LÈXIC

1. ALIMENTS

1.HORTALISSES

1. A quina d’aquestes hortalisses ens referim?

albergina / porro / api / moniato / fesols / pebrera / carabassó / tomaca / cogombre

1. Generalment de color morat. Originària de l’Índia. Diürètica i relaxant: ________________

2. Tubercle subterrani que procedeix de l’Amèrica tropical. Sol ser allargat, més gros que
la creïlla i de gust dolç: _____________________
3. Es torna blanc quan es guarda de la llum. Molt olorós. És diürètic, ric en fòsfor i
vitamines: _____________________
4. És originari d’Amèrica del Sud. Té moltes llavors i és molt sucós. Preserva l’organisme de
malalties infeccioses: _____________________
5. Originari de l’Amèrica tropical. Espècie de carabassa molt allargada.
6. Originari del sud de l’Índia. Consumit generalment cru. Molt refrescant i de gran valor
vitamínic: _____________________
7. Llegum d’orígen sud-amèricà. Es menja verda o seca. Afavoreix el creixement i combat
l’anèmia.
8. Procedeix de l’Amèrica tropical. Es menja fresc o cuit, verd o roig. Ric en vitamines i
minerals. De digestió lenta: _____________________
9. Es conrea als horts. Verdura poc calòrica, lleugera i molt sana. Emprada també com a
condiment: _____________________

2. Sabies que sovint usem noms d’hortalisses en altre sentit, en comparacions i en

expressions? Quina o quines paraules pots posar en aquests enunciats?

carabasses / fava / bròquil / escarola / rave / tomaca / porro / moniato / bleda

a. Jordi és un ____________, sempre li la peguen.
b. Et penses que ho faré jo? I un __________!
c. És molt paradeta, aquesta xica, molt ________________.
d. L’he visst allà a la plaça Vella fumant un ______________.
e. S’ha acabat el _______________!
f. Té uns cabells arrissats com una __________________.
g. Quina sorpresa! Em vagi quedar de pasta de ____________________.
h. Es va posar roig com una ____________________.
i. A final de curs et donaran moltes ____________________ si no estudies.

1
2. DOLÇOS
Abans de contestar, mira els vídeos:
En TV3 a la Carta: capítol “Paraules dolces” del programa El caçador de paraules,
t’ajudarà a contestar.
En Edu3.cat: capítol “El vocabulari de la pastisseria” del programa Què m’has dit?

3. Escriu davall de cada dibuix el nom del dolç:

cassoleta bescuit brioix merenga mousse crep neula croissant

4. Coneixes sinònims per a aquestes paraules?

ulleres
pasta de full
llepolies

5. Relaciona cada dolç amb la seua definició:

1. púding a. Coca o pastís generalment guarnit d’un o més ous durs,

o bé d’ous de xocolate, que es menja per la festa de
Pasqua Florida.

2. tonya b. Fruites seques

3. mona c. Dolç preparat amb bescuit o pa desfet en llet, sucre i
fruites seques, cuit al bany de maria.

4. carquinyol d. Confitura de codony.

5. postres de músic e. Coca redona feta de farina, creïlla, ous, oli i sucre, i que
es menja principalment per les festes de Pasqua.

6. codonyat f. Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametles.

6. Corregeix els barbarismes següents:

xutxes tartaleta almendrado

bollo biscotxo peladilla
merengue hojaldre barquillo

2
3. CUINAR

7. Relaciona les paraules que poden ser sinònimes:

marinar fer bocins

fregir omplir
esmicolar macerar
adobar coure
remullar sofregir
farcir estovar
deixatar dissoldre
guisar escabetxar

8. Associa cada aliment o plat de l’esquerra amb la manera de cuinar-lo:

olleta d’Alcoi sofregit

salmó torrat
cuixa de corder guisat
filet de peix escaldat
espinacs arrebossat
tomaca i ceba al forn
pa fumat
ou bullit

4. EINES DE CUINA

9. Escriu el nom dels estris de cuina

3
10. Completa els textos amb les paraules que et proposem:
desfeta flonjos neules de full poti-poti sopant mona
davantals magdalenes postres de músic
caputxinos endolcir coques
Granja Picarol
Barcelona
Aquesta meravellosa granja us
permetrà anar a la recerca del temps
perdut. No només mitjançant les _____
no, Us hi durà, també, la xocolata
______ i el suís amb melindros, la crema,
el ____, el mató amb la mel del Perelló,
la nata... qualsevol cosa. Els gustos i els
mètodes són els tradicionals, com els
marbres, les taules, els miralls, els _____ o
el mateix local art déco. És una granja
com aquelles que tenien la vaca a
l’interior, només que ara, Sanitat obliga,
la vaca ja no hi és.
La Formatgeria
Alta Cerdanya
La bareja cultural és típica de llocs de
frontera. A la Cerdanya del Nord, la
frontera, afortunadament, és ja com si
no hi fos, però el ____ encara el
trobareu en els productes i els horaris
(potser berenareu mentre la resta de
gent està _____). A qualsevol festa
popular hi haurà xocolata i coca. Al
municipi d’Oceja us oferiran creps i
sidra; a la Formatgeria, una magnífica
varietat de productes lactis, i a
Vallsabollera, pa mb tomàquet i
embotit, i per a acabar ____ amb
ametlles, avellanes, panses, pinyons...
En resum, el millor de cada món.
panellets
flam establiment tastar
braç
Masjaume
Vic
“Flonjo” és un mot que té una sonoritat
que casa de meravella amb el
significat que té al darrere. Doncs bé,
els pans de pessic han de ser molt i molt
____, com els del Forn de Sant Miquel.
De tota manera per entaular-vos bé, el
millor és que us acosteu a Masjaume,
on fan unes pastes ____, unes galetes i
uns carquinyolis sensacionals. El tortell i
el ____ de gitano són els pastissos més
tradicionals que hi podreu ____ tastar,
en porcions individuals. Però també us
els podreu endr a casa per ____
endolcir la família.
La Rodona
Girona
A Girona es mengen els xuixos. N’és el
dolç tradicional i el fan a mil
pastisseries, si fa no fa igual de bé. Dit
això, us recomanem que aneu a La
Rodona, un ____ encantador que hi ah
al costat de l’Ajuntament. Tenen
pastisseria pròpia on fan els dolços de
les festes assenyalades, com les ____ i
els torrons per Nadal, la ____ per
Pasqua, els ____ per Tots Sants i les ____
Sant Joan. També hi fan uns ____ amb
escuma de llet inoblidables.
4
2. COM SOM?

Aspecte físic:
Front: ample, arrugat, llis, estret
Ulls: desperts, vius, inexpressius, absents, impenetrables, llagrimosos, térbols, tristos, ixents,
separats, junts, ametlats, miop, cec
Nas: aguilenc, arredonit, fi, llarg, punxegut, arromangat, recte, tort, xato
Boca: grossa, redona, torta, xicoteta
Cara: ampla, esfèrica, allargada, quadrada, dura, expressiva, jovial, serena
Coll: curt, gruixut, elegant, llarg
Dents: arrenglerades, alineades, blanques, grogoses, tortes, desdentat
Galtes: begudes, caigudes, eixutes, roges, suaus, toves, xuplades (xuclades), unflades
Llavis: estrets, fins, grossos, prims, voluptuosos, sensuals, molsuts, carnosos
Celles: arquejades, espesses, esclarissades, atapeïdes, escasses, gruixudes, poblades,
cellajunt
Orelles: llarguerudes, punxegudes, redones
Color: albí, groc, bru o moreno, rosat, pàl·lid
Mans: càlides, delicades, distingides, fines, rudes, maldestres, fermes
Cames: robustes, tortes, escanyolides, massisses, primes, boterudes, camacurt, camallarg,
garrell
Cabells: arrissats (estarrufats), pentinats, fregallosos, morenos o bruns, despentinats,
eriçonats, brillants, aspres, suaus
Braços: poderosos, vigorosos, llargueruts
Aspecte general
Cepat (panxut, rabassut, rodanxó, robust, boterut), eixerit, escarransit (esquifit, escanyolit,
desnerit), desmanyotat, feble, ferm, geperut, jovial, llest, pansit, captivador (atractiu, polit,
seductor), esvelt (gràcil, airós, atlètic, ben plantat), ufanós, afavorit, malcarat (lleig,
repugnant, repulsiu), coent...
Maneres de ser
Afable, esquerp, balafiador, eixelebrat (atrotinat), bandarra, desficaciat, rialler, atabalat,
poruc (cagat, covard), assenyat, benparlat, burleta, consentit, cregut, decidit,
desordenat / desendreçat, despert, enginyós, agosarat, fanfarró, mentider, orgullós,
insolent, superb, llest, lleial, avar, garrepa, casolà, patidor, rebel, ingenu, sompo, xarraire,
captivador, catxotxes, menfot...
Paraules compostes
Tocacampanes, panxacontent/a, esquenadret/a, lletraferit/ida, setciències, somiatruites,
ploramiques, pocavergonya, milhomes, llepafils, cagadubtes, bocamoll/a, esgarracries,
calfacadires

5
1. Quina colla d’amics! Col·loca a cadascun d’aquest l’adjectiu que més s’adiu amb el
seu caràcter. Cal tenir en compte que sobren adjectius:

llepafils, cagadubtes, bandarra, ploramiques, riallera, balafiador,

milhomes, coent, atrotinat, panxacontent, atabalat, catxotxes,
bocamoll, menfot, garrepa.
1. Només trobaria consol si vinguera la meua mare: _________________
2. Tota aquesta música em torba i em mareja: _____________
3. Sóc irreflexiu i no pense quan actue: _________________
4. No sé vestir amb gens d’elegància. No tinc gens de gust: __________________
5. Què voleu? Les estrenes? Ni parlar-ne! ___________________
6. Que teniu por? Això ho faig jo amb els ulls tancats!: __________________
7. No en faig una bona. Sóc roín cap i tot: ____________________
8. Només em beuria aquest vi si fóra del Priorat: _________________
9. Si em deixàreu més temps m’ho podria pensar més: ____________________
10. Sóc molt lenta per a fer les coses. Tinc molta melsa: _________________
11. No pose interés en res. Passe de tot: ________________
12. Si sabéreu l’última: que Alícia...: __________________
13. Tots em diuen que sóc optimista i que no pare de riure: ___________________

2. Ompli els espais buits amb les paraules compostes següents:

setciències, cagadubtes, somiatruites, esquenadret, calfacadires,

bocamoll, tocacampanes, ploramiques, milhomes, lletraferit,
esgarracries, panxacontent
1. Aquest nen insulta i molesta tothom, és un __________________
2. Maria no troba mai l’hora d’anar-se’n quan fa una visita, és una: ______________
3. La més petita cosa la fa plorar és una _________________
4. Va delatar el seu millor amic, era un __________________
5. És petit, però pensa que pot fer-ho tot, és un _________________
6. Sempre pose entrebancs, m’encanta importunar, desfer projectes... ___________
7. No crec que això el preocupe gens perquè és un ________________
8. No sap si venir d’excursió o quedar-se a treballar és un ____________
9. No comptes que t’ajude a pintar el pis, és un ________________
10. Té una biblioteca fantàstica, és un ________________
11. Sempre ha de ser Roger el primer a respondre, és un________________
12. Maria s’il·lusiona fàcilment per les coses impossibles, és una _______________

3. Com podries traduir al valencià aquestes paraules en castellà?

chapucero: socarrón:

huraño: tacaño:

juicioso: grosero:

4. Com es comporta si és...?

gasiu esnob cerebral abúlic considerat brètol instransigent sorrut

6
5. Pep en totes les relacions sempre buscava una cosa i en trobava una altra. Sabries dir
al teu company què va trobar per a cada característica que buscava? Vigila el gènere!

Exemple: Buscava una persona simpàtica, però en va trobar una d’antipàtica.

Després...

cepat // decidit // tranquil // sa // malaltís

escarransit cagadubtes atrotinat
balafiador // ben plantat // faener // lletraferit //
garrepa geperut esquenadret inculte

realista // agosarat // assenyat // captivador //

somiatruites covard eixelebrat malcarat
camallarg // simpàtic // sensat // rialler // sompo
camacurt esquerp bocamoll

6. Escriu un adjectiu derivat dels mots:

gelosia: altruisme:
deler: apatia:
rauxa: zel:
enuig: dèria:
afecte: deixadesa:

7. Escriu al costat de cada paraula un dels mots de la llista següent que tinga un significat
idèntic o molt semblant.

afecte tedi menyspreu rauxa apatia aplom deixadesa

condescendència afinitat afectació urc

indolència: rampell:
orgull: desdeny:
amanerament: semblança:
avorriment: desídia:
indulgència: seguretat:

8. Quin sentiment o actitud pot correspondre’s com a conseqüència d’aquestes

situacions? (podem posar-ne més d’un)

Veure una rata:

Amanyaguen el seu germà xicotet:
Fan una vaga treballant meticulosament:
No han complit el que li havien promés:
No li agrada la pel·lícula:

7
9. Escriu un antònim:

deixadesa: afecció:
urc: condescendència:
apatia: aplom:
afinitat. conhort:

10. Completa cada enunciat amb una paraula del requadre.

aclaparat esbalaït menyspreu urc enutjat afecte dèria condescendència

És el seu fillol i li té un _____________________ especial.

L’espectacle era tan impressionant que va qudar ben _____________________.
Davant d’un comportament fals sent un gran _____________________.
No vol treballar amb ningú; té un _____________________ que el fa ser molt individualista.
Quina _____________________ t’ha agafat ara? Si no hi hem anat mai, als bous!
Et veig molt _____________________ . Que no et trobes bé?
El psicòleg els va dir que no foren tan _____________________ el seu fill.
L’he vist molt _____________________ quina li n’has fet?

8
3. LA SALUT

3.1. De quina afecció o malaltia és símptoma...?

pneumònia galteres xarampió (o pallola) desmai sordesa apoplèxia

Granets per tot el cos i coïssor:

Febre alta, bronquis carregats, ofec:
Paràlisi parcial o total:
Inflamació dels ganglis del coll:
Pèrdua dels sentits:
Dificultats per a sentir els missatges orals:

3.2. Classifica les expressions següents segons es referisquen a un estat greu o a la mort:

traspasssar / expirar / tenir els dies comptats / criar malves / estar a les últimes /
fer el darrer badall / dinyar-la / tenir un peu a l’altre barri

estat greu mort

3.3. Relaciona les paraules de les dues columnes que puguen tenir un significat semblant:

operador símptomes

síndrome catarro
plaga vertigen
reconeixement malaltia

constipat cirurgià
rodament de cap nafra
xacra revisió

esquinç distensió

9
4. Economia i comerç

1. Relaciona cada paraula amb el seu significat:

abaratir Assentament en el crèdit d'un compte.

abonament
Compra-venda de mercaderies en què no intervenen els diners. Cast.
intercambio.

acompte
Establir a ull un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que
es tracta de baratar totes plegades.Cast. calcular un precio global.

fallida Abaixar el preu (d'una cosa).

bescanvi
Conjunt de béns que es tenen.2. pl. Diners. Cast. 1. caudal. 2. caudales

ròssec
Situació del comerciant o l'industrial que, per circumstàncies econòmiques
adverses, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments. Cast. 1.
quiebra

cabal
Quantitat parcial d'un compte,pagada abans de la liquidació total. 2. Préstec
reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d'interès convingut i
ambuna garantia. Cast. 1. anticipo . 2. préstamo.

fer un capmàs
Diferència entre el valor incorporat a la producció pel treball i el valor retornat
als treballadors enforma de salari

plus-vàlua
Paga o renda vençuda i no cobrada.

2. Fes un verb derivat de cada paraula:

deute:
bestreta:
apreuament:
car:
fallida:
herència:

3. Com diem en valencià aquests termes?

marketing:
holding:
finiquito:

10
4. Relaciona amb les paraules de les dues columnes que tinguen un significat semblant:

a correu seguit passar comptes

fer un capmàs a volta de correu
eixugar un deute pròxim
fer balanç a compte
proppassat a grosso modo
per endavant passat
retre comptes tornar un préstec
a càrrec de estudiar la situació
propvinent per compte de

5. INFORMÀTICA

1. Com es diuen en valencià?

database
hardware
software
byte
click
link
icon
to format
to initialize
to delete
to insert

11
6. BARBARISMES

1. Corregeix els barbarismes que tens a continuació amb les paraules genuïnes
de la graella inferior:

breva bavero calambre assomar

catxivatxe polea xasco comba
càncam casso aràndan abanderat
almorranes frambuesa bombilla deparar
sarro camarot camisó aguacate
cencerro bolos sonajero engorro
barquillo xanxullo calls (plat) calderilla
xulo xapussa modals xarco
carcoma boticari cunya xupe
tabic cauce campetxano botxorn

morenes bombeta sonall xumet

pitet abocar-se banderer neula

basca planer cassó bitlles

apotecari bacora andròmina rampa

ferralla alvocat gerd nabiu

tripes falca cabina camisa de dormir

armella corcó politja llit

carrall esquellot tripijoc desengany

empastre bassal bufó envà

bones maneres corda oferir destorb

2. Relaciona les expressions castellanes de l’esquerra amb les corresponents

valencianes de la dreta.

Ir de capa caida Els testos s’assemblen a les olles

A diestro y siniestro
Pedir peras al olmo
De tal palo, tal astilla
Fulano, zutano y mengano
Entre pitos y flautas
Ni tanto ni tan calvo
Hacer la vista gorda
Sacar de quicio
Entre naps, cols i xirivies
Entre poc i massa
Anar a mal borràs
Fer els ulls grossos
Demanar la lluna en un cove
A tort i a dret
Traure de polleguera
En Pau, en Pere i en Berenguera

12
Castellanismes subtils

02/11/09 06:00 - EUGENI S. REIG

Actualment el castellà és omnipresent. El sentim i el llegim contínuament: en la ràdio, en la
televisió, en el cinema, en les cançons, en els diaris, en les tanques publicitàries, en converses pel
carrer. A tota hora, a tota hora. Antigament això no passava. Fins ben entrat el decenni dels
seixanta del segle XX, una persona que visquera en un poble valencianoparlant podia passar-se
tota la vida sense sentir ni un sol mot de castellà, sobretot les dones, ja que els hòmens el sentien,
com a mínim, quan feien el servici militar.
Avui en dia podem dir, sense por d'equivocar-nos, que en totes les llars de la nostra àrea
idiomàtica hi ha un televisor (o més d'un) i diversos aparells de ràdio. I la major part de cadenes de
televisió i d'emissores de ràdio parlen castellà. I, com és lògic, cadascú mira o escolta els
programes que més li agraden o que més li interessen i en eixos programes, la majoria de les
vegades, es parla castellà.
Ara és com si tothom tinguera un parent castellanoparlant vivint a casa. I açò té una influència
decisiva en la llengua de tots nosaltres i, de manera molt especial, en la dels més jóvens que
encara es troben en un estadi d'aprenentatge. Per això, entre altres motius, la nostra llengua es
castellanitza més de pressa que en temps passats.
El castellà s'infiltra d'una manera subreptícia i subliminar en el nostre subconscient i, lentament,
subtilment, canvia en el nostre cervell estructures lingüístiques sense que nosaltres ens n'adonem.
Expressions que en la nostra llengua s'han dit des de temps immemorials d'una manera
determinada i que nosaltres hem heretat per tradició oral dels nostres avantpassats podem, sense
ser-ne conscients, dir-les un bon dia d'una manera diferent per influència del castellà. Podem
passar-nos tota la vida dient «he caigut un bac», «hui tenim paella per a dinar», «d'ací a un
moment», «divendres de matí» o «ara mateix» i un mal dia, de bursada, començar a dir «m'he
caigut un bac», «hui dinem paella», «en breus instants», «el matí de divendres» o «en estos
moments» i creure que és així com ho hem dit sempre.
El castellà causa estralls en el nostre lèxic, en la nostra sintaxi i en la nostra fonètica. La major part
d'eixos canvis produïts per influència de la llengua veïna ens colpegen d'una manera brutal quan
els sentim i ens produeixen immediatament un sentiment de rebuig. Són fàcilment identificables i,
per tant, fàcilment corregibles. Però els castellanismes més traïdors de tots són aquells que no ho
semblen pas, que no criden l'atenció. Es tracta de vocables, expressions, construccions
sintàctiques, que tenen tota l'aparença de ser genuïnes i, fins i tot, en molts casos ho són.
El castellanisme perillosíssim per a la nostra llengua en eixos casos no es troba en la paraula,
expressió o construcció que substitueix la que des de temps immemorials s'ha usat en valencià sinó
en el fet que es produïsca la substitució. Si substituïm paraules com ara balafiar, baratar,
batafaluga, endenyar o enfitar per dilapidar, canviar, anís, infectar o empatxar el problema no es
troba en les paraules substituïdores en sí, que són ben nostres i ben legítimes, el problema és que, si
usem sempre les segones, condemnem a mort les primeres que han arribat vives i ben vives als
nostres dies a través de segles i segles de passar de pares a fills.
El castellanisme subtil és substituir determinades paraules, expressions o construccions per altres —
que són correctes o que, almenys, ho semblen— i, per consegüent, deixar d'usar les de sempre i
condemnar-les a mort.

13
Tot seguit relacione alguns d'eixos castellanismes subtils. Considere que hauríem de tindre la
intel·ligència i la valentia de condemnar-los i combatre'ls si no volem que el valencià, a poc a
poc, es convertisca en un dialecte del castellà.
Ací teniu relacionats uns quants doblets: la paraula o expressió que escric a l'esquerra és la que
hem usat els valencians durant segles i la que escric a la dreta, que en molts casos no és
incorrecta —encara que en alguns sí que ho és—, és la que hauríem d'evitar a fi de no
despersonalitzar la nostra llengua.

a l'endemà o al sendemà / al dia següent

enguany / aquest any o este any
pudor / olor desagradable
capolar / picar (la carn)
coure / picar
coent / picant
fer (o pegar) una volta / donar una volta
fer (o pegar) un bes (o una besada) / donar un bes
emmalaltir o fer-se malalt / posar-se malat
afanyar-se / apressar-se o donar-se pressa
acostar o atansar / apropar (calc mental del castellà acercar)
adés / fa un moment o fa un instant
gust / sabor
tindre gust de / saber a
color de carabassa / color taronja
fruita seca / fruits secs
triar / escollir o elegir
arreplegar / recollir
tastar / provar.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/98178-castellanismes-subtils.html

14
 BARBARISMES – 1

CADA REQUADRE CONTÉ UN BARBARISME (CASTELLANISME) HABITUAL DE LA PARLA. ASSENYALA’L I

COPIA L’EXPRESSIÓ O EL MOT JA CORREGITS.

hasta demà bitllet d’ida i vuelta

ni molt menos este rovelló és venenós
per lo menos hi ha hagut un terremoto
menys mal li regalaré un albornós
per la vesprada productes alimenticis
el resto hem aplaçat el casament
els demés el partit apoia el govern
té que eixir no m’arrepentisc
posa la taula és despedit de la faena
parlem un rato el mostrador del forn
ample d’hombros no reflexa la realitat
hasta el tetxo el van excluir del grup
fresses amb nata no se’n dóna compte
trau la basura no et dorgues / dormes
escany parlamentari és embustero / mentirós
no li perteneix té moltes enfermetats
comprarà un terreno no n’estic enterat
vés al jusgat tinc molts gastos
hem d’ahorrar tinc hipo
assiento lliure les huelles digitals
no hi ha pedidos marxa atrás
té una pesadilla poc a poc
faça’m un préstam una corrent d’aire
és el duenyo és molt tacany
no ho lograràs sabates de tacó alt
pa amb mantequilla el testigo de l’assalt
ojo! cuidado! pesa quatre tonellades
la fetxa exacta han concedit una tregua
quina tormenta! és abogat
ho vull aclarar el general té el mando
és una bona costum no fages això
obri el grifo és extranger
viu a les afores valla publicitària
anyadirem algun detall hi ha molta crissis
el van incluir en la llista s’han agotat els recursos
volen sentar-se? compra dos pepinos
demanen limosna tothom el va traïcionar
fa de limpiabotes camp d’amapoles
tenen un palco al teatre compra una mica d’atun
dóna-li saludos de part faça’m un recibo
meua

15

CADA REQUADRE CONTÉ UN BARBARISME (CASTELLANISME) HABITUAL DE LA PARLA. ASSENYALA’L I
COPIA L’EXPRESSIÓ O EL MOT JA CORREGITS.
hasta demà
ni molt menos
per lo menos
menys mal
per la vesprada
el resto
els demés
té que eixir
posa la taula
parlem un rato
ample d’hombros
hasta el tetxo
fresses amb nata
trau la basura
escany parlamentari
no li perteneix
comprarà un terreno
vés al jusgat
hem d’ahorrar
assiento lliure
no hi ha pedidos
té una pesadilla
faça’m un préstam
és el duenyo
no ho lograràs
pa amb mantequilla
ojo! cuidado!
la fetxa exacta
quina tormenta!
ho vull aclarar
és una bona costum
obri el grifo
viu a les afores
anyadirem algun detall
el van incluir en la llista
volen sentar-se?
demanen limosna
fa de limpiabotes
tenen un palco al teatre
dóna-li saludos de part
meua
BARBARISMES – 1 (CORRECCIONS)
fins demà
ni de bon tros
almenys, si més no
encara bo, encara com
a la / de vesprada
la resta
els altres
ha d’eixir
para taula
parlem una estona
ample d’espatles
fins al sostre
maduixes amb nata
trau el fem, la brossa
escó parlamentari
no li pertany
comprarà un terreny
vés al jutjat
hem d’estalviar
seient / seent lliure
comandes / encàrrecs
té un malson
faça’m un préstec
és l’amo
aconseguiràs/te n’eixiràs
pa amb mantega
compte, atenció, alerta ...
la data / el dia exacte
quina tempesta!
ho vull aclarir
és un bon costum
obri l’aixeta
viu als afores
hi afegirem algun detall
el van incloure a la llista
volen seure?
demanen almoina/caritat
fa d’enllustrador
tenen una llotja al teatre
saluda’l de part meua
bitllet d’ida i vuelta ...d’anada i tornada
este rovelló és venenós este rovelló és verinós
hi ha hagut un terremoto ... un terratrèmol
li regalaré un albornós li regalaré un barnús
productes alimenticis productes alimentaris
hem aplaçat el casament hem ajornat el casam.
el partit apoia el govern ... presta suport al ...
no m’arrepentisc no me’n penedisc
és despedit de la faena és despatxat de la f.
el mostrador del forn el taulell del forn
no reflexa la realitat no reflecteix la realitat
el van excluir del grup el van excloure del g.
no se’n dóna compte no se n’adona
no et dorgues /dormes no t’adormes
és embustero/mentirós és un mentider
té moltes enfermetats té moltes malalties
no n’estic enterat no n’estic assabentat
tinc molts gastos tinc moltes despeses
tinc hipo tinc singlot
les huelles digitals les empremtes digitals
marxa atrás marxa arrere, enrere
poc a poc a poc a poc
una corrent d’aire un corrent d’aire
és molt tacany és molt gasiu
sabates de tacó alt sabates de taló alt
el testigo de l’assalt el testimoni de l’assalt
pesa quatre tonellades pesa quatre tones
han concedit la tregua han concedit la treva
és abogat és advocat
el general té el mando ... té el comandament
no fages això no faces això
és extranger és estranger
valla publicitària tanca publicitària
hi ha molta crissis hi ha molta crisi
han agotat els recursos han esgotat els recurs.
compra dos pepinos ... dos cogombres
tothom el va traïcionar tothom el va trair
camp d’amapoles camp de roselles
compra una mica d’atun ... mica de tonyina
faça’m un recibo faça’m un rebut
16
 BARBARISMES – 2

CADA REQUADRE CONTÉ UN BARBARISME (CASTELLANISME) HABITUAL DE LA PARLA. ASSENYALA’L I

COPIA L’EXPRESSIÓ O EL MOT JA CORREGITS.

posa les claus al llavero una mançana de cases

veranejar a la costa això és inverossímil
hi ha telaranyes celebraré el cumpleanys
s’hem d’arriesgar un abraç ben fort
el tren arriba amb retràs sempre a l’acetxo
estudie inglés / aleman passarem per l’aduana
deixa’m el metxero tinc ampolles als peus
la dona de la llimpiesa nom i dos apellits
porta la colada a la l’andàmio tapa la fatxada
lavanderia
dóna’m més aclaracions plumes d’avestruç
té els pàrpados unflats és un asco
estarem molt apretats farem un besugo al forn
hem de subsanar l’error ja ho averiguaré
no està al nostre alcanç la bombilla fa poca llum
l’escala és de màrmol el bonito no és tonyina
fes un borrador del Estos aparatos electrò-
projecte nics són complicats
sentírem molts aplausos compra goma de borrar
és molt arisca és un bruto
desempenya el càrrec de Vol veure la cabalgata dels
secretari Reisos
és botxornós el candau és massa vell
viu a l’octau pis on pose el candelabro?
té celos de la germaneta en este parc hi ha cisnes
no xafes el cèspet les cloaques són velles
tinc una corassonada la colmena no té abelles
quina desfatxatés! quin companyerisme!
és digne de despreci Dept. Formativa Comú
això és un robo! No hi ha cubitos de gel
quin disfràs et posaràs? pren el destrornillador
en ves d’això, fes allò quin desbarajuste!
ja no porta flequillo garantitzem la calitat
s’ha descobert el fraude quina humillació!
plantes d’invernadero és un cas irremediable
vull cadires de mimbre és un vestit llamatiu
és pelirrojo ací era l’antic matadero
la red ferroviària visitarem el monasteri
la sede del govern ets (eres) un monstruo
és molt friolera relació de parentesc
pren una mançanilla només per a peatons
camina amb muletes has de rellenar l’imprés
els panyals del nen fes el promig de les
calificacions

17
 BARBARISMES – 2 (SOLUCIONS)
CADA REQUADRE CONTÉ UN BARBARISME (CASTELLANISME) HABITUAL DE LA PARLA. ASSENYALA’L I
COPIA L’EXPRESSIÓ O EL MOT JA CORREGITS.
posa les claus al llavero posa les claus al clauer una mançana de cases una illa de cases
veranejar a la costa estiuejar a la costa això és inverossímil això és inversemblant
hi ha telaranyes hi ha teranyines celebraré el cumpleanys ...l’aniversari, el natalici
s’hem d’arriesgar ens hem d’arriscar un abraç ben fort una abraçada ben forta
el tren arriba amb retràs el tren arriba amb retard sempre a l’acetxo sempre a l’aguait
estudie inglés / aleman estudie anglés / alemany passarem per l’aduana passarem per la duana
deixa’m el metxero deixa’m l’encenedor tinc ampolles als peus tinc bambolles/butllofes
la dona de la llimpiesa la deona de fer faenes nom i dos apellits nom i dos cognoms
porta la colada a la porta la bugada a la l’andàmio tapa la fatxada la bastida tapa la façana
lavanderia bugaderia de l’edifici
dóna’m més aclaracions dóna’m més aclariments plumes d’avestruç plomes d’estruç
té els pàrpados unflats té les parpelles unflades és un asco és un fàstic
estarem molt apretats estarem molt estrets farem un besugo al forn farem un besuc al forn
hem de subsanar l’error hem d’esmenar l’error ja ho averiguaré ja ho esbrinaré/esclariré
no està al nostre alcanç no és al nostre abast la bombilla fa poca llum la bombeta / pereta fa...
l’escala és de màrmol l’escala és de marbre el bonito no és tonyina el bonítol no és tonyina
fes un borrador del fes un esborrany del Estos aparatos electrò- Estos aparells electrò-
projecte projecte nics són complicats nics són complicats
sentírem molts aplausos ... molts aplaudiments compra goma de borrar . . . goma d’esborrar
és molt arisca és molt esquerpa és un bruto és un animal, un bèstia
desempenya el càrrec de exerceix el càrrec de Vol veure la cabalgata Vol veure la cavalcada
secretari secretari dels Reisos dels Reis
és botxornós és vergonyós el candau és massa vell el cadenat és massa vell
viu a l’octau pis viu al vuité pis on pose el candelabro? on pose el canelobre?
té celos de la germana té gelosia de la germana en este parc hi ha cisnes ... este parc hi ha cignes
no xafes el cèspet no xafes la gespa les cloaques són velles les clavegueres són . . .
tinc una corassonada tinc un pressentiment la colmena no té abelles el rusc no té abelles
quina desfatxatés! quin desvergonyiment! quin companyerisme! quina companyonia!
és digne de despreci és digne de menyspreu Dept. Formativa Comú ... Formativa Comuna
això és un robo! això és un robatori No hi ha cubitos de gel No hi ha glaçons de gel
quin disfràs et posaràs? quina disfressa et ... pren el destrornillador pren el tornavís
en ves d’això, fes allò en lloc d’això, fes allò quin desbarajuste! quin desgavell / desori!
ja no porta flequillo ja no porta serrell garantitzem la calitat garantim la qualitat
s’ha descobert el fraude s’ha descobert el frau quina humillació! quina humiliació!
plantes d’invernadero plantes d’hivernacle és un cas irremediable és un cas irremeiable
vull cadires de mimbre vull cadires de vímet és un vestit llamatiu és un vestit cridaner
és pelirrojo és pèl-roig ací era l’antic matadero ...era l’antic escorxador
la red ferroviària la xarxa ferroviària visitarem el monasteri visitarem el monestir
la sede del govern la seu del govern ets (eres) un monstruo ets (eres) un monstre
és molt friolera és molt fredolica relació de parentesc relació de parentiu
pren una mançanilla pren una camamilla només per a peatons només per a vianants
camina amb muletes camina amb crosses has de rellenar l’imprés has d’emplenar/omplir..
els panyals del nen els bolquers del nen fes el promig de les fes la mitjana de les
calificacions qualificacions

18
 LA PRECISIÓ SEMÀNTICA

Quan parlem o escrivim cal que tinguem en compte la precisió semàntica,

que consisteix a utilizar els termes exactes per a designar conceptes sense
haver de recórrer a hiperònims (termes més generals). La precisió semántica és
un signe de riquesa léxica i una habilitat fonamental per a dominar
correctament una llengua.

Per exemple, la paraula donar té un sentit molt ampli que valdria per a molts
contextos. Tot i això, per a alguns valors cal ser més precís. Hauríem d’usar, per
tant, altres termes com ara: fornir, proporcionar, lliurar, entregar, cedir, oferir,
produir, provocar, concedir, expedir, etc.

1.- Quin és l’hiperònim dels següents termes, i què significa concretament cada
un?:

- esguellar, esfilagarsar, asclar, fer malbé, espatlar, estropejar, esclafar,

esquinçar, destrossar, desbaratar.

- observar, contemplar, fitar, albirar, ataüllar, llambregar, divisar, atalaiar,

aguaitar, entrellucar.

-fragància, perfum, aroma, flaire, sentor, bafor, pudor, puderna, tuf, tufarada,
tufarrera, fetor, fèrum.

- esgarrifar, horroritzar, acovardir, aterrir, atemorir, esglaiar, espaordir, esvalotar,

avalotar, sobresaltar, esporiguir, corprendre.

- empreñar, irritar, empipar, destorbar, enutjar, enfurir, enfurismar, treure de

polleguera, fer treure els estreps.

- seny, sensatesa, coneixement, trellat.

- destarifo, desficaci, destarotament, desgavell, desbarat, sense solta ni volta,

sense trellat ni forrellat.

- atònit, admirat, sobtat, colpit, enlluernat, esbalaït, perplex, bocabadat,

al·lucinat, corglaçat, quedar-se d’una peça, quedar-se de pasta de moniato.

2.- Com podries dir que una persona és molt flaca? I molt grossa?

3.- De quantes maneres es pot dir “un conjunt de” o “una bona quantitat de”?

19
 VOCABULARI - I

A - Acte de provocar la mort del fetus:

B – Adornar un teixit usant agulla i fils de colors:

C – Conducte format per un tub o més:

D – Allò que es gasta:

E – Fet ocorregut d’una certa importància:

F – Arma de foc destinada als soldats d’infanteria:

G – Caixa feta amb llistons, filferro, etc., per a guardar-hi animals:

H – Casa, part de la casa o pis, apte per a habitar-hi:

I – Nord-americà:

J – Lloc on es troba un mineral, un fòssil, restes arqueològiques, etc.:

K – Avió de guerra suïcida:

L – Aparell format per dues barres perel·leles horitzontals amb una plataforma
al mig disposat per a transportar persones, especialmente ferits:

M – Pedra preciosa de color verd brillant, molt apreciada en joieria:

N – Donar a un ésser viu els nutrients necessaris per a viure:

O – Persona segrestada:

P – Màxima pena imposada per una falta greu en certs esports, com ara el
futbol:

Q – Carro tirat per quatre cavalls de front:

R – Massa esferoïdal groga que hi ha a l’interior dels ous:

S – Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit lleuger,

porós i impermeable:

T – Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser:

U – Crit prolongat i planyívol d’un llop, un xacal o un gos:

V – Ocell falconiforme, de color bru, que s’alimenta de carronya:

X – Conjunt de jersei i pantalons per a fer esport:

Z – Vent suau que ve de ponent:

20
 VOCABULARI - II

A - Persona que mata una altra:

B – Microorganismes unicel·lulars que es multipliquen per partició simple:

C – Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla:

D – Infracció de la llei:

E – Joc amb setze peces per jugador sobre un tauler de seixanta-quatre

caselles blanques i negres:

F – Llevar una cosa contra la voluntat del seu amo:

G –Lloc on es practica la gimnàstica:

H –Ganxo petit de ferro que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, servix per a
pescar:

I – Massa de gel de grans dimensions que flota als mars polars:

J –Peça de vestir exterior, amb mànigues, oberta de davant, que cobreix el

tronc fins més avall de la cintura:

K –Fruit verd amb vinces negres que prové de l’actinídia:

L – Pedra gran i plana que cobreix les calçades:

M – Article o gènere que pot ser objecte de tracte o venda:

N – Ferida:

O – Govern en què el poder està en mans d’un grup reduït de persones:

P – Que sent disgust d’haver fet o deixat de fer alguna cosa:

Q – Que té quatre potes, dit especialmente dels mamífers:

R – Ressentiment tenaç, sentiment d’odi o de malícia envers algú:

S – Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que

s’ompli d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o regar:

T – Tela que, mantinguda estesa a una certa distancia del terra, serveix
d’aixopluc:

U – Dit de les persones que convenen en un mateix parer:

V – Arbust amb les branques fines del qual es poden fer mobles, com ara
cadires, butaques, etc.:

21
X – Fer un so o sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis en una
certa posició:

Z – Interés ardent o actiu per una causa o per una persona. Exitació sexual
periòdica dels animals:

VOCABULARI - III

A - Acte de dir adéu:

B – Construcció provisional feta amb taulons per a poder treballar

convenientment:

C – Dolor muscular que se sent després de fer un exercici físic no habitual:

D – Aquells que reben l’ensenyament d’un mestre:

E – Primera representació d’una obra teatral, un film, una composició musical,

etc.:

F – Petites porcions de neu:

G –Trossos de gel, especialmente daus:

H – Conjunt de béns i de riqueses que té una persona física o jurídica:

I – Imatge pintada, en baix relleu o mosaic, de Jesucrist, la Mare de Déu o un

sant. En informàtica, símbol que apareix en la pantalla i representa un
programa:

J – Dard llarg i prim que es llança en una modalitat de l’atletisme:

K – Títol de l’emperador d’Àustria i d’Alemanya:

L – Peça de llenç, de cotó o altres fibres tèxtils que es posa al llit com a abrigall
immediat del cos davall del cobertor:

M – Joc d’anelles de ferro amb què se subjecten els presos pels punys:

N – Inquietud, molestia, que dóna una forta excitació, una gran impaciencia,
desassossec:

O – Ocell de vora 34 cm de llargada, de plomatge molt suau de tons clars o

daurats amb taques negres i ulls dirigits endavant:

P – Que dóna plaer:

Q – Dent molar o premolar:

22
R – Excavació allargada feta a terra per a conduccions elèctriques,
telefòniques, de clavegueram, etc. En una nau, llevar les àncores, partir:

S – Satisfer plenament un apetit del cos, per exemple, la gana:

T – Seient per a una sola persona, sense braços i, generalment, sense respatler:

U – Mirada ràpida, cop d’ull:

V – Substància que, introduïda en l’organisme d’un animal, perjudica la salut o

pot causar la mort:

X – Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual s’afegix

suc de fruites, herbes, etc. Tipus de medicina:

Z – Part de la biología que estudia els animals:

VOCABULARI - IV

A - Part del cos on s’ajunten els braços amb el tronc:

B – Entrada de mar més menuda que un golf:

C – Pany que es fica entre dues anelles per a tancar portes, etc.:

D – Oficina pública encarregada de percebre els drets de les importacions i les

exportacions:

E – Os pla i allargat que hi ha a la part davantera del pit i que sosté les
costelles:

F – Moble de fusta o metall, que forma un pla inclinat on es posa el llibre, la

partitura, etc., per tal de llegir més còmodament:

G – Apetit desmesurat de menjar o beure:

H – Fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja:

I – Mineral com la magnetita que té la propietat d’atraure el ferro:

J – Indret on van a dormir els ocells, l’aviram, especialment les gallines:

K – Modalitat de lluita, practicada com a esport, que es basa en colps secs als
peus, els braços o les mans:

L – Porció més o menys prima que es trau d’un pa tallant-lo de banda a

banda:

M – Mamífer de l’ordre dels primats, amb cua no molt llarga:

N – Fer niu, tenir el niu en un lloc:

23
O – Privat de la vista:

P – Compadir:

Q – Diòxid de sicili, mineral de lluïssor vítria, transparent o translúcid i,

ordinàriament, incolor o blanc:

R – Persona que va de poble en poble, que recorre diferents països guanyant-

se la vida venent, captant:

S – Mamífer del qual prové el porc domèstic, de pèl espés i fort de color gris o
negre:

T – Caixa ordinàriament de fusta on es posa el cadáver per portar-lo a enterrar:

U – Tipus de raig. Regió de l’espectre electromagnètic entre la llum visible i els

raigs X:

V – Lloc destinat per a vestir-se:

X – Serra que consisteix en una fulla d’acer rígida que té una vora dentada i va
fixada pel seu cap més ample a un mànec de fusta:

Z – Objectiu que permet regular la distància focal:

VOCABULARI - V

A - Substància mineral terrosa que s’empra, sobretot, en la terrisseria:

B – Punta d’un cigar o cigarret:

C – Residu mineral de la combustió de la fusta, el carbó, etc.:

D – Fer gustar plenament un plaer:

E – Part del cos on d’ajunten les cames amb el ventre:

F – Mal esperit, més aïna entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la
superstició popular, que habitaria les cases i turmentaria la gent durant el son:

G – Instrument de cuina format per unes barretes de ferro, per a coure-hi

menjar amb les brases del foc:

H – Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot; concordança

d’opinions, maneres, interessos, etc., acord, bona correspondència entre dues
o més persones:

I – Que està expempt de la possibilitat de contraure una determinada malaltia

infecciosa:

24
J – Bou de menys de dos anys:

K – Llengua comuna, general i, en oposición al dialecte, de caràcter

uniforme:

L – Nom donat a diversos ocells exòtics, fàcilment domesticables, que aprenen

a dir paraules o frases senceres:

M – Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació

situada pel damunt:

N – Conjunt de partícules d’aigua o de glaç, formades per la condensació del

vapor aquós de l’atmosfera:

O – Conjunt d’intèrprets de diferents instruments:

P – Contesa, diferència o litigi, especialment judicial entre parts:

Q – Líquid espés, viscós i de color fosc, obtingut com a residu de la destil·lació

destructiva del carbó, la fusta, el petroli, etc.:

R – Nom donat als bolets comestibles:

S – Peça de metall consistent en un marc travessat per un eix proveït d’una o

més pues fixat a un dels caps d’un cinturó:

T – Protuberància del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el

peu:

U – Ungla aguda i encorbada com les d’un gat o d’un ocell:

V – Persona que fa camí per una via:

X – Goma aromatitzada i endolcida, emprada com a masticatori:

Z – Nom donat al mamífer de la família dels èquids de pelatge clar amb

franges transversals fosques:

25
SOLUCIONS

I
A – avortament B – brodar C – canonada D – despesa
E – esdeveniment F – fusell G – gàbia H – habitatge
I – ianqui J – jaciment K – kamikaze L – llitera
M – maragda N – nodrir O – ostatge P – penal
Q – quadriga R – rovell S – suro T – tendur
U – udol V – voltor X – xandall Z - zèfir

II
A – assassí B – bacteris C – crosta D – delicte
E – escacs F – furtar G – gimnàs H – ham
I – iceberg J – jaqueta K – kiwi L – llamborda
M – mercaderia N – nafra O – oligarquia P – penediment
Q – quadrúpede R – rancor S – safareig T – tendal
U – unànime V – vímet X – xiular Z - zel

III
A – acomiadar B – bastida C – cruiximent D – deixeble
E – estrena F – flocs G – glaçó H – hisenda
I – icona J – javelina K – kàiser L – llençol
M – manilles N – neguit O – òliba P – plaent
Q – queixal R – rasa S – sadollar T – tamboret
U – ullada V – verí X – xarop Z - zoologia

IV
A – aixella B – badia C – cadenat D – duana
E – estèrnum F – faristol G – gola H – hissar
I – imant J – jóc K – karate L – llesca
M – mona N – niar O – orb P – plànyer
Q – quars R – rodamón S – senglar T – taüt
U – ultraviolat V – vestidor X – xerrac Z - zoom

V
A – argila B – burilla C – cendra D – delectar
E – engonal F – follet G – graelles H – harmonia
I – immune J – jònec K – koiné L – lloro
M – monyó N – núvol O – orquestra P – pleit/plet
Q – quitrà R – rovelló S – sivella T – turmell
U – urpa V – vianant X – xiclet Z - zebra

26
 M.Àngels Soler Català

TIPOLOGIA TEXTUAL

CONSELLS DE REDACCIÓ
És freqüent sentir que ens hem quedat en blanc quan hem d’escriure un text. És normal, perquè
encara no t’has plantejat què escriuràs. Abans d’escriure, has de plantejar-te algunes qüestions:
- a qui t’adreçaràs. Cal tenir en compte: registre, varietat dialectal, tractament personal.
- presentació de la informació: tipus de text (narratiu, explicatiu, argumentatiu...), estructura
(carta, notícia, anunci, manual d’instruccions, recepta, nota, avís...)
- què vols dir. Segueix els passos següents:
1. Fes una pluja d’idees. Agafa un full en blanc i escriu totes aquelles idees relacionades amb el
tema que t’arriben a la ment. No escrigues frases, només paraules que et puguen fer recordar la
idea més endavant. Si, tot i així, encara estàs en blanc fes-te les sis preguntes típiques sobre el
tema: què, qui, quan, com, per què, on. També pots usar preguntes com ara: què sé del tema?
com el podria definir? a què s’assembla? amb quins altres temes o assumptes es podria
relacionar? quines opinions tens a favor i en contra?

2. Selecciona la informació. Tria quines idees rellevants per a plantejar-les en el text.

3. Ordena la informació. Decideix de quina forma enllaçaràs les idees perquè el text siga coherent.
4. Fes un esquema.
5. Escriu un esborrany. Recorda que si lliures el primer que escrius, estàs lliurant un esborrany, no una
redacció. I això es nota...
6. Redacta.
7. Revisa. Fixa’t primer en què has dit i com ho has dit, en l’estructura, la claredat... Finalment, revisa
l’ortografia i la gràmatica.

Text expositiu-argumentatiu. Cal seguir l’estructura:

- Introducció. Tractem de cridar l’atenció del lector (estadístiques, preguntes retòriques, cites,
dades històriques...). Presentem el tema (breu descripció, situació actual...).Podem plantejar la
nostra postura (sense donar arguments ni exemples).
- Desenvolupament. Plantegem els nostres arguments o idees de forma ordenada.
- Conclusió. Valoració del tema, reflexió final, resum, perspectives de futur... Ací ja no aportem
informació nova.

Paràgrafs
Cal tenir en compte una bona disposició en paràgrafs. Per a separar-los podem usar un doble
interliniat sense sagnat o bé un interliniat senzill amb sagnat, però no ambdós alhora.
Atenció: un paràgraf conté diverses frases, separades amb els seus punts i seguit!!! No escriviu una
frase de cinc línies, de segur que serà un embolic i no s’entendrà.
La introducció ens pot ocupar un paràgraf, el desenvolupament 2 o 3 i la conclusió un. És important
que els paràgrafs estiguen equilibrats i no barrejar paràgrafs llargs i paràgrafs curts.

Regla de les tres ces: Claredat, Concisió i Correcció.

Claredat. Estructura la informació de forma entenedora, amb les dades més rellevants al principi de
cada paràgraf, a l’inici de les frases, etc. Fes frases breus i senzilles. Si introdueixes oracions subordinades,
puntua bé el text i no t’oblides de continuar l’oració principal.
Concisió. No t’enrotlles, usa l’esquema que t’has plantejat. Evita repeticions innecessàries, els
conceptes redundants, els incisos que no siguen fonamentals... Si és posssible, substitueix les
construccions llargues i complicades per altres de més curtes i senzilles. Si hi ha un verb per a expressar
una idea, no uses una construcció nominal més llarga o un circumloqui: el que va fer va ser anar-se’n a
l’exili --> es va exiliar

27
 M.Àngels Soler Català
Correcció. Has posat accents al verb “ser”? has apostrofat com cal? no deus haver accentuat la
“i” “u” amb accent obert i la “a” amb accent tancat? veritat que no has posat un “tenir que”, “ hi
ha que”, “lo”, “preposició+article+que si no és equivalent a aquell que”...

EXERCICIS

A continuació tens una redacció bastant millorable. Corregeix els errors i refés-la. Tingues en compte
que no hi trobaràs errors ortogràfics.

Escriu una redacció d’unes 150 paraules sobre el reciclatge: recicles? quins productes? penses que
reciclem prou? quines mesures es poden prendre perquè el processament de materials reciclables siga
més efectiu i perquè reciclem més a casa?

Jo reciclar, reciclar no recicle doncs no tens clar que realment totes les deixalles que es dipositen als
contenidors de paper, vidre i envasos tinga el tractament adequat. El germà d’un amic m’ha dit que
com en moltes ciutats no n’hi ha les màquines necessàries, doncs tot va al mateix lloc. Com les autoritats
no reciclen, doncs jo tampoc. He, he, he! La veritat és que tindríem que ser més conscients de la
quantitat de merda que fem i que cada vegada el món està més contaminat derivant en problemes
greus com ara el canvi climàtic que hui en dia és un problema que se sent parlar en la tele però que no
té una solució perquè ni els polítics s’aclareixen a posar solucions i així anem a carregar-nos el planeta.
Total que el reciclar està molt bé si les deixalles van a parar on tenen que anar per a que cada material
es recicle com té que ser. Jo intentaré reciclar més, però ja vorem.

Qüestions d’estil

EVITA LES REPETICIONS INNECESSÀRIES.

Han acordat un acord de pau per a la pacificació del conflicte.

Hui se sabrà quines lesions tenen els jugadors que es van lesionar dissabte
La mort del seu marit ha situat la Glòria en una situació molt delicada.
Lletregeu lletra per lletra el vostre nom.
El fiscal l’acusa de malversació de l’erari públic.
Tavernier dubta si figurarà en el palmarés de premiats de la Berlinale del 1995.
Té otitis a l’orella.
I la resta només és faramalla de poca importància.
És massa autocrític amb ell mateix.
Els primers inicis del FC Barcelona es remunten al segle XIX.

EVITEU LES CACOFONIES

El senyor Padrós és un arquitecte molt enginyós.

En la sessió plenària d’ahir es va arribar a la decisió de fer modicifacions en els estatuts de l’associació.
La periodista va fer una entrevista no prevista al líder socialista.
Indubtablement, li han donat l’acomiadament perquè el seu rendiment no ha estat suficient.
S’han expressat amb llibertat sobre un tema determinat i en un ambient relaxat.

28
 M.Àngels Soler Català

LA CARTA FORMAL
Trobes adequada esta carta?
Hi ha errors en l’estructura?
Hi ha errors ortogràfics i gramaticals?
Com la milloraries?

Distingit director de l’hotel, li escric aquesta carta per a queixar-me per les
tres nits que vaig passar al seu hotel de Mallorca. Vam fer la reserva a
través de la seua pàgina web, i sent molt dir-li que la descripció que s’hi
feia del seu hotel no té res a vore amb la realitat.
Segons la web, l’hotel anava a donar-nos una programació entretinguda
amb espectacles d’humor, música, teatre, etc.... Però quasi em muir de
l’avorriment.
La primera nit hi havia un còmic que no feia res de gràcia, feia bromes
racistes prou ofensives. Damunt el tio va i ens diu que és que no teníem
sentit de l’humor. La segona nit hi havia un espectacle de titelles, però el
van cancel·lar de repent sense avisar-nos-en. I la darrera nit, el grup
musical va tocar només tres cançons en directe, la resta totes en play-
back, i això que no cantaven malament, però clar, no era música en
directe com ens havien venut. Si parle de l’spa i de la massatgista... L’spa
ple de pèls, les tovalloles totes humides i la massatgista per poc no em
trenca el coll, vaig tornar pitjor que hi havia anat.
Estic super cabrejat perquè la publicitat de la seua pàgina web és una
tirallonga de mentides que ho flipes. Vamos que ens vam avorrir més que
una ostra. Per això li demane un bon grapat de diners, per lo mal que ho
hem passat.... nosaltres que havíem anat a despejar-nos de l’stress de la
ciutat.
Espere que em conteste aviat. Una abraçada.

29
 M.Àngels Soler Català

ESTRUCTURA DE LA CARTA FORMAL

emissor:
nom i cognoms Manel Llopis Bonmatí
adreça C/ Major, 2, 1r
codi postal i població 03080 Alacant

destinatari: Hotel Sol

nom de l’empresa Direcció / Dept. d’atenció al client
càrrec / departament Sr. Antoni Casanova Martí
nom i cognoms Av. Illes Balears, 2
adreça 06010 Mallorca
codi postal i població

Senyor director, Senyor /Senyora, Sr. Casanova,

salutació
Senyora directora,

cos
presentació de l’assumpte
(motiu de l’escrit)
M’adrece a vosté per expressar el meu descontent per les tres nits que vam passar,
la meua esposa i jo, al seu hotel Sol de Mallorca. La nostra reserva és la núm. 126-
CP i va ser tramitada on-line. En la nostra opinió, l’hotel no s’ajusta a les
característiques descrites en la pàgina web, en la qual s’ofereix una programació
entretinguda i variada amb espectacles d’humor, música, teatre, etc....
Desafortunadament, per a nosaltres va resultar molt decebedora.

La primera nit, hi havia un còmic que no feia gens de gràcia, feia bromes racistes
desenvolupament (fets, molt/bastant ofensives. Per acabar-ho d’adobar, insultà ens insultà dinent-nos que
arguments, etc.) no teníem sentit de l’humor. La nit següent, hi havia un espectacle de titelles, però
el van cancel·lar sense previ avís. I la darrera nit, s’oferia un concert en directe però,
tot i que cantaven molt bé, el grup va tocar només tres cançons en viu i la resta en
play-back.

Quant al balneari, els recomane que oferisquen tovalloles eixutes, ja que totes eren
humides, i que cuiden més la neteja perquè no hi haja cabells per tot arreu. A més,
quan vaig voler gaudir d’un moment relaxant, la massatgista em va lesionar el coll i
me’n vaig anar molt adolorit.

conclusió (síntesi, petició)
Com li he dit abans, la meua esposa i jo estem molt decebuts ja que esperàvem
passar tres dies relaxants per deixondir-nos de l’estrés de la ciutat. Però les
expectatives creades a partir de la web de l’hotel no s’adequen a la realitat i no vam
gaudir com esperàvem. És per això que li demane una compensació econòmica en
concepte d’indemnització pels danys causats.

Espere la seua resposta al més aviat possible.

tancament
Cordialment,
comiat

signatura

Manel Llopis Bonmatí

data
Alacant, 30 d’agost de 2012

30
 M.Àngels Soler Català

EL TEXT INSTRUCTIU

Les instruccions serveixen per a explicar com s’usa o

com es fa alguna cosa. Exposen de manera molt clara
dels processos, ordres o obligacions que cal fer en un
cas determinat.

És habitual llegir-lo en manuals d'ús d’aparells, en

instruccions de muntatge d’un moble, en llibres de
cuina, en rutes turístiques, en prospectes de
medicaments, en bases per participar en concursos,
etc.

Estructura:

1. Introducció breu per a explicar l’objectiu del text

(preparar un pastís, muntar un moble, etc.). Sovint, esta
introducció es limita al títol del text (per exemple: “Com
arribar a la Universitat Miguel Hernández”).
2. Instruccions o ordres. El text instructiu ha de protar a un resultat concret i correcte, per la qual
cosa ha de donar les indicacions en un ordre matemàtic.
3. Conclusió breu per a explicar què hem aconseguit després d’haver seguit les instruccions. En
molts textos instructius es prescindeix de la conclusió.

Preparació:

1. Cal pensar qui serà el lector model. Això condicionarà:

- Quins coneixements es poden donar per suposats i on cal explicar-se millor.
- El tipus de llengua i la terminologia emprada.
- La manera d’adreçar-se al lector (de tu, de vosté...)
2. Convé fer un esquema clar i ben ordenat de les instruccions.

Disposició del text:

L’estructura del text instructiu es pot presentar com a text redactat o com a llista d’ordres.

a) En el primer cas, el text es redacta amb paràgrafs tradicionals. Les instruccions s’expressen
mitjançant frases subordinades o coordinades que aclareixen o concreten determinats
aspectes. En este cas, el text s’ha de cohesionar amb l’ajut dels diversos elements lingüístics de
què disposem: connectors, locucions adverbials, conjuncions, pronoms, relatius, etc. Esta és la
forma que sol usar-se en les receptes de cuina. Exemple:
PASTÍS DE POMA

Ingredients per a 6 persones: 5 pomes, 300 grams de sucre (12 cullerades soperes), 4 ous, 3 iogurts
naturals, 1 pela de llimona ratllada, 100 grams de farina, 30 grams de mantega i una copeta de rom

Preparació:
En primer lloc es barregen els ous (rovell i clara, batuts), el sucre, els iogurts, el llevat i la pela de la llimona
ratllada. Un cop barrejat. s'hi va afegint farina fins a arribar a aconseguir una pasta ben lligada.Tot
seguit, s'hi tira una copeta de rom i les pomes pelades i tallades a trossets.

A continuació, s'agafa un motlle que es puga desmuntar, s'unta amb mantega i farina i s'hi tira la pasta.
Es fica al forn, ja calent, i es deixa coure uns 30 o 40 minuts.

Quan el pastís estiga ben cuit, es trau del forn i es deixa refredar. Finalment, es lleva el motlle i se serveix.
31
 M.Àngels Soler Català

b) En el segon cas, es pot recórrer a les vinyetes (amb números, lletres o pics) perquè el text
quede més fàcil de seguir i més directe. Les instruccions es detallen en una sèrie de frases més
aviat curtes i juxtaposades que van indicant pas a pas les operacions que cal efectuar.

Exemple:

COM S´HA DE TREURE LA BATERIA D'UN APARELL ELÈCTRIC

1.- Giri l'anella d'ajustament totalment a la dreta.

2.- Descargoli el cargol del fons usant un petit tornavís (amplada aproximada de la fulla: 4
mm).
3.- Tregui la part inferior del cos de l'aparell.
4.- Utilitzant un tornavís, separi la bateria de la unió soldada.
Manual d'un Barber Philips

En qualsevol cas, es pot combinar l’ús de vinyetes amb paràgrafs segons el tipus d’instruccions
que s’ofereixen. També resulta molt aclaridor l’ús de dibuixos i fotografies en punts complexos
del text.

INSTRUCCIONS PER EVITAR EL MAREIG CAUSAT PELS VIATGES

M'enviaren a la farmàcia de Dover a comprar pastilles contra el mareig causat pel viatges.[…]
Els paquetets deien que les píndoles contra el mareig s'han de prendre molt abans del viatge i
que poden causar somnolència. Si és així, no conduïu ni feu funcionar maquinària. Eviteu les
begudes alcohòliques. […] A més donaven consells per tal d'ajudar a evitar el mareig causat
pels viatges.

 Al mar:
Sempre que pugueu, quedeu-vos sobre la coberta i mireu l'horitzó. Allunyeu-vos de les olors del
dièsel i de les cuines. Eviteu els menjars copiosos i amb greixos. Si us esteu davall de la coberta,
giteu-vos cara avall, amb els ulls tancats.
 A la carretera:
Si podeu, mireu a la llunyania. Procureu assegurar-vos que els xiquets poden mirar per les
finestres. Eviteu llegir mentre estigueu en moviment. Viatgeu de dia, si és possible. Assegureu-
vos que hi hagi aire fresc, sense fums. Eviteu els menjars abundants.
Aidan Macfarlane i Ann McPherson, Diari d'un jove maniàtic,
Bromera 1997

Estil:
a. Objectivitat. El nostre gust i la nostra opinió no hi compten.
b. Precisió a l’hora de donar les explicacions. No pot haver-hi ambigüitats perquè perdria la
finalitat primera del text.
c. Lèxic concret, precís i, sovint, especialitzat.
d. La progressió del text ha de ser totalment lògica, perquè estem explicant un procés que no
és aleatori. Situa en primer lloc la primera instrucció que calga seguir i així successivament.
e. Utilitza l’imperatiu o les perífrasis d’obligació per a expressar les ordres, els consells o les
instruccions. És preferible usar la segona persona del plural per a adreçar-nos a un públic en
general (Tanqueu la porta / Heu de portar la documentació el dia de l’examen). Però també
podem usar una segona persona singular per a acostar-nos al lector (Escriu la resposta
correcta), una primera persona del plural per a involucrar-nos en el procés o bé per a suavitzar
l’ordre (Afegim oli a la paella). També es poden usar fórmules impersonals (Cal portar calçat
còmode).

32
 M.Àngels Soler Català
f. En el cas de les ordres dels programes informàtics i les pàgines web, s’usa l’imperatiu en
segona persona singular. S’entén que són ordres que l’usuari dóna a la màquina.

ACTIVITAT 1

Són adequats aquests fragments de textos al lector final? Si no ho són, intenta oferir-ne una
redacció alternativa.

a) Una revista per a gent que vol aprendre a cuinar publica una recepta de pastís de poma:

Es prepara una massa trencada senzilla. Després, es pelen les pomes i es bullen en l’olla ràpida
durant deu minuts. Es baten les pomes bullides amb una cullerada de Maizena i 50 grams de
sucre.

b) Un prospecte mèdic (públic general):

El paracetamol és un analgèsic i antipirètic que pertany al grup dels no-narcòlitics i, per tant,
no produeix la depenència psicogenètica i física característica dels analgèsics addictius. Es
pot usar associat a uricosúrics per a alleujar el dolor en tractaments de gota.

ACTIVITAT 2

Quina disposició textual triaries en cada cas? Per què? Hi afegiries complements gràfics?

a. Eres el president d’una comunitat de veïns i per a canviar els tubs fluorescents del garatge
sempre hi ha problemes. Hui apegaràs un cartell amb les instruccions ben clares.

b. Ton germà et demana la recepta del pastís de poma, una recepta de gran tradició familiar.
Li l’escrius per correu electrònic.

33
 M.Àngels Soler Català
c. Eres el director d’un espai natural. Una de les zones més visitades és el lloc on crien els
animals. Vols posar un cartell de fusta amb les normes de comportament per als visitants.

ACTIVITAT 3

Esmena les errades que hi ha en aquest fragment de text instructiu:

Per a usar adequadament el restaurador de procellana que acabes de comprar, seguisca

aquestes instruccions:

1.- Assegure's que la zona a retocar estiga neta i seca.

2.- Aplicar el restaurador de porcellana amb la brotxa especial que trobarà al tap.
3.- Lleveu qualsevol excés del producte amb acetona o dissolvent d'esmalt d'ungles.
4.- Aquest producte estarà sec al tacte en uns 10 minuts. Deixar actuar durant la nit.
ACTIVITAT 4

Indica quins trets estilístics haurien de tindre els textos següents i per què.

a. Normes de comportament en una classe de Primària.

b. Notificació de la universitat per a activar el correu electrònic personal universitari.

c. Instruccions per a fer un avió de paper adreçades a xiquets d’un curs d’Infantil.

d. Indicacions per a combatre el colesterol adreçades a persones majors de 40 anys.

ACTIVITAT 5

Tria una de les propostes de les activitats 2 i 4 i elabora un text instructiu.

34
 M.Àngels Soler Català

LA CRÍTICA
Introducció
Generalment crida l’atenció del lector. Pot ser una frase significativa del llibre o la descripció
d’una escena que desperte la curiositat del lector.

Sinopsi
Descriu breument el fil argumental, sense desvelar-ne el final. Ací has de parlar dels
personatges, del tema, del conflicte que motiva la trama, etc. S’escriu en temps present.

Crítica
Autor. Quines altres obres ha escrit? quines s’hi assemblen? Pots comparar-les. Si esta obra és
diferent de la resta, també convé comentar-ho.
Tema tractat.
Gènere: comèdia, romàntica, drama, novel·la negra, novel·la històrica, etc.
A quin tipus de públic està adreçat? Per què?

Valoració
Història: està ben desenvolupada? és complicada o senzilla? segueix un ordre cronològic? és
verossímil? t’hi identifiques?
Personatges: estan ben retactats? t’hi identifiques? què transmeten?
Tècnica narrativa: ús de figures retòriques, descripcions, simbolisme, etc.

Conclusió
Valoració personal. La recomanaries? Com es podria millorar? Què hi canviaries?

35
 M.Àngels Soler Català

LA DESCRIPCIÓ
Què és fer una descripció?
Fer una descripció és dir de forma detallada i ordenada, com són les persones, els animals,
llocs o els objectes.

Descriure una persona és explicar: com és el seu aspecte físic, com va vestida, com és la seva
manera de ser, el seu caràcter, quins són els seus gustos, quines coses fa, quina feina fa, quin
estat d’ànim té,...

Com es fa la descripció d'una persona.

A l'hora de fer la descripció d'una persona hem de seguir uns passos:
- Observar amb molta atenció i seleccionar els detalls més importants
- Organitzar les dades seguint un ordre:
• del general al particular /particular al general,
• dels primers plans al fons / del fons als primers plans
• de dins a fora / de a fora a dins.
• d’esquerra a dreta / de dreta esquerra.
- Ordenar tota la informació.
- Redactar la descripció. Fer servir expressions com a la dreta, al costat de, al fons, darrere de,
al centre, al voltant…

Descripció de persones. El retrat.

Per a fer un bon retrat i que siga complet poden utlitzar algunes pautes:

• Presentació: Podem començar la descripció amb el seu nom o amb una explicació de la
relació de la persona amb tu....

• Descripció pròpiament dita de la persona. Explicació, amb ajuda d’adjectius (atractiu,

afectuós, alt, amable, alegre, baix, corpulent, dolç , esquerp, inquiet, tímid,...) comparacions
(Alt com un campanari, Es movia com un ànec. El cabell semblava d'or. Els ulls eren negres
com el peix. Fort com un roure. Blanc com la neu...) i exageracions (més tossut que una mula,
té el cervell de mosquit, dents de cocodril, el meu pare quan s'enfada li surten els ulls d'òrbita,
quan el meu cosí parla ens dutxa a tots,...)

COMPARACIONS I EXAGERACIONS.

Són recursos molt útils per fer descripcions.

Més callat que un mort, No veure-hi més enllà. No saber ni la A. No badar boca. Sortir-se amb
la seva. Treure foc pels queixals.Tenir pardalets al cap. Tenir mandra Tenir la ma trencada. Tenir
més anys que matussalem. Tremolar com la fulla de l’arbre.Ser un setciències. Ser curt de
gambals. Ser una bala perduda. Xerrar pels descosits. Estar més boig que una cabra. Ser una
mosca morta. Ser un ros de mal pèl. Ser un llepafils. Ser un somiatruites. Dormir a la palla. Donar
la llauna. Estar carregat de romanços. Net com una patena. Pelut com un ós. Pesat com el
plom. Rodó com una bola. Prim com un fideu. Ros com un fil d’or. Tossut com un ase. Més vell
que anar a peu. Xerraire com una cotorra. Fidel com un gos. Fort com un roure. Llarg com un
dia sense pa. Lleig com un pecat. Més llest que un llamp. Lleuger com una ploma. Vermell com
un tomàquet. Més treballador que una formiga.

El retrat. Exemple:

La Lluïsa.
La Lluïsa és una noia força atractiva. De cara esblanqueïda i pigada. Té els ulls grossos i verds
com les maragdes, amb unes celles gruixudes. Els llavis molsuts i vermells com una rosella. Duu

36
 M.Àngels Soler Català
els cabells llargs, ondulats i pèl-roigs. És alegre i molt presumida, sempre porta arracades amb
penjolls. Li agraden molt els jerseis ratllats i de coll alt.

LA DESCRIPCIÓ EN EL MÓN LITERARI

Les formes literàries en que apareix la descripció són molt nombroses (descripcions de
personatges, ambients, llocs, paisatges, objectes...). Els temes poden ser reals (concrets o
abstractes) i ficticis.

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

Establim dues classificacions: segons la implicació de l'autor i segons el tema.

1. Segons la implicació de l'autor pot ser:

 descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor.

Utilitza un llenguatge denotatiu.
 descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que
desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.

2. Segons els temes parlem de:

-TOPOGRAFIA: descripció de l'espai, del lloc.

-CRONOLOGIA: descripció del temps.

-PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs.

-ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns.

-RETRAT: manté un grau de fidelitat alt amb la realitat material que descriu.

-Descripció PARAL·LELA: compara per remarcar les diferències o les semblances.

-QUADRE: descriu el context en que s'emmarca.

-CARÀCTER: descripció de les característiques anímiques.

37
 M.Àngels Soler Català
LA NARRACIÓ

1. CARACTERÍSTIQUES DEL GÈNERE NARRATIU

El text narratiu és el missatge en prosa destinat a un o a diversos receptors,i té com a finalitat

comunicativa contar fets i accions reals i imaginaris. Presenta una situació inicial, que es
modifica per una acció i dóna lloc a una situació final:Presentació, nus i desenllaç.

Els elements lingüístics més característics són: gran nombre i varietat de verbs d’acció,
adverbis, preposicions i connectors (sobretot temporals).

Podem trobar-nos molts models de textos narratius. Alguns tenen com a finalitat informar de
fets recents i reals (les notícies, les anècdotes,…), d’altres persegueixen el plaer de la lectura
mitjançant la creació literaria (els contes, les novel·les,…).

2. LES TÈCNIQUES NARRATIVES

En qualsevol text narratiu trobem diferents tipus de tècniques o procediments narratius: la

descripció, que caracteritza els personatges i els diversos elements que ambienten la història
(objectes, paisatges, impressions, estats d'ànim...); el diàleg, que introdueix la veu dels
personatges; i la narració, que exposa els fets i els esdeveniments de manera dinàmica.

La narració, el diàleg i la descripció es poden combinar de maneres diverses i cada obra o

cada fragment pot ser redactat amb un procediment diferent. Aquests procediments donen
lloc a tres estils bàsics:

Estil directe: la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la
mediació d'un narrador: els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si, és
la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg o del soliloqui. S'introdueix directament o
mitjançant la fórmula va dir.

Estil indirecte: la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un
narrador que l'explica. S'introdueix mitjançant la fórmula va dir que.

Estil indirecte lliure: la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del
narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.

Dues característiques tècniques presents en la prosa narrativa i fonamentals en el conte són:

Tensió narrativa: consisteix en l'evolució de l'interès argumental, que pot ser lineal o gradual

Clímax: és el punt més interessant de l'argument.

3. L'ESTRUCTURA DE LA TRAMA.

En un text narratiu podem trobar diversos tipus de trama o estructura temàtica:

 Linial: quan els elements se succeeixen ordenadament, seguint una relació de causa-
efecte.
 Concèntrica: quan els elements giren a l'entorn d'un nucli temàtic principal.
 Caòtica o dispersa: quan no existeix una pauta concreta i explícita de concatenació i
ordenament dels elements.
 Oberta: quan els elements, tot i seguir una pauta concreta i explícita, lògica, no es
troben en una conclusió.

38
 M.Àngels Soler Català
4. EL NARRADOR O VEU NARRATIVA

És el mitjancer entre l'autor i el lector en l'acte de la comunicació literària. L'autor conta el relat
a través d'una veu, segons diverses possibilitats tècniques.

El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. La narració
és en tercera persona, i acostuma a buscar l'objectivitat.

Dins del narrador extern podem trobar diverses possibilitats:

 Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica, ho veu tot
des de la mateixa distància, com si fos una ment superior o una mena de déu que
coneix el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments més íntims de tots els
personatges, de manera que els controla i que domina tant les accions com la resta
d'informació.
 Narrador extern o observador: és un narrador que dóna informació només a partir del
que veu i sent i no pot reproduir pensaments si els personatges no ho diuen directament
en presència seva.
 Narrador-editor: és el que explica uns fets que ha trobat escrits en un hipotètic manuscrit
o document perdut, que a vegades no gosa reproduir literalment (El Quixot, per
exemple). Aquesta fórmula permet a l'autor continuar gaudint de l'omnisciència sense
que se'l pugui acusar de manipulador, ja que l'autor pot parlar de la seva pròpia història
com si fos un lector més.

El narrador és intern quan esdevé un protagonista o personatge de la històri. Predomina la

narració en primera persona i s'acostumen a interpretar els fets de manera subjectiva.

Dins del narrador intern podem trobar diverses possibilitats:

 Narrador protagonista: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a

responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el
monòleg interior.
 Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a
observador. Es caracteritza per la utilització de la primera persona, la descripció
objectiva de l'escena, la interpretació subjectiva.

Un cas extrem del narrador testimoni és la del narrador (testimoni) observador, que no intervé
en els fets i que es pot confondre amb el narrador extern o observador. La diferència és que
aquest, el narrador testimoni, utilitza la primera persona.

5. ELS PERSONATGES

Segons la importància que la seua presència té en el desenvolupament de l'argument, els

personatges poden ser principals o secundaris.

 Personatges principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat i tenen una
influència decisiva en el desenvolupament de la història i en el desenllaç. Sovint el
protagonista té com a adversari un altre personatge de característiques oposades: és el
seu antagonista.
 Personatges secundaris: són els que intervenen poc en el transcurs de la narració, o bé
ho fan amb una certa intensitat, però en pocs episodis.

La caracterització dels personatges acostuma a ser diferent segons el tipus de novel.la. Per
exemple, en les novel.les costumistes o en les de gènere policíac, el grau de desenvolupament
dels personatges és menor que en les novel.les anomenades psicològiques.
39
 M.Àngels Soler Català
En algunes obres hi ha personatges que no responen al tipus d'individu amb trets humans; en
aquest cas, es pot tractar d'un personatge col.lectiu o bé d'algun aspecte que ha adquirit un
significat simbòlic i ha esdevingut un personatge.

6. EL TEMPS

Tota novel.la se situa en un temps determinat, que pot ser passat, present o fins i tot futur. A
més, aquests temps no són necessàriament excloents i poden conviure en la narració. Malgrat
tot, el temps que caracteritza el relat és el passat, pel fet que així se subratlla la distància entre
el moment de la narració i els fets relatats.

Quan s'analitza el temps, s'han de diferenciar dos aspectes: el temps narratiu i el temps històric.

El temps narratiu: és el temps que dura la narració, és a dir, el pas del temps que es
reflecteix al llarg del discurs: una nit, un hivern, un any, un segle, una vida en el cas d’u a
biografia,….

El temps històric: és l'època en què se situa l'acció.

7. L'ESPAI

L'espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els fets; aquest
marc pot ser real o imaginari. L'espai esdevé fonamental en les novel.les històriques o realistes.

8. ELS GÈNERES NARRATIUS

Conte: text narratiu de ficció, generalment breu, caracteritzat per la intensitat i l'esquematisme
sintètic.Té menys varietat i matís que la novel.la, però té més contundència i força expressiva.
Tradicionalment també, cal afegir-hi la finalitat clara de moralitzar i entretenir.

Faula: composició breu en vers o en prosa que pot estar formada per un sol episodi, els
protagonistes de la qual són animals o éssers inanimats, i que comporta un ensenyament
exemplar.

Llegenda: es tracta d'una narració, generalment de caràcter popular, que conté un nucli
temàtic de tradició històrica, però reinterpretat, magnificat, per la imaginació o per males
interpretacions, rumors o per la suggestió de l'excepcionalitat dels fets.

Rondalla: tipus de narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada
especialment a un públic infantil, amb una finalitat moralitzadora. Està lligada a les formes orals
i es caracteritza per la simplicitat de la trama i per l'ús d'un llenguatge molt efectiu

Novel.la: gènere narratiu de ficció, d'extensió regular o llarga, que modelitza en registre
ficcional els conflictes i les tensions de l'ésser humà inserit en la història i en el si d'una
comunitat.

40
 Els nexes o connectors textuals

Els nexes o connectors textuals són paraules que connecten idees dins un text i ajuden a
estructurar, a ordenar i a fer de manera més clara la funció del missatge.

Els connectors textuals

—Per introduir el tema:

L'objectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...
— Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar
Connectors que estructuren el text

— Per fer distincions:

D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
— Per continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...
— Per posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
— Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara
— Per resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...
— Per acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...

41
 Connectors que estructuren les idees
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...
— Per indicar conseqüència:
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això
— Per indicar condició:
Si / en cas de / a condició de
— Per indicar finalitat:
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de/
amb la finalitat de...
— Per indicar oposició (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...
Per indicar objecció (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que

— Per indicar temps

Abans; al mateix temps; immediatament
en el mateix moment, en actualitat, d’avui dia
textos narratius

Tan bon punt com; dins de poc; acte seguit

Connectors textuals segons

Després; simultàniament, més tard...

Mentre; mentrestant
Anteriorment; més endavant; A la llarga
el tipus de text

A partir d’ara; Llavors, aleshores

Poc abans, suara
Fins el moment; la propera vegada; en una altra ocasió
Abans de; quan
des del moment; de/pel moment
textos descriptius

— Per indicar espai

A dalt, sobre i a baix, sota; a la dreta/esquerra...
Més amunt i més avall; al mig/centre...
Davant i darrera; a prop; lluny
A l’interior, dintre i fora, a l’exterior...
De cara i d’esquena; als costats

L’ús dels connectors no és gaire difícil, però hem d’anar amb compte i no caure en dos
errors força freqüents:
1) l’ús incorrecte, que distorsiona el sentit de la frase.
2) L’abús, que entrebanca la frase i fa feixuc el text.

42
Subratlla i corregeix els 5 errors que trobes en cada text. Escriu en la graella el número de
la línia on es troba l’error i la solució.

TEXT 1
1 El canvi climàtic es probablement el problema més greu al que s’enfronta el nostre
planeta, i que afecta a les persones, els governs i les empreses.
Per sensibilitzar la població sobre l’amenaça del canvi climàtic i demostrar que és
possible l’acció, tant de forma global com individual, WWF ADENA va posar en
5 marxa el passat 28 de març “L’hora del planeta”.
Esta campanya consistia, entre d’altres accions, en apagar els llums de les nostres
estances i dels aparells electrodomèstics que normalment tenim en espera entre
les 20,30 i les 21,30 hores, al mateix temps que també recordava que el fer xicotets
canvis en la vida diària, com ara reemplaçar les peretes per llums fluorescents o
10 reduir el consum energètic, també són crucials.
Les empreses tenim un paper fonamental a desenvolupar encara per a aconseguir
una nova economia baixa en carboni.

correcció
1 és

TEXT 2
1 Un equip format per sis paleontòlegs, qui pertanyien a l'Institut Miquel Crusafont de
Sabadell (Vallès Occidental), sota la direcció del doctor Josep Vidal Santafé,
subdirector del centre, van finalitzar ahir els treballs d'extracció d'alguns fòssils d'ous
de dinosaure del jaciment d'Abella de la Conca traslladant-los a l'Institut, on seran
5 estudiats i reconstruïts. La dificultat que suposa accedir a aquest jaciment, que
creua un barranc, va fer necessària la intervenció d'un helicòpter per transportar els
fòssils fins la carretera.

correcció

43
TEXT 3
1 Temps era temps, per les muntanyes d'Erill-Castell navegava en estiu un ós molt
tafaner que sempre espiava els pastors. L'animal havia observat que els pastors,
abans de menjar-se la carn, la feien coure al foc. "Que gust deu de tenir la carn
cuita? pensava l'ós, tot intrigat. Però no ho podia tastar, perquè el foc el feia pànic.
5
Un dia l'ós d'Erill va veure una gran foguera a les muntanyes de Sant Orenç, a l'altre
cantó del riu. S'havia calat foc als boscos de la banda d'Aragó i la Serra dels Sis
cremava pels quatre cantons. Aquella nit, la fera va entrar a la pleta de Montgai,
degollà una ovella i se l'emportà muntanya amunt. La resplendor de l'incendi llunyà
il·luminava les muntanyes d'Erill, com una nit de lluna. Quan va ser lluny de la pleta,
10 l'ós va espellar l'ovella i li va treure les tripes, amb la mateixa traça amb la que ho
faria un carnisser.

correcció

TEXT 4
1 El magatzem de l'entre-sol, del qual en sortien molt sovint els sons produïts per
aquelles provatures les més vàries tonalitats i a través de totes les octaves, oferia un
aspecte magnífic, atractiu i gairebé diria culturalment fascinador, que excitava la
fantasia acústica fins un punt d'efervescència interior. Llevat del piano, que el pare
5 adoptiu de l'Adrian deixava a la indústria especialitzada, el magatzem era ple de tot
allò que sona i canta, trompeteja, refila, brunzeix, grinyola i retruny, i s'hi podia veure
també una representació dels instruments de tecles en la celesta, l'encisador piano
de campanetes. Podia haver-hi de l’ordre de cinquanta instruments musicals. Penjats
en vitrines o encabits en caixes adaptades a la forma de llurs ocupants (com els
10 fèretres de les mòmies), hi havia els captivadors violins, envernissats de color groc o
de color amarronat, amb els arquets esvelts i amb incrustacions d'argent als mànecs,
ben subjectats a les brides de les tapes.

correcció

TEXT 5
1 Els vuit o nou mesos següents, Oliver fou la víctima de un sistemàtic procés de traidoria
i engany. Fou criat amb biberó. La situació famolenca i desemparada de l'infant horfe
fou degudament reportada per les autoritats de l'hospici a les autoritats de la
parròquia. Les autoritats de la parròquia inquiriren dignament a les autoritats de
5 l'hospici sino hi havia cap femella aleshores domiciliada a la "casa" que es trobés en
situació de donar a Oliver Twist el consol i nodriment dels que estava necessitat. Les
autoritats de l'hospici respongueren humilment que no hi havia cap.

44
SOLUCIONARI

TEXT 1

1. a què / al qual
2. Ø les persones
6. a apagar
8. Ø fer
11. per desenvolupar / que s’ha de desenvolupar

TEXT 2

1. que / els quals

3. va finalitzar
4. i els va traslladar / va traslladar-los
6. per a
7. fins a

TEXT 3

1. a l’estiu
3. quin
3. deu tenir
4. li feia pànic
10. amb la qual / amb què

TEXT 4

1. entresol
1. de la qual sortien
2. diverses
4. fins a un punt
8. al voltant de / vora / aproximadament

TEXT 5

1. d’un sistema
1. traïdoria
2. orfe
5. si no
7. que necessitava // de què / dels quals
8. no n’hi havia cap

45
 Curs Valencià Nivell SUPERIOR C2

EXPRESSIÓ ORAL

La prova té dues parts:

▪ Monòleg: Exposa la teua opinió sobre el text plantejat (2.5-3minuts)
▪ Diàleg: Havent escoltat l’opinió del teu company, enceteu una conversa al voltant del tema:
rebat arguments, defén la teua postura, pregunta la seua opinió, mostra acord o desacord, etc.
(4-5 minuts)

Pots fer anotacions esquemàtiques, no redactades. No lliges el que diu el text durant la teua
intervenció.

Una de cada tres ciutats encara conserva barreres arquitectòniques

S'imagina la vida en una cadira de rodes? Accions com fer un passeig per la
ciutat o pujar a un autobús es converteixen en grans proves per superar cada
dia. A Espanya, un 6% de la població pateix algun tipus de discapacitat que
afecta la seva mobilitat. Tot i que els últims anys les ciutats s'han esforçat a
adaptar-se a les necessitats d'accessibilitat de les persones en cadira de rodes,
encara queda molt de camí per recórrer.

Passejar pels carrers de la ciutat no és tan fàcil com sembla. Les persones amb
mobilitat reduïda continuen trobant obstacles i barreres arquitectòniques que
els impedeixen fer-ho. En algunes zones el paviment no és estable: llambordes
aixecades, rajoles trencades i soltes, clots, sots o forats són alguns dels
problemes més evidents i que poden ocasionar situacions de perill.

- És important que quan una persona en cadira de rodes passeja per la ciutat,
la vorera tinga una amplària de pas lliure d'obstacles igual o superior a 120
centímetres. No es compleix en un de cada quatre casos, ja que es ponden
trobar molts obstacles que hi impedeixen el pas: papereres, bancs, jardineres,
reixetes de ventilació, embornals i taules i cadires de bars dificulten de
vegades el pas.

- Quan s'arriba a una intersecció, és fonamental que la vorera estiga

rebaixada i coincidisca amb el nivell de la calçada, cosa que no ocorre en la
meitat dels casos. Per exemple, a Alacant una persona en cadira de rodes es
va veure obligada a seguir el camí per la calçada uns 20 metres fins que va
trobar un gual amb rampa i va poder pujar a la vorera. Així i tot, en els llocs on
hi havia un rebaix, també es van trobar fonamentalment dos problemes:
acabava en un petit graó (a Granada i València) o la rampa tenia massa
desnivell (Màlaga i Valladolid).

- Òbviament, la presència d'escales és un dels impediments més importants. La

instal·lació de rampes és una mesura per a evitar-les, encara que es poden
trobar alguns defectes: el pendent era massa pronunciat, no hi ha prou espai
per a maniobrar...

46
 Curs Valencià Nivell SUPERIOR C2

EXPRESSIÓ ORAL

La prova té dues parts:

▪ Monòleg: Exposa la teua opinió sobre el text plantejat (2.5-3minuts)
▪ Diàleg: Havent escoltat l’opinió del teu company, enceteu una conversa al voltant del tema:
rebat arguments, defén la teua postura, pregunta la seua opinió, mostra acord o desacord, etc.
(4-5 minuts)

Pots fer anotacions esquemàtiques, no redactades. No lliges el que diu el text durant la teua
intervenció.

Gairebé un 10% dels joves d'entre 20 i 24 anys abusa o depén en excés de les
noves tecnologies

Avui en dia és pràcticament impossible pensar en una realitat sense Internet,

telèfon mòbil, videojocs i una llarga llista d’etcèteres. En deriven indubtables
efectes positius, com ara l’agilització de tràmits i gestions, l’accés a una
quantitat gairebé il·limitada d’informació, poder posar-se en contacte amb els
altres sense que la distància siga un impediment i, sens dubte, han estat una
revolució en la manera de gaudir de l’oci.

Malgrat tots els aspectes positius que acabem de comentar, en principi les
noves tecnologies per si mateix no són ni beneficioses ni perjudicials per a la
salut de l’usuari, sinó que això més aviat depén de l’ús que se’n faça. Un mal ús
(o abús) d’aquestes “noves tecnologies” pot acabar provocant una
dependència o addicció.

Es pot considerar que algú té dependència de les noves tecnologies quan l’ús
passa a ser l’activitat principal de la persona, que amb el temps deixa
d’obtenir els efectes gratificants que al principi la conducta li proporcionava.
La diferència entre tenir un hàbit i una addicció és el grau d’interferència que
puga tenir l’activitat en la vida quotidiana. La conducta addictiva influeix en
l’esfera emocional i social de la persona i pot provocar un deteriorament en
diferents aspectes de la seua vida, com ara en les relacions amb els altres
(família, parella, amics, etc.), en el rendiment acadèmic, pot provocar
problemes laborals, etc.

L'Organització Mundial de la Salut assenyala que una de cada quatre

persones sofreix problemes relacionats amb les noves tecnologies i un estudi de
la Societat Espanyola de Psiquiatria revela que entre el 6% i el 9% dels usuaris
d'Internet podria tenir problemes d'ús inadequat de la xarxa. L'abús o la
dependència excessiva d'Internet i dels dispositius mòbils, o la incapacitat que
experimenten moltes persones per allunyar-se dels seus telèfons intel·ligents o
desconnectar-se de xarxes socials, fòrums i missatgeries instantànies, és
conegut ja com "obesitat digital".

47
 Curs Valencià Nivell SUPERIOR C2

EXPRESSIÓ ORAL

La prova té dues parts:

▪ Monòleg: Exposa la teua opinió sobre el text plantejat (2.5-3minuts)
▪ Diàleg: Havent escoltat l’opinió del teu company, enceteu una conversa al voltant del tema:
rebat arguments, defén la teua postura, pregunta la seua opinió, mostra acord o desacord, etc.
(4-5 minuts)

Pots fer anotacions esquemàtiques, no redactades. No lliges el que diu el text durant la teua
intervenció.

El televisor que van comprar s'espatlla al cap de l'any i la peça

necessària s'havia deixat de fabricar

Un any després de comprar un televisor i encara en garantia, l'aparell va

perdre la imatge. Encara que es va intentar reparar, no va ser possible
perquè la peça defectuosa que s'havia de substituir havia deixat de
fabricar-se. El consumidor va acudir als tribunals per sol·licitar la
devolució dels 780 euros pagats i l'Audiència Provincial de Pontevedra,
en sentència del 2 de novembre de 2012, va condemnar l'establiment
venedor a la devolució del preu. La Llei per a la Defensa dels
Consumidors i Usuaris recull el dret del consumidor a la reparació en
garantia, a la substitució o a la resolució del contracte. Per tant, si s'ha
intentat reparar el producte però aquest no s'adapta a les condicions
estipulades en el contracte, es podrà optar entre la substitució del
producte, la rebaixa del preu o la resolució del contracte, opció
aquesta última que seria procedent, a més, quan la reparació no
s'hagués dut a terme en un termini raonable.

48