Han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes endevinen l'enllà, on les ombres s'animen. És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella. Han ofert al no-res foc de cera d'abella i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç. Davallen a la plaça en revessa processó, com la serp cargolada entorn de la pomera, i enceten una dansa, de punta i de taló. Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, esbalaïda veig que vénen cap a mi i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí. Les bruixes
(Desideri Lombarte)
Van les bruixes, van les bruixes,
van les bruixes pels barrancs buscant fulles, collint herbes i gargulls dels espinalls. Poliol i herba pucera, te de roca als roquissalls. Van les bruixes, van les bruixes, van rebuscant pels solans. Van les bruixes, van les bruixes voreta del riu avall, collint joncs i gavarnera, plantatge, ortigues i cards. De fulles i corrojoles se n'omplen lo devantal i cullen flor de saüc i blets pels pataquerals. A l'ombria herba fetgera, als bancals grapats de gram, al ribàs herba bovina i l'herbeta de la sang. Van les bruixes pels camins buscant flors al mes de maig. Se les emporten a casa i les posen a secar. Bruixetes de Pena-roja, bruixetes de devuit anys, que cureu la malaltia que ningú més pot curar; cureu-mos del mal d'amors amb les flors del mes de maig, que quan arribo l'estiu les herbes s'assecaran pel riu no baixarà aigua i les fonts s'eixugaran, i pel caminet de l'hort de flors ja no n'hi haurà. Bruixetes de Pena-roja, bruixetes de devuit anys, vatres que cureu de gràcia, no mos deixeu per curar.