SUPÒSIT PRÀCTIC

D'EDUCACIÓ
INFANTIL

PAC 3
Estratègies organitzatives CATALUNYA
i metodològiques de treball a
l'aula

M4. 602 FITXES DE

Bases normatives, organitzatives i PROPOSTES
curriculars d’atenció a la diversitat

Noelia Fernández
Irina Gázquez
Sandra Ruiz
 ÍNDEX
COMPRENSIÓ I El paper dels docents en les converses
EXPRESSIÓ educatives
VERBAL Hàbits i rutines: la rotllana

MILLORES
L'autoavaluació amb pictogrames
D'ACTIVITATS
Jocs lingüístics
AVALUATIVES

ESTIMULACIÓ DE Kinesiologia
L'ATENCIÓ Mindfullness

POTENCIAAR LA
COMUNICACIÓ CLICKEDU
AMB LES Interculturalitat
FAMÍLIES

APLICACIONS DE
LA Contes emocionants
NEUROCIÈNCIA Montessori i neurociència
PER A LA L'assemblea
INCLUSIÓ
 EL PAPER DELS DOCENTS EN LES
CONVERSES EDUCATIVES
Les habilitats comunicatives es desenvolupen a partir d'experiències comunicatives amb els
referents i faran a l'infant capaç de resoldre problemes, desenvolupar activitats d'aprenentatge i A QUI VA DIRIGIDA
relacionar-se amb els altres i el món que l'envolta. És una eina amb molta força metodològica
present en el dia a dia. Comunitat de petits
DESCRIPCIÓ
ON, QUAN I QUI APLICA

CONVERSA EDUCATIVA Equip docent a l'aula, tots els

dies a tota l'escola.

Paper del docent DURACIÓ

Funcional i significativa

Tota l'etapa

Desenvolupar habilitats
comunicatives Temps Espai

OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Éssser model Oferir altres
Fer preguntes
obertes del llenguatge models del Aprendre a respectar torns de paraula. Utilitza nou vocabulari.
llenguatge Desenvolupar habilitats communicatives. Utilitza el llenguatge per a solucionar
Participar de forma activa a l'aula. problemes.
Adquirir nou vocabulari. És capaç d'expressar la seva pròpia
OBJECTIU GENERAL Adquirir noves experiències i coneixements. opinió.
Resoldre problemes. Respon de forma coherent a les
Fomentar l'ús de la comunicació verbal essent un
model. preguntes del docent.
Respecta als altres.
Interactúa de forma activa.
Dalmau, M. [Maria], Sala, I. [Ingrid], i Llinares, M. [Montserrat]. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Facultat de Psicologia, Ciències de
l’Educació i l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull. Recuperat de:ttp://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-
per-a-laprenentatge/
Solla, C. [Carmen]. (2013). Guía de Buenas Pràcticas en Educació Inclusiva. Madrid. Save the Children. Recuperat de: https://www.savethechildren.es/publicaciones/una-
escuela-que-incluya
Serra, Teresa. Abad, Maria Lluïsa., Celma, Gemma., Marquès, Maria., Riba, Marta. La conversa ànima en l'aprenetatge d’infants i mestres al projecte integrat de llengües a
l’escola inclusiva. Escola vila olímpica. Recuperat de: http://escolavilaolimpica.com/wp-content/uploads/2019/01/ARTICLE-VILA-OLÃ_MPICA.pdf
 HÀBITS I RUTINES: LA ROTLLANA

La rotllana és l'espai on compartim el dia a dia, creem vincles i aprenen habilitats. En aquest espai
acollidor, sorgeixen emocions, s'aprenen habilitats diverses i es comparteixen les descobertes, A QUI VA DIRIGIDA
fent créixer l'aprenentatge significatiu i el desenvolupament del llenguatge.
Comunitat de petits
DESCRIPCIÓ
ON, QUAN I QUI APLICA
L'hora de rotllana podem establir-la després de l'entrada relaxada dels nens i nenes, per tal que a poc a
poc s'afegeixin al cercle, asseguts a terra, on tots i totes ens puguem veure. Perquè l'activitat es Mestra d’educació infantil.
desenvolupi de forma ordenada, el mestre ha de tenir estratègies per reconduir la conversa, ajudar a Organització: gran grup.
parlar a qui li costa, regular el torn de paraula, des d'una actitud propera i afectuosa. Activitat diària a l’aula.

Algunes activitats suggerides: DURACIÓ

Bon dia: qui ha vingut a l'escola?: saludar, els noms dels companys, qui falta...
El temps: observar l'estació de l'any i el temps atmosfèric. 3 cursos (I3, I4 i I5). Duració
Esdeveniments: anticipar aniversaris, festes, sortides... al calendari de l'aula. diària adaptada a les
Horari: anticipar de manera ordenada, les activitats que es faran al llarg del dia. necessitats de cada grup.
Els encarregats: establir càrrecs i repartir-los entre els infants. Duració setmanal.
Jocs didàctics en grup.
Vocabulari i continguts relacionats amb el projecte en marxa.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Crear una sèrie d’hàbits i rutines que ens Crear hàbits i rutines a l’aula: passar llista, el Escolta activa i comprensivament i manté
ajudin a treballar de manera significativa i calendari, el temps, etc. l’atenció.
sistemàtica diverses capacitats i Desenvolupar habilitats comunicatives. Participa amb una freqüència adequada i
continguts en un entorn de conversa i Planificar les activitats diàries: racons, ambients... espera el seu torn de paraula.
aprenentatge compartit. Crear vincles, afavorir la relació i cohesionar el Desenvolupa correctament l’expressió
grup classe. oral.
Accepta els límits i s’autoregula.
Díaz Sandoval, I. [Ildefonso]. (2012). El juego lingüístico: una herramienta pedagògica en las clases de idiomas. Revista de lingüística y lenguas aplicadas, 2012-07-12, Vol.7 (1), p.97-102.
Recuperat de la Biblioteca de Universitat Oberta de Catalunya: https://web.s.ebscohost.com/ehost/pdfviewer/pdfviewer?vid=0&sid=5b6fd511-a9ab-43c6-b6eb-16ce1c8aea52%40redis
Dalmau, M. [Maria], Sala, I. [Ingrid], i Llinares, M. [Montserrat]. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i
l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull. Recuperat de:ttp://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/
Solla, C. [Carmen]. (2013). Guía de Buenas Pràcticas en Educació Inclusiva. Madrid. Save the Children. Recuperat de: https://www.savethechildren.es/publicaciones/una-escuela-que-
incluya
 L’AUTOAVALUACIÓ AMB
PICTOGRAMES

Pedagogs com Montessori tranformaven l’educació posant el discent com el protagonista del
procés d’ensenyament-aprenentatge. És per això que l’avaluació també ha d’estar a les mans A QUI VA DIRIGIDA
dels alumnes, d’aquesta manera seran conscients dels canvis cognitius que van fent i li donaran
sentit als nous coneixements i experiències. Si els fem pàrticips d'aquest procés els estarem Comunitat de petits,
dotant d'eines, estratègies i pautes per afrontar les seves dificultats i prevenir un fracàs escolar. concretament als infants d'I3
Com exposa la LOMLOE (2020), és imprescindible atendre la diversitat i establir mesures flexibles. derivats al CDIAP.

ON, QUAN I QUI APLICA

DESCRIPCIÓ Mestra d'educació infantil, a
Incorporar recursos no lingüístics en l’àmbit educatiu ens permetrà donar l’oportunitat d’autoavaluar- l'aula un cop per setmana.
se a tots els infants. L’autoavaluació serà per reflexionar allò que s’ha fet, no serà de caure
qualificatiu. La farem en forma de conversa grupal per grups de treball i serà a partir d’una rúbrica
DURACIÓ
que decidirem entre tots. Els alumnes amb NESE per l’expressió verbal baixa tindran com a suport en
aquesta rúbrica i en les converses diferents pictogrames que els serveixin per poder-se comunicar. Tot el curs escolar.
També seran d’ajuda per aquells infants nouvinguts que encara no han adquirit la llengua catalana.
És important que hi hagi diferents formes d’expressió i accessibilitat, tal com diu el DUA per això serà
amb recursos lingüístics i no lingüístics.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Avaluar l’adquisició de paraules noves i la Planificar el què ha de dir. És capaç de planificar
millora de l’expressió verbal a través de Ser conscient dels objectius a assolir. És conscient de les seves capacitats i
l'autoavaluació. Identificar els diferents pictogrames. mancançes.
Confiar en un mateix.
Sentir-se part de l'aula.

Richard Bueno Hudson. Diversitat de nivells: idees per a una gestió eficaç a l'aula. Institut Cervantes de Manchester. Recuperat de:
https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/publicaciones_centros/pdf/manchest er_2011/05_bueno.pdf
París Romia, G., Blanch, S., Comes, P., Edo, M., Estrada, J., Gimeno Soria, X., ... & Educatiu, E. D. R. S. C. (2021). Rúbrica d'autoavaluació de competències i habilitats personals
i prosocials..Materials docents en xarxa. Recuperat de: https://www.mdx.cat/handle/10503/105626
 JOCS LINGÜÍSTICS
A QUI VA DIRIGIDA
Els jocs lingüístics constitueixen instruments i tècniques motivadores i actives en l'aprenentatge
de la llengua. Són propostes necessàries en la programación d'aula, que ajuden als mestres a Tots els alumnes (universal)
facilitar tant el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua com a l'avaluació dinàmica de Alumnes nouvinguts (addicional)
les capacitats comunicatives, mitjançant l'observació directa i la recollida de dades. Alumnes amb dificultats del
llenguatge (addicional)
ALGUNS EXEMPLES DE DINÀMIQUES
ON, QUAN I QUI APLICA
Les vint preguntes Estic buscant a... Mestra d'educació infantil a l'aula
Un nen/a agafa una imatge a l'atzar i la resta L'infant tria un company i els altres han en gran grup, petit grup o
han d'endevinar què hi ha. El grup pot fer fins d'endevinar-lo a partir de les seves frases situacions de codocència amb
a 20 preguntes que seran respostes amb sí/no. descriptives. mig grup.


MALL, MAA O MEE a l'aula o fora
Formem frases Quan viatjo, a la maleta porto... de l'aula, individual o en petits
L'alumne tria a l'atzar dos o tres objectes o Joc acumulatiu de memòria i atenció. grups de treball del llenguatge.
personatges (segons grau de dificultat) i ha de

crear una frase que contingui les paraules DURACIÓ

Un vaixell ve carregat de...
escollides.
Treball del vocabulari per camps semàntics. Tres cursos: I3, I4 i I5.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Recollir dades per a l'avaluació del Participar de manera activa, espontània i Participa de manera activa als jocs
llenguatge oral dels alumnes, tot creativa en contextos de comunicació oral. lingüístics, i escolta de manera
detectant possibles dificultats i Desplegar diverses habilitats de comprensió i comprensiva.
transtorns. expressió oral. Adquireix el nou vocabulari treballat.
Desenvolupar i perfeccionar habilitats Utilitzar i adquirir estructures morfosintàctiques Assimila estructures morfològiques i
lingüístiques per mitjà del joc. i ampliar el repertori semàntic. sintàctiques treballades.
Avaluar el llenguatge mitjançant l'observació Aplica els nous aprenentatges en
directa i la recollida de dades. contextos diversos.

Díaz Sandoval, I. [Ildefonso]. (2012). El juego lingüístico: una herramienta pedagògica en las clases de idiomas. Revista de lingüística y lenguas aplicadas, 2012-07-12, Vol.7 (1), p.97-102. Recuperat
de la Biblioteca de Universitat Oberta de Catalunya: https://web.s.ebscohost.com/ehost/pdfviewer/pdfviewer?vid=0&sid=5b6fd511-a9ab-43c6-b6eb-16ce1c8aea52%40redis
Dalmau, M. [], Sala, I. [], i Llinares, M. []. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna Universitat Ramon
Llull. Recuperat de:ttp://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/
Solla, C. [Carmen]. (2013). Guía de Buenas Pràcticas en Educació Inclusiva. Madrid. Save the Children. Recuperat de: https://www.savethechildren.es/publicaciones/una-escuela-que-incluya
 KINESIOLOGIA
La kinesiologia o la cinesiologia és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents A QUI VA DIRIGIDA
àrees del cervell, és a dir, fa funcionar el cervell de forma integrada (dreta-esquerra, dalt-baix,
davant-darrere). Integrada vol dir que aquestes zones s’activen i funcionen al mateix temps. Etapa infantil (segon cicle)

ON, QUAN I QUI APLICA

DESCRIPCIÓ
Practicar de forma rutinària
“S’aprèn fent.” L’eina de la kinesiologia és el moviment. “El moviment és la clau de l’aprenentatge”. cada dia o abans de començar
Són exercicis bàsics que cal practicar-los, incloure’ls dins de la nostra rutina diaria per gaudir, quasi qualsevol activitat. No més de
sense adonar-nos, dels seus avantatges.
10 minuts.
Els exercicis bàsics de kinesiologia estan agrupats en tres blocs depenent de la seva funció::
Exercicis de lateralitat. Hemisferi dret i hemisferi esquerre. DURACIÓ
Exercicis de centratge o energètics. Sistema límbic i còrtex.
Exercicis de focalització. Bulb raquidi i lòbul anteriror, exercicis d'estirament. Tres cursos (I3, I4, I5)

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

La kinesiologia educativa té com a funció
principal afavorir el funcionament integral
del cervell —funcionament global i
simultani. És a dir, la kinesiologia treballa a
partir de l’òrgan físic de la conducta, que
és el cervell. Un cervell integrat afavoreix
una conducta, una educació, una vida
integral funcionant com un tot..
Desenvolupar al màxim el sentit de la lateralitat.
Desenvolupar i perfeccionar l'escriptura, lectura
i ortografia.
Comprendre la importància de la relaxació en
el procés d'aprenentatge.
Millorar la capacitat d'atenció i concentració.
Ampliar la capacitat auditiva, visual i tàctil..
Aprendre a controlar l'equilibri..
Desenvolupar i ampliar la memòria.
Té una actitud activa i participativa en la
pràctica dels exercicis.
Segueix les ordres correctament.
Coneix alguns exercicis concrets pel seu
nom.
Millora la concentració.

Ardévol Ribó, Anna. (2006). Kinesiologia Educativa: Un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrès. pàg. 82-103
Bergadà, Nati (28/11/2020). Fem ioga a l'aula.. https://natibergada.cat/ioga-aula/
 MINDFULLNESS
Saber situar-se en el PRESENT és fonamental per a aprendre a concentrar-se en la tasca escolar
que s’està realitzant, deixant de costat les distraccions i preocupacions innecessàries. L’alumnat A QUI VA DIRIGIDA
entrenat en Mindfulness aprén i realitza el seu treball de manera eficaç, amb atenció plena,
situats en el present (Goleman, 2013). Al contrari, els alumnes desatents (Mindlessly), realitzen les Etapa infantil (segon cicle)
tasques escolars amb l’atenció en altres pensaments o emocions, amb la qual cosa el seu
rendiment escolar disminueix. ON, QUAN I QUI APLICA

A la classe, cada dia després

DESCRIPCIÓ del pati, 10 minuts.

L'ensenyament amb atenció plena (Mindfulness) fomenta un enriquiment personal de l'alumnat que DURACIÓ
redunda en una major capacitat de concentració, així com una millora en el seu equilibri emocional i
les seves relacions socials. Aprendre a concentrar-nos ens permet prendre consciència, amb prou Tres cursos (I3, I4, I5)
claredat, de qualsevol cosa a què dirigim la nostra atenció. I, també al contrari, quan dirigim l'atenció
a les sensacions, augmenta la percepció. S'ofereixen activitats d'Atenció Plena per a entrenar els
infants a percebre amb més claredat les sensacions dels sentits, i especialment, les auditives i visuals.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Millorar de forma general, la salut i el
benestar dels infants. Pretén reduir
l'estrés i augmentar l'autoconsciència.
Millorar la concentració e ignorar les Mostra i experimenta estats
distraccions. emocionals d'alegria i calma.
Aprendre a relaxar el cos, calmar la ment i La seva actitud afavoreix la
centrar l'atenció. disminució de conflictes a l'aula.
Gestionar les seves emocions, a trobar la Està concentrat durant l'activitat
tranquil·litat i equilibri quan se senten mindfullness.
enfadats/des, angoixats/des, molests/es… i a
sentir-se més segurs/es..
Augmenta la seva capacitat de reflexió.
Desenvolupen l'empatia, així com la compassió i
l'amabilitat cap a si mateixos i cap als/a les
altres.

Fundació Catalunya la Pedrera (febrer 2020). Dossier de pràctiques Mindfullness i concentració per a infants i adolescents.. https://www.fundaciocatalunya-
lapedrera.com/sites/default/files/2020-02/Guia-Mindfulness-PAE.pdf
Generalitat Valenciana. Recursos web per a la igualtat i la convivència (REICO). (2022) Mindfullness, un recurs per aprendre a gestionar emocions en l'aula d'educació
infantil.. https://ceice.gva.es/documents/162793785/165297346/180208_Aprendiz+Mind+Infantil+Val_PUBLICACIO.pdf/ecdf18b3-93a4-4a4a-996a-062658f0e522
 CLICKEDU
La comunicació entre la família i l’escola forma part del context educatiu i n’és un pilar fonamental
bàsic. Aquesta comunicació ha de ser fluida i participativa, cosa que demana establir una relació de A QUI VA DIRIGIDA
naturalitat, cooperació i confiança.. S'han de potenciar més canals de comunicació, i no d’informació
A les famílies
unidireccional, entre família-escola.
ON, QUAN I QUI APLICA
DESCRIPCIÓ Comunicació familia-escola
durant tot el curs escolar.
Clickedu és una plataforma escolar que permet una gestió tutorial, acadèmica, administrativa,
econòmica i del professorat. És una plataforma per excel·lència per a la gestió integral del centre.
DURACIÓ
És la solució per tenir tot el que passa en el centre en un mateix lloc, ordenat i connectat, i així
poder automatitzar feines i agilitzar processos perquè el personal del centre es pugui centrar en Tot el curs.
l’educació de l'alumnat.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Miillorar la comunicació entre familia-
escola. Els pares estiguin assebentats del
que passa a l'escola i també tinguin una
comunicació més fluida amb el tutor/a del
seu fill/a.
Informació mes general de l'escola.
Assebentar-se de la quota del mes.
Comunicació directe com si fos un watsap.
Canal de difusió per informar de coses
concretes de la classe,
Compartir la documentació oficial com les
notes.
Compartir les fotos de la classe amb les families
de la seva classe.
Les families utilitzen la plataforma per
comunicar-se amb el tutor/a de la
classe dels seus fills/es. .
Clickedu ha permès que les families
tinguin la sensació de més proximitat
amb l'escola.
Les families s'han assebentat o han
estat més al corrent del que s'ha fet a
la classe del seu fill/a.

Clickedu. (març, 2020). Comunicar és més fàcil amb Clickedu. https://clickartedu.com/noticia-detall-226-comunicar-aes-maes-faacil-amb-clickedu.html#close

 INTERCULTURALITAT
L’escola és un espai socialitzador on es formen identitats, en societats multiculturals com la que
tenim són necessaris recursos per facilitar el diàleg i reduir obstacles per a la igualtat de A QUI VA DIRIGIDA
persones. Segons la Llei Orgànica d’educació 2/2006 capítol I, títol II, un dels principis de
l’educació és: “L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no- Comunitat de petits
discriminació i actuï com element compensador de les desigualtats personals, culturals,
econòmiques i socials”. ON, QUAN I QUI APLICA

DESCRIPCIÓ Equip docent i famílies a l'aula.

Cada quinze dies tindrem la
El nom de la proposta el donaran els infants de l'aula, després d'explicar en què consistirà ells visita d'una família i cada
decidiran què volen aprendre i quin nom li posarem a les sessions. Un cop presentat el projecte i
setmana dedicarem una sessió
tingui nom l'iniciarem amb una de les famílies de l'aula, la qual ens mostrarà alguna d'aquestes
al racó del projecte.
opcions: música, art plàstic, roba típica, o alguna llegenda o conte per contar-nos.
El material o recurs que ens porti la família l'introduirem a la nostra aula en un racó que haurem
DURACIÓ
destinat per aquest projecte, d'aquesta manera durant la sessió setmanal dedicada al projecte
podrem recuperar el material i treballar amb aquest. La sessió setmanal serà de treball autònom per Tot el curs escolar
part dels infants, els hi oferirem tot el material del qual disposarem i ells i elles decidiran què fer.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Conèixer les cultures i creences familiars
per a què els infants es puguin
desenvolupar amb a éssers socials i
desenvolupar les seves capacitats al
màxim tot donant resposta a les
diversitats que trobem a l’aula.
Conèixer altres cultures.
Prendre consciència d’altres cultures.
Intercanviar coneixements i costums entre
diferents cultures.
Interactuar amb altres cultures.
Reconeix les diferents cultures.
És conscient de l’existència d’altres
cultures.
Coneix costums d’altres cultures.

Posar aqui la bibliografia

 CONTES EMOCIONANTS

El llenguatge esdevé una eina fonamental en la gestió de les emocions pròpies i alienes. Els A QUI VA DIRIGIDA
contes ens ofereixen una oportunitat de conectar amb les nostres emocions, adquirir valors, i
ahora millorar l’expressió i la comprensió oral i augmentar el vocabulari dels nens/es des d'un Comunitat de petits
context motivador i atractiu, que promou l'interés i l'atenció.
ON, QUAN I QUI APLICA
DESCRIPCIÓ
Mestra d'educació infantil
Del bagul dels contes surt un conte amb una periodicitat adaptada a cada grup. Els contes es a l'aula,
presentaran en diferents suports materials (àlbum il·lustrat, titelles, làmines, ninos, disfresses …). de 2 a 4 setmanes per conte
(segons necessitats i grau de
Algunes activitats proposades: motivació del grup)
Escolta del conte en un o més formats.
Reconeixement de l'emoció o el conflicte tractat i posterior debat. DURACIÓ
Treball del llenguatge i la comunicació, expressió, estructura del llenguatge oral, vocabulari, etc.
Tres cursos: I3, I4 i I5.
Representació dels contes o escenes imaginàries de conflicte mitjançant diferents supports.
Observació directa i recollida de dades per part de la mestra.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Millorar l'expressió i la comprensió oral Escoltar, explicar i representar contes en Fa una escolta activa i
dels alumnes des d'un entorn motivador, diferents formats i suports. comprensiva dels contes
per tal d'adquirir eines comunicatives que Treballar l’expressió oral i promoure i el diàleg . treballats.
els ajudin a desenvolupar la comprensió i Afavorir la comprensió oral i l’assimilació de nou Assimila noves estructures
l'expressió oral i a utilitzar el llenguatge repertori semàntic. lingüístiques i vocabulari
com a eina per a gestionar les emocions Aprofundir en el coneixement i la gestió de les relacionat.
pròpies i alienes i a solucionar els emocions pròpies de les nostres aules. Reconeix les emocions bàsiques.
conflictes d'una manera pacífica i assertiva. Utilitzar el llenguatge com a eina de resolució Desenvolupa estratègies de
pacífica dels conflictes. resolució dels conflictes
mitjançant la parla.
Abulí, A. [Alba] i Queralt, E. [Enric]. (2015). La biblioteca mediateca: educación infantil y primaria : propuesta de trabajo. Octaedro. Recuperat de:
https://elibro-net.eu1.proxy.openathens.net/es/ereader/uoc/61954?page=50
López E. [Elia]. (2015). Educar las emociones en la infancia (de 0 a 6 años): Reflexiones y propuestas prácticas. Wolters Kluwer España. Recuperat de:
https://discovery.biblioteca.uoc.edu/discovery/search?
Dalmau, M. [María], Sala, I. [Ingrid], i Llinares, M. [Montserrat]. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport
Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/
Solla, C. [Carmen]. (2013). Guía de Buenas Pràcticas en Educació Inclusiva. Madrid. Save the Children. Recuperat de: https://www.savethechildren.es/publicaciones/una-escuela-que-incluya

La Metodologia Montessori potencia l’aprenentatge des de l’experimentació pròpia de l’infant, i
es basa en un desenvolupament infantil en diferents períodes, identificats per la neurociència
com a determinants per a estimular el desenvolupament neuronal i cognitiu.
PRINCIPIS GENERALS
Oportunitats
L'infant passa per unes
etapes del seu
desenvolupament on
tindrà oportunitat de
desenvolupar aptituds
psicològiques, que més
tard desapareixen. El
objectiu del docent és
reconèixer i aprofitar
aquestes oportunitats.
MONTESSORI I NEUROCIÈNCIA
A QUI VA DIRIGIDA
Comunitat de petits
ON, QUAN I QUI APLICA
Mestra d'educació infantil
L'experimentació Ambient a l'aula,
Rol docent
de 2 a 4 setmanes per conte
Les activitats atractives i (segons necessitats i grau de
manipulatives conviden És un observador i un motivació del grup)
Cobren especial
els nens/es a explorar. guia, un facilitador de
rellevància els
El/la mestre/a donarà l’experimentació que
DURACIÓ
materials i espais, que
nomès la informació ajuda als infants només
han de ser útils, Tres cursos: I3, I4 i I5.
necessària, i prepararà els
necessaris i adaptats quan ho necessiten,
materials perquè els nens
del món real per als respectant la creació
i nenes arribin al
alumnes. d’aprenentatge
coneixement per si
individual.
mateixos.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Desenvolupar l’autonomia de l’infant, Facilitar el desenvolupament de la personalitat Mostra curiositat per manipular i
oferint oportunitats de descobrir el món a individual de l'infant. experimentar els materials.
través del joc i l’experimentació sensorial. Ajudar als nens i nenes a apropar-se al món Utilitza els materials sense ajuda.
social i emocional. S’expressa utilitzant el vocabulari
Potenciar la seva plena capacitat intel·lectual. adequat per denominar les qualitats
dels objectes.
Accepta i respecta les normes i té
cura dels materials i espais.

Landívar, A. [Alicia]. (2013). Neuroeducación: educación para jóvenes bajo la lupa de María Montessori. Editorial Brujas. Recuperat de: https://elibro-
net.eu1.proxy.openathens.net/es/lc/uoc/titulos/78096
 L'ASSEMBLEA
Les assemblees escolars esdevenen espais de reflexió, de consciència i discussió amb el grup
sobre les normes que regulen l'escola i problemes de les relacions que sorgeixen. Poder
A QUI VA DIRIGIDA
intervenir activament en les tasques escolars millora l'interés i la motivació.
Comunitat de petits
DESCRIPCIÓ ON, QUAN I QUI APLICA
Les assemblees es proposen un dia a la setmana i tots els i les alumnes es disposaran en rotllana a Mestra d'educació infantil a
l'aula amb les cadires amb el mestre de l'aula. En aquestes trobades la mestra proposarà un tema de
l'aula, un cop per setmana.
reflexió fent preguntes als infants implicant-los a tots, també poden ser els propis alumnes els que
llençin preguntes als altres companys i companyes. Al principi serà la mestra qui donarà torns de
DURACIÓ
paraula, però a mesura que s'adquireixin les habilitats socials necessàries seran els infants qui
regularan qui parla. Tota l'etapa educativa
Ha de ser viscuda de forma agradable per tothom.
És important explicar als alumnes la raó de les assemblees.
Ha de tenir un lloc fix, realitzar-la sempre de la mateixa manera i al mateix lloc.
Els càrrects de moderador i secretari seran de caire rotatiu.

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Participar en la vida escolar de forma Respectar els torns de paraula Participa de forma activa en les
activa a partir de les pròpies opinions i Escoltar assemblees.
interessos en un entorn segur. Comprometre's amb el compliment de les És capaç de conduir l'assemblea.
restriccions de comportaments consensuades Fa intervencions relacionades amb els
pel grup. temes del dia.
Adquirir actituds cooperatives a l'aula Fa intervencions ordenades.
Desenvolupar la capacitat de decidir Mira als companys i companyes quan
Adquirir consciència sobre els seus drets i parla.
deures Dona la seva opinió.
Adquirir responsabilitats L'escolta és activa.
Millorar l'expressió verbal

Blanco, Concepción Sánchez. "Les assemblees a l'educació infantil: decidir per alliberar, alliberar per decidir." Guix d'infantil 30 (2006): 5-10.
Gemma Alsina (2012). Educar la impulsivitat. Prevenció de les dificultats d'aprenentatge. Múrcia: Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació. Recuperat de:
https://diversidad.murciaeduca.es/publicaciones/dea2012/docs/galsina.pdf

GRÀCIES

Noelia Fernández
Irina Gázquez
M4. 602 Sandra Ruiz
Bases normatives, organitzatives i
curriculars d’atenció a la diversitat