Rivalitat d’interessos entre empreses o països que
persegueixen el mateix objecte.
• Multinacional: Empresa molt gran que opera (produeix i ven) en
diversos països.
• Nord-‐‑americanització: (R. M.) Procés d’assimilació cultural referit a la
influència que la cultura dels Estats Units d’Amèrica exerceix en altres
cultures del món, la qual cosa dóna com a resultat un procés de
substitució de la cultura nativa per la d’aquest país nord-‐‑americà. Sigui de
manera voluntària o no, sempre té connotacions negatives.

12.
• El procés de globalització ha beneficiat especialment els països
desenvolupats i els països emergents, especialment la Xina, l’Índia i el
Brasil, perquè les empreses d’aquest conjunt de països controlen el 85 %
del comerç mundial.
• Ha originat un augment de la competència, que ha obligat les empreses a
augmentar les inversions i a innovar i ha permès que els països en vies de
desenvolupament puguin vendre les seves produccions al mercat mundial.

13.
• Ha originat un augment de la competència, que ha obligat les empreses a
augmentar les inversions i a innovar.
• En els països en vies de desenvolupament, la globalització ha contribuït a
crear unes taxes de creixement econòmic superiors a les dels països
desenvolupats gràcies a la inversió de capitals dels països desenvolupats i
emergents i a l’arribada d’inversions i tecnologia associades a la
deslocalització.


14.
• A Estats Units, Japó, Alemanya, Xina, França, Regne Unit, Països Baixos,
Rússia, Itàlia, Suïssa, Corea del Sud, Brasil, Veneçuela, Noruega, Taiwan i
Espanya.
• Els països en què les multinacionals tenen l’origen.

• R. Ll.

Pàgina 97
El repartiment desigual de la riquesa al món

15.
• País emergent: País que presenta elevadíssimes taxes de creixement
econòmic.
• País desenvolupat: País que es va industrialitzar fa molt temps i que té
un sector de serveis molt potent.

16.
F*– V -‐‑ V
*(els països desenvolupats tenen un gran control de la tecnologia)

17. R. Ll.
• L’alumne ha d’esmentar cinc països que incloguin qualsevol dels països
següents: estats d’Europa, EUA, Canadà, Japó, Regne Unit, Austràlia, Nova
Zelanda i Corea.

• L’alumne ha d’esmentar cinc països que incloguin: Brasil, Rússia, Índia,
Xina, Sud-‐‑àfrica, Argentina, Mèxic i països del Sud-‐‑est asiàtic.

18.
• D’una manera molt desigual perquè el 0,7 % de la població guanya més
d’1 milió de dòlars.
• R. Ll.

Pàgina 99
L’auge de les economies emergents

19.
• Demanda: És la quantitat d’un bé o servei que es vol adquirir tenint-‐‑ne
en compte el preu.


• Dependència financera: (R. M.) necessitat que tenen els països de
demanar recursos financers a societats per al finançament de noves
inversions, a canvi d’un interès determinat.
• Multipolar: (R. M.) Relatiu a un sistema o ordre en què intervenen altres
països a part dels països desenvolupats o de les grans potències.
• BRICS: Inicials en anglès de Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-‐‑àfrica.

20.

• Basen el creixement i la capacitat per competir en uns salaris baixos, la
qual cosa crea grans diferències socials.
• El desenvolupament no és homogeni, sinó que es concentra en zones
concretes i en sectors determinats.
• Depenen excessivament de les exportacions, ja que el mercat interior es
troba en una fase de desenvolupament incipient.
• No han valorat l’impacte negatiu de les activitats productives sobre el
medi ambient.
21.
PIB Rànquing econòmic Nombre d’habitants
Brasil 2,5 % l’any 2013 Setena economia 196 milions
mundial
Rússia 1,3 % l’any 2013 Novena economia 142 milions
mundial
Índia 6,9 % l’any 2013 Desena economia 1.240 milions
mundial d’habitants
Xina 7,7 % l’any 2013 Segona economia 1.340 milions
mundial d’habitants
Sud-‐‑àfrica 2,2 % l’any 2013 Vint-‐‑i-‐‑novena 53 milions d’habitants
economia mundial
Pàgina 100
La Xina, l’economia més dinàmica

22. R. M.

• Capitalisme: Sistema econòmic de lliure mercat. És el sistema econòmic
que predomina en el món actual.
• Comunista: Relatiu o pertanyent al sistema comunista, el qual es
caracteritza perquè no reconeix la propietat privada dels mitjans de
producció i l’estat controla tots els aspectes de l’economia. Avui aquest
sistema només perdura en alguns països del món.
• Propietat privada: Propietat de particulars, no estatal, dels mitjans de
producció (terres, maquinària, tecnologia, empreses…). És una de les
característiques principals del sistema capitalista.


23.
A partir de l’any 1979 a la Xina van emprendre reformes encaminades a
abandonar l’economia planificada comunista, donar entrada progressiva al
capitalisme i obrir el país a les inversions i el comerç exterior. Entre el 2003 i el
2004 va desaparèixer definitivament el paper planificador de l’estat, i es va
reconèixer i garantir la propietat privada. Gràcies a aquestes reformes, la Xina
va aconseguir un creixement econòmic molt fort, una modernització econòmica
accelerada i una creixent integració en l’economia mundial.
24.
A partir de l’any 1979 a la Xina es van emprendre reformes encaminades a
abandonar l’economia planificada comunista, donar entrada progressiva al
capitalisme i obrir el país a les inversions i el comerç exterior. Entre el 2003 i el
2004 es va reconèixer i garantir la propietat privada.

25.
• Les tres àrees en què es divideix demogràficament la Xina són:

o Les planes fluvials de l’interior i orientals, que tenen densitats
superiors (indicades al mapa de color magenta) als 400 hab./km2,
en alguns casos de 1.000 hab./km2.
o La Xina oriental, que té densitats mitjanes i grans diferències
(indicades al mapa de color taronja clar i fosc) segons siguin valls,
deltes o depressions.
o Les regions de la Xina occidental, que tenen densitats inferiors a 20
hab./km2 (indicades en color groc clar i fosc).
• Pequin és al nord-‐‑est; Xangai a la costa est, i Canton al sud-‐‑est.

26. R. Ll.

Pàgina 103
El desgast de les potències tradicionals
La Unió Europea
27.
• Sistema fiscal: (R. M.) És la manera com un estat recapta impostos
per finançar les diferents actuacions que porta a terme.
• Paradís fiscal: (R. M.) És un territori on certs impostos són molt
baixos o no existeixen. Això anima empreses i persones riques a
establir-‐‑s’hi o a dipositar els diners en les entitats financeres que hi ha,
de manera que els diners s’escapen de la hisenda pública.
• Estat del benestar: És un tipus d’estat que proporciona uns serveis
bàsics a la població amb els diners dels impostos: ofereix serveis
públics, com sanitat i educació; concedeix subvencions a la població
necessitada; estableix un sistema de pensions que permet a la

població jubilada o que no ha pogut treballar viure dignament. En
l’actualitat, només existeix als països desenvolupats, sobretot als
països europeus.
• Economia terciaritzada: (R. M.) Situació econòmica i social que
afecta els països més desenvolupats des de l’última fase de la
revolució industrial (tercera revolució industrial). La població està
majoritàriament ocupada en el sector terciari (serveis) i passa a ser
més nombrosa que la del sector secundari (indústria), i la forma de
treball pròpia d’aquest sector es difon per tots els altres, terciaritzant-‐‑
los.

28. R. M.

G-‐‑8 Grup dels vuit països més
industrialitzats del món.
Països que l’integren Estats Units, Alemanya, Regne Unit,
França, Japó, Itàlia, Canadà i Rússia.

G-‐‑20 Grup de les 20 economies més grans
del món (que inclou les potències
emergents).
Països que l’integren Estats Units, Canadà, Alemanya,
França, Regne Unit, Japó, Itàlia,
Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia,
Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia,
Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, Turquia,
i la Unió Europea.

29.
• La UE-‐‑28.

• La UE-‐‑28.

• Els Estats Units.

30.
• Economia mundial en què hi ha més països que exerceixen de grans
potències i on el lideratge del G-‐‑8 ha estat substituït pel del G-‐‑20, que
inclou les potències emergents.
• L’afebliment dels ingressos dels estats i l’augment de les despeses socials
per la crisi econòmica i per l’envelliment de la població.
• Els països desenvolupats tenen dificultats per mantenir l’estat del
benestar perquè han baixat els ingressos de l’estat obtinguts dels
impostos i els estats s’han endeutat.
• R. Ll.


Pàgina 105
Els Estats Units
Els reptes de l’ocupació en el món global

El Japó
31.
• La borsa de Nova York és el principal mercat financer del món.
• El dòlar és la moneda de referència a tot el món.
• Té la despesa en R+D+I més elevada del món.
• Té una gran riquesa en matèries primeres: carbó, petroli, gas, urani...
• Té una població poc envellida.
32.
J -‐‑ EUA – J – EUA – EUA -‐‑ J

33.
Arran de la crisi econòmica del 2007, la situació de l’ocupació ha empitjorat a tot
el món: ha augmentat l’atur, l’economia submergida, o informal, i han empitjorat
les condicions laborals, la seguretat laboral i els drets dels treballadors.
34.
• R. M. L’economia submergida engloba les activitats econòmiques no
declarades oficialment i que, conseqüentment, es desenvolupen al marge
de la legalitat.
• A Bulgària, Romania, Grècia, Hongria i Itàlia. Bulgària, Romania, Grècia i

Hongria són dels països d’Europa menys desenvolupats, i Itàlia és un país
desenvolupat.

• R. M. Dóna lloc a situacions d’explotació laboral. Pot fer que les persones
treballin amuntegades en locals insans, sense les mesures de seguretat
adequades i facin unes jornades laborals interminables a canvi d’un salari
miserable o, simplement per un plat de menjar.

35.
• El seu PIB representa la quarta part de la producció total mundial, són el
primer importador mundial i el segon exportador. La seva indústria
(20 % de la producció mundial), està molt diversificada i especialitzada
en sectors avançats: microelectrònica, informàtica, aeronàutica, etc.
• Els punts forts són els següents: la borsa de Nova York és el principal
mercat financer del món; el dòlar és la moneda de referència a tot el món;
tenen la despesa en R+D+I més elevada del món; tenen una gran riquesa
en matèries primeres: carbó, petroli, gas, urani..., i tenen una població poc
envellida.

I els punts febles són els següents: la competència dels països emergents,
superar l’impacte de la crisi econòmica del 2007 i els grans contrastos
que hi ha en el repartiment de la riquesa.
• El Japó és la tercera economia mundial pel PIB, el cinquè exportador i
importador mundial de mercaderies i el setè de serveis.
• Als països desenvolupats, l’estancament o el descens en la producció ha
generat atur i caigudes salarials. Als països emergents i en vies de
desenvolupament, s’ha incrementat l’atur. El nombre d’aturats al món va
augmentar en 5 milions el 2013 i va arribar als 202 milions (taxa d’atur
mundial del 6 %).

Pàgina 106
SABER FER: Elaborar un pressupost personal

36. R. Ll.

37. R. Ll.
Pàgina 107
SABER FER: Estudiar una multinacional: Inditex

38. R. Ll.
(La informació de la pàgina d’Inditex pot variar amb el temps. Cal contrastar les
dades concretes que exposin els alumnes, quan facin l’exercici).
Pàgina 108
Autoavaluació
1.
þ L’aigua.

2.
þ L’estat.


3.
þ Un procés que ha portat a la progressiva liberalització dels intercanvis de
béns, serveis, tecnologia, treball i capitals.

4.
þ ...ha permès que països en vies de desenvolupament hagin creat les seves
pròpies indústries de l’oci.

5.
þ ...són països del grup dels menys desenvolupats però que destaquen de la
resta pel fort creixement registrat els darrers anys.
6.
þ El Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-‐‑àfrica.

7.
þ La segona posició, per darrere dels Estats Units.

8.
þ A les valls fluvials de l’interior i la part oriental.

9.
þ El ritme de creixement del PIB i de la participació en el comerç mundial
són més petits que els dels països emergents i en vies de desenvolupament.

10.
þ El dòlar.

REPÀS ACUMULATIU

• Els serveis financers són el conjunt d’activitats i negocis que serveixen per
gestionar els diners: la inversió, el préstec i l’estalvi.
• En el món globalitzat on vivim s’ha produït un increment espectacular
dels intercanvis financers internacionals. Els mercats financers ja no
actuen independentment, sinó que estan interconnectats gràcies al
desenvolupament de les TIC.
• El sector financer a Catalunya està representat per diverses entitats
bancàries entre les quals destaquen algunes caixes d’estalvi que han
esdevingut bancs. També hi ha representades les principals entitats
bancàries dels àmbits espanyol i internacional. Cal destacar el paper de la
Borsa de Barcelona i de les cambres de comerç. Aquestes últimes vetllen
pels interessos de la indústria i el comerç.

UNITAT 7: ELS REPTES DEL DESENVOLUPAMENT

Pàgina 111
Els països segons el nivell de desenvolupament

1.
• Desenvolupament humà: El desenvolupament humà d’un país es calcula
tenint en compte els ingressos mitjans per habitant, i la repercussió
d’aquesta riquesa en aspectes com l’accés a la sanitat, el grau
d’alfabetització, l’esperança de vida en néixer, etc. L’ONU publica
anualment les dades sobre l’índex de desenvolupament humà (IDH).
• País desenvolupat: És un tipus de país que té una renda per habitant alta
que afavoreix el consum i el creixement econòmic. Té una indústria
potent i avançada, infraestructures molt modernes i serveis de qualitat als
quals la població té accés.
• País en vies de desenvolupament: És un tipus de país que té un cert
nivell productiu i de riquesa, però per assolir el nivell del grup dels
desenvolupats ha de modernitzar l’economia mitjançant una forta
industrialització, transformacions agràries i desenvolupament dels
serveis. Les infraestructures i els serveis encara hi són deficients, i el
nivell d’instrucció de la població és baix. D’altra banda, aquest tipus de
país depèn molt dels països més desenvolupats, dels quals obté tecnologia
i béns de consum. Segons l’IDH cal considerar la majoria dels països
emergents econòmicament països en vies de desenvolupament.
• País menys desenvolupat: És un tipus de país que té una renda per
càpita i un nivell de consum baixos. Les infraestructures i els serveis hi
són escassos i deficients, i l’esperança de vida i el nivell d’instrucció hi són
reduïts. Tot això dificulta que aquest tipus de països puguin tenir un
desenvolupament econòmic a mitjà termini. La majoria se situen a l’Àfrica
subsahariana.
2.
L’ONU.
3.
PRIMERA FOTOGRAFIA (L’alumne s’ha de basar en la idea que una ciutat
demostra un cert grau d’infraestructures i un mercat demostra riquesa
productiva.) país en vies de desenvolupament

SEGONA FOTOGRAFIA país desenvolupat
TERCERA FOTOGRAFIA (L’alumne s’ha d’adonar que no s’hi veu cap
infraestructura moderna per al treball agrícola, com ara maquinària.)
país menys desenvolupat
4.
• Els Estats Units pertanyen al grup de països amb un IDH de més del 0,796
i la Xina al grup de països amb l’IDH en regressió.
• L’endarreriment econòmic de molts països és degut a causes
econòmiques, socials i sanitàries: el pes del llegat colonial; la falta de
tecnologia pròpia; l’explotació dels recursos naturals i el fet que les
activitats que generen creixement econòmic estiguin en mans d’empreses
estrangeres; el fet que la població creixi a un ritme més alt que els
recursos, i no es puguin satisfer les necessitats bàsiques de tota la
població; les malalties i els episodis de fam; l’abandonament escolar de
molts nens que han de treballar per ajudar els seus pares i que es
converteixen en mà d’obra poc qualificada; la corrupció, el deute extern i
la pobresa extrema.
• A Amèrica, Europa, Àsia i Oceania hi ha els països amb un IDH molt alt. I a
Àfrica i Àsia els països amb un IDH molt baix. Com a exemples de països
amb un IDH alt, els alumnes poden esmentar alguns dels països següents:
Estats Units, Canadà, Argentina, Xile, tots els països d’Europa (excepte
Romania, Bulgària, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Macedònia),
Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Corea del Sud. Com a països amb un IDH
molt baix els alumnes poden esmentar alguns dels països següents:
Mauritània, Senegal, Mali, Níger, República Democràtica del Congo,
Moçambic, Txad, Burkina Faso, Eritrea, República Centreafricana, Sudan,
Etiòpia, Kenya, República Centreafricana, Camerun, Nigèria, Benín, Costa
d’Ivori, Sierra Leone, Guinea, Burundi, Madagascar, Afganistan, Pakistan,
Nepal, Bangla Desh, Myanmar i Papua Nova Guinea.
• R. M. Sí, els països amb l’IDH més alt són països desenvolupats. Per què
són països amb una riquesa molt elevada en aspectes com l’accés a la
sanitat, el grau d’alfabetització i l’esperança de vida en néixer.

Pàgina 113
Causes de l’endarreriment econòmic, la pobresa

extrema i la fam

5.
• Colònia: (R. M.) Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic
d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial.
• Mà d’obra poc qualificada: (R. M.) Treballadors que no tenen les
qualitats necessàries per fer una feina determinada.
• Deute extern: Diners que molts països en vies de desenvolupament
deuen a altres països o a organismes internacionals.
• Corrupció: (R. M.) La corrupció és el conjunt d’actituds i activitats amb
les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb altres
persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests
acords presos, amb l’objectiu d’obtenir un benefici aliè al bé comú.
• Crèdit: Recurs per a una entitat o per a particulars que engloba les
diverses activitats de prestar diners, que adopten la forma de contractes
de préstecs bancaris o d’ajornaments de pagament d’un proveïdor a un
client. El crèdit és generalment portador d’un interès financer que ha de
pagar el deutor (beneficiari del crèdit) al creditor (o prestador).
• Inversió: Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de
temps.

6.
L’endarreriment econòmic de molts països és degut, en bona mesura, al pes del
llegat colonial. La major part dels països en vies de desenvolupament són
antigues colònies que van accedir a la independència en una situació molt
precària, perquè fins aleshores només eren considerades una font de matèries
primeres i de mà d’obra barata. Els nous estats van patir problemes polítics molt
greus, que en dificultaven el desenvolupament: corrupció, governs autoritaris,
inestabilitat política i fins i tot guerres civils.

7.
Per fer front als pagaments, es prenen mesures com:
• Sol·licitar nous crèdits per pagar el que deuen. Per aquest motiu el seu
deute creix.
• Reduir la inversió en la modernització econòmica del país.
• Sobreexplotar els recursos naturals per obtenir diners.
• Disminuir la despesa pública en serveis bàsics: sanitat, educació i
infraestructures.

8.
• Els països més endeutats són els marcats en color vermell en el mapa
sobre el deute extern, que són els següents: Estats Units, Canadà, Regne
Unit, Islàndia, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, República
Txeca, Àustria, Eslovènia, Grècia, Portugal, Sudan i Sudan del Sud. I els
menys endeutats són els marcats amb color verd blavós, és a dir: Xile,
Paraguai, Algèria, Líbia, Aràbia Saudita, Oman, Iran, Geòrgia, Armènia,
Azerbaidjan i Uzbekistan.
• L’alumne pot esmentar deu països dels següents: qualsevol país
d’Amèrica Llatina excepte el Brasil, la Guaiana Francesa, Xile i l’Uruguai;
qualsevol país de l’Àfrica excepte Namíbia, Botswana i la República de
Sud-‐‑àfrica; alguns països europeus, com Bielorússia, Ucraïna, els països

del Caucas i Rússia, i tots els països d’Àsia excepte el Japó i els països del
sud-‐‑est asiàtic.
• R. Ll. (L’alumne pot explicar que alguns dels països més endeutats en
relació amb el PIB, com ara els EUA, el Canadà, França, Alemanya, el
Regne Unit, Islàndia, els Països Baixos i Bèlgica, tenen el grau de
transparència més alt. Això suposa que en aquests països la corrupció no
és la causa de l’endeutament.).

9.
• Pel que fa als estats que tenen un índex de població subnodrida superior
al 35 %, els alumnes poden esmentar els següents: Etiòpia, Tanzània,
Moçambic, Zàmbia i el Congo. Pel que fa als estats que tenen un índex de
població subnodrida inferior al 5 %, els alumnes poden esmentar cinc
estats dels següents: Canadà, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Xile, Uruguai,
tots els països d’Europa, Rússia, Kazakhstan, Turquia, Iran, Turkmenistan,
Aràbia Saudita, Oman, República de Sud-‐‑àfrica, Japó, Papua Nova Guinea,
Austràlia i Nova Zelanda.
Tots els estats amb un índex de població subnodrida superior al 35 % es
troben a l’Àfrica i la majoria dels estats amb un índex de població
subnodrida inferior al 5 % es troben a Amèrica, Europa i Oceania.

Pàgina 115
Les desigualtats socials, econòmiques, de salut i de

benestar

10.
• Consumisme: Anomenem consumisme la demanda descontrolada de
béns o serveis. El consumisme té efectes negatius en la salut, la situació
financera del consumidor i el medi ambient.

• Sobrenutrició: (R. M.) La sobrenutrició és el consum excessiu freqüent o
habitual de nutrients quan es mengen massa aliments fins al punt que és
perillós per a la salut. Els nutrients són tots els compostos necessaris per
a la funció corporal, incloent-‐‑hi minerals vitamines, greixos, carbohidrats
i proteines. Tot i que la majoria dels nutrients poden ser nocius en excés,
el perill de la sobrenutrició es deu principalment als carbohidrats i els
greixos.

• Desnutrició: (R. M.) Estat fisiològic que deriva de la manca d’aliments o
d’algun nutrient determinat.

• Alfabetització: Acció d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de
persones i d’instruir-‐‑les.


11. R. M.

• El dret a un treball de lliure elecció i amb un salari equitatiu, fent
referència al text, que diu: “En molts casos, les dones fan les pitjors feines,
en condicions precàries (higièniques, salarials...)”.
• El dret a l’atenció sanitària, perquè el text diu: “Als països menys
desenvolupats de l’Àsia meridional i l’Àfrica subsahariana, moltes dones
moren per complicacions durant l’embaràs o en el part.”
• El dret a la igualtat per raó de sexe, fent referència al peu de foto que diu
que a l’Aràbia Saudita les dones han de cobrir-‐‑se el cos amb la túnica
negra i tenen prohibit conduir.

12.
• Hi ha 215 milions d’infants al món que treballen en comptes d’anar a
l’escola.
• R. M. Segons el gràfic sobre l’estimació del treball infantil, a l’Àsia i el
Pacífic, Iberoamèrica i l’Àfrica subsahariana és on hi ha més nens que
treballen. Per tant, se suposa que no estan escolaritzats.

13.
V-‐‑ F*-‐‑ V – F** -‐‑ V
*(En alguns països desenvolupats l’obesitat es considera una epidèmia.)
**(Hi ha 215 milions d’infants al món que, en comptes d’anar a l’escola, treballen
en l’agricultura o en activitats perilloses: mines, tràfic de drogues i prostitució o
com a soldats.)

14.
þ La fam i les epidèmies.
þ La corrupció dels governs.
þ El fort creixement demogràfic.
þ Un nivell baix d’alfabetització.

15.
• Sida: El 70 % de malalts de sida viuen a l’Àfrica subsahariana.
• Malària (o paludisme): (R. M.) Afecta sobretot les regions tropicals.
• Còlera: Avui dia és present a l'Àfrica, el sud-‐‑est asiàtic i Haití.

16.
• R. Ll. (L’alumne pot donar els exemples que ha percebut o extreure’ls del
text: en molts casos, les dones fan les pitjors feines, en condicions
precàries; als països menys desenvolupats de l’Àsia meridional i l’Àfrica
subsahariana, moltes dones moren per complicacions durant l’embaràs o
en el part, i a l’Aràbia Saudita les dones han de cobrir-‐‑se el cos amb la
túnica negra i tenen prohibit conduir.)
• Hi ha 215 milions d’infants al món que treballen en comptes d’anar a
l’escola, en l’agricultura, o en activitats perilloses: mines, tràfic de drogues
i la prostitució o com a soldats.
• R. M. Als països de l’Àfrica subsahariana, a alguns països de l’Amèrica del
Sud i a l’Àsia occidental i meridional.
• Cada any moren al món milions de persones per malalties que es poden

prevenir o guarir, com la sida o la malària. El 70 % de malalts de sida
viuen a l’Àfrica subsahariana.
Als països menys desenvolupats de l’Àsia meridional i l’Àfrica
subsahariana, moltes dones moren per complicacions durant l’embaràs o
en el part. Tot i que la taxa de mortalitat infantil s’ha reduït al món, cada
any moren prop de set milions d’infants de menys de cinc anys, molts a
causa de malalties guaribles: pneumònia, diarrea, paludisme...
• R. M. Els països desenvolupats tenen la despesa en salut per habitant i any
més alta, mentre que els països menys desenvolupats tenen una despesa
en salut molt baixa i és on es concentra la mortalitat més alta per
malalties que es poden prevenir, el nombre més alt de dones que moren
per complicacions durant l’embaràs o el part, i la taxa de mortalitat
infantil més alta.
• Per mesurar el desenvolupament econòmic d’un país s’utilitza el producte
interior brut (PIB) per càpita, el qual divideix la riquesa d’un país entre el
nombre d’habitants. El problema que té aquest índex és que emmascara
les diferències internes. El PIB, per exemple, no permet veure que al
Brasil el 10 % dels habitants concentren el 75 % de la riquesa, i un 8 % de
la població viu en situació de pobresa extrema.

Pàgina 117
Avançar en el desenvolupament

17.
Sigles Significat Funcions
Organització per a la Concedeix crèdits als països
Cooperació i el Desenvolupament menys desenvolupats a canvi
OCDE Econòmic d’implantar dures polítiques
econòmiques.
Organització no governamental Les ONG exerceixen labors
ONG humanitàries.

Organització Mundial del Comerç Promou acords per impulsar el
OMC comerç mundial.

18.
Als països en vies de desenvolupament, arran de la globalització s’ha reduït la
producció, s’ha incrementat l’atur i s’han frenat els progressos sobre drets
laborals. Per mantenir la capacitat de competir, les empreses ofereixen
salaris baixos i males condicions de treball.

19.
• Creu Roja: Des de 1863, presta ajuda humanitària a les persones
afectades per conflictes i violència armada. (Es pot animar l’alumne a

llegir atentament la pàgina 116, perquè aquesta informació es troba al
peu de la foto d’aquesta pàgina.)
• Oxfam-‐‑Intermón: Es va fundar l’any 1956 (l’alumne pot trobar aquesta
informació dins l’opció Història, de l’apartat Presentació, del menú Qui
som, de la pàgina web en català de l’organització). La seva principal
activitat és dur a terme programes de desenvolupament, accions
humanitàries, de comerç just i d’educació en 41 països del món, la majoria
en vies de desenvolupament (l’alumne pot trobar aquesta informació dins
del menú Qui som de la pàgina web de l’organització).
• Metges sense Fronteres: Es va fundar el 1971. La seva missió és donar
assistència sanitària a poblacions en situacions de crisi, sense
discriminació de raça, religió o ideologia política. (L’alumne pot trobar
aquesta informació a l’apartat Presentació de la pàgina web de l’entitat.)
• Càritas: Es va fundar el 1944. (L’alumne pot trobar aquesta informació a
la pàgina web de l’entitat dins de l’opció Apunts històrics, de l’apartat Què
és Càritas, del menú Qui som.)

20.
F* -‐‑ V – F** -‐‑ V -‐‑ V – F***
*(És la institució encarregada de promoure la globalització i de solucionar els
conflictes comercials entre els països.)
**(Només Dinamarca, els Països Baixos, Luxemburg, Noruega i Suècia ho fan.)
***(La globalització de l’economia ha perjudicat els països menys
desenvolupats.)

21.
• Els cinc països que més aporten al desenvolupament amb ajuda oficial són
els EUA (23,1 %), Alemanya (19,6 %), el Regne Unit (19,2 %), França
(18 %) i els Països Baixos (8,8 %).
• D’aquests cinc països només els Països Baixos aporten el 0,7 % del PIB al
desenvolupament.
• Espanya hi aporta el 6 %.

22.
• Els països en vies de desenvolupament reben ajuda a través d’organismes
internacionals (com l’ONU i l’OCDE); directament dels països avançats, i
de les ONG.
• Per evitar perills com la corrupció o les inversions que no contribueixen a
la creació d’activitat econòmica.
• R. M. Que els països en vies de desenvolupament tinguin sistemes
productius més eficients, que les seves empreses rebin subvencions i que
les exportacions deixin d’estar en mans de multinacionals.


Pàgina 119
Pobresa, desigualtats i desenvolupament a Espanya i a

Catalunya

23.
• Llindar de la pobresa: Persones amb uns ingressos que els situen en risc
d’exclusió social.
• Risc d’exclusió: Risc que tenen certes persones o grup de persones de
caure en una situació social de desavantatge econòmic, professional,
polític o d’estatus social, produïda per la dificultat que una persona o grup
té per integrar-‐‑se a alguns dels sistemes de funcionament social.
• Família monoparental: R. M. Família constituïda per un sol progenitor
(sigui dona o home) i un o més d’un fill.
• Subsidi: (R. M.) Ajut econòmic concedit, normalment amb caràcter oficial,
per pagar determinades necessitats, individuals o col·lectives.

24.
Els sectors que tenen més risc de patir l’exclusió social són: les llars amb fills a
càrrec (24,8 %), les llars monoparentals (43,3 %), la població que viu de lloguer
(48,2 %), la de nacionalitat estrangera (56,3 %) i la que té educació primària o
inferior (30 %).

25.
La pobresa, que es distribueix de manera desigual en tot el territori d’Espanya, es
va incrementar arran de la crisi econòmica que va començar el 2007. La crisi
també ha fet que l’Estat hagi reduït les despeses en inversió i prestacions socials,
la qual cosa augmenta el risc de pobresa.
R. M. Segons el gràfic, la situació de 2012 (21 % de població en risc de pobresa)
és pitjor que la d’abans de la crisi (aproximadament el 19 % de població en risc
de pobresa), ja que el problema de l’atur trigarà a millorar i la situació
econòmica dificulta que els ajuts arribin a tothom que ho necessita.

26.
• A Espanya el risc de pobresa es distribueix de manera desigual. El risc de
pobresa a Espanya és més alt a les Canàries i Andalusia (més del 30 %) i
més baix a Navarra i Astúries (menys del 10 %) que a la resta del territori.
El risc de pobresa va augmentar molt des del 2007 fins al 2011 arran de la
crisi. El 2011 va començar a baixar.
• Les famílies han hagut de retallar sobretot en les despeses següents:
vacances (43,6 % de persones), despeses imprevistes (40 % de persones),
pagaments relacionats amb l’habitatge (9,8 %), cotxe (7,3 %), ordinador
personal (6,4 %), calefacció i aire condicionat (5,2 %) i carn, pollastre o
peix (2,0 %).
• R. M. Es poden considerar despeses imprevistes els pagaments que han de
fer les famílies per causes fortuïtes o inesperades, per exemple, per anar
al dentista, per avaries d’electrodomèstics, etc.


27. R. Ll.

28.
• A Espanya, la crisi econòmica que va començar el 2007 va incrementar la
pobresa, que es distribueix de manera desigual en tot el territori. El
20,4 % dels habitants viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir,
tenen uns ingressos que els situen en risc d’exclusió social. A Catalunya, el
risc de pobresa afectava el 19,8 % dels catalans el 2013, cosa que equival
a 1,46 milions de persones.
• A Espanya els grups més afectats per la pobresa són: els aturats (26 %) i
els immigrants no comunitaris (47 %); les persones de 16 a 64 anys
(augment fins al 20,8 %); la població amb un nivell d’estudis d’educació
primària o inferior (28,9 %). A Catalunya el risc de pobresa té incidència
en el 24,8 % de les llars amb fills a càrrec. La xifra augmenta fins al 43,3 %
a les llars monoparentals. La població que viu de lloguer (48,2 %), la de
nacionalitat estrangera (56,3 %) i les persones que tenen educació
primària o inferior (30 %) també tenen més risc d’exclusió social.
• Les comunitats autònomes amb més persones en situació de risc de
pobresa són les Canàries i Andalusia (més del 30 %) i les que tenen el risc
de pobresa més baix són Navarra i Astúries (menys del 10 %).

Pàgina 120
SABER FER: Comparar el desenvolupament de dos

països: Espanya i el Camerun

29.
• Indicadors econòmics:
Espanya Camerun
Genera més riquesa (PIB: 1.349 Genera menys riquesa (PIB: 25 mil
milers de milions $). milions).
Té la renda per càpita més alta (PIB Té la renda per càpita més baixa
per càpita: 32.320 $). (PIB per càpita: 2.320 $).
L’índex de pobresa extrema és zero L’índex de pobresa extrema és molt
(el 0 % de la població viu amb més alt (el 9,6 % de la població viu
menys de 2 $ al dia). amb menys de 2 $ al dia).
Té un deute extern molt més alt Té el deute extern molt més baix
(2.278 milions de $). (3,7 milions de $).
L’ús d’Internet està més estès L’ús d’Internet està molt menys
(72 % d’usuaris). estès (5,7 % d’usuaris).

• Indicadors demogràfics i socials:
Espanya Camerun
Té més població urbana (77 %). Té menys població urbana (52,7 %).

Té la mortalitat infantil molt més baixa Té la mortalitat infantil molt més alta
(4 %). (84,9 %).
Té més despesa per càpita en salut Té molta menys despesa en salut
(3.041 $/hab.). (128 $/hab.).
Té un desenvolupament social molt Té un desenvolupament social molt
més gran. Els indicadors sobre més petit. Els indicadors sobre
mortalitat infantil i despesa en salut ho mortalitat infantil i despesa en salut ho
confirmen. confirmen.

30. R. Ll.
(L’alumne ha d’explicar per què Espanya ocupa el lloc 27 i el Camerun, el 152 en
l’IDH, d’una manera breu però clara, amb les seves pròpies paraules i en forma
de text, incloent-‐‑hi les dades de l’exercici anterior per justificar aquestes
afirmacions.)

Pàgina 121
Saber fer: Analitzar els Objectius de Desenvolupament

del Mil·lenni

31. R. Ll.

32. R. Ll.

Pàgina 122
Autoavaluació

1.
þ El volum de població d’un país.

2.
þ …tenen una indústria potent i avançada.

3.
þ …va condicionar el desenvolupament de les colònies.

4.
þ El deute contret per un estat amb altres estats o organismes internacionals.

5.
þ A Hispanoamèrica.

6.

þ Eradicar la pobresa extrema.

7.
þ Als països pobres.

8.
þ El paludisme.

9.
þ La Creu Roja.

10.
þ Aproximadament el 20 %.

REPÀS ACUMULATIU
• La situació actual al món és de forts contrastos econòmics i socials. Menys del
16 % de la població mundial viu als països desenvolupats, que concentren
entorn del 73 % de la riquesa total del planeta. Els principals problemes dels
països en vies de desenvolupament són l’endarreriment econòmic, la pobresa
extrema i les grans desigualtats socials i econòmiques, i és especialment
preocupant la situació en què es troben les dones i els infants. Les zones que
pateixen d’una manera més greu aquests problemes són l’Àfrica
subsahariana, alguns països de l’Àsia meridional i occidental i alguns països
de l’Amèrica Llatina.
• La desigualtat entre homes i dones és especialment greu en les regions més
empobrides. La població dels països desenvolupats presenta un consumisme
excessiu, i en alguns països l’obesitat està considerada una epidèmia. En
canvi, en molts països de l’Àfrica subsahariana, Àsia i Hispanoamèrica, gran
part de la població pateix desnutrició. Als països menys desenvolupats cada
any moren al món milions de persones per malalties que es poden prevenir o
guarir, com la sida o la malària, i moltes dones i infants de menys de cinc anys.
• Els països emergents tenen les característiques dels països amb un
desenvolupament intermedi, però presenten taxes elevadíssimes de
creixement econòmic. També es caracteritzen per un repartiment desigual de
la riquesa i la producció molt acusat. Hi conviuen activitats productives
modernes i activitats tradicionals.
• Els problemes que fan que la Xina no es pugui considerar un país
desenvolupat són els següents:
o El creixement econòmic ha enriquit una minoria de la població, mentre
que la majoria segueix tenint salaris molt baixos.
o El desenvolupament econòmic s’ha concentrat al litoral del país.
o El govern continua en mans del Partit Comunista Xinès i no hi estan
permesos altres partits polítics.
o El creixement econòmic s’ha fet a costa d’una notable deterioració
mediambiental.
SOLUCIONARI INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3r ESO

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

Pàgina 125
SABER FER: Interpretar el mapa del món al

començament de l’edat moderna

1. R. M.

• És un mapa polític.

• Mostra el món. La informació que conté correspon al final del segle XV,
l’inici de l’edat moderna.

• Tracta de la divisió política i dels principals pobles que habitaven el món.

• A Àsia hi havia els estats següents: el Món islàmic, el Sultanat de Delhi i
altres estats, la Xina, els estats del sud-‐‑est asiàtic i el Japó, i les
civilitzacions següents: kazakhs, tàrtars, uzbeks, tibetans, mogols i
manxús. A l’Àfrica hi havia els estats següents: el Món islàmic, part de
l’Imperi otomà, el Regne d’Abissínia i l’Imperi songhai, i les civilitzacions
següents: els tuaregs, els nilòtics, els tutsi i els kuba.

• R. M. Els regnes principals d’Europa a l’edat moderna eren: el Regne de
Portugal, la corona de Castella i la d’Aragó, el regne de França, el Sacre
Imperi, l’Imperi otomà, el regne d’Hongria, el principat de Lituània, el
regne de Noruega, de Suècia, de Dinamarca, el regne d’Anglaterra, etc.

• Les civilitzacions principals d’Amèrica es desenvolupaven a l’Amèrica
Central i a la del Sud (sobretot a la costa de l’oceà Pacífic).

,

Pàgina 126

Les edats de la història
2. R. M.
• La prehistòria va començar fa 5 milions d’anys. I la història va començar
fa 5.000 anys. L’edat antiga va durar 5.476 anys, l’edat mitjana va durar
SOLUCIONARI INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3r ESO

1.016 anys, l’edat moderna va durar 297 anys i l’edat moderna va
començar fa 227 anys (l’any 2016).
• La història es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat
contemporània.
• La invenció de l’escriptura marca l’aparició de l’edat antiga; la fi de
l’Imperi romà mostra l’aparició de l’edat mitjana, el descobriment
d’Amèrica marca l’aparició de l’edat moderna i la Revolució Francesa
marca l’aparició de l’edat contemporània.
• L’edat moderna va durar 297 anys.
• En l’actualitat vivim en l’edat contemporània.

UNITAT 8: L’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT

Pàgina 129
Les causes dels descobriments

Les expedicions portugueses

1.
• Brúixola: És un instrument que serveix per orientar-‐‑se i permetia
mantenir el rumb.

• Portolà: És el nom de les antigues cartes de navegació dibuixades a mà
sobre un pergamí.

• Caravel·la: Era un vaixell d’origen portuguès, desenvolupat entre els
segles XV i XVI, que unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles
quadrades, que li permetien agafar una velocitat d’uns vuit nusos per
hora, i veles triangulars, amb les quals maniobrava amb facilitat.

2.

V – F* – F** -‐‑ F***
(Era el portolà, no el quadrant.)
** (Era una embarcació de veles, no de rems.)
*** (Va ser el 1488, no el 1453.)
3. R. Ll.

4.
• Cap a l’any 1300 els europeus coneixien el mar Mediterrani, el mar Negre
i part del nord de l’oceà Atlàntic.

• Entre el 1300 i el 1500 van explorar l’oceà Atlàntic i una part de l’oceà
Índic.

• El cap de Bona Esperança és a l’extrem sud del continent Africà, i l’Índia
és el triangle de terra al nord de l’oceà Índic.

5.
• R. M. Vasco da Gama va arribar a l’Índia vorejant Àfrica i doblant el cap de
Bona Esperança. Va adoptar aquesta nova ruta perquè l’Imperi bizantí
havia caigut en mans dels turcs, i s’havien interromput les rutes
comercials entre Europa i l’Extrem Orient.

6.

Les causes dels descobriments geogràfics dels segles XV i XVI van ser: l’esperit
evangelitzador i guerrer de les croades, l’afany d’ennobliment i de riquesa de
molts comerciants i aventurers, i la necessitat de trobar noves rutes comercials
amb l’Orient.

Pàgina 131
Les exploracions castellanes

7.
• Expedició: Anada o tramesa d'homes, de naus, etc., a una regió
determinada, amb un fi militar, científic, comercial, etc.

• Finançament: Aportació dels recursos econòmics necessaris per al
funcionament d’una empresa o activitat.

• Esfèric: En forma de bola o esfera.

• Ultramarí: Que es troba a l’altra banda del mar.

8.
• Cristòfor Colom -‐‑ Navegant

• Santa María – Nau

• Amèrica – Continent

• Atlàntic – Oceà

• Filipines – Illes

9.

V – F* – F** – V – F***
* (No va viatjar cap a l’est, sinó cap a l’oest.)
** (No separa Europa d’Amèrica, sinó Àsia d’Amèrica.)
*** (No van ser els reis portuguesos, sinó els reis castellanoaragonesos.)
10.
• Magallanes temia que procuressin dissuadir-‐‑lo en vista dels perills que
havia de córrer, i que les tripulacions es desanimessin.

• R. M. La crònica parla de la fam que passava la tripulació durant la
travessia de l’oceà Pacífic.


• R. M. Els mariners, a part del menjar en mal estat i aigua podrida,
menjaven cuir de vaca que formava part de l’embarcació.

11.
Esdeveniment Any Protagonista/es
Descobriment del cap
1488 Bartolomeu Dias
de Bona Esperança
Descobriment
1492 Cristòfor Colom
d’Amèrica
Fernando de
Descobriment de l’estret
1520 Magallanes i Juan
de Magallanes
Sebastián Elcano

Pàgina 133
L’Amèrica precolombina

12.
• Amèrica precolombina: Amèrica anterior a l’arribada de Colom.

• Decadència: Procés d’un estat pròsper a un de debilitament per part
d’una societat.

• Apogeu: L’estat més pròsper a què arriba una societat.

• Aliança: Unió de dos o més pobles per un tractat.

13.

F* – V – F** – V – F***
* (Els tolteques no, els asteques.)
** (Els asteques eren un poble guerrer.)
*** (Es localitzava als actuals Perú, Bolívia, l’Equador, Argentina i Xile.)

14. R. M.
• Les restes del poblat inca del Machu-‐‑Picchu es troben a la serralada dels
Andes.

15.
• R. M. Civilitzacions precolombines.
• Imperi asteca, Imperi inca, Ciutats maies.
• De nord a sud: Imperi asteca, Ciutats maies, Imperi inca.
16.
R. M. En totes tres civilitzacions precolombines, els esclaus formaven el grup
social en l’esglaó més baix.

R. Ll. Altres civilitzacions, com ara la grega, la romana i l’egípcia, també tenien
esclaus.

Pàgina 135
La conquesta i dominació del nou món

Les transformacions socials i econòmiques

17.
• Esperit evangelitzador: Intenció d’adoctrinar en l’evangeli, o el
cristianisme.
• Colons: Persones que poblaven terres allunyades, però que continuaven
pertanyent al seu regne.
• Virrei: Cap d’un territori que governava en nom del rei.
• Crioll: Descendent d’espanyols nascut a Amèrica.
• Encomienda: Sistema que assignava a un colon un nombre d’indígenes,
obligats a treballar per a ell durant un període a canvi de formació
religiosa, alimentació i una petita retribució econòmica.

18.
• Les guerres de conquesta.
• Les dures condicions de treball imposades pels colonitzadors.

• La propagació de malalties fins aleshores desconegudes al continent
americà, com la verola.
19. R. Ll. (Descripció i comentari sobre els abusos i la crueltat dels descobridors i
colonitzadors espanyols.)

20.
El descobriment, conquesta i colonització d’Amèrica va posar en contacte pobles
amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en
la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles
indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou
ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a
la voluntat de les autoritats colonials.

21.
La dominació d’aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de
les societats indígenes i la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la
brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

22.
La societat que es va anar definint amb la colonització...

era multiètnica

el grup que exercia el poder estava format per
• espanyols peninsulars
• criolls

i els grups subordinats eren
• mestissos
• indígenes
• africans

Pàgina 136
SABER FER: Interpretar la recreació històrica d’una

ciutat

23.
• Tenochtitlán estava construïda en una illa del llac Texcoco, a la vall de
Mèxic.
• Al centre de la ciutat hi havia un gran centre cerimonial, amb una plaça i
un gran nombre de temples. La resta s’estructurava en quatre districtes,
dividits en barris o calpulli. Cada barri tenia un temple, una escola, un cap
de barri i unes festivitats pròpies.
• Els calpulli eren barris.
• L’escola de nobles, el palau de Moctezuma, els temples, el joc de pilota i
l’altar dels cranis. R. Ll. (Cada edifici indica la funció que tenia: escola,
palau, temple...)
• R. Ll. (Es veuen barques dins els canals).
• R. Ll. (No gens, tant les construccions com l’urbanisme eren molt diferents.
Només podia recordar una mica Venècia o altres ciutats amb canals, però
eren molt diferents).
• R. Ll. (Tenochtitlán va ser una de les ciutats més grans de tot el món
d’aquella època.)

Pàgina 138

Autoavaluació

1.
þ La conquesta de Constantinoble per part dels turcs.

2.

þ Orientar-‐‑se, ja que marca el nord magnètic.

3.
þ Els oceans Atlàntic i Índic.

4.
þ A les Índies.

5.
þ Juan Sebastián Elcano

6.
þ Els inques

7.
þ La feblesa de les societats indígenes i la superioritat tecnicomilitar europea.

8.
þ Perquè els territoris de Brasil quedaven dins dels límits portuguesos
establerts en el tractat de Tordesillas.

9. þ
Multiètnica

10. þ
Perquè els europeus els van portar com a esclaus.

REPÀS ACUMULATIU

• R. M. Cinc. Els regnes de Portugal, Castella, Aragó, Navarra i (fins al 1492)
Granada.

• R. M. Catalunya, juntament amb Aragó, València i Balears, formava part
del regne d’Aragó.

• R. M. No. El tractat de Tordesillas es va signar el 1494. El Brasil no es va
descobrir fins més tard.

UNITAT 9: EL NAIXEMENT D’UNA NOVA SOCIETAT

Pàgina 141
Els canvis socioeconòmics i la formació de l’estat

modern

1.
R. M. Al segle XII a Europa hi havia uns 50 milions d’habitants. Aquesta xifra va
anar augmentant constantment fins al començament del segle XIV, en què la
població va arribar a superar els 70 milions d’individus. Tot i així, durant tot el
segle XIV la població va disminuir dràsticament i va arribar a ser de menys de 40
milions d’habitants. Als segles XV i XVI, després d’una llarga època de crisi,
Europa va viure un procés de recuperació demogràfica que va durar fins al
darrer quart del segle XVI, en què va patir un seguit d’epidèmies, males collites i
conflictes armats.

2.
• Burgesia: Estament no privilegiat, format per grans comerciants i
banquers, que va assolir una gran preeminència al segle XVI.
• R. M. Clergat: Conjunt de persones amb càrrec religiós i estament
privilegiat que, juntament amb la noblesa, no pagava impostos directes i
ocupava càrrecs polítics, especialment els sacerdots.
• R. M. Pagesia: Conjunt dels camperols, part de la població que vivia del
camp.
• R. M. Ambaixador: Diplomàtic a l’estranger que negociava amb altres
governs.
• R. M. Burocràcia: Conjunt dels funcionaris que treballaven en
l’administració d’un estat.

3.
Clergat, Noblesa -‐‑ Privilegiats
Burgesia, Pagesia -‐‑ No privilegiats

4.
• R. M. Les dames pertanyen a la noblesa. Es veu en la decoració dels seus
vestits.

• R. M. L’home es dedica a treballar la terra.

• R. M. No, perquè la noblesa no treballava la terra. A més, les dames estan
situades en una situació superior respecte dels homes de la imatge i els
miren des de dalt, cosa que indica un estatus més elevat.


5.
• R. M. Un príncep no s’ha de preocupar de si és bo o dolent, perquè de
vegades les bones accions causen la ruïna i les males accions tenen
conseqüències positives. En resum, el fi justifica els mitjans.

Pàgina 143
Els grans regnes i la monarquia hispànica

6.
• Pel que fa a la situació política, al segle XV, Europa va viure un procés
d’unificació territorial, fet amb aliances matrimonials o per conquestes
militars. En el nou mapa europeu destacaven quatre grans monarquies:
• França. Després de la guerra dels Cent Anys, els reis francesos van
unificar el país.
• Anglaterra. Al segle XV va patir una guerra civil que va debilitar la
noblesa i va consolidar el poder del rei Enric VIII.
• Espanya. El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els dits Reis
Catòlics, va posar les bases de la unió dinàstica de la península.
• Rússia. Ivan III el Gran va unificar el país i va adoptar el títol de tsar
(emperador) de Rússia.

R. Ll. (Pel que fa a la situació religiosa, l’alumne pot buscar informació
complementària. En resum, va aparèixer la Reforma religiosa: pensadors
religiosos de caràcter humanístic van trencar amb l’Església i van deixar
dividia l’Europa moderna en dos mons antagònics.)

• R. M. Va ser una unió dinàstica, però no política. Cada regne va mantenir
les seves lleis i institucions.

• R. Ll. (L’alumne haurà de buscar aquesta informació fora del llibre.
Gènova i Venècia eren ciutats estat o repúbliques.)

• R. Ll. (L’alumne haurà de buscar aquesta informació fora del llibre: Els
Estats Pontificis estaven governats pel papa de Roma.)

• R. Ll. (L’alumne haurà de buscar aquesta informació fora del llibre: Cap a
mitjan segle XV, l’Imperi Otomà acaba conquistant la capital de l’Imperi
romà d’orient, Constantinoble, i tota la regió queda sotmesa als turcs
duran gairebé cinc segles.)

7.
Isabel I -‐‑ Castella
Ferran II -‐‑ Aragó
Enric VII -‐‑ Anglaterra
Ivan III -‐‑ Rússia


8.
R. M. Els Reis Catòlics volien dur a terme una unificació religiosa dels seus
dominis.

9.
Regne de Granada, 1492
Amèrica des de 1492
Melilla, 1497
Regne de Nàpols, 1504
Alger, Bugia i Trípoli, 1510
Regne de Navarra, 1512

Pàgina 145
L’humanisme i el desenvolupament científic

10. R. M.

• Humanisme: Corrent cultural que situava l’ésser humà en el centre de
l’interès intel·lectual i científic.

• Renaixement: Període històric dels segles XV i XVI, que va succeir a l’edat
mitjana, caracteritzat per l’humanisme i que va tenir com a referent la
cultura clàssica grecollatina.

• Teoria heliocèntrica: Teoria segons la qual la Terra i tots els planetes
orbiten al voltant del Sol.

• Impremta: El procés mecànic que permet reproduir còpies il·limitades de
text i imatges sobre paper.

11.

Johannes Gutenberg -‐‑ Invenció de la impremta
Miquel Servet -‐‑ Circulació sanguínia
Erasme de Rotterdam -‐‑ Humanista
Nicolau Copèrnic -‐‑ Teoria heliocèntrica
Andreas Vesal -‐‑ Estudis d’anatomia

12. R. M.
• La teoria copernicana és la teoria heliocèntrica, segons la qual tots els
planetes, inclosa la Terra, orbiten al voltant del Sol.

• El Renaixement va suposar la ruptura amb l’edat mitjana, perquè va situar
l’home al centre de tot, en comptes de Déu, i va recuperar la cultura
clàssica grecollatina.


13.
• La impremta va permetre passar de la cultura manuscrita a la cultura
impresa i va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable
anteriorment.

14. R. Ll.

15. R. M.
Renaixement
Desenvolupament
Característiques Nou estil artístic
científic
• Humanisme • R. M. Teoria • Estil renaixentista
• R. M. La cultura heliocèntrica de inspirat en la
clàssica Copèrnic cultura clàssica
grecollatina com • R.M. Nous grecollatina
a referent. estudis
d’anatomia i
circulació
sanguínia

Pàgina 147
La Reforma protestant. La Contrareforma

16. R. M.

• Indulgència: Document pel qual es comprava el perdó dels pecats.

• Reforma: També anomenada luteranisme, nova església que va iniciar
Martí Luter a inicis del segle XVI a partir de la seva crítica a l’Església, i
que es va estendre per Alemanya i el nord d’Europa.

• Contrareforma: Moviment de reacció de l’Església catòlica a mitjan segle
XVI, amb la intenció de reforçar la seva posició en contra de la Reforma, i
que va incloure la persecució de dissidents i altres mesures decidides al
concili de Trento el 1545.

17. R. M. (Per facilitar la tasca els alumnes poden comparar el mapa de la pàg.
147 amb el mapa de la pàg. 143. Amb tot, a la resposta no cal que els alumnes
assenyalin tots els estats que formaven cada estat actual.)
• Quatre països entre els següents: Espanya (corona de Castella, corona
d’Aragó i Navarra), Portugal (regne de Portugal), França (regne de França
i Sacre Imperi), Itàlia (Sacre Imperi, Gènova, Venècia, Estats Pontificis,
Regne de Nàpols), Àustria...


• Quatre països entre els següents: Alemanya (Sacre Imperi i Polònia),

Suècia (regne de Suècia i regne de Dinamarca), Dinamarca (regne de
Dinamarca), Estònia (països de l’Orde Teutònic), Noruega (regne de
Noruega)...

18. R. Ll. (En tots els punts.)

Pàgina 149
L’art del Renaixement. L’arquitectura. La pintura i

l’escultura

19. R. Ll. (En tots els punts.)

20.

Rafael Sanzio -‐‑ Pintura
Alberti -‐‑ Arquitectura
Ghiberti -‐‑ Escultura
Brunelleschi -‐‑ Arquitectura
Palladio -‐‑ Arquitectura
Donatello -‐‑ Escultura
Botticelli -‐‑ Pintura

21. R. Ll. (En tots dos punts.)

Pàgina 151

L’expansió del Renaixement

22. R. Ll.

23. R. Ll.

24. R. M.

L’escultura renaixentista italiana intentava plasmar la bellesa ideal. En canvi, els
escultors espanyols volien reflectir la intensitat dels sentiments religiosos.

25. R. Ll.


26. R. M.

• Plateresc: Estil arquitectònic del Renaixement hispànic caracteritzat per
una decoració molt abundant i delicada, exemplificat a la façana de la
Universitat de Salamanca.

• Herrerià: Estil arquitectònic del Renaixement hispànic caracteritzat per
l’austeritat i una gran solemnitat, com es pot veure al monestir de San
Lorenzo de El Escorial, de Juan de Herrera.

27. R. Ll. (L’alumne hauria d’expressar amb les seves paraules les idees que es
detallen tot seguit.)

• Arquitectura
L’arquitectura renaixentista italiana a Espanya es va fer servir en poques
construccions i va desenvolupar estils propis: l’herrerià i el plateresc.
• Escultura
L’escultura renaixentista hispànica va rebre influències italianes, però els
escultors van intentar plasmar la intensitat dels sentiments religiosos
més que no pas a bellesa ideal.
• Pintura
La pintura renaixentista hispànica està representada sobretot per El
Greco, amb una obra original plena dramatisme i moviment. Els seus
quadres, sobretot de temàtica religiosa i retrats, es caracteritzen per
l’estirament esprimatxat dels cossos i la intensitat dels colors.
Pàgina 153
SABER FER: Analitzar un edifici renaixentista

28.
• El palau Mèdici-‐‑Riccardi fou construït per Michelozzo.

• L’edifici va ser encarregat per Cosme de Mèdici.

• Es va construir entre el 1444 i el 1460.

• Es va construir per a la família Mèdici.

29. R. M.
• El palau és de planta rectangular amb un pati porticat al centre. Les
estances de la família es distribuïen al voltant del pati.

• Les façanes ofereixen un aspecte de fortalesa i estan fetes amb carreus
bossellats rústics al primer pis, suaus al segon fins, i amb una paret llisa al
tercer.

30. R. M.

La decoració a l’interior era opulenta i volia reflectir el poder dels Mèdici.
Contenia obres de grans artistes, com ara frescos de Gonozolli sobre els
Reis d’Orient a la capella amb cares de la família i el David de Donatello al
bell mig del pati.

31. R. M.
Aquest palau és d’estil renaixentista, ja que arquitectònicament s’inspira
en l’estil romà clàssic i compta amb decoració dels principals artistes
renaixentistes.

Pàgina 154
Autoavaluació

1.
þ Europa encara vivia en una demografia de l’Antic Règim.

2.
þ La fragmentació política.

3.
þ Espanya.

4.
þ A la corona d’Aragó.

5.
þ L’humanisme va posar el centre de l’interès intel·lectual i científic en l’ésser
humà.

6.
þ Johannes Gutenberg.

7.
þ Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les seves obres.

8.
þ Es va inspirar en les obres i els cànons artístics de l’antiguitat.

9.
þ Miquel Àngel i Rafael.

10.
þ Herrerià.


REPÀS ACUMULATIU

• R. M. El poder del rei estava limitat als territoris que controlava
directament, com si fos un noble més. Tenia la funció de protegir la
població.

• La monarquia autoritària era un sistema polític que, contra la
fragmentació política pròpia del món feudal, va concentrar el poder en
mans dels reis. Les característiques principals eren: una burocràcia i
administració centralitzada, un augment i enfortiment dels exèrcits
professionals al seu servei, un augment dels ingressos a través de més
impostos i una xarxa diplomàtica per negociar amb altres països.

• Els trets principals de l’humanisme en contraposició a l’època medieval
van ser: el trasllat del centre d’interès de Déu a l’home, la recuperació de
la cultura clàssica arraconada durant l’edat mitjana, la defensa de la
recerca de la veritat amb la raó i l’experiència, i la curiositat per arribar a
un coneixement integral.

UNITAT 10: L’EUROPA DEL SEGLE XVII

Pàgina 157
Els models polítics

1. R. M.
• Centralització política: Concentració de tot el poder polític de l’estat en
una sola persona o institució, com per exemple el rei, en el cas d’una
monarquia absoluta.

• Dissidència religiosa: Separació de la doctrina per part d’una part d’una
religió.

• Imperi colonial: Conjunt de territoris colonitzats per una potència
europea i sotmès a la seva sobirania.

• Monarquia parlamentària: Règim monàrquic en el qual el poder del rei
està limitat per un parlament.

2. R. M.

• Tot el poder emana del rei, tota la resta està per sota i en depenen totes
les lleis i institucions.

3.
• El tractat de Westfàlia, de 1648.
• El cardenal Richelieu.
• Lluís XIV era nét d’Enric IV.
• Anglaterra, instaurada breument per Oliver Cromwell, i les Províncies
Unides.
• Carles I d’Anglaterra.
4.

Bill of Rights -‐‑ Anglaterra
Parlamentarisme -‐‑ Anglaterra
Revolució Gloriosa -‐‑ Anglaterra
Richelieu -‐‑ França
Rosselló -‐‑ França
Cambra dels Lords -‐‑ Anglaterra

5.
• R. Ll. (L’alumne pot esmentar el ceptre, la corona, l’espasa, el mantell
d’ermini, les flors de lis...)

6. R. Ll. (A partir de la recerca que hagi fet l’alumne).


7.
• R. M. Característiques més importants de la monarquia absoluta són la
submissió al rei de les institucions i la noblesa, la concentració en el
rei de tots els poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial), la
unificació de lleis i impostos, la uniformitat religiosa, la cort com a
centre administratiu i principal focus cultural.

• Lluís XIV.

• El Parlament representava els interessos de l’alta noblesa i el clergat a
la Cambra dels Lords i els de la petita noblesa i la burgesia a la Cambra
dels Comuns.

• R. M. El conflicte que va destronar el monarca absolutista catòlic
Jaume II, va proclamar rei el príncep protestant holandès Guillem i va
consolidar la monarquia parlamentària a Anglaterra.

• La Bill of Rights és la Declaració de Drets redactada pel Parlament
d’Anglaterra i que limitava les competències del rei.

• R. M. Una república està governada a través d’institucions com ara
parlaments. Una monarquia, en canvi, és un estat encapçalat per un rei,
invariablement dels poders que aquest tingui.

Pàgina 159
El mapa europeu del segle XVII

8.
• El 1648 es va produir el tractat de Westfàlia, que va posar fi a la guerra
dels Trenta Anys.

• El Sacre Imperi comprenia Alemanya, Àustria, Bohèmia, part del nord
d’Itàlia i els cantons suïssos.

9.
Felip II -‐‑ Àustries espanyols
Ferran I -‐‑ Àustries austríacs

10.
• þ Itàlia i Suïssa

11.

La branca austríaca de la casa d’Àustria era la titular de la corona del Sacre
Imperi Romanogermànic, i els seus dominis comprenien Àustria, Alemanya,

Bohèmia, part del nord d’Italià i els cantons suïssos. La fortalesa de l’imperi
estava condicionada per l’heterogeneïtat cultural i religiosa, els problemes
successoris i la resistència dels prínceps alemanys. Tot i això, Àustria era el mur
de contenció de l’Imperi otomà.

12. De Carles I.
• R. Ll.
• R. Ll.

13.

R. M.

• La Mediterrània sud i oriental estava dominada per l’Imperi otomà, mentre
que a la Mediterrània occidental predominava l’Imperi espanyol per damunt dels
estats italians (els principals dels quals eren els Estats Pontificis, Venècia i
Savoia) i el regne de França.
• Al mar del Nord, hi havia el Regne d’Anglaterra, les Províncies Unides i també
el regne de Dinamarca i Noruega, i Suècia, estats protestants amb una activitat
marítima i comercial molt important.
• El mar Bàltic estava envoltat pel regne de Suècia tret del sud, Prússia i el regne
de Polònia, que era un estat molt extens i inestable. Rússia ocupava un ampli
territori des del mar Blanc fins al Caspi, i des de la frontera polonesa fins a
Sibèria.
• Els Balcans estaven sota l’Imperi otomà.
• Al centre d’Europa hi havia els regnes del Sacre Imperi Romanogermànic, i els
seus dominis, que comprenien Àustria, Alemanya, Bohèmia, part del nord d’Itàlia
i els cantons suïssos. Àustria era el mur de contenció de l’Imperi otomà.

14. R. M.
• Els conflictes a Flandes i les guerres amb França.
• El Sacre Imperi Romanogermànic: Àustria, Alemanya, Bohèmia, part del
nord d’Itàlia i els cantons suïssos.
• Enric IV va reforçar el poder de la monarquia. Lluís XIII, amb el cardenal
Richelieu, va reformar l’administració i va sotmetre la noblesa. Lluís XIV,
el Rei Sol va concentrar tots els poders de l’estat i es va convertir en
l’exemple de monarquia absoluta a tot Europa.
• Itàlia estava fragmentada en diferents estats, els Estats Pontificis, Venècia
i Savoia. Suïssa era una confederació de tretze cantons. Dinamarca i
Suècia eren estats protestants amb una activitat marítima i comercial
molt important. Polònia era un estat molt extens i inestable, i Rússia
ocupava un ampli territori fins a Sibèria.

Pàgina 161
Els grans conflictes


15.
• R. M. Les Frondes van ser revoltes que van tenir lloc a França contra la
família reial i el primer ministre i que van ser liderades pel parlament i
una part de la noblesa durant la minoria d’edat de Lluís XIV. Van afavorir
Espanya, que en aquell moment lluitava contra França.
• R. M. Es refereix a la capacitat d’un país per exercir molta influència i
poder en relació amb els altres països del continent.

16. R. M.
• La guerra dels Trenta Anys van ser, de fet, un conjunt de guerres que va
enfrontar els prínceps protestants amb l’emperador del Sacre Imperi i
l’hegemonia dels Habsburg austríacs i espanyols.
• La pau de Westfàlia.
• Espanya va continuar lluitant amb França per neutralitzar l’hegemonia
francesa.
• Espanya va perdre territoris importants: el Rosselló, el nord de la
Cerdanya, l’Artois i nombroses fortaleses als Països Baixos i Luxemburg. A
més, va perdre l’estatus de gran potència continental.
• Catalunya va perdre el comtat del Rosselló i el nord de la Cerdanya.

17.
• þ La pau de Westfàlia.

• þ Un primer ministre francès.

18.
• R. Ll.
• R. M. Tot el territori espanyol actual, incloent-‐‑hi Ceuta, Melilla i la ciutat
d’Orà. També el Milanesat, Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya.
• R. M. Va suposar el final de la guerra amb França, amb la derrota
d’Espanya davant de França i Anglaterra.
19.
• R. M. Les causes de la guerra dels Trenta Anys són la lluita per
l’hegemonia a Europa entre els prínceps protestants alemanys i
l’emperador del Sacre Imperi a Alemanya, i, a la resta del territori, la
disputa per l’hegemonia dels Habsburg austríacs i espanyols.
• Va certificar el triomf de França, de Suècia i dels prínceps protestants.
L’emperador del Sacre Imperi va perdre poder i territoris, i va haver
d’acceptar la representació de les ciutats alemanyes en la Dieta imperial.
• R. M. La monarquia hispànica va haver de reconèixer la independència de
les Províncies Unides, mentre cedia a França el Rosselló i el nord de la
Cerdanya, l’Artois i nombroses fortaleses als Països Baixos i Luxemburg.

Pàgina 163

La població, l’estructura social i l’economia

20. R. M.
• Crisis demogràfiques: Fases de decreixement de la població en un
territori, causades per fets que comporten alta mortalitat, com fams,
guerra o epidèmies.
• Burgesia: Classe social no privilegiada amb recursos econòmics, fruit de
la seva activitat comercial.
• Gremi: Corporació professional de menestrals, obligatòria, privilegiada,
recollida oficialment pels poders públics, municipals o reials.
• Treball a domicili: activitat artesanal que es du a terme en el domicili del
treballador, on l’empresari aporta la matèria primera i recull el producte
ja elaborat.

21.

Províncies Unides -‐‑ Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Colbert -‐‑ Mercantilisme
Cicle demogràfic antic -‐‑ Mortalitat elevada
Anglaterra -‐‑ Noves tècniques de conreu
Putting out system -‐‑ Treball a domicili
Burgesia comercial i financera -‐‑ Poca influència política

22. R. M.
• Les manufactures reials eren uns grans centres de producció artesanals
que a França van ser impulsades per Colbert, el primer ministre de Lluís
XIV.

• La riquesa dels estaments privilegiats va estimular l’artesania de luxe de
qualitat (ebenisteria, tapissos, porcellana, vidre, sedes...), ja que tenien les
necessitats cobertes (roba, alimentació i propietats) i podien destinar
diners a comprar articles de luxe.

23. R. M.
• Les Províncies Unides i Anglaterra.

• La impremta va permetre passar de la cultura manuscrita a la cultura
impresa i va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable
anteriorment.

• R. M. Anglaterra es va valer de la Companyia Anglesa de les Índies
Orientals (1600) per comerciar amb l’Índia, i les Províncies Unides es van
valer de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602), a la qual
van donar el monopoli del comerç a la zona d’Indonèsia.

24.

Tot i que encara predominava la producció artesanal tradicional en petits

tallers de les ciutats, durant el segle XVII va emergir el treball a domicili fora de
l’àmbit urbà fet per iniciativa dels comerciants i que s’escapava del control dels
gremis. El principal sector artesanal era el tèxtil , que produïa peces de llana,
cotó o lli. Alhora, la demanda dels estaments privilegiats va impulsar una
artesania de luxe d’una gran qualitat (ebenisteria, tapissos, porcellana, vidre,
sedes...).

25.
• R. Ll.
• R. Ll.

26.
• La població del segle XVII seguia dins els paràmetres de la demografia de
l’Antic Règim, és a dir, amb unes taxes de natalitat i mortalitat elevades. Si
a això hi afegim les crisis demogràfiques, provocades per la fam, la guerra
i les epidèmies, el resultat va ser l’estancament de la població.
• Anglaterra i les Províncies Unides van assolir l’hegemonia del comerç
internacional i van crear els seus propis imperis colonials que explotaven
mitjançant companyies privades.
Pàgina 165
La renovació cultural

27.
• Barroc: Etapa de la història cultural, entre els segles XVII i XVIII, sorgida
després de les guerres de religió que havien sacsejat Europa i en què la
serenitat i l’optimisme del Renaixement van ser substituïts per l’exaltació
dels sentiments.
• Heliocentrisme: Teoria que defensava que el Sol era el centre de
l’univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al seu voltant.
• Empirisme: Idea que defensaven els científics del barroc, segons la qual
la veritat es podia assolir a través de l’experimentació.
• Racionalisme: Idea que defensaven els pensadors del barroc, segons la
qual la veritat es podia assolir a través de la raó.
28.
Alguns científics i pensadors del barroc defensaven que la veritat es podia assolir
a través de l’experimentació: eren els empiristes. El seu màxim exponent va ser
l’anglès Bacon. Altres posaven per davant de tot la raó: eren els racionalistes. El
seu gran representant va ser el matemàtic i filòsof Descartes. Els nous mètodes

van fer possible nous descobriments. Entre els científics més destacats del
període hi ha Galileu, Kepler i Newton.

29.
Newton – Llei de la gravitació
Galileu – Heliocentrisme
Kepler – Òrbites dels planetes

30.
• þ de les guerres de religió.
• þ representar la realitat tal com era.
• þ moviment i contrastos.

31.
• R. Ll.
• R. Ll.
• R. Ll.

32. R. M. Galileu va confirmar l’heliocentrisme; Kepler va formular les lleis que
regeixen les òrbites dels planetes, i Newton va establir la llei de la gravitació
universal.
• Els científics i els pensadors del barroc defensaven que la veritat es podia
assolir a través de l’experimentació (empirisme), com l’anglès R. Bacon, i
de l’ús de la raó (racionalisme), com el filòsof i matemàtic francès R.
Descartes.
• R. Ll.
• R. M. La majoria de la població vivia atrapada en un món de supersticions
ancestrals, mentre que l’Església perseguia la bruixeria i s’oposava a
moltes de les noves idees científiques.

Pàgina 167
L’art del barroc

33.
• La C, perquè té forma espiral.

34.

þ Realista
þ Dinàmica

þ De temàtica variada

35.
• R. Ll.
• R. M. Les línies corbes, l’abundància de decoració i de guarniments:
(columnes, relleus) i els efectes de llums i d’ombres entorn de les
escultures.

36. R. Ll.

37.
• þ Religiosa.
• þ Barroc.
• þ Gian Lorenzo Bernini.

38. R. M.

Arquitectura • Característiques: Ús de línies corbes i de columnes en
barroca espiral (salomòniques). Efectes lluminosos i d’ombres a
les façanes, amb peces escultòriques. Abundància de
decoració i de guarniments. L’ús de materials rics i
cridaners, com el marbre.
• Països o escoles: Espanya (decoració abundant)
França (línies rectes i decoració exterior més sòbria) i
Àustria i Bohèmia al Sacre Imperi.
• Autors: Gian Lorenzo Bernini, Borromini i José
Xoriguera (Espanya).
• Obres: La plaça de Sant Pere del Vaticà, amb la gran
columnata i el baldaquí de l’interior de la basílica (de
Bernini), l’església de San Carlo Alle Quattro Fontane
(de Borromini), retaule del convent de San Esteban de
Salamanca, (de José Xoriguera).
Pintura • Característiques: Realisme, escenes d’una gran
barroca expressivitat i moviment, personatges que mostren
sentiments i temà tica molt variada.
• Països o escoles: Itàlia, Províncies Unides, Flandes.
• Autors: Il Caravaggio (Itàlia) tenebrisme, Rembrandt,
Frans Hals i Vermeer de Delft (Províncies Unides):
gustos de la burgesia. Rubens i Van Dyck (Flandes).
• Obres: El geògraf, de Vermeer de Delft.
Escultura • Característiques: Realisme. Temàtica religiosa.
barroca Personatges amb sentiments molt intensos, gran
mobilitat, energia i vitalitat. Efectes lluminosos amb els
plecs de la roba i els gestos. Diversos materials:
marbre, bronze, pedra, estuc i fusta policromada.
• Països o escoles: Italiana, espanyola (retaules i
imatges religioses, sobretot de fusta policromada).
• Autors: Bernini (Itàlia), Gregorio Fernández i Pedro de

Mena (Espanya).
• Obres: Apol·lo i Daphne, Èxtasi de santa Teresa (de
Bernini).

Pàgina 169

SABER FER: Analitzar i comentar una obra pictòrica o
escultòrica barroca

39.
1.
Autor: Rembrandt.
Títol: La ronda de nit o La companyia militar del capità Frans Banning Cocq i el
tinent Willem van Ruytenburg.
Cronologia: 1642.
Estil: Barroc.
Tipus d’obra: Pictòrica.
Tipologia: Gran quadre de grup.
Tècnica: Oli sobre tela.
Material utilitzat: Oli sobre tela.

2. R. Ll. (A partir de la recerca de l’alumne.)

3. R. M. Províncies Unides, anys abans de la Pau de Westfàlia (1648). Període del
barroc.

4. Retrata una de les milícies cíviques d’Amsterdam –en aquest cas, una
companyia d’arcabussers– a punt d’iniciar la patrulla.

5. El vernís i l’oxidació pròpia del temps van enfosquir tant la tela que durant
anys es va pensar que era una escena nocturna, d’on resulta el títol popular. La
restauració a què va ser sotmès el 1947 va revelar que s’havia representat el
conjunt de dia. Malgrat l’èxit que ha tingut al llarg dels segles, a l’inici l’obra no va
ser ben rebuda.

6. Rembrandt no es va deixar influir per les modes i no va pintar els rostres amb
gaire definició.

7. Els grans quadres de grup eren un signe de prestigi en el segle d’or holandès, i
els retratats volien ser reconeguts pels seus contemporanis.

8. Barroc de les Províncies Unides.


Pàgina 170
Autoavaluació

1.
þ Lluís XIV de França.

2.
þ Oliver Cromwell.

3.
þ Anglaterra.

4.
þ Era el mur de contenció de l’Imperi Otomà.

5.
þ El tractat dels Pirineus.

6.
þ Un sistema de producció artesanal a domicili.

7.
þ Colbert.

8.
þ El moviment, la riquesa de colors i els contrastos.

9.
þ René Descartes.

10.
þ Il Caravaggio.

REPÀS ACUMULATIU R. M.

• Oliver Cromwell fou un líder polític i militar que s’oposà al poder absolut
dels monarques i va contribuir de forma decisiva a la proclamació de la
república a Anglaterra, Escòcia i Irlanda.

• La burgesia, formada per grans comercials i banquers, va adquirir
rellevància gràcies al creixement demogràfic i econòmic del segle XVI.
Famílies com els Mèdici a Itàlia o els Fugger i els Welser a Alemanya van
assolir un gran poder.

• Mentre l’art renaixentista s’emmirallava en les obres i els cànons de
l’antiguitat grecollatina, l’art barroc s’inspirava en diversos temes, entre
els quals destacava el sentiment religiós; el Renaixement volia mostrar
l’ideal de bellesa, el barroc volia representar la realitat i despertar

sentiments; el Renaixement despulla d’ornamentacions les seves obres,

mentre que el barroc les omple d’ornamentació i contrastos.

UNITAT 11: L’IMPERI DE LA CASA D’ÀUSTRIA
Pàgina 173
Carles V, rei i emperador

1. R. M.

• Hegemonia: Poder absolut que un estat exerceix sobre altres, que un
poble exerceix sobre els seus veïns o confederats.
• Itinerant: Que no té residència fixa. La cort de Carles V era itinerant
perquè el seu imperi estava format per molts territoris diferents i cada
regne tenia un parlament amb lleis i institucions pròpies.
• Abdicar: Renunciar al poder suprem. El rei Carles V abdicar, i va deixar el
Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.
• Virrei: Persona que governa en un territori en nom i amb autoritat del
rei. A cada territori de la monarquia hispànica hi havia un virrei.
• Audiència: Òrgan que generalment representa la màxima autoritat en un
regne o una entitat política per administrar justícia o, derivativament, en
un ampli territori amb personalitat definida. Cada territori de l’imperi de
Carles V tenia una audiència, encarregada d’administrar justícia.

2.
þ El principal objectiu de Carles V va ser unificar la cristiandat sota el seu
poder.
þ Els prínceps protestants alemanys es van revoltar contra l’emperador.

3.
• Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I, va heretar el
Sacre Imperi Romanogermànic.
• Dels seus avis materns, els Reis Catòlics, va heretar les possessions
següents: Castella, la corona d’Aragó i els territoris d’Amèrica, d’Itàlia, del
Mediterrani i d’Àfrica.
4.
Corona d’Aragó, possessions americanes i regne de Nàpols: Carles I.

Franc Comtat, Flandes i Sacre Imperi: Carles V.

5. R. Ll.

6.
• Perquè quan Carles va arribar des de Flandes a Castella ho va fer
acompanyat de molts nobles flamencs als quals va donar els principals
càrrecs de govern i va establir impostos nous que perjudicaven la
burgesia urbana castellana. Els comuners, que es van rebel·lar,
pertanyien a la burgesia urbana.

• La política de Carles V va basar les grans línies d’actuació en fer front a
tres grans focus d’inestabilitat: els enfrontaments constants amb França
per l’hegemonia a Europa; la rivalitat amb els turcs otomans, que eren
una amenaça constant al Mediterrani i al Sacre Imperi; el problema més
greu, però, va ser la rebel·lia dels prínceps protestants alemanys.
• El rei tenia molt de poder, però no era absolut i algunes de les decisions
havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne, perquè l’Imperi
de Carles V estava format per territoris molt diferents, tots amb les seves
lleis i institucions.
• R. M. El rei també va haver de recórrer al crèdit i la hisenda reial es va
anar endeutant progressivament per les dificultats econòmiques
derivades de la seva ambiciosa política imperial.
• R. M. El rei va abdicar principalment perquè va ser incapaç de frenar
l’expansió del luteranisme al Sacre Imperi a causa de la rebel·lia dels
prínceps protestants alemanys.

Pàgina 175
El regnat de Felip II

7. R. M.
• Bancarrota: Situació del comerciant o l’industrial que, per
circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o
fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus
pagaments.
• Heretge: Persona que sosté idees contràries als dogmes del cristianisme
o que segueix una altra religió.
• Llibertat religiosa: Llibertat dels ciutadans d’elegir la religió que volen
seguir.

8.
þ La Inquisició perseguia els heretges.
þ Felip II va haver de declarar la bancarrota en diverses ocasions.
þ Felip II va fixar la seva cort a Madrid.

9.
• L’enfrontament amb els turcs.
• La revolta dels Països Baixos.
• L’enfrontament amb Anglaterra.

10.
• Felip II va heretar del seu pare, Carles I, l’imperi més gran de l’època:
comprenia Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, part d’Itàlia i
altres territoris de l’Europa central, l’imperi castellà a Amèrica i
possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient. A més, el 1580 va heretar
Portugal i les seves possessions.

• R. M. Felip II va incorporar tots els territoris de la corona portuguesa al
seu imperi.

• R. M. Felip II va annexar Portugal (1580) a la monarquia perquè el rei
portuguès va morir sense descendència. Com que era fill d’una infanta
portuguesa, el monarca hispànic va reclamar els seus drets sobre la
corona portuguesa, que va obtenir aquell mateix any.

11.
Felip II va heretar del seu pare, Carles V, l’imperi més poderós de la seva
època: estava format pel regne de Castella, la corona d’Aragó, els Països
Baixos, gran part d’Itàlia i altres territoris de l’Europa central, l’imperi
castellà a Amèrica i moltes possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem
Orient. A més, el 1580 també va heretar la corona de Portugal, i les
possessions portugueses d’Àfrica, d’Àsia i el Brasil. Felip II va instal·lar la
cort a Madrid.

12.
R. M. Felip II va haver de declarar diverses bancarrotes per culpa del cost
que li van suposar la guerra amb França, l’enfrontament amb els turcs, la
revolta dels Països Baixos i l’enfrontament amb Anglaterra.

13.
• Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, part d’Itàlia i altres territoris
de l’Europa central (Franc Comptat, Províncies Unides, Milanesat, Àustria
i part d’Hongria) l’imperi castellà a Amèrica i les seves possessions al
nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient, i Portugal i els seus territoris.

• R. M. Felip II va fixar la capital de l’imperi a Madrid, perquè era
aproximadament el centre geogràfic de la península Ibèrica.

• La política de Felip II va tenir dos grans objectius: conservar tots els
territoris que havia heretat per transmetre’ls als seus successors, i
convertir-‐‑se en el gran defensor del catolicisme davant de l’islam i el
protestantisme.

• Els principals problemes a què es va haver d’enfrontar van ser: la guerra
amb França, l’enfrontament amb els turcs, la revolta dels Països Baixos i
l’enfrontament amb Anglaterra.

• R. M. Perquè el seu imperi era molt gran i estava format per territoris de
tots els continents.

Pàgina 177
L’inici de la decadència


14. R. M.

• Favorit reial o privat: Persona a qui un governant delega les tasques de
govern.
• Morisc: Descendent dels musulmans que romangueren a la península
Ibèrica sota dominació cristiana i que s’ha convertit al cristianisme.
• Aixecament armat: Insurrecció d’una part de l’exèrcit o d’un grup
nombrós de persones armades contra el govern d’un estat.
• Conversió: Acceptació d’una doctrina religiosa o d’una ideologia diferent
de la que es tenia o se seguia abans.

15.
Felip III à Duc de Lerma
Felip IV à Comte duc d’Olivares

16. R. M.
Dirigir el govern en nom del monarca que hi confiava.

17. R. Ll.

18.
• Signatura de la treva dels Dotze Anys.
þ Felip III

• Batalla de Nördlingen
þ Felip IV

• Revolta de Portugal
þ Felip IV

• Revolta de Catalunya
þ Felip IV

• Reforçament del poder del monarca
þ Felip IV

• Tractat de Westfàlia
þ Felip IV

• Expulsió dels moriscos
þ Felip III

19.
• Felip IV també va liderar el bàndol catòlic en la guerra dels Trenta Anys.
• Els monarques espanyols van recórrer a la figura del privat o favorit reial
per dirigir el govern. La majoria van ser persones ambicioses que es van
preocupar més d’engrandir el seu patrimoni personal i familiar que de

millorar la situació del país.

• L’expulsió dels moriscos va tenir greus conseqüències econòmiques, a
causa de la despoblació de diverses zones.
• Olivares va intentar reformar la política interior amb dos objectius:
repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia
hispànica, perquè –per llei– fins aleshores Castella suportava la part més
important de les despeses militars, i reforçar el poder del rei, retallant
l’autogovern dels diferents territoris.

Pàg. 179
El problema de la successió

20. R. M.
• Minoria d’edat: Condició de la persona que no té l’edat fixada per la llei
per usar plenament els drets de la vida civil i pública.
• Revolta dels Barretines: Va ser una revolta pagesa que va tenir lloc del
1687 al 1689 contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir
una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental.
• Guerra de Successió: Conflicte bèl·lic (1702-‐‑14) originat per la qüestió
successòria a la corona hispànica per l’extinció d’aquesta línia de la
dinastia dels Àustria.
• Societat rendista: Grup ampli de persones que viuen de les seves rendes.

21.
• La successió de males collites i d’epidèmies de pesta.
• L’expulsió dels moriscos.
• La mortalitat provocada per les guerres.
• L’emigració a Amèrica de tots aquells que buscaven una vida millor al Nou
Continent.

22.
La mort de Carles II va suposar l’extinció de la branca hispànica de la casa dels
Àustria.

23.
Els últims anys del regnat de Carles II van estar marcats per la represa de la
guerra amb França, la revolta dels pagesos catalans coneguda amb el nom de
revolta dels Barretines (1687-‐‑1689) i el problema de la successió a la corona.
El rei era estèril i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir
l’herència de l’imperi hispànic, el més extens de l’època. El 1700 Carles II va
morir sense descendència. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la
casa dels Àustria. La corona va anar a parar a Felip V, de la casa francesa de
Borbó.


24.
-‐‑ R. G. (Els alumnes han d’acolorir cada requadre o etapa d’un color
diferent.)
-‐‑ Els noms dels monarques per ordre cronològic han de ser els següents:
Felip II, Felip IV i Carles II. Cada regnat correspon a una etapa.
-‐‑ R. G.

25.
• Carles II, que va heretar el tron el 1665, quan encara era menor d’edat,
era una persona malalta i amb problemes mentals.
• Perquè era incapaç de conduir el govern i aquest fet va afavorir les lluites
de poder i l’augment de la influència de l’alta noblesa.
• Els últims anys del regnat van estar marcats per la represa de la guerra
amb França, la revolta dels pagesos catalans (1687-‐‑1689), dita dels
Barretines, i el problema de la successió a la corona.
• Les principals dinasties europees van intrigar per aconseguir l’herència
de l’imperi hispànic. L’extinció de la branca hispànica de la casa dels
Àustria va conduir a l’esclat de la guerra de Successió, al final de la qual la
corona va anar a parar a Felip V, de la casa francesa de Borbó.

Pàgina 180
El Segle d’Or de les lletres castellanes

26.
• Corral de comèdies: És l’espai per excel·lència on es representa el teatre
del Segle d’Or espanyol. Sorgeixen al segle XVI (teatre del Renaixement) i
és al segle XVII (teatre barroc) quan aconsegueixen l’èxit i popularitat més
grans. Els corrals de comèdies es troben situats als patis interiors de les
cases de l’època.
• Teatre: (1) Edifici destinat a la representació d’obres dramàtiques. (2)
Art de representar davant del públic una obra dramàtica. (3) Literatura
dramàtica.
• Novel·la: Escrit –generalment en prosa i d’una llargària considerable–
destinat a delectar el lector amb narracions d’aventures heroiques (siguin
relacionades amb la història o inventades) o bé amb descripcions de fets,
d’accions i de caràcters que volen, o no, representar els de la vida real.
• Novel·la picaresca: És un gènere novel·lístic característic del Segle d’Or
espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà).
• Culteranisme: És un corrent literari barroc que es basa en la complicació
formal, amb referències clàssiques, cultismes (d’aquí ve el nom) i paraules
poc usuals, preferentment esdrúixoles i derivades. Les obres culteranes
pretenen admirar el lector per la seva perfecció, estan dirigides a la
racionalitat. El màxim exponent n’és Luis de Góngora.
• Conceptisme: El conceptisme és un corrent del barroc literari
(especialment l’espanyol) caracteritzat per la complicació del contingut

de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de

paraules i d’enginy, metàfores complexes i neologismes que busquen
impactar el lector per l’associació de termes en un principi allunyats. El
màxim exponent d’aquesta escola és Francisco de Quevedo, qui inventava
mots compostos humorístics per parodiar la situació del país o d’algunes
professions.

27.
• Durant aquests anys també es va consolidar la novel·la, picaresca que
havia arrencat amb La Vida del Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y
adversidades. Les difícils condicions de vida de l’Espanya del segle XVII
van afavorir l’èxit d’aquest tipus d’obres, que plantejaven amb realisme
les aventures i les peripècies dels protagonistes amb un objectiu
moralitzant. En destaquen el Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, i
la Historia de la vida del Buscón llamado Don Pablos, de Francisco de
Quevedo.
28.
Cervantes -‐‑ El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha
Francisco de Quevedo -‐‑ Historia de la vida del Buscón llamado Don Pablos
Calderón de la Barca – La vida es sueño, El alcalde de Zalamea
Lope de Vega – Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo

29.
Perquè en aquesta època es van escriure algunes de les millors obres de la
literatura castellana.

30.

Cervantes – Novel·la
Calderón de la Barca – Teatre culte
Luís de Góngora -‐‑ Poesia
Lope de Vega – Teatre popular

31. R. Ll.

32. R. Ll. (Per als dos punts de l’exercici.)

33.
• Es coneix com a Segle d’Or l’esplendor de les arts i les lletres castellanes
que es va produir entre mitjan segle XVI i final del segle XVII.

• Les novel·les picaresques plantejaven amb realisme les aventures i les
peripècies dels protagonistes amb un objectiu moralitzant.

• Sí, ja que les difícils condicions de vida de l’Espanya del segle XVII van
afavorir l’èxit d’aquest tipus d’obres.


Pàgina 183
L’art del barroc

34.
• Xoriguerisme: Estil que va destacar en l’arquitectura barroca espanyola
que es va caracteritzar per un estil recarregat i decoratiu i que s’anomena
d’aquesta manera pel seu representant José Xoriguera.
• Arquitectura civil: L’arquitectura civil està molt relacionada amb els
encàrrecs de la monarquia, la noblesa i les autoritats municipals: palaus,
ajuntaments i places majors. Són obres més equilibrades i menys
exuberants que les religioses.
• Policromia: (R. M.) Art d’afegir colors a les obres arquitectòniques i
escultòriques.
• Escena costumista: Representació d’imatges que descriuen o
representen, d’una manera tipificada, personatges, ambients i costums
d’una època o regió determinada.

35.
• R. Ll. (L’alumne pot explicar que la façana de l’Obradoiro reflecteix les
influències de l’estil barroc espanyol, per la seva grandiositat
escenogràfica i perquè reflecteix temes religiosos. Té uns grans finestrals
envidrats que permeten il·luminar l’antiga façana romànica i es troba
entre les torres. En el centre del cos central hi ha una figura religiosa
(Sant Jaume Apòstol). Un nivell més avall, dues figures més (els seus dos
deixebles, Atanasi i Teodor, tots vestits de pelegrins).
• R. M. (La Façana de l’antic Hospici de San Fernando, a Madrid, sembla un
veritable retaule característic de l’arquitectura barroca, ja que té portades
plenes de corbes i jocs de llums i ombres. El Palau de Santa Cruz és una
obra més equilibrada i menys exuberant que els edificis religiosos de
l’època. A la façana principal, crida d’atenció un cos en forma de retaule
petri, molt sever i coronat per un frontó amb aletes. L’estètica de l’edifici
recorda l’estil herrerià.)

36.
þ Realisme.
þ Hieratisme.
þ Emotivitat.
þ Natures mortes.
þ Temes mitològics.
þ Temàtica religiosa.

37.
L’escultura barroca espanyola va ser religiosa. La formen les figures i els
elements ornamentals de les façanes de les esglésies, els retaules i les imatges
de fusta policromada, amb escenes religioses molt realistes i de gran
dramatisme. Les imatges processionals, els passos, són una part important de la
producció escultòrica barroca. L’expressivitat dels rostres i la gestualitat dels

cossos buscava commoure els fidels.

38. R. Ll. (Per als tres punts.)

39.

• R. M. Els principals focus de l’arquitectura barroca espanyola es troben a
Madrid, Lleó, a Castella la Vella, Galícia i Andalusia. L’estil d’aquest
corrent arquitectònic es caracteritza per la grandiositat.
• Les obres de l’arquitectura civil d’aquest període són més equilibrades i
menys exuberants que les religioses.
• El xoriguerisme és un corrent arquitectònic del barroc espanyol que es
caracteritza per un estil recarregat i decoratiu.
• Les places majors, com les de Madrid i Salamanca, són un dels trets
característics de l’urbanisme del barroc castellà. Les places eren el centre
de les activitats artesanals i comercials, i s’hi feien cerimònies públiques i
espectacles.
• L’esperit de l’Església de la Contrareforma va tenir una gran influència en
les manifestacions artístiques del barroc espanyol. La grandiositat
escenogràfica era l’aparador d’una nova forma d’entendre la fe.

Pàgina 184
SABER FER: Analitzar i comentar un gràfic combinat

lineal i de barres amb dades econòmiques

40. R. M.
• Al començament del segle XVI l’índex de preus a Espanya era de quasi el
35 %, el qual va anar pujant regularment i d’una manera molt brusca al
llarg de tot el segle. D’aquesta manera, al final de segle l’índex de preus
era de quasi el 145 %. A mitjan segle, quasi ja havia arribat al 70 %. Al
llarg de la primera meitat del segle XVII l’índex va oscil·lar entre el 125 i el
145 %.
• Al llarg del segle XVI el valor dels metalls preciosos també va experimentar
una pujada molt forta, ja que va passar de 7 milions de pesos al
començament de segle fins a quasi 29 milions de pesos al final. Però, al
llarg de la primera meitat del segle XVII, el valor dels metalls preciosos va
baixar bruscament. Així, el 1650 era de poc més de 15 milions de pesos.
• Hi ha una relació molt clara entre l’espectacular puja de preus del segle
XVI a Espanya i del valor dels metalls preciosos, ja que els dos índexs
pugen paral·lelament al mateix ritme.
• La puja de preus devia tenir unes conseqüències molt negatives sobre
l’economia i la societat d’Espanya, que al final del segle XVI va haver-‐‑hi una
davallada de l’economia.


Pàgina 185
SABER FER: Analitzar un quadre barroc: Las meninas o

La família de Felip IV

41. R. Ll.

1.
• Diego Velázquez.
• Las meninas o La família de Felip IV.
• 1656.
• Oli sobre tela.
• Tela.
• Museu del Prado de Madrid.

2.

• Diego Rodríguez de Silva y Velázquez va néixer el 1599 a Sevilla. Va
treballar al servei de Felip IV per al qual va realitzar retrats i pintures de
temàtica històrica. Durant l’etapa de formació va pintar quadres d’un gran
realisme, dins de la millor tradició tenebrista de contrastos de llums i
ombres, i va destacar per l’ús de la perspectiva aèria o atmosfèrica, que
crea la sensació de profunditat en difuminar les figures amb la distància.

3.

L’obra se situa en el regnat de Felip IV, al segle XVII. Històricament aquest període
es va caracteritzar per guerres exteriors i rebel·lions internes. Culturalment era
el barroc, que va ser una etapa de la història cultural, entre els segles XVII i XVIII,
sorgida després de les guerres de religió que havien sacsejat Europa. La serenitat
i l’optimisme del Renaixement van ser substituïts per l’exaltació dels sentiments.
Als països catòlics, es va imposar una religiositat militant i omnipresent.

4. El tema del quadre és la vida quotidiana a la cort reial i concretament la
infanta Margarida d’Àustria. Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid,
on hi ha la infanta Margarida i les seves dames de companyia, o meninas. S’hi
utilitza el recurs del mirall del fons. D’aquesta manera, hom aconsegueix un
efecte de perspectiva atmosfèrica, obtinguda, no tan sols linealment, sinó també
mitjançant les ombres, la llum i el fons pla típic de Velázquez.

• A l’obra apareixen els personatges següents: Maria Agustina Sarmiento, a
la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra; darrere seu hi ha la
guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor; al seu costat, els nans
Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez,
aposentador de palacio. A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant
els reis Felip IV i Marianna d’Àustria.


5.

• Es tracta de retrats individualitzats.
• Com a tema central, mostra la infanta Margarida, tot i que la pintura
presenta altres personatges, incloent-‐‑hi un autoretrat del mateix
Velázquez.
• Hi predominen diferents tons de negre i blanc grisós, visibles a la roba
dels personatges i en la foscor de l’habitació.
• Velázquez hi utilitza la perspectiva aèria que s’ocupa de la representació
de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes i que segons les
hores del dia, la intensitat de llum, la claredat de l’atmosfera, etc., els
donen l’ambientació.
• L’espectador, que resta situat en el mateix lloc on els reis haurien de ser,
és introduït en la ficció del quadre i esdevé centre de les mirades dels
personatges de la pintura.

6.

• Hi ha diverses versions sobre la interpretació de la funció de l’obra: una
diu que Velázquez pinta la infanta i les menines; una altra, que pinta els
reis, i una tercera, que es pinta ell mateix. Sigui com sigui, es considera
una obra mestra des de tots els punts de vista, perspectiva, color, llum i
composició.

7. Pel que fa a l’estil, l’obra correspon al barroc, que es considera el Segle d’Or de
la pintura espanyola, la qual cosa queda reflectida en el realisme, el tractament
de la temàtica (la cort reial) i l’ús del clarobscur.

Pàgina 186
AUTOAVALUACIÓ

1.
þ Per herència dels seus avis materns.

2.
þ Alts càrrecs que governaven un territori quan el rei no hi era.

3.
þ …quan el seu pare va abdicar.

4.
þ Fomentar la tolerància religiosa.

5.
þ El comte duc d’Olivares.

6.
þ Felip III.

7.
þ Es va reduir de manera notòria.

8.
þ La casa de Borbó.

9.
þ La vida del Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades.

10.
þ Lope de Vega.

REPÀS ACUMULATIU

• R. M. La creació de l’imperi més gran de l’edat moderna es va produir
quan el príncep Carles, fill de Felip el Bell i Joana la Boja, va heretar les
possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics (Castella, la corona
d’Aragó i els territoris d’Amèrica, d’Itàlia, del Mediterrani i d’Àfrica), i dels
seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I (el Sacre Imperi
Romanogermànic). La política de Carles V va haver de fer front a una gran
inestabilitat. Incapaç de frenar l’expansió del luteranisme al Sacre Imperi,
el rei va abdicar, i va deixar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta
de possessions al seu fill Felip.
Felip II va heretar del seu pare, Carles I, l’imperi més gran de l’època:
comprenia Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, part d’Itàlia i
altres territoris de l’Europa central, l’imperi castellà a Amèrica i
possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient. A més, el 1580 va heretar
Portugal i les seves possessions. Felip II, que va instal·lar la cort a Madrid,
va haver d’afrontar molts conflictes, el cost dels quals va forçar-‐‑lo a
declarar diverses bancarrotes. L’imperi va perdre l’hegemonia a Europa i
va patir una profunda crisi econòmica i social.

Felip III va arribar al tron el 1598, i va delegar les tasques de govern en un
favorit reial, el duc de Lerma. Va heretar nombroses guerres del seu pare i
l’imperi va patir greus problemes econòmics.

Carles II, que va heretar el tron el 1665, sent menor d’edat, era una
persona malalta i amb problemes mentals. El govern l’exercia la seva
mare, Marianna d’Àustria, i els favorits, fins que el 1677 Joan Josep
d’Àustria, germanastre del rei, va posar fi a la influència de la reina sobre
el rei. La incapacitat del monarca va afavorir les lluites pel poder i
l’augment de la influència de l’alta noblesa. Les dificultats econòmiques
van incrementar la pobresa. Carles II va morir el 1700 sense descendència.

L’extinció de la branca hispànica de la casa dels Àustria va conduir a
l’esclat de la guerra de Successió, al final de la qual la corona va anar a
parar a Felip V, de la casa francesa de Borbó.

• R. M. Els edificis barrocs es construïen amb l’objectiu d’enlluernar.
Per això se servien de l’ús de línies corbes i de columnes en espiral,
anomenades columnes salomòniques; la creació d’efectes lluminosos i
d’ombres a les façanes; on col·loquen peces escultòriques; l’abundància
de decoració i de guarniments, i l’ús de materials rics i cridaners, com el
marbre.

La pintura del segle XVII presenta una gran diversitat d’escoles i estils,
amb uns trets comuns: el realisme, les escenes d’una gran expressivitat i
moviment, uns personatges que mostren sentiments. La temàtica és molt
variada.

En l’escultura es va imposar el realisme i la temàtica religiosa. Les figures
representaven personatges amb sentiments molt intensos, amb una gran
mobilitat, energia i vitalitat. Es van crear efectes lluminosos amb els plecs
de la roba i els gestos. Els escultors van utilitzar tota mena de materials:
marbre, bronze, pedra, estuc i fusta policromada.

• El període d’entre mitjan segle XVI i final del segle XVII es coneix com el
Segle d’Or perquè es van escriure algunes de les millors obres de la
literatura castellana.

• Rembrandt, Frans Hals i Vermeer de Delft, de les Províncies Unides, i
Rubens i Van Dyck, de Flandes.

UNITAT 12: CATALUNYA DURANT ELS SEGLES XVI I XVII
Pàgina 189
La política i les institucions catalanes sota la casa

d’Àustria

1. R. M.
• Consell de Cent: Era l’òrgan de govern de la ciutat de Barcelona.
• Diputació del General: Coneguda com a Generalitat, s’encarregava de la
recaptació d’impostos i vetllava pel compliment de les Constitucions i de
les lleis catalanes, entre les convocatòries de les Corts.
• Capità general: Càrrec militar que tenia el virrei.
• Consell d’Aragó: Era un òrgan d’enllaç entre el rei i el virrei que actuava
com a assessor del monarca en els temes relacionats amb la Corona
d’Aragó.
• Insaculació: Elecció de càrrecs per sorteig, en què es ficaven els noms en
una bossa i els treia a l’atzar una mà innocent.

2.
• Les institucions de govern pròpies de Catalunya limitaven el poder del
monarca. Les més importants eren les Corts i la Diputació del General o
Generalitat a més del Consell de Cent, l’òrgan de govern de la ciutat de
Barcelona. Les Corts s’organitzaven en tres estaments o braços: el militar,
l’eclesiàstic i el civil.
3.
Diputació del General -‐‑ Institucions pròpies de Catalunya
Governador -‐‑ Institucions de la monarquia
Corts -‐‑ Institucions pròpies de Catalunya
Consell de Cent -‐‑ Institucions pròpies de Catalunya
Audiència -‐‑ Institucions pròpies de la monarquia
4.
• R. M. Catalunya va perdre pes econòmic, pel desplaçament del comerç
internacional del Mediterrani a l’Atlàntic i polític, per les tensions amb la
monarquia.
• R. M. Perquè el monopoli del comerç amb Amèrica es va situar a Sevilla, al
regne de Castella.
• El poder del virrei estava limitat per les prerrogatives reials i les
Constitucions catalanes.

5.
• R. M. El rei ostentava el poder a través del consell d’estat i el consell
d’Aragó.
• El virrei.
• El capità general, que també era el virrei.

• R. M. La Reial Audiència s’encarregava de l’administració de justícia.

També estava presidida pel virrei.
6.
INSTITUCIONS DE GOVERN CATALANES
LES CORTS DIPUTACIÓ DEL CONSELL DE CENT
GENERAL
Funcions • Elaboració de • Recaptació d’impostos • Òrgan de govern
lleis catalanes • Compliment de les de Barcelona
Constitucions i de les
lleis catalanes
Persones o • Estament • Un diputat i un oïdor • Cent prohoms o
integrants militar del braç militar consellers de la
• Estament • Un diputat i un oïdor ciutat
eclesiàstic del braç eclesiàstic
• Estament civil • Un diputat i un oïdor
del braç civil

Pàgina 191
La rebel·lió dels catalans

7. R. M.
• Unió d’Armes: Proposta del comte-‐‑duc d’Olivares, segons la qual cada
regne havia d’aportar a l’exèrcit un contingent d’homes proporcional al
nombre dels seus habitants.
• Corpus de Sang: Aixecament camperol en què els revoltats van matar el
virrei, que era el comte de Santa Coloma, i funcionaris de l’Audiència. Va
suposar l’inici de la guerra dels Segadors.
• Terços militars: Unitats de l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola.
• Contribucions: Sistema d’impostos que el comte duc d’Olivares pretenia
imposar a tots els territoris de la monarquia hispànica.

8.
R. M. La voluntat d’enfortir la monarquia i obtenir recursos econòmics per a
l’exèrcit.
9.
• þ Els pagesos catalans
• þ Pau Claris
• þ Del rei de França, Lluís XIII

10.
R. M. Les tensions creixents van ser motivades per l’intent d’aplicar el model de
contribucions castellà i la Unió d’Armes.

11. R. Ll.

12.
• R. M. Incrementar el poder reial, tot potenciant l’exèrcit mitjançant la Unió
d’Armes i afeblint els poders dels regnes de la monarquia que limitaven el
monarca.
• R. M. Per la pressió econòmica sobre la població, que havia d’allotjar els
terços allotjats a Catalunya, que van provocar friccions i enfrontaments.
• R. M. El Corpus de Sang va ser la revolta de camperols catalans en què va
morir el virrei i alguns funcionaris. Se’n va derivar una repressió i un
conflicte que va desembocar en la guerra dels Segadors.
• Pau Claris, el president de la Diputació del General.
• R. M. Per fer front a l’exèrcit monàrquic que volia ofegar la reacció catalana
contra l’administració reial.

Pàgina 193
Les conseqüències de la guerra dels Segadors

13. R. M.
• Indult: Perdó per part de l’autoritat que eximeix de complir una condemna.
• Confiscació: Apoderament dels béns d’algú per part de l’autoritat.
• Antisenyorial: En contra dels nobles i dels seus privilegis.
• Plaga: Ràpida multiplicació d’algun organisme (per exemple, un insecte) que
ataca les persones o els seus recursos.

14.
Tractat dels Pirineus: 1659
Fi de la guerra dels Segadors: 1652
Inici de la revolta dels Gorretes: 1687
Plaga de llagosta: 1687-‐‑1688

15.
• El 1687 es va produir un nou aixecament de camperols contra les
contribucions conegut com la revolta dels Gorretes o Barretines, que es
perllongà durant els anys 1688 i 1689. El conflicte esclatà a la vila de
Centelles (Osona) i es va estendre al Vallès Oriental, el Maresme i altres
comarques del litoral i del prelitoral. La revolta tingué també un clar
component antisenyorial i antioligàrquic, ja que els pagesos protestaven
contra l’obligatorietat de donar allotjament a les tropes i contra l’exempció
del pagament d’impostos per part dels privilegiats.

16.
• R. M. L’allotjament de tropes en un territori tenia un impacte negatiu en
aquest, perquè la població les havia d’allotjar –cosa que significava donar-‐‑los
menjar i lloc per dormir– i sovint es produïen conflictes.
• Males collites el 1686 i una plaga de llagostes els dos anys següents.

17. R. M.
• Per reconciliar la monarquia amb la població i evitar futurs conflictes.
• D’una banda, el cost d’allotjament de la tropa, que agreujava el malestar de
males collites i la plaga; i de l’altra, l’exempció de pagar impostos per part
dels privilegiats.
• La revolta del Corpus de Sang va ser un aixecament contra el virrei i el poder
monàrquic, i la Generalitat li féu costat, mentre que en la revolta dels
Gorretes, de caràcter antisenyorial, les autoritats van donar suport a la
repressió duta a terme pel virrei.

18.
• El Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i el nord de la Cerdanya.
• R. M. Malgrat el restabliment del diàleg cordial, va continuar la desconfiança i
les friccions pels espais de competències jurisdiccionals.
• El cost d’allotjament de la tropa, agreujada per males collites, i l’exempció de
pagar impostos per part dels privilegiats.
• R. M. Sí, perquè amenaçava d’estendre’s i posar en perill els seus interessos.

Pàgina 195
La població i l’estructura social

19. R. M.
• Prohom: Una persona notable que exercia un càrrec representatiu en un
municipi.
• Bandolerisme: Activitat criminal duta a terme per bandes armades,
comandades per un cap.
• Occitània: Territori del domini de llengua occitana, que ocupa al terç sud de
França.

20.
F* -‐‑ F** -‐‑ F*** – F**** -‐‑ F*****
* (També va influir la immigració d’Occitània.)
** (Va ser gràcies a la natalitat i la immigració.)
*** (Va augmentar.)
**** (La mortalitat no va augmentar al llarg del XVII, continuava en una
demografia d’Antic Règim.)
***** (Va augmentar.)

21.
Bandolerisme -‐‑ Petita noblesa empobrida
Mortalitat -‐‑ Epidèmies
Desaparició de la servitud -‐‑ Sentència Arbitral de Guadalupe
Ciutadans honrats -‐‑ Govern de les ciutats
Immigració occitana -‐‑ Augment de la població

Alt clergat -‐‑ Estament privilegiat

22.
R. M. La població catalana, que havia caigut al segle XIV, es va recuperar
lentament al llarg del segle XVI, gràcies a una natalitat elevada i la immigració
procedent d’Occitània. La tendència es va mantenir al llarg del segle XVII, malgrat
que continuà sent una demografia d’Antic Règim.

23.
• R. M. Un foc fa referència a una llar de foc i significa una casa habitada.
Segons el quadre, cada foc representava quatre habitants.
• R. Ll. (L’alumne pot parlar de la recuperació de la població des de la caiguda
per la pesta negra i les guerres del segle XIV.)
• R. Ll. (L’alumne pot esmentar la guerra dels Segadors, la recent pèrdua de la
Catalunya Nord, els habitants de la qual s’han deixat de comptabilitzar.)

24.
• R. M. Sí. Es va recuperar lentament al llarg del segle XVI gràcies a una natalitat
elevada i a la immigració procedent d’Occitània.
• R. M. Les epidèmies no van impedir el creixement, afavorit per la immigració
i l’alta natalitat.
• R. M. Catalunya mantenia els dos estaments privilegiats formats per la
noblesa (l’1 % de la població) i el clergat (el 6 %). La resta, sobretot pagesos,
comerciants i artesans, formaven el grup dels no privilegiats.
• R. M. De l’empobriment de la petita noblesa, especialment els cavallers.
• R. M. Per compensar l’alta mortalitat.

Pàgina 197
L’agricultura, el comerç i la indústria

25.
• Masia: (R. M.) Dita també mas, és un tipus d’explotació familiar que s’estenia
per la Catalunya Vella, integrada per una casa, conreus, estables, magatzems,
etc.
• Emfitèutic: Que fa referència al contracte de cessió perpètua o a llarg
termini de l’ús d’una casa o terra a canvi del pagament d’un lloguer o d’altres
prestacions.
• Domini útil: Dret d’ús d’una propietat que té el qui la rep en emfiteusi o per
un títol semblant.
• Masover: Persona que viu en un mas de propietat d’altri i en té cura.
• Pirateria: Pràctica que té per objecte l’atac d’una embarcació amb l’objectiu
de robar-‐‑ne el carregament, i de vegades el vaixell sencer. Va ser molt
habitual al segle XVII.

26.
Masia -‐‑ Unitat de producció
Cereal -‐‑ Cultiu
Natalitat -‐‑ Demografia
Sevilla -‐‑ Comerç amb Amèrica
Mediterrani -‐‑ Pirateria

27.
F* -‐‑ V -‐‑ V – F** -‐‑ V
* (Per la Catalunya Vella)
** (A Barcelona va augmentar-‐‑ne el nombre, però el text no diu que fos l’única
població.)
28.
R. M. Era un contracte emfitèutic que cedia un conreu de vinya durant tot el
temps que visquessin els primers ceps plantats.
29.
Habitacions
Sala
Cuina
Rebost
Estable
Hort

30.
• Barcelona, Girona, Perpinyà i Lleida.
• Sastres, sabaters, argenters, adroguers i llibreters.
• Condicionava el transport terrestre.
• R. M. Es produïren incursions a les costes i s’abandonaren els pobles de la
platja i el traslladaren més a l’interior. Es construïren torres de vigilància al
llarg del litoral.
• R. M. No, perquè va augmentar el nombre d’artesans i el comerç. Tot i així,
segurament calia prendre precaucions tant en el transport terrestre com en
el marítim.

Pàgina 199
Les arts i la cultura a la Catalunya dels segles XVI i XVII

31. R. M.
• Renaixement: Període històric dels segles XV i XVI, que va succeir a l’edat
mitjana, caracteritzat per l’humanisme i que va tenir com a referent la
cultura clàssica grecollatina.
• Arquitectura barroca: Estil arquitectònic del segle XVII amb un objectiu
d’enlluernar i caracteritzat per les corbes i columnes en espiral, efectes
lluminosos i ombres a les façanes, abundància de decoració i un ús de
materials rics i cridaners.
• Castellanització: Procés d’adopció de la llengua i la cultura castellanes.
• Catecisme: Llibre que conté ensenyaments i de principis, especialment de la
doctrina cristiana, en forma de preguntes i respostes.
32.
R -‐‑ R -‐‑ B -‐‑ B -‐‑ B -‐‑ R -‐‑ R -‐‑ R

33.
R. Ll.

34.
• R.M. La façana del Palau de la Generalitat és senzilla i estilitzada, amb quatre
finestres rectangulars un balcó i una porta amb dues columnes decoratives a
banda i banda. Té una estàtua (Sant Jordi). La façana de l’església de Betlem
és recarregada amb decoració: té una porta emmarcada amb columnes
salomòniques i amb una representació escultòrica al damunt, dues finestres
envoltades de relleu i un rosetó, dues estàtues, i encoixinat a tota la meitat de
paret inferior.

• R. M. Mentre la façana el Palau de la Generalitat té unes línies rectes, i una
decoració sòbria, amb columnes rectes i una sola estàtua, en la de l’església
de Betlem abunden les corbes, les estàtues, els relleus i les ombres.

• R. M. La façana del Palau de la Generalitat és renaixentista, per les
característiques clàssiques (línies senzilles i estilitzades, amb columnes i
frontons dalt de les finestres), mentre que l’església de Betlem té totes les
característiques d’una façana barroca: decoració abundant, columnes
salomòniques, línies corbes, efectes d’ombres i peces escultòriques.

Pàgina 200

SABER FER: Conèixer la societat del barroc a través de
l’art

35. R. Ll.

36. Les natures mortes estan relacionades amb les classes benestants, noblesa i
burgesia, perquè indiquen la capacitat de fer una alimentació diversa i rica en
carns.

37. R. Ll.

Pàgina 201

SABER FER: Analitzar la lletra d’una cançó

38.
• R. M. L’exèrcit castellà ha cremat i profanat una església i ha comès altres crims
i abusos. El virrei els n’ha donat permís, i uns mil revoltats han entrat a
Barcelona i, en nom de Crist, es revolten, alliberant presos, matant funcionaris i
el virrei mateix.

• R. Ll.

• R. M. La cançó relata la revolta del Corpus de Sang, el 7 de juny de 1640,
precedit pel saqueig de l’església i la vila de Riudarenes (La Selva) per part dels
terços castellans.

• R. M. El rei en aquells moments era Felip IV. El comte duc d’Olivares era el
privat del rei.

• R. M. Hi van entrar perquè era temps de sega i buscaven feina.

• R. M. L’autor de la lletra glorifica els crims dels revoltats, que segons ell
actuarien en nom de Crist, fent justícia pels crims dels soldats anteriors.

• R. M. El relat explica fets reals (saqueig de la vila de Riudarenes, mort del virrei
quan intentava escapar), tot i que des del punt de vista dels revoltats.

Pàgina 202
Autoavaluació

1.
þ Consell de Cent.

2.
þ El virrei.

3.
þ Pau Claris.

4.
þ Un projecte que obligava tots els territoris de la monarquia hispànica a
aportar a l’exèrcit del rei un contingent d’homes proporcional als seus
habitants.

5.
þ El Rosselló, el Conflent, el Capcir i el nord de la Cerdanya.

6.
þ Una revolta antisenyorial i contra les contribucions.

7.
þ De la petita noblesa.

8.
þ Els ciutadans honrats o prohoms.

9.
þ La vinya i la fruita seca.

10.
þ La capella de la Mare de Déu de la Cinta, de Tortosa.

REPÀS ACUMULATIU

• R. M. A l’inici del segle XVI Catalunya tenia 240.000 habitants, però es va
anar recuperant gradualment gràcies a l’alta natalitat i a la immigració
occitana. Malgrat la guerra dels Segadors, algunes plagues i males collites,
i tractar-‐‑se d’una demografia d’Antic Règim el 1717 tenia mig milió
d’habitants.

• R. M. Les relacions entre Carles I i les institucions catalanes van ser de
respecte, mentre que Felip es va caracteritzar pels enfrontaments polítics.
Amb Felip III encara va empitjorar, però fou amb Felip IV en què s’arribà
al conflicte armat.

• R. M. La guerra dels Segadors va significar el primer esclat violent
territorial Catalunya i Espanya, i la pèrdua d’una part del territori de
Catalunya.

• R. M. Catalunya i Portugal eren dos regnes de la monarquia hispànica que
van suposar una limitació al poder reial en contra de la voluntat
absolutista del rei.
SOLUCIONARI PROJECTE TIC – AVANÇA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3r ESO

Pàgina 204
PROJECTE TIC. DECIDIR L’EMPLAÇAMENT D’UN HOTEL

1. R. M.
• Gandia, a l’est. La platja de Migjorn, a l’est. Ribadesella, al nord i
Agaete, al sud.

• Gandia, a la província de València, pertany a la Comunitat Valenciana.
Formentera pertany a la província i comunitat autònoma de les Illes
Balears. Ribadesella, província d’Astúries, és al Principat d’Astúries.
Agaete, província de Las Palmas, pertany a Canàries.

• Tant Gandia com la platja de Migjorn són al Mediterrani, però Gandia
és a la costa peninsular i la platja de Migjorn és en una illa
(Formentera). Ribadesella és a la costa del mar Cantàbric i Agaete, a
l’arxipèlag Canari, a l’oceà Atlàntic.

2. R. M.

Gandia:
• Relleu de la costa: zona sorrenca amb grans platges.
• Aigües: desembocadura del riu Serpis i a pocs quilòmetres hi ha la zona
humida del petit parc Natural de la Marjal de Pego-‐‑Oliva.
• Vegetació: típicament mediterrània i no gaire abundant.
• Grau d’alteració del paisatge natural: molt alt, per les grans
infraestructures relacionades amb el turisme.
Platja de Migjorn:
• Relleu de la costa: zona sorrenca baixa amb platges i algunes roques.
• Aigües: No hi ha zones humides d’aigua dolça.
• Vegetació: pi i sotabosc mediterrani i camps de cultiu.
• Grau d’alteració del paisatge natural: no gaire alterat.
Ribadesella:
• Relleu de la costa: rocallosa, una única platja a la població.
• Aigües: desembocadura del riu Sella. Riu ample i cabalós.
• Vegetació: abundant. Prats i boscos de clima atlàntics i una mica de
conreu.
• Grau d’alteració del paisatge natural: molt poc alterat.
Agaete:
• Relleu de la costa: molt rocallosa, amb espadats força alts.
• Aigües: No hi ha zones humides, només algun barranc que roman sec si no
plou.
• Vegetació: poca, sobretot matolls i algun conreu. Poc bosc.
• Grau d’alteració del paisatge natural: poc alterat.

3. R. M.

Agaete

• Es troba a uns 30 kilòmetres, mitja hora en cotxe, de Las Palmas.
• Hi arriba una carretera general.
• No té ferrocarril.
• Té port propi amb línia de transbordador amb l’illa de Tenerife
(1 h 20 min).
• L’aeroport de Gran Canaria es troba a uns 55 kilòmetres, uns 45
minuts en cotxe.
Ribadesella
• És a uns 80 kilòmetres d’Oviedo.
• El trajecte que es pot fer en gran part per autopista.
• També s’hi arriba per ferrocarril.
• El port més important és Santander, a uns 120 kilòmetres.
• Ribadesella equidista de l’aeroport de Santander i el d’Astúries, a
uns 100 kilòmetres aproximadament.
Gandia
• Es troba a 75 kilòmetres de València.
• La via d’accés és l’autopista.
• També s’hi pot accedir en tren.
• Té port, també a València. Es troba, doncs, a la mateixa distància.
També hi ha transbordador amb les illes Balears a Dènia, a 36
kilòmetres.
• L’aeroport també és a València.
• Gandia és l’indret amb accés a més infraestructures, ja que s’hi pot
arribar per autopista i tren. I està a menys de 100 kilòmetres d’un
port i un aeroport importants.
Platja de Migjorn
• Només té comunicació amb Eivissa i Palma en vaixell.
• No hi ha tren.
• Es troba a més de 8 h en vaixell des de Palma, parant a l’illa
d’Eivissa. D’Eivissa a la platja de Migjorn hi ha un trajecte en
vaixell de 50 minuts. El port més proper, el de Formentera mateix,
comunica tant amb Eivissa com amb Dènia, a la Comunitat
Valenciana.
• No hi ha aeroport. L’aeroport més proper és a Eivissa.

4.
Gandia (dades de València)
• Temperatura mitjana 11,8 °C (gener) 26,1 °C (agost).
• Precipitació anual: 475 mm. És més aviat poca.
• Setembre i octubre hi són molt plujosos. I l’estiu és força sec. La resta de
l’any hi plou més aviat poc.
• El clima és típicament mediterrani. Temperatures fresques a l’hivern i un
estiu càlid i sec, i pluges a la tardor.

Platja de migjorn (dades d’Eivissa)
• Precipitació anual: 415 mm l’any. No és gaire.

• Plou més a la tardor de setembre a novembre, mentre que a l’estiu és
mínima (5 mm en tot el mes de juliol).
• El clima és típicament mediterrani. Temperatures fresques a l’hivern i un
estiu càlid i sec, i pluges a la tardor.
Agaete (dades de l’Aeroport de Gran Canaria)
• Temperatures: 17,9 °C (gener) 24,6 °C (agost).
• Precipitació anual: 151 mm. És força escassa.
• Plou una mica durant l’hivern i molt escassament a la primavera i tardor,
mentre que a l’estiu no hi plou gens.
• És un clima subtropical sec i càlid (tot i la varietat de microclimes a les
Canàries) sense gaires variacions de temperatura, i amb pluges escasses i
irregulars.
• Pel que fa al clima, és el lloc més atractiu durant tot l’any, ja que té
temperatures suaus i poques pluges, sense descartar la platja de Migjorn
o Gandia en èpoques no plujoses o fredes.
Ribadesella (dades d’Oviedo)
• Precipitació anual: 960 mm. És força abundant.
• Hi plou força tot l’any, tot i que lleugerament menys els mesos d’estiu.
• Es tracta d’un clima atlàntic, amb precipitacions abundants, amb una
variació de temperatura moderada. Hiverns no massa freds i estius suaus.

Pàgina 205
5. R. Ll.

6. R. Ll.

(Cal que l’alumne esmenti com a mínim un atractiu de cada lloc per a cada
apartat, i lligar-‐‑ho amb el tipus d’activitat: natura, cultura, esports, gastronomia,
salut i benestar.)

7. R. Ll.

La recerca serà diferent depenent de la proximitat, el tipus d’establiment i la font
d’informació. En conjunt, la resposta hauria de contenir la informació següent:

Gandia: Té una oferta hotelera altíssima, amb desenes d’establiments. Molts són
grans edificis amb moltes places.
Platja de Migjorn: També té desenes d’establiments, gairebé tots, però, petits.
Té una oferta mitjana-‐‑alta.
Ribadesella: Té alta oferta, també amb establiments mitjans i petits, però.
Agaete: Té una oferta escassa, no arriben a 5 els establiments a la localitat i els
voltants.

8. R. M.


De les quatre localitzacions, la menys favorable al turisme de relaxació és Gandia,
perquè és una població important (més de 70.000 habitants), amb turisme
massiu, parc d’atraccions, locals nocturns... i una autopista que arriba fins a la
mateixa localitat.
Pel que fa a la resta de localitzacions, no tenen indústries importants, ni grans
vies de comunicació a la vora. Potser caldria esmentar el transbordador a Agaete,
i cert nivell de turisme a Formentera o Ribadesella durant l’estiu.

9. R. M.
Les localitzacions i poblacions importants més properes, ordenades de més a
menys serveis (dades de l’INE 2015).
-‐‑Gandia: A 72 km de València, amb 2.543.315 habitants.
-‐‑Agaete: A 34 km de Las Palmas, que té 1.098.406 habitants (Gáldar, a 10 km, té
24.235 habitants).
-‐‑Ribadesella: A 66 km de Gijón, que té 274.290 habitants.
-‐‑Platja de Migjorn: A una hora en vaixell d’Eivissa (més de 8 km fins al port), que
té 49.975 habitants.

10. R. Ll. tenint en compte:
• Per als treballadors de l’hotel, per exemple, altres allotjaments, serveis
mèdics, supermercats, escoles, policia, biblioteques, cinemes, etc.
• Les necessitats més bàsiques i activitats d’esbarjo (salut, neteja,
comunicacions, comerç, informació, cultura, vida social...).

Sol GeoHist Avança 3ESO PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sol GeoHist Avança 3ESO PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Geografia i Història 3 ESO. Sèrie Avança

Unitat 1. ................................................................................................................................... 4

Unitat 2. ................................................................................................................................. 15

Unitat 3. ................................................................................................................................. 27

Unitat 4. ................................................................................................................................. 35

Unitat 5. ................................................................................................................................. 44

Unitat 6. ................................................................................................................................. 54

Unitat 10 ................................................................................................................................ 92

Unitat 11 .............................................................................................................................. 103

Unitat 12 .............................................................................................................................. 116

Les eines tecnològiques del geògraf

• Shenzen és una ciutat costanera.

UNITAT 1: ELS ESTATS DEL MÓN

Els estats actuals

1) Estableix relacions internacionals.

2) Garanteix la seguretat nacional.

3) Regula l’economia i les relacions laborals.

4) Proporciona serveis d’educació, sanitat, transport, etc.

4. Resposta model (R. M.).

• Per fer efectives les decisions de l’estat.

• Establir relacions internacionals

• Garantir la seguretat nacional

• Regular l’economia i les relacions laborals

• Proporcionar serveis d’educació, sanitat, transport, etc.

• L’Àsia, seguit de l’Àfrica. Europa, seguit d’Amèrica.

• Majoritàriament molt baixos, amb incompliment dels drets fonamentals i un

Estat Poder repartit entre el parlament, el govern i els

República El cap d’estat és un president, elegit pels

Laic Estat i religió estan separats. Les lleis no

Segons Centralitzat Les autoritats estatals elegeixen les institucions

algunes competències en les institucions

La cooperació i el conflicte entre els estats

• La defensa dels drets humans.

• El manteniment de la pau.

• L’ONU es va crear l’any 1945.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU)

Data de creació -­‐‑ 1945

Nombre de membres -­‐‑ 193 països

Objectius -­‐‑ • Defensa dels drets humans

Un exemple de cooperació: la UE

• Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, França i Itàlia.

• Croàcia, el 2013.

• Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, França, Àustria,

• Sí. Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Polònia, Romania o Bulgària.

Principals institucions Principals reptes

• Parlament Europeu L’aplicació de la Carta de Drets

• Consell de la UE

PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODER JUDICIAL

Congrés President Jutges i magistrats

Lleida Noguera, Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Segarra i Urgell

Catalunya Central Anoia, Bages, Solsonès, Moianès, Osona i Berguedà

Girona Selva, Gironès, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Garrotxa,

Barcelona Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès

SABER FER: Interpretar el mapa polític del món

• Àsia. La capital és Pequín.

• Rússia, Mongòlia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Afganistan, Pakistan, Índia,

• R. M. Índia, Corea del Nord i Myanmar.

• R. M. Països costaners d’Amèrica: Mèxic i Brasil.

• -­‐‑ Situació: hemisferi sud, a l’Àfrica, costaner.

þ El territori, els ciutadans i les institucions.

þ Laics, confessionals o teocràtics.

þ El poder està concentrat en una persona o un grup.

þ Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de Seguretat.

Data de creació -‐‑ 1945

Nombre de membres -‐‑ 193 països

Objectius -‐‑ • Defensa dels drets humans

• -‐‑ Situació: hemisferi sud, a l’Àfrica, costaner.

-‐‑ Entre França, Andorra i Espanya.

-‐‑ R. M. Madagascar i Austràlia.

-‐‑ A l’oest d’Europa. A l’est de la península Ibèrica.

-‐‑ El Mediterrani.

-‐‑ Còrsega: França.

• El sud-‐‑est asiàtic (zona càlida).

Agricultura mediterrània Sud-‐‑oest de Catalunya Dedicada a cereals, vinya,