12 Homes Sense Pietat Text Català

DOTZE HOME SENSE PIETAT de REGINALD ROSE
TWELVE
ANGRY
MEN
by REGINALD ROSE
12 HOMES
SENSE
PIETAT
1
THE CAST
Nº 1.-! PRESIDENT DEL JURAT.

ENTRENADOR D’UN EQUIP DE BEISBOL, SENTIMENTAL.
Nº 2.-! EMPLEAT DE BANCA.

TÍMID, NO S’ATREVEIX A POSAR-SE EN LES DISCUSSIONS DELS ALTRES.
Nº 3.-! TRANSPORTISTA.
ATACA L’ACUSAT AMB VIOLÈNCIA.
Nº 4.-! CORREDOR DE BORSA.

FRED, LÒGIC, RECULL LES DADES.
Nº 5.-! SENSE PROFESSIÓ CONEGUDA.

NASCUT A LA MATEIXA BARRIADA QUE L’ACUSAT.
Nº 6.-! OBRER DE LA CONSTRUCCIÓ.

INTENTA COMPRENDRE ELS MOTIUS QUE HAN IMPULSAT AL CRIMINAL.
Nº 7.-! VENEDOR DE LLAMINADURES.

LI AGRADA EL BEISBOL I NOMÉS PENSA EN ANAR-SE’N.
Nº 8.-! ARQUITECTE.
SENSIBLE, GENERÓS, LÒGIC.
Nº 9.-! EL MÉS GRAN DE TOTS.

VIU, INTEL·LIGENT I LLEST.
Nº 10.-! AMO D’UN GARATGE.

VIOLENT, ODIÓS, AMB MANCA ABSOLUTA D’OBJECTIVITAT.
Nº 11.-! ALEMANY QUE VA FUGIR DEL NAZISME.

SENSIBLE I HUMÀ.
Nº 12.-! PUBLICISTA.
SUPERFICIAL, NO S’ADONA EN ABSOLUT DE LA SEVA RESPONSABILITAT.
2
VEU.-!Silenci! Silenci si us plau… Senyors del Jurat, heu estat presents durant cinc dies en el
desenvolupament d’un procés llarg i difícil. Assassinat en primer grau i premeditació;
aquesta és l’acusació, la més greu que pot presentar-se a una Cort Criminal. Heu escoltat
tots els testimonis, us han llegit i comentat els articles de la llei que s’apliquen en aquests
casos. Ara teniu el deure de formar-vos una opinió, procurant destriar els fets de la
hipòtesi… Un home ha mort. La vida d’un altre home està en joc. Jo us convido a deliberar
entre vosaltres amb honestedat i sense escrúpols. Si en els vostres esperits hi ha algun
dubte respecte a la culpabilitat de l’acusat, un dubte vàlid i raonable, heu de donar un
veredicte d’innocència… Ara bé, si no teniu cap dubte vàlid ni raonable, llavors, ben
conscientment, heu de declarar l’acusat culpable. Us fem avinent que, en aquest cas, el
Tribunal no admetrà cap tipus de recurs i que la sentència de mort serà irrevocable… El
vostre veredicte ha d’ésser unànime. Si no s’obté aquesta unanimitat, caldrà que
renuncieu, i aquesta Cort designarà un altre Jurat… Senyors, això és tot. Heu d’enfrontar-
vos a una greu responsabilitat… Moltes gràcies.
8.-! No, gràcies.
7.-! Quina xafogor! He estat a punt de rostir-me allà dins. Aquest matí, abans de venir, he donat
un cop d’ull al comunicat meteorològic i sembla que és el dia més calorós de l’any.
5.-! Ens han tancat amb clau?
10.-! Sí senyor. Que no ha sabia?
5.-! No.
10.-! Ho mana la llei.
5.-! Ah, sí?
10.-! Què fa vostè?
1.- ! Paperetes per votar.
10.-! I tant, hem de votar!
3.-! Què? Què li sembla tot això?
2.-! Doncs… és interessant.
3.-! Ah, sí? Jo he estat a punt d’adormir-me.
2.-! És que jo mai he format part d’un jurat. És la primera vegada.
3.-! Doncs jo, ja és la tercera i no puc pair tota aquesta mena de retòriques que ens volen fer
empassar. Sobretot quan es tracta d’un cas tan clar com aquest. Ganes de gastar saliva
per a res…
2.-! Suposo que si ho fan és per alguna cosa… hi tenen dret.
3
3.-! A xerrar? És clar. Tots tenim dret a un bon judici; és el cony de sistema d’aquest país. Però
li diré una cosa: a tota aquesta colla de galifardeus, se l’hauria d’apallissar de valent perquè
això no passés. Ens estalviaríem temps i diners. Bé, i ara què? Comencem?
7.-! Això, comencem i com més aviat millor.
1.-! Esperem un moment… hi ha algú al lavabo.
5.-! Ens hem d’asseure per ordre?
1.-! Com diu? Ah, no ho sé… em penso que sí.
12.-! Què en pensa de tot això? Interessant, oi? Hem tingut sort que es tractés d’un cas
d’assassinat. Em feia por que fos un robatori o una cosa per l’estil. És d’allò més avorrit! A
més, mai hi havia entrat aquí, al Palau de Justícia…
3.-! Ah, no?
12.-! Sóc nascut aquí, però no hi havia entrat mai.
7.-! I què me’n diu de la història de la navalla? És que el noi aquest es pensava que ens
l’empassaríem?
10.-! És possible. N’hi ha prou de mirar-li la cara per adornar-se’n de seguida.
7.-! Heu pescat una bona galipàndria, eh?
10.-! I tant! Aquests refredats d’estiu són molt emprenyadors.
7.-! Bé, senyor president, comencem o què?
3.-! Hi ha alguna cosa interessant? No he tingut temps ni per mirar el diari.
4.-! Res de nou. Estic consultant els tancaments d’ahir a la nit.
3.-! Ah, vaja! Treballeu a la Borsa?
4.-! Sóc corredor.
3.-! Jo faig el transport. Estic segur que coneix la meva agència. “Sempre a punt”! Ha! Va ser
un acudit de la meva dona. Tinc 37 persones treballant-hi, i vaig començar de res, més
pelat que una rata.
1.-! Si us plau, senyors. Facin el favor de seure.
7.-! Au, passem-ne via que jo tinc dues entrades pel partit de beisbol d’aquesta tarda. Yankees
contra Cleveland. Sembla que han fitxat un element nou… un tal Modjelewky em sembla.
Diuen que és una fera. Com seiem?
1.-! La forma més correcta és seguir l’ordre de numeració de cadascú. Dos, tres, quatre… i
seguint.
4
10.- ! Per què?
1.-! Em sembla que és més lògic.
10.-! Molt bé.
12.-! Quina impressió n’ha tret del fiscal?
11.-! Com diu?
12.-! Jo l’he trobat genial. Quina manera d’anar ensenyant els trumfos! Un darrera l’altre, per
ordre… Cal ser un veritable talent per a poder-ho fer. M’ha impressionat, de debò!.
11.-! Sí, ha estat força hàbil.
7.-! Bé, què? Comencem la funció?
1.-! Ei, vostè, el de la finestra. Vol fer el favor de seure?
8.-! Dispensi, no sabia que…
10.-! Costa d’imaginar un xicot matant el seu pare… així, de cop… xas!
12.-! Si es tenen en compte les circumstàncies…
10.-! No digui bestieses! La veritat és que tots plegats deixem que aquesta canalla es tornin uns
salvatges.
6.-! Aquell senyor gran, segueix al lavabo.
1.-! Truqui-li la porta.
7.-! Vostè de quin equip és?
5.-! Del Baltimore.
7.-! Què diu ara? Vaja! Això és com fotre’s de cap per les parets.
6.-! Venia a buscar-lo.
9.-! Dispensin.
7.-! Del Baltimore no n’hi ha ni un que valgui la pena.
1.- ! Voldríem començar.
9.-! No em pensava que m’esperessin a mi…
5
1.-! Bé, molt bé… Naturalment, senyors, podem portar això a terme de la forma que vostès
vulguin. No m’agradaria imposar cap mena de regla… Si els sembla, podem discutir-ho
primer i votar després, o a la inversa, primer votem i després discutim. Vostès tenen la
paraula.
4.-! Crec que s’acostuma a fer primer una votació.
7.-! Això, primer a votar! Així podrem tocar el dos de seguida cap a caseta.
1.-! A mi m’és indiferent. Només voldria recordar-los que es tracta d’una acusació d’assassinat
en primer grau. Si votem culpable, vol dir, irremissiblement, la cambra de gas…
4.-! Sí, ja ho sabem.
3.-! Doncs, som-hi!
1.-! Ningú està en contra de la votació? Molt bé… Ja saben que ha d’haver-hi unanimitat total:
així ho disposa la llei… Estan a punt?… Els que votin culpable, que aixequin la mà…,
nou… deu… onze… Onze vots de culpable. Bé. Innocent?
7.-! I ara, què fem?
8.-! Em penso que n’haurem de parlar.
10.-! Parlar? Una altra vegada?
3.-! Però, vostè creu, sincerament, que és innocent?
8.-! No ho sé.
3.-! Llavors?… A veure, vostè ha estat com tots nosaltres a la sala, ha sentit les mateixes coses
que nosaltres. Sap molt bé que aquest desgraciat és un assassí.
10.-! I molt perillós.
8.-! Només té dinou anys.
10.-! I què? És una edat suficient per apunyalar el seu pare. Vuit centímetres d’acer enmig del
pit!
6.-! No hi ha cap dubte. Jo em vaig convèncer de seguida, des del primer moment.
3.-! I jo! Si és evident. I ens ho han demostrat de dotze maneres diferents. Volen que els ho
recordi?
8.-! No.
10.-! Doncs, què vol?
8.-! Res. Parlar-ne amb vostès.
6
7.-! Parlar de què? Hi ha onze persones que hi estan d’acord. De què hem de parlar?
10.-! Una pregunta. Vostè es creu la història del xicot?
8.-! Pot ser…
10.-! Què vol dir, pot ser…?
8.-! Encara no ho sé, si me la crec. Potser no.
7.-! Però vostè ha votat innocent.
8.-! N’hi ha onze que el creuen culpable… No em sembla bé aixecar la mà perquè sí, i enviar
aquest noi a la mort, sense parlar-ne abans una mica.
7.-! Qui ho ha dit que hem votat perquè sí?
8.-! Ningú ho ha dit.
7.-! Doncs, què? Potser perquè hem votat massa ràpidament? Miri, jo estic convençut que és
culpable. I encara que ens passem xerrant un any seguit, no canviaré d’opinió.
8.-! Jo no pretenc que canviïn d’opinió. Voldria, senzillament, que parléssim de la vida d’una
persona. Penso que podem dedicar-li una mica més de cinc minuts. Imaginin-se que estem
equivocats.
7.-! Equivocats? És com si imaginéssim que el sostre d’aquesta sala se’ns fotrà per barret.
Vinga, home! No hi ha res per imaginar…
8.-! D’acord.
7.-! Pensem honestament que és culpable. Què hi fa que triguem cinc minuts més o menys?
8.-! Els demano una hora, només una hora. El seu partit de beisbol no comença fins a les vuit,
oi?
1.-! Algú hi té inconvenient? Volen dir alguna cosa?
2.-! Jo, no.
9.-! Jo em quedo aquesta hora.
10.-! Magnífic! Ahir em varen explicar un acudit molt graciós…
8.-! No som aquí per escoltar els seus acudits.
10.-! Ah, no? Doncs per què hi som?
7
8.-! Per parlar d’un noi maltractat per la vida. Saben vostès què representa viure en una
barriada de suburbi, deixada de la mà de Déu, després d’haver quedat sense mare, de
petit? Als nou anys el varen portar al correccional, mentre que el seu pare, un falsificador,
estava tancat a la presó durant dos anys. Els sembla aquest un bon començament?… Ens
han dit que era un xicot esquerp i malcarat. És veritat. Però saben per què s’ha tornat així?
Perquè cada dia del món, sí, cada dia de la seva vida, l’han apallissat. Dinou anys de cops,
em fan esgarrifar, senyors, i em sembla que, almenys, li devem unes poques paraules.
10.-! D’això ni parlar-ne! No li devem res! No em fa cap por dir-ho. Ha tingut un judici com cal,
no? Quant es creu que em costa a mi un judici? Ha tingut molta sort. Ja sap què vull dir, o
miri, tots som grandets i tenim pèl a la cara. Tots hem escoltat la història amb tots els ets i
uts. Tot és correcte. No em voldrà fer empassar que, sabent qui és, se’l creu. Jo els conec,
saben? He passat tota la meva vida en mig del galifardeus com ell. No se’ls pot creure ni
mitja paraula del que diuen. Han nascut amb la mentida enganxada a la pell.
9.-! Això és absurd.
10.-! Com?
9.-! Vostè es pensa que és l’únic que sap les coses?… Hi ha moltes coses que vostè ignora,
senyor.
1.-! Digui-les. Per això som aquí.
12.-! És per una casa que fabrica mel. “Si prens una mica de mel, et semblarà que ets al cel”.
Està bé, oi?
11.-! Vostè no perd el temps, veig.
1.-! Per favor, senyors, per favor.
12.-! Dispensi. Tinc la mania de dibuixar. Això m’ajuda a aclarir les idees.
1.-! Molt bé, seguim… Potser el senyor que no està d’acord amb el veredicte, ens vol explicar
el perquè… I els altres podríem intentar demostrar-li que està errat.
12.-! Tinc una idea… Jo tinc per costum dir sempre el que penso, així, de cop… Si som
nosaltres els que hem de convèncer aquest senyor, per què no ho fem per ordre? Bé,
repeteixo que no és més que una idea…
1.-! Ho trobo correcte. Pot començar vostè mateix si li sembla.
12.-! És millor seguir el mateix ordre que…
1.-! Sí, és lògic. Per ordre i dos minuts per cap. Vostè és el primer.
2.-! Doncs… Jo penso que… És difícil explicar-ho. Jo penso que és culpable… A mi, em
sembla evident. Vull dir que… ningú ha demostrat el contrari.
8.-! Ningú ho ha de demostrar. Al fiscal li toca provar els fets. L’acusat no pot badar boca.
8
2.-! Sí, ja ho sé… Jo volia dir que… que aquest noi és culpable. Un dels testimonis va dir ben
clar que...
3.-! Em sembla que els papers personals hi són de més. Jo em remeto als fets. De primer el
testimoni del vell que viu al segon pis, justament sota l’habitació on es va cometre
l’assassinat… A les dotze i deu minuts de la nit del crim, va sentir soroll al pis de sobre. Va
dir que li semblava soroll de baralles. Després va sentir com el noi cridava: “Et mataré!” Al
cap d’un segon, va sentir el soroll d’un cos que queia i va córrer cap a la porta de casa
seva, la va obrir i va veure el noi baixant l’escala com un esperitat i va sortir de casa.
Després va cridar la policia. Varen trobar el pare amb una navalla al pit. El metge de
guàrdia va fixar l’hora de la mort al voltant de les dotze de la nit. Heus aquí els fets! No es
pot anar contra els fets. El xicot és un assassí. No cal donar-hi més voltes. Jo sóc tan humà
com pot ser-ho qualsevol de vostès, sé que només té dinou anys, però ha de pagar pel que
ha fet.
7.-! Estic d’acord amb vostè.
1.-! El següent.
4.-! A mi el que em sorprèn és que la història que explica aquest noi no té cap consistència. Diu
que en el moment del crim, era al cinema, però una hora més tard, quan el varen interrogar,
no podia, de cap manera, recordar ni la pel·lícula que havia vist, ni els actors que hi
treballaven.
3.-! No ho han sentit, senyors?
4.-! I, a més a més, ningú el va veure entrar ni sortir del cinema. Ningú.
10.-! I què me’n diu de la dona que viu a l’altra banda del carrer. Si el testimoni d’aquesta dona
no prova res, és que ja ni les proves serveixen.
2.-! Sí, és veritat. Ella va veure l’assassinat!
1.-! Senyors, hem acordat que parlaríem per ordre!
10.-! Una dona que està estirada al llit i no pot dormir… Fa calor, té la finestra oberta i tot
esperant agafar el son, s’hi acosta, mira, i de cop, veu, just davant de casa seva, a l’altra
banda del carrer, un xicot pegant el seu pare. Eren les dotze i deu. Coneixia el noi de petit.
Ho va dir. Què més volen? I va jurar que va veure el crim.
8.-! Per entre mig de les finestretes d’un tren que passava en aquell moment.
10.-! D’acord, però el tren no duia passatgers, anava buit, no oblidin això, i tots els llums estaven
apagats… El tècnic ens va demostrar que es pot veure perfectament, per entre les
finestretes d’un tren sense llum, el que passa a l’altra banda. Això està demostrat!
8.-! Puc preguntar-li una cosa? Vostè ha dit que no podia creure el noi, perquè procedia d’una
barriada infecte, on tots eren uns mentiders. Molt bé, però, i la dona? Viu a la mateixa
barriada… Per què a ella la creu?
10.-! Us creieu ser molt llest, oi, mestre?
9
1.-! Senyors, calma…
3.-! Au, vinga, segui d’una vegada.
10.-! Però qui s’ha cregut que és vostè… tros de…
1.-! Silenci! No vull discussions. A qui toca?
12.-! A aquest senyor, el número cinc.
1.-! Bé. Té dos minuts.
5.-! Doncs jo… jo…
10.-! No se sent!
5.-! Jo… passo.
1.-! Hi té tot el dret. El següent.
6.-! Jo… no estic gaire preparat… no hi entenc gran cosa… i em sembla que m’han convençut
massa aviat en aquest cas. Jo buscava el motiu. Per a mi és molt important. Si no hi ha
motiu, no pot haver-hi cas…, oi? De totes maneres, el testimoni dels veïns… no sembla
gaire… important. Varen parlar d’una baralla entre pare i fill al voltant de les set… no sé si
vaig bé.
11.-! No, a les set, no. A les vuit.
8.-! A les vuit, sí. Varen sentir que es discutien, però no per quin motiu. Després varen sentir
també que el pare pegava el fill dues vegades i, al cap d’una estona, varen veure el noi que
sortia furiós de la casa. I això què demostra?
6.-! Bé, evidentment no demostra res. Però és una de les peces del trencaclosques. No he dit
que fos una prova.
8.-! No, però sí que ha dit que podia ser un motiu per a l’assassinat. El fiscal ho ha dit també.
Jo no hi estic d’acord. Aquest noi ha rebut tants cops, que per a ell, la violència ja forma
part de la seva vida. No puc imaginar-me que per dues bufetades, després d’haver-ne rebut
tantes, matés el seu pare.
4.-! Aquestes dues últimes boletades podrien haver estat la gota que fa vessar el vas; totes les
coses tenen un límit.
1.-! Alguna cosa més?
6.-! No.
1.-! Bé, el número set.
10
7.-! Jo? Jo no sé què dir… crec que ja està tot dit. Podríem seguir discutint fins demà i no
canviaria res. Aquest noi és un mala pell, i vostès ho saben tan bé com jo. Als deu anys va
anar a parar al Tribunal de Menors, perquè d’un cop de pedra va deixar borni el seu mestre.
Als quinze va robar un cotxe i el varen fotre a un correccional. Més endavant, va estar
tancat dues vegades per barallar-se amb navalla. És una joia de criatura.
8.-! Sí, però no oblidin que des dels cinc anys el seu pare no va parar d’apallissar-lo.
7.-! I jo hauria fet exactament el mateix.
3.-! I jo també! Fill de…! Sí, senyors, així és la joventut d’avui. Jo, quan tenia la seva edat,
tractava el meu pare de “vós”, de “vós”, ho entenen? Han sentit alguna criatura de les
d’avui tractar de “vos” el seu pare?
8.-! Els pares d’avui a això no hi donen cap importància.
3.-! Ah, no? Vostè té fills?
8.-! Tres.
3.-! Doncs jo en tinc un de vint-i-tres anys. Encara no en tenia deu, que el vaig enxampar en
una baralla de carrer, escapolint-se com un conill. Em va fer tanta vergonya que tenia
ganes de vomitar. Quan el vaig enganxar li vaig dir “O faig de tu un home com cal, o et
desmanego a hòsties!”… I ara és un home. Als disset anys va estar a punt de desmanegar-
me ell a mi… És un xicot fort… Fa més de dos anys que no ens hem vist… La joventut està
podrida. Un s’esforça per a donar-los tot el que… Bé, tant és, seguim.
4.-! Ens estem desviant del tema. Sabem que el noi procedeix d’una barriada infecte. Però no
és aquest el problema. No som aquí per jutjar si els tuguris són nius de criminals; hi som
per decidir si és o no culpable. Que ha nascut en un tuguri i que els tuguris promouen el
crim, ho sabem bé prou, i sabem que aquests subjectes són un perill per a la societat…
però insisteixo que això no és…
10.-! Un moment, amic meu, no corri tant. Jo crec que sí que s’ha d’insistir en això que les males
pells del barris baixos són criminals en potència… És un tema que mai arribaríem a
exhaurir…
5.-! Què ho diu per mi, potser? Jo he passat tota la meva vida en una d’aquestes barriades
infectes que diu vostè, i no obstant crec que…
10.-! Ui, ui, com s’enfila! A poc a poquet, amic meu…
5.-! Jo també he jugat en aquest carrerons atapeïts de deixalles, sent? Que es creu que encara
faig pudor d’escombraries?
10.-! Jo no he dit pas…
1.-! Senyors, prou discutir. No es tracta de cap al·lusió personal.
5.-! Sí, era una al·lusió i molt directe!
11
12.-! No, home, no. No anava per vostè. No sigui tan susceptible.
1.-! Ja n’hi ha prou! Estem perdent el temps. Li toca a vostè. Endavant.
8.- ! No, jo no tinc torn. Es tracta que em convencin a mi…
12.-! Té raó.
1.-! Doncs el següent.
10.-! I per què no ha de parlar, ell? És ell qui ens ha obligat a quedar-nos aquí, oi? Que digui el
que hagi de dir.
1.-! De cap manera. Hem pres un acord per seguir un mètode. Seguim-lo.
10.-! Semblen criatures que estiguin jugant a…
1.-! Jugant? Què vol dir?
10.-! He dit jugant.
1.-! Senyor, estic procurant que es respecti un ordre… Molt bé. I a vostè li sembla que això és
jugar? Au, ocupi el meu lloc. Aquí té la meva cadira, prengui-la. Segui aquí, au. No penso
dir ni una paraula més…
10.-! No s’emprenyi, home.
1.-! I té la cara de dir-me que no m’emprenyi! Li cedeixo el meu seient, senyor President del
Jurat. Estic a punt per aplaudir la seva actuació genial.
10.-! Però què no veuen com s’ho ha pres?
1.-! S’està burlant de mi! I no tinc perquè aguantar-ho.
12.-! Deixi-ho córrer, no en faci cas. No té cap importància.
1.-! Cap ni mica, però molesta. Vol intentar-ho vostè.
12.-! Jo? De cap manera! Vostè ho fa molt bé. Ningú li ha dit el contrari. Va, torni a seure.
7.-! I tant! Si ho fa perfectament.
10.-! Bé, qui parla?
8.-! Jo, si ho volen. Estic disposat a dir tot el que en penso.
1.-! Jo em desentenc de tot el que es faci aquí.
12
8.-! Veuran… No tinc res important a dir. No en sé, de tot això, ni més ni menys que cap de
vostès. Si ens cenyim als fets el noi sembla culpable. Potser ho és. Només que… durant tot
el procés, a l’anar escoltant les proves, una darrere l’altra, hi havia alguna cosa que no
m’acabava de satisfer…
10.-! Com ara què?
8.-! No sé com dir-ho… Tots els testimonis eren tan… Sí, tan terminants, tan exactes, tan
concrets… vull dir que, a la vida normal, no hi ha res que sigui sempre tan concret…
M’hauria agradat fer algunes preguntes… Potser no haurien provat res, no ho sé… Però
m’ha donat la impressió que l’advocat del noi no enfocava bé les preguntes, que deixava
escapar molts detalls… detalls petits, que…
10.-! Quins detalls? Vostè sap molt bé que quan un individu d’aquests no pregunta, és perquè
coneix de sobres la resposta, i no vol ficar-se de peus a la galleda.
8.-! Potser sí, és possible… Però també és possible que un advocat sigui, fins i tot amb bona
fe, un imbècil, no?
7.-! Acaba de retratar, exactament, el meu cunyat.
8.-! Si jo fos l’acusat, no escolliria aquell advocat. Per salvar el coll, cal tenir un advocat que
sàpiga assetjarels testimonis… o almenys que ho provi. Perquè, al cap i a la fi, només hi ha
un de testimoni que assegura haver vist l’assassinat. Només un! I un altre que declara
haver-lo sentit. Hi ha també les proves indirectes, és clar, però l’acusació es fonamenta,
bàsicament, en aquests dos testimonis… Suposem que estan equivocats.
12.-! Equivocats? Els testimonis, si s’equivoquen, no són testimonis.
8.-! Vull fer-li una pregunta. Podrien estar equivocats?
12.-! Han fet un jurament. Què pretén?
8.-! Hagin fet o no jurament, són humans i els humans ens equivoquem… Podrien estar
equivocats?
12.-! Jo… No, no ho crec.
8.-! N’està segur?
12.-! No, és clar que no. Ningú pot estar-ho de segur. Això no és cap ciència exacta.
4.-! D’acord.
3.-! Molt bé, però si que estem segurs d’altres coses. Podem parlar de la navalla, de la famosa
navalla…
2.-! Un moment, ens estem fent un embolic. N’hi ha que encara no han parlat.
13
3.-! Després podran parlar de tot si els dóna la gana. Ara, acabem això… Sí, la navalla que
varen arrencar de les costelles del mort i que el seu estimat angelet va reconèixer haver
comprat el mateix dia de l’assassinat… Què? Parlem d’això?
8.-! Sí, parlem-ne. M’agradaria tornar-la a veure. Senyor president?
3.-! No entenc per què la vol. La coneixem de sobres.
4.-! El jurat té dret a examinar les proves de convicció tantes vegades com vulgui. I la navalla
és una prova de convicció prou important, veritat?
8.-! Sí.
4.-! Procurem veure, mentrestant, com va anar l’assumpte. Primer: el noi va reconèixer que va
sortir de casa seva a les vuit, després de pegar el seu pare…
6.-! No, pegar, no. Donar-li un cop… és diferent.
4.-! Després de donar un cop al seu pare. Segon: va anar directament a una botiga, a prop de
casa seva, a comprar una navalla. Tercer: la navalla té un mànec amb un cisellat molt
especial. Quart: el botiguer que li va vendre, la va identificar dient que era l’única
d’aquestes característiques que havia tingut a la botiga. Cinquè: cap als volts de tres quarts
de nou, es va trobar amb uns companys seus, davant d’un cafè. És correcte tot el que he
dit?
8.-! Si, completament.
3.-! Estem totalment d’acord.
4.-! El noi va estar amb aquests companys durant una hora i es van separar a tres quarts de
deu… Els companys, durant aquesta hora van veure la navalla. Sisè: cada un d’ells, durant
el judici, va identificar la navalla amb l’arma del crim. Setè: el noi va tornar a casa cap a les
deu. I aquí és on la seva versió no lliga amb la versió de la Cort. Ell diu que va quedar-se a
casa seva fins a dos quarts de dotze i va sortir per anar al cinema, un cinema d’aquests de
barriada que no tanca en tota la nit. Diu que va tornar a casa cap a un quart de quatre de la
matinada, es va trobar amb el seu pare mort i la policia que l’esperava. No tenia la navalla,
diu que la va perdre per un forat de la butxaca dels pantalons entre dos i tres quarts de
dotze, al carrer o al cinema. El Tribunal no creu que hagués anat al cinema. Ningú el va
veure sortir de casa i cap espectador del cinema va fixar-se en ell, ningú el va reconèixer.
Quan se li va preguntar quina pel·lícula havia vist, no va saber què respondre…
M’agradaria dir el que jo en penso de tot això: el noi no es va moure de casa, va tenir una
altra enganxada amb el seu pare, va apunyalar-lo (devien ser les dotze i deu) i després sí
que va sortir. Va preocupar-se de no deixar empremtes a la navalla. És que vostè pot
creure seriosament que li va caure pel forat de la butxaca, que algú la va trobar i la va
recollir i se’n va anar pel dret a matar el pare, així… sense més ni més?
8.-! No; dic que és possible. No podria ser possible?
4.-! Miri’s la navalla. És una arma molt… especial. No n’he vist mai cap de semblant. I el
botiguer tampoc. Diu que no n’hi havia cap d’igual. Que sens dubte la navalla que li va
comprar el xicot era l’arma del crim. Està d’acord amb això?
14
8.-! Crec que és possible que hi hagi altres navalles semblants a aquesta.
3.-! I jo li dic que és impossible.
7.-! Què és això?
12.-! D’on l’ha tret?
6.-! Són iguals.
2.-! Què diuen, ara?
3.-! Com l’ha aconseguida?
10.-! És un joc de mans.
6.-! Fixin-s’hi bé, és idèntica.
4.-! Calma, senyors, calma. On l’ha trobada?
8.-! Ahir, durant un descans vaig sortir per esbargir-me una estona. Vaig anar passejant pels
barris del noi… i la vaig trobar en una casa d’empenyoraments, a tres cantonades de casa
seva. M’ha costat tres dòlars.
4.-! La llei prohibeix vendre o comprar armes d’aquesta mena.
8.-! Sí, ja ho sé.
3.-! I què? Ha aconseguit donar el cop! Però què? Què prova amb aquesta gran jugada? Res!
Pot ser que n’hi hagin deu d’iguals, i què?
8.-! Res…
3.-! Expliqui’s, home! Què vol dir amb això? És igual, sí! I què? Ha fet la descoberta del segle,
però què? Parli d’una vegada.
11.-! No canvia res, és una casualitat… És inimaginable que algú hagi mort el vell amb una
navalla igual que la del xicot.
7.-! Hi ha una possibilitat contra un milió.
8.-! Una possibilitat.
4.-! Poc probable.
8.-! Tan poc probable com vulgui, però n’hi ha una.
1.-! Escoltin, per favor, seguin.
2.-! Jo trobo que és realment interessant que trobés una navalla tan semblant.
15
1.-! I ara què fem?
3.-! Interessant, per què? Què demostra això?
2.-! No, no… Només em sembla…
3.-! Interessant! Seguim sent onze els que el creiem culpable, no?
10.-! Aquesta és l’única veritat. I cap dels onze canviarem de parer. I si vostè segueix sense
voler baixar del ruc, haurem de renunciar, tornaran a jutjar-lo i el condemnaran, m’hi jugo el
coll.
8.-! És possible que tingui raó.
7.-! Doncs espavilis. No ens pensem quedar aquí tota la nit.
9.-! Només seria una nit. I estem jugant amb la vida d’un home.
7.-! Perfecte! Ens instal·larem com si fóssim a casa.
2.-! No s’haurien de permetre aquestes actituds (bromes).
1.-! I què vol que hi faci?
10.-! Escoltin! No comprenc per què s’ha organitzat aquest embolic amb la ditxosa navalla. No
és tan important. Tenim dos testimonis, què més volen? Tinc tres garatges que se’n poden
anar a fer punyetes mentre aquí perdem el temps en bestieses. Acabem ja i fotem el camp
d’una vegada.
11.-! Però el tema de la navalla li va semblar força important al Fiscal, s’hi va passar tot un dia…
1.-! Prou, ja n’hi ha prou, què fem?
8.-! Els demano una altra votació. Preferiria que fos secreta. Jo m’abstinc. Si les onze
paperetes són de culpable, no els amoïnaré més i portarem al jutge un veredicte unànime
de culpabilitat. Però si algú de vostès vota innocent, seguirem parlant-ne… Què responen?
7.-! Jo m’hi avinc. Som-hi.
1.-! Em sembla just. Alguna objecció? Perfecte. Tingui, vagin passant les paperetes. Culpable…
culpable… culpable… culpable… culpable… culpable… culpable… culpable… culpable…
innocent… culpable…
10.-! Què me’n diuen d’això?
7.-! Un altre que s’ha…
10.-! Qui és? Vull saber-ho!
11.-! És una votació secreta, tots hi estàvem d’acord…
16
3.-! Secreta! Què vol dir secreta? En un judici no pot haver-hi secrets. I sé qui ha estat! Aquesta
me la guardo, amic meu! Que es pensa que li donaran un premi? Fa una estona estava
convençut, com tots, i ara, perquè aquesta mena de predicador amb veueta dolça,
s’entossudeix a defensar aquest monstre, vostè se’ns fot d’esquena i es torna traïdor. Per
què no l’ajuda a passar la safata?
5.-! Un moment! Qui s’ha cregut que és per parlar-me així? Eh? Qui?…
6.-! Calma, senyor, calma…
5.-! Però qui cony s’ha cregut que és? Que no el senten?
4.-! Sí, sí, calmi’s. És un home irritable… au, oblidi-ho. No té importància.
3.-! Irritable! Diu que sóc irritable!
1.-! Prou, senyors! Ja n’hi ha prou de crits!
11.-! Puc parlar? Sempre m’ha admirat que en aquest país, tothom tingui dret a dir-hi la seva…
És per això que hi he vingut a viure. En el meu país, em fa pena dir-ho, però no…
10.-! Bé vaja! Que pretén explicar-nos la seva vida, ara?
7.-! Què l’ha fet canviar de parer?
9.-! Ell no ha canviat… he estat jo.
3.-! Bah!
9.-! Vol saber per què?
7.-! No, no m’interessa.
9.-! De totes maneres ho vull explicar, si m’ho permeten…
10.-! Ara hem d’escoltar-lo?
6.-! Necessita fer-ho. Endavant.
9.-! Gràcies. Aquest senyor s’ha enfrontat amb tots nosaltres. Ell no diu que el noi sigui
innocent; només diu que podria ser-ho. Molt bé! Fa falta molta valentia per plantar cara, tot
sol, encara que sigui per una bona causa, a les burles de tots els altres… Després s’ha
posat a les nostres mans, ha jugat net. He comprès que necessitava ajuda i l’he ajudat.
Respecto les seves motivacions. Pot ser que el noi que estem jutjant sigui culpable, però
m’agradaria seguir-ho discutint. Per això ho he fet. Ara estem deu a dos… Estic parlant,
senyor, i no em sembla correcte que…
8.-! No vol escoltar-lo i no l’escoltarà mai. Segui.
4.-! Seguim?
17
1.-! Podríem prendre’ns un moment de descans.
10.-! Un descans, per què?
12.-! Jo penso que ho hauríem de deixar córrer. El vot d’aquest senyor ens ha partit pel mig. Què
podrem fer ara? Algú té una idea?… Em sembla que ja els he dit que jo treballo en una
agència de publicitat. Vostè de què fa?
11.-! Sóc rellotger.
12.-! Ah, sí? He sentit dir que els millors rellotges del món són els europeus, és cert? Bé, a la
meva agència, quan la discussió arriba a un punt mort, com ara, el primer que té una idea
la deixa anar… a veure si algú sap aprofitar-la… És una bestiesa, però a vegades…
3.-! Miri, em sap greu el que ha passat. M’ha agafat a sangs calentes i ja se sap… I el felicito
per no haver-se deixat entendrir…
7.-! Vostè és venedor?
8.-! Sóc arquitecte.
7.-! Doncs serviria per venedor, li ho ben dic. Vostè no és dolent i serviria per vendre… Però jo
tinc una altra tècnica. Jo explico acudits, faig petar la xerrada, prenc alguna copeta, i dono
copets a l’espatlla… l’any passat vaig guanyar més de vint-i-set mil dòlars venent caramels.
No està malament, oi? I ara sense bromes amic meu, per què tot aquest embolic? Què
pretén?
8.-! Res.
7.-! Tots els que tenen bon cor són iguals. Però no són capaços d’arribar fins al final, només
deixen el mocador, perquè els altres s’hi eixuguin les llàgrimes… Per què perd el temps i
ens el fa perdre a nosaltres amb això? Enviï cinc dòlars per una bona obra i no en parlem
més. Escolti, amic meu, el xicot és culpable. No hi ha volta de full. Anem-nos-en a caseta
abans de quedar tots afònics…
8.-! Tant es pot quedar afònic aquí com en un partit de beisbol.
7.-! Sí, sí… té tota la raó.
6.-! Una bona col·lecció de tipus estranys, eh?
8.-! Com a tot arreu.
6.-! Quin dia! Li sembla que n’hi ha per molt, encara?
8.-! No ho sé.
6.-! Sap? Jo estic segur que és culpable. No hi ha dubte. A mi no em fa res passar-me tres dies
més aquí. Així no treballo… Vostè creu que no és culpable?
8.-! No ho sé… és possible.
18
6.-! Miri, jo a vostè no el conec, però m’hi jugaria alguna cosa a que ha comès l’error més gran
de la seva vida… Hauria de deixar-ho córrer…
8.-! Suposi, només per un moment, que és vostè l’acusat. Que l’estan jutjant a vostè.
6.-! Jo no sé fer suposicions. Jo sóc un treballador. És el meu amo el que fa la suposicions…

Però procuraré fer-ne una… Suposem que vostè se’ns menja el cervell a tots i arribem a
declarar-lo innocent… i el xicot ha apunyalat de debò el seu pare… què, senyor?
1.-! Senyors, continuem.
2.-! No perdem més el temps. Qui demana la paraula?
3.-! Jo. Vull que em responguin una cosa. El vell que viu al pis de sota va sentir que el xicot
cridava: “Et mataré!” Un segon després va sentir el soroll d’un cos que queia a terra.
Després va veure que el xicot sortia corrent de la casa. Què significa això per a vostès?
8.-! Jo em pregunto com el vell va poder sentir clarament la veu del noi travessant el sostre.
3.-! No, pel sostre no. Les finestres dels dos apartaments estaven obertes. Feia molta calor, ho
recorden?
8.-! Sí, però la veu venia d’un altre pis. No és tan fàcil reconèixer una veu i més una veu que
crida.
1.-! El vell va jurar reconèixer-la.
12.-! I no oblidem la dona de l’altra banda del carrer. Estava mirant per la finestra i ho va veure,
va veure com el noi apunyalava el seu pare.
4.-! La dona va veure l’assassinat a través de les finestretes d’un tren que passava. El tren
tenia sis vagons, i ho va veure a través de les finestretes dels dos últims. I se’n recorda
dels més petits detalls. A això no crec que hi tinguin res a dir.
10.-! Què respon?
8.-! No ho sé, no ho sé. A mi no m’encaixa…
7.-! Ja ho veuen. Estem predicant al desert.
3.-! Deixi’m el llapis. Què dibuixa?
12.-! El primer que em passa pel cap.
3.-! Doncs jo l’ajudaré.
8.-! No hem vingut aquí a jugar.
3.-! Què? Què diu ara? Qui s’ha cregut que és, vostè?
19
12.-! Calmi’s.
11.-! Tranquil·litat, senyors, per favor.
1.-! Cadascú al seu lloc, si us plau.
3.-! No sé per què no li dic quatre fàstics… a aquest…
1.-! Segui, no vull baralles aquí
3.-! Però l’ha vist bé? Es un histèric! Un histèric perdut!
10.-! Deixi-ho córrer. No té importància. Posi’s tranquil.
3.-! Diu que no hem vingut a jugar! Però qui s’ha cregut que és?
1.-! Bé, s’ha acabat! Prou! Tothom a seure.
8.-! Estic pensant una cosa. Quant de temps triga un tren a tota marxa a passar per un punt
determinat?
4.-! I això què té a veure?
8.-! Quant triga? Diguin-m’ho.
4.-! No en tinc ni idea.
8.-! I vostè?
5.-! No ho sé… Diguem deu o dotze segons?
8.-! És el que jo pensava… ho sap algú?
11.-! A mi em sembla que més o menys està bé.
10.-! On vol anar a parar?
2.-! Jo diria que… uns deu segons.
4.-! D’acord. Diguem deu segons. I això per què?
8.-! Veurà. Un tren triga deu segons a passar per un punt determinat, que podria ser la finestra
oberta de l’habitació del crim. Des d’aquesta finestra, estirant els braços, quasi es pot tocar
la via. Vaig bé?
2.-! Sí, molt bé.
8.-! Algú de vostès ha viscut a prop de la via del tren?
6.-! Jo vaig treballar, fa temps, en uns apartaments que estaven a la vora de la via.
20
8.-! I com era?
6.-! Què vol dir?
8.-! El soroll.
6.-! El soroll? Terrible. N’hi havia per tornar-se boig. Però tant ens feia. Ens pagaven bé… i els
de la nostra professió hi estem avesats al sorolls…
8.-! Jo he viscut, durant un any, en un segon pis que donava a la via del tren. Quan la finestra
està oberta i el tren passa, el brogit és infernal.
3.-! I què?
8.-! Tenim dos testimonis, la dona i el vell. Parlem primer del vell. Diu que va sentir el noi
cridant “Et mataré!”. I que un moment després va sentir el cos com queia. Un moment
després ,va dir això mateix, no és cert?
2.-! No ben bé. La veritat és que va dir: un segon després.
8.-! I ara passem a la dona de la casa de davant. Diu que estava recolzada a la finestra i va
veure l’assassinat a través de les finestretes dels dos últims vagons del tren que passava.
Va dir això? Insisteixo. Va dir dels dos últims vagons?
3.-! Sí, va dir això, i què?
8.-! Ens hem posat d’acord que el tren triga uns deu segons a passar pel davant de la finestra.
Si la dona ho va veure a través dels dos últims vagons, hem d’admetre, sens dubte, que el
cos va caure mentre passava el tren.
2.-! És evident.
8.-! Però abans de caure el cos a terra, tenim els deu segons de soroll del tren.
5.-! Sí, hi estic d’acord.
6.-! El vell va declarar que el cos va caure un segon després de sentir el noi com cridava. Hem
de suposar que el crit va fer-se mentre passava el tren. Llavors, el vell s’equivoca: de cap
manera va poder sentir com deia “Et mataré”.
3.-! Estic segur que ho va sentir!
8.-! Sí?
3.-! N’estic segur. Va dir que el noi cridava; amb això en tinc prou.
8.-! Encara que hagués sentit alguna cosa, amb el soroll del tren no podia de cap manera,
identificar la veu.
3.-! Vostè parla de segons. Ningú pot tenir aquesta exactitud!
21
8.-! Pensi que un testimoni, que pot enviar un home a la cambra de gas, ha de tenir-la.
5.-! Jo penso, també, que el vell no va poder sentir-ho.
6.-! Amb el soroll, no. De cap manera…
3.-! Però és que s’estan tornant tots ximples? Quina necessitat en tenia el vell de dir una
mentida? Què en podia treure d’això? Què hi guanyava mentint?
9.-! Potser pretenia que tothom estigués per ell.
3.-! Igual que a vostè, oi? També li agrada fer-se notar, eh? Hauria d’escriure en els diaris,
senyor. Es creu molt graciós, veritat?
6.-! Per què és tan poca-solta? Un tipus com vostè que parla així a un home d’edat, hauria
d’estar a la presó.
3.-! Deixi’m anar! Tregui’m les grapes de sobre!
6.-! Si no li han ensenyat a respectar la gent, jo n’hi ensenyaré! Si li torna a prendre el pèl se
les haurà de veure amb mi. Segueixi, senyor. Digui tot el que vulgui. Per què li sembla que
el vell va mentir?
9.-! Durant el judici m’hi vaig fixar molt. Portava al braç¡ una americana molt estripada. No ho
varen veure? Ho vaig trobar molt estrany. No és manera de presentar-se davant d’un
Tribunal… És molt vell… Deu tenir almenys setanta-cinc anys… Caminava molt poc a poc.
Va trigar molta estona fins a arribar a l’estrada… arrossegava la cama i no volia que es
notés… sí vaig fixar-m’hi molt bé en ell. És un home tímid, insignificant, que no ha estat res
de bo en tota la vida. Ningú el coneix, ningú se’l mira, ningú li ha demanat mai un consell.
És molt trist, no ser res en aquesta vida, senyors. A tots ens agrada que es fixin en
nosaltres, que ens escoltin, encara que sigui només una sola vegada… en tota la vida. I
ara, per primera vegada, se li va presentar l’ocasió… anar a declara a un Tribunal…
7.-! Un moment. Ens vol fer creure que el vell va mentir, només que per fer-se notar, una
vegada a la vida?
9.-! No, no va mentir del tot… només una mica… va exagerar… Es va autoconvèncer que
havia sentit el crit i que havia reconegut la veu del noi…
10.-! Això és fantàstic! I vostè, què en sap d’això?
9.-! Ho sé per experiència, senyor… per experiència…
10.-! Ha passat un àngel?
2.-! Algú vol una pastilla… per a la tos?
8.-! N’agafaré una… gràcies.
12.-! Mirin-s’ho per on vulguin. No entenc com poden pensar que aquest noi és innocent.
22
8.-! Hi ha una altra cosa. Em sembla que hem provat que el vell no va poder sentir com el noi
cridava: “Et mataré”, però suposem…
10.-! Vostè no ha provat res!
8.-! Suposem que ho va sentir realment… Però quantes vegades hem dit això cada un de
nosaltres. Això o alguna cosa semblant. “Et podria matar per això…” “Si ho tornes a dir, et
mato…” “Vinga, Rocky, mata’l…” Tothom ho diu, inconscientment, sense adonar-se’n
potser, però és freqüent. I això no vol dir que el món estigui ple d’assassins…
3.-! No té res a veure! El noi va cridar, va cridar amb tota l’anima. No em surti ara que no
pensava fer-ho. Quan algú diu “Et mataré!” de la forma que ell va dir-ho, és que pensava
fer-ho.
2.-! No és veritat. Fa un parell de setmanes, vaig barallar-me amb un company de feina, al

banc. Em va tractar d’idiota; i jo vaig cridar-li que…
3.-! Deixin’s en pau! És aquest que ens està embolicant a tots. El noi va dir que mataria el seu
pare i ho va fer. Punt.
8.-! Es creu que aquestes coses s’anuncien a crits per tot el veïnat? Aquest noi és més llest del
que es pensen.
10.-! Llest aquest desgraciat? Si és un cretí! No sap ni parlar.
5.-! Vull canviar el meu vot. Voto innocent.
3.-! Què?
5.-! Ja m’ha sentit.
5.-! Sí, n’estic segur.
1.-! La votació està nou a tres a favor de culpable.
7.-! Això és una disbauxa! Però que cony l’ha fet canviar de parer, ara? Fins i tot l’advocat
defensor sabia que no tenia ni una sola possibilitat. Ho sabia des de un bon començament.
5.-! Els advocats també s’equivoquen.
8.-! I l’advocat del noi estava nomenat d’ofici.
7.-! I això què vol dir?
8.-! Vol dir que ell no va escollir el cas, que li varen donar… i potser no li va venir de gust fer-
se’n càrrec. Es un cas que no li aportarà cap mena de glòria. Ni glòria ni diners. No era un
cas atractiu per a un advocat jove. I va deixar que se li escapés de les mans, sense
adonar-se’n. Si lluitem per alguna cosa, hi hem de creure. I com vostè ha dit molt bé, ell no
creia que aquest noi se’n pogués sortir.
23
7.-! Per aquest cas no hauria lluitat ningú, ni el més il·lús!. Però, per favor, senyors, ja han vist
l’hora que és?
!
11.-! Si em permeten un moment… He pres algunes notes. M’agradaria dir una cosa.
10.-! Tingui!
11.-! Gràcies. He escoltat amb atenció tota la discussió i em sembla que aquest senyor ha
assenyalat alguns punts molt importants. Tal com es va presentar la cosa al Tribunal, el noi
semblava, a primera vista, culpable. Però això és superficial. Quan un hi pensa amb més
profunditat... Si analitzem més…
10.-! Només ens faltava aquesta!
11.-! Estic parlant, senyor. Admetem que el noi va fer l’assassinat. Va apunyalar el seu pare i
se’n va anar. Eren les dotze i deu minuts. Bé, ara veiem com el va agafar la policia. Va
tornar a casa seva cap a les tres de la matinada i va trobar-se amb dos policies a l’entrada
que l’esperaven. I ara arribem a la meva pregunta. Si veritablement va matar el seu pare,
per què va tornar al lloc del crim al cap de tres hores? No tenia por que l’agafessin?
12.-! Va tornar per recollir la navalla, ves! No queda gaire estètic, sap? Deixar navalles clavades
al pit de la gent.
7.-! Sobretot si es tractava del seu pare estimat…
4.-! No entenc la broma. Sabia que els seus amics havien vist la navalla i que podrien
reconèixer-la. Havia de recobrar-la abans no la trobés la policia.
11.-! Perfecte, però digui’m, per què no se la va endur en acabar de matar-lo?
4.-! Penso que devia fugir impulsat pel pànic i que més tard, quan va tranquil·litzar-se, va
recordar que s’havia oblidat la navalla…
11.-! També m’agradaria aclarir això del pànic. Perquè si el pànic el va fer fugir corrents, no va
oblidar-se d’esborrar i fer desaparèixer qualsevol empremta. Volen explicar-me on comença
aquest pànic i on acaba?
3.-! Ei, ei! A veure! De quin cantó està vostè? Ha votat culpable.
11.-! No em decanto ni per un costat ni per l’altre, només estic fent unes preguntes.
12.-! Jo no sé realment com va passar, però si jo hagués fet el que va fer aquest xicot, hauria
tornat a recuperar la navalla. M’hi jugo alguna cosa a que estava convençut que ningú no
l’havia vist i que encara no havien trobat el mort. No oblidin que això passava a mitjanit. Va
pensar que no se n'adonarien fins l’endemà al matí.
11.-! Perdoni que l’interrompi. La dona del davant va testificar que després de veure l’assassinat
va cridar. Diu que va cridar i que després va telefonar a la policia. El xicot per força havia
de sentir el xiscle. Si hagués estat l’assassí, creu que hauria tornat sabent que l’havien vist
matar el seu pare?
24
4.-! Li puc contestar dues coses: primera, estava fora de si i no va assimilar el crit amb el que
acabava de fer, i segona, viu en una barriada on tothom crida.
3.-! Es dóna per satisfet!
8.-! Pot ser. Pot ser que matés el seu pare, que no sentís el xiscle de la dona de la casa de
davant, que trigués tres hores a asserenar-se i que tornés, amb el risc que l’agafessin, per
tal de recuperar la navalla. Pot ser, sí… però també pot ser que no fos així. I ara penso que
tenim ja prou punts borrosos com per preguntar-nos si realment era a casa seva quan es
va cometre el crim.
10.-! De quins punts borrosos parla? El vell el va veure fugir de la casa. A mi no em trauran
d’aquí. Estan deformant els fets. El vell el va veure fugir a les dotze o no el va veure? Sí o
no?
11.-! Diu que el va veure.
10.-! Diu que el va veure! Què hi diuen a això?
5.-! Podia estar equivocat.
10.-! Es poden equivocar quan es desitja que s’equivoquin.
1.-! Vol deixar de cridar!
10.-! Deixi’m tranquil! Potser el que necessitem tots plegats són uns quants crits i com més forts
millor. Va sentir el xisclet? No el va sentir? Això els preocupa? Vostè només parla de detalls
ínfims. Jo vull fets! Fets! Tinc la impressió que tots plegats ens hem tornat…
8.-! Demano una nova votació.
10.-! Ara parlo jo!
1.-! Han demanat una nova votació. A seure, senyors, per favor.
3.-! Mai havia vist una manera més bèstia de perdre el temps.
2.-! No perdrem més de tres segons.
1.-! La forma més ràpida serà comptant els innocents… Els que votin innocent que aixequin la
mà. Estem igual que abans. Nou a tres.
7.-! I ara, què hem de fer?
11.-! Perdó. Voto innocent.
7.-! Un altre!
3.-! Però què els passa? El noi és un assassí. Però si no hi ha cap dubte. Per què canvien
d’opinió?… Digui'ns-ho vostè, vol? Això és desesperant!
25
1.-! La votació és de vuit a quatre favorable a culpabilitat.
3.-! Li demano que s’aixequi i ens aclareixi per quina raó ha canviat el seu vot. Vinga, vinga,
aixequi’s! Doni’m una raó, vol?
11.-! No tinc per què donar-li cap explicació, senyor. Tinc molts dubtes; amb això en tinc prou.
3.-! Dubtes? Paraules, res més que paraules! Miri això! Ho veu? Varen veure el xicot clavant-li
això al seu pare! Miri-ho bé! Miri-ho! Vostè, el que té dubtes!
9.-! Permeti’m, però no és aquesta.
3.-! Què diu?
9.-! La navalla, que no és aquesta. La del crim és l’altra.
3.-! És molt llest!
7.-! Jo ja no sé on sóc! Resulta que cada cinc minuts s’inventa una nova història. Què
s’inventarà ara? Resulta que el vell no va sentir res, que no va anar corrent fins a la porta,
que no va veure el noi com sortia corrent quinze segons després de l’assassinat? No va
veure ni va sentir res, oi? Que tot plegat ho va dir per a donar-se importància? Senyors, per
favor, no em facin riure…
5.-! Un moment. Ha dit que el vell va córrer fins a la porta?
7.-! Va córrer o va caminar, tant és! El cas és que el va veure.
6.-! Va dir corrent fins a la porta. Sí, n’estic segur.
5.-! No recordo les paraules exactes, però no entenc com podia córrer.
4.-! El que importa és que va dir, sota jurament, que va anar del llit a la porta del carrer. Això és
important.
8.-! On estava situada l’habitació del vell?
10.-! Al final del passadís. No ho recorda vostè que se’n recorda de tot?
8.-! Senyor president, m’agradaria donar un cop d’ull als plànols de l’apartament.
7.-! Què li sembla si comencem altra vegada tot el judici? Així ho torna a veure tot, eh?
8.-! Senyor President?
1.-! De seguida.
10.-! No entenc res. Vostè és l’únic que vol veure els plànols.
5.-! Jo també els vull veure.
26
3.-! I jo, voldria que no perdéssim més el temps.
4.-! Podríem també arribar-nos tots fins al lloc del crim i posar-nos de quatre grapes per a
buscar qualsevol indici.
8.-! Gràcies. Si hi ha algú que ho vulgui fer… M’agradaria comprovar si un home gran que quan
camina arrossega una cama, pot anar des del seu llit a la porta d’entrada de la casa, en
quinze segons.
3.-! Vint segons. Va dir vint. No canviï les coses…
11.-! Va dir quinze.
3.-! Vint! I a més, què sap ell el que són quinze segons.
9.-! Va dir quinze segons. I n’estava molt segur.
3.-! Però si és un vell desgraciat, home! Va passar-se la meitat del temps dient coses
estranyes… Com cony volen que estigui segur de res?
8.-! Anem a estudiar-ho amb detalls. Després de sentir el cos com queia en el pis de sobre, va
sentir que corrien cap a la porta del carrer. Va sentir com s’obria la porta de dalt i passes
baixant l’escala. Llavors, tan de pressa com va poder, va anar cap a la seva de porta. Va
jurar que va fer-ho en quinze segons…
12.-! Havia de trigar més de quinze segons…
8.-! Però ell va dir justament quinze segons.
7.-! A vostè el nomenarem cronometrador oficial!
6.-! Vol fer el favor de no dir bestieses?
7.-! A vostè li paguen per ser aquí, oi? Doncs no té més remei que aguantar-me, senyor. Al cap
i a la fi no ho faig tan malament.
10.-! I ara que farà amb el plànol? Expliqui’s.
8.-! Aquest és l’apartament del mort. El del vell, que és exacte, està situat justament a sota
d’aquest. Aquí tenim la via del tren. L’habitació, una altra habitació, el menjador, el bany i la
cuina. I aquest és el passadís. Aquí hi ha la porta del carrer i això és l’escala. Bé. El vell
estava ajagut al llit, aquí. Diu que va aixecar-se, va sortir al passadís i va anar fins a la
porta, la va obrir i va arribar just per veure el noi que baixava corrents les escales. D’acord?
3.-! Ho he sentit cinquanta mil vegades en poca estona.
8.-! Quinze segons després de sentir el cos com queia.
11.-! Exactament.
27
8.-! El seu llit es aquí, a prop de la finestra. Hi ha tres metres i mig del llit a la porta, el passadís
té tretze metres i mig… Obrir la porta de l’habitació, els tretze metres i mig del passadís,
obrir la porta del carrer i tot això en quinze segons… Els sembla possible?
10.-! I tant!
11.-! Els recordo que no podia córrer. Varen haver-lo d’ajudar a seure a la cadira dels
testimonis…
3.-! Sembla que parlin d’una maniobra militar!
9.-! Per un home gran, amb la cama penjant, és una bona passejada.
3.-! Què està fent, ara?
8.-! Una prova. Vull comprovar l’estona que va trigar.
3.-.! I com ho vol comprovar? Això és una pallassada!
5.-! Li han dit que és una prova.
8.-! Deixi’m aquesta cadira. Aquestes cadires representen el llit del vell. Ara mesuro tres metres
i mig, la distància des del llit a la porta de l’habitació. Aquí hi haurà la porta.
3.-! És una barrabassada i no té res a veure.
11.-! Li puc assegurar que a mi m’interessa molt.
8.-! Hem dit que el passadís té tretze metres i mig. Compto fins a la paret, anar i tornar.
3.-! És una bogeria! No fem res més que perdre el temps.
5.-! No s’hi amoïni; segons vostè no durarà més de quinze segons… no crec que vingui d’això.
7.-! (XIULA.)
2.-! Vol deixar de xiular!
7.-! D’acord, d’acord, preciós.
8.-! Ja està. Doni'm una altra cadira. Aquesta és la porta del carrer. El vell va dir que la tenia
tancada amb una cadena.
5.-! Sí, és veritat.
8.-! Qui té rellotge amb cronòmetre?
2.-! Jo.
8.-! Quan vulgui doni un cop de peu a terra; serà el senyal per començar. El cop de peu
representarà el soroll del cos en caure a terra. Compti a partir d’aquest moment.
28
7.-! I nosaltres mentrestant què fem? Mots encreuats?
3.-! En ma vida he vist res semblant, és boig!
8.-! Quan vulgui, estic a punt.
2.-! M’espero que l’agulla arribi a dalt.
10.-! Més de pressa! El vell caminava molt més de pressa!
11.-! A mi em sembla que va més ràpid que el vell.
3.-! A mi no.
8.-! Més de pressa? Som-hi!
3.-! Corri, home! A veure si acabem amb aquesta comèdia!
8.-! Prou.
2.-! Ja he parat.
8.-! Quants?
2.-! Exactament… quaranta segons.
8.-! La meva opinió, que crec exacta, és que el vell va sentir la baralla a sobre del seu pis, els
crits, el cop del cos en caure, les passes corrent cap a la porta i després baixant les
escales. Tot això és veritat. Però no va poder veure la persona que fugia i va imaginar-se
que era el noi.
5.-! Sí, podria molt ben ser.
3.-! Suposicions! Tot són suposicions. He vist fer tota mena d'espectacles, però tan bèstia com
aquest, mai! Digui-li vostè! Es veu que amb les seves representacions estúpides ha tocat el
cor d’unes quantes dames sensibles que hi ha per aquí i les ha fet plorar! Però amb mi no
hi compti! El xicot és l’assassí! Això és més clar que l’aigua. I l’hem de destruir, ho entén? I
se’ns està escapant de les mans…!
8.-! L’hem de destruir… Per ventura és vostè el botxí?
3.-! S’ha de donar el veredicte.
8.-! Però, m’hi jugaria l’ànima que està desitjant premer el gatell de la pistola.
3.-! I guanyaria l’aposta, li ho juro! I tant si m’agradaria!
8.-! Em sap greu per vostè… em fa molta pena.
3.-! No necessito compassió!
29
8.-! Com pot desitjar ser el seu botxí, és esgarrifós. I no ho puc suportar. L’he estat observant
des que va començar el judici; està encegat per l’odi.
3.-! Li prego que no segueixi.
8.-! Vostè l’odia aquest pobre noi. I no pel que ha fet, no, sinó per motivacions personals.
3.-! Calli, cony! Calli d’una vegada!
8.-! Vostè és un sàdic…
3.-! He dit que prou! Deixin-me estar! Maleït siguis! Deixin-me estar! El mataré! El mataré!
8.-! Ho veu?… Pensava, realment, matar-me?
MITJA PART
30
SEGONA PART
8.-! Ho veu?… Pensava, realment, matar-me?
3.-! Deixin de mirar-me com una bèstia estranya.
11.-! Perdonin, però estic pensant que…
10.-! Perdonin! A què ve tanta cerimònia?
11.-! Estic procurant que vostè aprengui una mica d’educació. Els deia que estic pensant que no
hem vingut aquí per a barallar-nos… Tenim sobre les nostres espatlles una responsabilitat,
una gran responsabilitat. Hem estat convocats per decidir la culpa o la innocència d’un
home a qui mai no havíem vist. Quan donem el veredicte no tenim res a guanyar ni a
perdre. Aquesta és la nostra força. No hem de fer de tot això una qüestió… personal.
Gràcies.
12.-! Per què no parla algú? Ho provo? Veuran, tinc una idea i la deixo anar… quan el noi va
arribar a casa seva…
7.-! Sembla que hi haurà temporal…
5.-! Fa una xafogor terrible. Vostè no sua?
4.-! Jo no suo mai.
6.-! No els sembla que ha arribat el moment de fer una nova votació?
7.-! Això! I després ho celebrarem i farem ballades, i…
6.-! Senyor president?
1.-! Hi estic d’acord. Algú s’hi oposa?
10.-! Però aquesta vegada donant la cara, perquè sapiguem de quin cantó està cada u.
1.-! D’acord. Alguna objecció? Molt bé. Els aniré enumerant. Jo, voto culpable. Número dos?
2.-! Innocent.
1.-! Número tres?
3.-! Culpable.
1.-! Número quatre?
4.-! Culpable.
1.-! Número cinc?
31
5.-! Innocent.
1.-! Número sis?
6.-! Innocent.
10.-! Què?
6.-! Innocent.
1.-! Número set?
7.-! Culpable.
1.-! Número vuit?
8.-! Innocent.
1.-! Número nou?
9.-! Innocent.
1.-! Número deu?
10.-! Culpable.
1.-! Número onze?
11.-! Innocent.
1.-! Número dotze?… Número dotze?
12.-! Culpable.
1.-! Sis a sis.
7.-! Ja està. El partit ha resultat nul. Haurem de jugar una pròrroga.
10.-! Sis a sis! És vergonyós. Decididament tots plegats han perdut el seny. Un desgraciat, mort
de gana que està podrit…
9.-! La mena de xicot que sigui, no hi té res a veure en això. El que compta són els fets.
10.-! Els fets? Li suplico que no me n’expliqui cap més. N’estic fart dels fets. Acabarem rebentats
a base de fets. Però és que vostès els capgiren els fets! Els capgiren com els dóna la gana!
8.-! Vol una mica d’aigua?
9.-! No, gràcies.
2.-! Està a punt de ploure.
32
7.-! Ah, sí? Per què ha canviat d’opinió?
2.-! Doncs… Perquè m’ha semblat que…
7.-! Sí! Perquè m’ha semblat… A mi, em sembla que vostè és un caragirat, entesos?
2.-! No, li asseguro que no. Hi ha un grapat de detalls dels quals no m’havia adonat… és això.
10.-! Tossuts! Els sortirà fum del cap de tant rumiar. Aquesta és la veritat.
2.-! Francament, no crec que vostè tingui dret…
10.-! Deixem-ho estar!
2.-! Bocamoll!
1.-! Això refrescarà una mica l’ambient.
8.-! Sí, espero que sí.
1.-! Quin diluvi!… Em recorda un temporal, d’ara deu fer uns dos anys… Va ser espantós.
9.-! Molt simpàtic!
7.-! Ho sento. Ha estat sense voler, li ho juro.
3.-! Què li sembla això de l’empat?… A mi em diverteix i a vostè?
4.-! També.
3.-! Per cert, abans, quan… aquest individu… no sé com es diu, m’ha llençat l’ham, m’he deixat
caçar… però això no vol dir res, sap? Jo m’encenc de seguida…M’ha fet sortir de
polleguera… Qualsevol en el meu lloc…
4.-! Ha fet bona feina.
3.-! Qui?
4.-! El número vuit.
10.-! Bé. Senyors ho hem d’acabar com sigui… com sigui. Els vull fer una proposta. Estic
disposat a anar al Tribunal a dir que renunciem. Nosaltres, els que som aquí, no ens
posarem mai d’acord.
7.-! Jo m’hi apunto. Anem a parlar amb el jutge i que el xicot provi la sort amb uns altres
dotze…
8.-! El jutge no admetrà aquesta solució. No fa pas tanta estona que som aquí.
7.-! Ah, no? Si vostè ho diu…
33
11.-! Jo tampoc hi estic d’acord amb vostès.
7.-! Per què que amb un altre jurat, el noi se n’aniria pel dret cap a la cambra de gas… Estan
d’acord a què renunciem? Els vull avisar! Ningú, m’entenen? Ningú em fera canviar
d’opinió. Fotin-s’ho a la closca d’una vegada!.
5.-! Per a vostè no existeix la possibilitat d’un dubte raonable?
7.-! No existeix, què vol que hi faci! Són així!
11.-! Perdoni, però podria ser que vostè no sàpiga què significa exactament “dubte raonable”.
7.-! Com, que no ho sé! Què es pensen? Aquest tipus són tots clavats. Es planten en aquest
país per salvar la pell i després, sense més ni més, et volen manar i dir-te el que has de
fer… Quines penques!
5.-! Res d’això, sent? I ningú li ha preguntat encara, on ha nascut vostè.
7.-! Jo sóc fill d’aquí!
5.-! I el seu pare?… No, no ens vindria malament aprendre’n alguna lliçó d’aquests refugiats.
Encara ens en podrien ensenyar de coses… útils. El nostre país no és tan perfecte con
molts es pensen…
11.-! Deixi-ho córrer, li ho prego. Hi estic acostumat. Gràcies.
5.-! És que no està bé, cony, no està bé…!
7.-! Li demano disculpes… És el que vol?
5.-! Exactament.
1.-! Hi ha algú que tingui una cosa… positiva per a dir?
8.-! M’agradaria comprovar un petit detall… Un dels arguments importants de l’acusació és el

fet que el noi, després d’haver assegurat que era al cinema a l’hora del crim, no va ser
capaç d’explicar quina pel·lícula havia vist ni quins actors hi sortien. Aquest senyor, moltes
vegades, ha insistit en aquest punt.
4.-! Sí. Per part del noi és l’única coartada que es va presentar i no va dir ni una paraula per
defensar-la.
8.-! Provi de posar-se en el seu lloc. Vostè fóra capaç de recordar alguna cosa, després del xoc
de trobar-se de cop i volta amb el cadàver del seu pare?
4.-! Estic segur que sí, sobretot si la meva vida depengués de la meva memòria. Però no s’hi
capfiqui! Si no va poder recordar la pel·lícula és, senzillament, perquè no hi va anar.
8.-! De totes maneres, davant del Tribunal., ho va recordar tot.
34
4.-! Es clar! Amb tres mesos, l’advocat havia tingut temps de sobres per ensenyar-li la lliçó.
No… Un dels policies que va interrogar-lo la nit del crim en arribar a casa, va testificar que
no es recordava de res.
8.-! Puc fer-li una pregunta… personal?
4.-! Endavant.
8.-! On va estar ahir a la nit?
4.-! No em vaig moure de casa.
8.-! I la nit abans?
10.-! A què ve això ara?
4.-! No, deixi’l. Al sortir d’aquí, vaig passar pel despatx. M’hi vaig estar fins a dos quarts de nou.
Després vaig anar cap a casa a sopar i a dormir.
9.-! I l’altra?
4.-! Va ser.. dimarts… Dimarts?… Ah, sí! Jugant al bridge amb uns amics.
8.-! I dilluns passat?
7.-! Quan arribin a Nadal, m’avisen.
4.-! Dilluns… dilluns a la nit… Ah, vaig anar al cine amb la meva senyora!
8.-! Quina pel·lícula varen veure?
4.-! El cercle roig. Per cert, una pel·lícula molt bona!
8.-! I l’altra?
4.-! L’altra pel·lícula?… Un moment… esperi… La… L’extraordinària senyora… no sé què…

senyora… Bainbridge. Això! “L’extraordinària senyora Bainbridge”
2.-! Ho l’he vista. Se’n diu “L’estranya senyora Bainbridge”
4.-! L’estranya… senyora Bainbridge?… Sí, potser sí.
8.-! Qui feia la protagonista?
4.-! Doncs… Bàrbara… Long, em sembla. És una xicota morena i molt ben plantada. Bàrbara…
Lang… Lane… una cosa així.
8.-! Qui més hi treballava?
4.-! No ho sé… actors… no massa coneguts, almenys per mi. No… no ho sé.
35
8.-! No havia sofert cap impressió important, oi?
4.-! No,… no.
8.-! Doncs…?
9.-! Em penso que el punt queda ben clar.
10.-! Quin punt? Aquest senyor ens ha donat proves suficients per a convèncer a qualsevol de
que va anar al cinema dimarts passat.
9.-! Dilluns.
10.-! Dimarts!
4.-! Dilluns passat a la nit.
10.-! Doncs dilluns! I què? Això no compta per a res. El noi és culpable. I no em trauran d’aquí.
Culpable. Punt i ratlla. M’han entès bé? Qui és que tenia pastilles per a la tos?
2.-! Jo, però ja no me’n queda ni una.
6.-! Quina hora és?
5.-! Aquí té el rellotge!
7.-! Falten cinc minuts per a les sis…
2.-! Jo voldria plantejar…
1.-! Els recordo que estem igualats a sis. Algú vol dir alguna cosa?
12.-! Sí, jo. Anem-nos-en a sopar!
2.-! He de dir una…
1.-! Doncs vinga, digui-ho!
2.-! Com que estem una mica… desinflats… no gosava. És una observació referent a l’angle de
la ferida…
3.-! No hi tornem amb aquesta cançó! Ho hem vist i n’hem parlat més de mil vegades durant el
judici.
2.-! Ja ho sé, però no hi estic d’acord. L’advocat defensor va dir, diverses vegades, que el noi
era més baix que el seu pare…
10.-! Sí, molt bé, i què?
2.-! No li sembla estrany clavar una navalla de dalt a baix a una persona més alta que vostè?
36
3.-! Deixi-me-la. Ara li ho demostraré… Algú s’atreveix a provar-ho?… Vostè? Fixin-s’hi bé. No
penso repetir-ho. Em posaré uns quinze centímetres més avall que vostè. Així?
2.-! Aquesta era la diferència poc més o menys.
3.-! Es fa… així!
2.-! Alerta!
11.-! No m’ha fet ni mica de gràcia.
6.-! A mi tampoc. Què ha volgut fer?
3.-! Tranquils. No li ha passat res, oi?
8.-! No, res. Gràcies.
3.-! S’han fixat en l’angle? Mirin, cap avall. Així és com s’apunyala una persona més alta; així
ho va fer el xicot… Endavant, estic esperant les seves objeccions.
12.-! Em sembla que no hi ha res a dir.
8.-! Ha apunyalat mai algú?
12.-! No, mai.
8.-! I, vostè?
3.-! No sigui ruc
8.-! Mai?
3.-! I és clar que no!
8.-! Llavors, com ho sap fer tan bé?
3.-! Sentit comú…
8.-! Tampoc ha vist mai algú que ho fes?
3.-! Tampoc. Què pretén?
8.-! Hi ha alguna cosa que no encaixa en la seva demostració. El noi era un expert amb la
navalla. Precisament per barallar-se amb navalla el varen portar al correccional la primera
vegada, és així?
12.-! Exacte.
8.-! És normal haver de fer tants moviments estranys amb la mà per apunyalar…? Mirin!
37
5.-! No, no és normal… Porti, doni-me-la. No m’agraden gens aquestes coses, però no tinc més
remei que parlar-ne… He vist en la meva vida més baralles amb navalla que encaixades de
mans. La navalla no es pot fer servir mai de la manera que ho han fet vostès. Fent tot això
es perd molt de temps; és com donar-li avantatge a l'adversari. Es fa així. Quan es clava
per sota es fa així. Mai de l’altra forma.
5.-! Les navalles s’han inventat per clavar-les així.
8.-! Llavors, li sembla que és difícil que la ganivetada la fes el noi?
5.-! M’estranyaria molt. No… estic quasi convençut que no ho va fer ell. Pensin que aquest noi
ha nascut, com aquell qui diu, amb una navalla a la mà. N’he conegut molts com ell.
3.-! És que vostè es trobava a l’habitació, quan varen matar al vell?
5.-! Naturalment que no.
3.-! Molt bé. Amb això en tinc prou.
4.-! No crec que es pugui dir amb certesa la mena de ferida que ha fet o no ha pogut fer,
senzillament perquè el xicot fos un expert amb la navalla.
12.-! Ni jo tampoc!
8.-! Doncs, vostè què creu?
12.-! No ho sé…
8.-! Intenti esbrinar-ho.
12.-! Doncs Bé, jo…
3.-! Vostè, què?
7.-! Mirin, tot això em posaria malalt. N’estic fins als nassos de tot aquest assumpte. Ho deixo
córrer… Voto innocent.
3.-! Com diu?
7.-! He dit que n’estic fins als nassos.
3.-! Això no és una raó per canviar el vot.
38
7.-! No es foti on no el demanen.
11.-! Aquest senyor té raó. Vostè ha vingut aquí per jujtjar un home, igual que tots nosaltres, i de
cop, perquè sí, vota innocent, sense pensar-s’ho.
7.-! Sap què li dic… ?
11.-! Sense pensar-ho, simplement perquè té dues entrades que li cremen a la butxaca. És
indigne!
7.-! Per què?
11.-! És indigne jugar amb la vida d’un home. Vostè és un miserable.
7.-! A mi no em parli així, sent?
11.-! Sí, li parlo així! Si vol votar innocent, faci-ho perquè n’està convençut que és innocent. Si
no, voti culpable. O és que no té valor per reconèixer-ho?
7.-! Miri, jo…
11.-! Culpable o innocent?
7.-! Ja ho he dit. Innocent.
11.-! Per què?
7.-! No n’ha de fotre res…
11.-! Sí! Digui-ho! Per què?
7.-! Perquè… perquè penso que no ho és de culpable.
11.-! Segur?
7.-! Sí, segur.
8.-! Demano una nova votació.
1.-! S’ha sol·licitat una nova votació. Alguna objecció?… Els que votin innocent que aixequin la
mà. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set… vuit… nou… Els que voten culpable? Tres… la
votació és de nou a tres favorable a l’absolució.
10.-! És que no ho puc entendre! Tots aquests detalls que els han tombat, no tenen importància!
Vostès han vist el xicot, l’han vist igual que jo! Es impossible que puguin empassar-se això
de la navalla, i això del cinema! Menteixen cada vegada que respiren! Han nascut mentint!
No saben el que és la veritat! Si és que els han parit així! No necessiten motius per matar.
Es drogan contínuament, s’emborratxen… són així i no tenen remei. Per a ells la vida d’un
home no té cap valor. Ei, on van ara vostès? S’emborratxen i es barallen sense raó, i si
maten algú, doncs… vinga, un de menys! Per ells és un joc de poques taules… Sí, es clar,
també tenen coses bones. Eh! Sóc el primer de reconèixer-ho… Fins i tot n’he conegut dos
39
que eren decents, però això és una excepció… comprenen? La majoria és com si no
tinguessin sentiments. Poden fer qualsevol cosa. Però, a veure! Què passa? Estic intentant
que comprenguin! El mínim que poden fer, és escoltar-me! Aquest desgraciat és un
mentider! El conec millor que vostès! Conec tots aquests jovenets, totes aquestes rates
fastigoses! Vostès es creuen molt llestos, oi? Però escoltin! Els estic advertint que s’ha
d’anar molt en compte amb aquesta púrria! Jo els conec! Els conec! És que no em
comprenen? Estic intentant que comprenguin una cosa important. Són perillosos! Són uns
salvatges! Escoltin-me, els ho demano! Escoltin…
4.-! Si torna a obrir la boca, li trenco la cara.
10.-! Jo només volia explicar…
8.-! Evidentment, és molt difícil ser objectiu. Tant sí com no, els prejudicis surten d’una manera
o una altra i ho desgavellen tot. Hem discutit, potser a vegades amb excés, però amb
franquesa no crec que ens hàgi fet massa mal els uns als altres. Per la meva part els he de
confessar que no tinc la més lleugera idea de quina és la veritat. I crec que mai la sabrà
ningú…Nou de nosaltres tenim el pressentiment que l’acusat no és culpable. Podem estar
equivocats. Ens movem només amb suposicions i possibilitats… Qui sap si estem tractant
de retornar un assassí a la societat. Qui ho sap? Però tenim dubtes… dubtes seriosos i
raonables. Cap dels nou pot tenir la certesa que l’acusat sigui culpable. Respecte als altres
tres senyors… sembla que sí que la tenen… Em podrien explicar per què?
4.-! Ho intentaré. La veritat és que segueixo pensant que és culpable… i tinc dues raons. La
primera és el testimoni de la dona de l’altra banda del carrer, que va veure cometre
l’assassinat.
3.-! Testimoni indiscutible!
4.-! La segona, la manera com aquesta dona va descriure’l. Diu que va veure el noi aixecar el
braç més amunt del seu cap i clavar la navalla al pit del seu pare. De dalt a baix. Va veure
fer-ho així… encara que no sigui aquest l’estil d’un expert en navalles.
3.-! Té tota la raó!
4.-! Parlem una mica d’aquesta dona. Va posar-se al llit al voltant de les onze. El seu llit és
davant de la finestra. Des del el llit es veu perfectament tot el que passa al carrer. Tenia la
finestra oberta. Com que la calor no la deixava dormir, va començar a fer voltes i voltes al
llit. Això va durar més d’una hora. Cap a les dotze i deu, el soroll del tren va fer que mirés
per la finestra i veiés el crim. A través de les finestretes dels dos últims vagons. Senyors,
pel que fa a mi, aquest és un testimoni absolutament definitiu.
3.-! Sí, senyor! Absolutament definitiu!
4.-! A vostè què li sembla? I a vostè?
12.-! No ho sé. N’hi ha tants de testimonis… li ben asseguro que estic fet un embolic.
4.-! Francament, no comprenc com han pogut votar innocent.
12.-! Evidentment… Tota aquesta sèrie de coses…
40
3.-! Deixi-les estar. Només hi ha una cosa certa: la dona va veure el crim.
12.-! Sí, sí, és clar… d’acord.
3.-! Fem una altra votació.
1.-! Perfectament. Han demanat una nova votació. Algun comentari?
12.-! Jo canvio el vot. Penso que és culpable.
3.-! Qui més? Estem vuit a quatre!
11.-! Per què vol convertir això en un triomf personal?
3.-! Ja veuen que no té solució. Hem de renunciar. Anem a veure el jutge.
8.-! El meu parer és que hem de seguir.
3.-! I com vol seguir! Amb homes com aquest, que salten d’una banda a l’altra com si fossin
pilotetes de pim-pom?
4.-! Calma. Per què de qualsevol cosa n’ha de fer motiu de baralla?
3.-! D’acord.
4.-! Els sembla bé que fixem un límit?
7.-! Ara ja no ve d’aquí. Per què? Si convé ens passarem aquí tota la nit.
4.-! És… un quart de set. Si a les set no hem arribat a cap acord, parlarem de si renunciem o
no. Els sembla bé?
8.-! Sí…
4.-! Tenim tres quarts d’hora i podríem…
9.-! Escoltí, que no es troba bé?
4.-! Com? Sí, sí, molt bé. Per què ho diu?
9.-! M’havia semblat… No res, perdoni.
4.-! Quedem doncs que, si a les set no hem arribat a un acord…
5.-! Sí, senyor…
7.-! Està bé.
11.-! Perfectament.
9.-! Ho ha tornat a fer!
41
4.-! He tornat a fer, què?
9.- ! S’ha tornat a pessigar el nas! Em fa recordar…
4.-! Escolti! Estem procurant ordenar…
9.-! És que és molt important.
4.-! El què?
9.-! Li prego que em disculpi la interrupció, però voldria preguntar-li, per què es frega el nas
així?
3.-! És realment apassionant!
9.-! No parlo amb vostè. Contesti’m, vol! Per què es frega el nas d’aquesta manera?
4.-! Perquè tinc una petita molèstia.
9.-! Sí, sí… per les ulleres, veritat?
4.-! Sí, per les ulleres, està satisfet?
9.-! O sigui que són les ulleres les que li han fet aquests senyals vermells que té a banda i
banda del nas. No m’hi havia fitxat… Deu ser molest…
4.-! Sí, senyor. Molt molest.
9.-! No ho sabia. Jo sempre he tingut una vista excel·lent.
7.-! L’enhorabona!
9.-! La dona que va veure el crim tenia els mateixos senyals que vostè. Per favor! No trigaré
més de mig minut… No me n'havia recordat més, però aquests senyals em varen quedar
gravats. Es va fregar moltes vegades el nas…
5.-! Sí, és veritat. Me'n recordo bé. Moltes vegades.
7.-! I què?
9.-! Cau pel seu propi pes. Molt maquillada, amb els cabells tenyits, vestits nous, massa
juvenils per la seva edat; segurament portava molt de temps preparant la seva sortida
davant del públic… I pel que fa a les ulleres, segur que s’hauria estimat més entrebancar-
se que sortir amb les ulleres posades davant de tanta gent.
3.-! I vostè com cony ho sap que portava ulleres? Per què es fregava el nas?
5.-! Pels senyals que tenia.
3.-! I això què demostra?
42
6.-! Escolti, n’estic fart de sentir-lo cridar com un bèstia.
5.-! Deixi’l, a veure si queda afònic d’una vegada.
1.-! Jo també vaig veure els senyals. Estava molt a prop d’ella. Eren molt marcats.
3.-! I què? Tenia els cabells tenyits i dos senyals al nas. I tot això què vol dir?
9.-! Aquests senyals podien estar fets per alguna altra cosa a més a més de les ulleres?
4.-! No, jo crec que no.
3.-! I això, què hi té a veure?… A més a més, jo no vaig veure res.
4.-! Jo sí, i molt clarament. És estrany que no hi hagi pensat abans…
6.-! Ara que en parlem, jo també me’n recordo, però no l’hi vaig donar cap importància, la
veritat…
3.-! I vostè, advocat? No diu res?
8.-! Penso… sí, penso que aquí hi ha dotze homes que, després de dues hores, concentrats en
aquest assumpte… i dels dotze, per a onze, aquest detall va passar sense adonar-se’n.
3.-! Sense adonar-se’n, de què? Em volen fer creure que això de les ulleres és important? Es
pensen que el fiscal la va pressionar perquè anés a declarar sense ulleres?
8.-! No pretenem res d’això. Però conec moltes dones que es pensen que les ulleres no les
afavoreixen…
6.-! La meva per exemple.
8.-! I és possible que el fiscal no es fixés tampoc en aquest detall.
6.-! M’ho ha tret de la boca.
3.-! Bé, molt bé, tenia uns senyals. D’acord! Uns senyals que li havien fet les ulleres. No es
posa mai les ulleres fora de casa perquè creu que la fan ser més lletja. D’acord, d’acord i
d’acord! Però quan va veure el noi assassinar el vell, era a casa seva, no? A casa seva,
sola, al llit… i tant se li’n donava que fos maca o lletja…
8.-! Vostè porta les ulleres al llit, quan se’n va a dormir?
4.-! Mai. No les porta ningú.
8.-! Doncs sembla lògic pensar que no les portava quan feia una hora que provava d’adormir-
se.
3.-! I vostè com ho sap?
43
8.-! Jo no sé res; ho suposo. I suposo també, que quan va mirar per la finestra, en el moment
de passar el tren, tampoc les portava posades.
6.-! Segur.
3.-! No, no en pot estar segur.
8.-! I encara li diré més. Crec que ella pensa, i molt honestament, que va veure el noi com
matava el pare, però que, realment, no va veure més que una imatge borrosa.
3.-! I això com ho sap? Vostè ho sap tot, eh! També sap el tipus d’ulleres que fa servir? Potser
és curta de vista, o potser porta ulleres de sol! Vostè què sap?
8.-! Jo només puc dir-li que hi ha un dubte sobre la visió d’un testimoni.
11.-! Ella va tractar d’identificar algú que estava a més de vint metres de distància… de nit i
sense ulleres.
2.-! No es pot enviar a la mort un home que només té en contra seu un testimoni semblant.
3.-! Doncs jo no hi estic d’acord!
8.-! Vostè no creu que aquesta dona podria haver-se equivocat?
3.-! No!
8.-! Per a vostè, no és possible, oi?
3.-! No! No és possible.
8.-! I per a vostè?
12.-! Sí, és possible.
8.-! I vostè? Pensa encara sincerament que el noi és culpable?
3.-! Jo penso que és culpable.
4.-! Jo no. M’ha convençut.
3.-! Així que ara… em deixen sol?
4.-! Sí, ara tinc un dubte important i raonable.
9.-! Això vol dir que estem onze a un.
3.-! I totes les altres coses? Tots els altres testimonis? Totes aquestes coses… la navalla, el
nom de la pel·lícula, el vell… totes les altres coses!
2.-! Vostè mateix ens va dir que es podia prescindir de tot…
44
5.-! Que el més important era el testimoni de la dona
7.-! I ara què hem de fer?
8.- ! És l’únic.
3.-! M’és igual! Tinc els meus drets!
8.-! Sí, segurament que sí.
3.-! Per què em miren així? Dic que és culpable.
8.-! Volem els seus arguments.
3.-! Ja els hi he donat.
8.-! Però no ens han convençut. Volem tornar a sentir-los. Ens estarem aquí tot el temps que
convingui.
3.-! Tot… tot... fins al més petit detall de tot el que va dir-se en el judici… absolutament tot..
demostra que és culpable. És que em prenen per idiota o què?… fixin-se en la història del
pobre vell, per exemple… l’home del pis de sota que ho va sentir tot.. o bé, la navalla… No
hi té res a veure que aquest individu en trobés una altra d’igual… El vell ho va veure. Va
veure com fugia per l’escala. Què ens importa el temps que va trigar? Això no compta… El
va veure!… Tot és important… La navalla, per exemple, la navalla que diu que li va caure
per un forat de la butxaca… Jo els desafio que em demostrin que el vell no va arribar a la
porta a temps de a veure com fugia… Els desafio!… Poden fer el coix tant com vulguin al
voltant d’aquesta sala i arrossegar la cama tant com els doni la gana… a mi no poden
demostrar-me res… I la història del tren!… I la del cinema!… Si alguna vegada ho fes, m’hi
jugo cinc mil dòlars que me’n recordaria de les pel·lícules que vaig veure la nit que matés el
meu pare… Tot, absolutament tot!… I la comèdia de les ulleres! Com n’estan tan segurs
que no en portava?… Ho va jurar davant del Tribunal! Ho va jurar! I el crit del noi?… “El
mataré!”, va cridar… “Et mataré!” I ho va fer. Estic segur que ho va fer… Sí, aquests són
tots els meus arguments. Els hi he explicat tots. Però, vostès… Què més volen? Eh? Parlin!
Diguin-m’ho: Què més volen? Són una colla de xais! Són uns desgraciats! No mouria ni el
dit petit per cap de vostès! No m’interessen, vostès! No! No aconseguiran mai de la vida el
meu vot! Mai de la vida! És que potser no tinc dret a tenir la meva pròpia opinió? Eh?.
Vostès que saben del jovent d’aquí? Res. Jo sí que en sé, el meu fill després d' insultar-me
i apallissar-me se'n va anar, em va deixar sol. Fa més de dos anys que no l'he vist. Però…
al cap i a la fi és el meu fill… Molt bé… Innocent…
FI
45

12 Homes Sense Pietat Text Català

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

12 Homes Sense Pietat Text Català

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DOTZE HOME SENSE PIETAT de REGINALD ROSE

Nº 1.-! PRESIDENT DEL JURAT.

Nº 2.-! EMPLEAT DE BANCA.

Nº 4.-! CORREDOR DE BORSA.

Nº 5.-! SENSE PROFESSIÓ CONEGUDA.

Nº 6.-! OBRER DE LA CONSTRUCCIÓ.

Nº 7.-! VENEDOR DE LLAMINADURES.

Nº 9.-! EL MÉS GRAN DE TOTS.

Nº 10.-! AMO D’UN GARATGE.

Nº 11.-! ALEMANY QUE VA FUGIR DEL NAZISME.

8.-! No, gràcies.

5.-! Ens han tancat amb clau?

10.-! Sí senyor. Que no ha sabia?

10.-! Ho mana la llei.

5.-! Ah, sí?

10.-! Què fa vostè?

1.- ! Paperetes per votar.

10.-! I tant, hem de votar!

3.-! Què? Què li sembla tot això?

2.-! Doncs… és interessant.

3.-! Ah, sí? Jo he estat a punt d’adormir-me.

2.-! És que jo mai he format part d’un jurat. És la primera vegada.

2.-! Suposo que si ho fan és per alguna cosa… hi tenen dret.

7.-! Això, comencem i com més aviat millor.

1.-! Esperem un moment… hi ha algú al lavabo.

5.-! Ens hem d’asseure per ordre?

1.-! Com diu? Ah, no ho sé… em penso que sí.

3.-! Ah, no?

12.-! Sóc nascut aquí, però no hi havia entrat mai.

10.-! És possible. N’hi ha prou de mirar-li la cara per adornar-se’n de seguida.

7.-! Heu pescat una bona galipàndria, eh?

10.-! I tant! Aquests refredats d’estiu són molt emprenyadors.

7.-! Bé, senyor president, comencem o què?

3.-! Hi ha alguna cosa interessant? No he tingut temps ni per mirar el diari.

4.-! Res de nou. Estic consultant els tancaments d’ahir a la nit.

3.-! Ah, vaja! Treballeu a la Borsa?

4.-! Sóc corredor.

1.-! Si us plau, senyors. Facin el favor de seure.

10.- ! Per què?

1.-! Em sembla que és més lògic.

10.-! Molt bé.

12.-! Quina impressió n’ha tret del fiscal?

11.-! Com diu?

11.-! Sí, ha estat força hàbil.

7.-! Bé, què? Comencem la funció?

1.-! Ei, vostè, el de la finestra. Vol fer el favor de seure?

8.-! Dispensi, no sabia que…

12.-! Si es tenen en compte les circumstàncies…

6.-! Aquell senyor gran, segueix al lavabo.

1.-! Truqui-li la porta.

7.-! Vostè de quin equip és?

5.-! Del Baltimore.

6.-! Venia a buscar-lo.

7.-! Del Baltimore no n’hi ha ni un que valgui la pena.

1.- ! Voldríem començar.

9.-! No em pensava que m’esperessin a mi…

4.-! Crec que s’acostuma a fer primer una votació.

4.-! Sí, ja ho sabem.

3.-! Doncs, som-hi!

7.-! I ara, què fem?

8.-! Em penso que n’haurem de parlar.

10.-! Parlar? Una altra vegada?

3.-! Però, vostè creu, sincerament, que és innocent?

10.-! I molt perillós.