idiòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, instruments que produeixen
el so a través de la vibració del seu propi cos. No hi ha una diferència específica entre la part que genera el so i la caixa de ressonància. Habitualment, tant aquests com els membranòfons es consideren instruments de percussió i els toquen els percussionistes encara que no tots siguin realment percudits. La principal forma de classificació d'aquests instruments és segons l'acció que fem per fer- los sonar i la seva capacitat o no d'emetre notes musicals(so determinat o indeterminat):
Instruments Directament percudits colpejats, gairebé sempre amb una o més
baquetes: o So indeterminat: cortina, triangle, plats xinesos, caixa xinesa,gong, etc. o So determinat: marimba, xilòfon, metal·lòfon, celesta, vibràfon, litòfon, campanes, carilló Instruments directament percutits entrexocats, que consisteixen en dues parts o meitats, simètriques o iguals que piquen entre elles: o So indeterminat: castanyoles, claus, plats, etc. Instruments fregats: o So determinat: harmònica de vidre. Instruments indirectament percutits raspats: o So indeterminat: güiro, xerrac. Instruments indirectament percutits sacsejats: o So indeterminat: sonall, sistre, pandereta, maraques, cascavells, pal de pluja, etc. Instruments pinçats: o So determinat: capsa de música o la mbira, o sansa. o So indeterminat: arpa de boca Existeixen alguns instruments que són mixtos, idiòfons i membranòfons a la vegada, com la pandereta. Els instruments aeròfons de llengüeta lliure són considerats per alguns com a idiòfons en tant que allò que hi vibra (en bufar o insuflar-hi aire) és la llengüeta, sovint metàl·lica o de canya. Obra: ‘’El vuelo del moscardón’’
Compositor: Daniel Hunter
Instrument: Xilòfon; Família: Percussió determinada. Idiófono; Manera de produir el so:
colpejant o percutiendo làmines de fusta amb baquetes. El Xilòfon utilitza tant la tècnica de tambor afinable com l'avançada de malls. Té un timbre més viu que la marimba, i les notes se sostenen menys.