Cims Borrascosos, D'emily Brontë

26/4/22 22:12 Cims borrascosos, d'Emily Brontë
Cims borrascosos, d'Emily Brontë

lloc: Campus IOC Imprès per: ANNA Castells Ferrer (IOC)
Curs: Literatura universal (Bloc 2) Data: dimarts, 26 d’abril 2022, 22:12
Llibre: Cims borrascosos, d'Emily Brontë
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=1053464 1/14
Descripció
Recurs llibre per a l'estudi de la lectura obligatòria Cims borrascosos.
Taula de continguts
1. Context històric i literari
2. L'autora
3. L'obra: Cims borrascosos. L'argument
4. Els narradors
5. L'acció, el temps i l'ambient
6. L'estructura
7. Els personatges
8. Els temes
9. A mode de conclusió: més enllà de la novel·la
1. Context històric i literari
Cims borrascosos (Wuthering Heights) (1847) es considera una de les grans novel·les del segle XIX, tot i que no va comptar amb el
reconeixement immediat en un temps que l'escriptura i la creació es considerava camp intel·lectual exclusiu dels homes. Com les
seves germanes, també novel·listes, i altres dones dedicades a la creació artística (músiques, pintores…), l'autora Emily Brontë (1818
– 1848) va haver de lluitar per a aconseguir el seu propi espai creatiu. “La cambra pròpia” necessària, un espai, i la independència
econòmica, que Virginia Woolf (1882 – 1941) va definir com a condicions necessàries a l'escriptura de la dona. La seva vida, i la seva
obra, doncs, van haver de superar els obstacles d'una societat que no estava disposada a acceptar-la entre el cercle intel·lectual del
moment. Al llarg del segle XX s'ha convertit en una obra universal i imprescindible, sobre la qual s'han fet nombrosos guions
cinematogràfics.
Emily Brontë forma part de la primera generació de novel·listes que ofereixen la visió del món des de la perspectiva femenina. Així,
les relacions amoroses que descriu l'obra posen de manifest la rigidesa dels costums de l'època victoriana, i s'endinsa en la terbolesa
dels sentiments i de les passions humanes, en una ambientació fosca d'ascendència romàntica.
Els antecedents d'Émily Brönte són Mary Shelley (1797 – 1851), autora de Frankenstein i iniciadora de la novel·la de terror; Ann
Radcliffe (1764 – 1823) i Jane Austen (1775 – 1817).

Emily Brontë, Mary Shelley, Anne Radcliffe i Jane Austen
Mary Shelley potser gaudia tant de l'habitació pròpia com de la independència econòmica, però, a més, era filla d'una de les primeres
feministes i d'un editor. Jane Austen era filla d'un clergue que s'havia ocupat de la seva formació. Les Brontë eren filles també d'un
home dedicat a la religió que tenia una bona biblioteca i que les animava a llegir. Austen i les Brontë no es van casar mai (excepte
Charlotte, tot i que només ho va fer un any abans de morir) i, per tant, no van tenir les obligacions del matrimoni ni de la maternitat.
Virginia Woolf també ens explica que, durant la segona meitat del XVIII, hi hagué un seguit de dones, no esmentades a les històries
de la literatura, que foren les predecessores d'aquestes primeres escriptores “traduint, escrivint innumerables novel·les dolentes”
que els permetien d’obtenir alguns diners.
La societat del XIX era una societat de clar predomini masculí on les dones, sovint, quan escrivien s'amagaven sota un pseudònim
masculí. En són exemple les mateixes Brontë, però també George Eliot a Anglaterra, George Sand a França, Fernán Caballero a
Espanya i Víctor Català a Catalunya. El naixement del Feminisme aquest mateix segle a Nord-Amèrica i la Gran Bretanya també és un
dels factors que propicia l'inici de la literatura moderna escrita per dones. A Anglaterra, on la moral Victoriana d'aquell moment
havia establert una forta dicotomia segons la qual els homes s'havien de dedicar a l'esfera pública (negocis, política...) i les dones a
l'esfera privada (la cura de la casa i els fills), l'aparició d'aquestes autores fou molt significativa. Amb tot, de les tres germanes Brontë,
cal dir que les que més es van destacar per retratar les situacions de frustració de les dones de la seva època foren Charlotte i Anne,
tot i que en la novel·la d’Emily, quan la llegiu, fixeu-vos com descriu personatges femenins força independents i com, al final de la
novel·la, és un personatge femení el que, a través de la seva confiança en l’educació, podrà salvar un personatge masculí que estava
condemnat a la ignorància i a una vida de patiment.
2. L'autora
Emily Brontë (1818 - 1848) és una de les tres escriptores de la seva família; les altres són Charlotte (1816 - 1855) i Anne (1820 -
1849). Les tres són filles de Patrick Brontë, un pastor anglicà, també poeta, i de Maria Branwell. Tenen dues germanes més grans i un
germà, i tant el pare com la mare són persones cultes. Aquesta última mor de càncer quan Emily té tres anys i una tia, germana del
seu pare, se n'ocuparà. El 1824 les quatre germanes grans - Maria, Elizabeth, Charlotte i Emily - van internes a una escola per a filles
de clergues. Les dues germanes grans contreuen tuberculosi i moren en menys d'un any. El pare fa tornar Charlotte i Emily a
Haworth, on viuen i on ell és sacerdot. L'internat, la Clergy Daughter's School, de Corwan Bridge, serà el que inspirarà a Charlotte
l'internat en què s'ambienta la seva novel·la més famosa, Jane Eyre.
Les tres germanes i Branwell, el germà, tenen una gran imaginació: fins i tot creen un món literari de fantasia, anomenat Gondal, on
situen les històries que s'inventen i del qual en resten molt pocs escrits. Se sap també que eren grans lectores i que a casa tenien
accés a un ampli ventall de llibres que llegien amb avidesa. Entre les lectures variades hi ha narracions de les anomenades gòtiques,
que són narracions protagonitzades per personatges perversos o diabòlics que habiten en lloc sinistres (castells, abadies, enrunades,
esglèsies abandonades, cementiris, etc.) que, reals o inventats, pretenen provocar por i angoixa als lectors. La crítica remarca la
influència que aquesta mena de lectures tindrà en les obres de les germanes Brontë. A Cims borrascosos sembla evident.
Les biografies d'Emily Brontë la descriuen com tímida, tancada en sí mateixa, de gran sensibilitat. A més de Cims borrascosos, la seva
única novel·la, és autora de poemes d'exaltació de la natura i d'un cert misticisme. El 1844 Emily va recopilar tots els seus poemes
(alguns d'ells pertanyents als escrits sobre Gondal) en dues llibretes. Charlotte les va trobar el 1845 i, impressionada, va acabar
convencent les germanes de publicar un llibre de poesia que recollís poemes de totes tres. El van publicar sota els pseudònims de
Currer, Ellis i Acton Bell (que corresponen a Charlotte, Emily i Anne, respectivament), noms que en anglès poden ser tant masculins
com femenins, per tal d'evitar els prejudicis de la crítica pel fet que fossin dones. L'obra poètica d'Emily és el preludi de Cims
borrascosos, una obra que cal entendre com la novel·la (l'única que va escriure) d'una gran poetessa.
Emily Brontë va viure sempre a Haworth (per bé que havia nascut a Thornton, Yorkshire, regió del nord d'Anglaterra), llevat d'un
breu període en el qual va estar a un internat i un altre en què va ajudar Charlotte, que era professora, i un temps en què va viure a
Brussel·les també amb Charlotte, on va estudiar idiomes i música. Cal destacar el testimoni de la seva germana Charlotte, que
explica com Emilly era incapaç de viure allunyada del seu indret de felicitat, la zona feréstega de la seva infància, la natura en total
llibertat. Les tres germanes van haver de treballar per pagar l'educació del seu germà Branwell i van intentar, sense èxit, crear la seva
pòpia escola. Al seu torn, el seu germà acabà convertint-se en alcohòlic i adicte a l'opi. A Thornton duia la casa del seu pare i l'ajudava
en la seva tasca. I, naturalment, escrivia quasi d'amagat.
El 1847 Emily va publicar Cims borrascosos, i Anne, Agnes Grey. Més tard Charlotte publicaria la ja esmentada Jane Eyre i d'altres
novel·les. Només un any més tard de la publicació de Cims borrascosos, el 1848, Emily, que sempre havia tingut una salut delicada, es
refreda a l'enterrament del seu germà i mor, molt probablement de tuberculosi.
La casa on va viure la família Brontë és avui dia un museu dedicat a les tres germanes escriptores. La casa i la zona d'erms on està
situada, que a vegades recorda el paisatge descrit per Emily a la seva novel·la, foren una de les fonts de llur inspiració. De fet, no és
possible penetrar a Cims borrascosos ni a la poesia d'Emily Brontë sense penetrar en els paisatges de la seva vida. A diferència de
Charlotte, que es delia per conèixer Londres i viatjar, Emily va viure amb neguit la seva estada a l'estranger i preferia quedar-se a
casa, passejar pels erms i estar en contacte amb la naturalesa.
Podeu fer una ullada a la web del museu.
Retrat de 1834 de les germanes Brontë (d'esquerra a dreta: Anne, Emily i Charlotte), pintat pel seu germà Branwell. Originalment, es
va incloure a ell mateix al centre del retrat, però més tard va decidir esborrar-se. Roman una ombra que en delata la seva presència.
3. L'obra: Cims borrascosos. L'argument
Emily Brontë situa l'acció el 1801. El nou llogater de la Granja dels Tords, el senyor Stockwood, visita la casa del propietari, que
anomenen Cims Borrascosos. Es tracta d'una casa aïllada, situada en una zona de cims on el vent bat la terra erma. Allí hi coneixerà
l'amo tant de Cims Borrascosos com de la Granja dels Tords, el senyor Heatchcliff. Aquesta coneixença li causa una gran impressió i
decideix retornar el dia següent. Aquesta vegada coneixerà la resta dels habitants de la casa on haurà de fer nit degut a la situació
atmosfèrica, sense que se'l tracti gaire hospitalàriament, ans al contrari. A l'habitació troba una mena de diari de Catherine
Earnshaw, datat vint-i-cinc anys abans. Després de la lectura tindrà un malson, en el qual se li apareix Catherine Earnshaw.
En tornar a la Granja dels Tords demana a la majordoma, Ellen Dean, pels habitants de Cims borrascosos. Ella li explica qui són i la
història tant dels habitants actuals com dels que els han precedit. A través de la narració de la majordoma, ens assabentem que el
senyor Earnshaw, l'antic amo de Cims Borrascosos, un ric propietari rural, pare de dos fills, torna d'un viatge amb un nen que ha
trobat abandonat pels carrers de Liverpool. Aquest nen és Heatchcliff, l'actual amo de Cims Borrascosos i la Granja dels Tords. Per la
narradora sabem que el senyor Earnshaw tracta Heathcliff amb molt d'afecte, com si fos un més de la família. A la seva mort, el seu fill
i hereu, Hindley, el farà fer de criat i el tractarà de manera despreciativa i cruel.
La germana de Hindley, Catherine, i Heathcliff estan enamorats apassionadament, però ella, rebutjant Heathcliff no perquè no
l'estimi, sinó pel fet que hagi estat relegat a la condició de criat, es compromet en matrimoni amb Edgar Linton, fill del propietari de la
Granja dels Tords, l'altra gran finca de la contrada, amb qui comparteix cultura i estrat social. Heathcliff, molt ferit i enfadat,
abandona Cims Borrascosos. Torna tres anys després, esdevingut molt ric sense que ningú sàpiga com, i s'acaba apropiant de la finca
aprofitant-se que Hindley, endeutat pel joc, no sap mantenir-la. Heathcliff visita Catherine, casada ja amb Linton, i durant aquest
encontre els dos homes es barallen. Arran d'aquest fet, Catherine cau en una crisi, que sembla de bogeria, i tota ella es debilita. No
triga gaire a morir donant a llum una nena, que també s'anomenarà Catherine.
Heathcliff es casa amb Isabella, la germana d'Edgar Linton, a qui tracta cruelment fins que ella, després de molts sofriments,
l'abandona. D'aquesta unió naixerà un fill malaltís i egoïsta a qui el seu pare farà casar amb la seva cosina Catherine, amb la intenció
de quedar-se amb la Granja dels Tords, ja que tot fa preveure que el noi morirà aviat i això possibilitarà a Heathcliff heretar la Granja.
A Cims borrascosos també viu Hareton, el fill de Hindley Earnshaw, a qui Heathcliff tracta de la mateixa manera que Hindley, ja mort,
l'havia tractat a ell, i el priva de l'herència que li hauria correspost al mateix temps que li denega una educació, fent-lo treballar en les
tasques del camp. Paradoxalment, Hareton tindrà una estima molt més gran per Heathcliff que no pas pel seu propi pare, que morirà
al cap de pocs anys. Cap al final de la novel·la, Catherine Linton i Hareton s'enamoren i ella li ensenya a llegir i normes d'educació.
Heathcliff mor sense estar malalt, de manera estranya, després d'haver exhibit uns comportaments misteriosos. En la zona s'explica
que el seu fantasma vaga acompanyat del de Catherine Earnshaw per les rodalies de Cims Borrascosos, mentre a la casa hi ha
l'esperança que l'amor de Catherine i Hareton no sigui com el de la mare de la noia i el de Heathcliff.
4. Els narradors
El tema dels narradors és fonamental si volem entendre la peculiaritat de Cims borrascosos.
Per una banda, tenim els narradors principals: el senyor Lockwwod, llogater de la Granja dels Tords, i per altra banda la serventa
Nelly Dean.
L'obra funciona com un trencaclosques narratiu: comencem per una primera narració, en temps present (1801) guiada pel punt de
vista del senyor Lockwood, que arriba a Cims borrascosos, un testimoni de l'estranyesa dels cims que mostra la seva orientació,
paral·lela a la del lector, que no entén l'hosquedat dels personatges ni la tensió que s'hi respira.
Uns capítols després, hi apareixerà una segona narradora, Nelly Dean, testimoni de la història i dels fets passat, doncs ha conviscut
amb els personatges tant a Cims Borrascosos com a la Granja dels Tords. De la mà de la Nelly, el lector viatja al passat per anar-se
interessant cada cop més pels fets succeïts durant el passat d'aquella casa i que potser explicaran la situació present. Ens endinsem
doncs en el passat, sempre segons el punt de vista de Nelly Dean. Ara bé, el lector aviat s'adona que el punt de vista d'ella també és
parcial. El personatge té un caràcter molt pragmàtic i sensat, que rep de seguida la simpatia del lector, però també la sensació que
aquest personatge mai podrà entendre la profunditat i estranyesa de les relacions entre Catherine i Heatchliff, que se'ns continuen
escapant.
Així doncs, el punt de vista testimonial de Nelly Dean és sàviament complementat per alguns fragments on podem presenciar el punt
de vista directe d'altres personatges, de manera sempre parcial: en forma de diari (Catherine Earnshaw) , de cartes (Isabella
Linton), o fins i tot a través de la reproducció en estil directe de les paraules fetes servir per un personatge o altre en un moment
important de la trama, com quan Nelly força a Catherine a expressar els seus autèntics sentiments per Heathcliff i Edgar Linton, poc
abans de casar-se amb el segon).
Es tracta, doncs, d'una composició peculiar per a l'època, doncs el pes de la narració és dut per dos narradors interns no
protagonistas (Nelly Dean a dins del relat de Lockwood, durant l'any 1801-1802 durant la seva estància als paratges). Però la
perspectiva dels autèntics protagonistes sempre escapa al lector, que només la pot conèixer a través de la perspectiva dels altres
personatges, o de les seves paraules.
A Cims borrascosos no queda clara la perspectiva de l'autora sobre els fets, a diferència d'altres novel·les de l'època, com La Regenta,
de Clarín, dominada per un narrador omniscient que opina, jutja i també permet descobrir el pensament de cadascun dels
personatges. Aquesta tècnica, que fou criticada en un primer moment, amb el temps, i va ser vista com a immaduresa narrativa o
poca destresa, ha estat considerada per la crítica com una característica molt interessant i adequada per aquesta novel·la com a obra
d'art.
Aquest perspectivisme, on la realitat es descomposa en múltiples peces i és el lector qui ha de reconstruir el mosaic i deduir el punt
de vista de l'autora, o, com a mínim, el propi, s'ha considerat un tret propi de la novel·la moderna.
5. L'acció, el temps i l'ambient
L'acció no es presenta de manera lineal. Quan el senyor Lockwood apareix el 1801, es troba amb la Catherine filla, Hareton i
Heathcliff. Els altres personatges són morts i la història dels aproximadament trenta anys anterior li és explicada per Nelly Dean. El
final de la història li serà explicat per la mateixa Nelly Dean el 1802. Per tant, la major part de la història té una visió retrospectiva.
L'ambient de l'obra és plenament romàntic. Hi predomina una extraordinària presència de la natura, bé sigui l'erm i els bruguerars
de la casa dels Cims, on és salvatge i corprenedora, plena de neu, boira i vent, o la de la vall, on és situada la Granja dels Tords, que és
més amable i tranquil·la. Es pot dir que l'autora vol contraposar la natura dels dos llocs i la fa correspondre a la manera de ser dels
habitants d'un i altre lloc.
Si observem l'ambient social trobem un món de senyors i criats, de grans propietaris rurals i dels seus servents que formen part d'una
manera de viure que es veurà alterada pels inicis de la industrialització, quan el camp comença a enviar habitants a les zones
industrials, tal com es pot observar ja en la narrativa realista. El món que descriu Cims borrascosos és un món aïllat, on les cases
semblen anorrear els seus habitants, i on hi ha una natura que els domina.
6. L'estructura
Pel que fa a com s'estructura la novel·la, el que més crida l'atenció és una marcada divisió en dues grans parts. Els tres primers
capítols, però, poden ser considerats com una mena de pròleg. Es tracta dels capítols narrats pel senyor Lockwood, abans que cedeixi
la veu narrativa a Nelly a principis del capítol quart, i que ens introdueixen al món de Cims borrascosos des del punt de vista d'un
nouvingut, l'interès del qual per descobrir la història familiar de Heathcliff, el seu arrendador, va en paral·lel amb l'interès del propi
lector.
La primera gran part de la novel·la s'estén del capítol quart al divuitè i se centra en la història de Heathcliff i Catherine Earnshaw.
També hi tenen força protagonisme Edgar, Isabella i Hindley. La mort inesperada de Catherine condueix la novel·la cap a un nou camí
que desembocarà en la segona part, que s'estén des del capítol 19 (després de la mort d'Isabella) fins al final. És la part en què es
concentra tota la maldat que l'obra s'esforça a descriure, tot i que aquesta ja s'anuncia des del principi de la novel·la i se'n senten les
bases a la primera part.
Si els tres capítols inicials es poden considerar el pròleg de la novel·la, els tres capítols finals poden ser-ne considerats l'epíleg. Són els
capítols en què Lockwood narra la seva tornada a Cims Borrascosos l'any 1802, escolta de Nelly el final de la història de Heathcliff i
presencia els grans canvis que hi ha hagut a la casa, on la relació entre la Catherine filla i Hareton sembla tancar el cicle de maldat i
passions funestes que havien marcat els personatges.
Pel que fa a la valoració crítica, si bé en un primer moment la composició de Brontë va ser qual·lificada d'intuïtiva o caòtica, de
"diamant en brut", després s'ha vist com tot respon a uns moviments molt ben calculats de SIMETRIA i CONTRAST.
- La casa de Cims borrascosos representa la llibertat, l'instint, la força primiegènia, en oposició a la civilització i la pau burgesa que es
respira a la Granja dels Tords.
- Les relacions entre Catherine i Heatchliff lluiten a dins d'aquests dos paràmetres. La seva fusió i identificació es produeix dins de
l'àmbit de l'instint, la llibertat i les forces de la natura. Quan Catherine intenta desdoblar-se i aliniar-se amb l'ordre burgès, casant-se
amb Edgar Linton, l'harmonia amb Heatchliff i amb ella mateixa es trenca. Tota la novel·la serà fruit d'aquest desequilibri i falta
d'autenticitat que ha creat la decisió de Catherine. En la primera part, dons, domina la contraposició fatal i irreconciliable entre el
món de la llibertat i el de l'ordre, que porta a una relació sinistra i destructiva.
- A la seguna part, que sembla la més cruel i disgregada, té un sentit de simetria i contrast respecte la primera: Heatchliff tracta de
portat lluny la seva venjança en les noves generacions, mentre espera la mort per juntar-se per fi amb la Catherine. Finalment i
malgrat tot, la nova parella que testimoniem al final, Catherine filla i Hareton, escapa d'aquesta dicotomia fatal, i aquí semblen
aliniar-se al fi ordre i llibertat, dins d'una relació pacífica i no violenta i on predomina la voluntat d'ajut recíproc.
7. Els personatges
Els personatges protagonistes participen de les característiques dels personatges romàntics.
Heatchcliff és d'origen desconegut. No se sap si la desgraciada vida que portarà és deguda a una mena de fatalitat tràgica o bé a
l'absència d'afecte i als maltractaments que rep. En qualsevol cas, és vist per Nelly Dean com un personatge pervers i quasi diabòlic,
com si, fins i tot, es tractés d'un vàmpir de les novel·les gòtiques de terror. L'únic objectiu de Heathcliff a l'hora de casar-se amb
Isabella Linton i fer que el seu fill es casi amb la Catherine filla és donar compliment a la seva obsessió de venjança contra Hindley
Earnshaw i Edgar Linton, els quals responsabilitza d'haver impedit el seu amor amb Catherine Earnshaw, però també, en última
instància, contra la pròpia Catherine. Altres personatges, emperò, tenen una visió d'ell que contrasta amb la de Nelly, com per
exemple el senyor Earnshaw, que el considera com el seu fill predilecte per sobre del seu fill biològic, o la mateixa Catherine que, tot i
que coneix com de malvada pot ser la seva ànima, sent per ell un amor que arriba a fer que es fonguin en una sola identitat (recordem
la famosa afirmació de Catherine: “Nelly, jo sóc Heathcliff”). La faceta terrible i demoníaca de Heathcliff no deixa de ser una
conseqüència directa de la frustració que el món imposa al seu desig d'un amor absolut.
Les dues Catherines corresponen a les dues dones de les obres romàntiques. Una, Catherine Earnshaw, porta a la desgràcia el seu
enamorat perquè es casarà amb un altre home. L'altra, Catherine Linton, recorda la dona que redimirà el seu enamorat per la força
del seu amor.
La primera Catherine és un personatge ple de contrastos. En primer lloc, s'hi aprecia el contrast entre la infantesa i l'edat adulta. De
petita, és un personatge lliure, desinhibit, salvatge, atrevit, fins i tot masculí, amb un caràcter molt en consonància amb el del petit
Heathcliff. Després de ser enxampada espiant la Granja dels Tords, on hi acaba passant una bona temporada, torna als Cims
convertida en una adolescent femenina i presumida disposada a complir amb les expectatives de la classe social a què pertany. La
seva confirmació com a integrant de la classe senyorial coincideix amb la relegació de Heathcliff a la condició de criat, generant una
oposició bipolar entre ambdós personatges que es mantindrà també en d'altres aspectes. Catherine, tot i conservar de la seva
infantesa un caràcter fort que detesta ser contradit, fa gala també d'una gran ingenuitat, pensant que els seus dos amors, l'apassionat
i irracional que sent per Heathcliff i el mesurat, fruit de l'afinitat cultural i de classe, que sent per Edgar, són reconciliables i
compatibles. És un personatge que ho vol tot, incapaç d'enfrontar-se a la renúncia. Precisament, quan es veu obligada a escollir i
prendre una decisió (ja que Edgar l'empeny cap a la disjuntiva de prendre-la: “Abandonaràs Heathcliff o m'abandonaràs a mi? És
impossible que siguis amiga seva i meva al mateix temps, i ara t'exigeixo definitivament que em diguis qui tries”), no pot fer altra cosa
que autodestruir-se: s'abandona a febres delirants i, finalment, mor.
Hindley i Edgar, a primera vista, podrien ser considerats els antagonistes de la novel·la, però això voldria dir que els protagonistes
amb qui empatitza el lector són tan sols Heathcliff i Catherine. Ara bé, la profunditat psicològica amb què l'autora descriu tots els
personatges fins el punt de fer passar el lector per tots els punts de vista possibles, converteixen l'obra en una novel·la coral en què la
distinció entre protagonistes i antagonistes perd una mica el sentit. Hindley, empès per la gelosia actua com esperó de la maldat de
Heathcliff: maltractant-lo, relegant-lo a criat i impedint que ell i Catherine puguin estar junts determina la futura personalitat
malvada, sàdica i venjativa de Heathcliff. Aquest, quan torna ric, invertirà la naturalesa de la relació i convertirà Hindley en el
sotmetedor sotmès de qui mai, en cap moment, s'apiadarà. Edgar, en canvi, és un dels personates emocionalment més equilibrats de
la novel·la. És una persona calmada i que evita el conflicte (serà menyspreat per Heathcliff com a persona dèbil i covarda), però en
veure's envoltat per l'ordit de passions violentes dels altres personatges es veurà forçat a introduir-s'hi ell també. Quan es queda sol
amb la seva filla, no és d'estranyar que el seu màxim objectiu sigui preservar-la (en va) dels Cims borrascosos i tot el que representen.
Els personatges joves (els de l'última generació que abarca la narració de Nelly i que adquireixen protagonisme a la segona meitat de
la novel·la: Hareton, Linton i la Catherine filla) són personatges que creixen i es desenvolupen totalment condicionats per l'entramat
d'odi que envolta els seus progenitors, fins i tot encara que ells en siguin desconeixedors. En un primer moment, l'autora planteja una
espècie de transmissió genètica de la desgràcia, i semblen abocats a la mateixa condemna d'infelicitat que els seus pares. Catherine
s'enamora de Linton, la qual cosa fa pensar en una consumació de l'amor de l'antiga Catherine i de Heathcliff a través de la seva
descendència; però Linton és un personatge dèbil, tirànic i amarg, essent com és el fruit i la conseqüència de la decepcionant i
malaltissa relació dels seus pares i, terroritzat i sotmés pel seu pare, acabarà convertint-se en el seu instrument per a la venjança i
sent incapaç no només de mantenir un amor honest i ferm per Catherine, sinó fins i tot de sobreviure l'adolescència.
Quan el senyor Lockwood torna als Cims el 1802, presencia una estampa idílica en arribar al casal: l'escena és il·luminada per la “llum
esmorteïda” del crepuscle al mateix temps que la de “l'esplèndida lluna”. La tanca, a diferència de totes les anteriors vegades, és
oberta i no ha de discutir amb ningú perquè el deixin entrar a la finca. Entre els arbres fruiters, circula una agradable flaire de ceps i
de violers, les portes i finestres són obertes i un foc vermell il·lumina la xemeneia. Al mig d'aquesta estampa, Catherine està
ensenyant a llegir a Hareton en un clima de calma i felicitat. Aquesta situació contrasta absolutament amb la situació en què es
trobaven tant la casa com els seus habitants quan Lockwood marxà dels Cims borrascosos. Parlant amb Nelly Dean, s'assabenta de la
mort de Heathcliff, la qual sembla haver estat el catalitzador d'un nou ordre de convivència a la casa, tot i que la insinuada presència
dels fantasmes de Heathcliff i Catherine Earnshaw hi planen per sobre.
Diversos personatges es rebel·len contra la vida que els correspondria i això els condueix a la desgràcia. Un dels exemples podria ser
el d'Isabella Linton, que, en contra de la voluntat del seu germà i dels avisos de Catherine, aconsegueix casar-se amb Heathcliff, per
qui sent una atracció apassionada, només per acabar fugint-ne després dels molts maltractaments a què la sotmet.
El personatge de Nelly Dean, la narradora principal, és el contrapunt a les vides apassionades dels altres. Observa i explica, i atèn
amb afecte la Catherine filla. És una persona complidora i responsable, i acompanya la seva narració amb apreciacions morals
subjectives. Tant ella com el senyor Lockwood, també narrador, són intermediaris entre els vertaders protagonistes de l'obra i el
lector, possibilitant (o, potser més ben dit, obligant) a aquest mantenir-se sempre a una distància prudencial de tot l'entramat
d'emocions exacerbades en què neden (o s'ofeguen) els habitants dels Cims i la Granja dels Tords. El senyor Lockwood mateix
representa la persona mundana, treballadora i dedicada als negocis dels nous temps, que acata les convencions de la societat i s'hi
integra (a la mateixa societat de la qual s'aïllen els personatges de la novel·la), i que observa amb delit i fins i tot, i malgrat l'anacronia
del terme, voyeurisme, o curiositat mòrbida, un món totalment oposat al seu. En el fons, així és com devien ser també molts dels
lectors d'aquesta novel·la al moment de la seva publicació.
8. Els temes
Tot i que Emily Brontë comparteix amb els escriptors realistes del seu temps un estil detallista que impregna la novel·la de
descripcions acurades, Cims borrascosos a nivell temàtic es distancia totalment del moviment realista. Molts novel·listes de la dècada
dels 40 i els 50 del s. XIX (el mateix Dickens n'és un bon exemple) vehiculaven a través de les seves històries qüestions socials,
discursos sobre les condicions en què vivia la gent; duien a terme exploracions de la comunitat. No és el cas de la novel·la d'Emily
Brontë. Cims borrascosos sembla trobar-se fora de lloc en el seu moment històric. A nivell temàtic torna a estar més emparentada
amb la novel·la gòtica que amb la realista: tal com feien els autors d'aquell gènere, Brontë construeix un món fosc i apassionat
d'empresonament, tortura física i emocional, i fantasmes. Comparteix amb els romàntics l'obsessió per l'autoritat de la imaginació i
l'emoció, i un interès per la influència formativa de la infància i per la relació de l'home amb el món natural. El món retratat a Cims
borrascosos no és el de la comunitat, sinó el de les individualitats d'uns personatges aïllats tant emocionalment com físicament del
món (Gimmerton, el poble més proper, té una presència molt llunyana i, quan els personatges hi van, desapareixen de la novel·la).
Un dels temes principals de la novel·la és l'amor apassionat que transcendeix la mort, però, al mateix temps, i paradoxalment, la
impossibilitat d'aquest amor a causa de les diferències socials. Aquest transcendir la mort s'expressa en la novel·la d'una manera
tant física com espiritual i sobrenatural: per una banda, l'autora, transgredint el tabú de la necrofília, fa que el propi Heathcliff
desenterri i abraci el cadàver de la seva estimada, i que faci plans per tal que, un cop mort ell, comparteixi taüt amb ella; per una altra
banda, la presència de Catherine mai abandona Heathcliff un cop morta i les seves ànimes s'acaben ajuntant en forma d'espectres.
La vida com a patiment, la maldat i la venjança són altres temes que explora la novel·la. Aquesta última ens és presentada com el
bàlsam sàdic amb què Heathcliff pretén alleujar la seva ànima del dolor que li ha causat la suara esmentada impossibilitat del seu
amor pels impediments de tipus social que els altres personatges li posen al davant. Però aquests elements també tenen el seu
contrapunt: en diversos moments de la novel·la la felicitat és possible, l'amor preval sobre la maldat, temporalment o, potser,
definitivament, en el cas de la jove Catherine i Hareton, i assoleix una força redemptora. Es tracta, en tot cas, d'una obra
temàticament complexa, que obre molts interrogants però que no en tanca cap de manera concloent.
Altres subtemes podrien ser la dimensió sàdica de la religió (a través del personatge funest de Joseph), la reflexió sobre els límits del
comportament civilitzat (tots els personatges acaben cedint als seus impulsos violents i de crueltat en algun moment) o el tabú de
l'incest (tot i que en cap moment es tracta d'un incest pròpiament dit, Catherine i Heathcliff són criats com a germans i Edgar troba el
substitut emocional de la seva dona en la seva pròpia filla, que afirma constantment que l'estima més que al seu enamorat).
El propòsit d'Emily Brontë, doncs, no era tant alliçonar els contemporanis en una idea moral determinada, sinó mostrar tota la
complexitat humana i les forces diverses que s'enfronten els éssers humans al llarg de la vida, buscant cada perfil el seu propi
equilibri.
9. A mode de conclusió: més enllà de la novel·la
Cims borrascosos, en consonància amb l'època en què fou escrita i amb la tradició en què s'inscriu, és una novel·la plena d'imaginació,
escrita amb un llenguatge exaltat i tens, protagonitzada per personatges directes i desinhibits, que explora el misteri d'una maldat
que té el seu origen en un amor passional. Els elements sobrenaturals no hi manquen, ni tampoc la forta presència expressiva d'un
paisatge rocós, esquerp, salvatge, i un clima tempestuós que acompanyen i subratllen les passions desenfrenades dels personatges. A
l'època, la novel·la va causar controvèrsia ja que desafiava la moral i les convencions de l'Anglaterra victoriana. La novel·la de
Charlotte Jane Eyre va tenir més bona acollida per part de la crítica, però, amb el temps, Cims borrascosos va erigir-se com un dels
grans clàssics de la literatura anglesa i universal.
Aquesta condició de gran clàssic es constata en la gran quantitat d'adaptacions que, amb el temps, se n'han fet. Se n'han fet
pel·lícules, obres de teatre, seqüeles, tot inspirant també poemes, una òpera, musicals i cançons.
L'adaptació cinematogràfica més famosa és el clàssic de Hollywood dirigit per William Wyler i estrenat el 1939 amb Merle Oberon
en el paper de Catherine Earnshaw i Laurence Olivier en el de Heathcliff. Se n'han fet també adaptacions de renom des dels anys 70
fins l'actualitat, incloent-hi una adaptació japonesa dirigida l'any 1988 per Yoshishige Yoshida. La versió clàssica americana, però, és
la que ha marcat un munt de generacions i la que, vista per molts espectadors sense haver llegit l'obra, n'ha condicionat la lectura. Es
tracta d'una adaptació que tot i seguir l'argument original de la primera part de la novel·la, en presenta una visió edulcorada i que en
rebaixa, o n'elimina, els aspectes més foscos i cruels (perseguint una major comercialitat i satisfer els estàndards morals del
Hollywood del moment) i no reflecteix, per tant, el retrat sobre la maldat que Emily Brontë va construir a la seva obra. De fet, la
pel·lícula acaba amb la mort de Catherine Earnshaw i no adapta la segona meitat de la novel·la.
La visió d'aquest film pot ser un complement recomanable a la lectura només en cas que la veieu després de llegir l'obra i pogueu fer
una reflexió crítica sobre les diferències importants que presenta respecte la novel·la. Vegeu com s'expressa a propòsit d'això
l'escriptora Lucasta Miller en el prefaci que va escriure per a una edició anglesa de Cims borrascosos:
"Quan vaig llegir per primer cop Cims borrascosos, a l'edat de dotze anys, em vaig sentir confosa i, fins i tot, ofesa, pel fet que no
havia complert les meves expectatives. Les pàgines inicials introduïen un narrador que no podia agradar-me, i en qui, encara
menys, no podia confiar; el to de l'obra m'inquietava; i Heathcliff no tenia ni un bri de l'encant seductor de Laurence Olivier.
Les meves preconcepcions havien estat formades, és clar, no pel llibre en sí sinó pel film clàssic de Hollywood del 1939 i per
l'assumpció, recolzada popularment però equívoca, que Cims borrascosos representava el tòpic de la ficció romàntica
sentimental. Mirant en retrospectiva, em sembla que vaig cometre un error tan còmic com el de Lockwood quan, al principi de la
novel·la, confon una pila de conills morts amb els gats, animals de companyia, de l'amfitriona. El que em vaig trobar era
infinitament més pertorbador que res que hagués pogut esperar, i va canviar la meva actitud cap a la lectura. Fins aquell
moment, els llibres havien sigut una font de plaer escapista i sense complicacions. Aquest, en canvi, em va posar en un estat
d'alerta, angoixa i perplexitat."
Un director que, a diferència de Wyler, sí que va respectar l'enfocament original de la novel·la i que va saber (o va voler) copsar-ne la
vertadera atmosfera, és l'espanyol Luis Buñuel. La seva pel·lícula Abismos de pasión, rodada durant el seu exili a Mèxic i estrenada
l'any 1954, és una adaptació declarada de Cims borrascosos ambientada en el Mèxic dels anys 50. En aquest vídeo podeu veure
l'escena final que, si bé argumentalment es distancia de la novel·la (ja que, a la novel·la, Heathcliff no mor pas assassinat), sí que sap
transmetre metafòrciament el tema de l'amor que trascendeix la mort i l'obsessió necrofílica de Heathcliff per Catherine un cop
morta amb una unió literal dels personatges a la tomba.

Cims Borrascosos, D'emily Brontë

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cims Borrascosos, D'emily Brontë

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

26/4/22 22:12 Cims borrascosos, d'Emily Brontë

Cims borrascosos, d'Emily Brontë

Recurs llibre per a l'estudi de la lectura obligatòria Cims borrascosos.

1. Context històric i literari

3. L'obra: Cims borrascosos. L'argument

5. L'acció, el temps i l'ambient

9. A mode de conclusió: més enllà de la novel·la

1. Context històric i literari

Emily Brontë, Mary Shelley, Anne Radcliffe i Jane Austen

Podeu fer una ullada a la web del museu.

3. L'obra: Cims borrascosos. L'argument

El tema dels narradors és fonamental si volem entendre la peculiaritat de Cims borrascosos.

5. L'acció, el temps i l'ambient

Els personatges protagonistes participen de les característiques dels personatges romàntics.

9. A mode de conclusió: més enllà de la novel·la

You might also like