Magazín gastronòmic · Número 08 · Abril del 2017

ENTREVISTA
Carles
Flinch
HISTÒRIA
Borda
De l’Avi
PREVENIR EL CÀNCER
SERGI PÉREZ PHOTO

Fundació
Alícia
editorial
Teniu a les vostres mans el darrer Menja’t coordinat pel Joan Berenguer
amb el darrer editorial, escrit no fa gaire dies. Fer entendre el paper que
juguen la gastronomia i el patrimoni agroalimentari d’un país en la
construcció de la seva cultura i la seva identitat va ser la seva dèria i la seva
passió. La desaparició del Joan ens ha agafat amb la revista acabada i a
punt d’imprimir.
El millor homenatge que li podem fer és posar de relleu la importància
de tota la feina que va desenvolupar i el llegat que ens deixa. El projecte
del Menja’t Andorra n’és un clar exponent. Volem manifestar el nostre
agraïment per la seva implicació en el naixement d’aquest projecte del qual
n’ha estat una peça clau des del primer dia.
Gràcies Joan! Ets l’ànima del Menja’t Andorra i mantindrem l’esperit i
l’emprempta que hi has posat. Sense tu no hauria estat possible.

P laers de la vida
Per a alguns, a vegades té més importància allò que ingerim pel fet de
degustar-ho que no pas pel que ens alimenta, perquè menjar bé, bo i ben fet, és
més un problema d’intel·ligència, de cultura i d’educació, que no pas d’instint.
L’home és l’únic animal que és capaç de menjar per fruir, tots els altres només
s’alimenten, almenys sembla que és així.

Leonardo da Vinci, que va fracassar per culpa de la seva mala cuina, quan va
muntar una taverna al marge esquerre de l’Arno, a prop del Ponte Vechio, de
Florència, va dir que “qui no és capaç de fruir dels plaers de la vida és que no
se’ls mereix”. Aquesta afirmació pot tenir un punt de vanitat, però segurament
som bastants els que li donem la raó. També crec que molts estaran d’acord
en que el fet de menjar pot arribar a constituir un d’aquests “plaers de la vida”
a què es referia Da Vinci, sempre que no hi hagi mandra i el subjecte tingui la
capacitat i la sensibilitat suficients. Per això és astorador descobrir, a mida que
el temps ens passa, que hi ha més gent del que sembla que no mereix o no sap
fruir dels plaers d’una bona taula.

Però fruir a l’hora de menjar exigeix una inquietud, una curiositat. El gust s’ha
d’educar si és vol experimentar un plaer a través d’aquest sentit. També s’ha de
considerar que el gust de les coses de menjar ha canviat al llarg del temps, però
sobretot el que ha canviat molt és la manera de viure, i per tant, lògicament, el
gust de tots nosaltres. És aquesta evolució el que ha convertit en una ciència
el fet de menjar bé. Que això és la gastronomia, en definitiva.

Si sabem menjar millor sabrem viure millor: descobrirem un món sense

fronteres on les paraules més sublims se saben transformades per la paraula
amiga i per la taula compartida. Els missatges de l’amor universal, no van ser
pronunciats en el curs d’un sopar? Que potser no deien els filòsofs antics que
la saviesa neix de l’àpat?

Joan Berenguer,
Crític gastronòmic

Edició i coordinación: St!

Publicitat: publicitat@sit.ad
Redacció i correcció: Clara Garnica, Joan Berenguer.
Disseny i maquetació: Daina Prat, Romain Guitard.
Fotografies entrevista: Sergi Pérez Photo
Dipòsit legal: AND.504-2014

www.facebook.com/Menjat-Andorra
http://www.ara.ad/especials/gastronomia/
Carles
FLINCH 4
 “La gastronomia està de moda però és
necessari coordinar -nos per no crear una
competència absurda i innecessària”

Carles Flinch és tot un personatge que viu la seva professió dins i fora de la cuina. Andorrà de cap a peus,
va néixer l’any 1972. Va cursar primer i segon grau al Lycée Compte de Foix i va obtenir el certificat d’aptitud
professional de cuina al mateix centre. L’any 1989 va iniciar una estada al restaurant Sardinal de Banyuls
(França), amb una estrella Michelin, on va aprendre del xef Jean Marie Patrouix. Posteriorment va seguir
la seva formació al restaurant Casa Gallau de Cambrils, l’any 1991, amb el xef Manel Morell; i finalment al
restaurant Akelarre de Donosti, l’any 1993, amb el xef Pedro Subijana.

A partir del 1994 va entrar a formar part de la cuina del restaurant familiar Can Manel. Des del 1999 es
va responsabilitzar de la direcció de la cuina, en la qual durant tots aquests anys ha portat a terme nous
plantejaments fruit de les experiències obtingudes en les seves estades i els constants cursets que ha realitzat.
Això sí, cal recalcar-ho, conservant i sense perdre l’esperit culinari i la línia establerta pel seu pare, Manel
Flinch, així com les dots per la gerència i el dinamisme que li ha transmès la Pepita Font, la seva mare.

La trajectòria d’en Carles està farcida de, podríem
dir, activitats complementàries. Ens en pots esmentar
algunes de les més significatives?
He estat president de la Unió Hotelera durant dos anys i
mig, entitat en què segueixo com a membre col·laborador.
També vaig ser fundador i president de l’Associació de
Cuiners i Rebosters d’Andorra.
El teu dinamisme i el convenciment que “el moviment
es demostra caminant” t’ha portat a assistir i participar
en mostres, concursos i fòrums d’arreu. Pots referir-nos
alguns d’ells?
Recordo amb gran plaer una trobada a Santa Maria de
Queralt amb cuiners andorrans i berguedans, amb Ramón
Sasplugas i a la qual ens acompanyaven Jordi Marquet
i Denis Garcia. A part de les mostres de cuina que han
tingut lloc al país (Mostra Gastronòmica d’Andorra a
Ordino, Jornades de Tardor de Cuina Andorrana, la
Cuina del Bacallà a la Plaça del Poble a Andorra la Vella),
també he participat a la Mostra Gastronòmica d’Alp. I he
treballat, braç a braç, amb l’amic Ramón Sasplugas, al
Concurs de Cuina del Llagostí a Vinaròs.
Així mateix, l’any passat vaig estar cuinant amb Martin
Berasategui a València, promocionant plaques de cocció
de cuines TPB Barcelona, de les que Martin es la imatge

5
per tot Espanya. I vaig portar a terme un ‘show cooking’
a la VI Mostra dels Ports Maestrat a Culla (Castelló),
elaborant plats amb tòfona davant l’alumnat de l’Escola
d’Hostaleria de Castelló.
Has format també futurs cuiners del país?
Sempre que m’ho han demanat he impartit classes a
l’Aula de Cuina del Centre de Congressos de Sant Julià
de Lòria. Actualment, sóc professor de cuina a l’Escola
Vatel de gestió hotelera, un centre de gran nivell, del qual
m’enorgulleixo de ser component del seu professorat.
I al mateix Can Manel, amb la inestimable col·laboració
de Lourdes Turné (Pamvisucre), vam impartir uns
cursets de cuina sota el títol ‘Vine, Cuina i Sopa’, que
darrerament els hem fet itinerants, com el del Pla de la
Cot a l’estació de Pal, a Vallnord.
A la vegada, podem dir que ets un cuiner mediàtic...
A nivell de mitjans de comunicació he col·laborat de
manera molt activa amb RNA en el programa ‘16 Papes’
durant quatre anys, oferint a diari una recepta ràpida i
senzilla, actualment ho faig en el programa ‘Becaris’ de
la mateixa emissora.
Un dia molt especial i de grat record va ser la gravació
del ‘Cuines’ a TV3, dedicat a les Valls d’Andorra,
juntament amb els companys Dolors Abad, Pep Ramos,
Guille Cervera i Josep Maria Troguet.
Sempre he procurat dins de les meves possibilitats
d’estar al dia de tot el que es cou en els diferents fòrums
que tenen lloc a Espanya i França. Aquest any vull assistir
a Vinexpo a Bordeus el mes de juny, per poder donar a
conèixer la nostra gastronomia mitjançant alguna acció
puntual en el marc de la Fira.
6
Has deixat per al final la darrera participació en què
has estat protagonista a Lió, cuinant a la Sala VIP del
Concurs Mundial de Cuina Paul Bocuse....
Doncs sí. És tanta la il·lusió que em va fer! Els directius
de les cuines ENODIS, patrocinadors i responsables
de l’equipament del Bocuse d’ Or, em van proposar
participar, i no m’ho vaig pensar dues vegades, era una
oportunitat irrepetible. Durant dos dies vaig cuinar per
a una vuitantena de comensals cada àpat, el que em
va permetre oferir una variada mostra de plats de la
nostra cuina, a la vegada que vaig contactar i compartir
experiències amb grans professionals.
Et semblaria que aquesta experiència et podria ser vàlida
per promoure una participació del nostre país al Bocuse
d’Or?
Hauríem de superar alguns handicaps. El més important
és l’exigència per part de l’organització que el xef
representant del país ha de ser nadiu o amb passaport
de l’esmentat país. A partir d’aquí, s’hauria de comptar
amb el suport suficient i que el comitè de organització,
al nostre país, treballés de valent.
Creus que quan es tracta de reivindicar la gastronomia
andorrana els estaments corresponents s’impliquen
seriosament i reconeixen la importància que té a l’hora
de satisfer les exigències d’ un turisme de més entitat?
Què més voldria jo que dir-te que sí? Però la veritat és
que la gastronomia del país juga a segona o a tercera
divisió. Quan parlo de gastronomia englobo també el que
fa referència a la producció agropecuària, que aquesta
és una altra... Manca continuïtat, es posen en pràctica
moltes idees però acaben sent flor d’un dia.
 “Incrementar i diversificar la producció vol dir també
que és imprescindible que la restauració valori els
costos, l’esforç i la qualitat dels productes”
Vols dir que ens manca conscienciació de la importància
a l’hora de reivindicar una gastronomia pròpia i de vetllar
per una producció genuïna i de proximitat?
Malgrat que anem avançant en aquest terreny, no n’hi
ha prou. Jo, per exemple, estic promovent el poltre
en aquests moments i sempre amb la carn de qualitat
d’Andorra. Però, és clar, incrementar i diversificar la
producció vol dir també que és imprescindible que el
comerç i, sobretot, la restauració valorin els costos,
l’esforç i la qualitat dels productes. I que estiguin
disposats a pagar per ells el que valen.
Què en penses de la proliferació i a la vegada repetició
d’activitats gastronòmiques portades a terme per
diferents comuns i estaments del país?
Ens manca programació, comunicació i una bona entesa
entre tots els implicats. No hi ha cap mena de dubte que
la gastronomia està de moda i hem passat d’un extrem a
l’altre. Avui en dia tot són mostres, rutes de la tapa, ‘show
cookings’, tallers de cuina, etc. El realment important és
establir els fonaments de tot això i coordinar-ho perquè
no es facin repetitius creant una competència absurda i
innecessària.
Una novetat important i que ja ha transcendit als mitjans
darrerament és la propera posta en funcionament del
nou restaurant Can Manel a la part alta d’Escaldes-
Engordany. Ens en pots donar més informació?
Es tracta d’una escomesa que portem a terme
7
conjuntament amb l’amic Joaquim ‘Purito’ Rodríguez,
que és tractarà d’un establiment amb una gran
infraestructura (tres nivells en els quals s’ubicaran
tots els serveis), i on hi hem abocat tot el nostre saber,
il·lusió i experiència. Encara no puc anunciar data per la
seva inauguració, però calculo que si tot segueix sense
entrebancs, a finals d’any podrem començar a fer bullir
les olles....
Tindrem oportunitat, a mesura que es vagi apropant la
inauguració d’aquest nou restaurant, de seguir informant
de la infraestructura i de tots els serveis que oferiran.
En Carles manifesta guardar un gran respecte per la
cuina ancestral del país que tan ben reflectida queda en
els receptaris de la senyora Maria Montanya de l’Hostal
Calones i la de l’estimada i entranyable Dolors Ribes de
la Borda Raubert, que per ell són font de saviesa i que tot
sovint consulta. A propòsit d’això, ens vol fer partícips
d’un desig que per a ell seria l’actualització de la nostra
cuina:
M’agradaria que, a nivell de país, amb l’ajut de les entitats
pertinents i la implicació del màxim de professionals
del ram, es pogués posar la nostra gastronomia ben
definida mitjançant alguna obra, corpus culinari, etc...,
per disposar finalment d’una identitat concreta.
 Pa de formatge
amb denominacio d’origen
Professionals forners han elaborat un producte d’identitat i de venda només
a l’Alt Urgell, fet a base de farina d’alta qualitat, formatge Urgèlia i mantega Cadí
La comarca de l’Alt Urgell ja té el seu producte
d’identitat. Elaborat amb productes de la terra,
amb propietats nutritives reconegudes i que
posa sobre la taula el bon treball dels forners
del territori. Es tracta del trenat de formatge, un
pa singular elaborat amb farina d’alta qualitat,
formatge Urgèlia i mantega Cadí, tots dos
ingredients amb DOP (Denominació d’Origen
Protegida) acreditada. El formatge és un producte
que havia de prendre protagonisme sí o sí, tenint
en compte la llarga tradició de formatgers que hi
ha a la comarca.
Els impulsors del trenat de formatge han estat el
Gremi de Forners de les Terres de Lleida, l’Escola
d’Hoteleria de Lleida i la Cooperativa Cadí. A més,
compta amb el suport de l’Ajuntament de la Seu
8
d’Urgell. El Gremi de Forners és qui ha capitalitzat
aquest projecte innovador per dotar d’un pa
singular d’identitat, que ha donat com a resultat
“un producte de km0 que servirà per dinamitzar
els forns del territori”, destaca el seu president,
Manel Llaràs.
La barra té un cost d’1,80 euros i es pot trobar a
13 forns del territori. A la Seu d’Urgell, al Forn
Sansa, el Forn Bullich, el Forn Sant Joan, el Forn
Duat, Forn i Pastisseria Vilarrubla i Crosta i Molla.
A Coll de Nargó també el venen el Forn Reig i el
Forn Tausà; així com també el forn de pa d’Adrall.
A Martinet es pot trobar tant al Forn Jordi com al
forn i pastisseria Vilarrubla; a Bellver de Cerdanya
es pot comprar al Forn Pous; i al forn artesà Pa
d’Or, d’Organyà.
 Grup Becier
estrena oficines a Prat de la Creu
El grup amplia la seva xarxa d’oficines, i ho fa amb un nou emplaçament
al bell mig de la capital.

Amb l’objectiu de millorar l’atenció als seus clients, Grup Becier acaba d’inaugurar unes noves dependències al
carrer Prat de la Creu 59-65. Es tracta d’un espai molt cèntric, al davant de l’edifici de Govern, on els usuaris de
Becier Viatges i de Becier Assegurances podran realitzar a partir d’ara les seves gestions en un horari adaptat
a les necessitats actuals: de 9 del matí a 7 de la tarda, de dilluns a divendres. D’aquesta manera es faciliten
també les gestions als clients que vulguin aprofitar el migdia.

La ubicació cèntrica és molt còmoda també pels qui vulguin desplaçar-se amb vehicle, ja que just davant hi ha
dos aparcaments: el comunal i el Vinyes. Tots dos amb la primera mitja hora d’estacionament gratuïta.

Becier Viatges i Becier Assegurances comparteixen un mateix gran espai dissenyat per treballar amb el confort
i tranquil·litat que es mereixen els clients. Amb una estètica actual i un interiorisme innovador per a dispensar
la millor atenció: personalitzada i professional. Són instal·lacions també totalment adaptades i accessibles per
a persones amb mobilitat reduïda.

Cal destacar que el Grup Becier no tancarà les oficines tradicionals de Becier Viatges i Becier Assegurances,
situades a l’emblemàtic Edifici Becier de Santa Coloma, sinó que ara us podran atendre als dos emplaçaments
segons les vostres necessitats.

9
 Fruita primaveral
fruita nutritiva
És època de tonalitats vermelles i rogenques, sabors intensos i
productes amb moltes propietats beneficioses per al nostre organisme
L’estació de la primavera ens porta una gran
varietat de fruita i verdura de temporada. La
natura es desperta després dels mesos hivernals
acompanyada d’aliments de tonalitats marcades,
on predominen els vermells i roigs intensos. La
fruita de primavera destaca, a banda de pel seu
gust intens, per les seves qualitats nutritives.
Per als defensors dels productes de proximitat
i ecològics (en l’actualitat podem acabar trobant
moltes tipologies de fruita durant tot l’any), és el
moment d’omplir la nevera i el rebost d’una gran
proposta fruitera.
Aquestes propostes de primavera són, en línies
generals, riques en antioxidants, com els carotens
10
o els polifenols (aquests darrers amb propietats
per a la pell, a més d’ajudar a prevenir malalties
cardiovasculars o el càncer). La fruita d’aquesta
època de l’any també és rica en vitamines A,
C i E. A continuació, fem un repàs de la fruita
imprescindible a afegir a la nostra dieta entre
abril i juny.
Maduixes i maduixots. Un exemple de fruita
que ja es pot consumir durant tot l’any, però
que defensem que és durant els propers mesos
quan la que trobem a mercats i fruiteries és
més autèntica. Les maduixes destaquen pel seu
alt contingut en vitamina C (són per tant un bon
substitut de les taronges i mandarines hivernals),
àcid fòlic i minerals.
Cireres. Costa trobar algú a qui no li agradin les
cireres! Ja se’n poden començar a trobar a partir
de mitjans de primavera. Són una font important
de fibra (per regular el trànsit intestinal, depurar-
lo i netejar-lo de toxines), però també són
riques en potassi, amb propietats antioxidants
i antisèptiques. També destaquen pel seu baix
contingut calòric.
Prunes. En trobem de verdes, grogues,
rogenques... Totes tenen unes importants
propietats laxants que ajuden a netejar
l’organisme. També porten ferro, vitamina A i
vitamina B.
Nespres. Entre abril i juny, és l’època d’esplendor
d’aquesta fruita molt completa nutricionalment,
ja que és rica en potassi, magnesi, calci i ferro.
Amb provitamina A, per a la vista i la pell. I també
és diürètica i antioxidant. Molt adequada per a
persones que segueixen algun tipus de dieta, pel
seu baix contingut calòric.
Albercocs. Apareixen especialment a finals de la
primavera. Tenen propietats similars als nespres,
és a dir, rics en potassi i rics en carotenoides,
per tant, amb vitamina A. També aporten calci i
fibra, per ajudar a regular el trànsit intestinal.
11
Nabius. Una fruita que des del ‘Menja’t Andorra’
recomanem especialment, ja que se’n pot trobar
i collir als boscos d’Andorra. Es tracta d’un fruit
silvestre delicat, petit com una oliva, vermell o
morat i de gust àcid. Destaquen per ser riques
en fibra, potassi i vitamina C, amb propietats
antioxidants que prevenen les infeccions
urinàries.
Alvocats. Fa uns anys era un gran desconegut,
però l’hem anat afegint a les nostres dietes.
Primer vam conèixer la salsa guacamole, tot i
que els alvocats ja els trobem a moltes propostes
sobretot d’amanides singulars. Són font de
vitamina E i proteïnes.
I per als impacients, ja a finals de primavera podem
començar a trobar algunes de les típiques fruites
d’estiu que tan refresquen, com el meló, la síndria,
les nectarines i fins i tot els préssecs. Però haureu
d’esperar unes setmanes encara perquè tinguin el
seu màxim sabor i esplendor visual.
Per acabar, i anant ara a les verdures, durant la
primavera és època sobretot de cols, coliflors,
carxofes, bledes, espinacs, porros, endívies,
enciam, raves, espàrrecs frescos, mongeta
tendra i pastanagues.
 Va de copes
Celler Edetaria
Edetària és el projecte personal de Joan Àngel Lliberia, fill
d’agricultor i nét de enòleg, enginyer agrònom de formació i un
Jose Antonio Guillermo veritable apassionat de la seva terra i de la vinya, l’esforç i bon treball
SOMMELIER DE L’ENOTECA li ha merescut un lloc entre els vins d’autor de referència de la Terra
Alta, una denominació amb una llarguíssima tradició vitivinícola i
una experiència elaboradora més que consolidada, que avui intenta
seguir els passos de la veïna Priorat.
Treball rigorós amb una mica d’improvisació i creativitat, experiència
i intuïció, respecte per la natura i per la tradició, i les últimes
tecnologies posades sempre al servei de la vinya, són les cartes
amb les que juguen Joan Àngel i el seu equip a l’hora d’elaborar
seus vins, vins impregnats de terrer, personals i amb un toc de
creativitat artística que els singularitza.
Edetària només elabora vi de les vinyes de la seva propietat,
vinyes velles majoritàriament i cultivades en cinc terrers
diferents. De la interacció de les diferents viníferes amb els
seus terrers, obté raïm diverses i particulars que són les que
defineixen la marcada personalitat dels vins, sent el Edetària
Blanc seva millor exponent i el seu vi més consolidat i apreciat.
El celler de Edetaria és un edifici singular, senzill i amb un aire
de modernitat, envoltat de ceps vells.

Joan Àngel Lliberia Edetària

Any de fundació: 2003
Vinya propi:30,0 Ha.
enòleg: Joan Àngel Lliberia
telèfon: +34 977.421.534

12
 CREEM ESPAIS DE VIDA · LA TEVA IMMOBILIÀRIA A ANDORRA · CREEM ESPAIS DE VIDA

LA TEVA IMMOBILIÀRIA A ANDORRA · CREEM ESPAIS DE VIDA · LA TEVA IMMOBILIÀRIA A ANDORRA

 A foc lent
Tapa de melós de xai amb ‘céleri’ i carxofes

Elaboracio Ingredients
Desossem les dues parts del coll de xai; les acabem de netejar, salpebrem,
Ingredients per a una ració
afegim l’all i una fulla de llorer. L’emboliquem amb paper film perquè ens quedi
ben premsat, i ho envasem al buit, per coure-ho seguidament al ‘Ronner’ a 68° 1 coll de xai
durant 15 hores. Com a alternativa, per fer-ho a casa, es podria coure al bany 1 bola de ‘céleri’
maria. Mentrestant es va coent, comencem a preparar la salsa. Així, traiem el
1 carxofa
suc de l’os que ens ha quedat, tallem a trossos l’os i el rostim al forn a 200°
1 pastanaga
durant 25 minuts. Hi anem afegint el porro, l’all, la pastanaga i la ceba (tots els
ingredients tallats a trossos). Continuem brasejant, hi afegim el vi negre per 1 porro
deixar-ho reduir i hi afegim el brou de pollastre per deixar-lo coure durant una 1 ceba
hora aproximadament fins aconseguir reduir la cocció de la salsa. Seguint amb 1 fulla de llorer
la preparació del cremós, pelem el ‘céleri’, el tallem a trossos i l’ofeguem amb 1 got de vi negre
una mica de mantega en una paella. Després, afegim la llet i mig got d’aigua i el 20 grams de mantega
deixem coure fins que estigui tendre. Per acabar, passarem tota la preparació 2 grans d’all
del cremós per la batedora, el rectifiquem de sal i pebre, i el reservem.
1/2 litre de llet
Sal i pebre
Passem a fer les xips de carxofa; netegem les fulles de l’exterior fins a gairebé
arribar al cor i fem talls fins amb un ganivet, les enfarinem i les fregim a uns 1 litre de brou de pollastre
150°. Una vegada fregides (que quedin cruixents), les deixarem reposar damunt c/s de farina
de paper absorbent. Procedim a emplatar el melós. Escalfem el cremós de
‘céleri’ i el farem servir de base del plat, a sobre hi posarem el coll de xai
(prèviament premsat) i el cobrim amb la salsa. Per acabar de decorar el plat i
que tingui millor presentació hi afegim les xips de carxofes al damunt.

Recomanacio
Plat per fer amb paciència. Si vols obtenir un bon resultat i deixar els comensals
bocabadats aquesta és la teva opció. El xef recomana que acompanyi el plat
amb un vi negre per maridar la cita.

14
 del somni a la realitat
L’espai transmet caliu i bona harmonia, amb una cuina
desenfadada sense oblidar la creativitat
També han decorat el local cuidant de tots els detalls
perquè els clients se sentin còmodes. Podeu fer un
piscolabis asseguts al característic Chester o a la barra
coronada per unes vermelles i còmodes butaques,
sempre amb la possibilitat de compartir aquests i tots els
moments que es vulguin, amb el teu fidel amic de quatre
potes (local ‘dogfriendly’). També disposen de xarxa wi-fi
per si necessites estar connectat al món 2.0 i endolls per
carregar el teu dispositiu mòbil o ordinador portàtil.

La cuina del MiraKbé ofereix tapes i platets que segueixen la

filosofia desenfadada i alternativa, amb un toc d’originalitat
a parts iguals. Tapes ‘gamberres’ amb què l’esperit del
‘team’ condueix el local, però sense tornar-se boixos, amb
un producte ben treballat, seguint sempre la línia de cuina
innovadora i creativa.

Els cuiners, Marcos Montagut i Gerard Soteras, han

preparat una carta amb suggeriments i altres ‘gamberrades’
gustoses per sorprendre el paladar amb les tapes d’autor.
I si ho preferiu, i voleu desconnectar als migdies, tenen
menús diaris a un preu assequible. Us hi esperem!
mirakbeandorra@gmail.com

El Restaurant i Gastrobar MiraKbé, ubicat al carrer Pere

d’Urg número 10 d’Andorra la Vella, és un dels nous punts
de mira i centre d’atenció del Principat. És un projecte
que, gràcies a haver recorregut diversos continents i una
inacabable llista de restaurants, masies i bordes, esdevé per
als seus impulsors un somni fet realitat. El somni d’obrir un
local amb un servei extraordinari de gastronomia. Així, el
passat 10 de març, amb un centenar de curiosos, amics i
proveïdors, la cuina del MiraKbé va engegar els seus fogons.

El projecte gastronòmic neix encaminat per l’amistat de

dos companys de feina, que junts varen decidir emprendre
aquest repte amb ganes i il·lusió. El Marc Simón i el Joan-
Marc Codina han demostrat que plegats són imparables, que
el seu tarannà, la seva noblesa, i el seu esperit de superació
fan que al seu entorn esdevinguin bones sinergies i molt
bon ambient.

Durant el trajecte, amb el fitxatge del Mika Almeida, van

començar a formar una tripulació de primera. La confiança,
la credibilitat i la complicitat són les característiques que
defineixen els llaços que han format.

El local presenta un disseny renovat, després de quasi

quatre mesos de reformes. L’espai transmet caliu i bona
harmonia, perquè els comensals se sentin com a casa. El
MiraKbé ofereix un seguit de contrastos, per aquells qui
busquin un ambient dinàmic o tranquil, amb un entorn càlid
i amb una gastronomia que no deixa indiferents a tots els
que a dia d’avui han passat a comprovar-ho.

15
Ens necessites? Contacta’ns

16
 Sabors de quatre continents
en un únic país
El ‘ceviche’ és el plat insígnia de la cuina peruana, en auge pel seu gust
però també per les seves propietats nutritives
El Perú és un país amb gran diversitat cultural, i
això s’ha transmès també en la seva gastronomia.
Manté les arrels de l’antic Perú, però també
d’Espanya, de l’Àfrica Subsahariana, de França
i fins i tot de la Xina, el Japó i Itàlia. Per aquest
motiu, un dels fets que la distingeixen és que
compta amb ingredients i sabors arribats de quatre
continents. Per tot plegat, la llista de plats típics és
extensa i se’n poden comptar fins a mig centenar.
Un dels principals emblemes del Perú és sense
cap mena de dubte el ‘ceviche’ (com ho demostra
el fet que sigui Patrimoni Cultural nacional), fet a
base de peix cru (llenguado, verat, bonítol, nero
o truita, entre d’altres), adobat amb llimona (o
llima), ceba, all, sal i pebre. Es tracta d’un plat
que ha traspassat fronteres pel seu component
saludable i nutritiu, a banda de pel seu bon gust.
La pròpia Kate Middleton, esposa del príncep
Guillem d’Anglaterra, n’és una fèrria defensora.
El ‘ceviche’ aporta, entre d’altres, proteïnes,
omega 3, omega 6, minerals com el fòsfor, el
zinc, el iode, i vitamines A, D, E i K.
Un altre imperdible és el conegut com l’arròs
‘chaufa’, que es fregeix i es barreja amb diverses
tipologies de carn, espècies, ous, ceba i salsa de
17
soja. Aquí es pot veure clarament la influència
xinesa en la cuina del Perú. I l’‘antichucho de
corazón’, broqueta de cor de carn marinada amb
espècies, o el ‘tacu-tacu’ (d’inspiració africana).
És una recepta d’arròs amb verduretes i llegums,
que es barregen en una massa homogènia a la
paella.
Una recomanació ben diferent és el ‘chupe de
camarones’, amb gambetes fresques, patates
peruanes, formatge, all, tomàquet, ceba i
coriandre, entre d’altres.
Tot plegat, es pot acompanyar amb la proposta
de begudes peruanes, molt basades en la gran
varietat de fruita autòctona que cultiven. El panís
és un ingredient bàsic i històric en tota la seva
cuina, però que també s’utilitza als beures, com
la tradicional ‘chicha de jora’, amb blat de moro
fermentat amb fruita, i la ‘criolla chicha morada’,
blat de moro bullit amb fruita barrejat amb sucre
i llimona.
En definitiva, una cuina en auge, cada vegada
més apreciada i amb més fidels arreu del món.
Nutritiva, autèntica però amb el millor de tot allò
que la influencia.
 L’‘slow food’
o la cultura dels aliments i del menjar
L’‘slow food’ és una idea nascuda en el si d’una
associació italiana anomenada ARCIGOLA, una
entitat enogastronòmica formada per consumidors,
restauradors i productors d’aliments tradicionals, amb
seu al Piamont, que manté 106 organitzacions locals
en tot el territori italià, uns 50 clubs associats i una
sèrie de restaurants. Aquestes dades, però, estan en
progressiu creixement. De fet, l’‘slow food’ és també un
moviment en constant desenvolupament.
El nom és ben significatiu, totalment al revés d’allò que
simbolitza la productivitat. El ‘fast food’ ha modificat la
vida de molta gent i en certa manera, amenaça l’ambient
i el paisatge. En canvi, l’‘slow food’ és l’alternativa que
defensa el desenvolupament del gust en què es troba la
veritable cultura. La seva internacionalitat garanteix la
promoció i l’intercanvi de coneixements, experiències i
projectes adreçats realment en benefici del dret del plaer.
Carlo Petrini, president i fundador de l’‘slow food’,
confirma que el dret al plaer és alienable a tota la
humanitat; que cal defensar la memòria culinària de
18
cada país, i tot un seguit de bons propòsits en benefici
de la cultura gastronòmica.
Però l’‘slow food’ no és tan sols un moviment. És una
idea i un compromís concret a la vegada: defensar el
dret al plaer. I si el plaer neix del gust, del perfum o
de la consistència dels aliments, tant se val. El plaer
millora la qualitat de vida i tothom que en sap gaudir
pot transformar la vida en art de viure. La base del
funcionament de l’‘slow food’ són els convivium,
establerts per tot el món i que porten a terme moltes
i variades funcions: fomentar la filosofia del moviment;
estendre la presència organitzada del moviment
mitjançant l’ampliació d’inscripcions; establir relacions
i cooperacions amb entitats públiques, associacions
gastronòmiques i de productors, escoles i institucions
acadèmiques i organismes de comunicació; donar
suport al desenvolupament d’una agricultura sostenible
i el coneixement de la producció agroalimentària;
mantenir relacions de cooperació amb els altres
‘convivium’ i organitzar activitats de promoció i suport
a projectes nacionals i internacionals del moviment.
 El manifest de l’‘slow food’
(extret de www.slowfood.com)

En aquests darrers segles XX i XXI, que van néixer i

créixer sota el signe de la civilització industrial, primer
es va inventar l’automòbil i després se’n va fer el seu
propi model de vida.

La velocitat és la nostra rèmora, tots som presoners

del mateix virus: la ‘fast life’, que altera els nostres
costums, ens envaeix en les nostres pròpies cases i
ens reclou en els ‘fast food’.

L’homo sapiens, malgrat tot, ha de recuperar la seva

saviesa i lliurar-se d’aquesta velocitat que podria
reduir-lo a una espècie en vies d’extinció.
Per aquest motiu, contra el deliri universal de la ‘fast
life’, decidim-nos per la defensa d’un relaxant plaer
material.
Si la ‘fast life’, en nom de la productivitat, ha canviat
la nostra vida amenaçant constantment el medi
ambient i el paisatge, l’‘slow food’ és avui la resposta
d’avantguarda.

Contra aquells -que són els més nombrosos- que
confonen eficàcia amb frenesí, proposem-nos una
vacuna de plaers sensuals que ens facin gaudir
lentament i perllongadament.
Comencem justament a la taula de l’‘slow food’. Contra
la monotonia del ‘fast food’, redescobrim la riquesa
d’aromes de les cuines locals.
Es justament aquí, en el desenvolupament del gust i
no en el seu empobriment, on resideix la vertadera
cultura, des de la qual es pot encetar el progrés amb
un intercanvi internacional d’històries, coneixements i
projectes.

19
 Menja’t els mitjans
VICENT GUIMERÀ
RESTAURANT ANTIC MOLÍ D’ULLDECONA
(Tarragona)

En Vicent va estudiar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils, encara que

les seves millors lliçons com a cuiner i empresari les va rebre al restaurant
dels seus pares, Casa Santi. De fet, la saviesa en el negoci de la gastronomia
es venia coent des de tres generacions a casa seva. No va ser casualitat que
l’any 2003 publiqués un receptari d’elaboracions típiques locals sota el títol:
‘El rebost del meu poble’.

A l’Antic Molí, que va obrir les portes l’any 2004, en Vicent ofereix una cuina
de mercat aplicant als productes, d’òptima qualitat, les darreres tècniques de
l’alta gastronomia, sense perdre de vista el saber fer de la cuina tradicional.
Segurament això va ser el que l’any 2003 el va portar a guanyar el primer
premi del concurs del ‘Llagostí d’Or de Vinaròs’. L’any 2016 ha representat
l’eclosió i el reconeixement d’aquest jove cuiner, ja que ha obtingut guardons
tan importants com el de ‘Cuiner revelació’ al Fòrum Gastronòmic de
Barcelona i la merescuda primera estrella de la Guia Michelin.

Pel que fa referència als mitjans de comunicació, l’activitat d’en Vicent

està sent molt prolífica. Ha participat als programes ‘Estat de Gràcia’ de
Catalunya Ràdio, ‘Tot és comèdia’ de la Ser, als Informatius de TV3 i d’altres
mitjans, al programa ‘La primera pedra de RAC 1’, així com ha col·laborat
amb ‘La Vanguardia’, ‘El Punt Avui’, el diari musical ‘L’Enderroc’, el ‘Diari de
Tarragona’ i la revista ‘Cuina’.

20
 “Els ‘reality shows’ de cuina fan que tothom vulgui ser
cuiner, però no mostren com n’és, de dur”
Imagino que vas voler ser cuiner en haver conviscut amb
la professió a casa teva, al restaurant dels teus pares...
Bé, jo sempre m’he criat dins d’un restaurant, ja
corria amb el ‘taca taca’ per aquell menjador petit del
Bar Restaurant Casa Trampa que en aquell moment
regentaven els meus iaios, juntament amb la meva mare
i la seva germana. Més tard, quan els meus pares van
decidir emprendre el seu camí i obrir el restaurant, jo
acabava el ‘col·le’ i baixava a dinar i a ajudar-los una
estona. A poc a poc vaig anar impregnant-me d’aquest
ofici i creixent amb ell.
Què és el primer que ha d’aprendre un cuiner?
L’imprescindible és que l’aspirant a cuiner ha de saber
que en aquest ofici s’hi ha de posar moltíssima passió
i dedicació. Avui en dia, amb els ‘reality shows’ de
programes de cuina els joves volen tots ser cuiners, i
desprès s’adonen de com n’és, de dur i les hores que
s’han de fer. Per això hi ha d’haver aquesta passió
que faci que estiguis totes les hores en connexió. S’ha
d’estar al dia, treballar molt i ser creatiu i, com algú va
dir, la inspiració arriba quan estàs treballant.
Com definiries la teva cuina?
La meva cuina és d’autor, respectant la saviesa
de la tradició culinària i afegint-li una dosi potent
d’avantguarda.
Com es crea un plat nou? Quins criteris prevalen?
Les persones creatives sempre estem connectades
amb la feina i ens fixem en molts detalls que passen
inadvertits per als altres. Generalment són aquests
detalls les nostres fonts d’inspiració. També, m’ha
succeït més d’una vegada, i dues, que fent provatures
per elaborar alguns plats, una tècnica surt d’una
equivocació, i això és genial!
Quina importància té la tècnica a la cuina?
Jo com a cuiner prefereixo que tot plat porti només una
tècnica. Excedir-me en tècniques sobre un mateix plat
ho evito. Des del meu punt de vista, el més important
és que el comensal s’emporti la sorpresa i sobretot el
sabor d’aquell plat.
Quan confecciones un menú, què és el prioritari per a
tu, un equilibri nutricional o un equilibri gastronòmic?
Sóc cuiner, per tant, no miro gaire l’equilibri nutricional,
faig més atenció a l’equilibri gastronòmic.
La tècnica pot suplir la manca d’un bon producte?
Perquè tot funcioni en l’engranatge del bon menjar la
qualitat del producte ha de ser òptima.
No creus que el cuiner s’hauria de considerar autor amb
drets exclusius sobre les seves creacions?
Et puc respondre amb una altra pregunta: qui va inventar
21
l’ou ferrat? No em puc imaginar que tots els que en fem
n’haguéssim de pagar els drets d’autor i em doldria la
riquesa gastronòmica que perdríem per aquest camí.
Penso que és tan bonic poder compartir, i un gran
exemple el tenim amb Ferran Adrià, que ens ha deixat
un llegat culinari ple d’investigació, o els germans Roca
amb la seva transparència. Això és el més bonic, poder
compartir les tècniques i maneres de fer.
Segueixes amb interès el treball d’altres companys?
M’encanta poder seguir la feina ben feta dels meus
companys, tots ells contribueixen a que la gastronomia
estigui en un moment únic, en un moment d’eclosió.
Creus que la cuina està subjecta a les modes?
Una mica, ja que en un moment donat tot era tècnica i
ara tot és producte. Nosaltres sempre hem apostat pel
producte de proximitat i donar-li la seva tècnica per
reforçar la part de la sorpresa.
Disposeu d’un bon celler?
Igual que fem amb els menús degustació, en els quals
cerquem un fil conductor, amb el celler també ho fem
i treballem amb vins mediterranis i, sobretot, vins de
les nostres terres. Disposem d’una carta amb unes 80
referències.
Quina importància dones al personal de sala? Què en
penses del reciclatge d’aquest personal en el propi
restaurant?
Per a mi són l’altra part de l’engranatge d’un restaurant,
representen la nostra cara visible i els que ens
representen davant del client. Un restaurant amb una
gran cuina i sense un bon servei no és res. Quant a la
formació de reciclatge, sempre els incitem a que portin
a terme cursos per actualitzar-se i enriquir-se com a
professionals.
Viatjar, conèixer altres establiments i noves tendències
és molt important. Quant de temps hi dediques, a
aquesta qüestió?
Li destino les dues setmanes de les vacances i després
les estones en què podem escapar-nos. També em
nodreixo de llibres i altres publicacions de grans
referents.
La teva trajectòria professional està repleta de premis
i guardons, que culminen amb la primera estrella de la
Guia Michelin que acabes d’aconseguir. Quina és la teva
actitud davant tants reconeixements?
Els guardons són una espasa de dos talls: són una
injecció d’il·lusió i també un augment de la pressió en el
treball. Els premis ens esperonen, ens donen força per
seguir lluitant, i ens reconeixen la feina ben feta. Però
també augmenten les expectatives dels clients i això fa
que la responsabilitat sigui màxima.

Com s’ha d’alimentar una persona amb càncer que
segueix tractament?
Per sobre de tot, ha de dur una alimentació
equilibrada, completa i on hi siguin presents tots els
grups alimentaris. També s’ha d’hidratar molt.
És a dir, han de menjar igual que les persones que no
tenen la malaltia...
No han de canviar els hàbits, però sí que han
d’adaptar-los. Perquè a vegades hi ha moments que
tenen nàusees, poca gana i els costa empassar.
Hi ha algun aliment prohibit?
No, només alguns que està demostrat que tenen
interacció amb fàrmacs, com l’aranja.
I n’hi ha algun del qual hagin d’intentar menjar-ne
més?
La fruita i els vegetals són font principal de vitamines,
antioxidants i compostos bioactius.
I per a les nàusees?
Està demostrat que el gingebre les calma.
De quina manera pot intentar gaudir del menjar una
persona a qui li afecti molt el tractament?
En primer lloc, és important que no s’estressi. Si
no tens gana no cal obsessionar-se, no passarà res.
Amb tot, i si no t’entra el menjar, s’ha d’intentar
menjar petites dosis i constants. Marcar-se petites
fites diàries i intentar complir-les. Aquestes han
de ser d’alt valor nutritiu, això sí. Per exemple, una
peça de fruita, i al cap d’una estona un grapat de
fruits secs.
22
Elena Roura és la responsable de l’Àrea
de Salut i Bons Hàbits Alimentaris de la
Fundació Alícia. Va venir al país convidada
per l’Associació Andorrana contra el Càncer
(Assandca), per impartir un taller demostratiu
i una sessió pràctica sobre l’alimentació que
s’ha de seguir durant el tractament contra el
càncer. Amb ella conversem sobre com les
persones amb aquesta malaltia poden seguir
gaudint del menjar malgrat tot, i de quina
manera l’alimentació pot ajudar a que se
sentin millor.
Quina opinió tens d’aquestes tendències que
asseguren que amb l’alimentació es pot curar el
càncer?
Està clar que si no estàs ben alimentat, no seràs capaç
d’afrontar la malaltia. Ara, dir que per alimentar-se
d’una manera determinada el càncer es pot curar,
això no ho ha demostrat ningú. Si fos així, tothom ja
s’hauria curat!
I per prevenir el càncer?
Aquí sí que està demostrat científicament que una
alimentació saludable a base de frescos i vegetals,
amb aliments baixos amb sucre, és un factor
preventiu.
Però el menjar ecològic, de proximitat, és més car. I
si no ens ho podem permetre?
El menjar saludable no és més car. Una sardina,
per exemple, és baratíssima. Està clar que la fruita
ecològica serà més nutritiva, però l’important és que
mengis fruita. No hi ha cap evidència que digui que el
menjar ecològic sigui més beneficiós per a persones
amb càncer.
Per acabar, com valores l’activitat que vas fer a
Andorra?
Vam fer el ple, considerem que va anar força bé. Vam
intentar aportar receptes diferents per intentar que
les persones que segueixin tractament no avorreixin
certs aliments. Per exemple, aquells que tenen
diarrea han de menjar arròs, pastanaga, patata, poma
bullida... Allà els vam ensenyar a fer un rotllet de
paper d’arròs amb fideus d’arròs, pastanaga i peix.
 el Solà RESTAURANT - TERRASSA
Cal Tony

Celebra les teves reunions

familiars amb nosaltres

Tot a la brasa
Carns · Paelles · Tapes variades · “Fondues”
Crta. General de Canillo AD100 Canillo · Principat d’Andorra
Tel. (+376) 853 350 caltony@andorra.ad
 Cinc segles de borda
44 anys de restaurant
La massanenca Borda de l’Avi va ser de les primeres en adaptar l’històric
espai en local gastronòmic, gràcies a l’impuls de quatre socis visionaris
Qui li hagués dit als que van construir la borda
on actualment s’emplaça el restaurant Borda de
l’Avi, a la sortida de la Massana direcció Erts, que
en aquelles quatre pedres pensades per al bestiar
i l’agricultura, on descansaven els pastors durant
els dies de mal temps, cinc segles després s’hi
asseurien comensals arribats de tots els punts del
món per assaborir una cuina típica andorrana. La
Borda de l’Avi, llavors Borda Torres, va ser erigida
el segle XVI. És de les més antigues d’Andorra i de
les més ben conservades.
El local estava dividit en dos pisos, la part baixa
per als animals, la part de dalt per assecar el
que es recollia de les contrades. Llavors es podia
considerar que es trobava lluny del poble de la
Massana, sense cap viabilitat d’explotació turística.
Però van passar els anys, Andorra va créixer. El país
es va obrir a l’exterior. El comerç i la restauració
24
van passar a ser negocis de primer ordre. I aquí és
on entren en joc quatre socis visionaris, que van
veure en la Borda Torres l’indret ideal on ubicar-
hi un restaurant. La Borda era propietat de la
família Areny, coneguda a la parròquia com Casa
Teixidó. L’any 1973 aquesta família va signar la
cessió de la borda i dels terrenys contigus a Antoni
Garrallà, Amadeu Rossell, Càndid Naudi i Joan
Gaspar, expresident del FC Barcelona i que llavors
començava a expandir el seu negoci per Andorra a
través de la cadena HUSA.
Els quatre socis van contractar com a director del
nou restaurant a Daniel Álvarez, que hi va estar
al capdavant fins l’any 1979, moment en què va
decidir muntar el seu propi negoci a una borda
de Santa Coloma, el Bon Racó. El relleu el va
agafar una persona que llavors desconeixia el
país, l’idioma i la seva cultura gastronòmica: Joan
Antoni Azurmendi.
“Quan vaig arribar el restaurant ja funcionava a ple
rendiment”, explica el cuiner basc. El negoci rutllava, i
a més Álvarez va deixar part del seu equip treballant-
hi. En un únic dia podien arribar a servir 100 àpats, una
dimensió important tenint en compte que llavors la Borda
de l’Avi encara estava lluny del centre de la Massana i no
hi havia tanta cultura d’anar a menjar a fora. “Calia sortir
del poble”, recorda Azurmendi.

També per aquelles èpoques, dos dels socis pioners,

Garrallà i Naudi, van decidir no continuar amb l’aventura.
També van ser anys d’obres, es va adaptar un segon pis
per ampliar el restaurant.

“Els tres primers anys”, recorda Azurmendi, “no

vaig treure el cap de la borda”, amb una dedicació
pràcticament del 100%. El cuiner recorda com a anècdota
que, malgrat era un restaurant que funcionava, hi va
trobar a faltar dos elements importants només arribar,
els quals va incorporar: un espremedor de taronges
i un rentavaixelles. Aquest segon per solucionar la
problemàtica d’haver de netejar fins a 300 plats per àpat
i 200 copes.
En qualsevol cas, la restauració pionera que oferien,
de qualitat, amb productes de país, i elements moderns
com posar a la vista dels comensals la cuina de les
carns o un sistema de rostit innovador, els va portar a
guanyar-se un nom dins i fora les fronteres andorranes.
Jugadors de futbol, de bàsquet, estrelles de cinema o del
teatre han volgut conèixer de primera mà aquest local
històric i el que ofereix a nivell culinari. Va arribar a tenir
37.000 clients anuals, i la gran majoria repetint. Unes
dades “difícils d’aconseguir avui en dia”, s’enorgulleix
Azurmendi.
La fama que va guanyar la Borda de l’Avi va motivar
l’expansió que es va dur a terme l’any 2000. Es va
construir una borda paral·lela a tocar de l’original, imitant
l’antiga també en materials per intentar no tocar la seva
essència. La part alta destinada a menjador, la de baix,
més a zona per prendre una copa.
Fi de cicle
Però tot, tard o d’hora, té un final. En el cas d’Azurmendi,
38 anys d’experiència al capdavant de la Borda de
l’Avi es van donar per expirats el passat 1 d’abril. La
propietat inicial de la borda va decidir passar a ser
també la propietat del negoci. El contracte s’ha extingit,
les accions s’han venut i, per tant, Azurmendi ha posat
punt final a dècades de feina a la Massana. “És un lligam
que no podré oblidar”, explica emocionat. “He arribat a
tenir 22 establiments, però cap com aquest”, per a ell
“és especial”, per exemple, “perquè els meus fills han
crescut dins aquestes parets”.
Se’n va la feina però els records, les vivències no
s’esborren. De fet, Azurmendi encara visualitza aquella
petita taula al fons de tot on Rossell i la seva dona
menjaven, tot esperant que vingués algun client. Eren els
inicis, ara ja és una altra història. Però encara hi ha qui
demana quan ve a menjar a la Borda de l’Avi per aquesta
emblemàtica taula, per assaborir d’una manera diferent
la proposta culinària d’aquest restaurant.

25
Una parada obligatòria
amb la bona gastronomia de muntanya
Ca l’Eudald,
plats tradicionals amb aliments de proximtat

Per la seva situació a cavall d’una frontera, per les seves condicions climatològiques,
per la bellesa i l’esplendor del seu paisatge, per la seva història, pel tarannà de la seva
gent, la Cerdanya és una vall oberta, amb una cuina popular i de tradició molt antiga.
Cuina oberta al món d’avui, a la creativitat, a la imaginació ben controlada i ponderada
pròpia de la gent de muntanya, a nous productes, a invents sorprenents i deliciosos,
és a dir, a l’alta cuina.
Un dels establiments que, des de sempre ha vetllat per acreditar la cuina cerdana, ha
estat Ca l’Eudald d’Alp, restaurant de llarga tradició que es va acreditar pel treball del
seu fundador, l’Eudald Vila, i que avui els seus fills, Franc i Eudald, han actualitzat,
sense perdre ni molt menys la seva identitat, oferint els plats cerdans de tota la
vida, amb els productes i l’elaboració més vigents. Aquest hivern, entre d’altres, els
germans Vila ens han ofert plats com: amanida de formatge de cabra amb cansalada
cruixent; patata confitada amb botifarra de perol i vinagreta de fruits secs; pasta fresca
amb bolets i fetge gras d’ànec; carpaccio de filet de vedella amb flocs de serrat de
Meranges; trinxat de Cerdanya amb cols i botifarra negra de Llívia; tradicional cua de
bou guisada al vi negre amb bolets; peus de porc guisats amb cargols i escamarlans;
galta de vedella rostida amb cervesa de Cal Eudald; o terrina de fetge gras d’ànec amb
confitura de prunes.
Per a l’elaboració d’aquestes i altres especialitats s’assorteixen dels formatges de
Meranges de l’Albert Pons; de les trumfes de muntanya i de la vedella de Cerdanya d’en
Jordi Pont; els iogurts i làctics de la Formatgeria de Llívia; les verdures del propi hort de
Ca l’Eudald; la mel de Cerdanya; els formatges Sallagouse de Cal Guillemet; el xai lletó
de la Carnisseria Bertran de Ger; o la carn de caça de la colla de caça major Els Cristos.
El restaurant presenta un quadre immillorable. S’han fer menjadors nous. S’ha
ampliat la cuina, així com l’oferta, que ara presenta constants suggeriments, segons
temporada, d’una cuina que, sense deixar de ser el referent que sempre ha estat per
reivindicar la cuina de Cerdanya, està oferint propostes en què és fa palesa la nova
línia que han encetat els germans Vila.
En aquests moments, l’establiment acull tota mena de celebracions, banquets i festes
familiars, en un entorn idíl·lic. També ofereixen un servei de càtering molt acurat.
Un servei diligent i competent posa la cirereta d’un restaurant dirigit per una família
nascuda per fer feliços els seus clients i amics.

26
 L’aposta gastronòmica
de Caldea per a tota la familia
Des de fa un any i mig el restaurant ha fet un gir culinari i ha italianitzat la seva carta
“A la carta hi trobem pizzes
amb productes frescos
arribats d’Itàlia i una massa
tractada amb delicadesa perquè
assoleixi la perfecció gustativa”
El restaurant Mediterrani de Caldea va decidir fer fa
una mica més d’un any un “canvi de filosofia”, un
punt i a part a la seva proposta culinària, per adaptar-
se al comensal que el visita. El centre termal rep
assíduament famílies disposades a passar un dia de
diversió i relax (les parelles amb alt nivell adquisitiu
es decanten més per Inúu) motiu pel qual van decidir
“ajustar l’oferta gastronòmica” a aquest perfil, explica
Rodrigo de Nuzzo, responsable de restauració.
El resultat és una carta molt mediterrània, partint
sobretot de la cuina italiana (d’on és originari De
Nuzzo), que acontenti tots els paladars, “des de l’avi”
passant pels pares, “fins als dels més petits”.
Així, a la carta del restaurant de Caldea hi trobem
pizzes amb productes frescos arribats d’Itàlia i una
28
massa tractada amb delicadesa perquè assoleixi la
perfecció gustativa. Tampoc hi falta el carpaccio, la
pasta (imprescindible els tortel·lini farcits de carn amb
salsa de gorgonzola), les hamburgueses de vedella
100%, el peix i, per a postres, la pannacotta. Així
mateix, el plat estrella de fa anys del local, el qual “no
hem pogut treure de la carta perquè ens el demanen
constantment”: l’arròs amb gambes.
Cada dia, migdia i nit, s’ofereixen menús (hi ha l’opció
de menú infantil), i també tenen una sala reservada
per a esdeveniments o convencions. I per als que
volen combinar relax amb restauració, no cal que
surtin del centre termal: l’Oasis està ubicat a l’interior
de les instal·lacions i la carta no varia. Menjar de
qualitat que es pot assaborir amb el banyador.
 4 ANYS
DE GRANTIA
EN TOTS ELS
NOSTRES
PRODUCTES

“El nostre objectiu ha estat i seguirà sent

sempre la satisfacció del client”

PER MILLORAR ELS SERVEIS ALS

NOSTRES CLIENTS,
JA POTS FER LES TEVES COMPRES
PER INTERNET !!
www.cubicandorra.com

Carrer del Fener, 17- AD500 Andorra la Vella - Tel. 806 800
 El poltre es reivindica
Destaca per la seva baixa quantitat en greixos i ferro, el seu alt valor proteic i el baix component
calòric. Les seves propietats nutritives i la voluntat de reincorporar aquesta carn dins la dieta de
les llars andorranes van portar a tres famílies a impulsar l’aventura de Poltrand.

Els darrers anys La carn de poltre

Andorra havia deixat de
consumir carn de poltre.
Malgrat haver-ne a país, i haver-hi també explotació
ramadera, després d’engreixar-los s’exportaven. Una
tradició que s’havia perdut i que “tres germans i un
amic” van decidir reimpulsar, tal com explica la Sílvia
Cava. Ella és una de les sòcies de l’aventura de Poltrand,
ara ja consolidada, que es va iniciar l’any 2015.
té interessants propietats nutritives. És rica
en ferro, motiu pel qual està molt indicada per als
esportistes, la gent gran i els infants. En definitiva,
saludable “per a tothom que vulgui portar una dieta
saludable”, defensa Cava. Té poc greix, un alt valor
proteic i menys calories que, per exemple, la carn de
vedella. És també rica en vitamines A, C i B, i “és fàcil
de digerir” pel seu baix contingut en colàgen.

Aquell mateix any, l’Associació de Pagesos i de
Ramaders van crear el segell Carn de Qualitat
Controlada d’Andorra, també per al poltre. L’impuls
definitiu per a Poltrand per activar el mercat intern des
de Llorts, concretament des de la granja de Cal Fijat.
Poltrand ha volgut que les llars andorranes puguin
introduir a les seves cuines poltre de país, i també
que els restaurants l’incorporin a les seves propostes
gastronòmiques. Sempre respectant la tradició, amb un
procés de cria en pastures d’alta muntanya a la Vall
d’Ordino, i engreixades amb alimentació ecològica.
Poltrand no té botiga física, tot i que compta amb
supermercats col·laboradors i restaurants. Així mateix,
es pot encarregar comanda per telèfon o a través de
la seva pàgina web (poltrand.ad). D’aquesta manera
s’asseguren un tracte personalitzat. El repartiment
sempre es fa a finals de setmana, per garantir que la
carn arriba fresca.
En definitiva, som davant d’un projecte de país impulsat
per emprenedors del món de la ramaderia. Un bon
exemple de com potenciar la producció nacional des de
la més elevada qualitat nutritiva.

30
 L’aposta per les petites
produccions de qualitat
Cava Benito ofereix una exclusiva selecció d’alcohols i vins difícils de trobar

Allò que no es troba a les grans superfícies vins que també fora de les fronteres andorranes
comercials, supermercats o d’altres botigues són molt difícils d’aconseguir, i que si es troben,
autoritzades a vendre alcohol, molt probablement es venen més cars. 60 anys d’experiència avalen
ho trobis a Cava Benito. Botiga especialitzada aquest petit local emblemàtic de l’avinguda

en destil·lats, alcohols i vins de Carlemany. Un dels secrets del seu

gran qualitat. Aquesta qualitat es èxit és el tracte personalitzat.
basa sobretot en l’aposta per L’objectiu és que el client marxi
les petites produccions, amb a casa convençut que el que
trets diferencials i fugint de ha adquirit li agradarà. Perquè
grans empreses internacionals n’ha conegut els detalls, l’han
que parteixen més de la assessorat i fins i tot l’ha
producció en sèrie. Són, per pogut tastar.
tant, productes molt exclusius
però que garanteixen un tret Cava Benito permet degustar
diferencial a qui els tasta. els productes, sempre hi ha una
Sobretot si es tracta d’edicions botella oberta per provar.
limitades.
Av.Carlemany, 82
Així mateix, ja que està ubicat a Andorra, Cava Escaldes - Engordany
Benito pot oferir aquestes petites produccions a T. +37 682 04 69 | F. +37 686 42 69
preus molt competitius. És a dir, són alcohols i cavabenitowhisky@andorra.ad

31
 CasasaborsExtremadura
genuïnament ibèrics
,

Obre les portes un nou concepte gastronòmic.

Punt de trobada de la cultura del sud-oest de
la península ibèrica, Casa Extremadura és el
primer establiment d’Andorra dedicat 100% als
productes ibèrics de qualitat produïts sota les
denominacions d’origen d’aquesta desconeguda
i alhora genuïna comunitat autònoma espanyola.

Casa Extremadura és el nou local social de la
comunitat extremenya del Principat. Obert al públic
tots els dies feiners, ofereix una experiència única
a Andorra a través de la cultura i la cuina. ‘Migas’
de pa amb pebrot i xoriç, ‘lomitos’ de la Devesa,
pernil 100% de gla o ‘tortas’ del Casar i la Serena
són algunes de les propostes gastronòmiques
que es poden assaborir en aquest espai creat per
una extremenya establerta al país des de fa més
de 25 anys, l’Ana Cerezo.
Cerezo, fundadora de l’empresa EA Distribució i
de la marca Pernilea, inaugura aquest espai de
trobada i degustació en el mateix magatzem des
d’on distribueix a tot el país una cinquantena de
referències de productes ibèrics embotits,
formatges, olives, olis, mels, confitures, espècies,
arrossos, fruits secs, conserves, cerveses, vins,
caves i licors.
Fitxa tècnica
Casa Extremadura
(Extremenya Aliments Distribució, SL – Pernilea)
Lloc: Font del Puial, número 1 – Andorra la Vella
Horaris d’obertura: dilluns, dimarts i dimecres de
8.30 a 20.30 hores, dijous i divendres de 8.30 a
24.00 hores
Correu: comercial@eadist.com
Inauguració: maig 2017

32

Què és Casa Extremadura?
És un tros d’allà, aquí. Un lloc on tothom -extremenys o
no- pot reviure o conèixer sense moure’s d’Andorra la
cultura, les tradicions, la gastronomia i les coses bones
de la terra on vaig néixer. Durant molts anys el meu
tiet ha estat el president de l’Associació d’Extremenys
i des de sempre jo havia somiat que la meva comunitat
tingués una petita ‘ambaixada’ a Andorra, això és la
Casa Extremadura.
Què s’hi troba, què s’hi fa, a Casa Extremadura?
Més enllà de ser un local social i de degustació, l’encant
de Casa Extremadura és la seva autenticitat i el caliu
familiar. Ho he ambientat amb elements i materials
típics de la regió perquè el client se senti com si
estigués allà. La idea és que sigui un lloc on sempre
hi passi alguna cosa, on se celebrin les tradicions
extremenyes, com per exemple el Dia d’Extremadura,
que com aquí a Andorra també és el 8 de setembre.
Farem setmanes temàtiques amb productes de
temporada, tasts d’embotits, formatges i caldos de la mà
d’experts gastronòmics extremenys, festes populars...
Vull seguir posant el meu granet de sorra en la difusió
d’Extremadura al món.
Per què al barri del Puial?
Molts dels establiments que ara estan de moda a
Andorra la Vella per degustar una copa de vi, una tapa
o un plat elaborat es troben per la zona del Barri Antic.
Com que Casa Extremadura fa part del magatzem de
l’empresa EA! Distribució, necessitava un lloc on els
camions i furgonetes poguessin arribar-hi fàcilment. I
al carrer de la Font del Puial per la part de Ciutat de
Valls s’hi donen les dues característiques. M’agrada el
barri del Puial perquè és antic, amb carrers estrets.
Fa poble. Però és que a més és molt accessible des
de Ciutat de Valls, una zona de la capital que està en
33
hores baixes i que penso que el meu establiment pot
ajudar, humilment, a reactivar-la. Aquest repte, el de
dinamitzar aquesta zona, també m’engresca.
Ha parlat d’EA Distribució... productes extremenys al
major, oi?
EA! Distribució és una empresa majorista adreçada a
hotels i restaurants que ofereix una selecció feta per mi
mateixa d’aquells productes elaborats a Extremadura
que penso que val molt la pena que es puguin trobar en
altres establiments del país. Treballo amb una selecció
de mercaderies de molta qualitat i amb denominació
d’origen que com a extremenya m’entusiasma que es
puguin tastar en una bona taula en algun dels molts
bons restaurants que tenim a Andorra.
Porta Extremadura al cor...
Sempre li he portat. Vaig marxar quan era una nena
i mai he deixat de tornar-hi sempre que he pogut,
bàsicament quan tinc vacances. A Andorra m’hi trobo
com a casa, però els que em coneixen saben que tinc
el cor dividit. Sempre dic, fent broma, que em sento
‘andormenya’ [riu].
Aquesta estima per la terra li ve de família?
A casa no oblidem els nostres orígens, les nostres
arrels. Som d’una terra humil que estimem i que tota
la família portem al cor. Som treballadors i vam venir a
Andorra cercant noves oportunitats, perquè aquest país
és un lloc magnífic per treballar i viure.
Un local social, degustació i distribució. Déu n’hi do!
Això no es tot. A Casa Extremadura també hi te cabuda
Pernilea, una botiga amb els mateixos productes
que distribueixo o que es poden trobar en la zona
de degustació, però en aquest cas en formats per
emportar-se a casa sense necessitat de comprar caixes
o peces senceres. Venda al detall, vaja.
Definitivament, un concepte poc habitual.
No sé si és gaire habitual o no, però m’engresca
integrar en un sol espai el magatzem, la botiga, la zona
de degustació i la Casa Extremadura. És com una petita
delegació amb diversos departaments on gaudir de l’A
a la Z de tot el que ofereix la meva terra.
 Agenda
Taller Taller de cuina sense pares
La Central organitza el darrer dimecres de cada mes, a
partir de les 17.30 hores, tallers gratuïts de gastronomia
per a adolescents. Sota el títol ‘Cuina sense pares’ es
tracta d’una activitat per a joves d’entre 13 i 22 anys que
pretén apropar el món de la cuina a aquest col·lectiu. El
26 d’abril el taller se centrarà en l’elaboració de receptes
amb l’ou com a protagonista, mentre que el 24 de maig el
relleu l’agafaran les patates. L’activitat és gratuïta.
Més informació:
www.andorralavella.ad, lacentral@comuandorra.ad i al tel. 730 007
Prepara el teu propi pastis d’aniversari
Cuina
Celebrar l’aniversari és un moment molt especial, i el
moment culminant possiblement tingui lloc quan es bufen
les espelmes del pastís. Perquè tot surti com volem, no
hi ha res millor que elaborar nosaltres el pastís, amb els
ingredients i de la manera que volem perquè tothom se’n
llepi els dits. La llar de jubilats del Prat Gran d’Escaldes
organitza un taller per preparar el pastís d’aniversari, el
dissabte 27 de maig a les 10.30 del matí, dins del cicle
dels ‘Dissabtes de cuina’ adreçats a tothom. Es recomana
portar bata o roba vella. Cal inscriure’s prèviament perquè
les places són limitades.
Més informació:
tel. 802 255 / centreart@e-e.ad
34
Menja’t Andorra
Ruta de formatges
Ruta
L’Espai Ermengol-Museu de la Seu d’Urgell ha posat
en marxa aquest 2017 la Ruta de les Formatgeries, per
conèixer de més a prop un dels trets d’identitat més
importants de la comarca de l’Alt Urgell. Consta de visites
guiades a formatgeries, per explicar com elaboren aquest
producte i aprofundir més en la difusió de la cultura i la
història pirinenca. La propera sessió tindrà lloc el diumenge
21 de maig, i el protagonista serà la formatgeria artesana
Mas d’Eroles, d’Adrall.
Més informació:
(+34) 973 351511, reserves@turismeseu.com
Cuina de l’antiga Roma
Aprofitant el popular esdeveniment de Tàrraco Viva,
el festival romà de Tarragona on la localitat s’endinsa
a la vida i costums de l’antic imperi romà, se celebra,
i ja és la vintena edició, Tàrraco a Taula, jornades
internacionals gastronòmiques de divulgació històrica
romana. Els restaurants de la ciutat proposen entre el 15
i el 28 de maig diversos plats amb receptes i ingredients
arribats de l’època romana, per endinsar-s’hi a través
del paladar.
Cuina
antiga Més informació:
www.tarracoviva.com i al tel. +34 977 250 795