Musica Pastorets Cardona

LA MÚSICA DELS
PASTORETS DE CARDONA
2n Batxillerat
IES Sant Ramon (Cardona)
Curs 2010-2011
5
LA MÚSICA DELS PASTORETS DE CARDONA
ÍNDEX
Introducció........................................................................................................... pàg. 5
1. Els Pastorets: origen i evolució..................................................................... pàg. 7
2. Origen de la representació dels Pastorets a Cardona................................. pàg. 9

2.1. Procedència del text teatral dels Pastorets de Cardona........................... pàg. 9
2.2. Argument de l’obra.....................................................................................pàg. 10
3. La música........................................................................................................pàg. 12
4. Músiques tradicionals catalanes utilitzades als Pastorets de Cardona.... pàg.13

4.1 El Rabadà..................................................................................................pàg. 13
4.2 Eixa nit és nit de vetlla................................................................................pàg. 14
4.3 Pastorets amb alegria (I) o La pastora Caterina.........................................pàg. 15
4.4 Anem Pastors a Betlem (I) o Tunc que tanc tunc ......................................pàg. 16
4.5 Anem Pastors a Betlem (II) o Les bèsties del Naixement...........................pàg. 17
5. Músiques de Mossèn Llorenç Riu.................................................................pàg. 18

5.1 Del món en les entranyes...........................................................................pàg. 19
5.2 Non serviam................................................................................................pàg. 19
5.3 A Satanàs invicte........................................................................................pàg. 20
5.4 Jehovà, Jehovà...........................................................................................pàg. 20
5.5 Sacríleg, sacríleg........................................................................................pàg. 21
5.6 El nostre rei ens crida.................................................................................pàg. 22
5.7 Ressoni pels espais....................................................................................pàg. 22
5.8 Oh, lliri de puresa........................................................................................pàg. 23
5.9 Pels monts i la plana...................................................................................pàg. 24
5.10 La cançó de la bruixa................................................................................pàg. 24
5.11 Pastorets amb alegria (II)..........................................................................pàg. 26
5.12 Glòria al Déu fet home..............................................................................pàg. 27
6. Músiques basades en la lletra de “El Naixement del Salvador i la Redempció

de l’esclau”......................................................................................................pàg. 28
6.1 Ben nostre ja és l’home..............................................................................pàg. 29
6.2 Som del teu imperi......................................................................................pàg. 29
2
6.3 Eixa llum de l’alba.......................................................................................pàg. 30

6.4 Vinguen sopes............................................................................................pàg. 31
6.5 Ballem-hi una estona..................................................................................pàg. 32
6.6 Vana és vostra lluita....................................................................................pàg. 33
6.7 Puig la nit és bona......................................................................................pàg. 34
7. Altres................................................................................................................pàg. 35
7.1 Et encarnatus est........................................................................................pàg. 35
7.2 Guerra, guerra............................................................................................pàg. 35
7.3 Anem al temple...........................................................................................pàg. 36
7.4 Els cuplets: reflex de l’actualitat sociopolítica de Cardona.........................pàg. 37
8. Recerca de músiques que abans s’interpretaven en aquests Pastorets. pàg. 40
9. La interpretació de les músiques..................................................................pàg. 41

9.1. Origen........................................................................................................pàg. 41
9.2. Orquestra Garrostas..................................................................................pàg. 41
9.3. Orquestra Torrents.....................................................................................pàg. 41
9.4. Orquestra Oasis.........................................................................................pàg. 42
9.5. Piano sol....................................................................................................pàg. 42
9.6. Gravació de la Cobla Triomfal d’Igualada i Coral Cardonina.....................pàg. 43
9.7. Gravació de la Principal de la Bisbal.........................................................pàg. 43
9.8. Banda de Música de Cardona...................................................................pàg. 44
Conclusions.........................................................................................................pàg. 45
Bibliografia...........................................................................................................pàg. 48
ANNEXS
Annex 1: Recull de cuplets cantats des del 1960 fins al 2009
Annex 2: Guió actual dels Pastorets de Cardona.
Identificació de la procedència dels diversos textos que el configuren.
Annex 3: Cartells i programes dels Pastorets de Cardona.
Annex 4: Recull de fotografies i curiositats sobre els Pastorets de Cardona
4.1 Manuscrit del Bato y Borrego de Cardona
3
4.2 Fotografies dels Pastorets de Cardona des dels anys 50.

4.3 Fotografies comparades entre els Pastorets de Ripoll i Cardona.
4
INTRODUCCIÓ
Durant les festes nadalenques, a molts indrets, és típic representar “Els Pastorets”,
una obra teatral on, utilitzant el relat sacre del naixement de Jesús, s’explica la lluita
entre el bé i el mal, i on, també, hi trobem diàlegs de pastors que rememoren aquell
primer Nadal. A Cardona, des de principis del segle XX que se’n representen i
generalment sempre hi ha hagut música, un element indispensable en aquesta
representació.
Jo, des de ben petita, he anat a veure els Pastorets de Cardona i des de fa un parell
d’anys hi participo activament interpretant les peces musicals amb violí com a membre
de la Banda de Música de Cardona.
A l’hora de triar el tema del treball de recerca de Batxillerat vaig tenir clar que havia
d’estar relacionat amb el món musical ja que m’agrada moltíssim i hi dedico moltes
hores setmanals estudiant al Conservatori de Música de Manresa, practicant violí,
flauta travessera i tenora, i essent membre de diverses formacions musicals
(orquestres, cor, cobla i banda). A més a més, volia relacionar un fet musical amb la
història, la cultura, la tradició... que són matèries que també m’interessen, és a dir, un
treball de musicologia.
Em vaig decidir per la investigació sobre la música dels Pastorets de Cardona ja que
tenia certa inquietud per cercar d’on provenien les peces que jo interpreto cada Nadal i
que des de petita havia sentit i cantat. A més a més, vaig pensar que era un tema
proper, acotat i que podria parlar més fàcilment amb les persones que ho han viscut.
L’objectiu principal, doncs, és conèixer la procedència de la música dels Pastorets i

com ha estat interpretada en el transcurs d’aquests anys.
D’aquest objectiu principal crec que n’he assolit una bona part satisfactòriament tot i
que m’hauria agradat conèixer amb més certesa l’autoria d’algunes de les músiques
que formen part de l’obra.
Quan buscava els autors de les lletres de les cançons vaig veure necessari esbrinar la
procedència de tot el text. Ha estat una tasca imprevista que ha sorgit durant el
desenvolupament del treball i que m’ha suposat llegir-me més de cinc llibrets de
diferents Pastorets, per exemple el text que es representa a Ripoll, on, per aprofundir
en el treball, he contactat amb el grup de teatre per demanar-los-hi informació.
La principal font d’informació però, a part dels texts teatrals, han estat les persones
amb qui he parlat. Primer vaig contactar amb en Narcís Mellado i en Xavier Ventosa
que havien fet els arranjaments per la Banda; després vaig parlar amb en Josep
5
Bascompte i amb la M. Rosa Moya com a membres del grup d’Esplai “el Traspunt” que
em van facilitar informació i material. Per tal de conèixer l’origen de les peces vaig anar
a parlar amb dues persones grans, molt amables i que explicaven molt vivament el que
podien recordar dels Pastorets. La primera fou na Maria Serra (Maria Moreno) que
explicà moltes coses dels Pastorets que ella ha viscut. Fins i tot cantà algunes peces,
entre elles una que actualment no s’interpreta. I la segona fou Paco Sánchez, de qui
me n’havien parlat molt com a gran coneixedor i entusiasta d’Els Pastorets cardonins.
Ell conserva molt material teatral i musical, a part d’una memòria prodigiosa i moltes
ganes de transmetre-ho.
Pel que fa a l’estructura, el treball ha sofert diversos canvis des del primer guió.
Finalment el treball ha quedat dividit en nou capítols. El primer és una breu
contextualització a nivell general dels Pastorets; el segon està centrat en els Pastorets
cardonins on se’n explica l’origen i hi trobem dos apartats dedicats a la procedència
dels diferents texts del guió i l’argument de l’obra. El tercer serveix per introduir el tema
musical dins el treball. Des del quart fins al setè capítol hi trobem, dividides en
apartats, les diferents peces musicals que s’interpreten actualment amb la partitura i
lletra corresponent i explicant-ne, en diferents subapartats, la melodia, la procedència,
els intèrprets musicals i la temporització dins de l’obra i, en alguns casos, alguna
curiositat rellevant. El quart és dedicat a les cinc nadales tradicionals catalanes que
s’hi interpreten; el cinquè a les onze peces musicades per Mn. Llorenç Riu i a “La
cançó de la bruixa”. En el sisè capítol hi trobem les set peces musicals basades en la
lletra de “El Naixement del Salvador i la Redempció de l’esclau”. El setè és un calaix
de sastre on s’hi inclouen les peces de les quals no es coneix l’autor amb certesa.
El següent capítol, no estava previst a l’ inici del treball ja que desconeixia que hi havia
peces que abans s’interpretaven i actualment no. Les he esmentat i explicat breument.
I per últim, el novè, on s’expliquen en apartats, les diferents formacions musicals que
han interpretat en el decurs d’aquests anys la música dels Pastorets de Cardona.
6
1. ELS PASTORETS: ORIGEN I EVOLUCIÓ

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets
de Catalunya. Trobem varis arguments però tots tenen com a denominador comú la
combinació de continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels
i dimonis, i diverses històries i diàlegs de pastors que rememoren el primer Nadal.
Els orígens del gènere de pastorets, segons sembla, els trobem a l’Edat Mitjana, en els
drames religiosos (peces semi - escèniques que tenien per objectiu facilitar la
transmissió del missatge diví a les masses populars analfabetes). El document més
antic que es conserva sobre pastorets data del segle XV-XVI. Va ser recollit per
Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928) i amb el nom de manuscrit Llabrés es conserva
a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 1139).
L’Officium pastorum (l’adoració dels pastors) és, de fet, el punt de partida d’aquestes
celebracions medievals que els fidels interpretaven, dins les esglésies o al seu atri,
durant la nit de Nadal, al redós de la Missa del Gall i per tant, l’origen directe dels
nostres “pastorets”. Aquestes celebracions populars eren anomenades “pastorades”,
per l’important paper que en ella feien els pastors.
A mitjans del segle XVI, els cants, els balls i les mostres d’alegria col·lectiva que es
produïen durant l’Officium pastorum varen ser prohibides quan es proclamaren les
disposicions eclesiàstiques del Concili de Trento (1545-1563), que evitaven que els
temples esdevinguessin espais de disbauxa. Les representacions, foragitades de
l’interior de les esglésies es traslladaren al carrer i, més tard, als locals teatrals.
A finals del segle XVII va ser cèlebre entre les classes benestants de Barcelona una
versió del notari Ignasi Plana, i també diversos texts anònims en castellà, que es
poden datar a l’entorn de 1860, sovint plagis, amb lleugeres modificacions els uns dels
altres. De fet, aquest recurs, com a font d’inspiració, va ser emprat pels dramaturgs
com Frederic Soler, Pitarra; un exemple de calc el trobem entre El Bressol de Jesús o
en Garrofa i en Pallanga, de Pitarra (el 1891) i el text castellà de Los Pastorcillos o sea
Bato y Borrego de 1867. Aquest darrer era un dels més representats a finals del segle
XIX.
El 1887 es publicà a Vic Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor
Jesucrist, del prevere d’aquella població, Miquel Saurina. Aquesta obra és la primera
en què s’utilitza el català.
7
Actualment, a Catalunya, s’escenifiquen diversos texts: “els Pastorets o l’Adveniment

de l’Infant Jesús” de Josep Mª Folch i Torres, “L’Estel de Natzaret” de Ramon Pàmies,
“El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga” de Frederic Soler, i altres no tan
coneguts com “Els Pastorets” de Miquel Ferrà, “El Naixement de Jesús o Els Pastorets
Catalans Borrego i Carquinyoli” de Lluís Millà, “El Nacimiento del Salvador o la
Rendición del Esclavo” d’Antoni Molins i Gelada, “La flor de Nadal” obra de Francesc
d’A. Picas, “La Bona Nova” de Joaquim Ruyra, “L’Adoració dels Pastors” de Jacint
Verdaguer i molts altres d’autors locals.
Fragments d'una Auca dels Pastorets, que es venia a la porta dels teatres on representaven la funció, i
que la gent comprava com a record i per seguir el curs de la representació. (Amades).
8
2. ORIGEN DE LA REPRESENTACIÓ DELS PASTORETS A CARDONA

Es té constància que Els Pastorets de Cardona es representen des de l’any 1900 de
forma ininterrompuda excepte el període de la guerra civil espanyola, en el qual es van
produir saquejos al teatre “Els Catòlics” i es cremaren texts, partitures i vestuari, de
manera que, quan es va acabar la guerra l’any 1939 es van tornar a representar, no a
“Els Catòlics” sinó al teatre “Imperio”. Abans però, es va haver de reconstruir de nou el
text. Per això es va haver de buscar en la memòria d’uns i altres fins aconseguir
reproduir la totalitat de l’obra. Aquesta va ser recomposta l’any 1944 per Mn. Josep
Domeque, qui sembla ser que barrejà texts propis i de d’altres autors.
Es creu que l’origen del text dels Pastorets de Cardona es basa en les representacions
que es feien en molts indrets de Catalunya de l’obra Bato y Borrego. D’aquí provindria
la parella de protagonistes, el Bato i el Borrego, que actualment encara es
representen, en la seva primera versió castellana, al teatre dels Salesians d’Osca.
El llenguatge emprat en la versió cardonina és previ a la normalització lingüística de

Pompeu Fabra el 1913. És una obra escrita en vers i en un llenguatge antic, sovint
costós d’entendre, entre altres coses, degut a la traducció literal d’expressions
castellanes que en català no tenen sentit.
La investigació prèvia que he fet per conèixer l’autor/s de les lletres de les cançons
m’ha conduit a esbrinar la procedència de la major part de l’amalgama de texts que
configuren l’actual guió dels Pastorets cardonins, la qual exposo a continuació.
2.1 Procedència del text teatral dels Pastorets de Cardona

Més de la meitat del text dels Pastorets de Cardona coincideix exactament amb “El
Naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau”, d’Antoni Molins i Gelada.
“El Naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau” és una sarsuela pastoral que
data del 1880. Fou aleshores quan l’Acadèmia Catòlica de Ripoll n’encarregà la
confecció a dos olotins socis del Centre Catòlic d’Olot: Antoni Molins i Gelada, autor
del text i Ignasi Rubió, autor de la música. Aquests crearen “El nacimiento del Salvador
o la Redención del esclavo” en llengua castellana i en vers. També se la coneixia com
“Los pastorcillos de Belén”. Foren estrenats el desembre del 1886. La traducció al
català d’aquests pastorets fou l’any 1898 a càrrec de Mn. Josep Parer, vicari de la
Parròquia de Ripoll. Actualment a Olot es fan en castellà i en format de sarsuela, com
l’original de Molins, i a Ripoll, fan la traducció de Mn. Parer. Aquesta traducció és la
que té moltes parts coincidents amb els Pastorets de Cardona.
9
El segon text que coincideix plenament en alguns fragments amb el de Cardona és

“l’Estel de Natzaret”.
Aquest és un drama líric escrit per Ramon Pàmies Pina el 1891 i estrenat el 1903 amb
música de Mn. Miquel Ferrer, al Centre Catòlic de Gràcia i que actualment es
representa a diversos indrets com Mataró, Capellades, el barri de Sarrià de Barcelona,
Calella, Canet de Mar, Montbrió del Camp...
Una altra obra de la qual el text cardoní n’ha extret fragments és la coneguda “El
bressol de Jesús” o “En Garrofa i en Pallanga” de Frederic Soler “Pitarra”. Aquests,
foren estrenats a Barcelona el 23 de desembre del 1891 i actualment es representen a
poblacions com Berga, Sant Quirze de Besora, Molins de Rei i Reus.
Segons algunes de les persones entrevistades, a Cardona també s’havia representat

l’escena de les calderes d’en Pere Botero provinent dels pastorets d’en Josep Mª
Folch i Torres, però actualment no en queden mostres.
Hi ha una part del text de la qual no he pogut esbrinar l’origen. Tota fa referència als
personatges de Samuel, Soft, Rabadà i Isaac. La qual cosa fa pensar que podria ser
un argument extret d’uns altres pastorets que no he aconseguit localitzar. Utilitza un
llenguatge més àgil i sembla més modern.
(veure annex nº2)
2.2 Argument de l’obra

L’obra consta d’un pròleg seguit de cinc actes.
El pròleg serveix de presentació de les forces del bé, personificades per Sant Miquel, i
les del mal, per Satanàs i Llucifer, les quals lluiten per aconseguir el màxim d’ànimes
possibles.
En el decurs dels actes es desenvolupa una trama on hi apareixen els personatges

populars. Cadascun d’ells representa les més altes i baixes passions humanes. Per
exemple el Bato i el Borrego que des de la ignorància i la innocència ambicionen el
poder. En Borrego és l’alcalde d’Ader, un poblet d’Israel, adaptat a terres i costums
catalanes, i el Bato és el seu secretari. Les seves intervencions sovint acaben en
improvisacions, cosa que converteix els Pastorets en una obra viva.
Samuel és el personatge que per amor és capaç de fer qualsevol cosa, com enriquir-
se robant i matant. Isaac és l’amo ric del poblat i a través seu podem entreveure els
diferents estatus socials. Soff és un home gran que representa la senzillesa, la
10
innocència i que sent una gran admiració vers la vivesa i riquesa de la vida,
representada pel Rabadà, un jove pastor agut i murri.
Tots aquests personatges formen un conjunt cohesionat amb l’objectiu d’anar junts a
Betlem a adorar l’infant Jesús.
Al llarg del camí de Betlem, el poble es va trobant amb entrebancs causats pel mal,
Satanàs. Aquí és on entra la parella protagonista, en Bato i en Borrego, que
estableixen una relació còmica, burlesca i grotesca amb Satanàs.
El desenllaç de l’obra arriba amb la derrota del dimoni, la resolució dels conflictes i
l’adoració que constitueix l’apoteosi de l’obra. L’adoració de l’infant Jesús simbolitza el
triomf de l’amor i és on tot el poble, acceptant les seves diferències, s’acaba estimant.
Borrego (esquerra) i Bato (dreta) dels Salesians d’Osca, de Ripoll i de Cardona quan intenten llegir el
decret de l’emperador.
Més fotografies a l’annex nº4 (4.3)
11
3. LA MÚSICA ALS PASTORETS

Tot i que no hem pogut esbrinar des de quan hi és present, la música s’ha convertit en
un element característic i inseparable d’ “Els Pastorets de Cardona”.
Moltes de les peces d’ Els Pastorets formen part de la memòria musical dels
cardonins. I és habitual que les cançons cantades als Pastorets, formin la banda
sonora de la sobretaula nadalenca a Cardona. Per exemple la cançó “Vinguen sopes”,
s’utilitza en moltes famílies per donar la benvinguda al dinar i altres com els “Cuplets”
serveixen per a lluïment personal del cantaire de cada casa amb l’acompanyament, a
la tornada, dels altres membres de la família.
Per poder analitzar detalladament les diferents peces que configuren la part musical
dels pastorets cardonins les he classificat en tradicionals catalanes, músiques
composades per Mn. Llorenç Riu, músiques provinents dels pastorets de Ripoll i altres
que és un calaix de sastre on encabim les que no tenen un origen clar.
12
4. MÚSIQUES TRADICIONALS CATALANES UTILITZADES ALS PASTORETS DE CARDONA
És especialment significatiu que totes les nadales tradicionals que es canten en els
Pastorets són interpretades pel cor de pastors, que representa la massa popular, és a
dir, el grup de gent a qui van adreçades aquestes melodies.
4.1 “El Rabadà”
Pastors.- A Betlem me'n vull anar, Rabadà.- Massa hi ha neu!

vols venir tu Rabadà? Pastors.- La neu que pel camí hi ha
Rabadà.- Vull esmorzar! la calor ja la fondrà.
Pastors.- A Betlem esmorzarem Rabadà.- Oi la que fa!
i a Jesús adorarem.
4.1.1 Què explica

El Rabadà és l’ajudant d’un pastor (en aquest cas, acompanyant de Soff). És
generalment un jove enfront de l’experimentat pastor o del majoral. La cançó presenta
un diàleg teatral entre els pastors i el gandul i remugaire rabadà, a qui res no li està bé
i tot li fa mandra. Els pastors canten la proposta i el rabadà respon, mig entonant mig
cridant, la resposta malhumorada i seca, que sempre cerca excuses o ironies. Això li
dóna el caràcter còmic i divertit, propi d’una estereotipada escena de teatre popular.
La lletra té poques variants, però deixa la porta oberta a afegir-hi més estrofes segons
la inventiva del cantaire. Als Pastorets de Cardona, però, només se’n canten les tres
estrofes primeres.
Una de les raons per les quals aquesta melodia és adient en la trama dels Pastorets
de Cardona és la correspondència existent entre el caràcter del Rabadà personatge
amb el Rabadà de la cançó.
4.1.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra

A Cardona aquesta peça és cantada per un petit cor de pastors i el Rabadà.
Aquesta interpretació té lloc a l’escena V del tercer acte, quan, després de l’anunciació
de l’àngel Gabriel, els pastors decideixen anar a veure el Messies que ha nascut i van
a despertar en Rabadà que dorm.
13
4.1.3 D’on prové

No trobem documents d’aquesta cançó fins a les darreries del segle XVIII. Tanmateix,
l’escena deu ser ben antiga a diversos països llatins, ja que n’endevinem una paròdia
en una composició profana de Juan del Encina de l’any 1492, Levanta, Pascual,
levanta on el pastor frisa per anar a Granada, mentre que el rabadà incrèdul fa el
ronso (podeu sentir-la al CD de Jordi Savall Juan del Encina. Romances & Villancicos,
1991). L’escena de l’anunciació al pastor malagradós també es popular al País Basc.
4.1.4 La melodia
La melodia acaba en semi cadència en la dominant i amb un final suspensiu, aquest
fet condueix tota l’atenció a la resposta del Rabadà.
Fàcilment es pot cantar en terceres paral·leles i amb altres adaptacions “a veus” que,
amb un àmbit melòdic molt reduït i amb el ritme marcat i decidit, la fan especialment
atractiva i fàcil per a tothom.
4.2 “Eixa nit és nit de vetlla”
Eixa nit és nit de vetlla Els Pastors la van a veure

Eixa nit és nit de vetlla al coll porten una ovella
ha nascut una donzella la mira i fa sol,
la miro i fa sol, la Kirieleison.
--
ha nascut una donzella
I en el braç una cistella
la miro i fa sol
plena de fruita novella
la Kirieleison.
la mira i fa sol,
la Kirieleison.
4.2.1 Què explica

Aquesta cançó exalta l’adoració que els pastors tenen vers la Verge i el que ella
simbolitza: puresa, benestar, salut, senzillesa, quotidianitat, esperança, il·lusió... ells
com a agraïment li ofereixen els seus humils béns: una ovella, una cistella amb fruita
novella...
4.2.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

Aquesta peça és interpretada al final de la primera escena del quart acte per un grup
reduït del cor de pastors. Aquests estan esperant en Borrego per anar a adorar l’infant.
14
4.2.3 D’on prové

Marià Aguiló en el seu Inventari de l’arxiu de l’obra del cançoner popular de Catalunya
hi posa el títol “Adoració dels pastors” i n’adjunta dos versos: “N’ha parit una doncella/
un infant com una estrella”. La substitució del “n’ha parit” per “ha nascut” provoca una
confusió en el significat original del text: en el primer s’entén que una noia ha tingut un
infant ; i en la modificació es desprèn que el qui neix és la noia.
Aguiló també hi indica que existeixen versions de la mateixa cançó a Camprodon,
Queralbs, Ribes i Sant Martí de Provençals.
4.2.4 La melodia i el text

La melodia és lírica i de caràcter pausat. Si ens fixem en el compàs, veurem que
canvia molt sovint. Això és degut a l’adaptació de la melodia al recitat natural de la
lletra.
És curiosa l’estructura mètrica. Segons Ayats, tots els versos es repeteixen excepte
l’últim, com podem veure en la primera estrofa i en la partitura. Amb aquest
procediment, força usual en l’Edat Mitjana, fa possible que la seva interpretació duri
llarga estona. Aquest recurs era molt generalitzat en les cançons que servien per a la
dansa, en les quals hom cercava la màxima participació de dansaires.
4.3 “Pastorets amb alegria (I)” o “La Pastora Caterina”
4.3.1 Què explica i d’on prové

Aquesta cançó és molt curiosa perquè sota la música de la nadala tradicional “La
pastora Caterina” hi trobem els quatre primers versos que corresponen a una peça de
“l’Estel de Natzaret”. La resta de la lletra és original de “La pastora Caterina”. Explica
l’eufòria que genera entre els pastors el fet d’anar tots junts a Betlem.
15

Aquesta peça serveix d’inici del cinquè acte. És interpretada per tots els pastors que
surten a escena.

La música té compàs binari compost. Hi podem diferenciar clarament dues parts: la
primera d’un tempo moderat i la segona més moguda i animada. En aquesta hi trobem
un dels recursos eufònics freqüents en cançons populars festives: tiro liro liro.
Els quatre versos de l’estrofa són heptasíl·labs i de rima consonant. Rimen el primer
amb el tercer vers i el segon amb el quart. La tornada, de nou versos (cinc i quatre)
són pentasíl·labs. Rimen el tercer i cinquè vers de forma consonant (nat, robat) i el
setè i el novè de forma assonant ( là, adorar).
4.4 “Anem pastors a Betlem (I)” o “Tunc que tanc tunc”

Es tracta, una vegada més, d’una cançó d’anar a adorar a l’Infant Jesús. Inclou
elements propis del folklore català com la sardana.
Segons Marià Aguiló, es tractaria d’una versió sense indicació de procedència,

segurament dels segles XVII - XVIII.

Aquesta cançó clou la primera escena del cinquè acte quan en Bato i en Borrego
marxen a veure “la bèstia” (Satanàs) i el grup de pastors decideixen continuar el camí
cap a Betlem tot cantant aquesta cançó.

Aquesta peça consta de dues parts ben diferenciades. Els primers quatre compassos
(A) són la proposta que fa un o uns (pocs) pastors, i la resta (B) són la resposta dels
demés.
16
És habitual trobar en l’estructura melòdica de les cançons de Nadal més antigues

formes irregulars que s’escapen de la més comuna que consta de 4 + 4 compassos.
Té una estructura especial. Segueix l’esquema: (els números són els compassos)
A B
1– 2– 3– 4 [semi 5– 6– 7– 8– 9– 10 – 11 – 12 [cadència
cadència] autèntica]
Les dues estrofes (A i B) són compostes per sis versos dels quals dos són repetits (3r i
4t). Són versos heptasíl·labs excepte els versos quart i sisè de quatre síl·labes. Rimen
consonantment el 1r amb el 2n vers i el 4t amb el 5è. El 3r i el 6è es repeteixen.
Aquests últims tenen una cua (tunc que tan tunc) que dóna a la cançó un aire més
íntim i alhora popular.
4.5 “Anem pastors a Betlem (II)” o “Les bèsties al Naixement”

Aquesta nadala és coneguda popularment amb el títol de “Les bèsties al naixement”.
Als pastorets de Cardona se la coneix per “Anem Pastors a Betlem (II)”. No he trobat
cap explicació del motiu d’aquests canvis ja que també es suprimeixen els dos primers
versos de la cançó original “Les gallines van pujant/ juntes van, el gall cantant” i són
substituïts per una referència als pastors. També és una mostra del caràcter festiu de
la hipotètica romeria que al cap i a la fi és el trajecte dels pastors cap al pessebre.

Dins el quadre quart del cinquè acte, just quan s’acaben de cantar els tradicionals
cuplets, els pastors continuen el seu camí entonant aquesta cançó mentre van
desapareixent d’escena.
4.5.3 La melodia
El compàs 6/8 dóna a aquesta peça un caràcter de marxa, alegre i joiós. En
destaquem l’arpegi descendent amb que comença la cançó, que n’és el motiu
principal.
La segona part és una reafirmació, una preparació de la sorprenent conclusió final.
17
5. MÚSIQUES DE MOSSÈN LLORENÇ RIU

Mn. Llorenç Riu i Llobet va néixer a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) el 8 de
desembre de 1871 i morí a la Vall de Lord el 19 de desembre de 1946.
Estudià al Seminari de Solsona i tingué de mestre de

música el que aleshores era organista de la parròquia de
Sant Llorenç, Mn. Joan Vilella. Acabà la carrera eclesiàstica
molt jove i, ja abans d’ésser ordenat prevere, va obtenir el
càrrec de beneficiat- organista de la parròquia arxiprestal de
Morunys.
Completà la seva formació musical amb estudis d’harmonia

sota la direcció magistral del pare Guzmán, benedictí,
cèlebre restaurador de la música montserratina.
Retrat de Mn. Riu
La producció musical de mossèn Riu fou prodigiosa de tal manera que, segons criteri
dels entesos, hauria recorregut fronteres si no s’hi hagués oposat la seva gran
humilitat.
Creà el Cor de filles de Maria i l’Orfeó de Nostra Senyora de Lord, una obra social i
cultural de gran envergadura que en la seva segona etapa continuà actuant sota la
direcció d’en Domingo Melé, el seu millor deixeble i tenor.
Mn. Llorenç Riu va posar música a totes les peces de “l’Estel de Natzaret” de Ramon
Pàmies, sembla ser que pels pastorets de la seva parròquia, Sant Llorenç de Morunys.
I gairebé podem afirmar que fou el seu deixeble Domènec (Domingo) Melé Pei
(6/10/1886 – 26/6/1947) qui portà aquestes músiques a Cardona. Em vaig posar en
contacte amb la seva besnéta Roser Clusellas Macià, membre de la banda de música
de Cardona i ella molt amablement contactà amb la Carme, filla del Domingo Melé qui
li explicà que el seu pare, fill de Sant Llorenç de Morunys, es casà amb la cardonina
Carme Pintó Badia l’any 1924. Després de tenir set fills es traslladaren a viure a
Cardona, on en nasqueren dos més. En Domingo s’integrà ràpidament a la vida social
i cultural de la vila. I fou llavors quan suposem que incorporà la música del seu mestre
Mn. Riu als Pastorets.
Anys més tard, en Domingo Melé assumí la direcció musical dels Pastorets. No sabem
amb exactitud la data però en un programa del 1941 ja hi figura com a tal. Fou llavors
quan, segons la seva filla, realitzà el canvi de la “Cançó de la bruixa” de Mn. Riu per la
“Rondalla de la Pastoreta” composada per ell mateix, respectant sempre la lletra
original de “l’Estel de Natzaret”.
18
5.1 “Del món en les entranyes”
5.1.1 Què explica

La peça simbolitza el desig dels éssers diabòlics per escampar la malícia entre els
homes. Quan parla del verí, utilitza una metàfora per designar el mal, comparant-lo
amb la “baba d’escorpí”, animal verinós.

A la primera escena dels Pastorets, després de les primeres paraules de Satanàs i
d’un xiulet de vent, les veus dels sers infernals canten profundes aquesta peça, com si
eixissin del fons de la terra.

El caràcter és lamentatiu, la música intenta expressar la negror de l'abisme, des d'una
òptica cristiana. És a dir, expressa la submissió dels éssers infernals a Satanàs, amb
un punt melancòlic, de tristor per la seva condemnació i opressió.
Del món en les entranyes està composta per dues estrofes de quatre versos
cadascun. Els versos són hexasíl·labs, cosa poc habitual en la cançó popular però que
en les lletres de l’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies hi són molt freqüents.
5.2 “Non serviam”
5.2.1 Què explica

Non Serviam és una frase recollida de la Bíblia (Jeremies 2, 20) on es narra la rebel·lió
del poble d’Israel contra Déu. Però en aquest cas fa referència a l’exclamació que
Satanàs va adreçar a Déu quan aquest el va expulsar del seu regne: “No us serviré!”.
En aquest clam, Satanàs demana a les fúries que siguin superbes i es proclami la
guerra al cel.
5.2.2 Intèrprets musicals

Non serviam és una peça interpretada pels dimonis (Llucifer i fúries). Satanàs és qui
19
els hi demana que cantin, cridin el seu lema i facin que aquest arribi a tota la terra.
5.2.3 La melodia
Cal esmentar que quan la lletra repeteix la frase del “Non serviam”, la melodia també
repeteix; és una reiteració d’aquestes paraules per remarcar-ne la seva importància.
5.3 “A Satanàs invicte”
A Satanàs invicte Que tot l'infern s'apresti

rendim llaor i glòria, per a prop d'ell combatre,
rodegi la victòria ningú no el pot abatre
amb son daurat mantell. ningú és tan gran com ell.
5.3.1 Què explica

Ambdues estrofes són un elogi al gran Satanàs i una crida a l’infern per ajudar-lo a
obtenir la victòria del mal.

Aquesta cançó és interpretada pel cor de dimonis dins la primera escena del pròleg on
es van intercalant frases de Satanàs amb la música.

Després d’una breu introducció instrumental, s’inicia el cant dels éssers infernals el
qual es revesteix d’un caràcter marcial i d’himne, ja que fa una lloança al gran
Satanàs.
Les dues estrofes estan formades per quatre versos hexasíl·labs.
5.4 “Jehovà, Jehovà”
20
5.4.1 Què explica

Jehovà, també anomenat Jahvè és, segons la Bíblia, el nom propi de Déu. En aquest
poema, els àngels dignifiquen a Déu: ell és poderós i elimina les impureses (l’orgull i
l’ambició) de Satanàs.

Dins de la primera escena del pròleg, quan Satanàs pregunta qui gosarà oposar-se al
que ell intenta se sent aquest cant dels àngels, actualment només interpretat per una
solista i acompanyament instrumental.

Jehovà, Jehovà està composta per una estrofa de sis versos els primers dels quals
són de sis i quatre síl·labes i els tres últims són decasíl·labs.
Donem-nos compte com, en general, les melodies del mal són curtes i concises,
mentre que les del bé són més elaborades i melòdiques. Igualment passa amb el text:
els cants dels dimonis estan formats per frases relativament curtes i amb un missatge
visceral; en contraposició, els dels àngels són frases més llargues i amb un missatge
reflexiu, apel·lant no només a la fe sinó també a la raó.
5.5 “Sacríleg, sacríleg”
5.5.1 Què explica

Un sacrilegi és una violació, profanació, d’una persona o lloc sagrats. És per això que
aquest cant el fan els àngels, acusant al dimoni.

Aquesta peça, també dins la primera escena del pròleg ve a ser una continuació de la
peça anterior i formaria part del diàleg Satanàs – àngels. És interpretada per una
solista i l’acompanyament instrumental com a resposta de Satanàs, quan aquest es
dirigeix a Jehovà i li diu que el vencerà.
5.5.3 La melodia
Aquest és l’únic cor d’àngels en tonalitat menor. També és l’únic que es dirigeix a
Satanàs incriminant-lo directament, cosa que reflecteix la melodia de caràcter acusatiu
i reiteratiu.
21
5.6 “El nostre rei ens crida”
5.6.1 Què explica

És una resposta de les fúries quan Satanàs les demana (crida). La primera estrofa és
una descripció de la veu de Satanàs, el seu líder (veu alta, ronca, forta...) i la segona
ens parla de la reacció del món al sentir la seva veu, i la de les fúries (obeir-lo).

Després d’un diàleg entre Satanàs i l’arcàngel Sant Miquel (escena II), als inicis de la
tercera escena del pròleg hi trobem aquesta peça, interpretada pel cor de dimonis.

En aquesta peça hi podem diferenciar dues parts: la primera més pesant i marcial i la
segona més pastoral.
També cal destacar l’ús del VII grau de l’escala rebaixat, és a dir, l’ús del mode
mixolidi, que li confereix un clar aire mediterrani i tradicional català.
El poema consta de dues estrofes, cadascuna també amb quatre versos de sis
síl·labes.
5.6.4 Curiositats
A la partitura original de Mn. Riu, hi ha escrits uns solos de Satanàs que a Cardona no
es fan. A “l’Estel de Natzaret” el Satanàs solista s’anomena Asvherus.
5.7 “Ressoni pels espais”
5.7.1 Què explica

És un Glòria, per tant una cançó de lloança a Déu. Celebra el triomf del bé sobre el
mal.
22

Aquesta peça la trobem a la tercera escena del pròleg i a la vuitena escena del tercer
acte entre altres. Sempre es canta quan el bé venç al mal o està apunt de fer-ho. És
interpretada pels àngels, actualment una solista amb acompanyament instrumental.

És un cant de joia dels àngels. Té un caràcter marcial i joiós.
És una sola estrofa, de quatre versos decasíl·labs, excepte el segon vers que té dotze
síl·labes. La rima és consonant i rimen el 1r i el 4t vers i el 2n amb el 3r (10A, 12B,
10B, 10A).
5.8 “Oh, lliri de puresa”
5.8.1 Què explica

Explica de forma metafòrica que fent obres amb bona fe hom és capaç de vèncer
qualsevol contrarietat.

Aquesta peça és interpretada pels àngels.
La trobem a la novena escena de l’acte quart quan Satanàs li diu a l’arcàngel St.
Miquel que vol veure la “mare” d’aquest “Messies” per poder-li robar la vida. Llavors és
quan apareix la Verge Maria voltada d’una resplendor i es canta aquesta estrofa.
Satanàs cau de genolls.

Melodia senzilla que destaca per l’ús del cromatisme del cinquè compàs, poc corrent
en les altres melodies de Mn. Riu.
Una de les grans diferències entre la cançó popular i la cançó culta és la quantitat de
síl·labes emprades en els seus versos. És més nombrós en la cançó culta. Aquesta
característica coincideix en bona mesura amb la diferència de síl·labes que hi ha entre
les cançons dels àngels i la dels dimonis, essent més nombroses les dels primers.
23
5.9 “Pels monts i la plana”
5.9.1 Què explica

És una descripció d’un pessebre pastorívol, bucòlic on hi trobem els elements
característics: monts, plana, llop, ovella, pastoret, cabana...

Aquesta peça és interpretada pel cor de pastors en el decurs del seu viatge.
La trobem al quadre quart del cinquè acte quan els pastors esperen a en Bato i en
Borrego que tornin de parlar amb el dimoni.

En aquesta peça hi podem trobar una riquesa d’escales notable. Entre elles trobem
l’escala mixolidia, abans esmentada, la major mixta secundària i la major.
És una estrofa de cinc versos hendecasíl·labs.
5.10 “La cançó de la bruixa”/ “La rondalla de la pastora”
(1) Un cop un pastor hi havia (2) Ai Pastoret, que esbocines

que llenya collia, roures i alzines,
llenya collia del bosc: roures i alzines joiós;
cantava fent sa taleia, si em vols i amb mi véns a viure
i distret no veia te’n podràs ben riure
que se li anava fent fosc! te’n podràs ben riure joiós.
No sé jo com va ser... (Què!) Puix si’m dónes ton amor. (Què?)

Que va eixir-li una bruixa. (Ui!) Jo’t daré munts de perles, (Ui!)
que així li digué Diamants, plata i or.
Veureu com va ser Ai pobre pastor!
escolteu-ho bé! Veureu el millor!
24
(3) El pastoret el va creure Puig per a son mal fat, (Què?)

i ruc no va veure, la bruixa va cruspir-se’l! (Ui!)
ruc no va veure l’engany: I el conte a finat!
el brill de l’or li va plaure, ja s’ha acabat!
i així va caure, Què us ha semblat?
i així va caure al parany. “Sí que ens ha agradat”
5.10.1 Què explica

La cançó està composta per tres estrofes que responen a l’estructura pròpia d’una
narració: plantejament, nus i desenllaç. A la primera estrofa es planteja la situació: un
pastoret que mentre fa llenya canta. Quan es fa fosc se li apareix una bruixa i li
proposa (ja a la segona estrofa) si enlloc de fer llenya de roures i alzines vol anar a
viure amb ella i donar-li el seu amor. Ella, a canvi, li ofereix riqueses.
A la tercera estrofa trobem que el pastoret accepta la proposta de la bruixa, i aquesta
resulta ser un engany per tal de poder-se’l cruspir, acció que la bruixa duu a terme. El
conte finalitza demanant als pastors que l’escolten si els ha agradat.
La cançó és una rondalla popular que té un objectiu moralitzant i didascàlic: cal que les
persones no ens deixem enlluernar per les riqueses materials i fixar-nos més amb les
qualitats humanes.

Actualment és interpretada per una pastora, interrompuda mitjançant exclamacions
dels altres pastors. Originàriament era interpretada per un pastor, degut a la prohibició
que les dones actuessin en els escenaris. Aquesta repressió explica perquè en els
Pastorets més antics hi ha molt poca presència femenina.
Aquesta peça s’interpreta al quart quadre del cinquè acte mentre els pastors esperen
que arribin en Bato i en Borrego per anar a adorar el Messies.
5.10.4 La melodia
La melodia és alegre. També hi trobem molts canvis de compàs (3/8, 4/4, 3/4).
Cal destacar el fet que dins la melodia es generin preguntes i que les responguin els
pastors mig entonant, mig parlant, cosa que la fa diferent i especial.
5.10.5 Curiositats
A l’iniciar la recerca d’informació d’aquest treball de seguida em vaig adonar que
moltes de les persones amb qui parlava dubtaven sobre aquesta cançó. Això em va
encuriosir i impulsar a indagar-ne els orígens. I aquestes en són les conclusions:
La lletra de la cançó pertany a “l’Estel de Natzaret” de Ramon Pàmies.
Mn. Llorenç Riu va musicar aquesta peça, a l’igual que la resta de “L’Estel de Natzaret”
i durant uns anys a Cardona es cantava la següent versió:
25
En Domingo Melé, deixeble de Mn. Riu, al fer-se càrrec de la direcció musical dels
Pastorets, va composar una altra versió musical d’aquesta peça (amb la mateixa lletra)
la qual titulà “Rondalla de la pastora”, que és la que s’interpreta en l’actualitat. Sembla
ser que trobava massa feixuga la versió de Mn. Riu.
La primera persona en cantar-la fou la seva filla Carme, la qual ens ha explicat, entre
altres coses, que la pastoreta s’anomenava Elisenda. Quan la seva intervenció fou
rellevada per pastors masculins, el nom d’Elisenda va desaparèixer i avui en dia no hi
ha cap personatge que conservi aquest nom.
5.11 “Pastorets amb alegria (II)”
5.11.1 Què explica

Aquesta cançó ens expressa felicitat per part dels pastors pel fet d’anar junts cap a
Betlem per adorar el Messies.

Aquesta peça la interpreta el cor de pastors quan entren a l’escena en què adoren a
l’infant Jesús.
26

Té una melodia molt alegre que reflecteix l’estat d’ànim dels pastors. Cal destacar-ne
les floritures de la melodia i les ornamentacions sobre les síl·labes per tal d’allargar les
vocals.
És una sola estofa de quatre versos heptasíl·labs amb rima consonant als senars
(alegria, establia) i assonant als parells (Betlem, cels).
5.12 “Glòria al Déu fet home”
5.12.1 Què explica

És un altre Glòria, per tant un càntic de lloança a Déu, ara fet home. És un cant lent i
solemne.

Aquesta peça és interpretada pels pastors al final de l’apoteosi. És l’obra solemne amb
que clou la representació dels Pastorets.

Aquesta peça és un coral dividit amb dues parts: una introducció i la part A.
Està formada per una estrofa composta per quatre versos pentasíl·labs, combinació
sil·làbica poc present en les altres lletres.
27
6. MÚSIQUES BASADES EN LA LLETRA DE “EL NAIXEMENT DEL SALVADOR I LA
REDEMPCIÓ DE L’ESCLAU”
“El Naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau”, és una sarsuela pastoral

escrita l’any 1880 per l’ olotí Antoni Molins i Gelada i estrenada el 1886. Les
composicions musicals de les diferents peces anaren a càrrec d’un altre olotí, Ignasi
Rubió. Aquesta versió era escrita en castellà i en vers.
A Olot, actualment encara els representen en castellà com a la seva versió original. En
canvi, a Ripoll, l’any 1898 començaren a representar-ne la versió traduïda al català de
Mn. Josep Parer, vicari de la parròquia de Ripoll i amb la música original d’Ignasi
Rubió (però amb les lletres en català).
Set d’aquestes lletres en català que canten a Ripoll també són interpretades als
Pastorets de Cardona, tot i que amb música diferent.
No he pogut conèixer qui va musicar aquestes set peces pels Pastorets de Cardona ni
esbrinar com va arribar el text dels Pastorets amb les corresponents lletres de les set
peces esmentades des de Ripoll a Cardona, no obstant, per l’estil melòdic de les
peces, sembla ser, que l’autor de dues o més d’aquestes melodies pugui ser la
mateixa persona.
28
6.1 “Ben nostre ja és l’home”
6.1.1 Què explica

Els diables celebren que han aconseguit vèncer l’home, fent -lo caure en la temptació
a través d’uns quants dels pecats capitals com l’Avarícia, la Supèrbia, l’Enveja...

Aquesta és la primera peça que s’interpreta als Pastorets després d’un preludi
compost per una mescla de les músiques de l’espectacle. És una peça cantada pels
dimonis mentre fan un ball.

Té compàs ternari lleuger cosa que li dóna aire de dansa.
En podem diferenciar dues parts: una en mode major i l’altre en mode menor.
Són dues estrofes de quatre versos pentasíl·labs i rimen el segon i el tercer vers amb
rima consonant (malícia- avarícia; enveja - quimera).
6.1.4 Curiositats
En el text original d’ “El naixement del Salvador o La redempció de l’esclau” hi trobem
dues estrofes més d’aquesta cançó que a Cardona no s’interpreten.
6.2 “Som del teu imperi”
6.2.1 Què explica

Els éssers infernals rendeixen culte a Satanàs i se senten perfectament integrats en
l’imperi del mal.

Aquesta cançó és interpretada pels ésser infernals quan estan agenollats, després
d’un llarg monòleg de Satanàs a la tercera escena del pròleg.
29

És un himne. Harmònicament parlant podríem dir que la melodia és modulant perquè
sembla que comenci en Fa però acaba en Do.
És una sola estrofa de quatre versos pentasíl·labs amb rima consonant als versos
parells.
6.3 “Eixa llum de l’alba”
6.3.1 Què explica

Aquesta cançó és una albada on ens descriu el moment en què surt el sol, no com
cada matí sinó a deshora ja que és la nit que neix el Messies.

Amb aquesta peça interpretada per un pastor solista a l’inici del tercer acte.
Abans d’aquesta cançó cantada, hi ha un preludi musical de fons, que acompanya el
so dels ocells i el dringar de les esquelles que anuncien el nou dia. Als Pastorets de
Cardona abans s’interpretava la coneguda nadala “Santa Nit” i actualment la Banda de
Música ho fa amb la nadala popular “La Nit de Nadal”.

Aquesta melodia té girs melòdics comuns en les cançons de finals del segle XIX i
principis del segle XX, quan el teatre musical (sarsuela) es trobava en plena activitat.
Es pot afirmar que es tracta d’una típica ària de tenor del gènere.
Aquesta cançó està composta per vuit versos pentasíl·labs. Rimen els tres primers
versos i el cinquè, sisè i setè vers (-a).
30
6.4 “Vinguen sopes”
Borrego.- Vinguen sopes, que a l'hivern De vianda tan sana

dels Pastors és la vianda, i tan substanciosa
que de pa bullit es comprèn, gràcia carinyosa
que s'enfita ja la tanda ens farà el Senyor.
i encara gràcies, amén.
Bato.- Jo de sopa, en tasto ben poca,
Cor.-Bona és la vianda altra cosa em fa denteta,
que la providència però si sopa menjar em toca...
amb benevolència Amb aquesta carbasseta
envia als Pastors. me’n vaig a remullar la boca.
Cor.- Bona és la vianda...
6.4.1 Què explica
Aquesta cançó ens explica el menjar tradicional dels pastors d’una forma dialogada i
divertida.

Aquesta peça és interpretada pels pastors a la primera escena del tercer acte, just
després de despuntar l’alba quan els pastors estan a punt de menjar.

Aquesta peça té una part que és un solo de caràcter còmic i una altra part, cantada pel
cor, de caràcter coral i pastorívol. És el típic número còmic: estrofa (solo de caràcter
còmic), tornada (de caràcter coral i pastoral), estrofa i tornada final.
6.4.4 Curiositats
Hem trobat que a la versió original del text en castellà d’on es va extreure aquesta
lletra, “El nacimiento del Salvador o la Redención del esclavo” avui encara representat
a Olot i inspirat en el “Bato y Borrego”, enlloc de figurar-hi el mot “sopes” hi trobem la
31
paraula “migas” dins la frase: “buenas son las migas”. Les “migas” o “migas de pastor”
són un plat típic dels pastors on s’aprofiten les restes de pa sec amb uns talls de
cansalada. Són típiques del centre i sud de la Península Ibèrica, principalment a la
Manxa, Múrcia, Andalusia, Extremadura i Aragó, lloc aquest darrer on actualment
encara es representa el “Bato y Borrego”.
Segurament, al traduir la versió castellana a la catalana, “El naixement del Salvador o
la redempció de l’esclau”, es traduí “migas” per “sopes” ja que les sopes o “sopes de
pastor” són un plat de pastors on hi ha pa sec, cansalada i a la recepta original també
hi ha mongetes, cosa que explicaria la paraula “vianda”, paraula utilitzada per designar
verdura, carn o sopa.
6.5 “Ballem-hi una estona”
6.5.1 Què explica

És una invitació a la dansa desafiant l’oposició de l’infern.

És una dansa interpretada i ballada pels pastors. La trobem a la tercera escena del
tercer acte.
6.5.3 La melodia
És una invitació al ball amb una melodia de caràcter puntejant segurament a causa de
la seva finalitat.
6.5.4 Curiositats
En el text original d’ “El naixement del Salvador o La redempció de l’esclau” hi trobem
dues estrofes més d’aquesta cançó que a Cardona no s’interpreten.
32
6.6 “Vana és vostra lluita”
Dimonis.- Vana és vostra lluita l'infern vencerà.

turbes de l'Empiri, Tots.- Si Déu vol fer-se home
l'infern amb deliri per salvar a la terra.
al cel vencerà. Àngels.- Als perversos guerra,
Àngels.- Vana és vostra lluita i als bons la pau.
fúries de l'abisme, Dimonis.- Als justos guerra,
el cel amb heroisme i als mals la pau.
6.6.1 Què explica

És una declaració de guerra per ambdues parts, àngels i dimonis, bé i mal. Apareix
l’expressió “turbes de l’Empiri”, que vol dir desordre a l’Empiri, que en la teologia
catòlica medieval, és el més alt dels cels. És, per tant, el lloc on romà Déu en la seva
presència física, i on resideixen també els àngels i les ànimes acollides en el Paradís.

És interpretada pel cor de dimonis i d’àngels a la novena escena del tercer acte.
Satanàs és enmig de l’escena empenyent l’estendard i Llucifer i els altres estan ajupits
a terra ja que ha aparegut Sant Miquel i han caigut.
6.6.3 La melodia
Hi podem identificar dues parts: la primera de caràcter marcial, d’himne i pesant i la
segona part més lleugera.
6.6.4 Curiositats
En el text original d’ “El naixement del Salvador o La redempció de l’esclau” a part
d’haver-hi les estrofes cantades pel cor de dimonis i pel cor d’àngels, hi ha dues parts
més que són duos (àngels - dimonis), que ho canten alhora però canviant alguna
paraula, per exemple:
àngels: “Sa Iglesia naixenta/ triomfanta serà...”
dimonis: “Sa Iglesia naixenta/ rendida caurà...”
33
6.7 “Puig la nit és bona”
6.7.1 Què explica

És una invitació als pastors a marxar cap a Betlem en una nit màgica, especial.

Tot el cor de pastors menys en Borrego canten aquesta cançó mentre entren a
escena, la primera del quart acte.

La melodia té dues parts. És de caràcter alegre i joiós (mode major) que expressa la
joia esmentada al text.
Aquesta lletra està composta per vuit versos pentasíl·labs.
34
7. ALTRES
7.1 “Et incarnatus est”

La màxima “Et incarnatus est Spiritu Sancto, ex Maria Virgine, et homo factus est” la
trobem dins el Credo de les misses cristianes, que fins a la reforma del Concili Vaticà II
(1962-65) es feien en llatí. En moltes ocasions el Credo és cantat.
La traducció seria “es va encarnar per obra de l’Esperit Sant en Maria Verge, i es va
fer home”. Evidentment es refereix a l’Encarnació de Maria.

La peça clou el segon acte i posa el punt i final a un diàleg tens entre Satanàs i
l’arcàngel Sant Miquel quan aquest li anuncia l’imminent naixement del Messies.
És interpretada pels àngels.
7.1.4 La melodia
Existeixen innumerables Credos tant de compositors reconeguts com de músics
anònims. Malgrat haver-ne escoltat molts, no he aconseguit esbrinar-ne l’autor. No
figura en el recull d’obres de Mn. Riu. Podria ser que procedeixi d’un Credo que es
cantés a les misses de la parròquia de Cardona i per tant, fos conegut del públic però
no en podem demostrar l’origen.
La melodia podria ser d’un cant gregorià. Si fos així, utilitzaria el mode jònic (el major)
però agafant de tònica el V grau, ja que comença i acaba amb ell.
7.2 “Guerra, guerra!”
7.2.1 Què explica

És un himne de guerra. És un clam a la lluita dels éssers infernals contra el bé.
35

Aquesta peça és interpretada pel cor de dimonis. A part de cantar-la també és un ball
on les fúries dansen al voltant de Satanàs preparades per la lluita. Aquesta escena
serveix per cloure el pròleg dels Pastorets cardonins.
7.2.3 D’on prové

El text que es canta a Cardona és idèntic a la cançó Guerra, Guerra que trobem al text
de l’Estel de Natzaret. Tot i que Mn. Llorenç Riu va musicar totes les lletres d’aquesta
obra de Ramon Pàmies.
7.2.4 La melodia
Aquesta peça la podríem qualificar com la més marcial que surt als pastorets
cardonins. Gairebé tota la primera part està basada en l'arpegi de tònica. La segona,
contrastant, és de caràcter més pastoral, però acaba amb contundència tal i com
requereix la temàtica.
Està composta per una estrofa de quatre versos heptasíl·labs excepte el segon vers
que té nou síl·labes. Només rimen els versos parells (furor, redemptor).
7.2.5 Curiositats
Als Pastorets de Ripoll canten una cançó anomenada “Guerra, Guerra, Guerra” en què
el text és molt semblant al que fem a Cardona però amb lleugeres modificacions.
7.3 “Anem al temple”
7.3.1 Què explica

És una invitació a tots els homes del poblat a anar al temple per veure qui és l’escollit
per ser l’espòs de Maria.

Aquesta peça és interpretada al final de la novena escena del primer acte quan els
pastors decideixen anar al temple de Jerusalem i pel camí entonen aquesta cantada.
36
7.3.3 D’on prové

La lletra d’aquesta peça prové de “l’Estel de Natzaret”.
7.3.4 La melodia
És una música lleugera amb aire de dansa. La primera part és més moguda i exultant.
La segona és més declamativa.
7.4 “Cuplets”
Bato.- Atenció que vull contar-vos Tots.- És un fracàs com un cabàs

un estudi molt modern, a l'infern caure de nassos,
sobre allò que hem pogut veure és un fracàs com un cabàs
als armaris de l'infern. a l'infern caure de nas.
Perquè allà no estan mai grassos,
Borrego.- Puig allí s'hi veuen coses ningú canta, ningú riu,
que són tan excepcionals, i és perquè els d'aquella casa
que hem quedat tant l'un com l'altre són costelles a la brasa
enfavats com animals. són costelles a la brasa
i patates al caliu.
7.4.1 Què expliquen

Els cuplets, en un inici anomenats “Coplas del Infierno”, són un relat de caire
humorístic i satíric en què enlloc d’explicar el que han vist a l’infern, en Bato i en
Borrego satiritzen amb molta ironia l’actualitat sociopolítica cardonina.
Tot i que els cuplets es canten des del 1944, no fou fins el 1960 que es començaren a
recopilar, tasca duta a terme fins el 1995 per Paco Sánchez i a partir d’aleshores per
membres del grup de teatre “El Traspunt”.
37
Els temes sobre els quals s’han escrit cuplets han anat canviant al llarg dels anys.
Durant el període 1960-1974, quan l’activitat política local i nacional era susceptible de
ser censurada, els cuplets es limitaven a parlar dels problemes de la vida quotidiana,
del comerç, dels avenços tècnics i de les modes.
Resulta curiós però comprensible el fet que durant els primers anys de transició cap a
la democràcia (1975-1977) els cuplets tracten temes senzills i locals, sense fer cap
tipus de referència als importants esdeveniments polítics d’aquella delicada època. Ara
bé, a partir de 1977, els polítics i els partits esdevenen un tema habitual juntament
amb els problemes industrials, com els de la Plantada o els de l’escorxador Badia.
La primera part de la dècada dels 80 es caracteritza per les trifulgues als primers
ajuntaments democràtics, donant lloc a cuplets realment sucosos i amb gràcia, tenint
en compte que anys enrere estava prohibit.
A partir d’aquí i fins els nostres dies, les temàtiques han sigut molt més variades:
l’entrada a Europa amb l’IVA corresponent, la problemàtica del Corre de Bou, el
polígon, el boom del turisme, l’abocador, el casament del príncep Felip, l’enllumenat i
l’arbre de Nadal, les discussions del Casal d’Avis, el triomf de joves cardonins en
programes televisius, la incorporació de la Banda de Música a la representació dels
pastorets, el canvi climàtic, els cinquanta anys d’“El Traspunt”... Però si hi ha hagut un
tema omnipresent tots els anys ha estat les obres locals com les de la pista de
patinatge, el Parador, la piscina, els pisos del sindicat, el portalet, l’església, la
carretera, els aparcaments...
Es poden consultar tots els cuplets a l’annex nº1.

Al quadre quart del cinquè acte, quan el Bato i el Borrego tornen de l’infern,
d’entrevistar-se amb “la bèstia”, el dimoni, expliquen tot cantant el que han vist. A la
tornada s’hi afegeixen tots els pastors amb el públic, com que la majoria és cardoní, ja
en coneix la lletra.
7.4.3 D’on prové

Segons Paco Sánchez, el primer Bato que cantà els cuplets, la música la va
compondre en Ramon Garrostas Cots. El fet que coincideixi la data que s’estrenaren el
cuplets amb la incorporació de l’Orquestra Garrostas a la interpretació de la música
(any 1944) ens fa pensar que aquesta afirmació de Sánchez pot ser certa.
Per tal de comprovar-ho, vàrem contactar amb la família Garrostas, però malgrat la
38
seva bona disposició van afirmar que malauradament no conserven cap partitura
relacionada amb els Pastorets.
És desconegut l’autor de la lletra de la tornada i no n’ hem pogut trobar cap indici.
7.4.4 La melodia i text

És una jota.
L’estrofa està en mode menor i la tornada en mode major.
Estan formats per dues estrofes de quatre versos, generalment heptasíl·labs, mètrica
molt freqüent dins la música popular, i una tornada, la qual s’ha convertit en una
melodia que forma part de la personalitat dels cardonins. Les lletres de les estrofes,
varia cada any i fins i tot a cada funció.
7.4.5 Curiositats
Són molts els Pastorets de Catalunya, sigui quina sigui l’obra que representin, que
incorporen les anomenades coples, cuplets, garrofes... i que són un dels moments
més esperats pel públic de l’espectacle teatral.
39
8. RECERCA DE MÚSIQUES QUE ABANS S’INTERPRETAVEN A AQUESTS PASTORETS
Després de parlar amb diverses persones que havien actuat als Pastorets cardonins,
hem pogut saber d’algunes peces que abans s’interpretaven i que amb el pas del
temps han anat desapareixent de l’obra, ja sigui per què han suprimit l’escena on es
cantaven, perquè no agradaven prou...
Una de les cançons que s’interpretava era “Les calderes del Pere Botero” que segons
Paco Sánchez era una peça molt còmica, breu i divertida. Un petit fragment de la lletra
(segons la versió cantada per Josep Torrents) seria:
Sou llanuts, sou llanuts de muntanya

i els llanuts naltres, naltres cerquem
ben [...] ben [...] dintre l’olla
com ens els cruspirem, cruspirem
Ai llanuts de muntanya pastorets pastorots
com farem xerinola cruspint-los a tots dos.
Aquesta era interpretada pel cor de dimonis. A més a més era un petit ball de fúries.
Tant en Paco Sánchez com na Maria Serra recorden que es feien dues peces
referents a l’elecció de Josep com a espòs de Maria. I que serien “ Per Maria formosa”,
càntic de lloança a la Verge i “Ompleni el temple”, cantada pel cor de pastors que
celebren la benaurança de Maria i Josep. Està composta per dues estrofes.
Maria Serra recorda la presència d’un ruc a escena. També que s’interpretava la
“Cançó de l’ase”, peça que recorden la major part dels antics actors amb qui hem
contactat. És una cançó plena de tristesa, un lament per la mort del pollí.
Aquestes tres últimes peces tenen com a denominador comú la pertinença a “l’Estel de
Natzaret” i la composició musical de Mn. Riu.
D’algunes d’aquestes peces, avui desaparegudes dels Pastorets de Cardona, n’ hem

recollit més informació però no l’inclourem aquí perquè sobrepassaria els límits
establerts en el guió d’aquest treball.
40
9. LA INTERPRETACIÓ DE LES MÚSIQUES
9.1 Origen
En els seus inicis, les músiques dels Pastorets de Cardona eren interpretades per un
piano sol. Les veus celestials eren a càrrec d’un petit grup de veus blanques que
representaven àngels acompanyats per un harmònium.
A través dels programes podem saber que l’any 1941 el piano era interpretat per Eloi
Prat i l’harmònium per Matilde Sala, sota la direcció de Domingo Melé.
9.2 Orquestra Garrostas

Després de la guerra civil (1936-1939) es reescriví el text dels Pastorets així com
també la música. De l’any 1940 fins al 1943 fou interpretada per un piano però a partir
de l’any 1944 la començà a interpretar l’orquestra Garrostas sota la direcció de Ramon
Garrostas Cots, el seu fundador i director.
L’Orquestra Garrostas va ser fundada l’any 1922-1923 amb músics de la Coromina i

alguns de Cardona. Va deixar d’actuar l’any 1962, quan estava sota la direcció del
Ramon Garrostas Crispí (fill del fundador de l’Orquestra).
Al llarg de la seva dilatada trajectòria hi passaren músics com: Ramon Garrostas (pare
i fill), Àngel i Ermenter Cambronero, Antonio i Joan Planas, Manuel Jordana, Ramon
Puig, Jaume Julià, Josep Basora, Arturo Suero, Juan i Francisco Hernández, Antoni
Ortí, Teodoro Trobalón, Joaquín Concepción...
En Ramon Garrostas Cots era el barber de la Coromina però tot i això, va estudiar
música a Manresa. Sabia tocar al piano, dirigir i ensenyar. Era una persona molt
respectada al poble ja que hi havia poca gent que tingués una cultura semblant a la
seva. També composava algunes peces, tant per l’Orquestra Garrostas com pel
poble. En són exemple les Caramelles de la Coromina.
Pel que fa als Pastorets, l’any 1944 en Ramon Garrostas en va fer l’arranjament per a
la seva orquestra i va fer petites modificacions a algunes peces i fins i tot sembla ser
que n’hi va incorporar (veure apartat 7.4 “Cuplets”).
9.3 Orquestra Torrents

El Nadal de 1949, coincidint amb la recent mort de Ramon Garrostas (pare)
l’Orquestra Garrostas deixà d’actuar a “Els Pastorets” i n’agafà el relleu l’Orquestra
Torrents fins l’any 1950-1951.
41
L’orquestra Torrents fou fundada per Ramon Torrents “El Trompa” de la Coromina.
Actuà entre els anys 1949 i 1957. Alguns dels seus components eren: Ramon
Torrents, Ramon Mosella, Josep Serra “Pepet Moreno”, Juanito Urrea “el Charlestón”,
Andrés García, Albert Martí, Isidoro Mur, José Haro, Pere Camps, Pere Capdevila,
Joan Meca i Julián Simón.
9.4 Orquestra Oasis

L’any 1951 es desconeix quina orquestra va acompanyar els Pastorets. El 1952 s’hi
incorporà l’Orquestra Oasis.
L’Orquestra Oasis fou fundada el 1948 i actuà fins el 1968. Els primers components
foren Pepeta Jordana (piano i acordió) i en Manel Jordana (director, saxo, clarinet i
violí). Altres components que passaren per l’orquestra foren: Ramon Pasquina,
Enrique Giménez, Juan i Ramon
Balboa, Fernando Salaet, Joan Vidal,
Joan Martínez, Joan Rodríguez, Pere
Capdevila, Anselmo Pasquina, Joan
Villegas, Salvador Godino, Ramon
Clotet, Joaquín Concepción, Paco
Pelegrín, Isidoro García,...
9.5 Piano sol

No se sap ben bé quin any va deixar de tocar l’orquestra Oasis als Pastorets, però
després ja no hi va haver cap més orquestra que es fes càrrec d’interpretar aquelles
músiques fins que es va fer la primera gravació per Cobla l’any 1975. Durant aquest
període, l’acompanyament musical va anar a càrrec de pianistes locals. A continuació
n’ esmentem alguns.
9.5.1 Pepeta Jordana Mitjans

Va néixer a Cardona l’any 1914. Era professora de solfeig i piano. El seu germà
Manuel (1918) també ensenyava solfeig, clarinet, saxo i violí. Ells dos van ser els
fundadors de l’orquestra Oasis.
9.5.2 Ramon Mujal

Nascut a la Coromina, tingué una llarga i intensa trajectòria musical. Ensenyava solfeig
i piano. Segons testimoni de Maria Serra, molta gent l’anomenava el “Rebenta pianos”.
42
9.5.3 Mn. Josep Mª Casafont
Va néixer a Solsona el 1935. Els seus inicis en el món musical foren als deu anys quan
va entrar al Seminari de Solsona on rebé classes d’orgue i de piano. Més endavant
consolidà els seus estudis de piano al Conservatori.
L’any 1957, a Cardona hi havia una plaça de vicari- músic la qual ocupà Mn. Casafont.
De seguida començà la Coral Cardonina, l’escolania i la docència de classes de solfeig
i piano. Obtingué el títol d’orgue i de direcció. Ha composat vàries peces, la majoria de
caire religiós però també alguna sardana, el ball dels gegants de Planès i Bergús i
caramelles.
Quan al 1975 Mn. Casafont decidí deixar de participar als Pastorets, es plantejà la idea
d’encarregar-ne la gravació de les músiques a la Cobla Triomfal d’Igualada i la Coral
Cardonina.
9.5.4 Altres
Altres persones que possiblement van tocar el piano en alguna funció de Pastorets
foren la Matilde Sala i la Isabel Guix.
9.6 Gravació de la Cobla Triomfal d’Igualada i la Coral Cardonina
L’any 1975 el mestre solsoní Joan Roure i Jané, va fer uns arranjaments per cobla de
les partitures de pastorets.
Aquell mateix any es van gravar amb la Cobla Triomfal d’Igualada i les veus de la
Coral Cardonina sota la direcció de Mn. Josep Mª Casafont.
La gravació, segons ens explica Josep Bascompte, fou per separat. Primer gravà la
cobla a Igualada i posteriorment la coral a Cardona per tal de no haver de fer
desplaçar tanta gent fins a la capital de l’Anoia.
9.7 Gravació de la Principal de la Bisbal
Degut al pas del temps, la gravació de la cobla Triomfal anà perdent qualitat i això junt
amb les innovacions tècniques dugué a que l’any 1997 es gravessin les peces
arranjades per Joan Roure amb la Cobla- Orquestra la Principal de la Bisbal.
Aquest CD s’estrenà el Nadal de 1999-2000, amb gran èxit, coincidint amb la

celebració del centenari dels Pastorets.
43
9.8 Banda de Música de Cardona

L’enregistrament de la cobla La Principal de la Bisbal s’utilitzà fins la temporada 2007-
2008. El 2008 el Traspunt al veure que a Cardona es reunien les condicions per que
als Pastorets hi hagués música en directe, van demanar a en Narcís Mellado i Mujal,
director de la Banda de Cardona si hi volien participar. La proposta va ser acceptada.
El jove músic cardoní Xavier Ventosa Molner i en Narcís Mellado van fer els
arranjaments de les peces i un grup d’uns vint músics participem cada any a
interpretar-les.
La Banda de Música de Cardona es presentà al públic el 13 d’abril de 2003. Com a

entitat, recull la tradició musical que sempre hi ha hagut a Cardona i s’encarrega
principalment d’amenitzar les festes locals tocant a les cercaviles, processons, ballets,
caramelles... A la Banda s’hi reuneix gent de totes les edats i nivells i es nodreix
principalment dels alumnes de l’escola municipal de música Musicant, arribant a la
quarantena de músics.
La Banda de Cardona, però, fa un pas més, i no es dedica tan sols a amenitzar les
festes, sinó que cada any organitza el concert de Festa Major on interpreta un repertori
ric i variat. També ha actuat en llocs tant diversos com la Festa Major de Súria, la de
Solsona, la de Guissona, al Carnestoltes de Torà, al Corpus de Casserres, a la Festa
dels traginers de Balsareny i a les Festes de Santa Tecla de Tarragona.
44
CONCLUSIONS
A la segona meitat del segle XIX a moltes poblacions de Catalunya sorgeix l’interès
per representar “Els Pastorets”. Molts dramaturgs es dediquen a escriure obres amb
aquesta finalitat. Les primeres eren en castellà, però aviat es produeix el pas a la
nostra llengua. La majoria són versions i calcs unes de les altres i, fins i tot, hi arriba a
haver acusacions de plagi entre els autors.
Tot i que no estava previst, m’ha estat necessari analitzar la procedència del text dels
Pastorets cardonins per tal de conèixer l’origen de la lletra de les peces musicals. M’he
pogut adonar que, a Cardona, hi havia força desconeixement de l’origen del text dels
Pastorets. Es creia que provenien d’uns Pastorets castellans, el Bato i Borrego i poca
cosa més.
He observat que en el fons, tots els Pastorets de Catalunya tenen bastants punts en
comú. Un d’aquests seria la parella de pastors protagonistes de caràcter còmic com el
Lluquet i el Rovelló de J.M. Folch i Torres, el Garrofa i el Pallanga d’en Pitarra, el
Matatà i Mataties de F. d’A. Picas, en Bato i Borrego...
Però realment els nostres pastorets, d’on provenen? El text dels Pastorets de Cardona
està configurat per una amalgama de textos. Una gran part està extreta d’una sarsuela
pastoral “El naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau” d’Antoni Molins i
Gelada d’Olot però amb la traducció al català del vicari ripollès Mn. Josep Parer, qui la
traduí per representar-la a la seva Vila Comtal, bressol de Catalunya. Aquesta
sarsuela està basada en el “Bato y Borrego” castellans.
A més a més, el text cardoní conté molts fragments de “l’Estel de Natzaret” de Ramon
Pàmies i alguns del “Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga” de Frederic Soler,
Pitarra. Ha quedat, però, un relat sense localitzar-ne la procedència. Possiblement
provindria d’uns altres Pastorets o seria una addició de creació cardonina. Tot ell fa
referència a la història dels personatges Samuel, Isaac, Soff i Rabadà.
Pel que fa a l’objectiu primordial d’aquest treball, que és conèixer l’origen de les
diferents peces musicals, les conclusions a les quals he arribat m’han permès
classificar les músiques en quatre grups o apartats.
El primer i més extens està compost per dotze peces de “l’Estel de Natzaret”, per tant
amb lletra de Ramon Pàmies, musicades per Mn. Llorenç Riu, de Sant Llorenç de
Morunys. La nota dissonant d’aquest grup la constitueix “La cançó de la bruixa”, que
potser hauríem d’anomenar “La rondalla de la pastoreta”. Hem pogut esbrinar que la
versió que es fa actualment és de Domingo Melé, deixeble de Mn. Riu, qui fou qui
portà aquestes dotze peces des de Sant Llorenç de Morunys fins a Cardona.
45
El segon grup inclou set peces amb lletra procedent de l’obra “El naixement del
Salvador o la Redempció de l’esclau” d’Antoni Molins Gelada, traducció de Mn. Josep
Parer. Pel que fa a la música, no n’he pogut esbrinar l’autoria ja que les melodies no
coincideixen amb les dels pastorets de Ripoll, lloc on es representa aquesta obra.
Malgrat consultar nombroses persones i alguns arxius, a Cardona no he trobat cap
partitura ni font documental que me n’indiqués l’autor o autors d’aquestes peces.
Sembla ser que les destrosses efectuades durant la Guerra Civil i els diversos trasllats
de l’arxiu teatral han contribuït a la pèrdua d’aquesta informació.
Un tercer grup, aquest més conegut per tothom, són les cinc nadales tradicionals
catalanes que s’interpreten als Pastorets.
I el darrer grup. Aquest comprèn quatre peces ben diferents. La primera és “Et
incarnatus est” que forma part del Credo de la missa, però la música no he pogut
esbrinar de quin autor és ja que n’existeixen innumerables versions. La segona i la
tercera són “Guerra, guerra” i “Anem al temple” amb lletra de “l’Estel de Natzaret” però
que no fou musicada per Mn. Riu i, per tant, se’n desconeix l’autor. I la quarta peça, els
“Cuplets”, interpretada des de l’any 1944, són tot un reflex de la societat sociopolítica
de Cardona. Llegint-los és fàcil fer-se una idea dels fets més transcendentals que han
tingut lloc a la vila de Cardona i al país els darrers cinquanta anys. Segons fonts orals,
la música d’aquests és genuïnament cardonina, de Ramon Garrostas Cots.
Al llarg de tants anys de representació pastoral a Cardona algunes músiques han estat
substituïdes per altres o directament suprimides. És el cas de “Les calderes d’en Pere
Botero”, “Per Maria formosa”, “Ompleni el temple” i “La cançó de l’ase”. Per molts
cardonins, actualment aquestes peces són desconegudes o s’han oblidat, a excepció
d’algunes persones grans, amb qui he pogut parlar, que les canten tot fent memòria.
D’aquestes, les tres darreres, tenen la lletra procedent de “l’Estel de Natzaret” i foren
musicades per Mn. Riu.
La interpretació de la música ha estat diversa al llarg de tants anys. Gairebé sempre,

però ha estat en directe. Primer fou interpretada per piano sol i harmònium, més
endavant per les orquestres Garrostas, Torrents i Oasis. L’any 1975 es gravaren els
arranjaments per cobla de Joan Roure Jané amb la Cobla Triomfal d’Igualada i la
Coral Cardonina. Posteriorment, l’any 1997 es gravaren per la Cobla-Orquestra la
Principal de la Bisbal. Actualment, des del Nadal del 2008, és la Banda de música de
Cardona l’encarregada d’interpretar en directe aquestes músiques arranjades per
Xavier Ventosa i Molner i Narcís Mellado i Mujal.
46
Per elaborar aquest treball he hagut de contactar amb moltes persones grans, la qual
cosa crec que m’ha estat molt positiva no sols per la informació que m’han aportat sinó
sobretot a nivell personal. M’he adonat que hi ha bellíssimes persones, que per mi fins
ara eren anònimes, que són un veritable pou de ciència i que no dubten gens en
ajudar-te i gaudeixen transmetent els seus coneixements a les futures generacions.
També he contactat amb ajuntaments, tècnics de cultura, grups de teatre... la qual

cosa m’ha implicat aprendre a relacionar-me amb el món institucional, cercar adreces,
telèfons, formes de contactar i de transmetre’ns la informació (correu electrònic i
ordinari, fax, Facebook, desplaçaments,...).
La part que potser m’ha resultat més senzilla és la referent a l’obtenció de les
partitures actuals ja que com a membre de la Banda de Cardona i intèrpret dels
Pastorets m’és fàcil contactar amb el director i els autors dels arranjaments. Tot i així,
les melodies amb la lletra a sota les he hagut de digitalitzar ja que no es trobaven en
aquest format.
Que m’agradi el tema del treball crec que és un fet que m’ha ajudat a no cansar-me de
buscar informació i a intentar obrir noves portes.
Crec sincerament, que fer un treball de recerca és una tasca enormement positiva i
valuosa per l’aprenentatge. Cal, però, que es tracti d’un tema proper, que es pugui
treballar “en viu”, en directe, parlant amb les persones que ho han viscut, descobrint-
ho sobre el terreny, cercant als arxius particulars... però cal, sobretot, que t’agradi,
t’interessi i el visquis.
Ara queden línies obertes per una nova investigació com l’origen del fragment de text
dels Pastorets que falta per localitzar, trobar un document (partitura) que asseguri que
els “Cuplets” són de Ramon Garrostas, aprofundir en l’estudi de les peces que abans
s’interpretaven i actualment no, descobrir qui fou l’autor de les set peces musicals dels
quals la seva lletra és de “El Naixement del Salvador i la Redempció de l’esclau”...
Tot i no haver pogut esbrinar aquests últims punts esmentats, però, estic satisfeta de
la informació obtinguda, de les descobertes efectuades i sobretot, i per mi el més
important, de la col·laboració, l’ajuda i el suport que m’han ofert moltes persones
vinculades a aquest món tan entranyable dels Pastorets.
47
BIBLIOGRAFIA
WEBS:
- http://www.pastoretsdecatalunya.cat/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Pastorets
- http://www.elspastoretsdemataro.cat
- http://www.lateranyina.cat/
- http://www.getacd.es/escuchar_3K1FbtR8LDM/pastorets_abraxas
- http://www.elspastoretsdegirona.net/
- http://www.festes.org/directori.php?id=76
- http://elspastoretsdeberga.blogspot.com/
- http://www.eltraspunt.entitatscardona.cat/
- http://picasaweb.google.es/miquelccpublic/Pastorets09Cardona
- http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=607300
LLIBRES:
AGUILÓ, Marià: Inventari de l’arxiu de l’obra del cançoner popular de Catalunya.
Vol. 4, fascicle 1, Part A; Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
AMADES, Joan: Costumari català, el curs de l’any. Vol.1; Barcelona; Salvat, 1982,
pàgs. 185-192.
ANÒNIM: Los Pastorcillos en Belén o sea el Nacimiento de Jesús Cristo, Bato y
Borrego. Igualada; Impr. Joaquín Jover, 1844. 1a edició.
AYATS ABEYÀ, Jaume: Explica’m una altra cançó: Tió, Nadal i Reis. Toc de
Gralla, vol. 2. Barcelona; R. Dalmau, 2009. Pàgs. 42-47.
BAJONA I PINTÓ, Mn. Francesc: Obra musical de Mn. Llorenç Riu (1871-1946).
Parròquia i Ajuntament de St. Llorenç de Morunys i l’ Institut d’Estudis Ilerdencs,
Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 1996. Pàgs. 9-14
BAJONA I PINTÓ, Mn. Francesc: Op. cit., pàgs. 538-557.
FOLCH I TORRES, Josep Mª: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús.
Barcelona, Ed. Millà, Catalunya Teatral, 1992.
MOLINS I GELADA, Antoni i trad. de PARER, Mn. Josep: El Naixement de Jesús i
la Rendició de l’esclau. Text cedit pel grup de teatre “La Teranyina” de Ripoll.
PÀMIES, Ramon: L’Estel de Natzaret. Barcelona. E. Millà, Catalunya Teatral, 1989.
PRAT, Joan i CONTRERAS, Jesús : Les Festes Populars. Vol.2 de Coneguem
Catalunya – La llar del llibre; Romero, 1982, pàgs. 40-42.
Programa Festa Major de Cardona 1999, Ajuntament de Cardona, Pàgs. 29- 52
Programa Festa Major de Cardona 2007, Ajuntament de Cardona, Pàgs. 8- 10
48
ROMEU FIGUERAS, Josep: Les Nadales Tradicionals, segles XIV a XIX, estudi i
crestomatia. Vol. 5. Barcelona; Barcino, 1952. pàg. 94.
ROMEU FIGUERAS, Josep. Op. cit., pàgs. 107-108.
SÁNCHEZ FÀBREGA, Francesc: Recull de Cuplets dels Pastorets de Cardona
dels anys 1960 – 1995. Recull particular.
SOLER, Frederic ( Pitarra ): El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga.
Barcelona, Ed. Millà, Catalunya Teatral, 1991.
ENREGISTRAMENTS:
100 anys de Pastorets a Cardona (1900-2000). Gravació de la Principal de la
Bisbal. [enregistrament sonor]
Músiques de Mn. Llorenç Riu [enregistrament sonor]
100 anys de Pastorets de Ripoll (1898-1998). “El Naixement del Salvador o la
Redempció de l’esclau.” [enregistrament sonor]
FONTS ORALS, COL·LABORACIONS I AGRAÏMENTS:

- Francesc Sánchez Fàbrega (Paco Sánchez)
- Maria Serra Duocastella (Maria Moreno)
- Grup de Teatre “La Teranyina” de Ripoll. Especialment a Núria Gayolà.
- Grup de teatre “el Traspunt” de Cardona. Especialment Mª Rosa Moya Herrerías i
Josep Bascompte Reig.
- Membres de la sala “Cabañes” de Mataró. Especialment a Anna Gené.
- Narcís Mellado Mujal
- Xavier Ventosa Molner
- Joan Pelfort Ribera
- Esther Esquius Casahuga
- Roser Clusellas Macià i família Clusellas Melé
- Família Garrostas
- Elena Ribera Solé
- Marcel Comellas Altés
- Joan Vidal Requena
- Pep Haro, Elena Pelegrín i Nel·la Muñoz
- Elisabeth Sánchez i Miquel Prat
Vull agrair personalment a totes aquestes persones, que amb més o menys dedicació,
informació i material tramès, m’han ajudat a tirar endavant aquest treball. A tots,
moltes gràcies!
49
ANNEX 1: RECULL DE CUPLETS
DES DE L’ANY 1960 FINS AL 2010
Recull de cuplets cantats des de l’any 1960 fins l’any 1995.
1960-1989 Secció d’Esplai Cardonina

1989-1995 Grup d’Esplai “El Traspunt”
Amb anterioritat a aquestes dates foren cantats, per la Secció Recreativa del
Patronat Obrer de Sant Josep, molts altres cuplets dels quals no n’hi ha
constància.
La versió actual d’ Els Pastorets es va estrenar el Nadal de 1944 amb

l’Orquestra Garrostas, de la qual n’era director- i autor de la part musical dels
cuplets- en Ramon Garrostas.
Aquests cuplets han estat recollits i endreçats, en el decurs de trenta-cinc anys,

per Francesc Sánchez i Fàbrega (Paco Sánchez). Ell fou el primer Bato a
interpretar-los.
2
La música dels Pastorets de Cardona. ANNEX 1: RECULL DE CUPLETS
Atenció que vull contar-vos Mossèn Domeque ja ens mira

un estudi molt modern, volent dir: “Ja n’hi ha prou”
sobre allò que hem pogut veure i a aquest si que hem d’obeir-lo
als armaris de l’infern. tant si es vol com si no es vol.
Puig allí s’hi veuen coses, Dispensin senyors si ara

que són tant excepcionals acabem nostre cantar
que hem quedat tant l’un com l’altre perquè la gana ens fa córrer
enfavats com animals. i ens en hem d’anar a sopar. 1
És un fracàs com un cabàs

a l’infern caure de nassos,
és un fracàs com un cabàs
a l’infern caure de nas.
Perquè allà no estan mai grassos

ningú canta, ningú riu,
i és perquè els d’aquella casa
són costelles a la brasa (bis)
i patates al caliu.
Allà dins l’Arrendatària,

de cerilles no hi té res,
jo no vaig gastar cap misto
perquè tot estava encès.
Del ditxo “Deixa’m encendre”

no en sentireu a parlar,
perquè enlloc d’aquesta frase
diuen “Deixa’m apagar”.
És un fracàs com un cabàs...
1
S’ignora la data en que aquest cuplet va ser cantat. Mn. Domeque va morir la nit de Reis de
l’any 1960.
3
1960 - 1961
NADAL
Volem contar-vos amb gràcia He trobat un bon sistema
el que passa amb el comerç, per collir sense sembrar
puig s’observen unes coses i si el secret em guardessin
que nosaltres no hem entès. els hi voldria explicar.
Hi ha un Boix que arregla rellotges, Quan veig una noia guapa

una Capsa que ven pa, me li vaig a declarar,
un Capellà fa espardenyes ella em dóna carabassa
i un Pinallet pinsos fa. i jo la venc al mercat
CAP D’ANY
En Jaumet va dir als del barri: Un pagès de Clariana
“ Vos regalo aquests gegants”, a Barcelona va anar
però tancats com els té ara per comprar-se un paraigües
ha enganyat a xics i grans. perquè no en tenia cap.
Doncs els que els porten ja diuen El comprà i va dir: “Dispensi,

que no saben caminar, ja me’l pot embolicar
si poden sortir algun dia perquè veig que es posa a ploure
no sabran pas de ballar. i se’m podria mullar.
REIS
Un dia baixant de Sorba Ara que els lloguers s’apugen,
vaig sentir un pinsà mec un amic meu d’un quint pis
i era un fotuda vella em va dir que el propietari
que escanyava al Ton Grauet. l’havia apujat un xic.
Ara si que l’hem fet bona Així si tant alt estaves

si no ens pot servir més pa, i encara t’han apujat
doncs la gent d’allà aquell barri digues que tindràs de viure,
a cal Capsu haurà d’anar. naturalment, al terrat.
4
1961
1961 - 1962
1962
NADAL
Allà dalt veig una noia De cançons i de follies
que em mira de fit a fit us en direm més de mil,
i tot rient sembla que digui: les traiem de la butxaca
“Ai! Bato que ets eixerit”. estacades amb un fil.
Ai! noieta ressalada Però com l’hora és avançada

si em volguessis per marit, i se’ns refreda el sopar,
no te’l creguis minyoneta passin senyors bones festes
que encara fa pipí al llit. i ben feliç el nou any.
CAP D’ANY
La vida està ja que espanta Ai! ninetes cardonines
de tant carota que està, jo us daré un consell molt bo
els torrons a cent- cinquanta sobre els que quan van a missa
i el demés si fa o no fa. sols dobleguen un genoll.
Si és el porc i la vedella No en vulgueu cap per casar-vos,

quasi no els podem tastar, no en vulgueu cap noies, no,
doncs amb el jornal que es cobra perquè tenen la fe morta
no n’hi ha per començar. i un mal gra a l’altre genoll.
REIS
Fumadors aneu alerta Aquest estiu a trenc d’alba
que el fumar costa molts rals, a passejar vaig sortir,
i això sí que és cosa certa vaig trobar una minifalda
que encomana tots els mals. que em va fer bullir el tupí.
Un dia en una paquetilla Les seves cames garrelles

un fumador va trobar lletges eren com d’un bou
tres varilles de cotilla semblaven unes graelles
i un barret de capellà. llençades al Camí Nou.
5
1962 - 1963
1963
NADAL
Borrego mira la sala A la nostra bella vila
i contempla-la enfavat, tant si vols com si no vols,
totes les noies em miren els preus pugen cada dia
perquè sóc tan ben plantat. del vi, oli, carn i ous.
Et mira la Marieta I si prest no hi posen mida

i també la Montserrat, en aquesta inflació,
ai! noia estàs arreglada haurem d’estrènyer cotilla
si te’n has enamorat. i de tot fer restricció.
CAP D’ANY
En aquest ja ditxos poble El senyor director ens mira
les coses han canviat tant, volent dir que ja n’hi ha prou,
que al veure com són les mosses i a aquest si que hem d’obeir-lo
la xicota jo he deixat. tant si es vol com si no es vol.
Avui dia totes les noies Ara la gana ens fa córrer

s’han vestit amb un casquet, i ens en hem d’anar a sopar,
però jo els asseguro vigileu aquests carrers
que han perdut un cargolet. per tal de no relliscar.
REIS
De noies fines i guapes De xafarders a Cardona
bé n’hi ha en aquest saló, en corren per tot arreu,
però cap de tant graciosa aquests critiquen les festes
com la que hi ha a aquest cantó. i els veiem per on aneu.
Veient-la tant ensucrada Però ells sempre al darrere,

i amb aquest mirar tant dolç, i no foten pas mai res,
em ve el desig de ser mosca surten quan tot és de gratis
per tastar tanta dolçor. i s’afarten pels carrers.
6
1963 - 1964
1964
NADAL
Noies esteu ben alerta Tot l’estiu no fa altra cosa
que en Borrego ha decidit que ploure a bots i barrals,
buscar-me una pubilla s’han omplert pantans i basses
que em vulgui per marit. i corren els xaragalls.
Hi ha una colla de solteres Per això es fan tantes llenegues,

que totes busquen marit, rovellons de bo, de bo,
diuen que per elles soles i darrera de tanta aigua
tenen massa gran el llit. ha vingut la restricció.
CAP D’ANY
Planxes i deixetadores Aquest any aquí Cardona
a les cases prou n’hi ha, de l’aigua ens hem de queixar
i avui sembla que les dones amb la quina ens subministren
ja no vulguin treballar. no es pot pas fer el menjar.
De la tele i de novel·les L’aigua de la Font del Vall

a totes podeu parlar tarda molt temps a rajar,
el que sí és cosa certa i la gent que hi fem cua
que quasi cap sap de cuinar. ja ens comencem de cansar.
REIS
Aquest gran Centre Catòlic El President que governa
l’hem deixat abandonat, això tot ho arreglarà,
perquè si mireu enlaire ja que és home que molt pensa
de cortines prou n’hi ha. i solució hi trobarà.
És una pena terrible Tots els còmics de neteja

que amb els grans actors que hi ha, i aviat tot brillarà,
que no es trobin voluntaris de nou el Centre Catòlic
per poder-lo netejar. tornarà a ser tal com cal.
7
1964 - 1965
1965
NADAL
El nostre equip de futbol Que a Cardona passen coses
està molt ben entrenat, això ja tothom ho sap,
que quan el veiem que juga sobre l’arbre de la Fira,
quedem tots bocabadats. ara us voldríem parlar.
L’altre dia a Sant Vicenç Doncs resulta que aquest any

van anar-hi preparats, com heu vist no l’han posat,
i els van fer deu gols pels nassos perquè la fusta va cara
i els nostres no en van fer cap. i no l’han pogut pagar.
CAP D’ANY
Quan Déu creà el primer home El passat seixanta-quatre
companyia l’hi donà, ha sigut any molt mogut,
li va treure una costella de twist i de bossa -nova
i la dona va formar. per tothom n’hi haurà hagut.
Si és feta d’una costella De rector, monges i alcalde

no ens té pas d’estranyar vàrem fer liquidació,
que la dona sigui sempre esperem que els que hi ha ara
un os de mal rossegar. s’ho prenguin amb il·lusió.
REIS
Cardona està molt queixosa Hi ha una fàbrica aquí dalt
de ses línies i centrals, que fa un any que es va parar,
per telefonar a Súria els obrers encara corren
et surten els cabells blancs. perquè tenen de cobrar.
En l’any seixanta-cinc Han seguit molts advocats

tot això ho arreglarem, i tots diuen el mateix:
per poder parlar amb un puesto “Un vint per cent per a nosaltres
valdrà més anar-hi a peu. i el que quedi per als obrers”.
8
1965 - 1966
1966
NADAL
Treballar molt perjudica Un de nou han de nombrar-ne
i fa malbé la salut, perquè sense no ens quedem,
si no anem a veure el metge de Torà podrien portar-lo
acabarem tots fotuts. doncs aquell ja el coneixem.
En Borrego ja fa panxa, Distingida clientela

en Bato es torna vellet, que esteu en aquest local,
i el dimoni ja és ben calvo desitgem a tots vosaltres
de tant rumiar cuplets. bones festes de Nadal.
Desitgem al Rector nostre El canvi de les butaques

bones festes de Nadal, com veureu ja està acabat,
un feliç i bon any nou doncs nosaltres fa molts dies
sent Vicari General. que anem a dormir molt tard.
CAP D’ANY
El matadero Badia És tan fort el que ara toquen
la fachada ha il·luminat, que tothom està emprenyat,
per celebrar la diada que en lloc de sentir les hores
del gran pleit que va guanyar. sembla que passa un ramat.
Tanta llum hi ha instal·lada Un conjunt amb alegria

que a alguns ha enlluernat, fa poc temps es va formar
que els recordar-los-hi tal cosa tres guitarres, bateria
sembla que els hagi cremat. i un saxo com no n’hi ha.
Mossèn Florenci un bon dia Una noia els escoltava

una idea va tenir, i les ungles es menjà,
de portar-nos les campanes després al arribar a casa
que ara no ens deixen dormir. va deixar tot el sopar.
REIS
Els negocis a Cardona Mataderos i vivendes
mai ni mai s’acabaran, sembla que al fi lograrem,
aquí dalt hi ha una fàbrica i sols falta que els del cine
que el Codina va comprar. altra volta arrepleguem.
L’obra pensem que és molt bona Uns senyors d’aquí Cardona

i ell ho vol ben arreglar, un gran pleit van planejar
però com que a alguns molesta contra un gran matadero
finestres els fa tapar. en aquest poble instal·lat.
Que a Cardona es progressa Després d’una gran batalla

això ningú ho pot dubtar, que durà més de cinc anys,
doncs el muro de la Fira botifarres i salsitxes
sembla que es vol acabar. sens temor ja en sortiran.
9
1966 - 1967
1967
NADAL
Aquí dalt hi ha una fàbrica La dona que tu enamores
que fa poc es va comprar, no li faltarà de nà,
però com que hi ha algunes queixes les sempre en tu tindrà un gran hombre
finestres han tapat. per poder-li rentar els plats.”
Els productors que hi treballen Avui quan aquí venia

de fred no n’hi passaran, una noia m’he trobat,
com segueixi així la cosa que a les cames presumia
fins la porta els tancaran. mitges amb un gran reixat.
L’altre dia una gitana Jo que havia pensat sempre

en Bato es va trobar, que per poder allunyar el fred,
i va dir-li: “Saleroso, feia falta que a la roba
el futur jo et vull contar. no hi hagués cap foradet.
CAP D’ANY
A Cardona tenim orgue Cada any hi falten més coses
d’aquells que fan molt bon so, i artistes per actuar,
això sí que ens meravella les persones que aquí falten
doncs no hem vist mai res de bo. no es volen trencar el cap.
De llaunes i de fustetes D’obres en el nostre poble

hem de fer una ampliació, ara si que n’ anem bé,
preparin bé les butxaques doncs han fet molts carrers nous
i donin com més millor. però els hauran de tornar a fer.
De Pastorets a Cardona Aquí darrere els Catòlics

aviat ja no se’n faran, s’hi ha fet ja uns quants forats,
doncs sempre som els mateixos inclús n’hi ha un que hi cabrien
els que anem aquí aguantant. més de dos o tres-cents gats.
REIS
El gran muro de la Fira Per Nadal me’n vaig anar-hi
sembla que ja s’ha acabat, i endarrere vaig tornar,
però les obres d’aquest poble per anar tot ben depressa
mai ni mai s’acabaran. un negoci jo muntar.
Del Portalet ni parlar-ne, Tant aquest poble prospera

un hort hi ha que ens fa ballar, que una pista tenim ja,
petit hort de la Paresa on la quitxalla s’esmera
que no el podem expropiar. per aprendre a patinar.
Si el diumenge vas a missa No fa molt hi va haver un jove

molts negocis sentiràs, que dels consells no en feu cas,
des de tots els porcs més grossos es posà uns patins i prompte
fins els més xics trobaràs. va sortir sens pell al nas.
10
1967 - 1968
1968
NADAL
A l’ infern molt s’estranyaven El que sols ens falta ara
del que passava a Madrid, és treure pols i fanguet,
doncs al Barça el comparaven que s’asfalti aquella plaça
més dolent que el Real Madrid. i que estigui sempre net.
Al sentir-ho per la radio Es passegen i els agrada

en Satanàs va exclamar: contemplar els aparadors,
“He de canviar-me el catxarro si algun jove amb elles bada
que aquest em vol enganyar”. li diran que és un mocós.
En el muro de la Fira Les noies que ara m’escolten,

hi ha fet un gran mirador, noies que es volen casar,
i tot el poble ho admira si un manobre s’enamora
doncs és bonic de debò. no el deixeu pas escapar.
CAP D’ANY
Hem estrenat llum molt bona El camí de les colònies
que a tots ens ha enlluernat, diuen que l’asfaltaran,
quan en veus encendre una però amb la marxa que ara porten
s’apaga la del costat. ni el dos mil l’acabaran.
Res d’espelmes ni carburos De l’aigua no cal parlar-ne

fins els mistos hem llençat, que ens l’han apujada molt,
ja tots anem sens apuros sort en tenim de les goteres
a comprar a l’economat. que hi posem tots els perols.
Les autoritats del poble Impossible és arreglar-les

moltes obres volen fer, de car que s’ho fan pagar,
començar no els costa gaire els sols cobren a quaranta
però no acaben mai més res. i a vuitanta et fan pagar.
REIS
Ara el muro de la Fira Com segueixi així la cosa
per a alguns té utilitat, no sé com s’acabarà,
doncs els serveix de tribuna doncs que els avis seran pares
sens pagar localitat. i els que vindran Déu dirà.
El futbol anirà a l’aigua L’ajuntament de Cardona

mentre hi hagi espectadors el poble ha il·luminat,
que aprofitant-se dels altres ha tret les faroles velles
el vegin del Mirador. i noves les ha posat.
L’augment que Cardona mostra Després d’aquesta millora

això no es pot pas dubtar, podeu veure el resultat,
certa gent d’aquí aquest poble de vella en cremava alguna
diu que no es volen casar. de nova no en crema cap.
11
1968 - 1969
1969
NADAL
L’altre dia una conversa Doncs per cert que està ben plena
pel carrer o vaig sentir, de papers, de rocs i fang,
sobre algo que ens afecta per tenir-la així arreglada
tant a vostès com a mi. val més no tenir-ne cap.
Parlaven d’una piscina A la Fira hi ha un gran arbre,

que volien construir, disset metres diu que té,
ara sols és necessari les bombetes són a centes
que trobin prompte el camí. i vint rotllos de paper.
Els cardonins som molt porcs Diu que ara passades festes
això fa temps que se sap, el duran al carrer Brut,
i parlar de la peixera doncs fins que el tornin a treure
ens ho podria il·lustrar. llum tot l’any hauran tingut.
CAP D’ANY
Parelletes ja promeses Aquest any que avui comença
decidiu-vos a casar, no sé com s’acabarà,
doncs de pis se’n troba sempre però voldríem que la teca
el que falta és el pagar. acabés ja de pujar.
Per l’assumpte de moneda A Cardona una piscina

no hi heu pas de patir gens, ja fa temps volien fer,
de porcs poseu-ne una granja la cosa ha anat a l’aigua
i els calers tindreu a cents. sense sapiguer perquè.
Molt parlen del desarrollo, Esperem que tot s’arregli

també de l’austeritat, si pot ser abans de l’estiu,
però nosaltres som d’un polo i acabar d’una vegada
que sols volem un bon plat. d’anar-se’n a banyar al riu.
REIS
L’ajuntament de Cardona Passejàvem sense pressa
pocs quartos varen guanyar, per allà el carrer Mercat,
fou qüestió de la piscina i ens vàrem trobar una noia
que no ens hi hem pogut banyar. que li han escurçat el nas.
Aquest any sens poder anar-hi, Ara sí que gastem llana

el que ve ja en parlarem, per jerseis i per barrets,
com segueixi així la cosa doncs resulta que les noies
llavors sí que suarem. ja totes porten casquets.
A Cardona passen coses En el Plan de Desarrollo

que fins fan esgarrifar, això no hi entrava pas,
doncs en Bato i en Borrego doncs hi havia un punt que deia:
en un cas es van trobar. “La llana pel matalàs”.
12
1969 - 1970
1970
NADAL
Una piscina a Cardona Si la cosa és ben certera
esperem petits i grans, i no hi ha complicació,
però si volem refrescar-nos amb mal de caps i ministres
tots al Toll dels Capellans. el fi tindrem Parador.
L’Ajuntament d’aquest poble Que Cardona molt progressa

potser s’hauran enfadat, hi ha força gent que ho sap,
més senyors misericòrdia doncs en Bato i en Borrego
estem dient la veritat. a la Lluna van anar.
Aquest any que ara s’acaba un ministre Quan nosaltres arribàvem

ens va dir tothom ens va preguntar,
que tornaria a Cardona i nosaltres contestàvem
per un deure complir. a la Lluna és tot de franc.
CAP D’ANY
Que a Cardona hi corren duros Solució hem de buscar-hi
això no es pot pas dubtar, per a poder-nos rentar,
doncs n’hi ha uns de Manresa tindrem d’anar fins a Berga
que se’ls volen emportar. i allà ens ho faran pagar.
Caja de Ahorros de Manresa Tres que van anar a la Lluna

sucursal ens vol posar, un en va tornar engrescat,
paguen ells uns interessos de posar-hi un negoci
que mai més podrem cobrar. doncs allà no n’hi ha cap.
Ens volien fer una piscina Preguntant-li: “De què es tracta?”

i ara ja no ens la faran, “D’una granja”, contestà
doncs s’han quedat l’aigua a Berga perquè diu que allà a la Lluna
i ara no ens podrem banyar. de moment no n’ha vist cap.
REIS
A la corba Santallúcia Aquest any no tenim arbre,
grans faroles hi ha posat, ben just va que tinguem llum,
i seguint la carretera el Parador ha anat a l’aigua
fins dalt a l’economat. i els pisos són massa lluny.
L’obra pensem que és bona A les obres de la Fira

si a dalt pogués arribar, un gran pla hem de muntar,
però pensem els d’aquell barri i això si que és una ganga
que amb un lot haurem d’anar. que no sabem explotar.
Cardona avui es lamenta Grans i bons camps de patates,

de la poca sort que té, moltes vaques i un ramat
la raó es fonamenta podrien ser per Cardona
amb els fets que ara us diré. símbol de prosperitat.
13
1970 - 1971
NADAL
L’aigua del riu baixa bruta L’altre dia una parella
tot el poble està enfadat, va anar-hi a ballar,
si de gent se’n banya poca els varen dir: “Aprofiteu-vos
aquí va la novetat. que aviat ens faran tancar.”
Aquest any tindrem piscina Prompte tindrem grans jardins

i el jovent tot hi anirà, i veurem grans empedrats,
serà molt millor que el cine fiqueu-vos per Fira endins
i veurem molt bacallà. però vigileu els forats.
Ja tenim mitja piscina Els paletes de la Fira

i la Fira han asfaltat, cal que acabin ben aviat,
i també una discoteca perquè si algú no es pira
per anar-hi a disfrutar. prou que el trobaran glaçat.
CAP D’ANY
No en farem pas grans pregons, Per fer tornar l’alegria
tant sols us volem parlar això es tindrà d’arreglar,
de les cases i els balcons amb l’Ajuntament d’empenta
que en Vilella ens farà. i amb ganes de treballar.
Cardona tindrà riquesa, Diuen que canvien l’alcalde

creixerà poc a poquet, mal de caps no en faltaran,
amb els cuartos de Manresa són els propis del seu càrrec,
i els pinsos del Pinallet. els d’un ciutadà important.
Cardona a les set del vespre Planyem tots a aquest bon home
sembla un poble desterrat, no sabem qui posaran,
s’ha perdut tot l’entusiasme però que hi posin el qui vulguin
i les ganes de voltar. doncs tots ho faran igual.
REIS
Quasi no tenim alcalde Fan Parador de Turisme,
això ja tothom ho sap, piscina municipal
veurem si el qui el relleva i uns pisos que semblen granges
ho agafa amb tant grat. cap aquí al cantó de dalt.
Senyor Francisco Gener Aquest estiu la piscina

el poble ens heu arreglat, diuen que s’acabarà
esperem que el que s’hi posi i quan la calor apreti
ho prengui amb voluntat. tothom s’hi podrà banyar.
Ara Cardona prospera Si a acabar-la no s’afanyen

i és un poble avançat, tindrem de fer com abans,
perquè els del ministeri haurem d’anar a banyar-nos
hi ha abocat el sac. allà al Toll dels Capellans.
14
1971 - 1972
NADAL
Aquest any allà la Fira Banyadors i bons bikinis
molt bonic ho han deixat, per tot arreu bé n’hi ha,
tot un avet dels de muntanya ajaçats a la gravilla
tot molt ben il·luminat. estovant el bacallà.
Llàstima de les bombetes L’home del temps ens enganya

que allà hi han col·locat, en el temps que diu que farà,
valdria més que les posessin el vent diu que és de llevant
pels carrers d’alguns veïnats. i la borrasca al mercat.
Per Sant Joan un bon dia L’altre dia a cal Borrasca

molta calor ens va fer, a sopar vàrem anar
vam estrenar la piscina i ens van dir que ja no hi era
puig l’acabaven de fer. puig s’havia desplaçat.
CAP D’ANY
De que Cardona prospera Ho diré sense entrebancs:
això a la vista està, “Som la vila dels calers,
doncs ja tenim un urbano cinc caixes i quatre bancs
per el trànsit controlar. i encara en vindran dos més.
El urbano del Rastrillo Cada dia fan més pantanos

als turistes els dirà: i centrals per llum donar,
“Per aigua aneu a Berga i sempre anem a les fosques
i per metges a Palà.” i espelmes hem de gastar.
Borrego digues perquè Entre restriccions i taxes,

els cardonins fumen puros llei del timbre i preu dels ous,
i tots duen la cartera l’obrer queda amb la carcassa
que ja no hi caben més duros. si no apugen prompte els sous.
REIS
De l’acera del Rastrilo L’any passat la minifalda
quin gran tema per parlar, molta fama va tenir,
doncs només hi ha dotze metros aquest any la maxifalda
que s’hi pugui ben passar. que és la moda d’en Dalí.
Puig la Caixa de Manresa En Borrego i en Bato

és qui ho haurà d’arreglar, desitgem per tots vostés
l’Ajuntament de Cardona hagin passat bones festes
això no ho pot pas pagar. de Nadal, Cap d’Any i Reis.
El món està ja que espanta Els demanem que ens perdonin

de la manera que està, si algú s’ha molestat,
i les dones amb la maxi ens en anem cap a casa
ens ho acaben d’arreglar. i aquest cuento s’ha acabat.
15
1972 - 1973
NADAL
L’Ajuntament d’aquest poble L’altre dia diu que anava
moltes coses va acabant, corrent pel carrer Mercat,
de les obres de la Fira i a l’acera del Rastrillo
algo hi ha per criticar. les banyes hi va deixar.
Ara ja tenim la Fira Veterinaris en aquest poble

arreglada i força bé, ja n’hi ha sobradament,
però al cap davall hi ha una estrella però només hi ha dos metges
que a tots riure ens ha de fer. per atendre a tanta gent.
Les obres d’aquí Cardona Un metge va intentar vindre

cada any hem de criticar, i els altres li varen dir:
doncs no fa pas gaire estona “Queda’t, queda’t aquí el poble
en renegava Satanàs. si de gana et vols morir”.
CAP D’ANY
La piscina de Cardona De tant esverat que anava
perd aigua per tots costats, corrent pel carrer Cambres,
al matí està ben plena amb les pedres a topat
i el vespre ja s’ha buidat. i allà s’ha deixat les banyes.
Si la cosa no s’arregla Cent- vuitanta són les peles

em sembla que l’any que ve, que nosaltres hem pagat,
tindrem d’anar a banyar-nos per passejar per la Fira
al canal del Paperer. doncs ara l’han arreglat.
A la vila de Cardona L’Ajuntament de Cardona

aquí baix en un carrer, potser que s’hagi enfadat,
d’això no fa molta estona més, senyors, misericòrdia
hi corria en Llucifer. doncs és la pura veritat.
REIS
Cardona està molt queixosa Passarà com la piscina
de ses línies i centrals, molt de cuento hi haurà hagut,
per telefonar a Solsona però si voleu atipar-vos
els surten els cabells blancs. aneu al Pi de Sant Just.
Aquest any que ara comença Perquè la gent no traguessin

l’automàtic posaran, la basura al carrer,
ompliu-vos bé les butxaques l’Ajuntament de Cardona
perquè molt les buidaran. va fer sortir el pregoner.
Que Cardona es modernitza Però en aquests dies n’hi ha molta

cada dia més i més i perquè fes més pudor,
un Parador volen fer-nos els veïns els fou més fàcil
per anar-hi a gastar els calers. no fer cas d’aquell pregó.
16
1973 - 1974
NADAL
El cafè del Patronat Els grangistes de la vila
ha fet ja renovació, molt en varen protestar,
el conserge han canviat dient que no els ocupessin
per un músic de debò. que porcs hi volien posar.
L’Hernández amb clarinet L’Ajuntament de Cardona

Borrego tu tens raó, fa les coses tal com cal,
igual et farà un concert ha guarnit molt bé la Fira
que et servirà vi del bo. amb un arbre de Nadal.
Una empresa de Cardona En altres llocs de la vila

dos- cents pisos començà, no s’hi gasten els calers,
per unes tantes famílies amb quatre bombetes xiques
que tenien d’arribar. guarneixen tots els carrers.
CAP D’ANY
Cardona té un gran castell Però si això a algú li pica
tots en coneixem la història, com es pot ben suposar,
i els que som nets de clatell alerta al sortir la porta
ara ens ve això a la memòria. que ens podrien estovar.
Quan parlen del Parador D’escaroles i verdures

per si es fa o si no es fa, ara no en podrem menjar,
vegem si tindran raó doncs les finques de les Hortes
quan diuen que gran serà. ja no les poden regar.
Pengen aquí unes cortines, Ben sec baixa el Cardener,

que pengen sens cap raó, l’Aiguadora encara més,
les butaques foradades per això avui en dia
i no hi ha calefacció. tothom marxa de pagès.
REIS
Cardonins estem queixosos L’Hogar del Jubilado
del fangueig que hi ha als carrers, nostres vells podran anar,
i aquestes coses ens passen val més que es quedin a casa
perquè mai ningú diu res. si no es volen aviciar.
D’obres aquí a Cardona Aquest any diuen que en Bato

prou se’n fan i se’n faran, se’l veu un xic apagat,
però, senyors, tingueu paciència i és que per una desgràcia
Déu sap quan s’acabaran. el dit xic ell s’ha trencat.
Les obres del nostre poble Això no té importància

sempre hem de criticar, i no t’hi has d’amoïnar,
de les de l’Ajuntament mentre el del mig s’aixequi
ara us anem a parlar. res no t’ha de preocupar.
17
1974 - 1975
NADAL
Dels que van anar a la Lluna A cal Perico fan festa,
un en baixava esverat, a cal Borrasca també,
bombetes allà encenia el que no ha sopat a casa
i no n’hi cremava cap. haurà de sopar al carrer.
Enfadat ell preguntava Per celebrar aquestes festes

si eren de cent vint-i-cinc, de cuartos ja no n’hi ha,
i els de FECSA contestaven: te’n vas a la discoteca
“Totes són de dos-cents vint”. i així almenys podràs ballar.
El qui vingui aquí a Cardona El que hi ha estat assegura

per les festes de Nadal, que allà s’hi està molt bé,
que porti la fiambrera però si fan sempre aquests preus
que si no, no soparà. val més quedar-se al carrer.
CAP D’ANY
A Cardona molta gent A l’empedrar-los de nou
una pesta hem agafat, tan prim ho varen deixar,
i és una cosa que els metges que amb el ressò de les veus
no han pogut treure del sac. ja s’han tornat a aixecar.
Això és culpa de les aigües L’altre dia a casa el metge

que baixen pel Cardener, una noia es visità,
com que la gent som com som diu que patia del fetge
hem pensat que és un femer. i per això se n’hi va anar.
L’any passat aquí a Cardona Pren caldo sense pastilla

els carrers van aixecar, és el que el metge va dir,
per passar-hi el telèfon i afluixa’t bé la cotilla
i poder així parlar. si no vols prompte morir.
REIS
Els de FECSA l’altre dia L’únic bo que aquí teníem
la llum varen canviar, per anar-hi a passejar,
però abans unes persones tant l’han volgut ara estrènyer
els van anar a denunciar. que un de sol no hi pot passar.
Els motors i les neveres Que Cardona es modernitza

al canvi no hi entren pas, això sí que queda clar,
sols et donen cinc bombetes doncs les noies de la vila
i el resto ja el pagaràs. unes botes s’han comprat.
La pujada del Castell Ara amb la minifalda

molt bonica l’han deixat, i les botes de soldat,
però el nostre Camí Nou només hi trobo un defecte
talment sembla s’hi ha cagat. que semblen gats escuats.
18
1975 - 1976
NADAL
Distingida clientela “I que n’has fet de la núvia?”
que esteu en aquest local, tot veient-lo he preguntat.
desitgem a tots vosaltres “L’he deixada allà al Rastrillo
bones festes de Nadal. quan a l’auto m’he ficat”.
El canvi d’ Els Pastorets Deien que una gitana

al fi sembla s’ha lograt, per televisió va dir
agrairem de la parròquia que el gros de la loteria
que siguin del seu grat. havia de tocar aquí.
Tot solet sens la Ramona Es sortejaren els números

el Pepito jo he trobat, i a Granollers se’n va anar,
fent el viatge de nuvis però el que és aquí a Cardona
per la Rambla passejant. no l’hem pogut olorar.
CAP D’ANY
Moltes queixes sobre FECSA La Junta fa temps que en parla
aquest any hi ha hagut, però no es comença mai res.
sobre els pagos dels impostos Tenim buides les butxaques
que ens han fet anar de cul. i ens fan falta molts diners.
L’altre dia una senyora Aquest any aquí a la Fira

a queixar-se se’n va anar, molt bé ens han engalanat,
i els de la llum contestaren però al capdavall hi ha una estrella
que tot ho havien enxufat. que mira així de costat.
Si aquest local l’arreglessin Pels carrers i per les places

no aniria malament, molts senyals hi ha posat,
podríem fer moltes coses ens les han omplert de discos
i venir-hi molta gent. per no poder-hi aparcar.
REIS
Per veure les Velles Glòries Em mira la Francisqueta,
les esposes han sortit em mira la Pietat
i a totes els cau la baba i les filles del dimoni,
contemplant els seus marits. Rosa Mari i Montserrat.
Veig la Maria d’en Bato, Pitonissa xafardera

l’Antònia del Satanàs, el qui ho diu no està “manel”,
la Carmeta d’en Borrego has estat tant embustera
més enllà que treu el nas. que a la gent has pres el pèl.
Borrego mira la sala De contents passant l’estona

i contempla-la extasiat. tothom deia pels carrers:
Totes les noies em miren “La grossa serà a Cardona”,
perquè sóc tan ben plantat. però al final a Granollers.
19
1976 - 1977
NADAL
El jovent d’aquí a Cardona El que dic és cosa certa,
diuen tots que es deixaran altres ja ho han ensumat
un bigoti com l’Iñigo i a cada carrer del poble
i barba com Sandokan. una Banca s’hi ha instal·lat.
Els barbers del nostre poble El cafè i la gasolina

no sé pas com s’ho faran, s’han apujat molt de preu
entre barbes i melenes i els que anaven en cotxe
tots de gana es moriran. ara hauran d’anar a peu.
Fa uns quants anys aquí a Cardona “Espanyols”, diu el ministre,

s’augura prosperitat, “apreteu el cinturó,
doncs un Parador Turístic aneu-se’n a fer la copa
i Loteria han posat. a la Mare de la Font.”
CAP D’ANY
El Parador de Turisme Amb les botes i les capes
diuen que ja l’han obert, tan estranyes s’han tornat
era cosa que esperàvem que els faltarien pistoles
per anar-hi a fer el cobert. i acabar-ho d’arreglar.
Aquest dia un matrimoni Molt engrescat el dimoni

a dinar varen anar, se n’ha anat fa un moment,
ella badallant sortia un sobre tancat portava
i el marit tot renegant. per dar-lo a l’Ajuntament.
Les noies d’aquí a Cardona Ens ha dit que hi anava

molt ye-yés ja s’han tornat portant el projecte nou
doncs s’han posat una capa del camí de la Pietat,
que la moda els ha dictat. del parque i del Camí Nou.
REIS
Un turista dominguero Però quan ja són a Solsona
l’altre dia es va enfadar tot Cardona hi van trobant
perquè a les sis de la tarda i al final tots sempre acaben
no havia pogut dinar. amb els del poble ballant.
Però ara aquí a Cardona Ja no raja la Fonteta,

anirem molt bé d’hostals: la Font del Vall raja poc,
el Perico, el Borrasca espereu una miqueta
i el Parador Nacional. que us explicarem el joc.
La joventut d’aquest poble A la Fira hi ha un pessebre,

cap a Solsona se’n va sota el pessebre una font,
perquè es veu que allà els ligues si teniu ganes de beure,
són més fàcils de trobar. haureu de beure sifón.
20
1977 - 1978
NADAL
Aquest any que ara s’acaba Al Pacte de la Moncloa
ha sigut molt mogut: molts temes han estudiat
llibertats i democràcia per donar un arreglo a Espanya
per a tothom n’hi ha hagut. amb l’esforç sempre de “baix”.
Va arribar en Tarradellas L’Ajuntament que ara mana

prometent-nos l’Estatut, algunes coses ha fet.
però estant com estem ara Esperem que els que ara vinguin
ell pla que ens ha ben fotut. ens ho faran tot ben fet.
En Carrillo és de l’esquerra, Es parla dels socialistes,

Fraga de l’altre costat, també es parla del PSUC,
en Suárez és dels del centro que s’hi posi el qui s’hi posi
i nosaltres dels de “baix”. l’aspecte pinta molt brut.
CAP D’ANY
Aquest any que s’ha acabat L’un deia: “Me’n toquen quatre”.
ha sigut molt agitat, L’altre: “A mi me’n toquen deu”.
disturbis i gent parada Fiqueu les mans a la caixa
n’hi ha hagut per tots costats. i agafeu els que vulgueu.
El dijous aquí a Cardona La tele no cal mirar-la:

semblava un poble ben mort, anuncis pels descosits,
pels obrers de la Plantada futbol a totes hores
tothom vam fer-hi un esforç. i programes infantils.
En Fraga i en Carrillo La democràcia ens agrada

l’altre dia allà a Les Corts però no veiem res de bo.
van discutir com dos tontos Ara que es pot fer destape
i no es van posar d’acord. la Cantudo, “por favor”.
REIS
Als obrers de la Plantada De Romaní en fa l’Esteve,
se’ls ha acabat el patir, de Fonoll en Vicentó,
després de la gran tancada i per complementar el trio
triomfants varen sortir. de dimoni en fa el rector.
Gràcies al senyor alcalde, Els Pastorets ja s’acaben

al PSUC i a l’UGT i les festes han passat,
si ningú no ho espatlla de torrons i de mistela
tot haurà acabat molt bé. tothom s’ha ben atipat.
Allà baix a La Coromina Aneu-se’n tots cap a casa

també fan Els Pastorets a veure si hi ha res cuit.
per distreure la mainada La Secció a tots desitja
i fer alguns calerets. un bon any setanta-vuit.
21
1978 - 1979
NADAL
De pisos a nostra vila I si en ve algun de noble,
ja n’hi ha sobradament, volent fer les coses bé,
cases velles d’aquest poble abans que se’n doni compte
totes ja les tancarem. ja l’han fotut al carrer.
El Roses ha fet molts pisos, L’any passat a nostra vila,

en Sala també n’ha fet, una de grossa en passà
el Pinallet els vol vendre gegants i nanos del poble
i el Vallbona n’està fent. ningú no els va fer ballar.
Si algun metge aquí se’ns queda Una colla amb alegria

procura fer molts calers, de jovent es va formar,
perquè si el foten fora el “Rovell de l’Ou” en diuen
no hagi de treballar més. de la comissió que hi ha.
CAP D’ANY
Amb les municipals ara Si molt et convé d’anar-hi
l’Ajuntament canviarem, corre i doblega els genolls,
només ens falta una cosa no et trobessis pel carrer
vejam qui hi posarem. amb els pantalons ben molls.
D’alcalde ja n’hi tenim, La Plaça i el carrer Cambres

de secretari també, en poc temps han canviat,
hi posarem el dimoni noves llums i llumeneres
per acabar-ho de fer. no fa gaire han estrenat.
L’Ajuntament allà al parque Els carrers Brut i Fonteta

uns wàters de luxe ha fet, esperen tranquil·lament
són un xic desavinents que els hi posi una bombeta
tot i baixant-hi pel dret. algun dia l’Ajuntament.
REIS
L’Ajuntament de Cardona Esperem bons resultats,
ara ja acaba els torrons, però una cosa us direm:
perquè d’aquí a uns quants dies això en Els Pastorets
celebrarem eleccions. fa molts anys que ho desitgem.
Tant si entra convergència, El secretari del poble,

socialistes o PSUC, l’alcalde i el capellà
Esquerra, Dreta o centro, es deuran posar frenètics
l’assumpte pinta brut. quan ara ens sentin cantar.
Els partits i el senyor alcalde Jo els prego que s’ho rumiïn,

a Madrid varen anar, abans del cordill tibar,
pels pisos dels Sindicats, doncs avui és festa grossa
per si es poden acabar. i és millor fer l’andorrà.
22
1979 - 1980
NADAL
Que a Cardona hi falten pisos Al darrere l’Estatut
això ningú ho pot dubtar. ja veurem com anirà,
Aquí dalt n’hi ha més de cent va arribar en Tarradellas
que estan sense acabar. però tan sols per cobrar.
Del Sindicat són els pisos Hem passat la temporada

que a l’aigua se n’han anat, que de votar no hem parat,
esperem que això ho arreglin però per si fos poc la cosa
tants partits com s’han format. encara no hem acabat.
Com segueixi així la vida Doncs ara una altra volta

no sé com s’acabarà, tornen a emprenyar la gent,
haurem de menjar pa i ceba a votar una altra vegada
i a un altre país anar. ben aviat el Parlament.
CAP D’ANY
Ara que ja és democràcia Els catalans no fa gaire
parlem de l’Ajuntament, molt teníem de surar
doncs diuen que han fet millores per atipar quatre pillos
que enlloc les veiem la gent. que no volien pencar.
Hi ha carrers faltats de llum Però ara amb la democràcia

que més d’un s’hi fot de cap, podem aixecar la veu:
hi posen llums de carburo abans n’ atipàvem quatre
i les bones al Mercat. i ara n’ hem d’atipar deu.
L’Ajuntament de Cardona Fa pocs dies una colla

fa les coses tal com cal: que volien torejar
ha guarnit molt bé la fira per culpa d’una badada
amb un arbre de Nadal. la vaca se’ls va escapar.
Als altres llocs de la vila Per temor d’una desgràcia

no s’hi gasten els calers: la van sortir a caçar
amb mil bosses de basura i faltant “ous” per pillar-la
guarneixen tots els carrers. vint tiros l’hi van tirar.
REIS
L’esport aquí al nostre poble Una noia molt distreta
molt es va incrementant, el dia d’anar a votar,
hi ha el projecte d’una pista. va perdre la papereta
Déu sap quan construiran. i no sabia què tirar.
Doncs els terrenos i els plànols Però com que era molt coqueta
molt temps fa són adquirits, va decidir-se al moment,
però paletes que hi treballin va tirar-hi l’etiqueta
mai nosaltres no n’hi hem vist. amb la talla dels sostens.
Quan governava Don Paco Caixes i bancs a Cardona

si volies atún bo, ja n’hi ha sobradament,
havies d’anar a Galícia doncs només hi ha una taberna
i comprar atún Massó. que hi pugui anar la gent.
Si voleu fer un bon tiberi, La taberna de cal Planes

mireu la televisió, ara la volen tancar.
ara amb el canvi de règim Taberneros d’aquest poble
l’atún Calvo és el millor. al banc tots haureu d’anar.
23
1980 - 1981
NADAL
Quan es feia propaganda Doncs és el cas que un bon dia
per entrar a l’ajuntament, el “col·lectiu Rovell de l’Ou”,
per dir mal no es descuidaven per fer més vives les festes,
perquè anava malament. va decidir portar un bou.
Els que ara són a l’olla Duia banyes estellades,
no es posen mai d’acord, les hi van voler llimar,
el que passa és que ara, i van fer-ho amb tanta força
ningú es vol carregar el mort. que al pobre bou van matar.
Ara no fa pas molts dies Per culpa d’una teulada,
va ploure tant fortament, el pavelló està encallat,
que van quedar uns quants pobles uns la volen d’uralita
en un estat depriment. i uns altres de laminat.
La riuada de Cardona I al mig de tantes disputes
no va ser pas prou potent, aquests de l’ajuntament
doncs se’n van endur moltes coses van embolicar les coses
però deixà l’ajuntament. i acabaran malament.
CAP D’ANY
El dimoni que teníem Quan en Franco, al cel sigui,
de l’infern se’ns ha escapat, governava aquest país,
perquè el lloc on ell és ara els catalans treballàvem
té el treball més ben pagat. per inflar als de Madrid.
Però el qui hi ha posat ara Si en temps de dictadura
ha quedat un xic petit, n’engreixaven un de sol,
ha demostrat molt de geni engreixem en democràcia
i ser un tio ben parit. a en Suàrez i a en Pujol.
Un argentí a Cardona Aquestes festes tant maques
un bon dia va arribar en que es fan els Pastorets,
a comprar-hi uns terrenos molts dimonis aquí corren
per poder-hi edificar. però n’hi ha més pels carrers.
Els capgrossos que governen L’Ajuntament de Cardona
el permís li van negar, de dimonis n’està ple,
perquè l’home s’avorreixi en comptes d’aixecar el poble
i hagi de tornar a marxar. l’enfonsen cap a l’infern.
REIS
Ja per fi aquí a Cardona Amb les galtes ben rosades
el pavelló han començat, hi ha una noia a aquell indret,
però ja he sentit campanades no les porta pas pintades
que els calers s’han acabat. amb cremes ni coloret.
No cal pas que això t’estranyi, Al jove que l’acompanya
és una cosa oficial, li crida molt l’atenció,
i ja saps que aquestes coses, i és perquè hem estrenat
acaben totes igual. la nova calefacció.
A la costa de cal Teru, Per fer-vos un fart de riure,
volen fer urbanització heu d’anar a l’Ajuntament
i per nassos de l’alcalde a veure com es barallen
no hi posaran ni un maó. davant de tota la gent.
Un argentí a Cardona Ja hi tenen Bato i Borrego,
molta feina vol donar, dimoni també n’hi ha,
però com que hi ha una colla d’ases, allò sí que val la pena
el deixaran escapar. i no això que aquí es fa.
24
1981 - 1982
NADAL
L’ajuntament que teníem Els que abans predicaven
no anava pas gaire bé, que això havia de canviar,
començava moltes coses com que ara també suquen
i no acabava mai res. els és més fàcil callar.
Els que manen avui dia I les coses continuen
sí que volen treballar, tant malament com abans,
un pavelló començaren no cal donar-hi més voltes
veurem qui l’acabarà. que estem ben lligats de mans.
El vint-i-tres de febrero Feia anys que aquí a Cardona
un senyor molt exaltat, no s’hi veia un guarniment,
cridava “Todos al suelo, com aquest any a la Fira,
que aquest conte s’ha acabat”. hi ha posat l’ajuntament.
Els que allí dintre dormien Amb la crisi d’energia
de cop es van despertar, no ens hi havíem fixat,
corrien a quatre grapes però al final pagant el poble
i els wàters van embussar. tot quedarà arreglat.
CAP D’ANY
Diuen que hi ha molta crisi , En Tip i Coll varen dir-nos
cada dia més i més, que els ministres del govern
però això és una cosa han de marxar de vacances
que nosaltres no hem entès. per curar l’esgotament.
Cada dia hi ha més cotxes El dilluns fan poca cosa,
i es derrotxa molt de tot, el dimarts no foten res,
per celebrar la nochevieja i els quatre dies que falten
no vam trobar puesto enlloc. fan igual que els dos primers.
El dia vint-i-tres efa Per un carrer d’aquest poble
estàvem molt espantats, anomenat Arrabal
perquè un enciam amb mostatxo totes les motos i cotxes
va segrestar els diputats: corrien com animals.
“Fuera tantas libertades, El conseller d’urbanisme,
se acabó ya tanto hablar, fent ús de l’autoritat,
damos un buen estacazo els ha xafat la guitarra
y todo el mundo a callar”. i uns bons tacos hi ha clavat.
REIS
De pisos aquí a Cardona La declaració de renda
aviat ja en sobraran, les butxaques m’ha girat,
cases velles d’aquest poble sinó arribo a fer la trampa
ben prompte les tancaran. em deixaven ben plomat.
A punt estan d’acabar-se Jo no sé què passa ara,
els pisos del Sindicat, cada dia en volen més
podrà anar-hi una família si almenys arreglessin algo
que tingui només un gat. però veig que no foten res.
En un ple ja fa alguns dies Amb tota fidelitat
molt sorprès jo vaig sentir, podreu veure els mundials,
a uns consellers que cridaven: si no ens han pas enganyat
“L’alcalde ha de dimitir!”. per la tele en tres canals.
Però el batlle d’aquest poble, Penseu amb les mil pessetes
ja ha trobat la solució. per pagar el repetidor,
I ha dit: “Que marxi qui vulgui, si no ho feu, a fer punyetes!
però d’aquí no marxo jo”. no veureu televisió.
25
1982 - 1983
NADAL
L’any passat a tota Espanya En canvi va fer tres coses
molta gent es va morir, que llueixen més que el sol:
donen la culpa a un oli les eleccions, el Sant Pare
que no saben d’on sortí. i els Mundials de Futbol.
Molt soroll aquí a Cardona Cardona a les set del vespre

amb l’oli de “Sant Ramon”: sembla un poble abandonat,
amanirem l’escarola s’ha perdut tot l’entusiasme
amb un bon raig de sifón. i les ganes de voltar.
Els Pastorets a Cardona, Per fer tornar l’alegria

amb fatigues i amb afanys, això s’haurà d’arreglar,
només es fan tres vegades: amb ajuntament d’empenta
Per Nadal, Reis i Cap d’Any. i amb ganes de treballar.
Si duran aquestes festes Esperem dels que ara entrin

us ve gaire malament, en el nou ajuntament,
també els fan moltes vegades tinguin més bona xaveta
al ple de l’ajuntament. per divertir a la gent.
El passat govern de centre Amb dos dies de fer toros

era una calamitat, ja n’hi ha més que suficient,
proposava moltes coses que de banyes a Cardona
i n’encertava cap. cada dia en van creixent.
CAP D’ANY
Per la vila de Cardona Per entrar a l’ajuntament
et fas un tip de buscar, no heu de fer cap esforç gran,
per més que voltis i voltis apunteu-vos de moment
no saps pas on aparcar. que aviat us cridaran.
En canvi allà a la Fira, Els consellers van sortint

van fer un aparcament poc a poc del Consistori,
perquè hi puguin deixar els cotxes les vacants les van cobrint
tots els de l’ajuntament. per ordre de repertori.
Les nenes del Dragón Rojo A Cardona hi falten pisos

s’ajunten amb mala gent, a la Fira hi fa molt fred,
no fa gaire les vaig veure els carrers no són gens llisos
al balcó de l’ajuntament. i algun hi ha que és massa dret.
Consellers, nenes i alcalde Falta cobrir el pavelló,

els van veure allà bo i drets, les vivendes acabar,
demostrant a tot el poble i les tatxes de punxó
ser una casa de barrets. de l’Arrabal desclavar.
26
Aquest any aquí a Cardona L’Ajuntament de Cardona

la crisi es va notar, per les festes ha posat
feien quatre dies toros tot un pilot de llumetes
i, cregueu, la van cagar. i un árbol de Navidad.
Aquesta gent que organitza Al Barri Nou, al contrari,

tenen poc enteniment, no escombren ni els carrers,
un any més amb aquest ritme i aquest any allà l’octubre
i adéu toros, amén, amén. s’hi podran collir bolets.
REIS
Ara amb els socialistes Els pisos d’aquí a Cardona
ja planyo als botiguers, tots valen un dineral,
perquè amb tot això del canvi i les parelles que es casen
ells han rebut els primers. es queden sense ni un ral.
El primer canvi que han fet Aquest terrible problema

eixa colla d’animals, quedarà solucionat,
van ser els bitllets de vint duros el dia que quedin llestos
per monedes de deu rals. els pisos del Sindicat.
Aquest gran Centre Catòlic El president que governa

l’hem deixat abandonat això tot ho arreglarà,
perquè si mireu enlaire, ja que és home que molt pensa
de cortines prou n’hi ha. i solució trobarà.
És una pena terrible Tots els còmics de neteja

amb els grans actors que hi ha, i aviat tot brillarà,
que no es trobin voluntaris de nou el Centre Catòlic
per poder-lo netejar. tornarà a ser tal com cal.
9 DE GENER
Els ministres que governen Avui la cosa canvia
estan mal acostumats, i estem arrupits de fred,
amb el cotxe a la porta només veiem a la sala
i amb un xofer ben mudat. quatre monges i els vellets.
El Felip que n’està al tanto Uns grans senyors un bon dia

els va dir clar i català: uns anuncis van posar:
“Compreu una bicicleta, “Per veure l’UHF
i tothom a pedalar”. cardonins heu de pagar”.
Dijous d’aquest setmana Un repetidor de tele

per veure Els Pastorets, al castell varen posar,
hi havia una gentada sis-centes mil són les peles
que es van haver d’estar drets. que ens volien ells cobrar.
27
1983 - 1984
NADAL
La llibertat religiosa Allà dintre el consistori
per tothom s’imposarà: tothom mana i ningú creu,
els catòlics, els baptistes sort n’hi ha de tres o quatre
i els testigos de Jehovà. que no tenen vot ni veu.
Siguis d’una o siguis d’altra El que passa allà dintre
l’Estat et farà pagar, és un cas molt vergonyós,
i si et declares ateu una colla fa comèdia
també hauràs de pujinar. i l’altre colla fa l’ós.
Cardona no té problemes Els ciutadans de la vila
si es tracta d’edificar ara no ens podem queixar,
les cases tan és que es mirin doncs l’ajuntament que ens mana
cap aquí com cap allà. són homes de cap molt clar.
La gran casa de la Fira Un caixer que fa d’alcalde,
no es podia aixecar tant, un pastisser n’és tinent,
i demostra a tot el poble també hi ha alguns socialistes
que l’ajuntament va xupant. i un metge per curar gent.
CAP D’ANY
Els botiguers de Cardona Els serenos d’aquest poble
tenen tots el cul estret, ja tenen cotxe oficial,
doncs obren a cal Vallbona amb un gra sobre l’esquena
un supermercat Llobet. que s’encén com un fanal.
Diuen que sempre hi ha ofertes Després de lo d’en Pujol
i ho rebaixen tant de preu, es devien arruïnar,
d’ous compres una dotzena i ara porten els serenos
i només te’n donen deu. cotxes de segona mà.
Els inspectores de Hacienda De cançons i de follies
diu que volten ja per aquí, us en direm més de mil,
de merda no n’heu vist tanta, les portem a la butxaca
només cal sortir d’aquí. estacades amb un fil.
El mal d’aquesta notícia, I és que en Borrego té idees
que ha purgat als botiguers, que en Bato posa els barrets,
és que tenen diarrees doncs ja fa més de vint anys
que s’hi queden per moments. que estem fent Els Pastorets.
REIS
Secció d’Esplai Cardonina Totes les cases, divendres,
Bodes de Plata farà, tenen gran sacramental,
i en Bato i en Borrego i és per culpa de La Bombi
hi volen col·laborar. que no ens deixa asserenar.
El Clotet i el Barons Ella és molt provocativa
vint anys fent els Pastorets, i té un cos fenomenal,
ja en tinc ganes que s’acabi les caderes que belluga
això sembla Els Barrufets. i unes tetes especials.
Ja tenim aquí a Cardona La Coral cantà a en Jordi,
màquina escombra carrers, després descobrí un cartell,
que no n’és pas gens de maco sort que era a mitja tarda
veure’ls tots plens de papers. i no va sopar al Castell.
Però nosaltres que l’hem vista, Els regidors d’aquest poble
hem quedat esgarrifats, que n’aprenguin la lliçó
només escampa la merda i portin gent a les cordes
i la fot cap als costats. que paguin el mocador.
28
1984 - 1985
NADAL
A les obres d’aquest poble “Morenito” es defensava,
cada any hem de criticar, “Pajarero” Déu n’hi do,
el túnel del Portalet i el “Joselito” voltava
tots sabem com va quedar. igual que un ventilador.
Ara fan una altra cosa La teulada de l’església

al Camí Nou, per als vells, diu que volen arreglar,
i han pintat de color rosa doncs hi ha cada gotera
tot el Portal de Graells. que aviat no hi podrem anar.
La Festa Major passada Però mentrestant no ho arreglen

vam riure com animals li demanem al Rector
tot veient vestits de gala posi vora cada banc
nostres toreros locals. un paraigües de pastor.
CAP D’ANY
Distingida clientela Primer fou Jordi Pujol
que esteu en aquest local, que es quedà els calers del bancs,
com vosaltres podeu veure i ara és Felipe González
això sembla un carnaval. que es queda els dels alemanys.
De trossets i de pedaços, Al túnel del Portalet

ens hem fet aquests vestits, hi han fotut dos grans forats,
ara sí que anem guapos perquè els consellers del poble
dels altres n’ estàvem tips. estiguin més ventilats.
Fa tant temps que tenim crisi Amb els calers que els hi costa
i que estem tan endeutats, escala, túnel, jardí,
que ja arriba aquest assumpte ens faran pagar peatge
a les grans autoritats. com el túnel del Cadí.
REIS
Ara també els basureros Abans d’ahir els merengues
han comprat un camió nou, visitaren el Camp Nou
doncs sembla ser que amb el vell i el Barcelona amb deu homes
no en tenien ben bé prou. els hi va endinyar tres gols.
Si amb el vell deixaven coses En els consells de ministres

ara diu que exigiran, que celebraven abans,
que emboliquin la basura arreglaven moltes coses
amb paper de celofan. per bé de petits i grans.
El dia tres de setembre, En els consells d’avui dia

el Barcelona va anar el tema més important,
a la capital d’Espanya és omplir-se les butxaques
i al Madrid ben va adobar. i fer xistes d’en Morán.
29
1985 - 1986
NADAL
Nostre poble de Cardona I amb aquest impost de l’IVA
cada dia va creixent, grans avantatges tindreu,
gràcies als molts adelantos aquell que en pagava quatre
que fa el nostre ajuntament. ara ja en pagarà deu.
Per celebrar el Mil·lenari Per les eleccions de poble

diu que van inaugurar tots vàrem anar a votar,
l’Oficina de Turisme escollint-ne d’una llista
i uns wàters per anar a cagar. que molt bé ens va semblar.
Amb l’entrada a l’Europa Dels consellers del principi

tothom anirà molt bé, gairebé no en queda cap,
comprarem teles i cotxes és que van fer tantes coses
gairebé per cap caler. que van quedar esgotats.
CAP D’ANY
Que Cardona es modernitza Amb el govern de Suárez
això ningú ho pot dubtar, la cosa es va espatllar,
s’ha estrenat en aquest dies i ara el Felipe González
un gran centre comercial. ho ha fotut tot a rodar.
Van posar tantes estrelles Quan arribes a Cardona

per il·luminar el carrer, veus un poble que és molt vell,
que abans estava a les fosques doncs ja comencen a caure
i ara tampoc s’hi veu res. les muralles del castell.
En temps de la dictadura Per acabar d’arreglar-ho,

tothom s’estava ben quiet, l’hospital han ben pintat,
però quan va morir el Paco de color de “cagarrines”
vam veure el cel obert. com si fos apedaçat.
REIS
El ministre de la Hisenda Hi ha carrers aquí a Cardona
se’n va anar a l’”Un, dos, tres”, foscos com un cul de sac,
per veure si treia un cotxe, hi has d’anar amb molt de cuidado
un viatge o un xalet. perquè no et fotis de cap.
Com que li va tocar el Chollo Però als wàters del Rastrillo

va quedar desenganyat, hi han posat un gran fanal,
perquè el cuento del chollo perquè els forasters no es pixin
ja fa temps que el té muntat. a fora de l’orinal.
30
1986 - 1987
NADAL
L’ajuntament que ara ens mana Una estrella molt bonica
no havíem d’haver votat, van fer-hi al capdavall,
prometien moltes coses doncs ara han tret l’estrella
i no n’han complert pas cap. i han fotut un gros cavall.
Aquest any del Mil·lenari Per celebrar el Mil·lenari,

moltes coses volien fer, en Pujol va inaugurar
fins ara sols n’han fet una: unes coses molt boniques
al castell, dinar molt bé. que són dignes d’admirar.
La Fira d’aquí a Cardona Un Portal, unes Escoles

ja fa anys que es va arreglar, i uns wàters que són molt nets
i els ciutadans de la vila perquè la gent que ens visita
a tots ens van fer pagar. no es cagui als calçotets.
CAP D’ANY
L’Ajuntament de Cardona Han posat moltes estrelles
vol comprar aquest local, i campanes a tot drap,
perquè el poble disfruti i a la plaça de la Fira
d’un casal municipal. un cavall que no té cap.
Com que hi ha puesto de sobres Per celebrar el Mil·lenari

una quadra hi faran, hem quedat tots ben fotuts,
per tancar-hi els “borregos” les butxaques escurades
que hi ha a la Casa Gran. i els calaixos ben eixuts.
Per les festes nadalenques Com s’han gastat les pessetes

Cardona s’ha destapat, us ho explicaré jo:
engalant algun barri amb viatges i tiberis
com si fos un envelat. allà dalt al Parador.
REIS
El teatre d’ Els Catòlics Per arreglar el problema
està en molt mal estat, haurem de votar de nou,
surten claus de les butaques i formar el consistori
que a la roba fan forats. els nois del Rovell de l’Ou.
Les hem folrat ben folrades La Festa Major passada

amb roba de fer baguls, va portar un gran enrenou,
perquè les dones que hi seguin i unes dones molt toreras
no es punxin mai més el cul. que van fer el Corre de Bou.
L’ajuntament d’aquest poble Ficant-se al mig de les banyes

diu que no té ni un ral, i arrambant-se tal com cal,
perquè Cardona celebri la Dolça i la Bombonera
les festes de Carnaval. van parar a l’hospital.
31
1987 - 1988
NADAL
Cert urbano de Cardona Tot d’estrelles i campanes
té la gran debilitat, han posat els botiguers,
de posar multes als cotxes i les bosses de basura
que troba mal aparcats. escampades pels carrers.
Per evitar aquesta plaga, El Felipito González

sabeu com ho arreglareu? se’n va anar a l’”Un, dos, tres”,
Deixant els cotxes a casa per veure si treia un cotxe,
i tothom que vagi a peu. un viatge o un xalet.
Per les festes nadalenques Com que li va tocar el Chollo

m’he quedat bocabadat, va quedar desenganyat,
al veure carrers i places perquè el cuento del chollo
tots molt ben il·luminats. ja fa temps que el té muntat.
CAP D’ANY
L’Ajuntament de Cardona Jo hi faria un bon parque,
fa obres al Barri Nou, crec que és el més encertat,
i els pobres veïns que paguen per tancar-hi tots els monos
els està fotent ben tous. que governen la ciutat.
Retallen jardins i muros L’ajuntament que ens governa

per fer-ne un passeig ben gran, aquest any l’ha ben cagat,
però la bàscula que enreda no comptant la veu del poble
diu que no la tocaran. veureu on ha arribat.
L’ajuntament d’aquest poble Crec que fa molt poca gràcia

ha comprat aquest casal, i permeteu-me un moment,
perquè Cardona disposi que abusant de la democràcia
d’un Museu municipal. s’enderroqui un monument. *
* Aquest cuplet no es va cantar.
REIS
Per veure la Cavalcada El monument que teníem
tot el poble va sortir: allà dalt la Laboral,
homes, dones i canalla veureu com amb poca estona
tots ens vam ben divertir. va tenir molt mal final.
Molt cansats els Reis estaven L’ajuntament socialista

doncs venien de molt lluny, sense pensar ni poc ni molt,
sort que portaven teieres donà odre d’ensorrar-lo
perquè estàvem sense llum. molt a disgust de tothom. *
Aquests dies de les festes Si tot el poble disfruta

no et pots pas ni constipar, amb els nostres acudits,
perquè no trobes cap metge l’any vinent en tindrem d’altres
per poder-te visitar. que seran molt divertits.
Si et torces algun tobillo, Els Pastorets ja s’acaben

perquè puguis caminar ara sí que va de bo,
has d’anar a veure la Seca que hagueu tingut bones festes
o bé al Pastor de Palà. us desitja la Secció.
* Aquest cuplet no es va cantar.
32
1988 - 1989
NADAL
Un dissabte de novembre Perquè no es perdi la festa
el programa “Dit i fet”, ens digué l’ajuntament:
enfrontava Cardona “Agafeu totes les eines
i un poble del Ripollès. i aneu al Cine Modern.”
Amb l’ajut de tot el poble, D’animals la Protectora

el grup d’esplai “El Traspunt” un edicte va donar:
va guanyar als ripollesos no matar toros ni vaques
cinquanta- setanta-un. que portin banyes al cap.
L’antic local d’Els Catòlics Però l’alcalde de Cardona

ja no es pot aprofitar, que és un alcalde model,
té el sostre ple de goteres s’enfrontà a les jerarquies
i s’acaba d’ensorrar. que ens volien prendre el pèl.
CAP D’ANY
*Aquest Cap d’Any no hi hagué Pastorets. L’escenari estava ocupat per l’actuació d’una companyia de
ballet.
REIS
El govern té greus problemes En temps de la dictadura
per parar la inflació, per poder passar-ho bé,
que sofreix amb desmesura anàvem al ball i al cine
el ram de la construcció. i a les festes dels carrers.
Dues obres té Espanya Ara amb la democràcia

de diners costant un pou: la televisió mirem,
són la Sagrada Família per veure com fan el burro
i el passeig del Barri Nou. els ministres del govern.
33
1989 - 1990
NADAL
Per les festes nadalenques En canvi aquí a la Terra
el poble s’ha transformat, la cosa és a l’inrevés,
amb estrelles i campanes aquelles que porten antenes
que pels carrers s’han penjat. no s’enteren mai de res.
Amb aquesta lluminària Amb motiu de les corridas

ara s’hi veurà molt més, nostre alcalde s’ha forrat,
veurem totes les deixalles varen fer-li un homenatge
que hi ha pels nostres carrers. allà a la Font del Gat.
La gent del planeta Marte Veient la seva destresa

són la raça dels robots, ara el Barça l’ha fitxat,
porten unes grans antenes perquè té unes pilotes
per enterar-se de tot. molt més grosses que el meu cap.
CAP D’ANY
En les eleccions passades, Han passat coses molt rares,
Convergència i Unió no han pogut tombar al govern,
posà el xampany a la fresca el xampany a la nevera
per celebrar l’ocasió. per les eleccions vinents.
Perquè Els Pastorets no faltin Al veure que ens convenia

en les festes de Nadal, tant lloguer ens han posat,
en no tenir Els Catòlics que ens hem gastat tots els quartos
hem llogat aquest local. i ens hem quedat ben pelats.
* Aquesta diada també es va cantar el darrer cuplet del dia de Nadal.
REIS
La companyia de FECSA Si la cosa no canvia,
ja fa temps que s’ha passat, ara haurem de pagar
fent les factures amb IVA per passejar per la Fira
i apujant els kilowats. i fins per anar a pixar.
Haurem de vendre la ràdio Ara les festes s’acaben,

i fins les televisions, sempre passen molt corrent,
i tot encenent espelmes ens despedim de vosaltres
cap a dormir sense son. si Déu vol fins l’any vinent.
L’ajuntament de Cardona Que hagueu tingut Bones Festes

necessita molts milions, us desitgem un a un,
ens té ben acollonidos els que formem la família,
pujant les contribucions. del Grup d’Esplai “El Traspunt”.
34
1990 - 1991
NADAL
L’ajuntament de Cardona I pels carrers de Cardona
els carrers ha il·luminat, van fer una manifestació,
perquè els turistes que vinguin però els van posar una multa
no es puguin fotre de cap. per anar en contra -direcció.
Els problemes de la feina Als carrers del nostre poble

ara s’han ben acabat, s’hi fan obres de debò,
si no tenim gaire feina amb calers que segons diuen
tindrem molta claredat. dóna la Diputació.
A l’estiu a la Coromina Tres obres hi ha a Cardona

van fer la revolució, no s’acabaran mai, no,
volien muntar un tinglado Els Catòlics, la piscina
de primera divisió. i la casa del rector.
CAP D’ANY
Al Valentí, per les festes, Però la cosa ben mirada
el toro el va pillar, no està pas tan malament,
i li va posar unes banyes han posat uns autobusos
que semblaven de marrà. i tothom cap a Sallent.
Aquest mal de les banyetes En la vida del teatre,

és difícil de curar, com podeu imaginar,
perquè si fa de dimoni passen coses molt boniques
sempre més les portarà. com la que vaig a contar.
Explosivos Río Tinto Avui per volta primera

ara s’ha ben acabat, aquí s’han pogut trobar,
se n’han fet càrrec els moros una néta i el seu avi
i han tapat aquell forat. fent de Soft i Rabadà.
REIS
A Sant Miquel l’altre dia En Borrego ja fa panxa,
l’hi passà un cas subtil, en Bato està molt sec,
per tirar una patata i el Torrents està ben calvo
al cap d’un guàrdia civil. de tant de rumiar cuplets.
L’advocat de la defensa Les festes són acabades

don l’assumpte per perdut, Pastorets ja n’hi ha prou,
doncs això de la patata l’any vinent si no ens enganyen
és un assumpte pelut. els farem al local nou.
Treballar molt perjudica El Traspunt a tots desitja

i fa malbé la salut, que aquest any que hem començat,
si no anem a veure el metge sigui tot ple d’alegria,
acabarem tots fotuts. de pau i felicitat.
35
1991 - 1992
NADAL
Enguany com heu pogut veure I per això encarregàrem
Els Pastorets s’han mogut, a una empresa la missió,
i després de molts problemes, de fer una gran passarel·la
a la Fira han caigut. per entrar-hi pel balcó.
I és que allà baix al Rastrillo L’altre dia mirant la tele

pescàvem uns refredats!... acollonits vam quedar:
que, a part del fred que hi feia, “El sábado en sus pantallas...”
en sortíem ben pelats. no paraven d’anunciar.
La Fira de Pentecosta I és que l’Steven Spielberg

va deixar ben demostrat, amb el títol de “E.T.”
que l’ajuntament del poble es veu que va fer una peli
la porta ens havia tancat. sobre l’Escola Taller.
CAP D’ANY
Com de costum al setembre L’any passat després de Festes
una multa ens van posar, l’Honorable es va dignar,
però ens va sortir més barata a fer-nos una visita
del que primer vam pensar. i el C.A.P. va inaugurar.
El segon bou de diumenge Però dels problemes del poble,

un gran arte va mostrar, que no podem afrontar,
es va traginar els toreros va dir que ens espaviléssim
i a jaure se’n va tornar. que ell no ens els arreglarà.
Cap a finals de novembre El diari de la comarca

a Cardona van venir ens va venir a retratar,
tot un fotimer de metges Els Pastorets de Cardona,
a xerrar i a discutir. però després la van cagar.
I de contents que quedaren I és que amb això de la mina

van prometre un jardí diu que se’n va tanta gent,
perquè els fluixos d’aixeta que enlloc de publicar els nostres
hi vagin a fer el pipí. van fer sortir els de Sallent.
REIS
El govern de Catalunya Perquè el grup de teatre
està molt preocupat no quedi sense ni cinc,
per fer complir els preceptes l’Ajuntament de Cardona
de la Generalitat. ens deixa el Cine Calín.
El Correbou de Cardona Les festes ja són passades

el té ben amoïnat tot lo bo ja s’ha acabat,
perquè amb tanta comèdia però els torrons i les neules,
ja li surten bonys al cap. ja els tenim a dintre el pap.
Els impostos molt s’apugen, Tot se’n va a fer punyetes

quedarem arruïnats, i Els Pastorets també,
no tindrem un puto duro ens despedim de vosaltres:
ni per pagar els decorats. adéu-siau, fins l’any que ve.
36
1992 - 1993
NADAL
Ara Cardona és un poble Per xafar-nos la guitarra
que viu sense treballar, han fet un article nou:
vint-i-nou dies a jeure a la plaça de Cardona
i el que fa trenta, a cobrar. ja no podrem matar el bou.
Les empreses que tenim Aquest poble de Cardona

una a una van caient, ara és molt visitat
la que aguanta més el tipo per excursions de canalla
és la de l’ajuntament. i per grups de jubilats.
Els senyors que ara ens governen, Tenim tres coses boniques
des de dins el Parlament, per mostrar al foraster:
viuen amb l’esquena dreta el castell, la vall salina,
i ho foten tot malament. també l’Escola Taller.
CAP D’ANY
Una onada de violència Aquestes línies calentes
el país ha sacsejat, han fet pujar de valent,
i ni el poble de Cardona les factures del telèfon
no se’n va poder escapar. que paga l’ajuntament.
Els titulars dels diaris A Déu podem donar gràcies,

ho portaven ben marcat: el polígon s’ha acabat.
“Maten una cacatua No sé pas de què t’alegres
amb un tret, des d’un terrat”. cap indústria s’hi ha instal·lat.
Des de fa una temporada Ja hi posaran xiringuitos

tots tenim molt ben entès, per vendre-hi pedres de sal,
lo dels telèfons eròtics i el batlle venent pistatxos
de la línia nou-cents tres. i massapans per Nadal.
REIS
El Rally aquí a Cardona Els diners de la jornada
va ser un èxit sorprenent, tots s’emporten ben contents,
que s’obrissin les botigues i deixen tota la merda
va manar l’ajuntament. davant de l’ajuntament.
Els botiguers que no dormen Tot allò que té un principi

no cabien a la pell, té, sens dubte, un final,
però enlloc de fer negoci els Reis són les acaballes
van fer tots el passerell. de les Festes de Nadal.
A la plaça de la Fira Aquest any que ara comença

el diumenge fan mercat, es presenta costa amunt,
venen fruites i verdures que tingueu salut i feina
i articles de calçat. us desitja “ El Traspunt”.
37
1993 - 1994
NADAL
El teatre d’ Els Catòlics Les obres del municipi
és molt maco de debò, són una cosa xocant:
té una gran il·luminària tots saben quan es comencen
i bona calefacció. però no quan s’acabaran.
La Coral no fa molts dies Nostre poble de Cardona

fa fer-hi un gran concert, és un poble de parats,
es fonien tots els focus n’hi ha molts que fan el manta
i es pelaven tots de fred. i altres són jubilats.
L’Ajuntament de Cardona, Aquí la gent no treballa

empresa molt servicial, però tothom té molts diners,
està arreglant les voreres demanen salut i feina
d’allà baix a l’Arrabal. però que penquin els demès.
CAP D’ANY
En el local d’ Els Catòlics Vaig pensar no fos un lladre
com tot el que és oficial, o algú que m’espiés,
pots anar-hi a fer el que vulguis eren els de la brigada
si tens prou classe social. posant les llums dels carrers.
Si cantes o ets arquitecte Arreglen la carretera.

un acte hi podràs muntar, Molt al tanto hem d’anar,
i si ets el de telèfons coses preciades del poble
també el podràs estrenar. ens les poden enterrar.
L’altre dia tot llevant-me Per evitar aquest desastre

en la meva intimitat, és d’importància vital
vaig veure que a la finestra fer la “Corba de la Merda”,
hi havia algú enfilat. monument municipal.
REIS
Fa molt temps que les campanes Arquitectes i polítics
van deixar de repicar, van deixar ben demostrat
no tocaven quarts ni hores que s’hi podia fer comèdia
perquè es van escatxarrar. molt abans de ser estrenat.
Ara les hem posat noves Les festes ja són passades

hi hem estat de mala sort, i Els Pastorets també,
perquè quan toquen les hores amb les nostres pallassades
sembla que toquen a morts. us ho heu passat molt bé.
Hi ha un edifici a Cardona La loteria no ens toca,

que sembla endimoniat, però com diu tota la gent:
estem parlant d’ Els Catòlics “Volem que salut hi hagi,
suposo que ho heu captat. si Déu vol, fins l’any que ve.”
38
1994 - 1995
NADAL
Fa uns quants dies en Borrego Vaig mirar per la finestra,
al concert de la Coral, no sabia pas què fer,
vaig veure bombers, Creu Roja i eren els de la brigada
i també el municipal. arreglant tot el carrer.
Va venir i em va dir: “Bato, Dilluns anant a Manresa

a Els Catòlics hem d’anar, a fer quatre recadets,
perquè al Calín, com a mínim, veig que al passar per Súria
fan venir l’Equipo A.” se m’escapaven els pets.
Un dia fent sobretaula, Vaig mirar la carretera,

tot veient el “Poble Nou”, vaig llegir els lletrerets,
a la vorera de casa i era que estaven fent obres
vaig sentir un gran enrenou. per tocar els pebrotets.
CAP D’ANY
Atención! Quiero contaros Un va plegar pel seu compte,
un estudio muy actual. perquè ja estava cansat,
Cantamos en castellano i l’altre el van fotre fora
por un partido especial. per tenir tants fums al cap.
Deixem-nos estar de conyes, La propera primavera

si el PP ens dóna permís, anirem de casament.
sembla que els faci vergonya Es casa l’infanta Elena
la llengua d’aquest país. per tenir el poble content.
A la casa de la vila, Però a la gent de Cardona

de peluts ja no n’hi ha, ens faria més il·lusió,
dos bigotis que hi havia que se’ns casés l’alcaldessa
tots dos ja varen saltar. el dilluns de Festa Major.
REIS
A la residència d’avis Ara que s’han finit les festes
hi ha afegit un trosset, i no ens queda cap caler,
han fet un pis per les monges ara que els de la brigada
tot de vidre i cap paret. trauran les llums del carrer,
Tampoc hi han posat persianes, els d’ El Traspunt de Cardona

sabeu que se’ns ha acudit? us desitgem francament,
Espiarem les Hermanas que tingueu salut i feina
abans de ficar-se al llit. i, si Déu vol, fins l’any vinent.
Aquesta diada també es va cantar el darrer cuplet del dia de Cap d’Any.
39
Recull de cuplets cantats des de l’any 1995 fins l’any 2010.
1995-2010 Grup d’Esplai “El Traspunt”
Aquests cuplets han estat recollits, a partir de 1995, per membres del Traspunt
(J. R. Romero- M. R. Moya) que continuen aquesta tasca en l’actualitat.
No hem pogut trobar els cuplets corresponents a les representacions de Nadal i

Cap d’Any de 1995. Una hipòtesis seria que en Paco Sánchez va deixar de fer-
ne el recull i els membres d’ el Traspunt encara no l’havien iniciat.
40
1995 - 1996
REIS
Ara que no ens queden neules
i el xampany ens hem fotut,
quan un nou any ens espera
que serà molt, molt mogut.
Que tingueu salut i feina

us desitgem un a un,
total la gent del teatre
és a dir tot el traspunt.
41
1996 - 1997
NADAL
Enguany a la Rectoria Si un dia vas a Solsona
tenim un nou inquilí, i no et vols marejar,
que les costums de Cardona tres litres “d’aigua del Carme”
ben aviat vol assumir. abans t’hauràs d’empassar.
Com que la més arrelada Amb la nova carretera

és la d’ésser regassers i amb tantes voltes que hi han,
al rosari al cementiri si posem quatre piruetes
va arribar una hora després. ja tenim el “Dragon Khan”.
Pastorets amb alegria, L’ajuntament de Cardona

anem tots cap a Betlem ara té molts calerons.
Agafem el “Galta negra” Cap a finals de novembre
i aviat hi arribarem. va cobrar dos-cents milions.
Noi tu no vas pas a l’hora Ara que tenen tants quartos

els busos estan cascats al menys li podran comprar,
I com toqui el Maurici un camió nou de basura
no hi arribes fins “dimarts”. que prou falta li fa.
CAP D’ANY
Ja tenim la carretera Com que tenim el polígon
amb un túnel triomfant. ple d’empreses a vessar.
Però hi passaràs a les fosques si volen fer gran la seva
des de les deu en endavant. han d’anar a Gargallà.
De nit les llums no s’encenen Ara que hem de ser turístics

gastar molt no és convenient molts llocs hem de conservar
sobre tot si la factura Com les façanes del poble
la paga l’ajuntament. que moltes són d’admirar.
Una empresa cardonina La façana de l’església

volia fer una ampliació la del nostre ajuntament
pensaven anar al polígon i la de la “Santmartina”
però els van dir que “no”. amb tot el seu “guarniment”.
REIS
Enguany a la Rectoria Des de fa una temporada
tenim un nou inquilí, que tenim una invasió.
que les costums de Cardona Ni grecs, ni romans, ni moros
ben aviat vol assumir. aquesta és molt pitjor.
Com que la més arrelada Són a la porta de casa

és la de ser regassers quan tornes de treballar,
al Rosari al cementiri semblen persones normals però
va arribar una hora després. són “Testigs de Jehovà”.
Ara que hem de ser turístics Aquest any nou que comença
molts llocs hem de conservar tant de bo sigui millor,
Com les façanes del poble que vinguin divuit empreses,
que moltes són d’admirar. i se’ns casi la Gassó.
La façana de l’església Que no ens falti la trempera

la del nostre ajuntament per tirar el poble endavant
i la de la “Santmartina” i que puguem ser feliços
amb tot el seu “guarniment”. tots plegats, petits i grans.
42
1997 - 1998
NADAL
No sentiu eixa música, Que fins i tot es barallen
doncs avui l’hem estrenat. per aconseguir els clients.
La Principal l’ha gravada I sols volen oferir-nos
i nosaltres l’hem pagat. funeràries competents.
Però això ens costa molts “cuartos”, Als voltants de Carnestoltes

no sé pas com ho farem! un Conseller ens va dir
Haurem de fer cantonada “Haurem de ficar cacotes
que clients prou en tindrem. sota el terra cardoní.”
A Cardona hi ha un negoci Que sàpiguen que les nostres

que futur es veu que en té. ja ens les hem anat cruspint
Ja hi ha un parell d’empreses i que el que fa falta al poble
que ho treballen força bé. és treball pels Cardonins.
CAP D’ANY
No sentiu eixa música, I si no hi ha ambulàncies,
doncs enguany l’hem estrenat. i alguna hagi de parir,
La Principal l’ha gravada si ha d’agafar el Galta negra
i nosaltres l’hem pagat. segur que el té pel camí.
Però això ens costa molts “cuartos”, A l’estiu mentre dormia

no sé pas com ho farem! amb el balcó ben obert,
Haurem de fer cantonada de cop una gran “tufada”
que clients prou en tindrem. el deixava ben despert.
A la Creu Roja del poble Segur que és un “escape”,

li fan falta conductors. i amb el gas no fem el ruc.
Pels atacs “d’apendicitis” Tonto, no veus que a les hortes
que puguem tenir els pastors. estaven escampant suc.
REIS
A la Creu Roja del poble La Loteria del Niño
li fan falta conductors. que dóna molts calerons,
Pels atacs “d’apendicitis” ahir passant per Cardona
que puguem tenir els pastors. va deixar cent- vint milions.
I si no hi ha ambulàncies, Jo no sé que “coi” em passa

i alguna hagi de parir, que no em toca mai “re”.
si ha d’agafar el Galta negra Em sembla que ho tens difícil
segur que el té pel camí. si no hi poses cap calé.
L’any passat també us cantàvem Ara que han finit les festes
un cuplet tal com us dic, i no ens queda cap calé.
demanant a l’alcaldessa Ara que els de la brigada
un camió nou per l’Enric. trauran les llums del carrer.
Doncs aquest any us demano Anem-nos en cap a casa

ja que es veu que ha funcionat, a veure si hi ha res cuit
un cotxe nou pel Borrego Ja que el Traspunt us desitja
i un bon pis per “quet” matat. un bon any noranta-vuit.
43
1998 - 1999
NADAL
Els jubilats de Cardona Sortia el Julio Iglesias
ja no surten d’excursió el Serrat, la Salomé,
doncs han trobat un nou “hobby” però nano els temps canvien,
i s’ho passen molt millor. ara hi surt el Pau Fuster.
Ja no van a veure fires Una famosa soltera

però si volen distracció, d’aquest poble em va dir,
es prenen una Viagra que el Clinton i una becària
i ja fan Festa Major. l’havien fet decidir.
Quan era xic jo recordo Els nois guapos d’aquest poble

per les festes de Nadal heu d’estar amb l’ull ben atent,
si miràvem a la “tele” que aviat buscaran becaris
un programa musical. per servir a l’Ajuntament
CAP D’ANY
Avui em faltaven cuartos, No és que no en tinguin ganes
he anat a un caixer, però si volen calerets,
i he trobat que el meu saldo se’n van al Semen Cardona
s’havia quedat en “re”. i surten exprimidets.
Amb aquest rotllo de l’Euro El dilluns a la Minilla

ja tenim la ruïna a punt. vam quedar ben enfavats
On hi teníem tres zeros doncs vam trobar un personatge
ara sols n’hi tindrem un. de dibuixos animats.
Les femelles d’aquest poble Era la Hormiga Atómica

ja fa temps que res de res. molt baixeta i amb casquet.
Diuen que és que els seus mascles Però després surt a la tele
ja no hi tenen interès. que allò era el Pujolet.
REIS
L’Ajuntament de Cardona L’alcalde serà en Borrego,
estalviador s’ha tornat, de cultura no ho sé pas,
i de les llums nadalenques el Bato el secretari
sols en cremen la meitat. i d’hisenda el Satanàs.
Seguint d’aquesta manera Ara que han finit les festes

pagaran i, tal com cal, i ja no ens queden torrons,
aquella Muralla China, ara que han vingut els Euros
de darrera l’Hospital. per tocar-nos els cordons.
La propera primavera: És l’últim any del mil·lenni

eleccions municipals. aprofitem-lo com cal.
“Naltrus” hem fet una llista Que tinguem salut i feina
i us direm els principals. i ja ens veurem per Nadal.
44
1999 – 2000: 100 anys de Pastorets

NADAL
L’”apotecari” i el “Pitu” Quan surts de casa el diumenge
volen fer-nos anar drets, vigila on poses els peus,
ells són Borrego i el Bato perquè hi ha qui ha tret el fetge
nosaltres els Pastorets. que si no ho veus no t’ho creus.
Però si no funciona el poble Els urbanos de Cardona

i no tracten bé la gent, ja tenen un nou company,
com el Borrego i el Bato que els ajuda a fer la feina
acabaran a l’infern. donant ordres amb afany.
Si el nostre poble estimen No va vestit d’uniforme

i el volem bonic i net és quadrat com un baül,
senyors a veure que fem sempre porta mala baba
amb les caques del gosset. i els pantalons a mig cul.
SANT ESTEVE
Aquest any és any d’estrena El Polígon de la Cort
L’ Isaac té un palau d’hivern, mica en mica va marxant.
l’avar xalet de vacances, Ja hi ha un parell d’empreses
i el dimoni un nou infern. i unes altres que vindran.
I amb això els del teatre Els bomberos ja fan guàrdia

han quedat desdinerats: llonganisses al Malniu
Molta “pasta” i mots Euros i aquells del Semen Cardona
valen els nous decorats. a l’altre costat del riu.
Preguntava per la fira Els cuplets que heu sentit ara

un turista despistat diu que el concurs han guanyat,
sense saber on anava que amb motiu del Centenari
ja s’havia atabalat. el Traspunt ha organitzat.
Quan us perdeu a Cardona El president del Teatre

trobareu indicadors, l’alcalde i el conseller,
i ja veureu de seguida repartiran els tres premis
on són els contenidors. i algun clatellot també.
CAP D’ANY
A la Casa de la Vila Ara diu que ve una dona
hi ha noves autoritats, amb dedicació total.
per salvar l’economia Déu vulgui que sigui bona
estan tots molt capficats. i no una “mujer fatal”.
Canvien tots els “containers” L’Ajuntament té molts deutes

i una cosa més urgent, no sé pas com ho farem
ens apugen els impostos amb l’alcalde farmacèutic
entre un set i un vuit per cent. amb viagra l’alçarem.
Teníem un secretari La brigada ja tremola,

que no va treballar mai, ha tornat la inquisició.
ho sabia tot el poble No paren des de que tenen
i hasta els de Cardona Rai. el Flores de regidor.
45
2 DE GENER
Vaig trobar un excursionista Ara els fan una autopista
un dia per aquests carrers, ample i enquitranada
amb anorac i xiruques, que sense pagar peatge
moltes bosses i papers. sortirà a la Plantada.
Però de seguida vaig veure Els urbanos de Cardona

que allò era un botiguer, ja tenen un nou company
que anava a tirar la brossa que els ajuda a fer la feina
al container més proper. donant ordres amb afany.
La gent de La Coromina No va vestit d’uniforme

diu que estan de mala sort és quadrat com un baül,
doncs han de donar la volta sempre porta mala baba
al polígon de La Cort. i els pantalons a mig cul.
REIS
Els urbanos de Cardona Els científics de la NASA
ja tenen un nou company van fer el gran experiment
que els ajuda a fer la feina d’enviar un fuet a Marte
donant ordres amb afany. aviam si hi havia gent.
No va vestit d’uniforme Però per un error de càlcul

és quadrat com un baül, el fuet s’ha extraviat.
sempre porta mala baba Ha caigut a la Coromina
i els pantalons a mig cul. i ha fotut un gran forat.
Preguntava per la fira No sé si us heu donat compte

un turista despistat però al dos mil ja hem entrat,
sense saber on anava després de tantes xorrades
ja s’havia atabalat. veig que el món no s’ha acabat.
Quan us perdeu a Cardona La vida doncs continua

trobareu indicadors, i els Pastorets tornaran,
i ja veureu de seguida que tinguem salut i feina
on són els contenidors. i tots junts seguim cantant.
8 DE GENER
No sé si heu vist una cosa L’efecte dos mil al poble
molt curiosa, com hi ha món! diu que sí que es va notar,
Que tenim quatre Borregos doncs les dotze campanades
i tots ens diem Ramon. a cap hora van tocar.
Ai Ramonet quina gràcia En veure que no sonaven

de tornar a fer Pastorets. van fer baixar tots els sants,
Sí Paco sí, molta gràcia, la gent sota “l’arcatxofa”
però se’ns escapen els pets. i amb el raïm a les mans.
Ja veieu senyors quin “cuadro” Han sortit les velles glòries

que tenim avui aquí, per lluir el seu tipet
amb totes les velles glòries tenen de fer molts esforços
del teatre Cardoní. per mantenir-se ben drets.
Els borregos i els dimonis Un té la pota fotuda

amb més panxa i menys pèls, l’altre el fetge li fa mal
però el que més parat em deixa això en lloc d’un teatre
són els culs dels Sants Miquels. més bé sembla un hospital.
46
2000 - 2001
2001
NADAL
El trenta u de desembre L’Ajuntament de Cardona
tot just aquest any passat, diu que està ben espantat,
de campanes no n’hi havia per unes cartes que arriben,
o s’havien espatllat. d’un president enfadat.
Llavors el rector “Antoniu” Són del famós Fidel Castro

molta gent el va esbroncar, des de Cuba, i diu així:
i ara tenim la Miquela “M’estic quedant sense dones
penjada del campanar. perquè totes són aquí”.
Deia un dimoni amb un puro Els cuplets que heu sentit ara
en aquell antre infernal, diu que el concurs han guanyat,
“no tenim ni un puto duro que per segona vegada
al calaix municipal”. el Traspunt ha organitzat.
Per ballarugues i traca El president del teatre

i fer festes als carrers, i dos membres del Jurat
grateu-vos tots la butxaca repartiran els tres premis
que aquí nois no hi ha calers. als qui diuen que han guanyat.
CAP D’ANY
El Corre Bou de Cardona Som un poble molt turístic
sempre que l’hem d’estar canviant, on s’hi poden practicar
ja no podem portar vaques, uns quants esports d’equilibri
que sonades diu que estan. com els que us vaig a contar.
Però ens avancem als problemes Esquivar “caques de gossos”

i ja ho vam estar provant: quan surtis a donar el vol,
un pollastre pels “toreros” i “pipis” i vomitades
i que vagin torejant. a l’escala de cargol.
Una noia tot bufona L’Ajuntament de Cardona

diu que la primera ha estat diu que està ben espantat,
en la història de Cardona per unes cartes que arriben,
que a la cargolera ha entrat. d’un president enfadat.
Però el toro no va envestir-la Són del famós Fidel Castro

per no ser ell acusat, des de Cuba, i diu així:
i per maltractar una dona “M’estic quedant sense dones
el portessin al jutjat. perquè totes són aquí”.
47
REIS
Al “matadero Badia” Són del famós Fidel Castro
no saben que hi ha d’anar. des de Cuba, i diu així:
Podrien fer-hi un teatre “M’estic quedant sense dones
que aquest xic se’ns quedarà. perquè totes són aquí”.
Al galliner “s’atxitxarren”, Un altre any ara comença

aquí baix freds com mussols... i com sempre desitgem,
el que guanyem en entrades que tinguem salut i feina
ho gastem en “frenadols”. per tornar cap a Betlem.
El famós programa d’actes Però l’ajuntament del poble

de nostra Festa Major, ja el comença amb dinerets,
sembla cada any més un llibre de la porrada de “cuartos”
que un programa anunciador. que cobra dels pastorets.
Per l’any que ve senyor alcalde Un altre any ara comença

i els seus regidors adjunts i com sempre desitgem,
faran una enciclopèdia que tinguem salut i feina,
de vint-i-quatre volums. per tornar cap a Betlem.
L’Ajuntament de Cardona Ja tenim campana nova,

diu que està ben espantat, i ja tots la sentireu,
per unes cartes que arriben, ja s’haurà acabat l’excusa
d’un president enfadat. d’anar tard a tot arreu.
48
2001 - 2002
NADAL
L’ajuntament de Cardona Però es veu que molts ja rabiaren
Cal Badia vol ensorrar quant a tots va reunir
de moment tiba que tiba i els va dir que quarts d’onze
però no acaba de baixar. no són hores d’anar a obrir.
I allà mirant com treballen El dia onze de setembre,

és molt fàcil comparar dimarts de Festa Major,
amb el sistema Bin Laden tothom davant de la tele,
ja haurien acabat. menys Cardona. Sí Senyor!
Els botiguers de Cardona Nova York era un bon caos!

molt contents poden estar El món sencer compungit!
doncs els han portat un tècnic I nosaltres a la Plaça...
que els ha de dinamitzar. Procurant no ser embestits.
REIS
Des que tenim Duquessa L’alegria ja s’acaba
el poble va molt millor, perquè avui ja m’han multat
fins la corba de la merda la única diferència
ha deixat de fer pudor. és que ho fan en català.
Va aparèixer un bon dia “Me cagun” tots els de Fecsa

després de Festa Major el dimarts ens van cardar
ves que no sigui Bin Laden tota la tarda dient-nos
transvestida de go-go. que la llum sí que vindrà.
El matadero Badia Però la culpa és del Montoya

ja l’estan enderrocant que s’ho va estar manegant
però no saben pas com fer-ho per no tornar canvi d’euros
i encara estan pensant. el primer dia de l’any.
Van tibant amb unes cordes, No sé si aquesta setmana

una màquina rascant heu anat a fer un tallat
potser amb l’avió de l’alcalde heu comprovat les tarifes
ja estarien acabant. i s’havien apujat.
Feia temps que els esperàvem Entre 10 i 15 peles

ara ja els tenim aquí però els bars que s’han pensat?
ja tenim a casa els mossos Per aquest preu ens l’haurien
fora la Guàrdia civil. de donar ben remenat.
49
13 DE GENER
El matadero Badia “Me cagun” tots els de Fecsa
ja l’estan enderrocant el DIA 1 ens van cardar
però no saben pas com fer-ho tota la tarda dient-nos
i encara estan pensant. que la llum sí que vindrà.
Van tibant amb unes cordes, Però la culpa és del Montoya

una màquina rascant que s’ho va estar manegant
potser amb l’avió de l’alcalde per no tornar canvi d’euros
ja estarien acabant. el primer dia de l’any.
Els botiguers de Cardona Ara toca despedir-nos

molt contents poden estar fins que torni a ser Nadal
doncs els han portat un tècnic que tingueu salut i peles
que els ha de dinamitzar. cada any diem igual.
Però es veu que molts ja rabiaren Però enguany la cosa canvia

quant a tots va reunir la pesseta es va acabant
i els va dir que quarts d’onze que tingueu salut i euros
no són hores d’anar a obrir. per poder tirar endavant.
50
2002 - 2003
NADAL
En un concurs de la tele I no és que sigui una moda,
hi ha una noia peculiar ni tampoc és un decret,
Una noia que em trobava és culpa de les torretes
moltes nits al Firabar. de l’entrada al Portalet.
Diuen que és mig cardonina Era dimarts a la plaça

es diu Beth i és tot un “crack”, en plena Festa Major,
porta cabells de “scotch brite” feien la gran burricada
i aquest llavi foradat. amb ruquets d’importació.
Tots els cotxes de Cardona Però quan els rucs es cansaren

porten un mateix senyal, jo vaig sentir que la gent
tots porten unes rascades demanava que baixessin
al davant o al lateral. els de dalt l’Ajuntament.
CAP D’ANY
Era dimarts a la plaça I no és que sigui una moda,
en plena Festa Major, ni tampoc és un decret,
feien la gran burricada és culpa de les torretes
amb ruquets d’importació. de l’entrada al Portalet.
Però quan els rucs es cansaren Diuen que ara a la Minilla

jo vaig sentir que la gent és un xollo ser empleat
demanava que baixessin amb un sistema de “cobro”
els de dalt l’Ajuntament. que fa poc han inventat.
Tots els cotxes de Cardona És una fórmula nova

porten un mateix senyal, pots ser ric en un no res:
tots porten unes rascades si tu em pagues sis entrades
al davant o al lateral. jo me n’embutxaco tres.
26 DE GENER : PASTORETS VETERANS A BENEFICI DE LES CAMPANES DEL MIRACLE
En un concurs de la tele Ja s’acaba la funció

hi ha una noia peculiar de nosaltres “veterans”.
Una noia que em trobava Tant si us ha agradat com no
moltes nits al Firabar. haureu de picar de mans.
Diuen que és mig cardonina Que els set euros per entrar
es diu Beth i és tot un “crack”, no són pas per l’espectacle
porta cabells de “scotch brite” van directes a pagar
i aquest llavi foradat. les campanes del Miracle.
A l’Església del Miracle Una noia de Riner

les campanes sonaran, tota maca i ben plantada,
per aplegar els turistes allà sota el “galliner”
i els pagesos del voltan. ens somriu ben encantada.
Els frares no són pas tontos I ens fa veure amb el “posat”

un muntatge van armant que comença a tenir ganes
a l’esquena dels incautes d’un fadrí ben disposat
els hi sortiran de franc. a tocar-li les campanes.
(a l’amic Ramon Clotet)
51
2003 - 2004
NADAL
En un carrer aquí al darrera Però a la gent dels Catòlics
uns grans pisos volen fer, ens faria més il·lusió,
l’Ajuntament els fabrica que se’ns casés el Montoya
i diuen que estan molt bé. dilluns de Festa Major.
Ja veureu que són un “xollo” Volen canviar-nos la Festa

són uns pisos de lloguer volen treure’ns el dimarts,
que tenen cinquanta metres per estalviar uns quants quartos
i als cinc anys vas al carrer. ja que estem tant endeutats.
La propera primavera Poden canviar-la de data

diu que toca casament, per estalviar més caler
es casa el príncep Felipe fent-la un any de cada quatre
per tenir el poble content. el vint-i-nou de febrer.
CAP D’ANY
Volen canviar-nos la Festa Entre setmana us fa mandra
volen treure’ns el dimarts, el dissabte reposeu
per estalviar uns quants quartos i el diumenge com que és festa
ja que estem tant endeutats. ni un sol “kiki” no foteu.
Poden canviar-la de data La propera primavera

per estalviar més caler diu que toca casament,
fent-la un any de cada quatre es casa el príncep Felipe
el vint-i-nou de febrer. per tenir el poble content.
Diu que ens fa falta canalla Però a la gent dels Catòlics

diu que no volem criar, ens faria més il·lusió,
van venir un munt de cigonyes que se’ns casés el Montoya
i això van diagnosticar. dilluns de Festa Major.
REIS
A Cardona som molt gafes La propera primavera
sempre ho fem tot al revés. diu que toca casament,
Sobretot temes polítics, es casa el príncep Felipe
que és on la caguem més. per tenir el poble content.
Quan manaven socialistes Però a la gent dels Catòlics

Sant Jaume era convergent, ens faria més il·lusió,
després fem alcalde al Sala que se’ns casés el Montoya
i al Pasqual fem president. dilluns de Festa Major.
Diu que ens fa falta canalla Demà ja toquen diana,

diu que no volem criar, ho sentim, però és dia set
van venir un munt de cigonyes la canalla cap el cole
que ens volien ajudar. i els més grans a passar fred.
Però entre setmana ens fa mandra Agafem l’any amb trempera,

el dissabte reposem fem del quatre un any salat.
i el diumenge perquè és festa Que tots els vostres desitjos
ni un sol “kiki” no fotem. es puguin fer realitat.
52
2004 - 2005
NADAL
Els Pastorets de Cardona Una nau extraterrestre
tenen casos molt bonics, per Cardona va passar,
i un d’aquests avui se’ns dóna va deixar-nos un rastre
estigueu atents amics. que és d’aquells que es fan notar.
Fa seixanta anys una iaia, És una mena de caqueta

va estrenar de Rabadà. color blau i en mig un pal,
Just avui la seva néta però l’Ajuntament del poble
ho ha volgut tornar a provar. diu que és l’arbre de Nadal.
CAP D’ANY
Veient passar l’ambulància Tot és com una estratègia,
jo em vaig atabalar tot per no gastar calers,
veient que la conduïa per estalviar els tres mil euros
un que molt em va sonar. del sorteig dels botiguers.
Després de molt donar voltes, Una nau extraterrestre

ja no entenia res. per Cardona va passar,
Resulta que els policies va deixar-nos un rastre
també fan de camillers. que és d’aquells que es fan notar.
No sé si heu vist les llumetes, És una mena de caqueta

les que posen als carrers, color blau i en mig un pal,
algunes sols van a trossos, però l’Ajuntament del poble
i altres no funcionen res. diu que és l’arbre de Nadal.
REIS
Ídem que el dia de Cap d’Any (2004-2005) amb l’afegit dels següents cuplets:
És un any sense grans bodes, Les festes ja són passades

ni olimpíades, ni mundial, ara toca fer bondat,
hem d’investigar alguna cosa tots comencem a fer règim,
que ens distregui fins Nadal. que a l’estiu hi som aviat...
Podríem fer unes apostes Hem de votar en referèndum

per saber quan finiran per una constitució...
les obres d’allà al Rastrillo que tinguem salut i feina
i el casal de la Gent Gran. i que no ens toquin el crostó.
53
2005 - 2006
NADAL
D’aquí a pocs dies comença Doncs a l’estiu els d’Aimines
una llei anti- tabac. també ho van voler provar
S’han d’acabar les fumeres, i els va sortir una aigua bruta
a l’infern ja l’han cagat. que ni jo no vaig tastar.
El fum que surt al principi A la parròquia del poble

el fèiem amb cigarrets, diu que els Reis ja hi ha passat,
l’únic remei que ara ens queda com que són bona canalla
és provar-ho tirant pets. un piano els han portat.
Jesucrist diu que tenia I ara per tocar nadales

el gran do de convertir sabeu què se’ls ha acudit?
quan la festa ho requeria “l’enxufen” a les campanes
gerres d’aigua en bon vi. i a tocar que és divertit.
CAP D’ANY
A l’infern estan de festa Els munten un súper Dia
avui fan celebració que els fot un munt de clients,
tenen un nou personatge i una botiga de xinos
que afegir a la col·lecció. per si no estan prou contents.
Pel Satanàs que s’estrena Jesucrist diu que tenia

ovació vull demanar, el gran do de convertir
que porti molts anys les banyes, quan la festa ho requeria
el “petit” dels del Vilà. gerres d’aigua en bon vi.
Els botiguers de Cardona Doncs a l’estiu els d’Aimines

ja no saben pas que fer també ho van voler provar
No corre ningú pel poble i els va sortir una aigua bruta
i al calaix no hi ha caler. que ni jo no vaig tastar.
REIS
Els botiguers de Cardona Més d’un alguna vegada
ja no saben pas que fer hem volgut col·laborar
No corre ningú pel poble amb la Sagrada Família
i al calaix no hi ha caler. perquè es pugui acabar.
Els munten un súper Dia Doncs ara farem campanya

que els fot un munt de clients, per poder col·laborar
i una botiga de xinos amb els pisos del Rastrillo
per si no estan prou contents. que comencen a cansar.
A la Parròquia del poble Senyors les festes s’acaben,

els Reis també hi ha passat, ara toca treballar,
com que són bona canalla treballarem més del compte
un piano els han portat. perquè no podrem fumar.
I cada dia a les 12 Agafem l’any amb empenta,

sabeu què se’ls ha acudit? i com diu tota la gent,
l”enxufen” a les campanes que tinguem salut i feina
i a tocar que és divertit. i si Déu vol fins l’any vinent.
54
2006 - 2007
NADAL
Si de nit aquí a Cardona Així arreglem la cagada,
diu que et trobes malament ja que ningú més en mou,
no hauràs de buscar els urbanos tallem l’arbre de la Fira
just abans del cobriment. i que en posin un de nou.
Hauràs d’anar cap a Súria A Cardona hi ha un problema

ja que el metge serà allà, de difícil solució,
i resar perquè aquella hora perquè diu que al Casal d’Avis
hagi tornat de sopar. estan de revolució.
Ens hem comprat una serra Pinochet ja sota terra,

per fer una bona acció. Fidel Castro, ja acabat,
Portem dos anys denunciant-ho Però la Pilar i el Mellado
i no hi posen solució. tot just ara han començat.
CAP D’ANY
Si de nit aquí a Cardona A Cardona hi ha un problema
diu que et trobes malament de difícil solució,
no hauràs de buscar els urbanos perquè diu que al Casal d’Avis
just abans del cobriment. estan de revolució.
Hauràs d’anar cap a Súria Pinochet ja sota terra,

ja que el metge serà allà, Fidel Castro, ja acabat,
i resar perquè aquella hora Però la Pilar i el Mellado
hagi tornat de sopar. tot just ara han començat.
* Aquest dia també es van cantar uns cuplets que van ser inventats al moment de l’actuació.
REIS
A Cardona hi ha un problema L’Ajuntament de Cardona
de difícil solució, a l’escola ha de tornar,
perquè diu que al Casal d’Avis han de repetir la classe
estan de revolució. que ens ensenyaven a comptar.
Pinochet ja sota terra, Perquè sinó no s’explica

Fidel Castro, ja acabat, d’on treuen aquell total
Però la Pilar i el Mellado de trenta-cinc mil persones
tot just ara han començat. a la Fira Medieval.
Ens hem comprat una serra Els Pastorets ja s’acaben,

per fer una bona acció. i les neules i els torrons.
Portem dos anys denunciant-ho Aquest any hem d’estar al lloro
i no hi posen solució. doncs ens toquen eleccions.
Mira que hi ha arbres “guapos”, De moment prou “comilones”

amb molta llum i amb guarniment, que estem tots per fotre un pet.
tallarem la “tifa” blava Que tingueu salut i feina
de davant l’Ajuntament. i passeu bon dos mil set.
55
2007 - 2008
NADAL
Després de moltes cantades, Quina colla de Mcgiber’s
per fi l’arbre ens han canviat. jo no sé que s’han cregut,
Han tret aquell psicodèlic senyors que maneu el poble
i un bonsai ens hi ha posat. de vosaltres s’han rigut.
Però la torreta de pedres, Els reis a la cavalcada

cada dia va caient, l’any passat es van deixar
perquè hi piquen tots els cotxes un camell aquí a la plaça
sortint de l’aparcament. que el jovent ve a visitar.
Tots coneixeu la Viagra, L’ajuntament d’aquest poble

medecina molt potent, molt preocupat diu que està
que ara en fase de proves pel gran tema de les grogues
el Govern dóna a la gent. doncs que el vinguin a buscar.
I per aquesta campanya L’Ajuntament de Cardona

el primer dels llocs triats, diu que ara s’ha proposat
és el nostre Casal d’Avis intentar arreglar el poble
per això estan tant esverats. fent qualsevol disbarat.
La gent de la Coromina Diuen que la Font del Vall

diuen que són especials tan bonica els ha quedat
aquí tirem dos petards doncs a mi només hem semblen
i ells fan piromusicals. quatre ferros rovellats.
REIS
En un matí de diumenge Els socialistes de Fúries
per la Fira passejant l’alcalde d’avar confús
vam sentir un munt de sirenes amb el Vilella de Verge
i un furgó que va arribant. i el Xanxú de nen Jesús.
Seran els mossos d’esquadra, Senyors les festes s’acaben

tots allà acollonidets, el dos mil vuit encetem,
i sols eren les cistelles i tots ens fem nous propòsits
del programa dels bolets. ja veurem si els complirem.
Tots coneixeu la Viagra, A més de salut i feina,

medecina molt potent, pluja hem de demanar,
que ara en fase de proves si no volem tots quedar-nos
el Govern dóna a la gent. ben secs com un bacallà.
I per aquesta campanya Això del canvi climàtic

el primer dels llocs triats, a Cardona ja ho patim,
és el nostre Casal d’Avis com les glaceres de l’Àrtic,
per això estan tant esverats. aquí tot ho reduïm.
L’altre dia mirant Polònia La salinera s’esgota

vaig tenir un gran pensament: de riu no n’hi ha fa temps,
Fer els Pastorets de Cardona ens redueixen les festes
amb gent de l’Ajuntament. i també els aparcaments.
56
2008 - 2009
Aquest any es van fer Pastorets per Nadal, Sant Esteve, el 28 de desembre, Cap d’Any, Reis i el
dia 11 de gener.
A cada funció es cantaren una selecció dels següents cuplets:
En aquests temps de gran crisi A més hem vist una cosa,

el Traspunt s’ha tornat boig, no sabem a qui va ser,
amb vestits d’alta costura a qui van prendre la mida
i una banda que fa goig. del paquet del Llucifer.
Diu que al mal temps bona cara Al casc antic d’aquest poble
i aquí hem abocat el sac. els cotxes no hi passaran
Ja us trobareu a la porta doncs posaran uns “pirulos”
amb el “cobrador del frac”. que van pujant i baixant.
No se si heu vist a la “tele” I quan la cosa s’espatlli

lo d’Objectiu Pastorets, i no es pugui aixecar,
una quinzena del “quadro” li fotran quatre “viagres”
vam anar-hi a fer els ximplets. i ben dreta quedarà.
Després de fer moltes proves, A l’estiu la Coromina,

només dos s’ho van fer seu: el riu van recuperar
són el petit de Cal Costa i varen fer una festeta
i el ganàpia del Mateu. tal com era d’esperar.
Ser botiguera a Cardona, Però del riu que s’esperava

té uns problemes afegits, sols hi passa un rajolí,
com obrir tots els diumenges que més que aigua potable
i pencar amb els cinc sentits. sembla algú que hi fa pipí.
Fer-li a tothom bona cara Diu que un grupet de “xorissos”

i aguantar sens miraments un dia es van reunir
tot tipus de clientela per buscar noves contrades
i l’Eloi fent perdre el temps. on poder anar a delinquir.
Què us sembla aquesta banda Volen un poble on la poli,

que tenim avui aquí com tothom, dormi de nit,
fa molt temps que hi treballaven vinga tots cap a Cardona,
i avui l’hem pogut sentir. que allà res està prohibit.
Però com tot en aquest poble D’aquesta crisi que diuen

fa patir fins el final, a Cardona no n’hi ha pas.
tres cançons no estaven llestes Aquí van aixecant pisos
fins el dia de Nadal. sense por de cap fracàs.
Què me’n dieu del vestuari? I dir que no es venen cotxes

Dimonis i àngels del cel... son xorrades garrofals
que per la pasta que valen, en comprem un nou de trinca
podrien ser de Chanel. pels agents municipals.
57
Fa una quants anys endarrere Aquest Nadal a la “tele”

rèiem de l’ajuntament, han fet uns nous Pastorets,
perquè l’arbre de la Fira i al nen petit de Cal Costa
semblava un experiment. hi vaig veure en patinet.
Ara que tenim un arbre També vaig veure una cosa,

els de la UBIC l’han cagat que per mi no té pas preu,
en comptes de posar-hi arbres com movia “l’esqueleto”
hi ha papers il·luminats. el ganàpia del Mateu.
L’ajuntament de Cardona Els Pastorets ja s’acaben

ha dissenyat un nou pla aquest any més tard que mai
que als qui estiguin a l’atur amb música de la banda
de la crisis els salvarà. i amb actors del grup d’esplai.
Molta gent contractaran A tots volem agrair-vos

per un projecte grandiós aquest èxit tan sonat,
pintar la barana del “parque” bon dos mil nou desitjar-vos,
que es veu que és molt laboriós. amb salut, pau i amistat.
58
2009 - 2010
NADAL
Aquest any aquí al teatre A la Fira hi ha una trampa
Cinquanta anys hem celebrat, pels que hi vulguin aparcar,
i amb els actes i festetes un estri de zona blava
sense un duro ens hem quedat. que ara va i ara no va.
I per tornar a omplir les arques Un dia venint en cotxe

i engreixar el compte corrent aquí a la Plaça del Vall
hem pensat que posaríem vaig ser abduït per un ovni
el Millet de president. aixecant-me sense estrall.
L’ajuntament de Cardona Sense saber què passava

un sistema vol provar jo del cotxe em vaig tirar,
per cobrar posant més multes i era una puta pilona
i als usuaris despistar. tot sortint sense avisar.
CAP D’ANY
L’Ajuntament de Cardona Aquest senyor pianista
sense gastar-se ni un ral un cantant fenomenal,
diuen que ha fet un apanyo donant-li trenta patades
amb els del Vilar Rural. a la Trinca original.
Feia anys que es demanava Aquest any aquí al teatre

sense fer gran aldarull cinquanta anys hem celebrat,
una piscina coberta i amb actes o celebrades
per posar el cul en remull. sense un duro ens hem quedat.
A TV3 fa uns quants dies I per tornar a omplir les arques

a la Trinca estan buscant, i engreixar el compte corrent,
van desfilant-hi promeses hem pensat que posaríem
i els seus dots van demostrant. al Millet de president.
3 DE GENER
L’Ajuntament de Cardona Sense saber què passava
sense gastar-se ni un ral jo del cotxe em vaig tirar,
diuen que ha fet un apanyo i era una puta pilona
amb els del Vilar Rural. tot sortint sense avisar.
Feia anys que es demanava Aquest any aquí al teatre

sense fer gran aldarull cinquanta anys hem celebrat,
una piscina coberta i amb actes o celebrades
per posar el cul en remull. sense un duro ens hem quedat.
Un dia venint en cotxe I per tornar a omplir les arques

aquí a la Plaça del Vall i engreixar el compte corrent,
vaig ser abduït per un ovni hem pensat que posaríem
aixecant-me sense estrall. al Millet de president.
59
REIS
Aquest any aquí al teatre
cinquanta anys hem celebrat,
i amb actes o celebrades
sense un duro ens hem quedat.
I per tornar a omplir les arques

i engreixar el compte corrent,
hem pensat que posaríem
al Millet de president.
Ahir a la cavalcada
els reis se’ns van emprenyar
a més d’una tarda molla
no podien treballar.
Ja no tenen privilegis
els fan anar a toc de xiulet
amb carrers plens de pilones,
i a la Fira, treu tiquet!!
Els Pastorets ja s’acaben

i aquest any pot ser potent,
amb una crisi que cansa
i eleccions al parlament.
Toca menjar vegueries

cas Millet i estatut,
que no ens atabalin gaire
i tinguem feina i salut!!
60
ANNEX 2: GUIÓ ACTUAL DELS PASTORETS
Identificació de la procedència dels diversos textos
que el configuren.
Els Pastorets
de Cardona
NOTA: La llegenda següent ens indica la procedència de l’amalgama de textos que configuren
aquest guió de Pastorets.
- L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies

- El Naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau d’Antoni Molins i Gelada
- El Bressol de Jesús de Serafí Pitarra
- Cançons tradicionals catalanes
- Lletra litúrgica
Procedència del text sense identificar
PRÒLEG cridem altaners,
sia el nostre lema:
L'escena representa un lloc ombriu de la Vall de Josefat a la Judea. Grans masses de roques guerra al Déu del cel!.
negrenques tanquen l'escenari, i deixen veure la plàcida claror del crepuscle que comença a
enfosquir l'horitzó. Al fons esquerre, un roure centenari cobert d'escorses, es destaca al mig
desfullat i somort pel vent. PARLAT
En aixecar-se el teló, la brillantor dels llamps i el tro llunyà, xiulant furiós el vent.
Satanàs.- Oh!, així, així!
Com feres famolenques,
ESCENA I l'odi etern i sens treva,
es qui deu dar-nos
MÚSICA la força per escalar l'espai sens límit,
Dimonis.- Ben nostre ja és l'home i pugui jo,
son cor de malícia, damunt mon front altiu,
orgull i Avarícia cenyir com a rei,
havem saturat. la corona eternal de cels i terra.
Sos mòvils són ara
l'enveja i quimera MúSICA
i a l'home una fera
tornar-lo hem lograt. Dimonis.- A Satanàs invicte
(BALL DE Dimonis) rendim llaor i glòria,
rodegi la victòria
(A l'acabar el ball, desapareixen Tots, quedant un moment l'escena sola. Apareix Satanàs). amb son daurat mantell.
Que tot l'infern s'apresti
Satanàs.- Com xiula l'huracà. per a prop d'ell combatre,
Son rumor feréstec, ningú no el pot abatre
sacseja els fonaments de les muntanyes. ningú és tan gran com ell.
Ah! Sa fúria imponent,
sembla ma fúria quan, PARLAT
en voler escalar l'altíssim trono,
vaig caure rodolant fins a l'abisme Satanàs.- (Creuat de braços i mirant amb orgull al seu voltant.).
on covo la venjança fa tants segles. Qui és tant com jo?
Ningú en la terra.
Els elements Tots m'obeeixen
(Pausa. Comença el xisclet del vent; les veus dels sers infernals, que canten profundes, dòcils i amatens
com eixint del fons de la terra.) sempre esclaus de ma veu dominadora.
Qui és més que jo?
MúSICA Els homes orgullosos
que creuen ser quelcom.
Dimonis.- Del món en les entranyes Necis!, no veuen que tan sols allò fan,
covem nostre verí, com senyora,
que els homes emmetzina ma voluntat indòmita els comanda.
com baba d'escorpí. (Mirant al cel)
Un jorn que ja s'atança, Qui gosarà oposar-se al que jo intento?
les fúries eixiran, Qui aturarà mon pas?
i els seus crits de venjança
l'espai eixordiran. MúSICA A DINS
Satanàs.- Ah!, Com criden els meus. Cor d'àngels.- Jehovà...Jehovà...Jehovà...

Crideu sers infernals,
crideu diables, PARLAT
que arribi el vostre udol a l'alta esfera
esporuguint aquells que en ella habiten. Satanàs.- (A terra i amb ira).
Què escolto...?
MúSICA
MúSICA A DINS
Dimonis.- Non serviam,
non serviam, Cor d'àngels.- Jehovà, Jehovà!
1 2
Sols ell és poderós. No saps que enfront de mi aterrat s'acosta
Son nom clou de Satan la boca impura. tot l'univers en pes que n'és món regne?
Ell el precipità des de l'altura,
Ell redimirà l'orgull i l'ambició. Miquel.- Ton regne és d'espant i negre ombra.
PARLAT Satanàs.- Jo regno l'infinit.
Satanàs.- Com és?, Com és que em responeu vosaltres, Miquel.- Negra mentida.
àngels i arcàngels? On és ta potestat?
Jo, et parlo a Tu, Jehovà.
Respon-me doncs. Satanàs.- El món regno. (Altaner)
Vols redimir mon orgull, has dit?
Intenta-ho. Miquel.- (Ferm) Menteixes.
Ai, quan arribi el jorn de ma venjança!.
Molt promte, tindrà lloc la fera lluita. Satanàs.- Què menteixo?
i Tu, Senyor de l'eternal morada,
que Rei de l'univers, fals, t'anomenes, Miquel.- Sí.
t'has de veure vençut sota ma planta.
Satanàs.- (Exaltant-se per graus).
HARMONIA MUSICAL DE DINS Què per ventura hi ha un altre Ser que amb mi pugui igualar-se?
No sóc Jo, Rei i Senyor de tot quant té vida?
Cor d'àngels.- Sacríleg...Sacríleg...Sacríleg... No sóc Omnipotent?
Miquel.- Serp maleïda; a baix ton front altiu!

PARLAT Ton rostre en terra!.
Satanàs.- I, qui podrà reptar mon sacrilegi?
Potser hi ha humana o celestial criatura, Satanàs.- (Furiós)
que, front a front, pugui dir-me sacríleg? I qui pot manar tant?
(Sobre una roca a l'esquerra hi surt Sant Miquel) Miquel.- (Amb fermesa i mirant al cel)
Déu gran.
ESCENA II Satanàs.- (Amb crit feréstec)

Mentida!
Qui és més gran que jo?, Qui?
SANT Miquel I Satanàs
Miquel.- Arcàngel desgraciat!
Com et recrema el foc
Miquel.- Jo, en nom del Senyor. de la superbia maleïda.
De què et serví, de què , el revelar-te?
Satanàs.- Tu?. De què et serví fer extremí l'altura,
al repetir ta veu amb fúria impia,
l'ingrat crit de non serviam?
Miquel.- Si, jo puc dir-t'ho.
Sacríleg, blasfem. Satanàs.- (Amb cinisme)
Clou eixa boca immodesta. I m'ho preguntes?
Ta llengua verinosa No vull servir, vaig dir, i ho repeteixo.
és cau d'escorpins i gorg de llepre immunda. Que jo, amb el crit altívol de mon serviam,
vaig conquerir ma llibertat preuada.
Satanàs.- Potser tu ignores... Sóc lliure com ho és l'àliga altanera
que jo sóc el més bell, que el sol altiu, de fit a fit guaita.
el més gran arcàngel (Amb despreci). Tu, ets esclau.
que creà el temps i la natura?
Miquel.- Insensat.
Miquel.- Qui et va crear és Déu, I com delires.
qui m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Sóc lliure, exclames ara,
i ets esclau de l'orgull i de l'enveja,
Satanàs.- Humiliar-me? ets esclau de la supèrbia que et devora.
Ja mai, ja mai tal cosa. Esclau de tu mateix,
3 4
esclau etern. Serà veritat que ha de nèixer el Crist?
I ara, escolta: Serà veritat que jo per una dona m'he de veure vençut?
Ja en nom del Pare Etern, Ah, no, mai!
del cel devalla, Lluitaré, lluitaré sempre.
Aquell que de la creu Que es despertin ja els meus,
en ferà dalla vinguin les fúries,
que segui la mala herba de la terra. a mi els esperits del mal, de les tenebres.
Vomita, oh terra, foc de tes entranyes
Satanàs.- Mistèries el que dius... i a mos braus satèl.lits,
pas lliure dóna.
Miquel.- En ton desvari,
t'oblides encegat per boja febre (Llucifer i Dimonis)
que ha de nèixer en un humil pessebre MúSICA
qui al món deu redimir des del Calvari.
Les setanta setmanes de Daniel van finar, El nostre Rei ens crida
i el jorn ve amb gran premura sa veu altiva i ronca,
que en les entranyes d'una Verge pura fa tremolar les conques
s'encarni el Salvador, Rei d'Israel. amb son accent fatal.
Sentint-lo el món tremola
Satanàs.- És a dir que es compliran les profecies? i romp la dura roca,
Oh!, no!, mai!. No pot ser. correm que obeir ens toca
son poder infernal.
Miquel.- Ja el jorn s'acosta.
PARLAT
Satanàs.- Oh!,véns per augmentar mes angúnies,
ments per dar-me torment.
Més no m'aterra Miquel la predicció. Satanàs.- Està bé, però temeu
Vingui en mala hora el Messies, perquè avui de ràbia immensa
ma fúria aterradora, fins delira ja ma pensa
vençut el deixarà amb sagnant guerra. i tot tremolo.
Meva és l'humanitat Escolteu:
i ha de ser meva eternament. Ja les setanta setmanes,
En quan a aquesta dona o Verge que tu dius, predites per Daniel i esperades d'Israel,
poc se m'endona són avui ben poc llunyanes.
jo la perderé com vareig perdre l'Eva. El redemptor,
el Messies de la humanitat amant,
Miquel.- La virginal puresa de Maria neixerà dintre un instant
rendirà la malícia de l'infern, complint-se les profecies.
i clou eixa ta boca. Nostre regne del terror
El Déu etern la va escollir, Ell vencerà amb sorda guerra
per mare del Messies. i així fundarà a la terra,
És en va ta furor, l'imperi del seu amor.
en va ta ira, I amb l'amor pot convertir
ja que ta supèrbia tota la terra en un cel,
va deixar vençuda abans de néixer, més jo espero amb gran anhel
puig saps que concebuda Tots els seus plans trastornar.
fou sense pecat, Qui amb calma, digueu, veuria
i recorda que eixa Verge ditxós a l'home mortal?
el cap a d'aixafar-te. Molt més que el foc infernal
això sols m'abrasaria.
Ah!, no, no.
ESCENA III És ben precís tal ditxa desbaratar,
per això, doncs m'he d'estar
a l'infern ara submís.
(Satanàs sol) (Els Dimonis s'agenollen i canten)
Satanàs.- Oh!, res, res! MúSICA

Sols l'ombra muda em rodeja per tot.
Si haurà estat un somni?
5 6
Som del teu imperi Satanàs.- Oh, fúries!, què he de fer
esclaus maleïts, en eix cas tan apurat?
la ràbia ens domina Confòs i humiliat
sempre ens té oprimits. per sempre hauré de ser?
(S'alcen) Ah!, No serà.
Fúries totes,
Satanàs.- Doncs, tingueu molt ben entès, escolteu ara els meus plans
que jo, amb pesquisses secretes, que ens els segles que vindran
tot quan diuen els profetes ens daran victòries moltes.
del Messies he sorprès. Excitem bé les passions,
Sé que a Betlem neixerà l'odi, l'enveja, l'Avarícia,
en un estable en nit bruna, de luxúria amb gran malícia
serà pobre sens fortuna avivem les sensacions,
i humil de fuster farà. i la humanitat sencera
Ell per tot predicarà per nosaltres pervertida,
contra els mundanals plaers, serà a Déu mal agraïda
Ell ensenyarà els debers rebutjant sa llei austera,
i exemple d'amor darà. i envilida així la terra,
I d'homes vulgars del poble el rei del món jo seré,
formarà un apostolat i el Crist Redemprtor faré
i a l'últim ajusticiat amb astúcia sempre guerra.
serà en una creu innoble,
i sa mort serà el preu MúSICA
de la redempció del món, Guerra, guerra, destructora.
i a mi i a l'infern pregon Guerra, guerra cridem amb furor,
vencerà des de la creu. Llucifer és qui la proclama.
guerra, guerra al Redemptor.
Llucifer.- No creguessis tal dissort
i pens que pel seu compte
no s'humiliarà tan prompte FI DEL PRòLEG
tot un Déu excels i fort.
I si ho fa, podrem ben dir
que nostra astúcia ha lograt
veure un Déu ajusticiat ACTE PRIMER
i en una infame creu morir.
Més...això no passarà. QUADRE PRIMER
Puig si neix en pobre estat,
Herodes és potentat
ben prest compte ell farà. Decoració: bosc curt.
Contra un pessebre, hi ha un trono;
contra un nin, un cruel rei; (Soff sortint per l'esquerra amb un feix de llenya al coll)
contra el dèbil, fera llei.
La victòria jo t'abono. Soff.- Dimontri de Rabadà...
Té uns acudits.
CANT D'àngels (Girant-se vers on ha sortit).
Apa, vine;
Ressoni pel espais l'himne feliç: no t'entretinguis que l'amo
Glòria, glòria, al Senyor de les Altures ja deu fer estona que frisa,
i Pau a les humanes criatures, i si tardes massa,
que és vençuda la serp del Paradís. et juro que tindrem sermó una hora i mitja.
(Pausa).
PARLAT Ca; que és cas!. Tossut com sempre.
Més , que hi fas a les bardisses?
Satanàs.- Quins càntics fatídics sonen Véns o no véns? No? Doncs fora.
des del pregó de l'infern? Me'n vaig sol; per mi no estiguis.
(Fa com qui se'n va).
Llucifer.- És que els àngels de l'etern
ara guerra a mort ens mouen. ESCENA II
7 8
(Soff i Rabadà, que surten per la mateixa banda, igualment carregat que a l'anterior). Rabadà.- Bé, digueu.
Rabadà.- Ei, ei; epereu macatxo. Soff.- Seixanta quatre en vaig fer
Vaja una pressa. aquest altra dia
Soff.- Què és cas. Dues hores per fer llenya, Rabadà.- Sou bastant gran...
quan amb una en sobraria.
Soff.- Un xic...vaja ...
Rabadà.- I el descans? vull dir que ja arribo a la mida,
i el queixal del seny, fa mesos,
Soff.- Vols dir el pa i el trago? i fins anys que va sortir-me.
Tens raó; fem-lo una mica. (Pausa).
(Seuen a terra els dos). Rabadà.- (Molt seriós) Doncs encara sou criatura.
Rabadà.- Veieu com sempre us convenço? Soff.- Què dius, què? (Rient)
No em facis riure.
Soff.- Parlant d'això, de seguida.
Tens virosta? Rabadà.- Que vós, amb tot el que us pesen els anys
us enganyaria, no un nen de mames,
Rabadà.-Mig formatge em van donar l'altre dia, un ase nascut de quatre o cinc dies.
per vigilar les ovelles
del ramat d'en Zacaries. Soff.- Bé; com tu tens tantes ciències i demés,
tanta palica...i t'has criat entre cabres,
Soff.- Doncs, es com si ara fessim la cosa, saps, és claríssima.
societat encomandita,
jo hi poso el vi i tu la teca. Rabadà.- Sí.
T'està bé?
Soff.- És natural, home,
Rabadà.- Sí, home, vinga. no veus que sempre rumien?
(Pausa, treuen allò que porten i es posen a menjar).
Rabadà.- Què en sou de gat!
Soff.- Però, vols dir-me que hi feies Donc tornant al cas d'abans, clar s'explica
entaforat allà dintre? perquè gansejant m'estava
i als vostres crits no venia.
Rabadà.- Vigilava.
Soff.- Tu diràs.
Soff.- Vigilaves? (Sorprès).
Rabadà.- Vinga la bota!.
Rabadà.- Veureu...coses de la vida.
A vegades hom pensa fer un bé... Soff.- Què has perdut les forces?
Soff.- I ara, que t'emboliques?. Rabadà.- (Impacient) Vinga!.

Xaval com ets i ja penses en fer grans filosofies?
Soff.- Té, però compte amb els tragos,
Rabadà.- Secrets...Què voleu que us digui...? que als savis mortifica.
Soff.- Secrets? Qualsevol diria Rabadà.- (Després de beure) Ja!, ja!, ja!
que has alçat un xic la bóta Això és mitja glòria.
i ara estàs fent les tintines. (Pausa)
Soff.- (Prenent-li la bóta)
Rabadà.- Quants anys teniu vós? Done'm que em beure l'altra mitja.
(Beu llargament. Pausa).
Soff.- Caratxos; què t'interessa?
Rabadà.- I, doncs, sí. Vós, què dirieu
Rabadà.- Una mica. si allà al tard de cada dia,
recelós, mirant enrera
Soff.- Si em vols buscar casadora i amagant-se a les bardisses,
gira full, que no em voldria. o quan no, darrera els arbres corpulents
que al bosc es crien,
9 10
vegessiu a cert subjecte que siguin els garrins que cridin.
com els meus ulls justifiquen? Que hi fareu. Déu m'ha donat
un cosset d'aquells que es binquen,
Soff.- Què tu has vist...? (Estranyat) i en veurem, qualsevol noia
per mi un disbarat faria.
Rabadà.- Fa cinc stemanes
que he après l'ofici d'espia. Soff.- Bé, però...
Soff.- I és...? Rabadà.- Tornem al cas. En Samuel frisa...

Per qui dirieu?
Rabadà.- En Samuel.
Soff.- (Arronsant les espatlles)
Soff.- Molt m'estranya... No sé.
Rabadà.- Veig que us capfica una mica. Rabadà.- (Baixet) Per la Sara.
Soff.- Si, a fe, perquè aquest misteri Soff.- (Sorprès) Per la filla de l'Isaac?
més que misteri és enigma.
Rabadà.- Sí.
Rabadà.- Jo li he anat seguint el rastre,
com un gos de flaire fina, Soff.- Del nostre amo?
i avui sé...
Rabadà.- Del mateix?
Soff.- Què saps?
Soff.- Però vols dir-me com pot ser?
Rabadà.- Veieu com sé més que vós?
Rabadà.- Res no costa.
Soff.- Digues? Jo et vull, tu em vols, i s'estimen.
Rabadà.- Que en Samuel tragina a sobre Soff.- I l'Isaac sap...?

una forta malaltia,
que si no va en compte, Rabadà.- Ni una lletra.
és fàcil que li pugui costar la vida. Sols jo sé el que no sabia.
Jo, que perseguint-li les passes,
Soff.- (Estranyat) Malalt?, De què? vigilant-lo nit i dia,
per fi he pogut descobrir
Rabadà.- No us espanti, el que tant i tant l'aprima.
que la cosa no és encomanadissa; Veureu que quan a casa
al menys per a vós. amb les ovelles arriba,
Ara que per a mi, surt per la part del darrera,
la cosa del tot canvia. i dret al bosc s'encamina.
Quan és vora el rec s'atura,
Soff.- Però, què té? xiula una cançó molt trista,
i ve de seguida la Sara,
Rabadà.- L'amor, home, i ell para en sec la música.
que quan dintre d'un es fica... Ara, d'allò que enraonen
vós sabreu que podran dir-se.
Soff.- Què saps tu?
Soff.- Noi, em fas quedar de pedra.
Rabadà.- Prou, pregunteu-ho Creu que ningú ho diria.
a la porquera d'en Ciscle
que està morta la pobreta Rabadà.- Heus aquí, doncs, el misteri
d'amor per mi. de vigilar allà dintre.
Soff.- Ah!, que n'ets de ximple! Soff.- Vols creure'm a mi?
Rabadà.- La veureu sempre tristota, Rabadà.- Si us sembla...

plena de melanconia,
i fa uns gemecs, que fins sembla Soff.- Fes com si res no sabéssim.
11 12
Rabadà.- Això si, en coses d'aquestes Isaac.- (Enfadat) Déu me valga.
sords, muts, i ben poca vista. Després d'estar dues hores
per aquests monts, fent el mandra,
Soff.- (Aixecant-se) Doncs, alça, encara valor us sobra
anem cap a casa! per fer bromades?
Després, que amb l'amor,
ben totxo és aquell que s'hi embolica. Rabadà.- (Gratant-se l'orella). Ai, la mare!
(Se'n van)
Isaac.- Què heu fet, digueu, tanta estona
MUTACIó quan en altre lloc feu falta?
ESCENA II Soff.- Jo...
(Bosc llarg. Isaac, dirigint-se al fons a la dreta, on se suposa que està situat el corral.) Isaac.- No em vinguis amb disculpes
que els teus anys et pesen massa,
Isaac.- Ruix...menuda... i és hora de què procuris
Cada dia fa igual aquesta bagassa. posar seny, que no en tens gaire.
Jo compto que algun dimoni Sigui l'últim cop que us renyo,
me l'haurà desgarriada. sentiu? Què diran els altres
Tot just de pastorar arriben, si em veuen sempre reptant-vos
ja se sap, les altres, manses, igual que dues canalles?
cap dintre el corral es fiquen, Voleu, potser, ser la burla
i aquesta, ca; enjogassada, de Tots els Pastors de casa?
cap a saltar i fer voltes
i desmoronar-me marges. Soff.- Jo...
Ja et donaré...
(Dirigint-se a dins). Isaac.- Callem.
Ruix...menuda...ruix
Ja es dintre, a Déu gracies. Rabadà.- Més, calleu, home!
Bé ha costat prou. Isaac.- Tu has de callar, xarraire!
Ves, Tobies,
a passar bé la tanca, Soff.- (A Rabadà). Moca't!
no fos cas que una altra volta
volgues tornar a escapar-se. Isaac.- Ja més no us aviso,
(Fugint del fons) si torneu a les andades
Que és estrany que aquells no vinguin! ja podeu buscar-vos amo
Sempre seran uns catxasses. que, a mi, els ganduls no m'agraden.
Per dos feixos de llenya (Mutis d'Isaac).
essent el bosc prop de casa,
ja se sap, fins que llustreja ESCENA IV
de tornar no passen ànsia.
(Soff i Rabadà)
ESCENA III
Soff.- Veus? Veus?
(Isaac,Soff i Rabadà). Per la teva culpa.
(Soff i Rabadà amb un feix de llenya cadascun) Rabadà.- Per la vostra.
Soff.- Que Déu hi sia... Soff.- Bé, m'agrades.

Després que amb els teus romansos
Rabadà.- N'hi ha un tip. (Tirant el feix a terra). hem passat tant de temps,
ara, vols tu, per bon fi de festa
Isaac.- (Irònic). Si fos de tu, llogaria que dels renys hem faci càrrec?
quatre cavalls de reata?
Rabadà.- Com que a vos els anys us pesen
Rabadà.- No fóra pas mala idea, i l'experiència no us falta...
no és cert Soff?
13 14
Soff.- Bé, si, és cert; però en certs casos... sempre jo i el meu ramat.
Rabadà.- Val més no tenir-ne. Bato.- Vanitós serà luego.
Soff.- Vaja, no crec que a ningú agradi Borrego.- Si, Pastors, alcalde sóc
carregar amb el mort d'un altre. (Pausa). i executador de la llei,
si algú falta mai al rei
Rabadà.- I ara, d'aquestes feixines qui sóc jo ho sabrà tothom.
què en fem?
Elot.- Per obrar sempre amb justícia
Soff.- Comença a ficar-les dintre. abans heu d'escoltar.
Però ves en compte,
no facis com a vegades, Borrego.- Primer em toca a mi parlar
que juntes la llenya verda i confondre la malícia.
amb la que a la nit es gasta.
Elot.- Respecteu com se mereix.
Rabadà.- (Agafant la feixina).
Creieu que molts cops penso Borrego.- Respectes sols tinc contrets
que el món... Al César i als seus decrets.
Soff.- (Empenyent-lo). Au, passa, passa. Bato.- L'alcalde no transigeix.
Rabadà.- Oh, és que és cert. Borrego.- M'agrada ta cortesia

Si jo fos amo com Isaac, i amb tu i tinc un partidari,
d'aquesta plana, et nombro el meu secretari,
penseu que treballaria? Tu tens la confiança mia.
Sé que ets un tant tossut
Soff.- Doncs, què faries, tros d'ase? però bo, fidel i atent,
i també el teu talent
Rabadà.- Com ell: cridar als mossos és molt clar i molt agut.
i mirar-los com treballen. (Se'n van). (Dirigint-se als Pastors)
De Don Bato l'elecció
vull que sigui respectada,
ESCENA V i si a algú no li agrada
sàpiga que ho mano jo.
(Soff) He dit. Ara ja estem llestos.
Soff.- Quin xicot! Pastors.- Que visca el nou secretari!

És un xic murri, - Visca!
més francament, em fa gràcia.
Ves com ell tot fent el totxo Borrego.- Davant meu no tant cridori,
ha anat descobrint la trama d'en Samuel. no els feu més els crits aquestos.
Digueu-li ximple Sol vull ara estar amb en Bato,
i és llest com les sargantanes. mano que prompte marxeu.
(Se'n va pel mateix lloc que en Rabadà). Veiam com obeireu?
El que prest no marxi el mato.
ESCENA VI
(Els amanaça i surten Tots corrents)
(Bato, Borrego, Elot i Pastors).

ESCENA VII
Pastors.- (De dintre) Visca l'alcalde Borrego!
-Visca! (Bato i Borrego)
-Visca l'alcalde d'Ader!
-Visca! Borrego.- Ara que hem quedat ben sols
-Visca l'alcalde Borrego! (Entrant) comencem a arreglar comptes.
-Visca! D'equitat i de justícia
mirall serà ma persona.
Borrego.- Que per Déu sia guardat Així, doncs, de l'altre alcalde
15 16
que abans de mi regia el poble sens saber el que aquí posa?
repassem tots els papers.
Bato.- Home això és molt senzill.
Bato.- Està bé, doneu-me'l prompte. Agafo el paper i la ploma,
i poso quatre gargots,
Borrego.- Aquí els porto barrejats, i cap al correu ben prompte,
d'endreçar-los a tu et toca. quan ells escriguin com cal
jo també, que en sé de sobres.
Bato.- Començo a llegir aquest?
Borrego.- Això per mi es una mengua.
Borrego.- Qualsevol. No miris ordre.
Bato.- No ho creguessis pas, és una honra.
Bato.- Vejam aquest d'aquí sobre... Els savis ja ho solen fer
d'escriure amb mala lletrota.
(Bato va mirant el paper sense dir res).
Borrego.- Ja em comences a empipar,
Borrego.- Apa, home, digues que hi diu. mira Bato, poques bromes.
(Li pren els papers)
Bato.- Diu... Diu... Diu... Quin secretari que tinc!
Però va deixem-ho córrer,
Borrego.- Aquesta si que és bona, i al moment, ves, crida en Elot
diu, diu, i no hi diu res. que ell m'ho llegirà ben prompte.
Bato.- No vagis tan cremat, home. Bato.- (Crida a dins). Elot...! Elot...!
Calla, que ara veig aquí (Entra Elot). Davant vostre el teniu.
al cim, amb lletres molt grosses
diu: Octau August i César. Elot.- Què mana l'alcalde nostre?
Borrego.- Vaja, ja hem començat. Borrego.- Mira si pots llegir això,

Ja era hora!. Endavant, que no ho sap fer, aquest baboia.
qum el rei me'n deu dir alguna de bona.
Elot.- Doncs, a fe que de llegir escrits com aquest,
Bato.- Hum... em... rom... xuf...! ben poc costa.
Borrego.- Tros de ruc! Borrego.- Digues, doncs, hi sapiguem

El César això aquí hi posa? el que aquest paperot porta.
Bato.- Diu... Quirini... o bé Cirini... Elot.- (Llegint) Del Cèsar Octavi August
la majestat poderosa,
Borrego.- O Cirera, poc importa, a tot l'Imperi Romà
el que convé és el que diu, decret imprerial dóna
el nom no fa pas la cosa. de què es faci exacte cens,
prompte en les províncies totes,
Bato.- Diu, Tots... s'han d'enqua... dernar. dels súbdits que en ella té
i domina des de Roma.
Borrego.- Enquadernar? Per tant, ara, jo en nom
del Cèsar, mano i disposo,
Bato.- Sí, més avall que en totes les províncies
deixant algunes lletrotes de l'àssia, cada persona
diu: arrest... multa i assots. vagi a fer-se empadronar
sens que excuses siguin bones,
Borrego.- Si que l'haurem feta bona a la mateixa ciutat,
Ens volen martiritzar, capital de tribu o poble
no és pas mala la tabola. d'on, la seva família
l'origen primitiu porta.
Bato.- Ara tot són ratlles negres De tres mesos dintre el plaç
que jo no les entenc gota. el qui no compleixi aquesta ordre
amb arrest multa i assots
Borrego.- I al Cèsar, què contestem castigat serà ben pompte.
17 18
Aquesta és la voluntat
de l'Emperador de Roma, Bato.- Ous...
jo, Cirini, son tinent,
i de l'àssia el procònsul. Borrego.- Poc es guanya i molt cobres.
Borrego.- Això és seriòs. Bato.- Sobres.
Elot.- De l'Edicte que hi ha a la plaça Borrego.- A l'àssia un procònsul tens...

n'és còpia.
Bato.- Sents...
Bato.- Aaaaaah!
Borrego.- Que mai ha ben governat.
Borrego.- (Escarnint-lo).Aaaaaaah!
La lletra dels burros. Bato.- Gat.
No et creia pas jo tan tonto.
Moltes gràcies, fidel Elot. Borrego.- Fa empadronar ara el poble...
Elot.- Me'n torno amb el permís vostre. (Se'n va) Bato.- Doble...
Borrego.- Com no ho has sabut llegir Borrego.- Sent així que no hi ha temps...
gamarús i poca-solta?
Bato.- Fems...
Bato.- No veieu que ja és fosc,
(Apartat) i si m'acluco no hi veig gota? Borrego.- De fer ara aquestes coses.
Borrego.- Bé, doncs, ara, escriu Bato.- Noses.

i al Cèsar contestem prompte.
Bato.- Al Cèsar? Quin atreviment. ESCENA VIII
Borrego.- Molt al contrari; és una honra. (Borrego, Bato, Elot i Pastors)

No repares que el decret
del Cèsar no m'està conforme? Pastors.- Que Déu vos guardi a tothom.
Bato.- I al Cèsar això direu? Borrego.- I això, on aneu amb les mengales?
Està ben xiflat el pobre. (S'assenta a terra).
Pastor.- No sabeu la novetat?
Borrego.- Tu escolta i ves escrivint.
Posa aquí un punt de mosca. Borrego.- No noi, no se de què em parles.
Bato.- I amb això, què voleu dir? Pastor.- Doncs, Elot, parleu vos,
que teniu més bona llàbia.
Borrego.- Posa punt i poques bromes. I essent com sou el més gran
us toca fer la demanda.
Bato.- Ja està doncs. I ara que més?
Elot.- Això és dit amb quatre mots:
Borrego.- Jo, Don Alcalde del poble... és que tocan a casar-se.
Bato.- Moble... Borrego.- Si us voleu riure de mi

us adverteixo des d'ara que...
Borrego.- Que per nom em dic Borrego...
Elot.- No home, res d'això,
Bato.- Rego... us dono formal paraula
que allò que vaig a dir
Borrego.- A tu, Octau August amb honra... no és cap garrofa.
Bato.- Fondra... Borrego.- Doncs, parla.
Borrego.- Dec escriure't que amb els sous...

19 20
ESCENA IX de parlar-te francament
(Dits, Soff, Isaac i Rabadà) i contar-te el meu torment
si cap d'ells alleugiria?
Rabadà.- Manoi, Isaac, quanta gent. L'únic que el remei em pot donar,
te el cor molt dur,
Isaac.- Alguna de crespa en passa. i jo estic cert i segur
que gosa amb el meu penar.
Elot.- És el cas, que Simeó,
que com Tots sabeu, Sara.- Parla amb el pare amb cor obert...
té fama de sacerdot molt just Au Samuel, sigues valent...
i home de vida Santa,
reuneix al Temple, avui, Samuel,- Sóc pobre, i a juí seu
a tota la fadrinalla això és ben dolenta tara.
de la Tribu de David Pobre Sara... Pobre Sara...
que pugui o vulgui casar-se, quin pare t'ha donat Déu.
i aquell que tindrà la sort S'Avarícia maleïda
que li floreixi la vara, farà que, per mala sort,
es casarà tot seguit vingui a ser la nostra mort
amb la noia més galana l'amor que ara ens dóna vida.
que mai hagi trepitjat
aquestes aspres muntanyes. Sara,- Per parlar del que sentim
ja tindrem altres jornades,
Isaac.- Aneu Tots al Temple, aneu; tu ja saps que jo t’estim,
però, estic cert, Déu me valga, t’ho he dit mil vegades.
que si la noia gentil
que avui ha d'emmaridar-se (La Sara veu el seu pare i fuig corrents)
hagués d'anar esperant
fins que us floreixin les vares, Però..., callem, que ara ve.
encara d'aquí a cent anys
fóra soltera com ara.
ESCENA XI
Elot.- Doncs, amo, no serà així,
tinc el cor ple d'esperança. (Isaac i Samuel)
Cap al Temple, nois!
Isaac.- (Estranyat al veure'l)
Borrego.- Sí, sí, i entonem una cantada. Que no vas al Temple, tu?
Samuel.- No en tinc ganes.

MúSICA
Isaac.- Doncs, i això?
Anem al Temple És que poser no estàs bo?
del Déu d'Abraham
gentil donzella s'hi trobarà, Samuel.- Aquell que dins el cor
si ella em donava el seu amor, duu una pena com la meva
feliç seria jo. fuig de la gresca i bullici
Amb cor alegre, perquè augmenten el suplici
minyons correm que sofreix sense pau ni treva.
cap a l'hermosa Jerusalem
i a dins dels Temple, Isaac.- I, què causa el sofriment?
fent oració, que així devora el teu cor?
podrem trobar-hi joia i amor.
Samuel.- És dit amb un mot... l'amor.
(Surten cantant)
Isaac.- L'amor... Ja ho vaig comprenent.
ESCENA X
Samuel.- De veres ho compreneu?
(Surt la Sara de dins la casa. El Samuel arriba corrents i s’hi abraça)
Isaac.- És que la dona estimada no et vol?
Samuel.- El meu mal; i que en treuria
21 22
Samuel.- Així, tal vegada I, tu, t'has cregut que jo,
mon dolor fóra menys greu, que sé del cert que ets un pobre,
perquè el mal que m'atropella voldria fer mala obra
recauria sols en mi. de donar-te ma filla?
Però, ara, he de sofrir,
Isaac, per mi i per ella. Samuel.- No, certament no m'ho creia.
Però, lo que francament
Isaac.- Tant l'estimes? no podia presumir
és que us riguessiu de mi
Samuel.- Què heu dit?, Si l'estimo? fent burla del meu torment.
Voldria poder ser rei Isaac, això no és digne
per tal que ella fos regina de cap bon fill d'Israel,
i vestís or i seda fina això és una acció cruel,
i joies de tota llei. és una acció vil i indigne.
Voldria... Més, què se jo
Isaac, què voldria. Isaac.- I quina culpa en tinc jo
Perdoneu ma bojeria que tu somiïs despert?
que jo mateix em faig por. A ma filla li daré
quan es casi cent ovelles,
Isaac.- Si parles més clar, tal volta que de tant grasses com elles
podré donar-te un consell cap altre pastor en té.
que l'experiència d'un vell, Però tu, amb que pots comptar
quelcom val i jo en tinc molta. per casar-te amb ma filla?
Digues, doncs, qui és la donzella Jo penso que no perilla
que així el teu cor t'ha robat, que el llop hi vingui a robar
i, quina dificultat cap ovella al teu ramat,
tens per casar-te amb ella? perquè segons se m'ha dit,
no tens ni un xai, ni un cabrit,
Samuel.- Quina és la donzella heu dit? ni...
I vós no ho endevineu?
Per ventura no sabeu Samuel.- Però, en canvi, sóc honrat.
quina és la que ha conquerit
fama justa i vertadera Isaac.- Ja faràs el brou espès
d'ésser bella com l'albada, si sols tires honra a l'olla.
fresqueta com la rosada, Fes-te ric, i quant ho siguis,
esbelta com la palmera, si la noia fós soltera,
flairosa com la farigola, vine i potser farem carrera.
la menta i el romaí, Ara és inútil quant diguis.
blanca com el lletzamí, Samuel.- Això és com si em diguessiu
i senzilla com la viola? que no m'hi casaré mai.
La vostra pensa no augura
quina és la nina formosa Isaac.- No en causa cap esglai,
que, com entre les flors la rosa, no ha de faltar-li marit. (Se'n va).
sobresurt per sa hermosura?
ESCENA XII
Isaac.- La conec?
(Samuel i Satanàs)
Samuel.- La coneixeu.
És la mateixa bondat. Samuel.- Oh!... S'ha vist mai més vilesa?
Aquest home no té cor,
Isaac.- No sé qui és. és un vil esclau de l'or,
vol riquesa i sols riquesa
Samuel.- Ja us ho diré. i no en tinc. Maledicció!.
És Isaac..., la vostre filla. I a on la podré trobar?
Qui em proporcionarà
Isaac.- Ja... Ja... Ja... Francament, el medi de trobar-la?
m'ha fet gràcia aquesta eixida.
Sóc vell, i en tota ma vida Satanàs.- Jo.
he vist tal atreviment.
23 24
Samuel.- Vós? reconquerirà els drets
que un jorn varen perdre.
Satanàs.- Si, jo; segueix-me.
Gabriel.- Glòria a Déu a les Altures!
Samuel.- A on?
Miquel.- Alabat sia per sempre.
Satanàs.- A satisfer el desig teu.
Satanàs.- Com? Què escolto ara amb quimera?
Samuel.- Anem, doncs, ira de Déu. Que reconqueriran els drets
Maldement s'enfonsi el món. (Se'n van) que un jorn varen perdre?
Això mai ho lograran.
ESCENA XIII Miquel, company teu era jo un dia
en la glòria celestial,
(Sant Miquel i Sant Gabriel) més avui, ma ràbia fera,
obrir-te ben prompte espera,
Gabriel.- Una dona fou la causa una tomba sepulcral.
d'aquesta desgràcia immensa
en què la nissaga humana Miquel.- Em plau ser-ne el teu contrari,
ha de viure aquí a la terra. i en nom de Déu infinit
Però també una altra dona, a Satanàs maleït
des de jorns antics promesa, abatre per temerari.
la joia li tornarà
i el consol que anys ha, espera. Llucifer.- Un dia, allà dalt del cel,
ens venceres en mala hora,
Miquel.- Avui, Maria, la donzella honesta, per això, ara amb ràbia folla
formosa filla de Joaquim i Anna, t'arrisco jo, cruel.
a un varó escollit,
sa mà d'esposa darà. Satanàs.- L'home en una hora fatal
Avui els néts de David es postraran es rebel.là contra Déu,
a les plantes del Rei de tot lo creat. nostre crim fou com el seu,
I ell, que és nostre amantíssim Pare, i li pertoca pena igual.
que tingui a bé escollir a aquell,
que més digne del premi, que Ell, Miquel.- Més l'home va arrepentir-se,
amorós, sa bondat premia. tu, conserves el rencor,
Veste'n depressa, Gabriel, tu fores el seductor
que exercits d'àngels t'esperen no sabent amb tu avenir-se;
per cantar dintre del Sagrat Temple més sens faltar a la justícia
himnes de joia i amor, un remei, Déu ha trobat,
himnes d'alegria, per reparar el pecat
puig és arribat el dia i castigar la malícia.
de la humana redempció.
Satanàs.- De ser el Rei del món,
Gabriel.- Al Temple seré al moment, ja mai deixaré.
tinc la volada lleugera,
i marxo depressa. Miquel.- Altaner!.
ESCENA XIV Llucifer.- Venceran nostres acers,

puig per vèncer esmolats són.
(Satanàs i Llucifer)
Miquel.- És propi dels instints teus
Satanàs.- Ells tot amor i amistat, emplear la força bruta.
i jo tot odi i quimera.
Llucifer.- Satanàs!, no més disputes.
Gabriel.- Ha arribat el gran dia
en què, entre els cels i la terra, Miquel.- Vils comdemnats!
van a firmar-se les paus. Qui, com Déu?
Miquel.- Si, ha arribat el dia CANT D'àngels

que la humanitat sencera
25 26
(Satanàs i Llucifer, cauen abatuts) Rabadà.- Per això us dic que m'estranya,
i que parlat francament
Satanàs.- Sóc Satanàs, i em rendeixo no sé comprendre'n la causa.
per un Déu humiliat,
jo, per ell ajusticiat Soff.- No és vell també en Josep?
tal afront, així soferixo? Doncs bé li ha florit la vara.
Veig a Miquel triomfant,
mon ceptre aixafat, no altiu. Rabadà.- Home, per l'amor de Déu,
Veig a mon regne captiu, no féu semblant comparança.
mon imperi es va acabant... És vellet, és veritat,
més simpàtic i agradable.
Té un rostre molt agraciat
FI DEL PRIMER ACTE i un geni com una malva.
Mentre que vós sou tossut,
ACTE SEGON rústic com una argelaga,
lleig com un orangutan
QUADRE PRIMER i ruc com una sandàlia.
(Soff i Rabadà sortint per la dreta). Soff.- (Enfadat). Ets molt descarat xicot!
Soff.- Doncs, ja ho has vist, Rabadà, Rabadà.- Voleu Dir?

ens han apretat carabassa.
Soff.- I quina barra!
Rabadà.- Que us en hagin donat a vós... però, mira, et perdono l'insult
no deu ser cap cosa estranya. per la molta sal que gastes.
Més, d'haver-me'n donat a mi,
no se comprendre la causa. Rabadà.- És a dir, que m'indulteu?
Soff.- Per què ho dius? Soff.- Si, home, si.
Rabadà.- Perquè sou vell i lleig, Rabadà.- Moltes gràcies.

si els ulls no m'enganyen, Sempre més tindré present
jo sóc jove, eixerit un favor tan remarcable. (Pausa).
i trempat com unes pasqües. Escolteu, parlem formal.
En allò de la carabassa
Soff.- Bé, xicot, bé. Segons veig no hi som sols.
no et fa falta la teva àvia
que ja et saps alabar tu... Soff.- És clar que no,
Per més que no t'escau gaire. gràcies a la seva vara
és solament en Josep
Rabadà.- Tot el que acabo de dir qui s'ha escapat del xàfec.
és la veritat ben clara,
però, vós, per el que es veu Rabadà.- No parlo pels qui hem anat al Temple.
l'heu trobat un xic amarga.
Mireu-me de fit a fit, Soff.- Doncs, per qui parles?
mireu bé la meva cara
i veureu que sembla un sol Rabadà.- Pel cap de trons d'en Samuel,
però un sol sense cap taca. l'enamorat de la Sara.
En canvi, mireu-vos vós
en qulsevol bassal d'aigua, Soff.- Doncs, que t'empatolles mussol?
i jo crec que fugirieu Creu-te que aquesta vegada
si és que no caieu en basca, prou has ben ficat els peus
a amgar-vos, on mai més a la galleda.
us vegi persona humana.
I, encara havieu cregut Rabadà.- Vaja, no els hi he ficat,
que no us donarien carabassa? i ho sé bé.
Soff.- No te n'han donat també a tu? Soff.- Què has de saber, papanates.
Si ell d'ella està enamorat,
27 28
ella n'està més encara. que es guanyi les queixalades.
Veja'm doncs, com podrà ser Voleu venir?
que li hagi donat carabassa.
Soff.- On vols anar?
Rabadà.- (Amb misteri)
Doncs si ella no n'hi ha donat, Rabadà.- Vull anar, ara que em vaga,
ja n'hi ha donat el seu pare. cap a casa d'en Josep,
a veure si farem tracte.
Soff.- Però, com ho saps?
Soff.- Però, quin tracte vols fer?
Rabadà.- Això no se'ls diu a la canalla.
Rabadà.- Home, la cosa és ben clara.
Soff.- (Enfadat) És a dir, que jo per tu No sabeu que ell és fuster?
sóc encara un nen de mames? Per fer els mobles de la casa.
Vés al diantre, descarat,
això ja passa de la ratlla. Soff.- Vaja, anem, que vull venir
per veure això en que para.
Rabadà.- Home, vós ja sou molt vell (Veient venir en Samuel)
i l'adagi ben clar ho canta:
"Criatures neixem -diui Rabadà.- Mireu! Ara ve en Samuel
criatures..." tot passejant la carabassa,
amb una altre, que com ell
Soff.- Calla, calla. fa cara de pomes agres.
Anem, perquè el mal humor
Rabadà.- Doncs callem. Aviat sabreu ben fàcilment s'encomana
si és cert el que jo he dit ara. i a més els enamorats
Sapigueu que tinc un nas solen dir coses estranyes.(Pausa)
molt fi per seguir rastres (Apart) I certes coses, no és prudent
i a mi no se m'escapa res que les sentin la canalla.
del que passa a la muntanya.
Quan Tots aneu a la font (Se'n van per l'esquerra)
ja n'he tornat cent vegades. (Pausa).
Escolteu: Tornant al cas (Samuel I Satanàs)
sobre allò de la carabassa,
com que m'ha sabut molt greu, Samuel.- Ja sabeu que m'heu promés
per curar-me de la llaga que em donarieu camí
mai dirieu que he pensat! per casar-me amb ella.
Soff.- Home, no ho sé. Satanàs.- Si, i aviat estarà entès,

el camí és molt expedit.
Rabadà.- (Molt seriós) Vull casar-me.
Samuel.- I, sabent que estic febrós
Soff.- (Rient) Ja, ja, ja... i no tinc pau ni repòs,
Mireu que n'hi ha un tip encara no m'ho heu dit.
d'aquest xicot, Déu me valga.
Satanàs.- No et desesperis, minyó,
Rabadà.- Tot ho tinc ja preparat, que un home deseperat
tinc la xicota buscada, no fa mai res encertat.
i aquesta ja sé de cert Seu, que té de fer un sermó.
que no em donarà carabassa.
Tinc dos xais, quatre moltons, Samuel.- Per sermons estic, mal-llamp.
tres ovelles i una cabra,
i si ho venc tot, ja en tinc prou Satanàs.- Veig que amb poca aigua t'ofegues.
per moblar-me la casa. És estrany que no coneguis
que tot ho faig pel teu bé.
Soff.- Escolta: i qui et mantindrà la dona? Si, ara, aquí per un moment
he pensat sermonejar-te,
Rabadà.- No en tinc cap ànsia, no és pas per ganes de cansar-te,
que faci com jo, carat, és perquè ho crec convenient.
29 30
que tu vulguis venir amb mi,
Samuel.- Doncs, ja estic escoltant. i amb l'ajuda d'aquesta eina
(li ensenya un punyal)
Satanàs.- Seu aquí. (S'asseuen Tots dos) de bon tremp i punta bona,
veuràs com amb poca estona
Samuel.- Ja m'assec, parleu, haurem enllestit la feina.
però enllestiu tant com pogueu (Pausa llarga)
que l'ànsia m'està matant. Què respons?, Estàs dubtós?
Ets a l'amor insensible?
Satanàs.- Has de donar per sentat,
primerament, que l'amor Samuel.- És un crim massa horrorós,
sempre ha estat amo i senyor és un crim massa terrible.
de tota la humanitat.
L'amor és irresponsable Satanàs.- Quan el nostre cor s'exalta,
perquè no té fre ni llei, per l'amor que en ell sentim,
no hi ha ni emprerador ni rei, no hi ha crim que sigui crim
que amb ell sigui comparable. ni falta que sigui falta.
Si el teu cor ha disposat
que et juntis amb una dona, Samuel.- Però... Si això es descobris...
sigui mala o sigui bona
de qui estàs enamorat, Satanàs.- Ni tant sols has de pensar-hi.
i si per tenir això El lloc és molt solitari
és precís tenir diners, i ell viu sense companyia.
no has de reparar amb res,
treu-los d'on són, minyó, Samuel.- No pot ser... No m'hi atreveixo.
i avant sempre, pit i fora,
sens recança ni temor, Satanàs.- Doncs, no l'estimes.
que allò que ordena l'amor
sempre es compleix, tard o d'hora. Samuel.- Per Déu!
què no l'estimo, dieu,
Samuel.- Més, això que m'heu contat i, per ella em consumeixo?
és fullaraca, només.
D'on treuré jo els diners...? Satanàs.- El teu amor és mentida
Què...? puig no admets una ocasió
que ja mai cap de millor
Satanàs.- Escolta, que no he acabat. (Pausa). se't presentarà a la vida.
Darrera d'eixa muntanya, Pots ser ric en un moment.
que amagada dins d'un bosc
que de tant espès és fosc Samuel.- El ser ric ben poc m'importa.
hi ha una petita cabana
en la qual hi viu un pastor Satanàs.- Per això t'obro la porta,
ja retirat de l'ofici per obtenir el teu intent.
que té un vertader desfici És que no l'estimes.
per acumular molt or.
I, a fe, hi ha pogut arribar, Samuel.- Què dieu?
puig en té molt. Això si que no ho admeto,
Viu tot sol, amagat com un mussol del meu amor, no permeto
i tothom li diu "l'Avar". que vós ni ningú en dubteu.
Doncs, aquest ser envilit, Fora dubtes, queda admès
repugnant, vell i traïdor, el vostre pla fer-ne via,
què n'ha de fer de tant or que jo obtingui a ella un dia
injustament adquirit? i s'enfonsi el món després.
Quan amb ell, tu pots comprar
si vols, ramats a trompons Satanàs.- Molt bé...
d'ovelles, xais i moltons, Quan el nostre cor s'exalta,
i així, ton desig lograr. per l'amor que en ell sentim,
Ja veus si et dono camí no hi ha crim que sigui crim
per obtenir el que vols. ni falta que sigui falta.
Què hi dius? Ara falta, doncs, (Se'n van per l'esquerra)
31 32
Avar.- Oh, lladre... assassí... traïdor...
MUTACIÓ maleït siguis de Déu. (Cau mort)
ESCENA IV (En aquest mateix moment, li cau un llamp i li crema la vista. Li cauen els diners per terra.)
(L'Avar i seguidament Satanàs i Samuel) Samuel.- Oh... ¡cec!... ¡infeliç de mi!...

(Se'n va trembanejant per l'esquerra)
L'Avar.- Oh! Quin goig que fa aquest or,
acumulat amb tants anys. Satanàs.- Ja, ja, ja. Guerra a Déu etern.
Més que me'n costa d'afanys Ja en tinc un a l'infern
i gotes de suor. i un altre que és pel camí.
I, quants perills he passat Ja, ja, ja... Ja són ben meus.
per poder-lo obtenir, És una presa que mon immens
i fins... ara ja ho puc dir botí de guerra augmenta.
quanta de sang he vessat. Ah! Tot em pertany.
Tot quant sostenta la terra
(Satanàs I Samuel) que a mos planters miro estesa.
Satanàs.- Apa, que l'hora avança SANT Miquel

i és precís donar el cop.
L'Avar en son cau de llop Miquel.- (Sortint). Pobre insensat.
compte allò de l'esperança,
diners, l'or enlluerna el món. Satanàs.- Miquel!
Samuel.- Tinc por... Miquel.- De que t'assombres?

Què és allò que així et commou?
Satanàs.- Boig. Què és el que t'atura?
Potser t'estranya que jo a prop teu sigui
Samuel.- Guanyats no són, quan creies estar sol amb ta supèrbia?
puig no els guanya un assassí. No saps que ma missió és vetllar sempre,
com a guarda etern de tes accions iniqües,
Satanàs.- Què hi fa, si no ens veu ningú. mirant pel bé de la criatura humana
Si no ho fas, veuràs casada que en và vols perdre tu?
amb altre home a t'estimada
i feran befa de tu. Satanàs.- En và, digueres?
Segueix-me i triomfarem.
Miquel.- En và, hi ho repeteixo.
Samuel.- La victòria tinc segura? L'home és ta prova
puig Déu el va crear
Satanàs.- Tu donar el cop procura per ton càstig.
i es ben teva.
Mira, veus? Compte diners. Satanàs.- Per mon càstig?
Oportuna és l'ocasió
Miquel.- Sí. Déu creà l'home
Samuel.- Doneu-me el punyal. per batre molt més ta rebeldia,
per provar-te que fins una criatura
Satanàs.- Sense por, feta de fang, pot dir-te cara a cara,
que jo ja vigilaré. jo valg molt més que tu.
(Satanàs dóna el punyal a Samuel i aquest es dirigeix vers l'Avar, mentre Satanàs es queda a Satanàs.- Pretens avui, que la criatura humana val més que jo? Heus
un costat contemplant la seva acció. La tempesta es desencadena amb força. És convenient aquí la prova.
que aquesta escena sigui ben preparada). El pobre neci que d'aquí s'allunya
podrà dar-te'n raó que te'n convenci.
Avar.- Homes vils, mai no sabreu
que jo guardi aquest tresor. Miquel.- Aquesta pobra fou emmetzinada
per ton alè fatal, què podrà dir-me?
(En aquest moment Samuel clava el punyal a l'Avar, aquest, cau ferit. Samuel agafa els diners
per fugir amb ells.) Satanàs.- Et dirà, que aquest ser que enalteixes,
fent-lo millor que jo, sols és escòria,
33 34
que jo manejo i porto a mon arbitre.
Bosc amb roques a Tots els costats de l'escenari i a primer terme. Al fons, montanya
Miquel.- No ho creguis, Satanàs, practicable on s'hi apareixerà l'arcàngel S. Gabriel. L'escena és fosca i és va aclarint
dirà el contrari. pausadament. Soff està prop d'una roca atiant el foc on hi ha una olla penjada. Els Pastors
dormen i es van despertant admirats de la suau resplandor que envaeix l'escena.
Satanàs.- Tu digueres, Miquel, Desperten a Bato i Borrego que s'havien adormit sense deixar la carbasseta de les mans.
que de fang era l'home. S'alcen badellant. Una música de fons toca la Santa Nit.
Miquel.- De fang, més en son cor, ESCENA I

alenta una ànima que és creació de Déu, (Bato, Borrego, Rabadà, Soff, Elot, Isaac i Pastors)
exelsa i pura.
MúSICA
Satanàs.- De Déu. Bé és coneix prou. Eixa llum de l'alba
Tot just li parlo, que surt a deshora
quan d'oblidar a Déu el temps li manca. terra i cels colora
amb viu resplandor.
Miquel.- Doncs, ja que t'hi obstines, De dolça esperança
vull que vegis quan gran és ta impotència. un preludi n'és ella
de la meravella
Satanàs.- Aquest ser és ben meu, salvació del món.
i l'he de veure un jorn recargolant-se
enmig de les flames que omplen d'espant Elot.- Com llambreguen les estrelles,
i d'horror el meu imperi. mai del dia la claror
ostenta tan viu color
Miquel.- Aquest ser, és de Déu que va crear-lo, ni jocs d'unes llums tan belles.
i l'has de veure un jorn que ja és molt proper, (Es comença a sentir cants d'ocells, fressa de les esquelles dels ramats, etc.)
a renegar-te i maleïr-te, per gosar, net de cor,
la immensa glòria a les divines plantes del Messies, Borrego.- Va, va; jo no entenc perquè ara,
que és son bressol d'amor, humil, en nèixer, aquests pastorets s'encanten,
salvarà Tots els pecadors de la terra. si els cels s'abrillanten
és que neix un jorn serè.
Satanàs.- I, on és aquest Messies que anomenes? No sentiu com del ramat
Com és que no ve al món a redimir-lo? ja trillegen les esquelles
Com és que triga tant? i moltons, xais i ovelles
vetllen ja ben deixondats?
Miquel.- Mira. Ja comprenc, a fe de món,
lo que succeït haurà:
APARICIó és que us ha enganyat la son
Satanàs.- Oh! Quina resplandor! quan havieu de vetllar.
Els meus ulls cega! Al punt de la mitja nit,
entraveu de vigilància,
Miquel.- Genolls en terra, Satanàs. però heu fet tard, quina ànsia!
Sou uns mandres, ho heu sentit?
Satanàs.- Oh, ràbia. I ara, perquè jo no us renyi
dieu que, es meravellosa,
MúSICA eixa llum esplendorosa.
Et Encarnatus est Spiritu Sancto
ex Maria Virgine et homo factus est. Bato.- No Borrego, no a fe mia.
Borrego.- Si, ja pots anar cantant.

Miquel.- Drac de l'infern. Caldera d'odi immens. Eixa llum és llum del dia
Has vist fins on arriba el poder teu? que tot just va puntejant.
Ara, en el món la confusió comença,
mentres pren carn humana el Fill de Déu. Bato.- Mira els astres del cel
i no et facis il.lusions,
TELó tu si que ets un toca son.
Vaja un alcalde model.
FI DEL SEGON ACTE
ACTE TERCER Borrego.- (Mirant al cel). En efecte, les estrelles
35 36
marquen ara mitja nit, Amb aquesta carbasseta
no sé que haurà succeït, m'en vaig a remullar la boca.
serà nit de meravelles. Cor.- Bona és la vianda...
Soff.- Mireu ara la pradera PARLAT

com va florint per Tots volts
i canten els rossinyols Borrego.- Vinga un trago regalat
com si fos la primavera. mentre espero el bullit.
Isaac.- I fins Tots els ocellets Bato.- Crec que t'hauràs adormit
més que mai van refilant, a tenir la sopa llesta.
i alegres van saludant
eixa llum amb suaus concerts. Soff.- És que mirava al cel
com es vesteixen de festa
Elot.- Oh! Tota la creació del més gran al xic estel.
rejuvenir-se veiem.
Borrego.- Va. Va, va, prou borina.
Soff.- És que nostre cor no és bo. No està el ranxo encara cuit?
Bato.- L'hivern i la primavera, Soff.- Dintre pocs moments el duc.

la mitja nit i l'aurora,
no van pas avui a l'hora, Elot.- Quina olor que fa tan fina.
és confonen amb delera.
(Soff posa l'olla enmig dels Pastors i reparteix les sopes).
Borrego.- Apart que tot l'univers
s'ha xispat auqesta nit. Soff.- En nom de Déu a menjar,
Si serà un presagi advers? i que aprofiti Pastors!.
Casi perdo la xaveta.
És que dormo o estic despert? Borrego.- No farem pas el peressós.
Hauré de veure un traguet
de la meva carbasseta. Bato.- Vejam, les vaig a tastar.
Bato.- (A Soff) Altra volta Soff.- Són molt bones.

ens dones sopes, avui?
Bato.- Oh! i tal
Soff.- Rondinós! per menjar-les podeu creure
Si us darà un cuinat gustós. que un traguet hauré de beure.
Has fet pota, avui no hi toques.
(A l'anar a beure, apareix Satanàs dalt de la muntanya, amb els braços estesos mirant el
cel, creuant l'escena ràpidament.)
MúSICA
Isaac.- Què és això, Déu eternal?
Borrego.- Vinguen sopes, que a l'hivern
dels Pastors és la vianda, Elot.- Una sombra tenebrosa
de pa bullit es compren, de la muntanya ha baixat.
que s'enfita ja la tanda
i encara ja la tanda Borrego.- Serà un ocellot malvat.
i encara gràcies, amén.
Cor.- Bona és la vianda Bato.- Quin fantasma espantòs!
que la providència
amb benevolència (Se sent soroll d'esquelles per haver-se espantat el bestiar).
envia als Pastors.
De vianda tan sana Soff.- No ho sentiu? Pastors, correm!.
i tan substànciosa
gràcia carinyosa Bato.- Què hi haurà dintre el corral?
ens farà el Senyor.
Bato.- Jo de sopa, en tasto ben poca, Isaac.- Un ferotge llop cerval.
altra cosa em fa denteta,
però si sopa menjar em toca... Borrego.- Llamp de Déu si l'atrapem.
37 38
(Tots corren cap a fora, quedant en Bato sol. Aquest, agafa l'olla tot mirant si els Pastors són Bato.- Ah, Pastors, sóc castigat
lluny. És posa a mejar sentat-se a terra. Mentre estant, un cap de llop treu el cap per un sense culpa ni defensa.
costat de la roca i es menja les sopes que quedaren a l'olla.)
Isaac.- Un lladre sempre comença
Bato.- (Amb la carbasseta a la mà.) dient que és calumniat.
Quina alarma ha estat aquesta?
Així sempre sol passar, Elot.- Perdoneu-li avui la falta,
quan un comença a menjar que en treureu, ja està fet el mal.
ve alguna cosa funesta.
Va, va, va; que es diverteixin Borrego.- A la vista salta
els altres caçant el llop, que el culpable n'és aquest.
jo no puc anar al galop, Més perquè ningú digui
però bé està que el persegueixin. que jo sóc inexplorable,
I, ara, mentre ells no ho veuen la primera d'un culpable
bec i menjo ben content. avui perdonada sigui.
Que sóc tonto ells es creuen, I la nostra carbasseta?
però jo em faig l'innocent. On és? Si és casi buida.
(Veu el llop que es menja les sopes) Soff.- Algú d'escorrer-la es cuida.
Ai, lladregot malaït, Borrego.- També ha fet la malifeta

d'un mal llamp siguis ferit. de deixar-nos sense vi?
(Llança la carbasseta, agafa el bastó i en lloc de pegar al llop trenca l'olla). Bato.- Avui tu em tens mania
que de tota picardia
Ara si que l'hem bullida! m'has de fer culpable a mi.
Esverat, l'olla ha trencat.
Mala bèstia maleïda, Borrego.- És que tinc raó.
fins les sopes s'ha menjat.
Quan tornin aquí els companys Bato.- Tu? Si mai l'has tinguda.
com s'enfadarà en Borrego...
De ma desgràcia renego. Borrego.- (Amenaçant-lo). Això em dius?
Ai, llop, llop, que en fas de danys!.
Bato.- Si, què?
ESCENA III Elot.- (Separant-los). Amics, pau i amistat,
que la cosa no ha estat
(Bato, Borrego, Isaac, Soff, Elot i Pastors) per posar-vos així.
Isaac.- Això ha estat ben poca cosa, Soff.- Vaja, prou. Jo posaré l'olla al foc
quan la sombra hi ha passat i faré sopes altra volta.
la ramada s'ha espantat.
Més, ja torna a estar calmosa. Bato.- I no tardeu,
que ja us dic que el ventre meu
Soff.- Però, i l'olla? És aquí, enraona sense solta.
ben trencada i sense sopes.
Borrego.- I no saps com fer-lo callar?
Borrego.- I tu, qui ho ha fet no hi topes? Diu l'adagi català:
Mira, és en Bato que està allí. "Quan el pare no té pa
Que ell ho ha fet, és cosa certa, la canalla fa ballar".
però jo el castigaré. I, ballant, passarà el fred.
Bato.- Si en culpar no aneu alerta Bato.- No em sembla pas mal pensat.

jo també en defensaré,
puig d'això en sóc innocent. Borrego.- Doncs, ja podem començar.
Un altre ho ha fet i no jo.
Borrego.- Doncs, per mentider i dolent MúSICA

tanqueu-me'l a la presó.
39 40
Ballem-hi una estona Pastors.- A Betlem esmorzarem
amb santa alegria, i a Jesús adorarem.
l'infern si rabia Rabadà.- Massa hi ha neu!
nosaltres cantem. Pastors.- La neu que pel camí hi ha
Per més que s'hi oposi la calo ja la fondrà.
l'infern amb quimera, Rabadà.- Oi la que fa!
ben prompte amb dalera
al Crist veure'm. (Surtent Tots cantant)
(Apareix l'Arcàngel Sant Gabriel sobre la muntanya. Els Pastors, amb temor respectuós,
s'agenollen.) ESCENA VI
ESCENA IV (Samuel, cec, apuntalant-se en un bastó, surt per l'esquerre).

Samuel.- Quin silenci... Res se sent...
Gabriel.- No tingueu de mi temença, Tot és quietut i calma...
bons Pastors. Jo sóc Gabriel Tot està en pau i repòs,
que m'envia des del cel tot plegat menys la meva ànima.
el Senyor de Glòria immensa. Oh! Perdoneu-me Déu meu,
Sapigueu que ha nascut ara, i perdone'm també, Sara,
de Betlem en un portal, que ara sóc cec del cos
el Fill de Déu Eternal, i llavors ho era de l'ànima.
essent un Verge sa Mare.
Pastors, aneu-hi corrents (Queda abatut plorant sobre una roca).
i adoreu-lo amb gran ternura,
sia vostre intenció pura ESCENA VII
i el vostre cor reverent.
Perquè és bo que sapigueu,
que si és nat en l'abandono (Sant Miquel ha sentit les últimes paraules de Samuel i li diu molt dolçament:)
i un pessebre té per trono
aquest nen, és tot un Déu. Miquel.- Samuel...
(Desapareix) Samuel.- OH! Un home, aquí?
ESCENA V Miquel.- És que t'espanto?
Samuel.- Oh, no, no m'espanteu. Tot al contrari.

(Bato, Borrego, Isaac, Soff, Elot i Pastors) La vostra veu és dolça i com un bàlsam
va entrant dins el meu cor.
Soff.- Oh mon Déu, Amo i Senyor!
Miquel.- Escolta, Samuel, i si al oir-me, al fons
Bato.- Un infant! del teu cor truquen records que, per un temps
tu al oblit donares, i eix recors et conmou,
Borrego.- Ja ho heu sentit! i et sents amb forces per cumplir el bon intent
que, fa pocs deies de seguir pel bon camí,
Isaac.- Anem-hi tot seguit! si algú et guiava, em promets que així ho faràs?
On és el Rabadà?
Samuel.- Vos ho juro per lo que vós més volgueu.
Soff.- Allà dins que encara dorm.
Miquel.- (Solemne). Per Déu Altíssim que des del
Isaac.- Doncs, aneu-lo a buscar cel ens escolta?
que vull que hi vagi tothom.
Samuel.- Per Ell.
(Uns Pastors cerquen el Rabadà i al tornar amb ell, canten el següent:
Miquel.- Escolta:
Que d'un fet potser ja oblidat
MúSICA tenies, fer-te ara vaig una rondalla.
Era una tarda d'estiu,
Pastors.- A Betlem me'n vull anar, la brisa, les flors gronxava,
vols venir tu Rabadà? i un infant reia i jugava
Rabadà.- Vull esmozar! a la vorata del riu.
41 42
Blanquet era com un lliri, (Conmugut i com recordant).
rosadet com una aurora,
d'ulls negres com una mora Miquel.- A l'instant.
de cabells arrissat i fi. Damunt del riu caminant,
Joganer el nin corria per miracle del cel,
prop de l'aigua, que llisa i blava aparegué un jovincel
amb son fons l'enmirallava que al braços duia l'infant
i ell somreia amb alegria. per qui aquella mare plora.
De sobte, el cel va enfosquir-se, L'infantó, blanc com el lliri,
minvà del sol la claror, rosadet com una aurora,
i l'eco esfereïdor d'ulls negres com una mora
del tro començà a sentir-se. i cabell rosat i fi.
El llampec mostrà son brill, (Pausa curta.)
s'encrespar el rui bramulant, Així, el nin es salvà.
i, joiós reia l'infant Així, el cel va demostrar
sens compendre son perill. d'una manera ben clara,
I, ni del llamp la rojor, que el plor sagrat d'una mare
ni de la remor del riu que puja, sempre és atès per Jehovà. (Pausa).
ni del xiuxiueig de la pluja Ho tens present, Samuel?
esparveraren son cor.
Fins que una onada grossa, Samuel.- Oh, si! ho recordo.
alçant-se damunt seu, Aquella mare era la meva.
del tendre nin pressa feu, Jo, era aquell nin.
i reculà presurosa. Més, ans digueu,
Reculà amb ferèstec rumor qui sou vós?, com eixa història
bo i enduent-se sa presa, heu pogut saber?
com el vent que en s'escomesa, Puig dins ma pensa
se'n du el calze d'una flor. els records d'aquells temps que s'esborraren
Mentre el fort xisclet del vent pel baf dels anys passats, clars en mi reflexen
brunzent arreu s'escampava un rostre jove, formós, voltat de rissos
i un llamp furient esquinzava rossos com l'or i de mirada pura
el mantell del firmament. (Pausa.) com els raigs de la lluna que il.lumina
Després, el mal temps passà, del bell mes de Nissam, les nits tranquiles.
la tempesta s'allunyà,
més, ai!, l'infantó no hi era Miquel.- Samuel, jo era aquell
i les flors de la ribera que al fons del riu baixà a salvar-te.
per ell semblen preguntar.
El sol, amb son raigs de foc, Samuel.- Vós?
majestuós i a poc a poc
dalt del cel torna a brillar, Miquel.- Jo, si. Jo per ordre de l'Altíssim.
l'ocellet torna a cantar... enternit pel dolor d'aquella mare.
Més el nin no es veu enlloc.
L'aigua del riu que mai para Samuel.- Doncs, qui sou vós?
va corrent, lliscant i clara,
i en son curs majestuós Miquel.- Escolta'm que vull dir-t'ho.
retrata el rostre afanyós Jo sóc Miquel, aquell Sant Arcàngel
d'una dissortada mare, enviat per Jehovà de les Altures
seguint amb pas inquiet per aplastar el cap de l'àngel negre,
de la ribera a l'indret del drac que el cor dels homes enverina.
va clamant amb dolor viu: Vinc a dir-te, Samuel, que Déu vol que et salvis.
què n'heu fet, aigües del riu, Torna al camí del bé que un jorn deixares.
què n'heu fet del meu fillet? Aparta't del mal que t'empresona,
I, amb llàgrimes de dolor torna a ésser bo, pensa en ta mare
eixdes del fons del cor i resa, resa per salvar-te que jo vetllo
pregà al Senyor dolorida per arrancar l'enemic de la teva ànima.
que li prengui si vol la vida
més no el fill del seu amor. Samuel.- (Caient de genolls) OH!
Samuel.- Oh, i Déu l'escoltà? Miquel.- Per què em tems?

43 44
Satanàs.- Pensa amb el goig del món.
Samuel.- (Molt dolorit) Perdó, perdó demano
si pot ser que un perdó per mi hi hagi, Miquel.- Pensa amb ta mare
si hi ha cap que obtinguin un perdó mes culpes. que prega des dels llims perquè no et perdis.
Miquel.- Sí, Samuel; si n'hi ha. No et desesperis. Samuel.- (Cau de genolls i exclama desolat)
A passos gegantins l'hora s'acosta Oh, no puc més!. Mon crani bull i esclata!
que l'Anyell del Senyor baixarà a la terra Mon cor bat dins mon pit a punt de rompre,
per ser sacrificat per mans impies, no sé si estic despert o bé somnio...
per rentar amb son doll de sang preciosa (Aixecant-se amb resolució)
la negror del pecat que ton cor taca. Aparta't, Satanàs! Ja et conec, ara,
Creu, doncs, en Ell, Samuel. Creu i confia. forjador dels meus mals i martiris.
Fuig-ne de mi, vull pau, vull alegria,
ESCENA VIII i tu, solament turments amb dónes.
Vull ser bo, vull ser honrat.
(Miquel, Samuel, i Satanàs) Oh, Jehovà! Déu etern, tu que m'escoltes
a l'enemic aparta de ma vora.
Satanàs.- Si, confia amb el Déu que sols et dóna I tu, oh mare, que del cel em guaites
un viure ple d'afanys i de misèria. prega per mi al Senyor perquè em perdoni.
Ja, ja, ja... (Fa l'acció d'anar-se'n)
Samuel.- (Aterrat). Oh!. Satanàs.- Samuel!
Miquel.- (Imperiós). Satanàs!. Samuel.-Oh, et malaeixo, t'abomino,

t'escupo, et desprecio...
Satanàs.- No m'esperaves? Doncs, creu que feies mal.
Potser aquesta ànima prendrem pretenies? (Se'n va. Satanàs vol seguir-lo, però l'àngel s'interposa).
Ja, ja, ja. Molt errat vas al jutjar-me. Satanàs.- Vençut altra volta.
Jo Miquel, sense lluita no em rendeixo.
Samuel!. Miquel.- És la teva estrella, ésser vençut sempre,
que el jorn de glòria ja arriba i se t'acaba
Samuel.- Qui ets? ton regne sobre la terra.
Satanàs.- Jo sóc aquell que en tu regne fa tant temps. Satanàs.- Abans no serà tal, primer la terra i el cel
Sóc aquell que en la teva ànima infiltrà mil desitjos, han d'enfonsar-se en mil engrunes.
mil somnis que ta pensa afollaven i dormien
amb aroma de plaers embriagadors. Miquel.- Insensat, no sents ressonar pels aires
un càntic que arriba mig confós a tes orelles?
Miquel.- Sí, aquell que amb el verí de la seva llengua Doncs, és l'anunci de la diada
va corrmpre ton cor, fent-te fer un crim. en què el Fill de Déu baixarà a la terra
i trencarà les cadenes en què tu tenies
Satanàs.- Segueix-me a mi, Samuel, que jo puc dar-te a tota la humanitat endogalada. (Mutis).
riqueses, poders i plaers a dojo.
Miquel.- I per premi, després, una infinita MúSICA

eternitat de depuració i aprobi. Ressoni per l'espai l'himne feliç,
Glòria al Senyor de les Altures
Satanàs.- Jo puc dar-te plaers. i Pau a les humanes criatures,
és vençuda la Serp del paradís.
Miquel.- Jo pau a l’ànima.
Satanàs.- Jo et donaré el goig de la rialla eterna. ESCENA IX
Miquel.- Jo llàgrimes que el cor et purifiquin. Satanàs.- Glòria a Déu a les Altures
i a la terra Pau? Tremenda
Satanàs.- Pensa amb l'or, brillantor de tot el món. fou ma caiguda des del cel,
però encara és més funesta
Miquel.- Pensa amb la fe, que els monts més alts aplana. la derrota d'avui.
Jo, vençut? I, hauré de perdre
45 46
el dret de pervertir el món? Maria.
Això aixafa ma supèrbia...
Faré l'últim esforç. Fúries! ESCENA I
De l'infern eixiu depressa, (Tots els Pastors menys Borrego)
Satanàs sóc jo, i us mano
amb veu plena de quimera.
Un assalt darem al cel MúSICA
ja que els cels estan de festa.
Eixiu, fúries infernals! Pastors.- Puig la nit és bona
Vinga, el meu estandard negre! plena de misteri
(Surten els Dimonis amb Llucifer). pastorets anem-hi
pastorets cantem.
Llucifer.- Aquí ens tens. Per què ens demanes? Cantant fem la via
i no serà pesada
Satanàs.- Al cel vull pujar amb prestesa i a Betlem l'entrada
per venjar-me de l'agravi cantant hi farem.
que ara em fan amb ses festes.
Glòria a Déu a les Altures
no fa gaire els àngels deien, PARLAT
Glòria a Déu a les Altures
i la Pau sia a la terra. Elot.- I, on és ara en Borrego?
Eixa glòria i eixa pau
mon orgull no pot admetre, Bato.- Com ell és l'autoritat
ara el Verb Diví ha nascut no té mai puntualitat,
i els àngels estan de festa. per això d'ell avui renego.
Escalem ben promte el cel
i donem-li una sorpresa. Elot.- Asseiem-nos aquí una estona
Guerra a Déu a les Altures perquè molt no pot tardar.
guerra a mort a cels i terra.
Isaac.- Jo no estic per esperar,
MúSICA aquesta seria bona!
Quan ha arribat el moment
(Satanàs queda enmig de l'escena empunyant l'estandard. Llucifer i demés Dimonis van esperat tant de temps per mi,
per pujar la muntanya, però els surt Miquel i cauen rodolant per terra). A continuació canten: voleu que m'esperi aquí
perquè un altre és negligent?
Dimonis.- Vana és la vostra lluita Espereu-lo si voleu.
turbes de l'Empiri,
l'infern amb deliri Bato.- No pas jo, a fe de Déu.
al cel vencerà.
Isaac.- No ho trobeu que aquí fa fred?
àngels.- Vana és vostra lluita Doncs caminant el fred passa.
fúries de l'abisme, Mireu, jo vellejo ja,
el cel amb heroisme però en plena jovenesa em sento
l'infern vencerà. i tinc pressa, tractant-se d'anar allà.
Jo no puc estar en sossego
Tots.- Si Déu vol fer-se home des de que ens avisà el cel.
per salvar a la terra.
Elot.- Doncs jo tinc algun recel.
àngels.- Als perversos guerra, guerra,
i als bons la pau. Bato.- Que friseu per en Borrego?
Dimonis.- Als justos guerra, guerra, Soff.- Per ell tinc algun temor,
i als mals la pau. perquè ovella ressegada
és fàcil que devorada
MUTACIó sigui prest pel llop traidor.
ACTE QUART Bato.- Si tarda, d'aquí un instant

a buscar-lo jo aniré.
Bosc, en el fons hi haurà un roser en el que a son degut temps i apareixerà la Verge
47 48
Isaac.- Amb cuidado. si el llop traidor
de sobte ara em sortís
Bato.- Ja en tindré. pobre de mi.
Isaac.- Doncs, en nom de Déu i avant, (Mirant enrera).

que per un no és pas raó
d'arribar-hi tard a Betlem. Ai mal llamp! Qui del llop parla
a prop d'ell el té ja sempre.
Soff.- Avant i el pas apretem Ai pobre burro d'en Bato,
tot cantant una altra cançó. prou em sembla que se't menja.
Apa, així! Ets un valent!
També cal ser bèstia terca.
MúSICA Bé, ets un brau burro.
Au, Pastors; foc a la bèstia,
Pastors.- Eixa nit és nit de vetlla foc a la cua del llop!
ha nascut una donzella
la miro i fa sol, (El llop va a mossegar les cames d'en Borrego)
la Kirieleison. També a mi em vols fer festes?
Els Pastors la van a veure Que no saps que sóc l'alcalde?
al coll porten una ovella Fuig-me d'aprop ben depressa.
la mira i fa sol, Dimoni... Dimoni...
la Kirieleison.
I en el braç un cistella (Surt Satanàs i el llop fuig).
plena de fruita novella
la mira i fa sol, (Satanàs)
la Kirieleison.
Satanàs.- Vinc, què vols de mí?
(Marxen tot cantant).
Borrego.- (Espantat) Ah; dispensa...
Jo de tu no vull pas res;
ESCENA II si cridava, de por ho feia.
Com que els peus ja em mossegava
(Satanàs) aquella malvada bèstia.
Satanàs.- Sí, canteu Pastors, canteu Satanàs.- Pastor, digue'm, on vas?

el naixement del Messies
mentre jo estic abatut Borrego.- Jo, senyor, vaig al darrera
i em devora la follia. d'una colla de Pastors
Caic vençut? Ja em venjaré que a Betlem se'n van depressa,
d'aquesta derrota mia i, com que jo l'alcalde sóc
i veurem si la malícia també em cal fer la mateixa.
de Satanàs podrà més
que l'amor d'un nen Messies. Satanàs.- I, què hi van a fer a Betlem?
(Es sent el cant d'en Borrego) Borrego.- Van a veure un nen molt tendre
que ha nascut aquesta nit,
Hola! Aquí ve un pastor. son bressol és un pessebre,
És en Borrego, vaja un ximple! l'abriguen pobres bolquers
Jo destorbaré sa marxa però, si els senyals no menten,
i ho faré ben de seguida.(Mutis). és el promès Redemptor,
el Messies a qui esperem.
ESCENA III
Satanàs.- Ja... Ja... Ja... Calla beneit.
(Apareix Borrego tirant del ronsal d'un ase). No diguis tantes ximpleses.
Borrego.- Un burro és bèstia gansa Borrego.- (Apart)

i aquell que se'l mena Quin riure tan estrany que fa.
d'estiragassar és cansa, (Alt) Per això jo em quedo enrera
sempre va amb pena; perquè no es burlin de mi
49 50
ni de l'autoritat meva. no tindrà pas conseqüències;
Puig jo d’home tinc les mans,
Satanàs.- Ben fet, home, ben fet. I el nas, I el cap, i l’esquena;
Vols que neixi en un pessebre no camino pas amb quatre peus,
entre mig dels animals i d’home és l’estampa meva!
i en la més suma pobresa Aah! Seré un ase de dos peus;
el Messies desitjat tants i tants que pel món se’n veuen!
que ha de redimir la terra? (Agenollant-se). Tingueu de mi pietat
Quan vingui el redemptor, oh, bon Déu de glòria immensa!
sa mare serà princesa, Sigueu clement ara amb mi!
naixerà en un ric palau Jo us confesso ma misèria.
amb honors i gran riquesa, Escurseu-me si us plau
però mai en un portal aquestes llargues orelles.
que de bèsties n'és pessebre. (Les orelles volen pels aires).
pot ben ser que sense néixer Ai, ai, ai, què serà això
del cel baixarà a la terra, que m'agafa per darrera?
entre mig de núvols d'or (Tocant-se les orelles).
amb majestat i grandesa. Les orelles m'han tocat
i curtes com d'home em resten.
Borrego.- Així, jo abans m'ho pensava. I, és cert Déu Eternal
que vostra bondat immensa
Satanàs.- I així sempre ho has de creure. la pregària d'un pastor
Vaja, entorna-te'n a casa. ben benignament atenga?
Més jo, no sé pas que em faig,
Borrego.- Però, i si els Pastors m'esperen? l'ensurt ha ofoscat ma pensa.
Però, va, ja està passat.
Satanàs.- Que s'esperin! D'estar drets Vinga pa i la carbasseta
si es cansen podran seure. perquè sé que el pà i el vi
fa a l'home fort i alegre.
Borrego.- Jo, amb ells me'n vaig Un bocí i un bon traguet
i en tornant... (Va per a marxar) dels meus mals són cura sempre.
(Seu a terra i es posa a menjar amb la carbasseta al seu costat).
Satanàs.- Que ets tossut, no et vols convèncer
de que tot això fa molt llanut?
ESCENA V
Borrego.- Que sóc llanut, ja m'ho sembla, (Bato I Borrego)
com que porto la samarra
feta de pell d'ovella... Bato.- (Apart) Ei, si és en Borrego. Què tal?
Jo, que amb frisança l'he buscat
Satanàs.- Calla, que per ser burro tement que li hagués passat
no et faltaven sino aquestes orelles. una desgràcia fatal,
(Li posa unes orelles d'ase). ara, atipant-se me'l trobo.
Però, ja que ell és un ganyó
Borrego.- Ai! Ai! Ai! per donar-li una lliçó
crec que em basto i fins em sobro.
Satanàs.- Vés a Betlem, ara, Jo li pendré la pitança
amb quatre pams d'orelles (Mutis). ja que es creu ser sol aquí.
(Li pren la bóta i s'aparta un xic d'ell i es posa a menjar i a beure).
(Borrego sol palpant-se les orelles).
Borrego.- Vinga ara un traguet de vi
Borrego.- Ai, Borrego, què és això? que el menjar sense beure cansa.
Amb un ase ara tu t'assembles! Més... On tinc la carbasseta?
Aquell malvat estirant (Tot cercant-la es tomba i veu en Bato).
m'ha fet créixer les orelles Hola!, Ets tu, Bato malvat?
i ara tinc orelles de ruc. Que depressa hi has anat
I, doncs, l'autoritat meva? a fer córrer l'ungleta.
No sóc jo tot un alcalde?
Si que he nascut amb mala estrella. Bato.- De què em parles, jo no ho sé.
Més, la cosa, ben mirada,
51 52
Borrego.- Dius que no ho saps?. Bé, home, bé. Jo els faré renyir amb enganys
per distreure els meus furors,
Bato.- Que no ho veus que és una broma (Dirigint-se a ells).
que ara jo t'he volgut fer? se us saluda, bons Pastors.
Borrego.- Jo de bromes no n'estic. Bato.- Ei! Què vol aquest estrany?

Torne'm prest la carbasseta.
Satanàs.- M'he perdut com ja veieu.
Bato.- Tens molt dura la xaveta, M'ensenyarieu el camí?
que no la tinc t'he dit.
Borrego.- Si a Betlem voleu venir
Borrego.- Mentider! I, encara ho negues? per company us pendrem.
Mira, Bato, ets un bergant
i jo et mataré a l'instant Satanàs.- Cabalment a Betlem vaig,
si al moment no me l'entregues. puig allà diu que empadronen.
Bato.- Tu si que ets un tossut, Borrego.- I als tardans assots els donen.
és que te l'has descuidada.
Satanàs.- Jo d'això cabal no en faig.
Borrego.- No, la tens amagada
aquí, estant assegut. Bato.- Voleu menjar, bon pastor?
Ja veuràs, alça't d'aquí!
Satanàs.- No, s'estima la finesa.
Bato.- I si no em dóna la gana?
Borrego.- Si en voleu? Vaja, amb franquesa.
Borrego.- Alça't depressa, pavana,
si no vols promte morir. Bato.- I si no en vol per mi millor.
(Bato s'alça deixant al descobert la bóta).
Mira!, Veus com la tenies? Satanàs.- No fa gaire que he menjat
i com que ben sol anava,
Bato.- Bé, no t'enfadis, Borrego. del recapte que portava/
encara me n'ha sobrat.
Borrego.- De tu si que ara renego, Dos ous frescos tinc aquí
puig home ets de pilleries. per vosaltres, si els voleu.
Més jo un escarment et faré
que tremolarà la terra, Bato.- Solament dos en porteu?
jo d'un arbre de la serra
prometo que et penjaré. Borrego.- Que en voldries quatre o cinc?
Bato.- Sossega't, home, sossega't. Bato.- Ba, ba, ba; jo me'ls bec.
No veus que el vi no l'he tocat?
Borrego.- Tots dos no, vinga un per mi
Borrego.- Si casi no n'hi has deixat i després un xic de vi
que bé que s'hi posarà.
Bato.- Jo que t'he buscat tot trist
per camins i corriols, Bato.- Ja ho crec...
ni un trago em vols deixar beure? (Prenen els ous que els ofereix Satanàs, i aquest marxa immediatament, i se'ls beuen. De
dins d'aquests ous, en cau una pols que els deixa a l'un blanc i a l'altre negre)
Borrego.- Bé, vaja, possa't a seure
i un bocí farem si vols. Borrego.- Ja, ja, ja. Ni una calavera!
ESCENA VI Bato.- No riguis de tal manera

que ets més negre que un carbó.
(Bato, Borrego i Satanàs amb capa i barret de pastor).
Borrego.- Què sóc negre, m'anomenes?
Satanàs.- (Apart). Aquí tinc dos innocents És mentñda, fals, protesto.
que apartar vull de la colla, Mira Bato que t'arresto
no sofreix ma ràbia folla si tes paraules no esmenes.
que aconsegueixin els seus intents
53 54
Bato.- Calavera tu m'has dit Satanàs.- I jo menys.
i jo que ets un embustero.
Borrego.- Mira Bato, lliga'l amb aquesta corda.
Borrego.- Mira Bato, em desepero
quan et veig tant atrevit. Bato.- Com que vós l'alcalde sou
Però jo pels indecents de lligar-lo a vós us toca.
a punt tinc sempre el bastó.
Satanàs.- Jo a Tots dos us lligaré.
Bato.- També tinc mengala jo. Prou i basta de camorra.
Borrego.- A tres passos. Borrego.- Doncs, digueu-nos que voleu

i deixeu-nos marxar promte.
Bato.- A tres-cents.
(A l'anar a barallar-se se sent un tro) Satanàs.- Vull que aquí em digueu Tots dos
ara la veritat tota,
Borrego.- Ai, quin tro més espantós! l'infant que ha nascut a Betlem,
ha nascut per a salvar l'home?
Bato.- Jo quan trona no em barallo.
Veus, Borrego, com ja callo? Borrego.- Has entès, Bato, el que ha dit?
Fem les paus aquí Tots dos.
(Altre tro molt fort) Bato.- Jo no sé lo que es patolla.
Borrego.- Un altre tro. Satanàs.- (Agafa en Bato).

Ah, ganyó, ja parlaràs
Bato.- Fins fa retrunyí les muntanyes. si et poso la ma a sobre.
O em dius si és ell el Messies
Borrego.- Ai, Bato, que a les cabanyes o de tu en faig una coca.
un malt llamp hi ha calat foc.
Mira, mira, com corrent Bato.- Ara ho estava pensant,
a apagar foc els Pastors van. més... torneu d'aquí un instant
i us diré la veritat tota.
Bato.- I així ens ho estem mirant? (VA per marxar).
Anem-hi també al moment.
Satanàs.- No t'escapes, gran pillet!
(Satanàs) diga'm si es Ell ben promte.
(Van per marxar i Satanàs els atura).
ESCENA VII Bato.- Ell és de la terra... del cel...
Satanàs.- On aneu ara, Pastors, Satanàs.- Ah, beneit! Així et mofes de mi

corrent a aquestes hores? amb desvergonyiment?
Cara pagaràs la broma! (Li pega).
Borrego.- Si se'ns cremen les cabanes
apagar el foc bé ens toca. Borrego.- Quin geni, home, quin geni!
Rabieu per ben poca cosa.
Satanàs.- Que s'us cremin! També a mi Sossegueu-vos, i ja veureu
de ràbia el foc em devora. com ens entendrem ben promte.
Bato.- (Apart Borrego) Bato.- Escolteu, jo tinc un pla

i ara podrem fer la prova,
Borrego, és aquell dels ous, deixeu-me estar i provarem
fa una cara de mal home. qui dels tres és qui més corre.
Borrego.- Vaja, que ens deixeu passar? Satanàs.- Insolent! Ja et tinc segur!
(Al Borrego) Tu del meu furor tremola.
Satanàs.- D'aquí ningú vull que es mogui!
Borrego.- Vaja!, que ja dura prou
Borrego.- Sapigueu que sóc l'alcalde aquesta perfídia vostre.
i no estic de bromes. Jo, aquí represento al rei,
sóc l'alcalde del meu poble.
55 56
Bato.- Prompte estic ben sossegat.
Satanàs.- Lo que ets tu un gran fanfarron Si ara tu vols seguir-me?
i un home que no té solta.
Però jo, a vosaltres dos Borrego.- Com que aquí no vull morir-me
vaig a prendre-us pel meu compte. fes la teva voluntat.
(Els lliga).
Bato.- Vina, doncs, que algun indici
Bato.- Ai, Borrego, que ho fa estret! de persona trobarem.
Borrego.- Ai, Bato, que l'hem fet bona! Borrego.- Procura que no caiguem
al fons d'algun precipici.
Satanàs.- Ara, així, Tots dos lligats,
podeu continuar la broma. (Mutis). ESCENA IX
(Satanàs I AVIAT SANT Miquel)

ESCENA VIII
Satanàs.- Què faig, ni ho sé jo mateix,
Borrego.- A les fosques i llagats, de quimera estic ben cego
ai, Bato, com ho farem? i, avui fins de mi renego
i el meu odi sempre creix.
Bato.- Si un sol pas d'aquí donem Més juro, per mi mateix,
crec que morirem estimbats. que els Pastors a Betlem no aniran
ni adoraran al nen
Borrego.- Prova tu si pots desfer al qui creuen el Messies,
de la corda l'estret nus. perquè les astúcies mies,
destorbar-lo lograran.
Bato.- No puc pas! Si ho proves tu
més traçut seràs tal volta. Miquel.- (Sortint).
I et sembla ben fet, traidor,
Borrego.- Vaja un nus! Sembla talment el que estàs fent?
fet pel mateix diable.
Satanàs.- Oh! Si, si!.
Bato.- I, en estat tan miserable Que així colmo el frenesí
hem d'estar-hi eternament? i s'esbrava el meu furor,
i és tal ara l'odi meu,
Borrego.- Si avenir-nos sapiguessim que abrandaria la terra
poc a poc es fa camí. ja que en ella em ve fer guerra
un infant que és Fill de Déu.
Bato.- No fóra mal que ho provéssim.
Miquel.- Calla ta boca blasfema,
Borrego.- Segueix-me i vés amb cuidado. miserable i altaner!
No podràs, Satanàs, no
Bato.- Borrego, tu no vas bé. amb tot l'odi que a tu et crema
impedir ditxa suprema
Borrego.- Segueix-me ho m'enfadaré. que anhelen eixos Pastors.
Perquè el Déu dels seus amors
Bato.- Tot seguit ja m'enfado infantat en un pessebre
perquè em fas anar a recules. a Betlem avui vol rebre
l'homentatge dels seus cors.
Borrego.- Mira que a cosses m'hi faig. No saps, que d'aquesta gent,
el Messies avui nat
Bato.- I jo te n'apreto un raig desitja ésser adorat
perquè en sé més que les mules. i acceptar els seus presents?.
Els Pastors que tot corrent
Borrego.- Sossega't, Bato, sossega't, a Betlem van al portal
perquè així no aconseguirem res són el primer personal
i perilla que després de la religió naixent.
caiguem junts per algun sot. Tu, amb ràbia sempre creixent
podràs fer-li guerra impia,
57 58
però no és pas llunyà el dia
que l'Església vencerà Satanàs.- Oh! basta, Miquel, basta!
i així, aquell jorn serà
de terra i cels l'alegria. Miquel.- Tu la guerra provocares.
Satanàs.- També a l'home lligaré Satanàs.- Oh, basta ja! Qui vençut és
de passions amb mes cadenes set de venjança el devora.
i així, company de mes penes Ah, Miquel! Quan serà l'hora,
veure a l'home lograré. ja ho veurem qui podrà més!
I, si arribo a saber
el nom de la dona forta FI DEL QUART ACTE
que el Messies al món porta
jo, amb ma grapa maleïda ACTE CINQUè
juro robar-li la vida
i gosar veient-la morta. QUADRE PRIMER
(Bosc llarg)
Miquel.- Doncs, ben prompte la veuràs
per augmentar els teus furors. ESCENA I
APARICIó (Tots els Pastors menys en Bato i en Borrego, surten cantant).
MúSICA
MúSICA
(Apareix la Verge Maria voltada d'àngels i de resplandor. Un cant d'àngels canta la següent
estrofa. Satanàs cau de genolls.) Pastorets amb alegria
anem Tots cap a Betlem,
Oh, lliri de puresa que en el fons d'una establia
rosa de Jericó, ha nascut el Rei del Cel.
ta planta el cap aixafa Ara Pastors anem Tots
de l'infernal dragó. cap al portal on és nat
un infant com una estrella
Satanàs.- A terra caic vençut que me'n té el cor robat.
al veure a Maria. Cantant liro, liro, liro,
Doncs, de què val ma follia? cantant liro, liro, la,
Doncs, de què val mon despit? Jesús al pessebre
Maria!, Maria!, el teu nom anem-lo a adorar.
em fa més pena
que els abismes de l'infern. Elot.- I Borrego i Bato, on són?
Jo t'odio amb odi etern
perquè ets Mare de Déu. Isaac.- Jo em pensava que a apagar foc els veuria,
Fúries! Oh, fúries! Què feu però ca, cap d'ells hi era,
veient la meva derrota? sa catxassa em desespera,
De l'infern amb ràbia tota quan els vegi, els renyaré.
vomiteu sobre el món,
i borreu així l'afront Soff.- Mireu-los... Són ells lligats
de l'àngel caigut la nota. l'un amb l'altre amb una corda.
Miquel.- Vanes son tes paraules (Entren Bato i Borrego lligats).

filles de l'infernal rencor,
és inútil el furor Borrego.- Mal hagi la raça borda
i la ràbia en què tu esclates. dels diables condemnats.
Satanàs.- Vanes són, és veritat, Bato.- Per compassió deslligueu-nos,

però amb tot jo no em rendeixo, que em fan mal les lligadures.
d'una dona no sofreixo
als seus peus veurem postrat. Elot.- Què ha passat dir-nos procura.
Miquel.- A una dona tu temptares Soff.- Vostra desgràcia conteu-nos.

i altra dona ara t'aplasta.
59 60
Borrego.- Mireu abans si sós viu. amb una cua cargolada
com les banyes d'un marrà.
Bato.- Deixeu-me abans respirar. Fins i tot parlava la bèstia.
Soff.- Vaja, que ens heu d'explicar Borrego.- Oh, això no t'ha pas d'estranyar!
d'estar lligats el motiu. N'hi ha moltes de bèsties que parlen.
Bato.- Perquè hem estat uns golosos Bato.- Parlant tu, no en dubto pas.
ens ha xasquejat un home,
ell pla que en sap de fer broma Borrego.- I... què t'ha dit?
amb goluts i peresosos.
Un mal home ens ha trobat Bato.- Amb una veu prima,
tot fent-nos passar la gana, que semblava la d'un infant
i a mi, i en aquest pavana m'ha dit: On vas gran bèstia?
un parell d'ous ens ha donat,
i ens ha ben lligat després Borrego.- T'ha conegut?
quan a apagar foc anàvem.
Bato.- A l'instant.
Borrego.- Això és fals. Perquè tractàvem Començar a vomitat flames
d'anar a Betlem s'ha enfadat, per boca ulls i queixals
i ens ha dit que no volia i dient que vol fer cendres
que arribéssim a Betlem nostres cases i ramats,
ni que adoréssim al Nen i que no deixarà amb vida
que hi ha dins l'establia. ni un sol cap de bestiar.
Soff.- Serà algun mal personatge. Borrego.- Doncs, digues que tenim
la vida en perill!
Elot.- Quina pretenció tan rara.
Bato.- I tant!
Bato.- Quan he vist la seva cara
ja m'ha fet molt mal visatge. Borrego.- Doncs, ja que la cosa és sèria
consell hem de celebrar.
Borrego.- Jo crec que era un mal esperit Que te'n sembla a tu, Bato?
i fins crec que duia banyes.
Bato.- Home, jo no sóc gaire enlletrat,
Isaac.- Potser crec que a les cabanes això Isaac podria dir-ho...
ha calat foc per despit.
Borrego.- Digueu, doncs, que hem d'acordar.
Rabadà.- Oh, si, perquè jo sé una cosa...
Isaac.- Si fos l'alcalde me n'aniria
Borrego.- Què saps tu, vailet? a demanar perdó a la bèstia,
si és que en res l'hem faltat,
Rabadà.- Una cosa, que ja cal que vigilem. i ell que es digni a respectar-nos
nostres cases i ramats.
Bato.- Que vols dir allò de la bèstia grossa?
Bato.- Molt be xafat!
Rabadà.- Sí.
Borrego.- Què te'n sembla?
Bato.- Doncs, ja us ho explicaré jo.
Bato.- Què determines?
Borrego.- Just, Bato, preu per preu,
fes tu el gasto. Borrego.- Ja que el poble m'ho demana
compliré sa voluntat.
Bato.- Me n'anava a la muntanya
a pasturar el ramat, Bato.- I si per parlar amb la bèstia
quan a l'arribar a la tombada necessites algun company...
de les verdisses de la frau,
em surt una bèstia grossa, Borrego.- Just! Podràs venir tu,
més que tu, molt més gran, però no has de dir res,
61 62
i ja veuràs com nos amb nos Bato.- Ai, les cames em tremolen.
ens entendrem a l'instant.
Borrego.- Oh, i no diu res.
Soff.- Que visqui l'alcalde Borrego! (Tossint) Ejem... Ejem...
Qui hi ha aquí?
Tots.- Visca!
Satanàs.- Què voleu?
Bato.- I el seu Senyor secretari!
Tots dos.- Déu vos guard, gran bèstia.
Tots.- Visca!
Satanàs.- No parleu de Déu aquí.
Elot.- I nosaltres tot cantant
el camí continuarem. Borrego.- Doncs parlem d'una altra cosa.
Bato.- Es veu que no són amics.

MúSICA
Borrego.- A més a més... si... veníem...
Anem Pastors a Betlem perquè... enteneu... ens han dit...
caminem, anem, anem, que vos feu córrer... És en Bato qui ho ha dit.
allí farem sardanetes
tunc que tanc tunc, Bato.- Ai, pobre Bato.
que tanc tunc que tanc teta. prou em sembla que se't menja.
Si l'àngel no és mentider,
prou sé jo on el trobaré Borrego.- Que voleu cremar les terres
allà dintre una coveta, i les cases que tenim
tunc que tanc tunc, i això és cosa...
allà dintre una coveta que no ens pot pas convenir.
tunc que tanc tunc
que tanc tunc que tanc teta. Satanàs.- Aneu, abans que ma fúria aterradora
us despengi d'aquests cims
MUTACIó i serviu d'escarment pel qui us envia.
QUADRE II Borrego.- Oh, tant com anar-me'n no puc.
(Bosc tenebrós) Bato.- Si puc ja me n'aniré jo.
(Satanàs sol i aviat en Bato i en Borrego) Borrego.- Per què, enteneu?, jo sóc l'alcalde
i, enteneu?, l'alcalde mana.
Satanàs.- Serà cert que s'acosta l'hora
de la humana Redempció? Bato.- I amb la justícia
Aquella Eva pecadora no hi volgue mai embolics,
tornarà a ser redemptora que al cap i a la fi
per a fer-me humiliació? sempre hi perdereu.
La mort tornarà a ser vida
i el pecat no serà etern? Satanàs.- Aparteu-vos de ma presència
Sofriré nova punyida cucs miserables i vils,
veient per sempre destruïda i atents escolteu-me
l'obra immensa de l'infern? que ara us vull preguntar.
Oh, no! L'avern respon
amb ràbia justa i cruel! Bato.- Jo sóc mut... no sé parlar.
LLuitaré de Déu enfront!
Com no triumfaré del món Borrego.- Si jo no puc caminar!
si vaig fer trontollar un cel? Tu en tens la culpa, Bato, tu.
(Treuen el cap en Bato i en Borrego) Bato.- Jo? Això tu, que d'haver vingut aquí
ens ha sortit aquesta ganga.
Borrego.- Quina bèstia! Si que és peça!
Quins ulls més esfereïts! Satanàs.- Per la vostra condemnació, veniu!
63 64
Bato.- I que hi vagi sa mare!
Soff.- Ai pobres d'ells si s'acosten.
Borrego.- Jo no vull venir, i ara!
De què ve tot això? Isaac.- Armeu-vos Tots amb el bastó
i al que atrapeu, plantofada.
Satanàs.- (Agafant-los) Oh, ràbia? Us en enrieu?
Elot.- Alto, nois, que és en Borrego.
Borrego.- Salva'ns Divina Clemència!
Soff.- I en Bato, i que vénen al galop.
Bato.- Ampara'ns Santíssim Déu! (Entre en Bato i en Borrego corrents)
Borrego.- Abraceu-nos.
MúSICA
Isaac.- Però, que us passa?
àngels.- Ressoni pel espais l'himne feliç.
Glòria , Glòria al Senyor de les Altures, Bato.- Ara res, ja ens ha passat!
i pau a les humanes criatures,
és vençuda la Serp del Paradís. Elot.- I, com ha anat l'entrevista?
(En sentir el cant, Satanàs queda parat, cosa que aprofiten en Bato i en Borrego per pegar-li). Bato.- Molt més bé podia anar.
(En acabar el cant, Satanàs, torna a són estat primitiu, fa veure que els magnetitza i els fa
ensorrar per l'escotilló dient:) Rabadà.- I la bèstia?
Satanàs.- Miserables! Ja us tinc meus! Borrego.- Era el dimoni!

I se'ns ha emportat a l'infern.
Bato i Borrego.- Auxili, socors, assistència...!
Isaac.- No pot ser!
MUTACIó
QUADRE QUART Bato.- Doncs, tal com sona.
(Bosc llarg)
Soff.- Per Jehovà tres voltes Sant!
MúSICA Borrego.- Si, Pastors, quines cosetes

em passat amb el banyetes!
Pastors.- Pels monts i la plana blanqueja la neu
feréstec udola el llop famolenc. Soff.- Valga'ns Déu!
L'ovella sentint-lo tremola i s'ajeu
ben arrupideta vora el pastoret, Bato.- Allí no hi val.
que prop la cabana descansa content.
Elot.- Bé, conteu el més just possible.
Isaac.- Pastors, jo fora del parer Borrego.- Quan hi penso, és impossible

d'esperar els nostres companys. explicarho tot com cal.
Però, en fi, ho provaré.
Elot.- Que voleu dir en Bato i en Borrego? Però com qie allí hem vist tantes coses
Sí, molt ben pensat. i fóra llarg de contar
I mentre els esperem... en Bato, que té bona xatxa
podrem fer una balladeta. vos ho explicarà cantant.
MúSICA: El conte de la bruixa Bato.- Si en Borrego m'hi acompanya...
Borrego.- Apa, ja pots començar.

Elot.- Eh, què us ha semblat?
Pastors.- Si que ens ha agradat. MúSICA
Elot.- Mireu, mireu, dues ombres. Bato.- Atenció que vull contar-vos
un estudi molt modern,
Isaac.- Si seran dos llops malvats? sobre allò que hem pogut veure
65 66
als armaris de l'infern. al Diví Fill de Maria.
Què pots, miserable, fer?
Borrego.- Puig allí s'hi veuen coses Res més que sofrir ta pena
que són tan excepcionals, que et causa aquesta cadena
que hem quedat tant l'un com l'altre que avassalla el teu poder.
enfavats com animals.
Satanàs.- Sempre seràs, oh Miquel,
Tots.- És un fracàs com un cabàs tu qui amb despòtics desmans
a l'infern caure de nassos, desbaratis els meus plans
és un fracàs com un cabàs ideats amb tant anhel.
a l'infern caure de nas. No estàs encara content
Perquè allà no estan mai grassos, al veure'm precipitat
ningú canta, ningú riu, i per sempre condemnat
i és perquè els d'aquella casa al més horrible torment?
són costelles a la brasa Més tremola, que en un moment
són costelles a la brasa quan no ho pensis, tu em veuràs
i patates al caliu. enfilar-me al firmamant,
i al veure'm tremolaràs.
Bato.- Allà dins l'Arrendateria Sí, allí ens hem de trobar
de llumins ja no n'hi té sobre els teus astres subtils,
jo no vaig gastar cap "misto" i, ai de Déu i dels servils,
perquè estava tot encès. de Tots m'he de venjar!
Borrego.- De ditxo "deixa'm encendre" Miquel.- Ton rencor no em causa esglai!

no en sentireu a parlar Rendeixte al poder de Déu!
que allí en lloc d'aquesta frase
diuen deixa'm apagar. Satanàs.- Què has dit? Visca tot l'infern!
Jo rendir-me?, Això mai!
Tots.- És un fracàs com un cabàs... Si no fos aquest mal pas...
Bato i Borrego.- Eh, què tal? Miquel.- Poc valen els teus furors.
Recorda els meus rigors,
Tots.- Molt ben cantat. tu vençut sempre seràs.
Isaac.- Apa, doncs, Pastors anem, Satanàs.- Deixa'm una hora només,
tot cantant una altra cançó. deixa'm marxar delirant,
tornaré dintre un instant
MúSICA i em tindràs rendit després.
Pastors.- Anem Pastors a Betlem, Miquel.- Ets malvat incorregible,

caminem, anem, anem. algun mal tu vols urdir.
Tot cantant el minuet
el noiet molt se n'alegra Satanàs.- No, sols vull ara saber
tot ballant el minuet un succés per mi terrible.
molt se n'alegra el xiquet. Vull saber si ha nascut ara,
(Mentre van cantant desapareixen camí de Betlem) ja el Crist en una establia.
(Sant Miquel i Satanàs, aquest encadenat) Miquel.- Aplaca t'altaneria

i a sos peus cau abatut.
Miquel.- Miserable!
MUTACIó
Satanàs.- Vil tirà!
(Apareix la cova de Betlem)
Miquel.- Tes bravates no em fan pena.
L'esclavetat és ta cadena Satanàs.- De l'infern amb penes greus
subjecte a la mà mia. ma quimera aquí s'esbravi.
És inútil ta follia,
ja no pots tu deturar Miquel.- La terra besi el teu llavi
als Pastors que ha d'adorar que al mateix Déu aquí veus.
67 68
i un plat de mel i mató.
Satanàs.- Més vols encara abatir-me?
Per Déu el reconec ja. Borrego.- Mira aquell xicot com canta!
Miquel.- Ah, pervers; en và serà Isaac.- Jo un formatge us he dut

que tu tractis d'ablandir-me. i pells fines que us abriguin
Vés, maleït! (Li tira la cedena). en les nits fredes que vinguin.
Vós doneu-me foc d'amor.
Satanàs.- Ai de mi!
I he de veure'm abatut? Borrego.- Ara em toca a mi!
Ah, Miquel, tu has vençut,
i no aguanto estar aquí. Bato.- Fugiu...!
Rep estany de foc etern,
al teu Senyor desditjat Borrego.- Déu vos guard, Josep i Maria.
que, de vergonya abrumat, Tot un alcalde avui dia
de nou s'enfonsa a l'infern!. al davant vostre teniu.
Preneu de debó el que dic
(Satanàs cau per la trampa, Miquel es posa al costat del pessebre donant guarda d'honor i perquè jo mai parlo amb broma,
adorant primer) i disposeu d'en Borrego
com alcalde i com amic.
ENTREN ELS Pastors CANTANT MúSICA
Bato.- Vaja, si que t'en surts barato,
Pastors.- Pastorets amb alegria si no li regales res.
anem Tots cap a Betlem.
que en el fons d'una establia Borrego.- Ja me'n descuidava, a fe.
ha nascut el Rei dels Cels. Més, on porto l'ofrena?
Tal vegada per berenar
Soff.- Aquest el portal deu ser me l'hauré posada aquí (a la panxa).
que guarda nostra alegria. Però, ca! L'hauré perduda
quan aquell trepalintaina
Borrego.- Mira, ja veig la Maria. ens ha sortit per lligar-nos.
Però, va! Tot ho arreglarem.
Bato.- Jo també veig al fuster. Tot es fa si es té bon cor.
Perquè pugueu ser pastor
Isaac.- Pastors, l'hora és arribada jo el gaiat us donaré,
que nostres deures complim essent nin us pot divertir,
i nostres dons oferim essent home fareu la llei,
plens de bona voluntat. sempre us farà gran servei
i essent vell, us pot sostenir.
Borrego.- Jo ja hi vaig. (A Bato) Veus? ja estic llest.
Ara, ves-hi tu,
Bato.- Te'n guardo jo. i vegis que ningú,
et passi la ma per la cara.
Borrego.- jo sóc l'alcalde.
Bato.- Diví infant! Vós sou, oh si
Bato.- Quin atropell! el mateis fill de l'Altíssim
que amb amor diligentíssim
Isaac.- Prou!, que comenci el més vell. al món heu de redimir.
A vostres peus de genolls
Borrego.- Doncs, apa, Soff, aneu-hi vos. ma ploma us dono i tinter,
per esborrar tants embrolls
Soff.- Oh, mon Déu; avui postrat com ha escrit la falsetat
per què tal goig no mereixo, i ha causat l'orgull sens mida.
aquest pa us ofereixo, Borreu, doncs, la mentida
el més blanc que he trobat. i escriviu la veritat.
Rabadà.- Jo us ofereixo, Senyor, Borrego.- Vaja, ja has fet? La teva boca

amb totes les ànsies vives quan comença mai acaba.
panses, figues, nous i olives
69 70
Bato.- I bé, què crides, ara? Samuel, jo et dono ma filla
Més hi has estat tu que jo. fes-la sortosa si pots
que jo des d'ara us cedeixo
ENTRA Samuel, CEC; ARREPENTJANT-SE AMB BASTó. mos ramats i possessions.
SORPRESA GENERAL
Samuel.- I, no em donareu els braços?
Elot.- Què miro?
Isaac.- Si, fill meu, amb tot el cor!
Soff.- Com és possible?
Tots.- És un miracle! És un miracle!
Isaac.- En Samuel en aquest lloc?
Això no es pot permetre Samuel.- D'alegria em torno boig.
que un assassí i miserable
faci tal profanació. Miquel.- És, Pastors, la benaurança
Traiem-lo fora! de Jesús vingut al món
per redimir les culpes
Tots.- Si, fora! i pòrtar la pau a Tots.
I. ja que la Famílía Sagrada
Miquel.- No, Pastors, que Déu no ho vol, heu saludat amb zel,
puig ha baixat a la terra serà amb gràcies al cel
per salvar als pecadors, vostra acció recompesada.
Samuel, vine a adorar-lo Ben contents podeu anar
que et concedirà el perdó. a viure a eixes muntanyes
puig que Déu vostres cabanes
Samuel.- (Agenollat). des del cel beneirà.
Oh, gran Déu de cels i terra!
Vos que heu vingut al món, APOTEOSI FINAL
com crec amb fe vertadera, MÚSICA
per salvar els pecadors, Pastors.- Glòria al Déu fet home,
postrat a vostra presència Glòria al Déu de l'amor,
teniu el major de Tots. que per a redimir-nos
Pietat... Misericòrdia... ha vingut al món.
Perdó, Déu Etern... perdó...!
(Queda abatut tapant-se la cara amb les mans. Gran espectació. S'aixeca com un alienat de
tanta alegria perquè ha recobrat la vista. Moviment general d'admiració entre els Pastors.) TELó FINAL
És possible?, No és un somni?
És potser una il·lusió!
Més, no... no... ja no sóc cec!
Jo us veig, jo us miro, Senyor
postrat entre quatre palles
fent-me un somrís d'amor
i allargant-me les manetes
que varen crear el món.
Pastors, presteu-li homenatge
i, oferiu-li els vostres cors
que és el Déu etern fet home
per salvar-nos a Tots.
Tots.- Miracle!
Isaac.- És cert el que miro

o és tan sols una ficció?
(S'apropa a Samuel mirant-li els ulls)
És cert! És cert! Es veu
clara dels seus ulls la brillantor!
És miracle, no hi dubte!
Déu etern i bondadós,
ja que heu volgut perdonar-lo
doncs també el predono jo.
71 72
ANNEX 3: CARTELLS I
PROGRAMES DELS
DELS PASTORETS
ANNEX 4: RECULL DE FOTOGRAFIES I
CURIOSITATS
• Manuscrit del “Bato i Borrego” de Cardona (4.1)
• Fotografies dels Pastorets de Cardona des dels anys 50 (4.2)
• Fotografies comparades entre els Pastorets de Ripoll i Cardona

(4.3)
4.1 Manuscrit del “Bato i Borrego”
de Cardona
La música dels Pastorets de Cardona. ANNEX 4: RECULL DE FOTOGRAFIES I CURIOSITATS
4.2 Fotografies dels Pastorets de Cardona
des dels anys 50.
• ANYS 50 • ANYS 60
Bato, Borrego i pastors.
Satanàs vençut per l’arcàngel Sant Miquel.
• ANYS 50 - 60
Borrego, Bato i Elot. Alcalde Borrego.
• ANY 1966
L’arcàngel Sant Miquel contant la rondalla a Samuel.

• 8 de Gener de l’any 1967
Samuel amb Isaac, el pare de Sara.
. Samuel entre Sant Miquel i Satanàs.
Samuel entre Sant Miquel I Satanàs.
Samuel penedit del seu pecat.

• ANY 1983
Tot el cor de pastors.
Fotografia de grup de tots els actors.
• ANY 1998
El jove Rabadà amb el vell Soff.

• ANYS 2007, 2008 i 2009

4.3 Fotografies comparades entre els
Pastorets de Ripoll i Cardona.

Borrego de Ripoll amb les orelles d’ase. Borrego de Cardona amb les orelles d’ase.
El Bato amb l’olla trencada a Ripoll. El Bato amb l’olla trencada a Cardona.
El Borrego aixeca en Bato a Ripoll. El Bato aixeca el Borrego a Cardona.

Musica Pastorets Cardona

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Musica Pastorets Cardona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA MÚSICA DELS

1. Els Pastorets: origen i evolució..................................................................... pàg. 7

2. Origen de la representació dels Pastorets a Cardona................................. pàg. 9

4. Músiques tradicionals catalanes utilitzades als Pastorets de Cardona.... pàg.13

5. Músiques de Mossèn Llorenç Riu.................................................................pàg. 18

6. Músiques basades en la lletra de “El Naixement del Salvador i la Redempció

6.3 Eixa llum de l’alba.......................................................................................pàg. 30

8. Recerca de músiques que abans s’interpretaven en aquests Pastorets. pàg. 40

9. La interpretació de les músiques..................................................................pàg. 41

4.2 Fotografies dels Pastorets de Cardona des dels anys 50.

L’objectiu principal, doncs, és conèixer la procedència de la música dels Pastorets i

1. ELS PASTORETS: ORIGEN I EVOLUCIÓ

Actualment, a Catalunya, s’escenifiquen diversos texts: “els Pastorets o l’Adveniment

2. ORIGEN DE LA REPRESENTACIÓ DELS PASTORETS A CARDONA

El llenguatge emprat en la versió cardonina és previ a la normalització lingüística de

2.1 Procedència del text teatral dels Pastorets de Cardona

El segon text que coincideix plenament en alguns fragments amb el de Cardona és

Segons algunes de les persones entrevistades, a Cardona també s’havia representat

2.2 Argument de l’obra

En el decurs dels actes es desenvolupa una trama on hi apareixen els personatges

Més fotografies a l’annex nº4 (4.3)

3. LA MÚSICA ALS PASTORETS

4. MÚSIQUES TRADICIONALS CATALANES UTILITZADES ALS PASTORETS DE CARDONA

4.1 “El Rabadà”

Pastors.- A Betlem me'n vull anar, Rabadà.- Massa hi ha neu!

4.1.1 Què explica

4.1.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra

4.1.3 D’on prové

4.2 “Eixa nit és nit de vetlla”

Eixa nit és nit de vetlla Els Pastors la van a veure

4.2.1 Què explica

4.2.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

4.2.3 D’on prové

4.2.4 La melodia i el text

4.3 “Pastorets amb alegria (I)” o “La Pastora Caterina”

4.3.1 Què explica i d’on prové

4.3.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

4.3.3 La melodia i el text

4.4 “Anem pastors a Betlem (I)” o “Tunc que tanc tunc”

4.4.1 Què explica i d’on prové

Segons Marià Aguiló, es tractaria d’una versió sense indicació de procedència,

4.4.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra

4.4.3 La melodia i el text

És habitual trobar en l’estructura melòdica de les cançons de Nadal més antigues

4.5 “Anem pastors a Betlem (II)” o “Les bèsties al Naixement”

4.5.1 Què explica i d’on prové

4.5.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

5. MÚSIQUES DE MOSSÈN LLORENÇ RIU

Estudià al Seminari de Solsona i tingué de mestre de

Completà la seva formació musical amb estudis d’harmonia

5.1 “Del món en les entranyes”

5.1.1 Què explica

5.1.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

5.1.3 La melodia i el text

5.2 “Non serviam”

5.2.1 Què explica

5.2.2 Intèrprets musicals

5.3 “A Satanàs invicte”

A Satanàs invicte Que tot l'infern s'apresti

5.3.1 Què explica

5.3.2 Intèrprets musicals i temporització dins de l’obra.

5.3.3 La melodia i el text

5.4 “Jehovà, Jehovà”

5.4.1 Què explica