«La nostra vida és filla de les barreges”

Als humans potser se'ls podria qualificar així: els éssers vivents que fan més barreges. La
primera la compartim ja quan naixem, fruit de la unió d'un òvul i un espermatozou. A
aquesta primera barreja se li n'afegiran d'altres al llarg de la nostra vida i són d'una gran
varietat.
Viurem barrejant-nos amb altres persones, amb parents, amics, amants. Aniran passant
els anys amb uns canvis que ens aniran influint. Algú pot tenir la pretensió de ser sempre
el mateix, però s'equivoca. Tots som inevitablement canviants i acumulem barreges. No
per decisió pròpia, sinó perquè no som impenetrables com les estàtues de marbre.
A diferència de la majoria d'animals, ens nodrim amb una sèrie extraordinària d'aliments.
De vegetals i d'animals. De lectures que ens apassionen o ens avorreixen. El nostre
vestuari no és el d'una espècie -de fet, cap altre espècie té un vestuari-. El canvi de pell
dels animals és un fet imposat per la natura. Nosaltres som l'única espècie que té dret a
exercir la llibertat estètica. Podem presentar-nos exhibint tota mena de colors. Ni els
animals ni els vegetals disposen de la llibertat de la moda.
També som barrejadors de begudes. Beure l'aigua d'una font és un fet minoritari que
intenta acostar-nos a la vida animal. Hem inventat begudes que són mescles, i milers de
paraules que triem per comunicar-nos. No tenim una sola veu per a tota l'espècie, sinó
que fabriquem cançons que cantem al gust de cada u. La mort és l'únic fet important que
compartim amb animals i vegetals. La vida dels humans és un repertori extraordinari de
matisos i contradiccions. No tenim un programa de vida imprès en les nostres cèl·lules.
Som inventors de barreges. Hi ha jocs de cartes que només són vàlids si les cartes estan
ben barrejades. L'aire que ens fa viure no és pur. És una barreja de nitrogen, oxigen,
argó, anhídrid carbònic...
Josep M. Espinàs, El Periódico, dissabte, 19 de març del 2016

Després de llegir el text a classe, responeu aquestes preguntes:

1. Quina idea o tesi defensa Josep M. Espinàs en aquest article? On se situa en l’article? Subratlla-la.
2. Explica els arguments que fa servir per defensar-la.
3. Els arguments que hi explica són en forma de:
a. exemples.
b. comparacions.
c. dades.
d. oracions interrogatives.
e. experiències personals.
f. citacions.
4. Quina relació té el títol amb el text?
5. Segons el text, per quina raó les persones som tan canviants?
6. Pensa i escriu dos arguments més que defensin la tesi d’Espinàs.
7. La paraula en negreta “naixem”, per què s’escriu amb a?
8. Digues en quin temps i mode estan les 4 formes verbals en negreta.
9. Troba en el text 2 exemples de cada categoria gramatical.
10. Pensa i escriu un sinònim per a les paraules o expressions del text “inevitablement”, “com
estàtues de marbre” i “contradiccions”.