Universitat Politècnica de Catalunya · BARCELONATECH

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports

Geotècnia

Tema 1
Caracterització i
classificació dels sòls
 Tema 1

1. Introducció
2. Diagrama de fases i paràmetres del sòl
3. Granulometria
4. Consistència del sòl i límits d’Atterberg
Exercicis
Laboratori: pràctica 1 (paràmetres del sòl)
 1.1

Introducció
 Sòls i roques
• El límit entre una roca alterada o tova i
un sòl no està ben definit. Un sòl dur es
pot comportar sovint com una roca.

• Un sòl es caracteritza perquè es pot

disgregar sota l’acció de petits esforços,
o al diluir-se en aigua
 Escales d’observació del sòl
Geològica (~100 m) Geotècnica o d’enginyeria (~10 m)

Per exemple, estudiem

l’estabilitat del talús

De laboratori (~ 10 cm) Microscòpica (~ 1 μ)

Mostres de laboratori
típicament de 7x15 cm
 Naturalesa del sòl
• Materials que componen el sòl
– Partícules sòlides
– Aigua
• aigua en estat lliure
• aigua adsorbida a la superfície de les partícules
• vapor d’aigua
– Aire
• aire lliure
• aire dissolt en aigua
– Sals dissoltes (importants en alguns sòls)
 Fases del sòl
• Fase sòlida FASE GASOSA
– partícules sòlides
– aigua adsorbida
• Fase líquida FASE LÍQUIDA

– aigua lliure
– aire dissolt en aigua
– sals dissoltes
• Fase gasosa FASE SÒLIDA

– aire lliure
– vapor d’aigua

Diagrama de fases
 Sòl saturat i sòl no saturat
• Sòl saturat: només hi ha dues fases – no
hi ha fase gasosa
• Sòl no saturat: hi ha les tres fases
G
L • Si no hi ha fase gasosa, tampoc hi
L
ha tensió superficial (apareix a la
frontera entre les fases líquida i
S S
gasosa)
• És més complicat estudiar un sòl
sat no-sat amb les tres fases que un sòl sense
la fase gasosa, saturat
 Partícules sòlides
Grava Sorra Llim Argila
∅ > 2 mm 0.06 < ∅ < 2 mm 2 μ < ∅ < 0.06 mm ∅ < 2 μ (UNE)
∅ > 4.76 mm (3/16″) 0.074 < ∅ < 4.76 mm 2 μ < ∅ < 0.074 mm ∅ < 2 μ (Lambe)
Són necessaris medis auxiliars
Les partícules es veuen a simple vista
(microscopis) per veure les partícules
No tenen cohesió Tenen cohesió
No s’enganxa als dits S’enganxa als dits
― ―
Textura aspra Textura suau
s/w : 103 m2/g
montmorillonita
superfície específica → s/w : 10-4 m2/g s/w : 1 m2/g
s/w : 20 m2/g
caolinita

Comportament a nivell microscòpic: Comportament a nivell microscòpic:

contactes mecànics; tensions molt fortes efectes químics, estructura coloidal;
en els contactes, si φ és gran efectes fisico-químics
 Partícules de sorra

0.42 a 0.48 mm 0.19 a 0.42 mm 0.11 a 0.19 mm

Sorra d’Ottawa (Canada)

 Partícules de sorra

Cristalls de feldespat, Cristalls de quars, Cristalls de dolomita,

0.19 a 0.42 mm 0.19 a 0.42 mm 0.19 a 0.42 mm
 Partícules de sorra

Sorra de platja de Sorra de Venezuela Sorra de Venezuela,

Hawaii comprimida a 140 MPa
 Partícules d’argila

Caolinita Illita
 1.2

Diagrama de fases i
paràmetres del sòl
 Paràmetres d’identificació del sòl
volums pesos • Aproximem un
medi discret per un
Va AIRE
medi continu
Vp
• Diagrama de
Vh Vw AIGUA Ww fases:
– Gas (aire)
– Líquid (aigua)
– Sòlid (partícules)
Vs SÒL Ws • Va+Vw = Vp (Vh)
• Vp+Vs = Vt
• Ww+Ws = Wt
Paràmetres d’identificació del sòl
Vp
• Porositat: n=
Vp Vt adimensional
Vt
Vs 0 ≤ n ≤1

Vp
• Índex de porus: e=
Vp Vs
Vt
0≤e<∞ adimensional
Vs

més variabilitat
Paràmetres d’identificació del sòl
• Relació entre porositat i índex de porus
Vp Vp 1 1 e
n =
= = = =
Vt V p + Vs 1 + Vs 1 + 1 1 + e
Vp e
n
e=
1− n

• Valors (extrems teòrics amb esferes):

emax = 0.92 emin = 0.35

Paràmetres d’identificació del sòl
• En realitat, e depèn de la granulometria, de si el
material és més o menys fi, de la uniformitat, …

Tipus de sòl emax emin

Sorra neta 0.9 0.2
Llim 1.1 0.4
Argila tova 2.3 0.6
Turba 25 2
• En general, si e > 1 el sòl és molt deformable
Paràmetres d’identificació del sòl
• Densitat relativa:

emax − e
Dr =
emax − emin
dens (100%) solt (0%)

– 0 ≤ Dr ≤ 1 (ó en %)

– És difícil de determinar, ja que emax i emin són difícils

de trobar
Paràmetres d’identificació del sòl
Vw
Va • Grau de saturació: Sr =
Vp
– 0 ≤ Sr ≤ 1 (ó en %) Vp
Vw Ww
– Per argiles, en general Sr > 0.8
Vs Ws
– Per sorres, 0 ≤ Sr ≤ 1

Ww
Va • Humitat: w =
Vp Ws
Vw Ww

– 0 ≤ w ≤ ∞ (ó en %)
Vs Ws
– Per sorra saturada: 20~30%
– Per argila saturada: 25~60%
– Per turba: 100~3000%
 Paràmetres d’identificació del sòl
Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic natural

Vp Wt
Ww
γn =
Vt
Vt
Wt
Vs Ws
 Paràmetres d’identificació del sòl
Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic de les

partícules sòlides
Vp
Ww Ws
γs =
Vt Vs
Wt
Vs Ws
– Caolinita: 26.3 kN/m3
– Illita: 27.8 kN/m3
– Quars: 26.3 kN/m3
Argiles: 27 kN/m3 – Turba: 11~27 kN/m3
 Paràmetres d’identificació del sòl
Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic sec

Vp Ws
γd =
Ww Vt
Vt
Wt
– Sorra: 14 ~ 18 kN/m3
Vs Ws
– Argila: 8 ~ 20 kN/m3
 Paràmetres d’identificació del sòl
Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic saturat

Vp Ws + V p ⋅ γ w
Ww
γ sat =
Vt
Vt
Wt – Sorra: 19 ~ 22 kN/m3
Vs Ws – Argila: 16 ~ 22 kN/m3

• Pes específic submergit

γ w = 10 kN/m3 γ ′ γ sat − γ w
=
ATENCIÓ!!
 Relacions entre paràmetres
volums pesos • Dada coneguda: γw=10
kN/m3
Va AIRE • Un volum de referència
conegut (p.e., Vt)
• Podem conèixer dos
Vp volums, per exemple
Vw AIGUA Ww (Vp,Vw), (Va, Vw), ...
• Pels pesos, és suficient
Vt Wt amb γs, ja que γw és
coneguda
• Tres paràmetres
independents:
Vs SÒL Ws – w, γs, γnat
– que es poden
determinar bé al
laboratori
 Relacions entre paràmetres
volums pesos
n(1-Sr)
n
nSr nSrγw w(1-n)γs
Vt=1
per definició
1-n (1-n)γs
Vp W
n= w= w
Vt (= 1) Ws

w(1 − n)γ s
Per tant, nS r γ w =
w(1 − n)γ s ⇒ Sr =
nγ w

Ws (1 − n)γ s
Altres γ d= = = (1 − n)γ s
relacions: Vt 1
Wt
γ nat = = (1 − n)γ s (1 + w) = nSr γ w + (1 − n)γ s
Vt
 Relacions entre paràmetres
volums pesos
e(1-Sr)
e
eSr eSrγw Wγs
1+e
per definició
Vs=1 γs
Vp W
e= w= w
Vs (= 1) Ws

wγ s
Per tant, eS r γ w = wγ s ⇒ Sr =
eγ w
Tècniques experimentals
d’obtenció de paràmetres
 Tècniques de laboratori
• Determinació de la humitat per assecat en estufa
(UNE 103300-1993) o microones (ASTM 4643-87)

es pesa la mostra: assecat en estufa es pesa la mostra seca:

a 110ºC
Wt = W w + W s Ws
Ww Wt - Ws
w= =
Ws Ws
 Tècniques de laboratori
• Determinació del pes específic de les partícules sòlides
(UNE 103302-1994)
• Es coneix el pes sec de la
mostra (Ws)
• Amb un picnòmetre es
determina el volum de les
partícules sòlides (Vs)
• El pes específic de les
partícules serà:
Ws
γs =
Vs
 Tècniques de laboratori
• Determinació del pes específic natural del sòl
(UNE 103301-1994)
balança hidrostàtica
parafina
mostra
natural mostra
natural

Wt W1 = Wt + Wpar
Vt = ? V1 = Vt + Vpar

W par W1 - Wt
W par = W1 - Wt → Vpar = =
γ par γ par Wt
γ nat = W2 = W1 – V1·γw
W1 - W2 W1 - Wt Vt
Vt = V1 - Vpar = -
γw γ par
 Tècniques de camp
En obra, és necessari disposar de resultats en poc temps:
• γs és dóna per conegut
• per obtenir la humitat, w:
– es determina el pes d’una mostra de sòl, Wt
– després la mostra es crema amb alcohol i es torna a pesar,
obtenint el pes sec, Ws
– amb aquestes dues dades, la humitat w es determina com en el
laboratori:

Ww Wt - Ws
w= =
Ws Ws
 Tècniques de camp
• per obtenir el pes específic natural, γnat:
– es fa un forat en el sòl i es determina el pes del material que s’ha
excavat, Wt
– el forat s’omple, fins a la superfície original, amb una sorra
normalitzada, mitjançant un aparell que permet mesurar el volum
necessari, que serà el volum de sòl excavat, Vt
– amb aquestes dues dades, el pes específic natural es calcula
com en el laboratori:
Wt
γ nat =
Vt

• amb aquestes tècniques es poden obtenir els valors dels

paràmetres en tan sols una hora
 1.3

Granulometria
 Assaig de tamisat
• Es tracta de determinar la distribució per
tamany de les partícules del sòl:
Classificació Tamany
Graves ∅ > 2.0 mm (4.76 mm)

tamisos ASTM
Sorres gruixudes 0.6 < ∅ < 2.0 mm
mitjanes 0.2 < ∅ < 0.6 mm
fines 0.06 < ∅ < 0.2 mm
Llims gruixuts 0.02 < ∅ < 0.06 mm

sedimentació
mitjans 0.002 < ∅ < 0.02 mm
fins ∅<2μ
Argiles …
 Assaig de tamisat

Tamís tipus
alemany (DIN)

Tamís tipus
americà (ASTM) i
espanyol (UNE)
Tamisadora mecànica
UNE 103101-1995
Assaig de tamisat
Garbell mm ″
4 101.6 4
3-1/2" 88.9 3.5
3" 76.2 3
2-1/2" 63.5 2.5
2" 50.8 2
1-3/4" 44.4 1.75
1-1/2" 38.1 1.5
1-1/4" 31.7 1.25
1" 25.4 1
7/8" 22.2 0.875
3/4" 19.1 0.750
5/8" 15.9 0.625
1/2" 12.7 0.500
7/16" 11.1 0.438
3/8" 9.52 0.375
5/16" 7.93 0.312

sèrie gruixuda ASTM

 Assaig de tamisat
Garbell mm ″ Garbell mm ″
1/4″ 6.35 0.250 # 40 0.42 0.0165
3/16″ 5.66 0.223 # 45 0.35 0.0138
#4 4.76 0.187 # 50 0.297 0.0117
#5 4.00 0.157 # 60 0.250 0.0098
#6 3.36 0.132 # 70 0.210 0.0083
#7 2.83 0.111 # 80 0.177 0.0070
#8 2.38 0.0937 # 100 0.149 0.0059
# 10 2.00 0.0787 # 120 0.125 0.0049
# 12 1.68 0.0661 # 140 0.105 0.0041
# 14 1.41 0.0555 # 170 0.088 0.0035
# 16 1.19 0.0469 # 200 0.074 0.0029
# 18 1.00 0.0394 # 230 0.062 0.0024
# 20 0.84 0.0331 # 270 0.053 0.0021
# 25 0.71 0.0280 # 325 0.044 0.0017
# 30 0.59 0.0232 # 400 0.037 0.0015
# 35 0.50 0.0197

sèrie fina ASTM

Assaig de tamisat
 Assaig de sedimentació
• Es tracta de determinar la distribució per tamany
de les partícules fines del sòl (les que passen
pel garbell # 200) UNE 103102-1995
• Es fa servir la llei d’Stokes: la velocitat de
sedimentació d’una partícula esfèrica en un
medi líquid és
γs −γw 2
v= D
18η
• on D = diàmetre de la partícula i η = 0.001009
N·s/m2 és la viscositat del fluid
• v és constant si 0.02 μ ≤ ∅ ≤ 0.05 mm
 Assaig de sedimentació
v = 0.1 mm/s

• A una profunditat z, y després d’un temps t

d’haver iniciat el procés de sedimentació, ja no
existiran partícules que tinguin un diàmetre
superior al corresponent a las partícules que
tinguin una velocitat de caiguda z/t.
 Assaig de sedimentació
• El diàmetre D de las partícules que es troben
en el temps t a una profunditat z serà com a
màxim de:
18η z
D=
γs −γw t
• La quantitat de partícules de tamany inferior a D
serà la mateixa que hi havia inicialment a
aquesta profunditat, donat que en anar caient,
les partícules de tamany inferior són reposades
per les que cauen d’altures superiors
 Assaig de sedimentació
• El percentatge N∅≤D, en pes, de partícules de diàmetre
inferior a D respecte al total es pot trobar com la relació
entre el pes (concentració) C(z,t) de les partícules a la
profunditat z al cap d’un temps t, i el pes (concentració)
C(z,0) que existia en el moment inicial en aquest punt:
C ( z, t )
D (%)
N ∅≤= ×100
C ( z , 0)
• La forma d’obtenir la concentració de partícules a una
determinada profunditat i temps consisteix en extraure
una mostra de la suspensió en aquest punt mitjnaçant
una pipeta, i obtenir el pes de les partícules sòlides
després d’evaporar l’aigua en el forn
 Assaig de sedimentació
• Limitacions:
– El moviment de les partícules dins del fluid ha de ser laminar, el
que implica velocitats de sedimentació corresponents a
diàmetres inferiors a 0.05 mm
– La forma de les partícules (sobretot les argiles) no és esfèrica –
per tant el que es pot obtenir és el diàmetre de l’esfera que te la
mateixa velocitat de sedimentació que la de la partícula irregular
– La llei és vàlida per a la caiguda lliure d’una sola esfera – per
tant la concentració de partícules en el fluid ha de ser baixa (a la
pràctica sol ser de 50 g/l)
– Les partícules de diàmetre inferior a 2 μm estaran influïdes pel
moviment brownià
– És necessari assegurar que totes les partícules estiguin en estat
dispers (separades) i no formant agregats de tamany superior:
cal afegir dispersants; d’altra banda, en argiles, la capa doble
dificulta la definició del diàmetre real de la partícula
– La presència de sals solubles dins la matriu sòlida pot provocar
distorsions en els resultats
Assaig de sedimentació
Corbes granulomètriques
Corbes granulomètriques
Corbes granulomètriques

D60 D30 D10

 Corbes granulomètriques
• Coeficient d’uniformitat:
D60
CU = 1 ≤ CU < ∞
D10
material màxima
únic heterogeneïtat
– Sorra uniforme: CU < 6
– Grava uniforme: CU < 4
– Uniforme ≡ mal graduada
 Corbes granulomètriques
• Coeficient de corbatura:
2
D
CC = 30

D10 ⋅ D60
– Habitualment: 1 < CC < 3
Corbes granulomètriques

CU = 3.9
CC = 0.9
1

CU = 7.1
CC = 4.3
1 i 2 tenen el
mateix CU = 2.9

CU = 5.2
CC = 2.9
Sòls segons granulometria
Sòls segons granulometria
 1.4

Consistència del sòl i

límits d’Atterberg
 Consistència
• En funció del seu contingut d’aigua
(humitat), el sòl es pot trobar en diferents
estats:
més
humitat
– líquid
– plàstic
– semi-sòlid
– sòlid més
consistència
 Límits d’Atterberg
• Els “límits d’Atterberg” són els valors de
la humitat que limiten les consistències
líquida, plàstica, semi-sòlida i sòlida
(proposats per l’enginyer suec Albert Atterberg, 1911 i
generalitzats per Arthur Casagrande, 1932)
límit de límit límit
retracció plàstic líquid
wR wP wL

sòlida semi-sòlida plàstica líquida

w = wR w = wP w = wL humitat, w
 Límits d’Atterberg
• Límit líquid (UNE 103103-1994)
– Consisteix en determinar la humitat per a la
qual un solc fet en un sòl situat sobre una
zona d’un casquet esfèric (cullera de
Casagrande) es tanca en una longitud
donada quan es donen 25 cops sobre la base
de la cullera cullera

maneta
eines per a fer el solc
 Límits d’Atterberg
• Límit líquid (UNE 103103-1994)
– Els resultats venen condicionats per:
• tipus d’eina utilitzada per a fer el solc
• tipus de material de la base de la cullera
• velocitat en que es donen els cops
– Alternativa: definir el límit líquid com la
humitat per a la qual un con estàndard
penetra en una mostra de sòl una longitud
normalitzada
 Límits d’Atterberg
• Límit plàstic (103104-1993)
– Consisteix en determinar la humitat que fa
que apareguin fissures en el sòl quan es fa
rodar entre els dits i una superfície plana i
llisa formant un cilindre d’uns 3 mm de
diàmetre
– La repetibilitat de l’assaig és bona, millor que
la del límit líquid
 Límits d’Atterberg
• Límit de retracció
– Consisteix en la determinació de la humitat
del sòl a partir de la qual el seu volum deixa
de disminuir de manera espontània com a
conseqüència de la pèrdua d’humitat, partint
d’una mostra fabricada amb una quantitat
d’aigua corresponent al seu límit líquid
– Molt menys usat que els altres dos límits
 Límits d’Atterberg
volum total

en aquest tram el
assecat
sòl està saturat,
però l’aigua està
traccionada

humitat, w

wR wP wL

no saturat saturat
 Índex derivats
• Índex de plasticitat IP
= wL − wP
wL − w
• Índex de consistència IC =
IP
w − wP
• Índex de fluïdesa IF =
IP
IP
• Activitat A =
% < 2µ
Gràfic de plasticitat de
Casagrande
 Gràfic de plasticitat de
Casagrande
• Línia “A”: IP = 0.73(wL–20)
– Tots els sòls afins, d’una mateixa formació
geològica, es troben situats en una franja
relativament estreta que té un pendent mitjà
igual al de la línia “A”
• Valors alts del límit líquid estan relacionats
amb deformabilitats (compressibilitats)
altes
• H = high wL; L = low wL
 Gràfic de plasticitat de
Casagrande
• Els sòls que contenen gran quantitat de
partícules de la fracció argilosa (∅ < 2μ)
estan situats pel damunt de la línia “A”,
mentre que els llims i els sòls orgànics
(que presenten fenòmens de plasticitat
molt menys acusats) estan per sota de la
línia “A”
 Sistema unificat de
classificació dels sòls
Sistema Unificat de Classificació
de Sòls
El Sistema Unificat de Classificació de Sòls (o USCS) és un sistema de
classificació dels sòls utilitzat en enginyeria i geologia per descriure la textura
i la mida de gra d’un sòl. El sistema de classificació es pot aplicar a la majoria
dels materials no consolidats, i està representat per un símbol de dues lletres.
Cada lletra es descriu a continuació (amb l’excepció de Pt):

Primera i/o segona lletra Segona lletra

Lletra Definició
G grava
S sorra
M llim
C argila
O orgànic
Lletra Definició
P mal graduat (mida uniforme)
W ben graduat (mides diverses)
H alta plasticitat
L baixa plasticitat
Sistema Unificat de Classificació
de Sòls
Divisió principal Símbol Nom
grava grava neta GW grava ben
> 50% de la <5% més petit graduada, grava
fracció que el garbell fina a gruixuda
gruixuda #200 GP grava mal graduada
sòls de gra retingut en el
garbell No.4 grava amb GM grava llimosa
gruixut
(4.75 mm) >12% fins GC grava argilosa
50% retingut
en el garbell sorra sorra neta SW sorra ben graduada,
No.200 (0.075 ≥ 50% de la sorra fina a
mm) fracció gruixuda
gruixuda SP sorra mal graduada
passa el
garbell No.4 sorra amb SM sorra llimosa
(4.75 mm) >12% fins SC sorra argilosa
Sistema Unificat de Classificació
de Sòls
Divisió principal Símbol Nom
llim i argila amb inorgànic ML llim
límit líquid < 50 CL argila
orgànic OL llim orgànic,
sòls de gra fi
argila orgànica
més del 50%
passa el llim i argila amb inorgànic MH llim d’alta plasticitat
garbell límit líquid ≥ 50 CH argila d’alta
No.200
plasticitat
orgànic OH llim orgànic,
argila orgànica

sòls d’elevat contingut orgànic Pt turba

Classificació – fracció gruixuda
Classificació – fracció fina
Classificació universal
Documentació addicional
 Composició química
• Sorres i graves: provenen de la descomposició
mecànica de roques; la seva composició
química no influeix en el seu comportament
geotècnic
• Argiles: tenen una composició diferent de la
roca mare – solen ser silicats hidratats. En el
seu comportament geotècnic, el més important
és:
– la seva superfície específica
– com es comporten en presència d’aigua (expansió)
Aspectes fisico-químics en argiles
• Llims, sorres i graves es pot considerar
que són químicament inerts degut a la seva
baixa superfície específica
• En les argiles, el tamany de la partícula és:

L L
Es representen així:
LL
e
≈a 3100

Caolinita: 1 μ × 1 μ × 0.1 μ Montmorillonita: 0.1 μ × 0.1 μ × 0.001 μ

Composició i estructura molecular de la
fase sòlida dels minerals argilosos
• Classificació general dels sòls:
– Orgànics
• turba – molta matèria vegetal (20% ...)
• sòls perillosos en enginyeria ja que son molt compressibles
– Inorgànics
• partícules sòlides amorfes – no abunden, més al nord d’Europa
• partícules sòlides cristal·lines:
– sulfats (guix) – no abunden, però són problemàtics
– òxids
– hidròxids
– carbonats
– silicats – molt abundants, representen més del 90% dels sòls
Composició i estructura molecular de la
fase sòlida dels minerals argilosos
• Els cristalls de silicats poden tenir
– estructura tridimensional: quars, feldespat
– estructura bidimensional: fil·losilicats (argila) – poden
tenir una composició química diferent de la roca mare
• A la Terra:
– l’anió més abundant és l’oxigen (50%)
– els cations més abundants són:
• Si4+ (27%); Al3+ (8%); Mg++; Ca++; K+; Na+; ...
⇒el mineral més abundant és SiO2 = quars
Composició i estructura molecular de la
fase sòlida dels minerals argilosos
• Estructures moleculars:
– Silici (Si) – combinacions tetraèdriques
– Alumini (Al) – combinacions tetraèdriques i
octaèdriques
– Altres elements – en general combinacions
octaèdriques
Composició i estructura molecular de la
fase sòlida dels minerals argilosos
• Estructures típiques dels filosilicats: capes
superposades de cadenes de tetràedres
i/o octàedres:
tetràedres
– Tipus 1:1 octàedres

tetràedres
– Tipus 2:1 octàedres (amb Al, Fe, Mg, ...)
tetràedres
Composició i estructura molecular de la
fase sòlida dels minerals argilosos
• Una partícula típica d’argila
està formada per capes
successives (fins a 100, per
exemple) d’aquestes
estructures elementals
• En funció dels elements
químics i del tipus
d’estructura, tenim diferents
minerals
 Octàedre
Tetràedre (SiO4)-4
Al(OH)6-3

Mg(OH)6-4
SÍLEX

GIBBSITA

són neutres elèctricament

BRUCITA
 dues capes: tipus 1:1

brucita + una gibbsita + una

capa de sílex capa de sílex

Estructura de la serpentina Estructura de la caolinita

tres capes: tipus 2:1

Gibbsita entre
dues capes de
Gibbsita entre
sílex. Substitució
dues capes de
isomorfa de Al3+
sílex
per Si4+.
Equilibri elèctric
amb ions K+
Estructura de la pirofilita Estructura de la moscovita
 Capa doble
• Les cadenes de silicats no són elèctricament neutres: a
la superfície de les partícules es concentren càrregues
elèctriques negatives, les quals atrauen cations que, a la
vegada, atrauen molècules d’aigua
• Aquestes molècules d’aigua formen gairebé part de la
partícula: és l’aigua adsorbida

HH HH HH
O O O
CAPA DOBLE partícula
“completa”:
partícula
“estricta” partícula
“estricta” +
O
O O capa doble
HH
HH HH
 Capa doble
• La concentració de cations disminueix a mesura
que augmenta la distància a la partícula
• La capa doble és la capa que conté un cert
percentatge (p.e. el 90%) dels cations atrets per
la partícula
• El gruix de la capa doble condiciona el
comportament i interacció d’una partícula amb
les seves veïnes, en funció del balanç de forces
d’atracció i repulsió
 Capa doble
forces d’origen elèctric
concentració de cations

concentració alta de cations

forces de repulsió
(capa doble petita) capa doble gran
concentració baixa de cations capa doble petita
(capa doble gran)

(d)
distància a la partícula (d) distància
entre dues

forces d’atracció
partícules

capa doble gran (d gran)

→ estructura dispersa forces de van der Waals
augmenten amb l’invers
de la distància

capa doble petita (d petita)

→ estructura floculada suma, capa doble gran
suma, capa doble petita
 Capa doble
• Distància cara–costat de partícules
– floculat
– no floculat
• Distància entre cares
– agregat
– dispers
• Les estructures floculades son més resistents i
rígides (excepte si tenen molts porus)
• Les estructures agregades tenen menys
resistència, però són més plàstiques i
deformables
 Capa doble
• La capa doble disminueix si augmenta
– la concentració de cations
– la valència del catió
– la temperatura
• La capa doble disminueix si disminueix
– la constant dielèctrica del medi
– el pH
– el tamany del catió
 Capa doble
1/2
1 K 
• Tamany de la capa doble: d ≈  
v  n0 
– K = constant que depèn de la constant dielèctrica del
medi, la temperatura, etc.
– v = valència del catió
– n0 = concentració

• Catió Na+ – d gran

• Catió Ca++ – d petita
Silicats d’estructura laminar
Silicats d’estructura laminar
MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD
MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD
MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD