Irina Barranco Calefell

Missatge dels catalans a Jordi I, rei de Grècia (1897)

1. Identifica el tipus de font i digues de què tracta.

Aquest fragment conegut com el Missatge a Sa Majestat Jordi I, rei dels hel·lens va
ser adreçat al rei de Creta l’any 1897 pel poble català.

Es tracta d’una font textual o escrita, ja que és un document escrit. És una font
primària, pel fet que és contemporània als fets que s’expliquen al fragment. És una
font pública perquè tothom hi té accés. És una font no oficial perquè no ha estat
redactada per cap organisme oficial. És de caràcter històric perquè és un document
de valor històric. És de caràcter polític i social pel fet de tractar-se d’un missatge que
d’adreça al rei de Creta per part del poble català. És una font de caràcter divulgatiu
perquè es vol donar a conèixer a tothom.

Tracta sobre un document en forma de carta que va ser adreçat al rei Jordi I de
Creta el mes de març de 1897. Aquesta expressava l’enhorabona del poble català
per l’annexió de l’illa de Creta a Grècia, que s’havia deslliurat del poble turc.

2. Digues quin és el context històric de la font.

Aquest fragment pertany a l’etapa de la Restauració. Diferents polítics, pel seu

compte propi van entregar aquesta carta, redactada per Enric Prat de la Riba,
adreçada al rei Grec, ja que a Catalunya no hi havia govern. Van lliurar la carta a
Antoni Sunyol, el president de la Unió Catalanista i aquest la dona al cònsol grec en
nom de la pàtria catalana.

La carta va ser redactada després que es redactés el document de les Bases per a
l’autonomia de Catalunya o Bases de Manresa per la Unió Catalanista. Aquestes
vases van convertir-se en un programa d’autogovern català. La pàtria catalana cada
vegada tenia un sentiment de nacionalista més fort

La carta va ser escrita amb motiu de l’alliberació de Creta del jou turc i l’autonomia
que van aconseguir gràcies a l’aixecament militar que va fer el rei Jordi I de Grècia.
El poble català està entusiasmat per aquesta acció del rei i compara l’imperi turc
amb Espanya i Creta amb Catalunya. Els catalans defensen l’annexió de Creta a
Grècia, ja que parlaven la mateixa llengua i tenen el dret de viure sota la mateixa
Irina Barranco Calefell

sobirania política. Pels catalans, Catalunya no era ni una província ni una regió
d’Espanya, sinó una nació pel fet que la llengua era símbol de la seva identitat i
també volien l’autonomia…

Finalment, es canta els segadors, es converteix en l’himne català. El govern central

d’Espanya veu aquest acte com un moviment nacionalista i inicia una dura repressió
sobre diverses entitats i publicacions catalanes com: La Renaixença o el Centre
Escolar Catalanista.

3. Comenta DUES de les idees que conté la font.

En primer lloc, el fet que els catalans citin Empúries és degut a les restes que varen
deixar els Grecs en aquest poble de Catalunya en la seva colonització de la
península Ibèrica. Aquestes restes beneficien als catalans per la seva atracció i per
mostrar la cultura grega.

També s’explica, que tot i havent-hi hagut conflictes entre en poble català i el grec
històricament, com podria ser l’exemple de la Segona Guerra Púnica, els catalans
estan orgullosos i tenen una contemplació fascinant al rei de Grècia perquè han
aconseguit l’autonomia, ja que aquest fet els uneix a ambdós, perquè existeix un
paral·lelisme de Creta amb Catalunya i Turquia amb Espanya.