L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
LA GEOPOLÍTICA ESTUDIA COM S’ORGANITZA LA SOCIETAT EN L’ESPAI.
ESTAT = forma d’organització bàsica.
ESTAT, NACIÓ O PAÍS? SÓN IGUALS?
Mentre que els termes país, estat i nació
són sovint usats indistintament, hi ha clares
diferències:
• Un país és una nació amb el seu propi
govern, que ocupa un territori
particular.
• Un estat és un territori considerat com
una comunitat política que viu dins d'un
sistema de govern.
• Una nació és un gran grup de persones
que habiten un territori específic i estan
connectades per la història, la cultura o
una altra cosa comú.
• Sobirania en els àmbits ecònomics,
polítics i culturals.
• Pot ser democràtic o no democràtic.
• Cedeix part de la seva sobirania a
organismes supranacionals (ONU, UE…)
• Cedeix competències a organitzacions
subestatals (CCAA, ajuntament…)
• Estableix relacions internacionals i de
cooperació amb organismes
supranacionals o ONG.
Sobirania terme sense una definició unànime i que ha
variat al llarg del temps. La més acceptada és la de
conjunt de poders polítics i inalienables que requereix
una societat per a constituir-se en Estat.
Si això no és així, es pot entendre com a regió, poble i
fins i tot nació en sentit cultural, però no Estat.
Al llarg de la Història, la sobirania ha recaigut en Déu,
en un grup d'elit, en una persona, en la nació, en el
poble o en l’estat.
 L’estat és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l’activitat
de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per
unes mateixes lleis sota un mateix poder.
1. L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

EL TERRITORI

L’Estat s’identifica amb un

territori, que administra i
sobre el qual exerceix el seu
poder.
 El territori està delimitat
per unes fronteres que el
diferencien d’altres estats.
Fora d’aquestes fronteres no
pot adoptar decisions ni
imposar-les per la força.
LA POBLACIÓ
La població que viu al territori d’un Estat té drets i obligacions.
És habitual que en un mateix Estat convisquin persones de cultures diferents i,
fins i tot, de diverses nacionalitats.
Júlia López Valera
 EL PODER

 És el que caracteritza l’Estat. Funcions:

1. L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

1. Estableix les lleis que regulen les relacions socials. A on? Al

Parlament.
2. Vetlla pel compliment de les lleis a través del poder judicial.
3. És responsable de l’ordre a l’interior del territori i de la seguretat
exterior.
4. Desenvolupa la política exterior (relacions internacionals amb altres
Estats).
5. Recapta impostos per finançar els serveis públics i les
infraestructures generals, i per establir les prestacions de la Seguretat
Social.
6. Dirigeix l'economia per mitjà de lleis que regulen l’activitat
empresarial i el mercat laboral.
7. Administra les infraestructures i els equipaments col·lectius, com són
carreteres, ferrocarrils, serveis públics com educació i sanitat…

Júlia López Valera

 ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

DEMOCRÀCIES = ESTATS DE DRET S’HA DE RESPECTAR LA CONSTITUCIÓ

LLEIS FONAMENTALS, APROVADES

PER VOTACIÓ, QUE DETERMINA LA
DIVISIÓ DE PODERS FORMA DE GOVERN, ESTABLEIX
ELS DRETS I DEURES DELS
CIUTADANS I DEFINEIX LES
INSTITUCIONS I EL
FUNCIONAMENT DE L’ESTAT.
PER APROFUNDIR

PARLAMENT GOVERN PODER JUDICIAL

Elabora i Vota Determina la Aplica les lleis,
les lleis . política que ha jutja i castiga a qui
Funció de seguir l’estat. no les compleix.
Legislativa. Funció Funció Judicial.
Executiva.

ELS CIUTADANS I CIUTADANES PARTICIPEN EN LES TASQUES DE GOVERN

Júlia López Valera

La democràcia pot ser directa quan la ciutadania pren decisions reunida en
assemblea o per mitjà de referèndum, i representativa, quan s’elegeixen,
mitjançant eleccions, les persones que han d’exercir la sobirania en nom dels
ciutadans.
 ELS ESTATS DEMOCRÀTICS
PER APROFUNDIR

En la democràcia representativa, les persones elegides mitjançant

unes eleccions formen el Parlament, que elabora i aprova les lleis i
elegeix el president del Govern i els titulars d’altres institucions.

Júlia López Valera

 ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se).
Les eleccions Plurals: s’ha de presentar més d’un candidat.
han de ser Periòdiques: s’han de celebrar cada cert període de temps.
Per sufragi universal: voten totes les persones majors d’edat.
PER APROFUNDIR

Ha d’haver llibertat per a crear

partits polítics que presenten
els seus candidats a les
eleccions amb un programa
electoral (no és obligatori el
seu compliment)

Júlia López Valera

 ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

Monarquia constitucional: el rei és el cap de

Segons el l’estat per herència o naixement
cap d’estat
República: el cap d’estat és el president de la
PER APROFUNDIR

República i ho és per votació

Segons la Estat liberal: l’estat intervé el mínim possible en
CLASSIFICACIÓ intervenció l’economia, ficant les normes generals
DE LES de l’estat
DEMOCRÀCIES Estat social: l’estat intervé en l’economia per a
en garantir certa igualtat i benestar entre els individus
l’economia
Centralitzat: totes les decisions les pren el
Segons govern central des de la capital
l’organització
Descentralitzat: les diferents regions tenen
territorial
governs propis per als assumptes que sols
afecten a elles

Júlia López Valera

Júlia López Valera
 ELS ESTATS NO DEMOCRÀTICS

Una sola persona o grup de persones té tot el poder,

sense divisió de poders ni eleccions democràtiques.
Monarquia absoluta: el rei té tot el poder i actua de manera arbitrària.
TIPUS Dictadura: una persona o grup de persones es fa amb el poder per la força amb
el suport de l’exèrcit o una part de la societat i governa de manera absoluta.
PER APROFUNDIR

Júlia López Valera

 En el món hi ha més de 200 Estats que estableixen relacions de tipus polític i
econòmic.
Júlia López Valera
L’ÀMBIT POLÍTIC
2. ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS

Factors que cal tenir en compte:

1. Pes dels Estats Units. Potència militar mundial que tendeix a dirigir l’espai
polític internacional.
2. Tendència cap al multilateralisme, que es basa en l’establiment d’acords entre
diferents països.
3. L’islamisme com a guia política en alguns Estats.
4. Protagonisme de la Xina. El creixement del seu poder militar causa inquietud i
exigeix la presa d’acords.
 L’ÀMBIT ECONÒMIC

 PAÏSOS DESENVOLUPATS. Centre del món econòmic format per: Canadà, els
2. ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS

Estats Units, el Japó i la Unió Europea. Són països rics.

 La resta del món dividits en dos grups:

PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT PAÏSOS POBRES

- Molt actius econòmicament. - Localitzats, sobretot, a l’Àfrica

- Mà d’obra, poc o molt
preparada, barata.
- Escasses normatives
mediambientals.
- Govern fort.
- Alguns creixen a un ritme
superior a la resta: Brasil,
Xina, Índia, Mèxic i la
República de Sud-Àfrica.
sub-sahariana.
- Habitants sumits en la pobresa,
que els obliga a emigrar.
- També en formen part els
països països, que no tenen
recursos o que pateixen guerres
tribals.

Júlia López Valera

 La globalització ha
originat un sistema
mundial del que
formen part els Estats.
LA RELACIÓ ENTRE
ESTATS: TRACTATS I
CONVENIS

Els Estats es desenvolupen en relació els uns amb els altres. Per aconseguir una
acció conjunta dels Estats es prenen una sèrie d’iniciatives:
3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ

Tractats, convenis i
declaracions internacionals:
Es creen organismes
els estats els signen i es
supraestatals, en els quals
comprometen a portar a
els Estats deleguen
terme unes actuacions
algunes funcions.
determinades o evitar-ne
d’altres.

Júlia López Valera

 ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Es comencen a crear a partir de la Segona Guerra Mundial, amb un objectiu:

resoldre de manera conjunta o coordinada els problemes que generen les relacions
entre els països.
Com funcionen? Assumeixen una part de la sobirania dels Estats que les formen.
Aquestes accepten aplicar i respectar al seu territori el que es decideixi en aquestes
organitzacions.
 Què fan? Una tasca de coordinació política, de desenvolupament econòmic o de
promoció de la salut l’educació i la pau.
Segons l’espai, podem parlar d’àmbit mundial: Organització de les Nacions Unides
(ONU) i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN); i d’àmbit continental o
regional com la Unió Europea (UE) i la Lliga Àrab.
3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
 L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ

Com a conseqüència de la globalització, algunes regions i grans ciutats intenten

destacar la seva importància econòmica, història i cultural i reclamen administrar i
compartir una part del poder.
 Hi ha espais regionals diferents:

NACIONS SENSE REGIONS MOLT GRANS ÀREES

ESTAT CONSOLIDADES I URBANES I CIUTATS
Exemple: el Quebec DIFERENCIADES GLOBALS , com Nova
a Canadà. com Baviera a York, Tòquio i Londres.
Alemanya. Són centre d’activitats i
de decisions.
3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ

L’ORGANITZACIÓ
DE LES NACIONS
UNIDES (ONU)
OBJECTIU
S NACIONS,BASANT-SE en el principi de la igualtat i
Algnes
ORGANITZACIONS
DEPENENTS
del’ONU
ACNUR, (Alt comissionat de
les Nacions Unides pels
Refugiats), salvaguarda les
vides, protegeix els drets i
cercar una vida millor a les
persones que han abandonat
la seva llar per guerres o
catàstrofes naturals.
Creada al 1945 i formada per quasi TOTS
els ESTATS reconeguts del món.
MANTENIR LA PAU i la SEGURETAT
INTERNACIONAL
FOMENTAR les RELACIONS D’AMISTAT, entre les
de la lliure determinació dels pobles.
COOPERAR en la SOLUCIÓ dels PROBLEMES
INTERNACIONALS.
DESENVOLUPAR i ESTIMULAR, el RESPECTE als
DRETS HUMANS.
UNICE F(Fons Internacionals de les N acions
per a la Infància) creada per PRO Unides
INFÀNCIA i la JOVENTU TEGIR la
T.
UNESCO(Organització de l es Nacions Unid es per a
l’educació,la ciència i la cultura) que té c om a
FINALITAT ASSOLIR l a PAU i el BENE STAR
SOCIAL a través de la CULTURA.
 4. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

Júlia López Valera

 La Constitució de 1978 va introduir la
possibilitat que les nacionalitats i les regions
d’Espanya es constituïssin en comunitats
autònomes.
LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Les comunitats autònomes són les formes d’organització descentralitzada d’un

Estat, perquè des de l’Estat central se’ls cedeix un marge d’autogovern.
La constitució de 1978 recollia aquesta possibilitat i entre 1979 i 1983
s’establiren les 17 comunitats, set de les quals tenen una única província.
El 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes
4. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

amb uns certs privilegis.

ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA LES COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES

Recullen les institucions, les normes i les competències per

les que es regeix cada comunitat autònoma i per les quals rep
els recursos econòmics necessaris per a exercir-les.
PLENES: Exclusives de la Comunitat
Júlia López Valera
Aspectes sobre els que Autònoma (organització de les seves
institucions, urbanisme, habitatge,
el govern autonòmic sanitat, educació...)
pot fer lleis o decidir. COMPARTIDES amb l’Estat Central.
 LES COMUNITATS Espanya = 17 CCAA Ciutats Autònomes = 2 (Ceuta i Melilla)
AUTÒNOMES I
CIUTATS
AUTÒNOMES

Una comunitat autònoma és un territori dins d'un Estat que té un govern i

diverses institucions pròpies. Espanya està organitzada en 17 comunitat
autònomes.
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA

Una ciutat autònoma és un territori amb estatus especial que abasta només una
ciutat. És a dir, és el mateix que una comunitat autònoma, però només afecta a
una ciutat. Espanya té dues ciutats autònomes.

Situació i límits
 LES PROVÍNCIES Espanya = 50 Illes Balears = 1

Són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol, formades per
l’agrupació de molts municipis.
Funcions bàsiques de les províncies:
• És l’àmbit electoral de l’Estat.
• Serveix com a divisió territorial de l’Administració de l’Estat.
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA

• Coopera amb els municipis.

• Les Illes Balears són uniprovincials.
El govern i la seva administració es realitza mitjançant els consells

Els consells insulars

És una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera,
amb unes competències establertes per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears
aprovat en 2019. Seria equivalent a les diputacions provincials d’altres CCAA.
El Consells tenen competències en matèries com la cooperació jurídica i d’assistència econòmica i
tècnica als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió; urbanisme i
habitabilitat; ordenació del territori; patrimoni monumental històric i cultural; desenvolupament de les
empreses artesanes; activitats classificades (espectacles públics i activitats recreatives); caça i pesca
fluvial; esports, oci i promoció turística; serveis socials i atenció a persones dependents o en situació
d’exclusió social; medi ambient i gestió de residus.
 Segons la Constitució, l’Estat espanyol organitza el territori en municipis, províncies i
comunitats autònomes.
Les Illes Balears están organitzades en
ELS MUNICIPIS Espanya = 8122 Illes Balears = 947

Municipi = unitats territorials i administratives més elementals.

Terme municipal = territori del municipi. Pot estar format per o més nuclis de
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA

població.
Ajuntament = govern del municipi és la seva responsabilitat. Format per l’Alcalde
i els regidors.
Els municipis obtenen els mitjans a través de tributs propis, els que els cedeixen
la Comunitat Autònoma i l’Estat.
Municipis Illes Balears
Mallorca= 53 Menorca= 8 Eivissa= 5 Formentera= 1
ELS SERVEIS MUNICIPALS

• Els municipis han de disposar d’enllumenat públic, recollida de residus domèstics, neteja viària,
aigua potable a domicili, clavegueram, pavimentació , cementeri.
• Els municipis de més de 5000 habitants han d’oferir,a més parc públic, biblioteca pública, mercat i
tractament de residus.
• Els municipis de més de 20000 habitants també ha de disposar de protecció civil, serveis socials,
prevenció i extinció d’incendis, instal·lacions esportives públiques i escorxador.
• Els municipis que tinguin més de 50000 habitants han d’oferir, a més, transport urbà i protecció
ambiental.
 INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES DE GOVERN

Principals institucions d’autogovern:

ASSEMBLA o PARLAMENT
• Es debaten i s’aproven les lleis; es controla l’acció del
govern autonòmic.
• S’elegeix el president i s’aproven els pressupostos.

PRESIDENT
• Representa la CA, forma i dirigeix el govern.
4. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

• És elegit per l’Assemblea i és nomenat pel rei.

• A les Illes Balears, actualmente és Francina Armengol.

GOVERN o CONSELL
• Executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament i les
que tenen en competències compartides amb l’Estat.
• El govern el formen el president i els consellers.

Júlia López Valera

LA SOCIETAT ESPANYOLA ACTUAL
Des del punt de vista econòmic, la societat
espanyola és una societat terciaritzada, urbana i
té un bon nivell de benestar social.
Cada any, l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
publica estudis com l’enquesta de condicions
de vida, que analitza els ingressos per llar, la
pobresa, la situació laboral i l’exclusió socials o
els indicadors de qualitat de vida, entre els
quals destaquen:
El consum de la família, lligat a la renda anual:
País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid van
tenir les rendes mitjanes més altes; en canvi,
Extremadura, les Canàries i Castella - La Manxa
van tenir els valors més baixos
El nivell educatiu: les últimes dècades s’ha
aconseguit eradicar l'analfabetisme gairebé del
tot, i hi ha pujat el nombre d’estudiants
universitaris, sobretot de dones.
La sanitat: És un dels indicadors més
importants en el benestar de les persones.
Júlia López V
Segons diferents informes, la societat
espanyola ha canviat en 6 grans
aspectes en els darrers 25 anys:
- El llarg camí cap a la igualtat de la
dona.
- Una societat més diversa.
- Major precarietat laboral.
- Societat més envellida.
- Omnipresència de la tecnologia.
- Desafiament mediambiental.
font
Segur que a casa has sentit que
abans no hi havia mòbils, que
tan sols hi havia dos Canals de
tv… vols conèixer com era la
tecnologia fa uns anys?