Veus B2

CURS DE CATALÀ
BÀSIC 2
A1B (BÀSIC 2) UNITAT 1
UNITAT 1 – Horaris del món
1 - Relaciona els textos amb les fotografies.
1 - Són les sis del matí a San

Francisco. Cada dia, en William es
lleva aviat perquè comença a
treballar d’hora, a les 8, i plega a
les 3.
3 - És un quart de set del matí al 2 - Són les dotze del migdia a

Japó. La Tomoko normalment es Paris. En Jean està dinant en un
lleva molt d’hora perquè prepara restaurant que hi ha a prop de la
l’esmorzar dels seus fills. feina.
4 - Són dos quarts d’onze del matí

a Madrid. De dilluns a divendres,
l’Almudena esmorza en una
cafeteria que hi ha a prop de
l’oficina on treballa. Gairebé
sempre menja un entrepà i pren
un cafè.
D C
5 - Són les 8 del vespre a

Casablanca. En Mohamed és
cuiner. Treballa als vespres en un
restaurant. A vegades plega tard,
a les onze o a les dotze de la nit.
Les parts del dia
El matí El migdia La tarda El vespre La nit La matinada

Al matí o a la nit?
2- En grup. Escolteu els diferents sons i relacioneu-los amb una il·lustració.
Després llegiu els verbs i els que no conegueu, busqueu-los al diccionari.
llevar-se dutxar-se treballar estudiar
esmorzar dinar berenar sopar
llegir escriure dormir mirar la televisió escoltar música
sortir anar al cine anar-se’n a dormir fer la migdiada fumar
De totes aquestes activitats, marca quines fas normalment.

3- Escriu quines accions fas a les diverses parts del dia.
Al matí llevar-se
Al migdia
A la tarda
A + EL = Al matí
Al vespre A + EL = Al migdia
A + LA = A la tarda
A + EL = Al vespre
A la nit
A + LA = A la nit
A + LA = A la matinada
A la matinada
4 - En parelles. Explica què fas en cada part del dia.
Qui fa més activitats al matí i qui en fa més a la nit?
Què fas
al matí? (Al matí) em llevo,
em dutxo, esmorzo...
Present d’indicatiu
ESMORZAR LLEVAR-SE VENIR
jo esmorzo jo em llevo jo vinc
tu esmorzes tu et lleves tu véns
ell/ella esmorza ell/ella es lleva ell/ella ve
nosaltres esmorzem nosaltres ens llevem nosaltres venim
vosaltres esmorzeu vosaltres us lleveu vosaltres veniu
ells/elles esmorzen ells/elles es lleven ells/elles vénen
FER ESCRIURE ANAR ANAR-SE’N

jo faig jo escric jo vaig jo me’n vaig
tu fas tu escrius tu vas tu te’n vas
ell/ella fa ell/ella escriu ell/ella va ell/ella se’n va
nosaltres fem nosaltres escrivim nosaltres anem nosaltres ens en anem
vosaltres feu vosaltres escriviu vosaltres aneu vosaltres us en aneu
ells/elles fan ells/elles escriuen ells/elles van ells/elles se’n van
SORTIR LLEGIR
jo surto jo llegeixo
tu surts tu llegeixes
ell/ella surt ell/ella llegeix
nosaltres sortim nosaltres llegim
vosaltres sortiu vosaltres llegiu
ells/elles surten ells/elles llegeixen
Me'n Vinc
vaig. amb
adéu! Doncs tu.
jo me'n
vaig a
anar-se'n=marxar dormir.
anar-se'n a...
allà
anar a...
venir amb...
5- En parelles A i B. (A tapa el quadre de B, B tapa el quadre de A).
Pregunta què fan.
Què fa el Pere a
les set del matí?
Es dutxa.
A B
el Pere 7.00 es dutxa el Pere 7.00 es dutxa
tu 8.30 jo 8.30 esmorzo
el meu germà 10.45 va a l’escola el teu germà 10.45
els teus pares 14.10 els meus pares 14.10 dinen
nosaltres 16.15 fem la migdiada vosaltres 16.15
les filles del Pere 17.00 les filles del Pere 17.00 escriuen
la meva dona i jo 18.20 berenem la teva dona i tu 18.20
jo 19.55 llegeixo tu 19.55
la Pepa 00.00 la Pepa 00.00 se’n va a dormir

Completa els horaris.
A quina hora es
dutxa, el Pere?
A les set.
A B
el Pere 7.00 es dutxa el Pere 7.00 es dutxa
tu esmorzes jo 8.30 esmorzo
el meu germà 10.45 va a l’escola el teu germà va a l’escola
els teus pares dinen els meus pares 14.10 dinen
nosaltres 16.15 fem la migdiada vosaltres feu la migdiada
les filles del Pere escriuen les filles del Pere 17.00 escriuen
la meva dona i jo 18.20 berenem la teva dona i tu bereneu
jo 19.55 llegeixo tu llegeixes
la Pepa se’n va a dormir la Pepa 00.00 se’n va a dormir
UNITAT 2 – Horaris del món (exercicis)
EX1 - Què fan l’Antoni i la Josefina? Escriu les lletres que falten a cada espai per completar el
nom de les accions.
L’Antoni la Josefina L’Antoni la Josefina
Al matí
A la nit
1______-__ 1______-__ 8_____ 8 _ _ _ _ _ la televisió
2________ 2________ 9______ 9____-__‘_

a dormir
3 _ _ _ esport 3________ 10 _ _ _ _ - _ _ ‘ _
alemany a dormir
A la matinada
Al migdia
4_____ 4_____ 11 _ _ _ _ _ _ 10 _ _ _ _ _ _
A la tarda
5_________ 5 _ _ _ la migdiada
6________ 6_______
Al vespre
7_____ 7_____
Ex2 - Escriu què fa l’Antoni i què fa la Josefina.
Al matí em llevo... Al matí

em dutxo...
Al migdia...
Ex3 - Completa el quadre amb les formes verbals que hi falten. Escolta i repeteix.
llevar-se esmorzar fer escriure
jo em llevo
tu escrius
ell, ella, vostè esmorza
nosaltres
vosaltres feu
ells, elles, vostès es lleven
dormir sortir llegir anar-se’n

jo
tu te’n vas
ell, ella, vostè dorm
nosaltres sortim llegim
vosaltres
ells, elles, vostès
Ex4 - Completa les frases amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis.
1- El Manel __________________(dutxar-se) a dos quarts de vuit i ________________(esmorzar) a les

vuit.
2- Els meus pares __________________(anar) al cine al vespre.
3- — El teu germà i tu __________________(dinar) a les dues i __________________(sopar) a les vuit, oi?
— Sí, però no __________________(berenar).
4- La meva dona i jo __________________(escoltar) música quan _______________(fer) el dinar.
5- Al matí __________________(escriure) un correu electrònic als meus pares perquè tinc temps.
6- El Manel __________________(sortir) a la nit, perquè no __________________(treballar).
Però jo, a la nit, no __________________(sortir), perquè al matí __________________
(llevar-se) a les set.
7- Nosaltres no __________________(escriure) correus electrònics perquè no __________________(saber)
què dir.
8- A la nit jo __________________(llegir). I tu, __________________(llegir) a la nit?
9- Quantes hores __________________(dormir) tu i en Ramon?
10 - — Els teus amics __________________(fumar)?
— No, però jo, sí. I tu, __________________(fumar)?
UNITAT 2 – Minut a minut
1- Fixa’t com es diu l’hora en català.
(és) la una (és) un quart de nou
(són) les dues (són) dos quarts de nou
(són) les cinc (són) tres quarts de nou
quina hora és? (són) les dotze i vint =
(és) la una és un quart i cinc d’una
(és) un quart d’una falten deu minuts per a les dotze =

I NO PAS: (de la una) són tres quarts i cinc de dotze
2- Escolta els diàlegs i relaciona’ls amb els rellotges.

diàleg ___ diàleg ___ diàleg ___ diàleg ___
a) 21.40h b) 20.00h c) 17.10h d) 14.45h

diàleg ___ diàleg ___ diàleg ___ diàleg ___
e) 13.30h f) 14.00h g) 22.30h h) 22.00h
3- Escriu les hores de l’activitat anterior en lletres segons les parts del dia.
____________________________ del matí
____________________________ del migdia
____________________________ de la tarda hora + de + article + part del dia
____________________________ del vespre les cinc de la tarda
____________________________ de la nit
____________________________ de la matinada
Les parts del dia
Te a veure amb el sol i, per tant, varia al llarg de l’any, però per a situar l’hora en el moment del dia que li
correspon podeu fer servir aquesta guia.
Matinada: 1, 2, 3, 4, 5 Migdia: 12, 13, 14 Vespre: 19, 20, 21, 22
Matí: 6, 7, 8, 9, 10, 11 Tarda: 15, 16, 17, 18 Nit: 23, 24
Els números es refereixen a l’hora que s’esmenta, per exemple per les 11.10 podem dir les onze i deu minuts del
matí mentre que per les 11.15, un quart de dotze del migdia.
4- Dividiu-vos en tres grups. Cada grup llegirà un dels textos (El sistema tradicional, El
sistema modern o El sistema mixt) i l’explicarà oralment als companys.
TEXT 1
EL SISTEMA TRADICIONAL BASAT EN QUARTS ÉS PROPI DEL CATALÀ ORIENTAL. ÉS, PER TANT, UNA DE LES FORMES D’EXPRESSAR
L’HORA A CATALUNYA. UNA FORMA QUE ENS PARLA D’UNA VIVÈNCIA DEL TEMPS EN LA QUE NO CALIA FRAGMENTAR-LO FINS AL
MINUT... I ON LES CAMPANADES EREN EL REFERENT QUOTIDIÀ DEL PAS DEL TEMPS.
A diferència de moltes de les llengües que ens envolten, el sistema Rinxolant el rinxol
català del principat parla de l’hora cap a la qual es va, és a dir,
Quan ja han passat uns quants minuts també es pot utilitzar “ben
l’hora en curs i no l’hora passada. Per exemple diem és un quart
tocats”, per exemple, les 3.46 i les 3.47 serien tres quarts tocats
de vuit quan són les 7 i 15 minuts.
de quatre mentre que les 3.48 podrien ser tres quarts ben tocats
de quatre.
La unitat mínima de temps no és el minut sinó el mig quart, que
correspon a 7 minuts i mig. Per tant, la durada d’una hora queda
Per indicar que falta ben poc, es poden utilitzar les expressions
dividida en 8 mitjos quarts.
com gairebé mig quart de quatre o la una encara no.
Es diu són tres quarts i mig d’onze quan falten set o vuit minuts
per a les onze.
I cinc, i deu
D’on surt això? És molt comú afegir 5 o 10 minuts als quarts per tal de donar més
precisió al sistema tradicional, tot i que suposem que aquests
Segons ens han indicat algunes fonts, l’origen d’aquest
períodes no es van utilitzar fins a la implantació dels rellotges
fraccionament és al rellotge de sol, on entre hora i hora es
mecànics.
marcaven 4 segments radials, els quarts. En cap cas es marcaven
els minuts. Si l’ombra estava entre 2 segments, es parlava de mig
S’afegeixen 5 o 10 minuts als quarts, sempre en positiu. Per
quart. Un minut no tenia massa sentit fa 150 anys.
exemple dos quarts i cinc o dos quarts i deu. Per tant, no és
correcte l’expressió tres quarts menys cinc que havíem incorporat
Tradicionalment, s’utilitzen expressions com vora un quart de
a la primera versió.
sis o prop d’un quart de sis per indicar que falten uns minuts per
les 5.15 o les quatre tocades per indicar que passen uns minuts de
Però, com és diu l’hora?
les 4.
L’hora pot expressar-se sense verb: un quart de dues, o bé
La referència a les hores tocades ens suggereix la importància del precedida per “són”, excepte per a la una o per a les expressions
campanar de l’església com a organitzador del temps en el món amb un quart o mig quart on s’utilitza “és”: són dos quarts de
rural. sis, és la una en punt, és un quart de tres.
L’ expressió popular són quarts de nou , indica un període que pot

oscil·lar entre les 8.20 i les 8.40. Passa d’un quart... sense arribar
encara a tres quarts.
TEXT 2
LA SOCIETAT MODERNA VIU EL TEMPS FRAGMENTAT FINS AL MINUT I, FINS I TOT, AL SEGON. L’EXPRESSIÓ DE L’HORA EN TEMPS
MODERNS S’ADAPTA A LES NOVES NECESSITATS.
Evidentment, costa d’imaginar, per exemple, un aeroport amb un Les normes ISO
panell d’arribades i sortides que indiqui: “Vol 757. Destinació
Les normes ISO 8601:2000 i DIN 5008 (publicada el 2001-11),
París. Sortida: vora mig quart d’una”. (Tot i que, d’implantar-ho,
complementada amb la DIN 5008/A1 (publicada el 2004-07),
milloraria notablement la puntualitat dels avions...).
recomanen de separar les hores dels minuts, i aquests dels segons,
mitjançant els dos punts. També es pot consultar la norma UNE-EN
El requeriment de la precisió al minut o al segon, i la necessitat
28601:1995 (publicada el 1995-12-30), per bé que no ha estat
d’expressar l’hora amb un format universal, han potenciat la
actualitzada des d’aleshores.
lectura de l’hora tal com es fa en un rellotge digital, per
exemple les tres i quaranta-dos minuts.
Concretament, la recomanació d’aquestes normes és que
s’escriguin aquestes informacions de la manera següent:
Si tenim en compte les 24 hores, podem utilitzar la notació
AAAA-MM-DDThh:mm:ss.sTZD
internacional precisa: les quinze hores i quaranta-dos minuts.
Per exemple:
2004-10-25T08:40:13.7+01:0
Com s’escriu
Per a escriure l’hora tal com la llegim en un rellotge digital, Aquesta notació té poc a veure amb els usos normals de
l’element separador entre hora i minuts és el punt o la “i”. l’escriptura de documents. Les fonts a les quals ens hem dirigit
Per exemple 15.42 o també ignoren si la norma DIN declara explícitament obsolet l’ús del punt
15 i 42. en la notació horària.
Per a expressar durades s’utilitzen les abreviatures h, min, s; i Per tant, sembla que, fora de l’àmbit estrictament informàtic,
s’escriuen sense punt final. Per exemple: podem continuar fent servir la puntuació que recomana la segona
- El ciclista ha fet un temps de 14 min 33 s edició del Manual d’estil publicat per Eumo l’any 2000.
- El partit començarà a les 18 h
TEXT 3
EL SISTEMA MIXT INCORPORA A LA NOTACIÓ HORARIA TRADICIONAL LES FRACCIONS DE MINUTS QUE DONEN RESPOSTA A LES
NECESSITATS DE LA SOCIETAT ACTUAL.
Una variant en la forma d’expressar l’hora, freqüentment Quan passen uns quants minuts
utilitzada als mitjans —per exemple a Catalunya Ràdio— consisteix Per indicar que passen uns minuts també hi ha diferents opcions.
a utilitzar el sistema tradicional indicant els minuts que manquen o Per exemple, per les 11 i 35 minuts:
passen dels quarts, dels mitjos quarts i de les hores en punt. - Passen cinc minuts de dos quarts de dotze.
- Són dos quarts de dotze i cinc minuts.
Així, s’obvien expressions com vora o tocades i s’especifiquen els
minuts exactes. Per exemple, falten dos minuts per a un quart de Els minuts darrere les hores
sis o dos quarts de dotze i tres minuts. Cal observar que, tot i que informalment també s’utilitza són dos
quarts i cinc minuts de dotze, el correcte és posar els minuts
Poden indicar-se indistintament els minuts que passen d’un darrere les hores, i no darrere els quarts. El cas és que els minuts
quart o els minuts que falten són de les hores, i no dels quarts.
per arribar-hi. Per exemple, per les 3 i 41 minuts, podem dir
falten quatre minuts per a tres quarts de quatre i també dos Tot i així, quan l’hora es dona per sobreentesa, és admesa
quarts de quatre i onze minuts. l’expressió són dos quarts i cinc minuts o simplement són dos
quarts i cinc.
Si falten uns quants minuts
Per indicar que falten uns minuts s’admeten diferents expressions. Expressions amb 5 i 10 minuts
Per exemple, per les 6 i 43 minuts: En les expressions amb 5 i 10 minuts és habitual ometre el mot
- Falten (o manquen) dos minuts per a tres quarts de set. “minuts”, mentre que quan ens referim a la resta dels minuts,
- Falten (o manquen) dos minuts perquè siguin tres quarts de set. normalment s’hi afegeix:
- D’aquí a dos minuts i seran tres quarts de set. - Són les tres i cinc
- Dos minuts i seran tres quarts de set. - Són les tres i dos minuts
- És un quart i deu [de nou]
- És un quart i un minut [de nou]
Al cap i a la fi, l'hora en català es pot dir

correctament de diferents maneres.
Un exemple, les 15h 43min. Per dir aquesta hora
són correctes les següents expressions:
- Són vora tres quarts de quatre

- Són prop de tres quarts de quatre
- Són gairebé tres quarts de quatre
- Són quasi tres quarts de quatre
- Són tres quarts de quatre encara no
- Són si fa o no fa tres quarts de quatre
- Dos minuts i seran tres quarts de quatre
- Manquen dos minuts perquè siguin tres quarts de quatre
- Manquen dos minuts per a tres quarts de quatre
- Falten dos minuts perquè siguin tres quarts de quatre
- Falten dos minuts per a tres quarts de quatre
- D'aquí a dos minuts seran tres quarts de quatre
- Són dos quarts de quatre i tretze minuts
- Són dos quarts i tretze minuts [de quatre]
- Són les tres i quaranta-tres minuts
- Són les quinze hores i quaranta-tres minuts
Algunes expressions incorrectes:

INCORRECTE CORRECTE
“La cursa va durar dues hores i quart” “La cursa va durar dues hores i un quart”
“La reunió començarà a les 18 h de la tarda” “La reunió començarà a les 18 h”
“La reunió començarà a les 6 de la tarda”
“falten cinc minuts per tres quarts de dues” “falten cinc minuts per a tres quarts de dues”
“tres quarts menys cinc [de dues]” “dos quarts i deu [de dues]”
“Les dotze menys tres minuts” “D'aquí a tres minuts seran les dotze”
“Falten tres minuts per a les dotze”
“Mig quart tocat de sis” “Mig quart de sis”
“Vora les cinc i deu”
“Vora un quart de sis”
Encara més: Si considerem només el Principat, resulten incorrectes algunes expressions que són correctes a d'altres zones:
“Les dotze i mitja” “Les dotze i quart” “Les dotze menys quart”
Bibliografia complementària sobre l’hora en català:
Textos, recursos i programari per a descàrrega: www.rellotgecatala.cat
Rellotge digital en català: www.horacat.cat/
Convertidor horari: www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/pop_convertidor_win.htm
5- Escolta l’entrevista a la família Peret i escriu les hores que s’hi diuen.
__________________________________ __________________________________
__________________________________ __________________________________
__________________________________ __________________________________
__________________________________ __________________________________
6- En parelles. Llegeix les accions del quadre i busca el significat de les que no coneixes.
Escolta un altre cop l’entrevista i marca amb una creu què fa cada membre de la família.
FILLA FILLA FILLA

Accions PARE MARE AVI ÀVIA
PETITA MITJANA GRAN
anar a la piscina
començar a treballar
dinar
esmorzar
fer l’esmorzar
passejar
plegar de l’escola
plegar de l’institut
quedar-se a casa
rentar-se les dents
sortir
tornar a casa
Variacions ortogràfiques
Present d’indicatiu: verbs regulars de la primera conjugació (-AR)
COMENÇAR PLEGAR PASSEJAR
jo començo jo plego jo passejo
tu comences tu plegues tu passeges
ell/ella comença ell/ella plega ell/ella passeja
nosaltres comencem nosaltres pleguem nosaltres passegem
vosaltres comenceu vosaltres plegueu vosaltres passegeu
ells/elles comencen ells/elles pleguen ells/elles passegen
ja-jo-ju ga-go-gu ça-ço-çu ca-co-cu

ge-gi gue-gui ce-ci que-qui
Pregunta a quina hora fan els programes que no tenen horari.
A quina hora fan

L’AGENDA DEL DIA?
A les set.
A B
7.00 Agenda del dia 7.00 Agenda del dia
7.30 Actualitat ______ Actualitat
9.00 Telenotícies matí ______ Telenotícies matí
______ Bon dia, Catalunya 11.00 Bon dia, Catalunya
12.00 Coses de casa ______ Coses de casa
______ El medi ambient 14.00 El medi ambient
14.30 Telenotícies migdia ______ Telenotícies migdia
______ El temps 15.15 El temps
15.30 Cuina per a tothom ______ Cuina per a tothom
______ La tarda de TV3 16.15 La tarda de TV3
18.20 Hola, nens! ______ Hola, nens!
______ Esports 19.20 Esports
______ Telenotícies vespre 20.30 Telenotícies vespre
21.15 El temps ______ El temps
______ Pel·lícula 21.30 Pel·lícula
______ Telenotícies nit 23.30 Telenotícies nit
00.00 Nit d’òpera ______ Nit d’òpera
8- Escolta la cançó “Dia a dia”, de Sanjosex, i omple els forats.

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia
___________’t i ___________’t, ___________ i I passen les hores i et passen trucades,
puja al cotxe, arriba, aparca, camina i reunions, badalles, tens son prò treballes.
Fitxa i puja l’escala, saluda i tanca la porta i Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió
mira la taula. i un informe urgent!
Hora de ___________, menú, nou
La ___________ prevista, un dia a
euros, postres de músic, un altre
la vista, Fes una llista,
cafè,
___________ a la gent, al
una altra conversa dispersa una
___________ és un bon moment.
altra vegada tots a treballar.
Correus, missatges, postits i
I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
___________, notes disperses,
La son s’apodera, s’apodera de
___________ previstes
mi...
Un dia que arrenca, reunió
immediata. Hora de ___________, me’n vaig
Tensió a la sala, tensió a cap ___________, ___________,
l’esquena. sofà, demà serà un
dia més clar i hauré de lluitar per
De nou ___________, avui de
mi...
formatge, cafè, diari, conversa
dispersa Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga
Tornem a pujar, una trucada, ets tu... va!
Àudios i material de suport disponibles a l’adreça ves.cat/iRJg

UNITAT 2 – Minut a minut (Exercicis)
Ex1 - Relaciona els rellotges amb les hores.
1[ ] 2[ ] 3[ ] 4[ ] 5[ ]
6[ ] 7[ ] 8[ ] 9[ ] 10 [ ]
g - És un quart i cinc de sis.

a - És la una
h - Són dos quarts i cinc de set.
b - És un quart de dues.
i - Falten cinc minuts per a les onze.
c - Són dos quarts de dues.
j - Són les deu i cinc.
d - Són tres quarts de dues.
k - Falten cinc minuts per a tres quarts de
e - Són les dues.
vuit.
f - És un quart de cinc.
11 [ ]
Ex2 - Relaciona els elements de la primera columna amb els de la segona i la tercera.
1 a, A 08.00 h a És un quart de nou. A del matí
2 22.10 h b Són les vuit.
3 14.40 h c Falten tres minuts per a dos quarts de vuit. B de la tarda
4 19.27 h d Són les cinc i deu.
5 03.15 h e Falten cinc minuts per a les cinc. C del migdia
6 20.15 h f Són les deu i deu. D del vespre
7 13.45 h g Són tres quarts de dues.
8 05.10 h h Falten cinc minuts per a tres quarts de tres. E de la nit
9 16.55 h i Són les dotze i cinc.
10 12.05 h j És un quart de quatre. F de la matinada
Ex3 - Completa les formes verbals amb c o ç, g o j, g o gu.

1- La Paula comen___a a treballar a les nou del vespre. I tu, quan comen___es?
Jo comen___o a les deu.
2- L'Enric i tu comen___eu les classes a les vuit del matí, oi?
No, comen___em a dos quarts de deu.
Les classes comen___en a dos quarts de deu?
Sí. ja-jo-ju ça-ço-çu
3- Jo passe___o a les tardes. I tu, quan passe___es? ge-gi ce-ci
La meva dona i jo passe___em al vespre.
4- Els avis passe___en al matí perquè fa sol.
5- Quan ple___es de treballar? ga-go-gu ca-co-cu
Ple___o a les dues.
I la teva germana també ple___a a les dues? gue-gui que-qui
No, a les tres.
6- Quan ple___eu, aneu a sopar al restaurant?
Si ple___em a les nou, sí que anem al restaurant.
Ex4 - Escolta les hores i marca en quin ordre es diuen.
a[ ] b[ ] c[ ] d[ ] e[ ]
f[ ] g[ ] h[ ] i[ ] j[ ]
Ex5 - Escriu en lletres les hores de l’exercici anterior.

15.45 h: Són tres quarts de quatre de la tarda.
1 - 04.30 h _________________________________________________
2 - 18.05 h _________________________________________________
3 - 12.10 h _________________________________________________
4 - 07.55 h _________________________________________________
5 - 21.30 h _________________________________________________
6 - 22.45 h _________________________________________________
7 - 10.33 h _________________________________________________
8 – 23.15 h _________________________________________________
9 - 13.40 h _________________________________________________
Ex6 - Completa les frases, si és necessari.
1 - Són __________ tres i cinc.
2 - És un __________ d'una __________ migdia.
3 - Són tres quarts __________ cinc __________ tres.
4 - És __________ una __________ matinada.
5 - Són __________ dos quarts de __________ deu.
6 - És un quart __________ vuit __________ vespre.
7 - Falten __________ cinc minuts per __________ les tres.
8 - És un quart de __________ nou.
9 - Falten __________ deu minuts per a __________ dotze.
10 - Són __________ dos quarts __________ onze.
Ex7 - Completa el quadre amb les formes verbals que hi falten. Escolta i repeteix.
començar plegar passejar
jo començo
tu
ell, ella, vostè plega
nosaltres
vosaltres passegeu
ells, elles, vostès comencen
UNITAT 3 – Quin horari fan al supermercat?
1 - En parelles. Fas les mateixes coses cada dia? Explica a quina hora fas cada
activitat i escriu les coincidències i les diferències entre tu i la teva parella.
Normalment a quina hora... ?
em llevo a dos
quarts de vuit. I
tu, a quina hora
et lleves, Hans?
Doncs jo
em llevo a
les 7. I tu, a
quina hora
A les 9. esmorzes?
Ah, jo
també.
Berenes?
No.
Jo
tampoc.
En Hans es lleva a les set i jo, a dos quarts de vuit.
En Hans i jo esmorzem a les nou.
En Hans i jo no berenem.
En Hans no berena i jo, tampoc.
Doncs: per introduir una resposta diferent d’una informació anterior.

També / tampoc : per indicar coincidència, positiva o negativa, amb una afirmació anterior.
Normalment: per referir-nos a una activitat habitual.
Exemple:
Segona persona (reacció)
Primera persona M’agrada No m’agrada
M’agrada A mi també. Doncs a mi no.
No m’agrada Doncs a mi sí. A mi tampoc.
2- Festius, tancat. Escolta quins horaris fan els establiments i completa’ls.
a) Obert de ___________ del matí a 9 del b) Obert de les ________ fins a les c) Obert de 8.15 a ___________.
___________. 10 del vespre. ___________ i hivern: dijous tarda obert.
De dilluns a dissabte. ___________ tancat.
d) Obert de ___________ a ___________. e) Obert 24 hores.

Primavera i ___________:dissabte matí De 9 a ___________ i de ___________ a 20. e) ___________ tancat.
tancat.
quin horari fa el supermercat?

quin horari fan al supermercat?
PRESENT D’INDICATIU
OBRIR TANCAR
obre tanca
obren tanquen
de... a
des de... fins a
3- Repàs: dies de la setmana i estacions de l’any.
Al teu país els establiments comercials fan horaris diferents segons l’estació de l’any?
Fes una llista dels establiments del

teu país que mantenen el mateix
horari tot l’any i dels establiments
que fan horaris diferents segons
l’estació.
4 - Llegiu el text “Els dies de la

setmana”, d’Eugeni S. Reig, i feu un
resum oral de les coses que hi
explica.
Tots sabem que la setmana té set dies però ¿per quins
motius en té set precisament? Seria més lògic que en tingués deu, ja que usem el sistema decimal per a comptar. Els
revolucionaris francesos varen fer setmanes de deu dies, però la cosa no va arrelar. També seria molt lògic que la
setmana tingués cinc dies, perquè tenim cinc dits en cada mà i la manera més antiga i més natural de comptar és
amb els dits de la mà. A més, seria més pràctic perquè l’any tindria setanta-tres setmanes justes (excepte en els
anys de traspàs). Els revolucionaris bolxevics varen implantar la setmana de cinc dies, però també varen fracassar. La
setmana de set dies s’endinsa en la nit dels temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja
l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem
heretada nosaltres. El número set és un número màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set
savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set
pecats capitals, el set sagraments, els set turons de Roma, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era
possible veure en el cel set cossos celestes –el sol, la lluna i cinc planetes– que es podien distingir clarament dels
estels, molt més petits. Això del número set és una qüestió històrica que tenim molt arrelada.
Els noms que els antics romans donaven als dies de la setmana eren: dies Solis 'dia del sol', dies Lunæ 'dia de la
lluna', dies Martis 'dia de mart', dies Mercurii 'dia de mercuri',dies Iovis 'dia de júpiter', dies Veneris 'dia de venus'
i dies Saturni 'dia de saturn'. Donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, és a
dir, els planetes mart, mercuri, júpiter, venus i saturn (que també eren déus del panteó romà), a més del sol i de la
lluna. Dels antics noms llatins deriven els noms actuals en totes les llengües romàniques (excepte en portugués), amb
dos canvis molt significatius:dies Saturni 'dia de saturn' es va canviar per dies Sabbati 'dia del sàbbat' i dies Solis'dia
del sol' per dies Dominicus 'dia del Senyor'. La Bíblia diu que Déu va fer el món en sis dies i el seté va descansar. Els
hebreus dedicaven –i continuen dedicant– el seté dia, és a dir, el dissabte, al descans.
L’anomenen shabbat (pronunciat 'xàbat') que en hebreu significa 'repòs'. Els romans varen copiar dels hebreus el
costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven
els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sabbati. El canvi dedies Solis per dies Dominicus es va fer
més tard, en el segle IV, quan ja s’havia consolidat el cristianisme en l’Imperi Romà. Va ser l’emperador Constantí qui
va ordenar que es fera el canvi. Es va decidir que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra
precisament el dies Solis perquè la creença cristiana és que Jesucrist va morir un divendres i va ressuscitar al tercer
dia. El dia del sol va passar a ser el dia del Senyor, els dia de descans per als cristians. Era el primer dia de la
setmana, però posteriorment es va decidir que passara a ser el darrer i ser així el seté, el que va descansar Déu
segons la Bíblia, i d’eixa manera llevar protagonisme als hebreus. En molts països, la setmana comença en dilluns i
acaba en diumenge, però en alguns, com ara Portugal o el Brasil, la setmana continua començant per diumenge.
Els noms dels dies de la setmana en valencià són: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Com veiem, tots comencen per di-. Aquest di és la romanalla de l’acusatiu llatí clàssic diem que en baix llatí va
esdevindre die per caiguda de la m.
5 - En parelles A i B (A tapa la imatge de B, B tapa la imatge de A.)
Què estan fent els clients del balneari en aquests moments?
en aquests moments = ara
Sr. Llopis
Sra. València
Sr. Serra
Sr. Roure
Sra. Garcia
Srs. López
Has de descobrir què fan les següents persones: Què està / estan fent...
Sr. Figueres Sra. Martínez Sra. Armengol Accions possibles:
Sr. Ribó Srs. Grande Sr. Escolà caminar escoltar música menjar
córrer escriure una carta mirar la televisió
Els pots identificar a la teva imatge? despertar-se fer la migdiada parlar per telèfon
dutxar-se llegir rentar-se les dents
B
Srs. Grande
Sr. Ribó
Sra. Martínez Sra. Armengol
Sr. Escolà
Sr. Figueres
Has de descobrir què fan les següents persones: Què està / estan fent...
Sra. València Srs. López Sr. Llopis Accions possibles:
Sr. Serra Sr. Roure Sra. Garcia caminar escoltar música menjar
córrer escriure una carta mirar la televisió
Els pots identificar a la teva imatge? despertar-se fer la migdiada parlar per telèfon
dutxar-se llegir rentar-se les dents
ESTAR + gerundi ESTAR + gerundi

estar (present d’indicatiu) DINAR FER LLEGIR DUTXAR-SE estar (present d’indicatiu) DUTXAR-SE
jo estic dutxant-me jo m’estic
tu estàs dutxant-te tu t’estàs
ell, ella, vostè està dutxant-se ell, ella, vostè s’està
dinant fent llegint dutxant
nosaltres estem dutxant-nos nosaltres ens estem
vosaltres esteu dutxant-vos vosaltres us esteu
ells, elles, vostès estan dutxant-se ells, elles, vostès s’estan

UNITAT 3 – Quin horari fan al supermercat? (Exercicis)
Ex2 - Completa els diàlegs amb doncs,
Ex1 - Escolta i repeteix.
també, tampoc o normalment.
1 - Quina hora és?
És un quart d’una. 1 - A quina hora et lleves?
2 - Quina hora és? ______________, a les vuit.
És la una. ______________ jo, a dos quarts de nou.
3 - Quina hora és?
Són les dues. 2 -A quina hora dines?
4 - Què fas al matí? A les dues.
Em llevo, em dutxo i esmorzo. Jo ______________.
5 - Què fa al migdia?
Se’n va a dinar i llegeix el diari. 3 - ______________ faig esport al matí. I tu?
6 - Què feu a la tarda? ______________ jo, a la tarda, perquè al matí treballo.
Fem la migdiada i tornem a treballar. 4 - ______________ no faig la migdiada.
7 - Què fan al vespre? Jo ______________ la faig, perquè no dino a casa.
Llegeixen el diari i surten. 5 - A les nits no surto.
8 - Què fas a la nit? Jo ______________.
Me’n vaig a dormir i dormo vuit hores. ______________ jo, sí.
Ex3 - Completa les frases, si és necessari.

1– A __________ hora et lleves?
A les dotze o dos quarts __________ una.
2- __________ fas al matí?
Esmorzo, em dutxo i vaig a treballar.
3- A __________ hora sopes?
Normalment a les vuit __________ vespre.
4- Quan vas a fer esport?
Normalment __________ la tarda.
5- __________ horari fan els bancs?
Normalment de vuit __________ tres. També obren __________ dissabtes.
6- Quan et dutxes, __________ matí o __________ nit?
Normalment, __________ matí.
7- Quina hora és?
Són __________ tres quarts __________ una.
8- Que té hora?
Sí. És __________ la una.
9- __________ quina hora comences a treballar?
__________ la una.
10 - Les pastisseries obren __________ diumenges i tanquen __________ dilluns.
11 - __________ quin horari fan?
Des de __________ nou __________ a les dues __________ migdia.
__________ la tarda obren de cinc a __________ vuit.
12 - __________ quina hora comences?
__________ les vuit.
13 - Obert __________ les nou del matí fins a les vuit del __________.
14 - __________ estiu i __________ primavera tanquen __________ diumenge.
15 - __________ hivern i __________ tardor obren __________ dijous __________ la tarda.
16 - __________ cap de setmana no treballo, però __________ dilluns, sí.
17 – És obert __________ les vuit __________ les dues.
18 - és tancat. __________ les deu, no obren.
19 - El banc __________ a dos quarts de nou del matí.
A la Caixa també __________ a dos quarts de nou.
20 - Al supermercat __________ al migdia?
No, és obert.
21 – Quin horari __________ a la pastisseria? És obert? Sí, perquè els diumenges no __________.
22 - Quin horari fan __________ supermercat?
23 – Saps l’horari que fa __________ la farmàcia Boix?
No ho sé, però __________ cap de setmana és tancat.
Ex4 - Completa les sèries.

1 dilluns dimarts
2 primavera
3 llegeixo llegeixes
4 plego plegues
5 les tres un quart de quatre les quatre
6 tanca
7 obren
8 avui
Ex5 - Completa les formes verbals amb les lletres adequades.
1- Nosaltres treball_____ a l'escola. Comen_____ a les vuit i pleg_____ a les dues.
2- Jo din_____ a casa, perquè comen_____ a treballar a les vuit del matí i pleg_____ a les tres. Però els meus
companys din_____ al restaurant, perquè comen_____ a les nou i pleg_____ a les dues. I a la tarda comen_____ a les
tres i pleg_____ a les sis de la tarda.
3- Jo, normalment, passe_____ amb els meus fills els diumenges; ells també passe_____ amb els seus avis.
4- L’lmma i tu pleg_____ a les dues i torn_____ a les quatre, d'acord?
5 – Els seus sogres dorm_____ dotze hores! I tu, quantes hores dorm_____?
6 – Nosaltres treball_____ a la nit i els nostres companys treball_____ al matí.
7- L’escola obr_____ a les vuit i tan_____ a les nou.
8– Quin horari f_____ a la farmàcia?
Obr_____ a les vuit i tan_____ a les nou.
I no tan_____ al migdia?
No.
Ex6 - Escolta i repeteix.

1- A quina hora plegues?
Plego a tres quarts de dues i torno a casa.
2- A quina hora te’n vas a dormir?
Sopo a les deu i me’n vaig a dormir les dotze de la nit.
3- A quina hora comences a treballar?
A l'hivern començo a les nou i a l’estiu, a les vuit.
4- Quin horari fan?
Des de les deu del matí fins a les deu del vespre. El dissabte i el diumenge tanquen.
5- Quin horari fa la farmàcia Boix?
Al matí, des de les 9 fins a la dos quarts de dues i a la tarda, des de dos quarts de cinc fins a les nou.
Ex7 - El millor dia de la setmana. Escolta diferents

persones que diuen la seva opinió sobre el millor dia de la
setmana i marca la resposta correcta.
1 - El millor dia de la setmana és el divendres perquè
a - no treballa. Ex8 - Quin és el millor dia de la
b - comença el cap de setmana. setmana segons tu?
Escriu un text breu per explicar-
2 - El millor dia de la setmana és el dilluns perquè
a - els nens van a l’escola i ell treballa. ho.
b - va al cine i a passejar amb els seus fills.
Per a mi, el millor dia de la
3 - El millor die de la setmana és el diumenge perquè
a - va a Barcelona, a futbol. setmana és el...
b - va a veure el Barça i sopa en un restaurant de Barcelona.
4 - Els millors dies de la setmana són els dies de cada dia perquè
a - els festius treballa.
b - els dies feiners surt quan plega de treballar.
Ex9 - Completa els diàlegs.

1- Quin horari fan?
___________________________________________ (9.00 h-14.00 h i 15.00 h-18.00 h)
2- A quina hora obren al supermercat?

___________________________________________ (8.30 h)
3- ___________________________________________
Sí, són dos quarts de vuit.
4- ___________________________________________
Al vespre, tanquen a les nou.
5- ___________________________________________
Són les dues.
6- ___________________________________________
És obert de 8 a 8. No tanquen al migdia.
UNITAT 4 – Quina hora és a ... ?
1 - En parelles. Quina hora és a... ? Mira el mapa del món i contesta les
preguntes. Digues què penses que estan fent la gent a cada lloc.
Si a Catalunya és la una del migdia, quina hora és a l’Índia? (Són) dos quarts de sis.
Si a França són les 2 del migdia, quina hora és al Japó?
Si a Colòmbia són les 5 de la tarda, quina hora és a Itàlia?
Si a Itàlia són les 8 del vespre, quina hora és a Nova York?
Si a Portugal és un quart d’11 de la nit, quina hora és a Egipte?
Si a Noruega són les 8 del matí, quina hora és al Marroc?
Si a l’Argentina són les 6 de la tarda, quina hora és a Madrid?
Què estan fent a l'Índia a

les 6 del matí? La majoria s'estan
llevant.
I al teu país o ciutat, quina hora és ara? Molta gent està

Que està fent la gent? treballant.
I els teus familiars i amics?
suposo que...
segur que...
depèn... A París són les 12. Suposo
que molta gent està dinant,
però els meus pares estan
treballant i la meva germana
segur que està parlant per
telèfon amb les amigues.
2- Dues vides paral·leles.

En parelles. Llegeix i / o escolta els textos i busca les coincidències i les
diferències de la vida dels dos personatges.
Text A
Em llevo a les sis de la tarda. Encara fa calor. Abans de dutxar-
me surto a veure la posta del sol. És la millor hora del dia. Quan
acaba, entro a casa i bereno. Escolto, a la ràdio, les noticies del
temps: calor. Si hi ha aigua, em dutxo i em rento les dents.
Començo a treballar al vespre, a dos quarts de 9, arribo d’hora
perquè treballo a casa. Treballo 5 hores. Faig un àpat fort, fumo
un cigarret i escolto les notícies del temps: tot igual. Després,
vaig a passejar, és de nit, tot tranquil. A les sis de la matinada
torno a casa i treballo un parell d’horetes més. Menjo una mica i
abans d’anar-me’n a dormir escolto les notícies del temps:
continua la calor, com al migdia, com a la tarda. Sempre hi fa
calor: a l’estiu, a la primavera, a la tardor i a l’hivern. Aquest
temps m’agrada, per això treballo aquí, estic fent un estudi sobre
el canvi climàtic. Enyorar... El que enyoro més és el pa amb tomàquet!
Text B
Al matí, quan em llevo, miro la televisió: les noticies del

temps. M’agrada veure que el temps no canvia. Abans
d’esmorzar em dutxo, a les 7 en punt, com al meu país. A dos
quarts i cinc de vuit esmorzo i, després d’esmorzar, començo
a treballar, a dos quarts i sis minuts. Treballo a casa.
Dino puntualment a les dues i, havent dinat, miro les notícies
del temps: fa fred, com al matí, com a la tarda. Sempre hi fa
fred: a l’estiu, a la primavera, a la tardor i a l’hivern. No
m’agraden els canvis, per això treballo aquí: estic fent un
estudi sobre el canvi climàtic. No enyoro el meu país, però
trobo a faltar una cosa: el pa amb tomàquet.
abans de ≠ després de
havent dinat = després de dinar
havent sopat = després de sopar
d’hora = aviat ≠ tard
3 - En parelles A i B. (A tapa el quadre de B, B tapa el quadre de A.) Relaciona
les frases amb les persones dels dibuixos.
Què està fent

l’Antoni?
S’està dutxant.
A B
L’Antoni s’està dutxant. L’Antoni s’està dutxant.
1 En Pep... 1 En Pep està començant a sopar.
2 L’Adriana està estudiant. 2 L’Adriana...
3 En Pep i la Roser... 3 En Pep i la Roser estan mirant la tele.
4 El Jordi està fent el sopar. 4 El Jordi...
5 La Marta... 5 La Marta està llegint el diari.
6 En Diego està escrivint a l’ordinador. 6 En Diego...
7 El Gabriel i la Núria... 7 El Gabriel i la Núria ja estan dormint.
8 Jo estic mirant què fan els meus veïns. 8 Tu...
9 En Marc i la Laia... 9 En Marc i la Laia s’estan rentant les dents.
10 La Mariona està sortint de casa. 10 La Mariona...
4 - El senyor Gris fa cada setmana les mateixes coses. A partir de la seva
agenda, escriu la freqüència amb què fa totes les activitats del quadre.
telefonar als pares

sempre anar al teatre
cada dia, nit... tenir una reunió amb la cap
dinar a la feina
sovint anar a buscar els nens
de / a vegades dinar amb els pares
esmorzar, dinar, sopar amb la Puri
de tant en tant anar a futbol
alguna vegada, dos cops per setmana... anar al cine
telefonar a l’exdona
gairebé mai prendre una copa
mai sortir amb amics
quedar-se a casa a la nit
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

telefonar als 11.00 reunió esmorzar amb telefonar als dinar amb els
MATÍ fer esport
pares amb la cap la Puri pares pares
esmorzar amb esmorzar amb
dinar a la feina
la Puri la Puri
16.00 reunió anar a buscar telefonar als 16.30 reunió 17.00 reunió telefonar als
TARDA
amb la cap els nens pares amb la cap amb la cap pares
telefonar als sopar amb la telefonar als sortir amb el telefonar als
NIT anar al cine Barça-Madrid
pares Puri pares Pere i en Pep pares
prendre una prendre una prendre una
copa copa copa
Un cop per setmana: dina a la feina.

5 - Lectura: les zones horàries. En grups.
Llegiu un dels fragments del text i feu un resum oral per als vostres companys.
Fragment 1
Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que
segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per
la posició del Sol, amb aquest sistema l’hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos
horaris van corregir en part aquest problema en posar els rellotges d’una regió al mateix temps solar mig. Les
zones horàries generalment estan centrades en meridians amb una longitud que és un múltiple de 15 °, en tot
cas tal com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris s’han vist força afectades per les
fronteres polítiques.
Totes les zones horàries es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari
situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres.
Com que la Terra gira d’Oest a Est, en passar d’una zona horària a la següent en direcció Est, hauríem de
sumar una hora. Si al contrari, passem de l’Est a l’Oest, hem de restar una hora. El meridià 180 °, conegut
com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.
Fragment 2
Història
La seu de l’Acadèmia, obra de l’arquitecte modernista Domènech i Estapà a la Rambla de Barcelona, amb el
rellotge que marcava l’hora oficial de la ciutat.
El temps GMT (Greenwich Mean Time) o temps mitjà del meridià de Greenwich va ser establert el 1675 quan
es va construir l’Observatori Reial de Greenwich per tal d’ajudar els mariners anglesos a determinar la
longitud al mar. En aquell temps els rellotge local de cada ciutat es calibrava respecte al seu migdia local i
per tant l’hora diferia lleugerament d’una ciutat a una altra. La primera zona horària del món va ser creada a
Gran Bretanya per les companyies de ferrocarril l’1 de desembre del 1847, amb l’hora GMT que era
mantinguda amb cronòmetres portàtils. El 1852 es van començar a transmetre els senyals horaris a través del
telègraf des de l’Observatori de Greenwich. Vers el 1855 la major part dels rellotges públics de Gran Bretanya
ja utilitzaven l’hora GMT tot i que no a esdevenir l’hora legal fins al 1880. Durant aquesta època alguns
rellotges tenien dues minuteres, una per l’hora local i l’altra per la de Greenwich.
El 1929 la majoria dels principals països havien adoptat les zones horàries. Avui en dia tots els estats utilitzen
les zones horàries estàndards, però no tots apliquen el concepte tal com es va concebre originalment.
Terranova i Labrador, l’Índia, l’Iran, l’Afganistan, Veneçuela, Myanmar, les Illes Marqueses i algunes parts
d’Austràlia utilitzen una desviació de mitja hora com a l’hora oficial, i algunes zones com el Nepal o les Illes
Chatham (Nova Zelanda) utilitzen una desviació d’un quart d’hora. A l’extrem contrari, alguns països com la
Xina o l’Índia utilitzen una única zona horària tot i que l’extensió del seu territori supera abastament els 15°
de longitud.
UNITAT 4 – Quina hora és a ... ? (Exercicis)
Ex1 - Completa les frases amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis i
transforma-les a partir dels canvis.
1.a Nosaltres ja ____________________(anar-se’n). I vosaltres, ____________________(venir)?
1.b Jo ja____________________. I tu,____________________?
2.a En Pau ____________________(llevar-se) a les 7 del matí perquè ____________________(començar) a
treballar les 8.
2.b L’Anna i el Joan ____________________ a les 7 del matí perquè ____________________ a treballar
a les 8.
3.a Tu, Laura, ____________________(venir) amb mi o ____________________(quedar-se)?
3.b Vosaltres, nens, ____________________ amb mi o ____________________?
4·a Nosaltres, a la nit, ____________________(llegir).
4.b Vosaltres, a la nit, ____________________?
5.a Els nens ____________________(rentar-se) les dents i ____________________(anar-se’n) a dormir.
5.b Tu ____________________ les dents i ____________________ a dormir.
6.a Jo ____________________(dormir) 8 hores:____________________(anar-se’n) a dormir a les 12 i
____________________(llevar-se) a les 8.
6.b El meu company ____________________ 8 hores: ____________________ a dormir a les 12 i
____________________ a les 8.
7.a Els meus amics, quan ____________________(plegar) de la feina, ____________________(anar)
al cine.
7.b Jo, quan ____________________ de la feina, ____________________ al cine.
8.a I tu, què ____________________(fer) al matí?
____________________(llevar-se), ____________________(esmorzar) i ____________________(anar) a
classe.
8.b I ells, què ____________________ al matí?
9.a A la nit tu ____________________(llegir)?
No, a la nit ____________________(dormir).
9.b A la nit ells ____________________?
No, a la nit ____________________.
10.a Què fas?
____________________(escriure) un correu electrònic al meu germà.
10.b Què feu?
____________________ un correu electrònic al nostre germà.
Ex2 - Completa les frases amb la forma adequada del verb anar-se’n.
Ei, Pere, ja____________________?
Sí, ____________________. Ja són tres quarts de dues!
I vosaltres, també ____________________?
Sí, ____________________ perquè a les tres comencem a treballar. I en Pol i la Montserrat també
____________________.
Doncs sabeu què? Jo també ____________________. Adéu!
Ex3 - Escolta i marca quines persones verbals diuen.

nosaltres vosaltres ells / elles / vostès
1 tanquem tanqueu tanquen
2 estudiem estudieu estudien
3 esmorzem esmorzeu esmorzen
4 treballem treballeu treballen
5 sortim sortiu surten
6 dormim dormiu dormen
7 escrivim escriviu escriuen
8 dinem dineu dinen
9 comencem comenceu comencen
10 pleguem plegueu pleguen
Ex4 - Completa les frases amb els verbs següents en la forma estar + gerundi. Es poden
repetir.
escriure dinar treballar dutxar-se dormir llevar-se rentar-se llegir fer estudiar
1- M’agrada molt llegir. Ara __________________________ un llibre molt interessant.
2- — Quin horari fas?
— Normalment només treballo al matí, però ara __________________________ a la tarda.
3- — I l’Albert i el Santi?
— __________________________ en un restaurant.
4- — Què __________________________ en Pau __________________________ i el seu germà?
__________________________ ?
— No, no dormen. En pau __________________________ i el seu germà
__________________________ les dents.
5- En aquests moments la Sra. Roure __________________________ a l’oficina i el Sr. Mora
__________________________ el diari. Els seus fills __________________________ a la universitat.
6- — Què __________________________ tu i la Maria?
— __________________________ un correu electrònic.
7- — Ei, Carme! Què fas aquí?
— Hi __________________________ rus. I tu?
— Doncs jo hi __________________________ francès.
Ex5a - Completa el text amb la forma adequada dels verbs prendre, beure, esmorzar,
dinar, berenar, sopar, menjar. Escolta i repeteix.
Jo faig quatre àpats al dia. l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar. Al matí abans de sortir de casa
____________________(1) un suc de taronja i una magdalena. A les onze, al bar de l’empresa, ____________________(2)
un cafè amb llet. Al migdia ____________________(39 al restaurant de l’empresa, dos plats i ____________________(4)
un cafè. A la tarda, a les sis o a les set, ____________________(5). Menjo un croissant i ____________________(6) un
tallat. A la nit ____________________(7) a casa. Només ____________________(8) un entrepà i, abans d’anar a dormir,
____________________(9) un altre cafè.
Ex5b - Escriu el text de l’exercici anterior canviant jo per nosaltres.

Nosaltres fem quatre àpats al dia: l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar. Al matí abans de
sortir de casa...
Ex6 - En cada frase hi ha un error. Busca’l i corregeix-lo.

1 – Jo em llevo molt aviat. I tu, a quina hora es lleves?
2 – Al matí només pren un cafè. És que no tinc temps d’esmorzar.
3 – Es quedem a casa. No sortim.
4 – Ara que tens ordinador, per què no m’escriu un correu electrònic?
5 – Quin horari fan “la Caixa”?
6 – Es renteu les dents i sortiu.
7 – Els meus fills dinem a l’escola.
8 – I vosaltres, què fan després de sopar?
9 – El Miquel només dorms sis hores.
10 – Havent dinar, prenc un cafè.
11 – És molt tard, em vaig a dormir.
Ex7 - Completa els textos amb les paraules següents. Es poden repetir.
abans de / d’ aviat després de / d’ fins a tard des de havent d’hora
Text 1
Em llevo ____________________(1), a dos quarts de dotze del migdia i la primera cosa que faig és
esmorzar. ____________________(2) esmorzar, em dutxo. Començo a treballar a les tres, però surto de
casa molt ____________________(3), a la una, perquè m’agrada passejar ____________________(4)
començar a treballar. Treballo ____________________(5) les tres ____________________(6) les sis. Només
tres hores. Quan plego i ____________________(7) tornar a casa, vaig a fer esport i a comprar. Torno a casa a
les nou i sopo. ____________________(8) sopat, miro la tele o llegeixo.
Ex7 - Text 2
Sóc metge i treballo a l’hospital. Començo a treballar a les sis del matí. Em llevo molt
____________________(1), a les cinc. Plego a les dues i dino. ____________________(2) dinat, faig la
migdiada i ____________________(3) fer la migdiada, estudio anglès ____________________(4) les set. Quan
acabo, sopo i ____________________(5) sopat, me’n vaig a dormir. Ah! ____________________(6) anar-me’n
a dormir, em dutxo.
Ex8 - Llegeix les frases i ordena-les per formar un text sobre els hàbits dels catalans. Marca
quines paraules t’han ajudat a ordenar-lo.
a ELS HÁBITS DELS CATALANS
b Els caps de setmana són diferents: molts catalans sopen fora de casa, en un restaurant, i
després van a prendre una copa a un bar. Van a dormir tard i també es lleven més tard.
c Normalment els restaurants fan un menú al migdia que és barat; el menú ofereix un primer
plat, un segon plat, postres, pa, vi i aigua. Algunes persones dinen a la feina i mengen un entrepà o
un plat que porten de casa.
d Els dies de cada dia molts catalans no esmorzen a casa. Es lleven, es dutxen i prenen un cafè
o un cafè amb llet; alguns també prenen un suc de taronja.
e Després van a treballar i a mig matí, entre les deu i les onze, fan una pausa i van al bar a
esmorzar. Normalment mengen un entrepà o una pasta i prenen un altre cafè o un tallat.
f A la tarda, quan pleguen, o van a casa o fan activitats diverses: van a comprar, van a fer
esport, passegen... Alguns van a un cafè o a una granja per berenar o beure alguna cosa amb
amics. La gent que té fills va a buscar-los a l’escola i després van a jugar al parc o a casa.
g Normalment la gent sopa a casa, entre les nou i les deu. Alguns havent sopat miren la
televisió una estona, altres abans d’anar-se’n a dormir llegeixen una mica.
h L’hora de dinar és entre les dues i les tres del migdia. Molta gent dina en un restaurant a prop
de la feina perquè no té temps d’anar a casa. Els diumenges la gent dina més tard.
Ex9 - I al teu país, quins hàbits hi ha? completa les frases següents.
La gent...
Algunes persones...
Ningú...
Havent sopat...
Els caps de setmana...
Ex10 - Els àpats a casa? Escolta les entrevistes d’un programa de ràdio a diferents persones
del carrer. Què fa cada entrevistat?
entrevistat 1 entrevistat 2 entrevistat 3 entrevistat 4
1 Sempre esmorza a casa.
2 No esmorza mai.
3 Cada dia dina a la feina.
4 Sempre dina i sopa al restaurant.
5 De tant en tant va a un restaurant.
6 A vegades va a un bar amb els amics.
7 Berena en una granja.
8 Els caps de setmana no sopa a casa.

UNITAT 5 – Ets presumit?
1- Una catalana universal
En parelles. Coneixes les expressions del quadre?
Llegeix i / o escolta l’entrevista i dedueix-ne el significat.
I tu, tens uns hàbits semblants als de la Carolina?
sempre
cada dia, nit ...
sovint Què vol dir...
de / a vegades ?
de tant en tant
alguna vegada
gairebé mai (no)
mai (no)
Es diu Carolina, té 25 anys, és d’ Esparreguera i és la catalana més internacional.
Fa de model i treballa amb els dissenyadors més famosos del món. Viatja
d’Esparreguera a Nova York i de Nova York al Japó cada setmana. Aprofitem que la
Carolina ara és a casa, perquè està fent un anunci de promoció per a tot el món de les
granges Bon berenar, per conèixer el secret del seu èxit.
Vostè que normalment treballa cada dia en un país diferent, a quina hora es lleva?
Doncs no ho sé, perquè sovint em llevo a ciutats diferents: un matí a Rio de Janeiro,
l’altre matí a San Francisco, l’altre, a París ... Canvio molt sovint de ciutat i no sé mai a
quina hora em llevo ni a quina hora me’n vaig o dormir. Això sí, quan sóc o
Esparreguera em llevo d’hora perquè la mama em prepara l’esmorzar: un entrepà amb
fuet, que és el que m’agrada més.
I amb aquests horaris..., bé, que no sabem quins són, és difícil mantenir una dieta?
Sí que és difícil. Però sóc una persona que tinc molta voluntat. Quan em llevo, no sé
mai on ni a quina hora, sempre, i dic sempre, esmorzo: cada dia, per esmorzar,
menjo una pasta: una ensaïmada, un croissant o una magdalena, i bec un cafè amb
llet. Això sempre, cada dia. I a vegades també prenc un suc de taronja, un iogurt i
unes torrades, depèn del dia. Més tard dino. Sempre dino, cada dia, perquè per a mi és l’àpat més important
del dia ... I havent dinat faig la migdiada.
I també sopa?
I tant! I a més, a la tarda, a les sis o a dos quarts de set, bereno. No cada dia, però sovint: quatre o cinc
vegades per setmana. I més tard sopo. Sopo cada vespre perquè per a mi és el segon àpat més important del
dia. Havent sopat prenc un cafè amb llet perquè m’ajuda a dormir bé. I de tant en tant bec una copeta
d’aromes de Montserrat. Però només de tant en tant!
Fa exercici?
Exercici? Gairebé mai. Potser una vegada al mes passejo. És que no tinc temps perquè només faig exercici
quan no menjo. I això no passa gairebé mai, perquè sempre menjo: sóc una model professional, jo!
I fuma?
Si fumo? Mai. No fumo mai! Per a les models la salut és molt important.
I de tant en tant fa règim?
Règim? Mai, mai, mai. Sóc una model professional i he de mantenir la talla.
BEURE PRENDRE
jo bec jo prenc
un cop = una vegada
tu beus tu prens
dos cops = dues vegades
ell/ella beu ell/ella pren
a vegades = de vegades
nosaltres bevem nosaltres prenem
vosaltres beveu vosaltres preneu
ells/elles beuen ells/elles prenen
2- Selecciona la imatge correcta.
ensaïmada cafè amb llet croissant
entrepà amb fuet torrada magdalena
3 - En grup. Completeu el quadre amb els noms dels vostres companys segons la
freqüència amb què fan aquestes activitats.
Et lleves d'hora? Cada dia em llevo a les 6. Que vas sovint al cine? No, només de tant en tant.
cada dia sovint a vegades de tant en tant gairebé mai mai

llevar-se d’hora
dutxar-se a la nit
anar al cine
anar a un restaurant
fer esport
parlar una llengua estrangera
viatjar
cuinar
beure alcohol
escriure cartes
passejar
berenar
mirar la televisió
dormir més de 8 hores
4 - En parelles de grups diferents, explica què fa cada persona del teu grup i
amb quina freqüència.
En Toni cada dia

es lleva d'hora,
gairebé mai es
dutxa a la nit...
5- Ets presumit?
Subratlla les paraules que tinguin alguna cosa a veure amb l’aspecte físic.
tenyir-se els cabells sortir presumit –ida
esmorzar dinar ADJ Que presumeix.
rentar-se les dents sopar Castellà: presumido -da Present d’indicatiu
Anglès: presumptuous, conceited
dutxar-se pintar-se Francès: coquet -ette; (presumptuós) ARREGLAR-SE
rentar-se la cara pentinar-se poseur -euse, crâneur -euse FAM
jo m’arreglo
Alemany: eingebildet
llevar-se fumar
tu t’arregles
maquillar-se llegir
berenar fer la migdiada ell/ella s’arregla
començar a treballar treballar nosaltres ens arreglem
afaitar-se arreglar-se vosaltres us arregleu
vestir-se banyar-se ells/elles s’arreglen
escriure dormir
6 - En grup. A l’activitat anterior hi ha verbs que es conjuguen com dutxar-se,

d’altres com arreglar-se i d’altres com llegir. Proveu de classificar els verbs de la
llista segons el model de conjugació.
També podeu afegir-hi tots els altres verbs que han sortit a la unitat.
7 - Quines de les accions de la llista de l’activitat 3 fas cada dia?

A quina hora del dia les fas?
Activitat Hora
Ara forma frases amb les activitats que fas cada dia.
Cada dia A dos quarts de vuit del matí
em dutxo i em rento els cabells.
8 - En parelles. Fes el test a la teva parella. Llegeix els resultats. Qui és la persona
més presumida?
1. Quan et lleves al matí... 6. Quan surts a sopar a un restaurant ...
a) Et dutxes i et vesteixes abans d’esmorzar. a) Tornes a casa i t’arregles abans de sortir.
b) Primer esmorzes i, a vegades, et dutxes. b) T’arregles al mati perquè no tornes a casa.
c) Et rentes la cara, esmorzes i te’n vas. c) No et vesteixes d’una manera especial.
2. Abans de sortir de casa ... 7. Quants cops et rentes les dents?

a) Et pentines cada dia. a) Tres cops al dia: al matí, havent dinat i havent sopat.
b) Et pentines si tens temps. b) Al matí i abans d’anar-te’n a dormir.
c) No et pentines mai. c) Només abans d’anar-te’n a dormir.
3. Quantes vegades t’afaites / et maquilles? 8. Fas esport?

a) Molt sovint. A casa, a la feina... a) Cada dia vas al gimnàs i dos cops per setmana nedes.
b) De tant en tant, quan tens un sopar o una celebració. b) De tant en tant vas al gimnàs o passeges.
c) Mai. c) Si, sempre mires els esports a la televisió.
4. Et tenyeixes els cabells? 9. Fas la migdiada?

a) Molt sovint. a) De tant en tant, sobretot quan estàs cansat.
b) De tant en tant. b) Sovint, sobretot si estàs mirant la tele havent dinat.
c) Mai. c) Sempre. És que tens molta son havent dinat!
5. Et rentes la cara ... 10. Controles la dieta?

a) Cada dia, quan et lleves i abans d’anar-te’n a dormir. a) Sí, menges poc i només coses sanes.
b) De tant en tant, quan tens calor. b) No, però intentes no menjar gaire i beure poc alcohol.
c) Mai. Només quan et dutxes. c) No, menges de tot i molt.
RESULTATS
Si tens de 5 a 10 marques a l’opció...
a: Ets presumit i et preocupes per la teva imatge i salut, però vigila , que rentar-se molt sovint no és bo.
b: Ets una persona preocupada per la teva imatge i salut, però controla’t.
c: Canvia els hàbits i preocupa’t més per la teva salut. L’aigua no fa mal.
9- Tasca final. En grup.

Voleu saber com són els vostres companys segons els seus hàbits?
Elaboreu un test similar a l’anterior per saber si són: golafres, tocatardans, estalviadors, garrepes...
Feu-lo contestar, valoreu-lo i presenteu els resultats a la resta de la classe.
Abans de començar, associa els adjectiu amb les seves definicions:
Que sol llevar-se tard. Que és tardà a fer les coses.
Que estalvia [Estalviar: No consumir, no despendre, no esmerçar, no emprar (alguna cosa)]
Que menja molt, voraç, d’un apetit insaciable.
Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
Que què és un garrepa?

10 - En grup. Llegiu el text.
En Jaume Puig té 36 anys i és casat. És de Terrassa, però viu a
Sabadell. La seva dona és de Sabadell, i tenen dos fills, el Miquel i el
Llorenç . En Jaume és economista i, al matí, treballa en un banc.
Treballa cada dia des de les vuit fins a les tres. Esmorza dos cops: quan
es lleva esmorza una mica, pren un cafè amb llet i dues torrades i, a
les onze, menja un entrepà i beu una cervesa sense alcohol. Torna a
casa a un quart de quatre i dina amb la seva dona a dos quarts de
quatre.
Havent dinat fa una migdiada. Dos cops per setmana va a classes de
ball amb un professor particular, el dimarts i el dijous, de cinc a set.
Quan acaba la classe, berena en un bar a prop de la casa del professor.
Pren un tallat i llegeix el diari. El dilluns i el dimecres fa esport. Només
una hora, de set a vuit. Sopa cada dia a les nou. Havent sopat, la seva
dona i els seus fills se'n van a dormir. Però en Jaume torna a treballar.
Abans de sortir de casa es dutxa, s'afaita, es maquilla, es pentina i es
vesteix. Després d'arreglar-se, surt. Fa de transvestit en un bar. Hi
balla des de les dotze fins a les tres de la matinada. Li agrada molt
ballar. Els caps de setmana no hi treballa i surt amb la seva dona. Van
a ballar a una discoteca, perquè els agrada molt.
Després feu dos grups: A i B. Les persones del grup A són els entrevistats i contesten les preguntes. Les
persones del grup B són els entrevistadors i escriuen les preguntes.
En parelles.
Una persona del grup A i una persona del grup B. Comprova si les preguntes i les respostes s'adeqüen.
A
1. Com es diu? Em dic Jaume Puig.
2. D’on és?
3. On viu?
4. Quants anys té?
5. És casat?
6. Té fills? Com es diuen?
7. De què fa?
8. On treballa?
9. Quin horari fa a la feina?
10. Quants àpats fa al dia?
11. Es lleva molt d’hora?
12. A quina hora dina?
13. Què fa a la tarda?
14. Llegeix el diari?
15. Què fa havent sopat?
16. Què fa els caps de setmana?
17. Va a la discoteca?
B
1. Em dic Jaume Puig.
2. De Terrassa, a prop de Barcelona.
3. A Sabadell.
4. 36.
5. Sí, fa vuit anys, amb una noia de Sabadell.
6. Sí. Tinc dos fills. Es diuen Miquel i Llorenç.
7. Sóc economista, però a les nits faig de transvestit.
8. En un banc i en un bar.
9. Cada dia de vuit a tres i des de les dotze fins a la matinada. El
diumenge no treballo.
10. Quatre o cinc. Esmorzo a les vuit i a les onze. Dino i sopo. A
vegades bereno, però no sempre.
11. Sí. A tres quarts de set del matí perquè començo a treballar a
les vuit.
12. Tard, a dos quarts de quatre. plego del banc a les tres i torno
a casa a un quart de quatre.
13. dos cops a la setmana estudio ball. El dimarts i el dijous. I el
dilluns i el dimecres faig esport.
14. Sí, quan surto de la classe de ball vaig a prendre un tallat i
llegeixo el diari.
15. M'arreglo perquè començo a treballar a les dotze.
16. Surto amb la meva dona. Normalment anem a ballar.
17. Cada cap de setmana. M’agrada molt.
UNITAT 5 – Ets presumit (Exercicis)
Ex1 - Escolta el diàleg i completa’l. En una consulta. Un metge fa preguntes a la pacient.
Ex2 – L’Anna és una noia catalana que fa d’au pair a Boston; llegeix el correu electrònic que
escriu a la seva família i escriu les paraules que hi falten.
Ex2b – A partir del model de l’exercici anterior, escriu un correu electrònic a un altre estudiant
de català o a un amic explicant què fas normalment.
Ex3 – Completa les frases amb els pronoms adequats.
Estructura del control parcial:
A Comprensió Escrita
Com estudiar: Rellegir el text sobre les Zones Horàries (Unitat 4)
B Comprensió Oral
Com estudiar: escoltar novament els àudios de totes les unitats.
C Funcionament de la llengua
Estudiar:
–ir incoatius o no.
setmana, mesos de l’any, adverbis de temps, etc.)
Durada de l’examen: 1h

UNITAT 6 – A casa meva o a casa teva?
1- Qui viu en aquests edificis? Llegeix les frases i digues amb qui viu la persona que les diu.
Comparteixo el pis amb

Visc amb sis persones del
dos amics del meu
meu país. No tenim
poble. Ens agrada
rentadora ni internet, per
molt sortir, estudiem
això anem, dues vegades a
poc i tenim el pis una
la setmana, a una bugaderia
mica brut, la veritat.
que té connexió a internet.
Ara tenim una caseta

adossada amb zona
comunitària i piscina, per
als nens està molt bé:
molt millor que abans, a la
ciutat. Ja coneixem alguns
veïns. També tenim una
hipoteca: és de 30 anys!
Casa meva té un jardí
El meu pis és un quart
de 1000m2 i un garatge
sense ascensor a la part
per a 4 cotxes. Està bé,
vella, però és molt maco.
no em puc queixar. Tenim
Per a la nena i per a mi és
una senyora que viu
ideal, la terrassa és
amb nosaltres i fa la
petita però hi tinc moltes
feina de casa.
flors. La gata hi dorm. Jo
treballo a casa.
2- Fixa’t com són les adreces a Catalunya.

I al teu país, com són les adreces? S’escriuen en el mateix ordre?
A quin número
(del carrer)?
Esteve Pla Gómez A quin pis?

A quin
carrer
(viu)? C/ Ignasi Iglesias, 17, 2n3a A quina porta?
08030 Barcelona
Tel. 93 346 33 76 A quina ciutat (viu)?
Quin és el Mòbil: 676 98 94 32
districte epla@interclasse.com
postal?
Té adreça
electrònica?
Quina (és)?
visc al barri de Sant Miquel

Carrer Pis Porta visc en un poble a prop de Girona
carrer (c.) baixos (bxs.)
plaça (pl.) entresòl (entl.)
avinguda (av.) principal (pral.)
rambla (rbla.) primer (1r) primera (1a)
passeig (pg.) segon (2n) segona (2a)
ronda (rda.) tercer (3r) tercera (3a)
quart (4t) quarta (4a)
cinquè (5è) cinquena (5a)
... ...
àtic (àt.)
3- En parelles A i B. Llegeix un dels textos i explica’l al teu company.

TEXT A: Origen dels pisos: principal, entresòl i àtic
Els pisos d’un edifici: com era
Antigament la distribució de les plantes en els habitatges urbans era diferent. En lloc de
planta baixa, primer, segon, etc. hi podia haver un pis anomenat semisoterrani,
aproximadament un metre sota el nivell del sòl, un altre pis anomenat entrepis un metre
sobre el nivell del sòl, el pis principal sobre l’entresòl, els pisos "normals", l’àtic i el
sobreàtic.
El soterrani estaria destinat com a magatzem (per exemple de carbó per a la calefacció)
o sales de calderes, però amb el pas del temps es convertirien en habitatges.
El pis principal es distingeix dels demés per tenir més alçada i una decoració més
abundant a la façana i a l’interior. La seva situació era la més privilegiada: ni tan baix
com per estar al nivell del carrer, amb els sorolls, pols i altres inconvenients; ni tan alt
com per haver de pujar moltes escales.
L’àtic era el pis superior, diferenciant-se de la resta dels pisos per la seva menor alçada i
amb els sostres a dues aigües. Rep el seu nom de l’àtic romà, que denominava la
finalització adornada d’una façana que servia para amagar la part superior d’una
construcció. Degut a les seves condicions, sense ascensor, més exposició a la humitat i a
la calor...) al seu origen no estaven pensats com a habitatges sinó més aviat com a un
element arquitectònic necessari per sustentar la teulada o com a magatzem, però per
necessitats d’espai també es van fer habitables.
El sobreàtic és un pis aconseguit gràcies a l’alçada de la part central dels àtics, on es
reuneixen les dues aigües de la teulada. Normalment no té cap façana: seria totalment
amansardat i d’escassa alçada, amb claraboies o finestres sortint directament per la
teulada.
En passejar pel Passeig de Gràcia, com per altres carrers de l’Eixample, ens podem
fixar en les façanes dels diferents edificis i apreciar on estava situada la zona més
destacada dels habitatges.
Les primeres cases construïdes al Passeig de Gràcia i a l’Eixample van ser promogudes pels propietaris com a habitatges principals, així
destinaven el primer pis a residència i els superiors a lloguer. D’aquesta manera, el pis situat sobre la planta baixa, ben visible des del
carrer, decorava la seva façana amb galeries, balcons i una major profusió de detalls. Aquest pis, generalment únic, té un accés diferent
mitjançant una escala major decorada i a més rep el nom específic de pis principal al que li segueixen la resta de pisos ordenats
numèricament: el primer, el segon, el tercer… que sovint es divideixen com a mínim en dos pisos per planta. El propietari vivia amb totes
les comoditats i, a més, amortitzava la inversió mitjançant el lloguer de les plantes superiors de l’edifici.
TEXT B: Diferències de valor i d’estatus

Amb el pas del temps, ja no són els rics burgesos els que encarreguen les seves residències
sinó que són empreses immobiliàries les que construeixen un conjunt d’habitatges en un
edifici sense que s’apreciï tant aquesta jerarquització de l’espai. Així a la façana no es
destacarà de manera especial un pis per sobre d’un altre, no hi ha una entrada monumental
pel propietari i una altra per altra banda la resta de veïns sinó una escala que ascendeix pis
per pis.
Cap al segle XIX, quan els ascensors no existien o no eren comuns, els pisos baixos eren molt
sol·licitats i tenien més prestigi. Era força normal a les grans ciutats que al pis baix visqués
gent rica, i als pisos superiors gent progressivament més pobra. Com que viure en un tercer
estava mal vist, s’inventaven noms per als pisos del mig, de manera que un ‘tercer’ es
passava a anomenar ‘primer’ i era més fàcil de vendre.
Així, alhora que viure en un "principal" donava molta categoria als propietaris de l’edifici,
encara els deixava lliure el "primer", que podien llogar més car pel simple fet de dir-se
“primer” i no pas “segon”.
Els pisos alts eren més barats, de forma que en un barri o en una petita ciutat el nivell
econòmic i la "classe" d’una família es mesurava pel pis on vivia, no pas per l’edifici. Així, el
que vivia en un primer era més “senyor” o més “benestant” que el que vivia en un quart.
De manera una mica esquemàtica, es configura el retrat de l’edifici parisenc pre-
haussmannià com a síntesi d’una jerarquia social: els burgesos al segon pis, funcionaris i
empleats als tercers i quarts, treballador al cinquè, i el servei, els estudiants i els pobres a
les golfes. Totes les classes socials coincidien, així, en un mateix edifici.
Aquí apareix la novetat que marcarà un canvi i situarà el millor lloc a les alçades: l’invent de
l’ascensor. Encara que des d’abans hi havia diferents sistemes elevadors per pujar càrregues,
especialment amb politges, l’ascensor mecànic és un dels grans invents del segle XIX. Els
primers ascensors apareixen a Estats Units a mitjans del segle XIX, primer utilitzaven vapor,
més tard són hidràulics i ja en ple segle XX seran elèctrics.
Com a conseqüència de l’aparició de l’ascensor, els edificis creixeran en altura i, sobre tot, es començaran a valorar els pisos superiors
més que els inferiors que són els més sorollosos i menys discrets. Així es valorarà més l’àtic que qualsevol altre pis. Sense remetre a
l’extrem dels habitatges de superluxe, hi ha àtics amb centenars de metres quadrats, i que poden valdre milions d’euros.
Coronant els edificis, se situarà un habitatge únic que presentarà esplèndides terrasses. Vistos des de les voreres del Passeig de Gràcia
destaquen alguns àtics a l’altra banda del carrer, uns llocs privilegiats que passen desapercebuts a simple vista.
4- Fes la llista de les adreces (postals i electròniques) d’alguns dels teus companys de classe.
Busca una parella i acaba de completar-la.
On vius? / Visc al carrer... / La meva

Quina adreça adreça és: carrer Marquès
tens? de Sentmenat, 59...
teresaredo, tot junt,

Apunta: amb minúscula i sense
Quina és la
teresaredo@yahoo.net accent, arrova,
teva adreça
yahOo, (i grega, a,
electrònica?
Sí. Viu a hac, o, o), punt, net
Barcelona, al
Tens l’adreça carrer
de la Rachel? Finestrelles...
És
Quina és la rachel3@coldmail.com
seva adreça
electrònica?
ESTAR-SE
jo m’estic
tu t’estàs
ell/ella
s’està
Ara et toca a tu.

nosaltres ens estem
vosaltres
us esteu
Com s’escriu?
ells/elles s’estan
estar-se = viure

Demana la informació que necessites per completar el teu quadre.
A ciutat carrer número pis porta telèfon

en Pere Reus 3r 977 16 15 37
el Joan Bonavista 5a
la Lluïsa Granollers 69 643 28 75 30
l’Enric i la Salut De la Riereta 56 2n 3a
B ciutat carrer número pis porta telèfon

en Pere Roger de Flor 28 1a
el Joan Badalona 155 4t 93 389 25 49
la Lluïsa Avinguda de Palamós àtic 2a
l’Enric i la Salut Sant Feliu de Guíxols 972 56 28 73
6- En parelles. Llegeix el text i fes-ne un resum oral per a la teva parella.
Barcelona té 129 noms de carrers duplicats, triplicats o quadruplicats

Santa Eulàlia dóna nom a una plaça, un carrer, una baixada i un passatge
EUROPA PRESS Barcelona | Actualitzada el 21/01/2014 13:41
La ciutat de Barcelona compta amb 129 noms de vies

públiques que estan duplicats, triplicats i fins i tot
quadruplicats, segons les dades que ha facilitat aquest
dimarts el cinquè tinent d'alcalde i responsable de l'àrea de
Cultura, Jaume Ciurana.
A la comissió municipal de Cultura, Ciurana ha assegurat que

demanarà a la comissió del nomenclàtor que estudiï aquests
casos en què un mateix nom serveix per anomenar diferents
vies, "en funció del perfil del personatge i de la població
afectada". Ciurana ho ha dit després que el dirigent republicà Jordi Portabella (UpB) hagi presentat un
prec on insta el consistori a donar un altre nom a vies públiques que fan referència al general Prim.
Hi ha tres vies de Barcelona que porten el nom de Prim: la Rambla, el carrer i un passatge, les tres al
districte de Sant Martí. Cal sumar-hi el carrer Castillejos, a l'Eixample, en referència al títol nobiliari que
tenia aquest polític i militar, que també compta amb una estàtua eqüestre situada al parc de la
Ciutadella, davant l'actual entrada del parc zoològic.
Segons Portabella, per " fonament democràtic" una ciutat no pot dedicar quatre carrers i un monument a
recordar una persona que la va bombardejar , i ha recordat que en el cas del carrer Duc de la Victòria -
títol que ostentava el general Baldomero Espartero, que també va bombardejar la ciutat– , aquesta es va
canviar de nom , i ara es diu carrer del Duc.
Segons ha informat Portabella , en el nomenclàtor de Barcelona utilitzen un total de 4.483 noms, i hi ha

un cas on s'utilitza un mateix nom en quatre ocasions: es tracta de la patrona de Barcelona, Santa Eulàlia,
que dóna nom a una plaça, un carrer, una baixada i un passatge.
En onze casos, un mateix substantiu s'utilitza en fins a tres ocasions - per exemple, el poeta Joan Maragall
dóna nom a un passeig, una plaça i uns jardins – i en 117 casos, en dos casos , segons les dades que ha
facilitat Ciurana.
D'altra banda, Ciurana ha anunciat que el consistori col·laborarà amb l'associació Memorial 1714 per
mantenir al Fossar de les Moreres, com sol·licitava un prec presentat per UpB. El Fossar és un lloc
emblemàtic del nacionalisme català, ja que hi estan enterrats els barcelonins que van morir durant el
setge que va patir la capital catalana en l'onze de setembre de 1714.
UNITAT 6 – A casa meva o a casa teva? (Exercicis)
Ex1 - Escolta tres persones que donen les seves dades. Cada targeta té dos errors,
corregeix-los.
Ex2 - Completa aquestes frases amb en, als, a, al, a l’, a la.
Ex2 - Completa les frases perquè siguin diferents però vulguin dir el mateix.
Quina és la teva adreça? = Quina adreça tens? = On és casa teva?
Ex4 - Llegeix aquests diàlegs fixant-te en les abreviatures. Escolta’ls i comprova si has llegit
bé les abreviatures.

UNITAT 7 – Com és el teu pis?
1- A quina part de la casa correspon cada paraula? Escriu el número al plànol.
1 - L’entrada (el rebedor)
6 - El menjador 10 - El lavabo
2 - El corredor (el passadís)
7 - La sala d’estar 11 - El bany
3 - La cuina
8 - El dormitori (l’habitació) 12 - La terrassa
4 - El safareig
9 - L’estudi 13 - El balcó
5 - La galeria
2- En parelles. Explica què hi ha al pis de l’activitat anterior.
Què hi ha
En aquest
en aquest
pis hi ha...
pis?
un bany - una habitació

dos banys - dues habitacions
Quantes
habitacions Aquest pis
té / hi ha? té..., però
no té...
També...
Això és el A més
menjador i (a més), ...
això és la
cuina.
a casa meva hi
3 - En parelles. I a casa teva, què hi ha? ha...
Dibuixa’n el plànol i explica-ho
a la teva parella.
meva
teva Doncs a casa
casa
seva meva hi ha...
nostra
vostra
seva
4 - Relaciona les accions amb l’espai de la casa on normalment ocorren.
servir el menjar mastegar

sucar pa (amb tomàquet) menjar la sopa
tallar el pa omplir un got
tallar la carn 1 cuina parar la taula
treure’s els pantalons pelar fruita
2 habitació / dormitori
treure’s la camisa pentinar-se
afaitar-se 3 bany / lavabo cordar-se els botons
arreglar-se cordar-se les sabates
beure aigua 4 terrassa descordar-se els botons
beure vi / cervesa / cava descordar-se les sabates
brindar 5 sala d’estar desparar la taula
fer el llit despertar-se
6 menjador
fer-se el nus de la corbata dutxar-se
llevar-se 7 rebedor posar-se els pantalons
maquillar-se posar-se la camisa
untar pa (amb mantega) rentar-se les dents
vestir-se i despullar-se rentar-se la cara
5- L’Anna és una noia de Mataró que busca un pis de lloguer a Barcelona. Ha penjat un
anunci a la facultat on estudia. Escolta els missatges que ha rebut i completa el quadre.
Jove universitària busca pis de

lloguer a prop de la plaça
Universitat.
Tel.: 93 793 42 73
Anna Garcia
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
93 793 42 73
pis 1 pis 2 pis 3 pis 4
carrer Rector Triadó
pis
nombre d’habitacions
telèfon
altres informacions
6 - Fixa’t en el plànol a continuació. Quin és el millor pis per a aquesta noia? Per què?
1
1 – Carrer de Josep Torres
2 – Carrer de Muntaner
3 – Universitat de Barcelona
4 – Carrer del Rector Triadó
5 – Carrer del Tigre
2 3
4
7– Llegeix o escolta les descripcions dels pisos i digues a quin plànol correspon cadascun.
Text 1 – El meu pis no és ni gran ni petit, però per a nosaltres dos i el gos està bé. Fa 90 m². Hi ha dues habitacions i
l’estudi d’en Jordi. També hi ha una cuina petitona, un menjador bastant gran, un bany i un lavabo petit. Ja
dic que el menjador és gran, però es veu molt ple perquè hi ha el meu ordinador, tots els meus llibres i tota la
col·lecció de CD d’en Jordi. Quan entres al pis hi ha un passadís que fa una L a la dreta. Entrant a la dreta hi ha la
cuina i a l’esquerra, un lavabo petit. Quan gires pel passadís, a la dreta, hi ha les dues habitacions: una per a
nosaltres i una altra per als convidats i per a la planxa, i a l’esquerra, l’estudi d’en Jordi, amb la bateria i tot l’equip
de música, i el menjador.
Al fons del passadís hi ha el bany. És una planta baixa i per això tenim un pati amb plantes i la caseta del gos.
Text 2 - És un pis de mida mitjana: 80 m². No és gran, però m’agrada molt.

Quan entres pots anar a la dreta o a l’esquerra. El menjador és a la dreta i la
cuina és davant de la porta d’entrada i està connectada amb el menjador.
Les habitacions són a l’esquerra, al final d’un corredor curtet al voltant d’un
distribuïdor. N’hi ha tres: una per a nosaltres, que és la del mig; una per al
nen, a l’esquerra, i l’altra per a la nena, a la dreta. El bany gran és al costat
de la cuina, davant de la porta d’entrada, una mica a l’esquerra. El bany
petit és a dintre de la nostra habitació.
Tenim un pati petit: s’hi surt pel menjador.
A B C
D E F
l’altre bany / l’altra habitació hi ha un bany / hi ha dos banys
la cuina és al fons del passadís

8 - Subratlla les formes hi ha, és o són a les les habitacions són a l’esquerra
descripcions anteriors. Fixa’t en aquestes
estructures i com funcionen. la cuina
al fons del passadís
hi ha les habitacions
a l’esquerra
una habitació
UNITAT 7 – Com és el teu pis? (Exercicis)
Ex1 - Completa les frases amb les paraules del quadre.
Ex2 - Completa les paraules amb les lletres adequades. Escolta i repeteix.
Ex3 - Escriu les frases canviant l’element ressaltat pel seu contrari.
Ex4 - Escriu les parts de la casa en aquest plànol

Ex5 - Llegeix els textos i completa’ls amb les paraules següents. Escolta’ls i comprova si els
has completat bé.
Ex6 - Completa els textos amb les paraules del quadre. Es poden repetir.
Text 2

UNITAT 8 – La cuina és al fons del passadís.
1 – Associa les imatges amb les expressions del quadre.
a b c
d e f
h j
g i
k l m
n
Lletres Lletres
1 (a) dins (de) = (a) dintre (de) 8 a l’esquerra (de) = a mà esquerra
2 (a) fora (de) 9 al costat (de)
3 (al) darrere (de) 10 al fons (de)
4 (al) davant (de) 11 al voltant (de)
5 a baix (de) 12 entrant
6 a dalt (de) 13 entre... i ...
7 a la dreta (de) = a mà dreta 14 sortint
Preposicions
2 - Escolta dues converses de persones que busquen pis i marca a quin anunci
correspon el pis que s’hi descriu.
Conversa 1 cal. = calefacció

Busquem persona per compartir pis. a/c = aire condicionat
Barri del Raval. Reformat. Moblat. Cal. asc. = ascensor
Preu: 200 € (més despeses). m2 = metres quadrats
Tel.: 93 412 55 79. Pregunteu pel Toni. hab. = habitació
Busquem persona per compartir pis.

Barri del Raval. Reformat. Asc.
Quant val / costa?
Preu: 220 € (més despeses).
Tel.: 93 412 55 79. Pregunteu pel Toni.
És car / barat?
Busquem persona per compartir pis. Quant pagues de
Barri del Raval. Moblat. Asc. A/C. Cal. lloguer?
Preu: 200 € (més despeses).
Tel.: 93 412 55 79. Pregunteu pel Toni.
Conversa 2
IMMOBILIÀRIES
LLOGUERS
Pisos
Ref. 117
GRANOLLERS CENTRE
Pis de 76 m2, 3 hab., cuina equipada,
bany, saló-menjador, a/c i cal.
reformat, assolellat.
Preu: 600 €
Tel.: 93 870 34 92
Ref. 117
GRANOLLERS CENTRE
Pis de 76 m2, 2 hab., abans 3, cuina equipada,
bany, saló-menjador, cal., asc., reformat, sense mobles.
Preu: 600 €
Tel.: 93 870 34 92
Ref. 117
GRANOLLERS CENTRE
Pis de 76 m2, 3 hab., cuina i bany reformats,
saló-menjador, cal., asc., moblat, assolellat.
Preu: 600 €
Tel.: 93 870 34 92
3- En parelles. Explica com és el teu pis. Amb la informació que et doni la teva
parella, redacta un anunci perquè el pugui vendre o llogar. Pensa en el preu: a
quin preu el vens / el llogues?
Doncs...
4 - Digues el nom dels objectes que hi ha a la foto.
Què hi ha?
una taula garatge
un llit una nevera
connexió a internet una butaca
ascensor calefacció
una cadira un armari
un sofà un mirall
telèfon aire condicionat
5- Completa els quadres amb les formes del plural.

llit llits cadira cadires passadís passadissos
llum dutxa calaix
armari taula habitació habitacions
prestatge rentadora balcó
6 - Completa.
a) Quantes cadires hi ha?
Hi ha cinc cadires. N'hi ha tres. ______________________________

b) Quants calaixos hi ha?
Hi ha 6 calaixos. N'hi ha un. No n'hi ha cap. ______________________________
c) A casa teva quantes taules hi ha? _____________

quants
I quants armaris? _____________
quantes
d) I a casa del teu company o companya? _____________
7 – Objectes de la casa - Com es diuen aquests objectes? A quina part de la casa els
col·locaries? De quins pots prescindir?
llit de matrimoni llum nevera taula i cadires
sofà prestatgeria prestatge rentadora dutxa
1- 2- 3-
4- 5- 6-
7- 8- 9-
8 – La família Figueres, el Xavi, la Tere i les seves filles, la Llúcia, la Gal·la i l’Estel, tenen una casa
nova. Observa durant uns segons el plànol de la casa i després prova de contestar les preguntes sense
mirar el plànol. En parelles. Escriu les respostes. Qui té més memòria de tots dos?
9 – Relaciona les preguntes de l’exercici anterior amb les respostes.

UNITAT 8 – La cuina és al fons del passadís. (Exercicis)
Ex1 – Llegeix els anuncis de les immobiliàries i posa al costat de cada paraula el número
corresponent.
Anunci 1
balcons
Pis de lloguer, totalment (1), ben (2), ja moblat: a punt per viure-hi. 60 m2. Cèntric,
distribuït
clar i (3), amb dos (4) que donen al carrer Major. Amb ascensor. Un mes de dipòsit.
pàrquing
Plaça de (5) opcional. Tracte directe amb la propietària. Telèfon 616 402 943.
reformat
assolellat
Anunci 2
aire Sabadell. Pis de 2a mà, de 90m2 , en venda, sala-menjador 23 m2, 3 habitacions,
condicionat cuina completament nova, bany complet, dos balcons (1), calefacció i (2). 7a planta
en un bloc d’obra vista de 7 pisos construït el 1997. Molt ben (3), accés directe
grans
Autopista A-18 (20 min de Barcelona), davant Estació Renfe Sabadell Sud. Tot
preu
exterior. Poc (4), zona molt tranquil· la i molt de sol. (5) a convenir. Telèfon: 9357
soroll
43271. Pregunteu per Carme Fontserè.
comunicat
Anunci 3
dues Som una parella que busquem un apartament (1) de (2): d'una (3), o, com a màxim,
habitació (4), a la comarca d’Osona. Sense mobles o (5), però el volem en bones condicions,
petit preparat per entrar-hi a viure. Amb calefacció, bones vistes i assolellat. Contacte:
lloguer 636 77 04 04. peresola4@hotmail.com.
moblat
Ex2 – Entreu en un gran magatzem i llegiu el rètol següent:
PLANTA SECCIÓ
6 SUPERMERCAT
5 ESPORTS / JOGUINES
4 ARTICLES PER A LA LLAR
3 SENYORES, VESTITS, BRUSES, JAQUETES
2 SENYORS, CAMISERIA, SABATERIA, SASTRERIA
1 ARTICLES DE REGAL, PAPERERIA, ESTANC
B MODA JOVE, BOUTIQUES
Ara, responeu a aquestes preguntes:
1. La secció d'esports, entre quins pisos és?
2. Què hi ha sobre la secció de moda jove?
3. Què hi ha sota la secció de joguines?
4. On venen bruses?
5. Què venen a baix de tot?
6. Què hi ha a dalt de tot?
7. On és la secció de moda jove?
8. On és la secció de camiseria?
9. On és la secció d'esports?
Ex3 – Completa les frases amb les paraules del quadre, d’acord amb el dibuix.
SOBRE/SOTA
1. El balcó és _____________ la porta
DAVANT/DARRERE
principal. AL COSTAT/LLUNY
2. __________ de la casa hi ha una gallina. DINTRE/FORA
3. L’hort és al ___________.
4. __________ de la porta hi ha una finestra.
5. Les muntanyes són molt __________.
6. ___________ la casa hi ha el menjador, la cuina i les
habitacions.
7. El balcó és just a ___________ la teulada.
8. A ____________ hi fa molt fred.
Ex4 – Canvia l’ordre de les paraules d’aquestes frases, de manera que diguin el mateix amb una
altra estructura. En quines d’aquestes frases s’han de fer més canvis perquè funcionin? Per què?
L’habitació de la Maria és a la dreta. > A la dreta hi ha l’habitació de la Maria.
Ex5 – Completa aquest text amb hi ha, és, són i s’està.

UNITAT 9 – Viu en un pis de lloguer o de compra?
1- Llegeix i / o escolta el text i digues si les afirmacions a continuació són veritables

(V) o falses (F).
L’OBSERVADOR N. 3.712 - DIARI D’INFORMACIÓ GENERAL
Trobar un pis: per als joves un maldecap amb solucions

Tots ho sabem: marxar de casa cada
vegada és més complicat. Trobar un pis
o una casa on viure per als nostres joves
no és gens fàcil.
L’últim informe Els joves catalans i
l’habitatge diu que més de la meitat dels
joves catalans d’entre 20 i 34 anys (fins a
un 58%) encara viuen a la casa familiar
i, en canvi, el 42% estan emancipats.
D’aquests, la majoria, el 32%, viuen
amb la seva primera parella estable (casats o no) i molt pocs, el 10%, sols o amb altres companys.
També s’informa que la mitjana d’edat dels joves quan marxen de casa a viure sols és al voltant dels 28-29 anys.
Hi ha diversos factors que provoquen aquesta situació, però el més important és la dificultat de trobar un habitatge
adequat a les necessitats dels joves i a les seves possibilitats econòmiques. Els pisos de lloguer tenen uns preus
impossibles i pràcticament no n’hi ha. Per comprar (aquí tothom vol comprar per allò de «vas pagant però al final és
teu») normalment necessites hipoteques de 30 o 40 anys. I, ja se sap, per obtenir una hipoteca s’ha de tenir una feina
estable o l’ajuda dels pares (un 11,5% dels pares ajuden els fills, sobretot quan es casen). Tot això és normal, ja que la
gent, en general a Catalunya, dedica un 66,9% dels seus ingressos a les despeses d’habitatge, i a la zona de Barcelona,
un 82,4%!!!
El Govern català fa propostes per ajudar els joves a trobar pis:
Els joves viuen en una casa vella sense pagar lloguer, però han de mantenir-la o arreglar-la.
Els joves comparteixen casa amb persones grans i, a canvi d’això, els ajuden en la seva vida quotidiana (anar a
comprar, al metge...).
Es dóna als joves pisos amb lloguers molt baixos, però només hi poden viure durant dos anys; així, mentrestant,
poden estalviar.
La majoria dels joves d’entre 20 i 34 anys viuen amb la seva parella.

La gent a Catalunya dedica en general més de la meitat dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca.
L’edat mitjana d’emancipació dels joves catalans és de gairebé 30 anys.
La major part dels catalans vol viure de lloguer.
Només concedeixen hipoteques als joves que compten amb l’ajuda dels pares.
Els pisos de lloguers baixos que ofereix la Generalitat són per a dos anys com a màxim.
Marxar de casa és fàcil per als joves catalans.
Els pares ajuden més els fills solters que els casats.
Si un jove vol rebre un ajut oficial ha d’acceptar anar a viure amb una persona gran.
Tots els joves catalans que viuen de lloguer ho fan per poder estalviar per comprar-se un pis.
2- Busca el significat de les paraules i completa les definicions.
interessos
fora
gasta
mes
tornar
guardar
diners
casa
guanya
viu
pares
banc
comprar
propietari
contracte
pis
Habitatge: lloc on ______________________ algú.

Hipoteca: quantitat de ______________________ que avança un ______________________ per poder
______________________ un ______________________ o una ______________________, però que després has
de ______________________ amb ______________________.
Ingressos: són els diners que ______________________ algú.
Despeses: són els diners que ______________________ algú.
Lloguer: és un ______________________ segons el qual algú paga uns diners cada ______________________ al
______________________ d’un pis per poder viure-hi.
Emancipat: jove que viu ______________________ de la casa dels seus ______________________.
Estalviar: ______________________ una part dels diners que algú guanya.
3- Completa el quadre amb preguntes o respostes segons la informació del text.
percentatge = tant per cent = %
66,9%: un seixanta-sis coma nou per cent
Quin percentatge de joves viu a casa dels pares?

Quin percentatge de joves viu amb la parella?
Un 10%.
Un 11,5%.
28-29 anys.
De quants anys són les hipoteques que fan els joves?
4- Compara la informació del text de l’activitat X amb la d’altres llocs o països que
coneixes. Fixa’t en les preguntes. I tu, amb qui vius? Estàs emancipat? Comparteixes pis? Tens
un pis de compra o de lloguer? Pagues hipoteca?
A quina edat se’n van els joves de casa dels pares?
Normalment als... anys.
val = costa
La gent jove viu en pisos de lloguer o de compra?
està... bé ≠ malament
La majoria viuen en pisos de lloguer / de compra. està... ben ≠ mal comunicat / distribuït
Quant pagues al mes per un pis de lloguer de 90m2 al teu país? és maco ≠ és lleig
Quant val / costa un pis de compra de 90m2 al teu país? verbs en singular verbs en plural
Depèn del barri / de l’estat del pis / tots els entrevistats
tothom
alguns entrevistats
però aproximadament / més o menys .. € (al mes). cap dels entrevistats (no)
molts dels entrevistats
ningú (no)
vint-i-quatre persones
La gent jove comparteix pis amb altres joves?
la gent
És difícil per als joves trobar pis? la majoria dels entrevistats
Els pares ajuden econòmicament els seus fills? (gairebé) la meitat dels entrevistats
el 90% dels joves
Sí, com aquí / No tant com aquí. / Més que aquí.
5- En parelles. Escriu les preguntes corresponents a la informació de la primera columna.
Fes servir viure, estar-se, ser, tenir i haver-hi.
6- Tria quatre preguntes i fes-les als companys de classe. Fes un resum del resultat.
7 – En parelles A i B. (A tapa el quadre de B, B tapa el quadre de A.) Escriu les possibles
preguntes i respostes per demanar i donar informació de les cases. Demana i dóna la informació
a la teva parella.
UNITAT 9 – Viu en un pis de lloguer o de compra? (Exercicis)
Ex1 – Completa les frases amb més, que, tan, tant, tants, tantes i com.
Ex2 – En cada diàleg hi ha un error. Busca’l i corregeix-lo. Escolta els diàlegs i comprova si
has corregit bé els errors.
Ex3 – Escolta i repeteix. Fixa’t en l’entonació de les preguntes i en la pronunciació de què

i que.

UNITAT 10 – Quins veïns!
1- En parelles. Explica qui són, i on viuen els teus veïns perquè la teva parella pugui fer un
dibuix de l’edifici on vius.
2- Com són els teus veïns. Quina nota de l’1 al 10 els donaries?
Comenta-ho amb els teus companys.
3- Escolta el text i completa’l amb els noms de persona ........ i amb els indicadors
de lloc _________________ que hi falten.
Molt important: concentra’t en les paraules absents, no cal entendre TOT el text per fer l’exercici!
Els veïns de la meva escala

A la meva escala hi ha vens de tota mena.
____1___, mai no hi ha la mateixa gent: és un pis de lloguer, sempre hi ha estrangers que s’hi estan dues o
tres setmanes, arriben amb moltes maletes i se’n van.
____2____ hi viu una parella amb una nena de deu anys, ell és el president de l’escala, en ....3......, i el
coneixem molt, és molt agradable.
___4___, al cinquè, hi viuen dues famílies: a la segona porta, una parella gran que ja no té els fills a casa,
la .....5..... i el .....6....., i al davant, a sota del president, una parella amb els seus dos fills. Em sembla
que són professors de la universitat. A sota, al 4t 1a, no hi viu ningú, és un pis buit des de fa molt de
temps, em sembla que no hi ha ni mobles, i _______7______ del matrimoni gran hi ha un noi que coneixem
fa poquet, en .......8.....: és molt tímid. Crec que ara ja no viu sol, perquè sempre entra i surt amb un
altre xicot, em sembla que són parella.
A sota hi ha una noia que té dues filles: .......9........ i ......10......., em sembla que es diuen. Ara tampoc
no s’està sola, també hi viu la seva parella, en .........11......., que té un nen petitó que ve alguns caps de
setmana. Deu ser la primavera! Davant hi ha la senyora.....12....... amb la seva germana més jove, són
grans però molt valentes: hivern i estiu, cada dia de l’any, van a la platja a nedar una mica. Al pis de
sobre nostre hi ha un xicot, l’ .........13............, que està separat i que té els nens de tant en tant, un
cap de setmana sí i un cap de setmana no, els dimecres a la tarda... Són uns bessons maquíssims, l’
......14..... i el .....15....., que van a la classe del meu fill.
Al primer segona hi vivim nosaltres i al pis del davant, al mateix replà que nosaltres, hi ha tres noies de
Puigcerdà que comparteixen el pis: em sembla que el propietari és el pare d’una d’elles. Són simpàtiques
i, per ser estudiants, no fan gaire soroll, no ens podem queixar: una es diu .....16....... i les altres no ho
sé. _______17________, a sota nostre hi ha un banc i,_________18________, un restaurant xinès. Ah! Ja
no me’n recordava, al 2n, davant del pare dels bessons, hi ha un despatx d’advocats.
1 10
2 11
3 12
4 13
5 14
6 15
7 16
8 17
9 18
4- Dibuixa l’edifici i digues qui hi viu o què hi ha a cada pis i a cada porta segons el text
anterior.
5- Com t’organitzes a casa? En parelles.
Entrevista la teva parella per saber cada quant i qui fa les feines següents a casa seva.
El teu company de pis / la teva companya de pis / la senyora de fer feines / el teu pare / la teva
mare / el teu marit / la teva dona...
Cada dia / una vegada al dia / dues vegades al dia / un cop per setmana / dos cops per setmana...
Qui fa tot això a casa
Cada quant? T’agrada?
teva?
Anar a comprar
Fer el dinar i el sopar
Rentar els plats
Netejar el lavabo / la cuina
Escombrar o passar
l'aspiradora
Fregar
Endreçar
6- Decideix quin tipus de persona és la teva parella de classe

segons les seves respostes a les qüestions del quadre.
7- Mira el vídeo emès al programa “Per sempre (o no)” emès a TV3 el 26 de juny de
2013, i explica quina és la rutina del personatge de la cançó.
Després, escolta la cançó.
Content i bé (Sanjosex)
Hi ha dies que em despertes

I te’n vas a treballar
Faig les coses de la casa
I m’aturo a esmorzar
I mirant per la finestra
Veig els arbres del carrer
Com m’agrada aquesta vida A vegades estic trist
Estic content que vagi bé No hi ha llum a la rodona
N’estic fart del món dels homes
I just ara me n’adono I em tenco a casa meu
Que estic fent una cançó
Feia dies que no en feia Tu no hi ets i tot és meu
I m’agrada aquest to Busco un lloc per cada cosa
Quan les coses s’aclareixen Si ho deixo tot molt bé
Tot funciona molt millor Jo content i tu també Molt millor
Rento els plats, estenc la roba I és que no puc dir que no Ton ben clar i net
Faig el llit i trec la pols. Tot ben net és molt millor Amb els ulls oberts
8- Tasca final. En grup. A partir de la informació recollida a la unitat,

trieu entre tots els pisos dels companys de classe el lloc més adequat per:
UNITAT 10 – Quins veïns! (Exercicis)
Ex1 – Completa els textos amb les paraules del quadre.
Ex2 – Acaba aquestes frases amb aspectes relacionats amb el text anterior. En quines frases pots
fer servir el verb agradar?
1
Ex3 – Transforma les frases de manera que diguin el mateix. Hi poden haver diverses solucions.
Al pis de sobre de casa nostra hi viuen uns nois. Són molt tancats.
Els veïns de sobre són uns nois molt tancats.
Ex4 – Relaciona els adjectius amb els seus contraris, segons els usos que has vist a la unitat. Hi
pot haver més d’un contrari per a una paraula. Després escriu-los en masculí plural i classifica’ls
al quadre de sota.
Plurals acabats en –s
Plurals acabats en -os
Plurals acabats en -ns
Ex5 – Pensa en un nom (cosa, persona o lloc) per a cadascun dels adjectius.
Endreçat: El pis dels meus pares / Una farmàcia...
Sorollós: Fosc:
Rondinaire: Silenciós:
Car: Buit:
Trempat: Discret:
Lleig: Estrany:
Ex6 – Marca a, b o c.
1 L’habitació 78, que és al 7è, és just ________ de l’habitació 68, que és al 6è.
a) a sobre
b) a dalt
c) a sota
2 Els lavabos de dones ________ al costat dels lavabos d’homes.

a) estan
b) són
c) hi ha
3 Els veïns ________ de tot són més oberts que els de sobre nostre.
a) a dalt
b) de dalt
c) dalt
4 El pis de la Paloma ________ a la vora, oi? 5 I ________ és l’habitació de la Carme.

a) és a) aquest
b) està b) això
c) s’està c) en aquí
6 El menjador és ________ esquerra. 7 La universitat és al costat de ________.

a) a la a) la casa meva
b) a la mà b) casa meva
c) a mà c) meva casa
8 El teu pis té galeria? El meu no ________ té.

a) ø
b) en
c) ‘n
9 A la Consol, l’habitació ________ agrada molt: diu que és gran i clara.

a) l’
b) la
c) li
10 Un dels dos banys és a baix i ________ és a dalt. 11 ________ hi ha un petit rebedor.

a) altre a) A l’entrant
b) l’altre b) Entrant
c) l’altra c) Entrar
12 La cuina ________ a la dreta i dóna a un balcó petit.

a) és
b) hi és
c) està
13 El meu pis és ________. Ara et faig un dibuix de casa meva.

a) com així
b) com això
c) així
14 ________ teu pis hi ha connexió a internet?
a) Al
b) El
c) En
15 Calefacció? No, ________. 16 El teu pis és gran?

a) n’hi ha Sí que ________ és.
b) no n’hi ha a) en
c) no hi ha b) ho
c) l’
17 Casa meva fa 140 m2. 18 T’agrada el teu pis?

________ sort! Sí ________ agrada.
a) Que a) que m’
b) Quin b) m’
c) Quina c) sí l’
Ex7 – Completa el text amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis.
Ex8 – Completa els diàlegs amb que, què, qui, quin, quina, quins, quines, on, quant, quanta,
quants, quantes, com.
1 Agafeu el llibre!
________ llibre?
El d’exercicis.
________ pàgina?
La pàgina 94.
2 ________ ets, nena?

Sóc l’Helena.
Ah! Hola, Helena! Ets nova aquí, oi? ________ vius aquí, en aquesta escala?
Sí. Fa molt poc.
I a ________ pis t’estàs?
A l’àtic primera.
________ sort! És un pis molt maco, amb molta llum, oi?
Sí, m’agrada molt.
3 Aquesta senyora, ________ és?

És la meva mare.
Ah sí? I ________ viu?
Al meu país, a Califòrnia.
4 De ________ nacionalitat ets?

Sóc australià.
________ tens telèfon?
Sí.
________ número?
EI 932 34 54 37
5 ________ són vostès?

Som els pares de l’Andreu Rigot.
I ________ s’estan a casa de l’Andreu?
Sí, però només uns dies.
6 ________ hi ha al costal del laboratori d’idiomes?

Hi ha el departament d’alemany.
7 El despatx del director, sisplau, a ________ pis és?

És en aquest pis.
8 ________ hi ha l’aula 72 en aquesta planta?

No, és a la de dalt de tot. A la setena.
9 De _______ nacionalitats són els teus alumnes?

Hi ha de tot: australians, japonesos, marroquins, mexicans, francesos, alemanys...
10 Aquests nens són els meus fills.

_______ nens? Aquests de la dreta?
No, els que hi ha davant de tot, a l’esquerra.
11 On és el bany?
Aquí, a la dreta.
A _______ dreta? A la teva dreta o a la meva dreta?
A la meva dreta!
12 ________ no ets el noi que comparteix pis amb el Lluís?
No, sóc en Miquel i no conec el Lluís.
I amb _______ vius tu?
De moment visc sol.
13 _______ és en Joan?
A dalt, a l’habitació.
14 _______ són aquests nens de la foto?

_______ nens, aquests o aquells?
Aquests d’aquí.
Ah, són els meus fills.
_______ anys tenen?
Cinc i set anys.
_______ es diuen?
Núria i Pere.
Són molt macos.
15 _______ viu en Josep?

Aquí a Barcelona.
Sí, sí, ja ho sé, però a_______ carrer?
Al carrer Còrsega.
A _______ pis?
Al tercer, em sembla.
_______ saps si li agrada el seu pis?
No ho sé, per què?
Perquè jo tinc un pis per llogar que està molt bé.
_______ metres quadrats fa?
130.
130! _______ gran! El seu és més petit, segur. _______ habitacions té?
Quatre.
16 D’_______ ets?
Del Brasil.
I de _______ ciutat?
De Rio.
17 Hola, _______ va això?

Bé, anar fent.
18 Ara _______ pagues de lloguer?

900€ al mes.
19 _______ gent viu en aquest pis?

No ho sé, són sis o set.
_______ persones dius?
Sis o set.

Veus B2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Veus B2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CURS DE CATALÀ

1 - Són les sis del matí a San

3 - És un quart de set del matí al 2 - Són les dotze del migdia a

4 - Són dos quarts d’onze del matí

5 - Són les 8 del vespre a

Les parts del dia

El matí El migdia La tarda El vespre La nit La matinada

llevar-se dutxar-se treballar estudiar

esmorzar dinar berenar sopar

llegir escriure dormir mirar la televisió escoltar música

sortir anar al cine anar-se’n a dormir fer la migdiada fumar

De totes aquestes activitats, marca quines fas normalment.

FER ESCRIURE ANAR ANAR-SE’N

6- En parelles A i B. (A tapa el quadre de B, B tapa el quadre de A).

2________ 2________ 9______ 9____-__‘_

Al matí em llevo... Al matí

dormir sortir llegir anar-se’n

1- El Manel __________________(dutxar-se) a dos quarts de vuit i ________________(esmorzar) a les

quina hora és? (són) les dotze i vint =

(és) la una és un quart i cinc d’una

(és) un quart d’una falten deu minuts per a les dotze =

2- Escolta els diàlegs i relaciona’ls amb els rellotges.

a) 21.40h b) 20.00h c) 17.10h d) 14.45h

e) 13.30h f) 14.00h g) 22.30h h) 22.00h

L’ expressió popular són quarts de nou , indica un període que pot

Al cap i a la fi, l'hora en català es pot dir

- Són vora tres quarts de quatre

Algunes expressions incorrectes:

FILLA FILLA FILLA

tu comences tu plegues tu passeges

ell/ella comença ell/ella plega ell/ella passeja

nosaltres comencem nosaltres pleguem nosaltres passegem

vosaltres comenceu vosaltres plegueu vosaltres passegeu

ells/elles comencen ells/elles pleguen ells/elles passegen

ja-jo-ju ga-go-gu ça-ço-çu ca-co-cu

A quina hora fan

8- Escolta la cançó “Dia a dia”, de Sanjosex, i omple els forats.

Àudios i material de suport disponibles a l’adreça ves.cat/iRJg

g - És un quart i cinc de sis.

Ex3 - Completa les formes verbals amb c o ç, g o j, g o gu.

Ex5 - Escriu en lletres les hores de l’exercici anterior.

En Hans es lleva a les set i jo, a dos quarts de vuit.

En Hans i jo esmorzem a les nou.

En Hans no berena i jo, tampoc.

Doncs: per introduir una resposta diferent d’una informació anterior.

2- Festius, tancat. Escolta quins horaris fan els establiments i completa’ls.

d) Obert de ___________ a ___________. e) Obert 24 hores.

quin horari fa el supermercat?

Fes una llista dels establiments del

4 - Llegiu el text “Els dies de la

Sra. Martínez Sra. Armengol

ESTAR + gerundi ESTAR + gerundi

Àudios i material de suport disponibles a l’adreça ves.cat/iRJg

Ex3 - Completa les frases, si és necessari.

Ex4 - Completa les sèries.

Ex6 - Escolta i repeteix.

Ex7 - El millor dia de la setmana. Escolta diferents

Ex9 - Completa els diàlegs.

2- A quina hora obren al supermercat?

Què estan fent a l'Índia a

I al teu país o ciutat, quina hora és ara? Molta gent està

2- Dues vides paral·leles.

Al matí, quan em llevo, miro la televisió: les noticies del

2____ 2 9 9-‘_

1- El Manel __(dutxar-se) a dos quarts de vuit i (esmorzar) a les

d) Obert de _ a _. e) Obert 24 hores.