MECÀNICA DE FLUIDS

1
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

A) IMPACTE D’UN DOLL D’AIGUA

Introducció
Dins de l'estudi del flux de fluids, l’impacte d'un doll sobre una superfície és la base principal
pel desenvolupament de la teoria de turbomàquines. Aquesta pràctica s’enfoca en
determinar la força de reacció que es genera amb un impacte d’un doll en una superfície
cònica i en una copa hemisfèrica. En aquesta experiència la força pot ser mesurada i
comparada amb la variació, a la unitat de temps, de la quantitat de moviment del doll.

Coneixements previs necessaris

• CABAL
• QUANTITAT DE MOVIMENT

Teoria
La figura 1 mostra l'esquema de l’aparell A.1. d’impacte d'un doll sobre un àlep.

Figura 1. Esquema i nomenclatura de l’equip A.1. d’impacte d’un doll (copa hemisfèrica)

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
2
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

Aquest equip serveix per estudiar les forces d’impulsió que es generen amb un doll d’aigua
en impactar en una superfície i es mesuren amb un sistema de palanques i amb pesos.

Si menyspreem els canvis d'altura piezomètrica s'obté la força teòrica, com a aplicació de
l'equació de quantitat de moviment Eq.1.

𝑭𝑭𝒕𝒕𝒕𝒕ò𝒓𝒓𝒓𝒓𝒓𝒓𝒓𝒓 = 𝝆𝝆𝑽𝑽̇(𝒄𝒄𝟎𝟎 − 𝒄𝒄𝟏𝟏 𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄) = 𝝆𝝆𝑽𝑽̇𝒄𝒄𝟎𝟎 ( 𝟏𝟏 − 𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄𝒄) [Eq. 1]

On:

V̇ Cabal volumètric del doll en la direcció de l'eix z

c0 Velocitat del doll abans d'impactar amb l’àlep

c1 Velocitat del líquid

β Canvi de direcció que experimenta el vector velocitat respecte de l'eix z

ρ Densitat del líquid

Fteòrica Força (en la direcció del raig) transmesa per l’àlep sobre el fluid. La força que el raig
transmet al àlep és la mateixa en mòdul i direcció encara que en sentit contrari.

Quan no hi ha pèrdues causades pel fregament fluid a l’àlep el valor de c1 és igual al de c0. Els
valors de β pels diferents àleps són els següents:

Placa plana β = 90°

Con (A.2.) β = 135°

Copa hemisfèrica (A.1.) β = 180°

Taula 1. Valors de β per diferents superfícies d’àlep

Figura 2. Superfície plana, copa hemisfèrica i con

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
3
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

Materials i equips

• Banc hidràulic i equip experimental d’impacte d’un doll

• Cronòmetre
• Àlep copa hemisfèrica
• Àlep copa cònica

La figura 3 mostra la disposició dels dos aparells disponibles d'impacte d'un doll. L'aigua es
subministra del banc hidràulic, circula per un tub vertical culminat per una tovera cònica on el
flux s'accelera notablement. El doll d’aigua impacta a la superfície triada (que simula l’àlep
d'una turbomàquina hidràulica).

Figura 3. A l’esquerra l’aparell A.1. considerat a la figura 1 (Copa hemisfèrica). A la dreta esquema i
nomenclatura de l’equip A.2. d’impacte d’un doll (Con)

En el dispositiu A.1., tal com es mostra a la figura 3 i a la figura 1, l'àlep és sostingut per una
palanca, que conté un pes lliscant, i que és sostinguda per mitjà d'una molla. Abans d'iniciar
les experiències convé disposar la palanca en la seva posició d'equilibri col·locant la peça a la
posició adequada (en el zero de l'escala) i ajustant el dispositiu amb el cargol situat a la part
superior de la molla. Així tota força generada per l'impacte del raig sobre la superfície podrà

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
4
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

ser mesurada desplaçant el pes lliscant al llarg del braç de la palanca fins apreciar que la
posició d'equilibri ha quedat restablerta.

El dispositiu A.2. permet mesurar directament el valor de la força (figura 3).

Les característiques dels aparells A.1 i A.2 queden descrites a les Taules 2 i 3.

Altura del centre de l’àlep respecte l’extrem superior de la tovera s = 37 mm

Diàmetre de la tovera de sortida D = 10 mm

Massa del testimoni (peça lliscant) m = 0,610 kg

Distància entre el centre de l’àlep i el pivot de la palanca d = 0,1525 m

Taula 2. Característiques de l’aparell A.1

Altura del centre de l’àlep respecte l’extrem superior de la tovera s = 90 mm

Diàmetre de la tovera de sortida D = 10 mm

Taula 3. Característiques de l’aparell A.2

Càlculs i Procediment Experimental

El cabal del doll d’aigua 𝑉𝑉̇ es determinarà amb tècniques volumètriques.

La velocitat del fluid c, a la sortida de la tovera, ve donat per:

𝒄𝒄 = 𝑽𝑽̇/𝑨𝑨 [Eq. 2]
i la del doll c0, just en el moment d’impactar amb l’àlep, en virtut del moviment desaccelerador
de la gravetat.

𝒄𝒄𝟎𝟎 = �𝒄𝒄𝟐𝟐 − 𝟐𝟐𝟐𝟐𝟐𝟐 [Eq. 3]

En cada experiència amb l’aparell A.1, s’ha de verificar que ΣM=0, pel que mesurant la
distància y, en cada cas, es podrà determinar la força a causa de la quantitat de moviment.

𝑭𝑭𝑭𝑭 = 𝑷𝑷𝑷𝑷 [Eq. 4]

Amb les dades obtingudes es procedirà a calcular el sol·licitat en el full de dades i resultats i
la següent representació gràfica per a cadascun dels dos aparells A.1. i A.2.:

• F experimental vs. F teòrica

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
5
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

B)FLUX EN TOVERA
Introducció
Disposem d’una tovera connectada mitjan un conducte a l’entrada d’un ventilador. Degut a la
variació de geometria de la tovera, l’aire al passar per el seu interior experimenta variacions
en la seva pressió i velocitat. L’objectiu de la pràctica serà estudiar el comportament del fluid
al passar per l’interior de la tovera i el tub.

Descripció de l’equip
L’equip permet l’estudi del flux turbulent en tubs i toveres. Consta d’un tub llis de Dt=75,25
mm de diàmetre interior, connectat mitjan un difusor a l’entrada de un ventilador centrífug.
L’aire entra en el tub a través d’una tovera de perfil el·líptic. Un dispositiu amb ajust
micromètric permet desplaçar axialment una presa de pressió al llarg de la tovera. L’equip
disposa de dos toveres intercanviables (Figura 1, Taula 1 i Taula 2). Quan l’equip treballa amb
la tovera de menor diàmetre, es produeix a la sortida de la tovera un eixamplament brusc de
la vena fluida, fins que el flux es torna a adaptar al diàmetre del tub. Al final del tub està
instal·lat un ventilador centrífug, que disposa d’un regulador de velocitat de gir i d’una vàlvula
de guillotina que permet variar el seu cabal.

Figura 1. Toveres de 50 i 75 mm

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
6
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

Taula 1. Característiques de les toveres

Tovera 50 mm Dtovera=49,94 mm Cv=0,985
Tovera 75 mm Dtovera=74,98 mm Cv=0,96

Taula 2. Perfil i àrees transversals de la tovera de 50 mm.

x (mm) Dx (mm) Ax (m2)
0 100,00 0,007854
10 75,07 0,00424
20 66,01 0,003422
30 60,27 0,002853
40 55,97 0,002460
50 53,01 0,002207
60 51,14 0,002054
70 50,24 0,001982
80 49,94 0,001959
90 49,94 0,001959
100 49,94 0,001959
125 49,94 0,001959

Estudi del flux en una tovera

Es determinaran les depressions experimentals, hx, al llarg de la tovera de 50 mm. Es pretén
representar gràficament la depressió estàtica experimental, hx,exp, al llarg de la tovera per
poder-la comparar amb la depressió teòrica, hx,teor (Figura 3).

Determinació de la caiguda de pressió teòrica.

La densitat es podrà determinar a partir de l’equació d’estat, on per l’aire R´= 287 J/(kg K).
pa
ρa =
R ' Ta

on pa es la pressió atmosfèrica local i Ta la temperatura absoluta ambient. Com que la caiguda

de pressió a la tovera es petita es podran obviar els efectes de la compressibilitat de l’aire, per
tant ρa=constant.

Apliquem l’equació general de Bernoulli entre el punt d’estancament, punt 0 (punt abans
d’entrar a la tovera on la velocitat es nul·la i la pressió es l’atmosfèrica), i el final de la tovera,
punt n.

pn − p0 cn2 − c02
=0 + + g ( zn − z0 ) + w fregament
ρ 2

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
7
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

I si no considerem les pèrdues, podem obtenir la velocitat teòrica mitjana al final de la tovera
(posició x=125 mm):

2 ∆pexp
cn ,teor =
ρ

Amb l’ajuda d’un multi-manòmetre diferencial amb aigua com a fluid manomètric, ρm=1000
kg/m3, (Figura 2), es pot determinar la diferencia de pressió, Δp, mesurant la diferencia
d’altures, Δh=h1-h2 , entre la toma de pressió connectada a l’atmosfera, h1, i la toma de pressió
connectada a la tovera, h2. El multi-manòmetre pot bascular per poder variar el seu angle
d’inclinació, α (0°, 15°, 30°, 45°). Això permet incrementar la precisió de les mesures per
petites diferencies de pressió.

=∆p ρ m g (cos α ∆h )

Figura 2. Multi-manòmetre diferencial

El cabal màssic a través de la tovera es determina:

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
8
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

= v An ρ a cn ,teor
m C= Cv m teor

on Cv es el coeficient de velocitat de la tovera.

La velocitat de l’aire en el punt n dins de la tovera

m
cn =
ρ a An

Es pot comprovar que cn < cn,teor.

Figura 3. Depressió estàtica i velocitats a la tovera de 50 mm.

A partir de l’equació de continuïtat podem determinar la velocitat en cada secció x de la

tovera
=m ρ= a Ax cx ρ a An cn

Si suposem l’evolució de l’aire des de el repòs (secció 0), fins una secció x de la tovera, sense
considerar el fregament fluid obtenim:
c2
−∆px ,teor = ρ a x
2

A la Figura 3 es representen la depressió experimental i teòrica al llarg de la tovera. Es pot

observar que el perfil de pressions experimental es desvia respecte el perfil teòric. En la regió
aigües amunt de la zona de secció constant de la tovera, la depressió experimental es mes
petita que la teòrica, com ha conseqüència de la curvatura de les línies de corrent i del seu
gradient de pressions radial. En el tram final del la tovera de secció constant, la depressió

2019P
 MECÀNICA DE FLUIDS
9
PRÀCTICA 3: FENÒMENS FLUIDS

experimental augmenta com ha conseqüència del creixement de la capa límit, això provoca
un augment de les pèrdues per fregament fluid.

Treball a realitzar
1. Realització de mesures experimentals a la tovera per a dos obertures de vàlvula.
2. Realització dels càlculs demanats a la taula de dades i resultats.
3. Gràfic de la caiguda de pressió teòrica i experimental a la tovera, en unitats SI, per
cada una de les experiències (Figura 3).
4. Gràfic de la variació de la velocitat a la tovera per cada una de les experiències
(Figura 3).

2019P