Tema 4.

L’empresari (III)

1. Concepte i classes d’establiment

Que es un establiment?

• Econòmic:
o Tenda o magatzem obert al públic en els que l’empresari exercita una activitat empresarial al
menor o al major.
• Jurídic:
o Conjunt d’elements materials i personals organitzats per l’empresari (individual o jurídic) per
l’exercici d’una o varies activitats empresarials.

Classes d’establiment
• Pel tipus d’activitat que es desenvolupa:
o Establiment comercial: en el que es compren i es venen productes.
o Establiment industrial: en el que es fabriquen contractes.
o Establiment de servei: en el que es presten servei als clients.
• Pel número d’establiments:
o Establiment principal: lloc on l’empresari exerceix la direcció efectiva de la seva activitat (centre
de les seves operacions).
o Establiments accessoris: serveixen d’auxili al principal (sucursal).
• Per la seva ubicació:
o Establiment físic: amb presencia física en una determinada direcció.
o Establiment virtual: aquells que es troben a través d’una pagina web d’internet.

2. Elements de l’establiment

Es poden distingir els següents elements de l’establiment mercantil:

• Elements personals
o L’empresari i persones que presten els seus serveis a l’empresa (col·laboradors de
l’empresari).
• Elements reals (es troba al Balanç de situació).
o Patrimoni de l’empresa, compost pel establiment mercantil com a seu fiscal de
l’empresa, les instal·lacions (físiques com mòbils), l’utillatge, maquinaria, matèries primeres
i altres instruments per la producció i treball, etc.
o Qualsevol operació judicial, també es veurà involucrada pels elements reals.
o
 • Elements formals:
o Comptabilitat i documents que l’empresari està obligat a portar.
• Elements immaterials:
o Clients (drets de cobrament), expectatives (esperança que es té per obtenir beneficis),
fons de comerç, nom o raó social (nom internacional valdrà més), localització, quota de
mercat, canals comercials i altres de naturalesa enòloga que impliquen valor per
l’empresa.

La falta d’un d’aquests 4 elements pot fer inviable l’organització jurídica.

3. Transmissió de l’establiment

3.1. Aspectes generals

Formes de transmissió de l’establiment mercantil:

• Inter vivios: entre vius.

• Mortis causa: Després de la mort. (Executarà la transferència, els hereders)
• Directa: l’objecte de la transmissió es el establiment dels transmitent.
• Indirecta: es transmet la totalitat del patrimoni de l’empresa, entre aquestes, el establiment.

El més habitual es que sigui voluntària (quan hi ha un que vol vendré i un que vol comprar).

Però també es pot donar el cas de la TRANSMISSIÓ FORÇOSA, que seria en el cas per exemple de Mortis
causa.

Quan hi hagi una incompatibilitat absoluta, que son aquelles persones que exerceixin càrrecs públics,
també es donarà lloc a una transmissió forçosa.

3.2. La compravenda de l’establiment mercantil

Consideracions generals:
• La compravenda de l0establiment mercantil sol anar procedida de negociacions entre les parts,
assistides pels seus assessors financers i jurídics.
• Aquestes negociacions son més o menys complexes, segons la importància de l’empresa en que es
vulguin adquirir.
• Les negociacions poden iniciar-se amb una sola persona o amb varies simultàniament (Data room).
• Qui pretén comprar un establiment assumeix un deure de confidencialitat.

Només es pot parlar de compravenda d’empresa (mercantil) quan la voluntat de les parts sigui la
transmissió de tot el conjunt d’elements (materials i immaterials) que constitueixen l’empresa que es
troba en funcionament.
Elements del contracte de compravenda d’establiment
mercantil
• Elements personals:
o Tant el venedor com el comprador seran generalment empresaris (individuals o jurídics).
• Elements objectius:
o La compravenda té com objecte l’establiment com a conjunt de béns i serveix.
• Elements quantitatius:
o El preu pot estar determinat, ser determinable o tenir una part determinada i una altra
determinable (ho trobem al balanç, valor comptable).

Obligacions del contracte de compravenda de

l’establiment mercantil
• Del venedor:
o Entrega de l’establiment i l’obligació de sanejament (lliure de carregues, en cas que
tingui deutes m’ho han d’informar, aleshores entra en el procés de negociació i si
accepto el bé amb els deutes me’n he de fer càrrec jo, si es un vici ocult, no m’ho han
comunicat, forma part del venedor).
o L’entrega de l’establiment implica també els elements que l’integren.
o Informar al comprador sobre l’organització interna de l’establiment (tour per l’empresa).
o No competir de forma directa (dedicar-se a la mateixa activitat) amb el comprador.
• Del comprador:
o Pagar el preu pactat.
o Complir amb el pacte en el contracte.

3.3. L’arrendament i l’usufructuo de l’establiment mercantil

Que es l’arrendament de l’establiment mercantil?

Contracte pel qual el propietari d’un establiment mercantil cedeix temporalment el seu us i gaudeix a
una altra persona a canvi del pagament d’un preu fix.

• Arrendador:
o Propietari de l’establiment mercantil.
• Arrendatari:
o Empresari que lloga l’establiment mercantil.

Amb l’arrendament de l’empresa, el propietari perd la condició d’empresari i adquireix la condició de

l’empresari el arrendatari.

Amb relació a la subscripció del contracte mercantil:

• L’arrendament de l’establiment mercantil manca de regulació legal, pel que queda sotmès a les
disposicions generals del Codi Civil.
o L’arrendament de l’establiment no es el mateix que l’arrendament del local.
o En l’arrendament de l’establiment el que es lloga es el negoci.
o El arrendatari té l’obligació d’entregar l’establiment en bon estat de funcionament.
El arrendament d’empresa es una forma de transmissió temporal i limitada, per la qual el seu titular
cedeix l’ús i l’explotació de l’empresa a un tercer, per temps determinat i preu cert.

Obligacions de l’arrendador:

o Entregar la cosa arrendada (empresa).

o Fer a l’empresa les reparacions necessàries.
o Assegurar el gaudir pacífic de l’empresa.

Obligacions de l’arrendatari:

o Pagar el preu pactat.

o Explotar amb diligència l’empresa.
o Destinar l’empresa a l’activitat pactada.
o Restituir l’empresa al terme de l’arrendament.

Si es produeix un deteriorament o una pèrdua de valor de l’empresa, el arrendatari haurà d’indemnitzar

a l’arrendador. Si es produeix un increment de valor de l’empresa, donarà lloc a una indemnització a
favor de l’arrendatari per part de l’arrendador.

Que es l’usufructuo de l’establiment mercantil?

És el dret a gaudir d’un establiment mercantil amb la sola obligació de conservar-lo.

• Propietari:
o Propietari de l’establiment mercantil.
• Usufructuo
o Empresari que disfruta de l’establiment mercantil.

L’usufructuari té el dret i el deure d’exercitar a l’establiment mercantil la mateixa activitat que venia
desenvolupant el seu propietari, sense modificar les característiques de l’establiment ni el nom
comercial.

o Abans d’entrar en la possessió de l’establiment mercantil, l’usufructuari haurà de fer un

inventari dels bens i drets que l’integrin.

Obligacions de l’usufructuari:

o Conservar l’establiment en les mateixes condicions que se li ha entregat.

o Posar en coneixement del propietari qualsevol acte d’un tercer que pugui afectar a la
capacitat productiva de l’establiment.
o Respondre front al propietari pels danys i perjudicis causats.