ELS

 PRONOMS  FEBLES  
 Són  monosíl·∙labs  i  àtons,  altament  no  ho  podrien  ser.  
 Se  pronuncien  formant  bloc  amb  el  verb  que  complementen.  
 Se  situen  immediatament  davant  o  darrere  del  verb.  
 El  conjunt  que  formen  es  pronuncia  amb  un  únic  accent  tònic;  el  del  verb.  
 El   pronom   o   pronoms   que   precedeixen   el   verb   es   pronuncien   formant   bloc   amb   el   mot   que  
tenen  al  davant  o  bé  al  verb.  
 Els  pronoms  febles  que  usem  en  valencià  són:  em,  et,  es,  el,  la,  els,  les,  en,  ho,  hi,  li,  ens  i  us.  
 La   majoria   dels   pronoms   febles   poden   presentar   fins   a   quatre   formes   distintes,   segons   la  
posició  en  relació  al  verb  i  la  manera  com  s’hi  enllacen.  
 
POSICIÓ   USOS   FORMES   EXEMPLES   EXCEPCIONS  
La  forma  es  es  pot  escriure  se  
quan  el  verb  comença  amb  el  
so  “essa”  (escrit  s,  c):  Demà  se  
Reforçades:  són  formes   cele-­‐bra  l’aniversari  de  Marta;  
Em,  et,  el,  la,   Em  mira.  
completes,  sense  apostrofació,   L’equip  de  música  se  sent  bé  
es,  ens,  us,   La  busque.  
Davant  del   que  apareixen  quan  el  verb   També  es  poden  usar  les  
els,  les,  en.   Et  conec.  
verb,  quan  no   comença  per  consonant.   formes  planes  davant  del  verb  
és  ni  imperatiu,   en  algunes  expressions:  Tant  
ni  gerundi,  ni   me  fa  una  cosa  com  l’altra;  
infinitiu.   Tant  se  val.  
Elidides:  són  les  formes  que   m’,  t’,  s’,  l’,  o   M’examines.    
adopten  els  pronoms  davant  els   la  (quan  la   S’obrin.  
verbs  que  comencen  per  vocal  o   vocal  inicial   L’escolta.  
per  h.  S’escriu  la  consonant   del  verb  és  i   La  invita.  
seguida  de  l’apòstrof.   o  u  àtones)   La  utilitza.  
Plenes:  s’usen  darrere  de  verbs  
-­‐me,  -­‐te,  -­‐se,   Has  de  buscar-­‐
que  acaben  en  consonant  o  en  
-­‐lo,              -­‐nos,   me.  
Darrere  del   vocal  seguida  de  u.  S’escriuen    
-­‐vos,    -­‐los,  -­‐ Renteu-­‐lo.  
verb  quan  el   amb  un  guionet  entre  el  verb  i  el  
les,      -­‐ne.   Agafant-­‐te.  
verb  es  troba   pronom.  
en  imperatiu,   Reduïdes:  són  formes  
gerundi  o   apostrofades  que  s’usen  quan  el  
‘m,  ‘t,  ‘ns,  ‘l,   Mira’m.  
infinitiu.   verb  acaba  en  vocal.  S’escriu    
‘ls,  ‘s,  ‘n.   Lleva’t.  Oblida’ns.    
l’apòstrof  seguit  de  la  consonant  
o  consonants.  
 
Observacions:    
En  el  cas  de  les  perífrasis  verbals,  els  pronoms  s’han  d’escriure  tots  davant  o  darrere  de  les  perífrasis.  Per  exemple:  Em  pots  
deixar   la   guitarra?   Pots   deixar-­‐me   la   guitarra?   En   aquest   cas,   el   pronom   s’escriu   em   davant   la   perífrasi   pots   deixar   o   s’escriu  
–me  darrere  de  la  mateixa  perífrasi  

 
   PERS.   CASOS   PRONOM   EXEMPLES  
Em  pentine.  
Em,  ens     Ens  abracem  
1a   En  tots  els  casos  
(i  variants)   Abracem-­‐nos  
Mira’m.  
Et  mire.  
Et,  us     Us  observe.  
2a   En  tots  els  casos  
(i  variants)   Puc  veure’t  demà?  
Vol  observar-­‐vos.  
CD  precedit  de  l’article  (el,  la,   Pentine  el  nen  =  El  pentine  
Complement   El,  la,  els,  
els,  les),  un  demostratiu   Rente  les  pomes  =  Les  rente  
directe  (CD)   les    
(aquest,  aquell,  etc.)  o  un   Agafe  el  tren  =  L’agafe.  
(i  variants)   Tens  la  carta  =  La  tens?  
possessiu  (el  meu,  la  teua,  etc.)  
CD  sense  article,  demostratiu  o   Menges  ous  =  En  menges  
En    
3a   possessiu  o  precedit  d’un   Menja  ous!  =  Menja’n  
(i  variants)   Menges  alguns  ous  =  En  menges  alguns  
indefinit  o  un  quantificador.  
CD  representat  per  un  pronom   Vull  això  =  Ho  vull  
neutre  (açò,  això,  allò)  o  una   Ha  dit  que  vingues  =  Ho  ha  dit  
Ho    
frase  que  es  pot  substituir  per   Saps  el  que  ha  dit  =  Ho  saps  
açò,  això,  allò.   Deixa  això!  =  Deixa-­‐ho!  
Em  pentine  els  cabells  
Em,  ens     Mira’m  els  ulls  
1a   En  tots  els  casos  
(i  variants)   Ens  agafem  les  mans  
Agafem-­‐nos  les  mans  
Et  mire  els  ulls  
Complement   Et,  us     Us  observe  la  piga  
2a   En  tots  els  casos  
indirecte  (CI)   (i  variants)   Mira’t  la  taca  
Observeu-­‐vos  les  pigues  
Ha  lligat  la  corbata  al  seu  amic  =  Li  ha  lligat  
Li,  els   la  corbata  
3a   En  tots  els  casos  
(i  variants)   Vam  donar  una  sorpresa  als  amics  =  Els  
vam  donar  una  sorpresa  
L’atribut   Atribut  definit  (precedit   El,  la,  els,   És  el  metge  del  poble  =  L’és  
(Atr)  compl.   d’article,  demostratiu,   les     Són  aquestes  companyes  =  Les  són  
obligatori   possessiu)   (i  variants)   Semblen  les  reines  =  Les  semblen  
dels  verbs:   3a  
ser,  estar,   Pareix  noble  =  Ho  pareix  
Atribut  indeterminat   Ho    
semblar,   Està  acabat  =  Ho  està  
paréixer  
En     No  t’oblides  de  signar  =  No  te  n’oblides  
Introduït  per  la  preposicó  de  
(i  variants)   Sap  de  lleis  =  En  sap  
Complement  de  
Estic  d’acord  amb  tu  =  Hi  estic  d’acord  
Règim  verbal  (CRV)   Introduït  per  qualsevol  altra  
Hi     Has  de  pensar  en  els  estudis  =  Has  de  
preposició   pensar-­‐hi  
En    
Complement   Introduït  per  la  preposició  de   Ve  de  Roma  =  En  ve  
(i  variants)  
circumstancial  de  lloc  
Introduït  per  qualsevol  altra   Va  a  Munich  =  Hi  va  
(CCLL)   Hi    
preposició  o  sense  preposició   Dorm  sobre  la  taula  =  Hi  dorm  
Complement   Actua  deliberadament  =  Hi  actua  
Amb  qualsevol  preposició,  fins  i  
circumstancial  de   Hi     Camina  recte  =  Hi  camina  
tot  amb  de,  o  sense  preposició   Mira  de  reüll  =  Hi  mira  
mode  i  altres  CC  
Amb  el  verb  fer-­‐se  “transformació”  
o  introduït  per:  tornar-­‐se,  posar-­‐ Descansa  tranquil  =  Hi  descansa  
Hi  
se,  trobar-­‐se,  presentar-­‐se,  anar,   Es  troba  preparat  =  S’hi  troba  
Complement  
acabar,  romandre,  etc.  
Predicatiu   Amb  els  verbs  factius:  fer-­‐se  
Em  dic  Albert  =  Me’n  dic  
“passar  a  formar  part,  elegir,   En  
S’ha  fet  del  Madrid  =  Se  n’ha  fet  
nomenar,  designar.  
 Modifica  un  CD  o  un  atribut  i   La  botella  és  plena  de  vi  =  La  botella  n’és  
Complement  del  nom  
indica  possessi’o  o  pertinença.   En   plena  
(CN)   Introduït  per  la  preposició  de.   És  una  prova  del  crim  N’és  una  prova  
 
★  Observacions:  
• Altres  usos  del  pronom  En.  
 
Acompanya   verbs   pronominals   que   tenen   associada  
Me’n  vaig  
una   idea   de   moviment.   En   ací   no   fa   de   pronom,   sinó  
Han  dit  que  se’n  tornen  després  
que   ha   quedat   com   a   partícula   adjunta   al   verb:   anar-­‐
No  te’n  puges  a  l’arbre  
se’n,  tornar-­‐se’n,  pujar-­‐se’n,  eixir-­‐se’n,  etc  
Col·∙loquialment,   substitueix   els   qualificatius   amb   Que  n’és  de  burro  
En   èmfasi   Que  n’ets  de  ximple!  
Acompanyant   el   verb   dir,   quan   aquest   introdueix   un   És   allò   que   en   diríem   una   persona  
matís  d’inseguretat,  d’ambiguüitat   culta  
Acompnayant   el   verb   portar,   quan   s’usa   per   a   fer  
Set  i  set,  catorze,  i  en  porte  una  
compte  
 
• Altres  usos  del  pronom  Hi.  

Acompanya  el  verb  haver  com  a  impersonal  (haver-­‐hi)   Hi  havia  tres  persones.  
Acompanya   el   verb   veure   i   altres   verbs   de   percepció  
No  hi  sent  gens  bé.  
(sentir-­‐hi,   filar-­‐hi,   llucar-­‐hi,   clissar-­‐hi)   quan   s’utilitzen  
Hi   com  a  transitius  
Sense  ulleres,  no  m’hi  veig  
No  s’hi  val;  Ara  no  hi  caic;  No  hi  fa  res;  
Certes  locucions,  o  ha  quedat  lexicalitzat  
No  t’hi  capfiques,  No  t’hi  atabales,  
 
El  quadre  complet  dels  pronoms  febles  existents  és  el  següent:  
 
Darrere  del  verb  
    Davant  del  verb   (només  en  imperatiu,  gerundi  
FUNCIÓ  
o  infinitiu)  
    REFORÇADES   ELIDIDES   PLENES   REDUÏDES  
Primera   Singular   em   m’   -­‐me   ‘m  
persona   Plural   ens   ens   -­‐nos   ‘ns  
CD  i  CI  
Segona   Singular   et   t’   -­‐te   ‘t  
persona   Plural   us,  vos   us,  vos   -­‐vos   -­‐us,  -­‐vos  
Singular   el,  la   l’,  l’   -­‐lo,  -­‐la   ‘l,  -­‐la  
CD  i  Atr  
Plural   els,  les   els,  les   -­‐los,  -­‐les   ‘ls,  -­‐les  
Tercera   Singular   li   li   -­‐li   -­‐li  
CI  
persona   Plural   els   els   -­‐los   -­‐ls  
Neutre   ho   ho   -­‐ho   -­‐ho   CD  i  Atr  
Sing/plur   es   s’   -­‐se   ‘s   Reflexiu    
en   n’   -­‐ne   ‘n   CC,   C   Pred,  
Pronoms  advervials  
hi   hi   -­‐hi   -­‐hi   CRV  i  altres  
 
 
 
 
 
 
 
Combinació  de  dos  pronoms  febles  
 
Ordre  de  col·∙locació  
 
Ordre  de  col·∙locació  dels  pronoms  febles  quan  es  combinen  
Reflexiu   2a  Persona   1a  Persona   3a  Persona  
CI  /  CD   CI   CD  i  Atr   C  Adverbials  
Et     Em     Li     El,  la  
Es   Us   Ens   Els   Els,  les   En,  hi  
      Ho,  en  
 
Regles  per  combinar  els  pronoms  febles.  
 
 
Regles   Exemples  
No  sap  donar-­‐li-­‐la  
Van  tots  darre  en  les  formes  d’infinitiu,  
Demanant-­‐los-­‐la  acabarem  abans  
gerundi  i  imperatiu  
1.   El   grup   de   pronoms   van   tots   junts   Poseu-­‐vos-­‐el  
acompanyant  el  verb,  ja  siga  al  davant   Els   pronoms   van   davant   o   darrere,   Vaig  donar-­‐li-­‐la  /  Li    la  vaig  donar  
o  al  darrere   indistintament,  en  les  perífrasis  verbals   Vull  agrair-­‐li-­‐ho  /  Li  ho  vull  agrair  
Els   pronoms   van   davant   del   verb   Li   la   done;   Me   l’agafes,   Te   l’has  
obligatòriament  en  la  resta  de  formes   enduta?,  Me  la  duràs?  
2.   L’apòstrof   va   tan   a   la   dreta   com   es   puga.   Quan   dos   pronoms   entren   en  
Me  l’ha  perdut.  I  no  Me’l  ha  perdut.  
contacte,   el   primer   manté   la   forma   plena,   emntre   que   el   segon   pre   la   forma  
Se  n’ha  anat.  I  no  Se’n  ha  anat.  
elidida,  plena  o  reduïda.  
3.   Recorda   que   ho,   hi,   les,   li   no   canvien   de   forma;   són   invariables,   encara   que   es   T’ho   menges;   L’hi   dones;   Doneu-­‐los-­‐
combinen  amb  altres  pronoms   les;  Lleveu-­‐li-­‐les.  
4.  Darrer  del  verb,  quan  el  primer  pronom  acaba  en  –s,  el  segon  adopta  la  forma   El  cotxe,  volia  pintar-­‐vos-­‐el.  
reforçada  (el,  els,  en,  etc)   Vol  tornar-­‐nos-­‐en,  de  diners.  
5.   En   l’oració,   l’ordre   lògic   és   primer   un   CD   i   després   un   CI:   Regale   l’anell   (CD)   a   Laura   (CI).   Però   quan   substituïm   els  
complements  per  pronoms  febles,  el  seu  ordre  s’inverteix.  Primer  el  CI  i  després  el  CD:  Li’l  regale.  
 
★  Observacions  
• Les  combinacions  de  tres  o  més  pronoms  són  poc  freqüents.  Per  exemple:  Me  l’hi  venen:  em  
venen   el   rellotge   a   la   parada;   posa’m   la   matrícula   al   darrere   del   cotxe;   Se   te   l’hi   enduu:   Se  
t’enduu  el  cotxe  al  garatge.  
• No   es   poden   combinar   dos   pronoms   idèntics,   excepte   en   el   cad   de   els   (CI)   +   els   (CD).   Per  
exemple:  Els  els  done,  els  regals  a  ells.