PRESOCRÀTICS

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
 PITAGORISME
●
DOCTRINES ÒRFIQUES: DUALISME COS/ÀNIMA.
L’ànima immortal resideix en el cos mortal.
●
Doctrina soma/sema. El cos (soma) és una presó (sema). L’ànima
transmigra d’un cos a un altre i es reencarna mentre no es purifica.
●
La purificació de l’ànima es produeix amb el control del cos,
sotmetent-lo a un sistema de vida rígidament regulat per
prohibicions o amb la contemplació de la veritat (dedicar-se al
coneixement a través de la filosofia)
 Pitagorisme
●
La purificació o alliberament de l’ànima de la cadena de
reencarnacions.
●
El no control del cos suposa la contaminació de l’ànima.
●
Idea de parentiu de tots els éssers humans.
 Regles pitagòriques
●
La recerca de l’arjé: la teoria musical. Dualisme límit i il·limitat.
Les consonàncies perfectes són fruit d’imposar un limit
(proporció o nombre) al que és il·limitat ( l’indefinit continu del
so). Simbologia del número 10.
●
La teoria dels nombres. Relació i identificació del que és
il·limitat amb el parell i del que és límit amb el senar. La taula
dels deu oposats fonamentals que permeten explicar la
constitució de la realitat (ontologia)
 Pitagorisme
●
Límit/il·limitat ●
estàtic/en moviment
●
senar/parell ●
recte/corb
●
un/múltiple ●
llum/foscor
●
dret/esquerre ●
bo/roín
●
masculí/femení ●
quadrat/oblong
 Pitagorisme
●
Ontologia: la physis de cada cosa.
Tot el que existeix és compost de nombres, buit i oposats en
diferent proporció.
Les diferencies qualitatives entre els objectes es producte de la
proporcionalitat dels diferents oposats que la constitueixen i la
quantitat de buit que continguen.
 Heràclit
●
La concepció de la naturalesa (physis): «Panta rei».
●
LA REALITAT EN CANVI CONTINU
Indica un continu esdevenir de les coses. Tot canvia però no és
una modificació irracional sinó que respon a una llei, el logos
que té com a principi el foc.
●
El logos; la llei i principi explicatiu de tot l’univers.
●
El principi de dinamisme de l’univers és una lluita d’oposats.
 Heràclit
●
L’equilibri total del Cosmos
sols pot mantenir-se si el
canvi en una direcció en
deriva un altre d’equivalent
en direcció oposada.
●
Harmonia dels contraris
●
Visió agonística (no és una lluita
com als pitagòrics)
●
Tots dos oposats són mútuament
dependents (plaer/dolor,
salut/malaltia, etc.)
●
El logos és el principi que manté
la proporcionalitat.
●
Els oposats com expressions
diferents d’una mateixa realitat.
La unitat profunda de les coses.
 Heràclit

Teoria del coneixement

Els sentit i la raó mostre les dues cares de la
realitat.
Els sentits mostren el continu fluir de les coses,
l’esdevenir.
La raó mostra la unitat profunda.
 Parmènides
●
L’anàlisi de les condicions de racionalitat.
●
De la raó dedueix totes les característiques (realitat, saber,
pensar).
●
La raó nega les característiques del món tal i com es presenten
els SENTITS. (Atac al sentit comú).
Dues vies del coneixement: la veritat ( ús de la raó) i
l’opinió (ús dels sentits).
 Parmènides
●
El trànsit de l’error a la il·luminació en una al·legoria religiosa
(revelació).
1. Abandona la Casa de la nit (el cos i les aparences que
enganyen)
2. una llum darrera la porta, la veritat.
 Parmènides
1. Via de la veritat 2. Via de l’opinió
Ús de la raó. Mostra la Ús dels sentits. Mostra les
veritat de les coses. aparences. (així que no li
dóna valor, ni veracitat, ni
realitat)
 Parmènides
1. Via de la veritat
Deducció de les característiques de l’ésser. Deducció lògica que
parteix de la premissa bàsica: «l’ésser és i el no-ésser no és»:
●
-L’ésser és; existeix. Es pot dir i pensar. És únic, homogeni,
compacte i indivisible. Immutable (no canvia)
●
-El no-ésser no és; no existeix i no es pot dir ni pensar.
Conclusions: no existeix la pluralitat de coses, el ser és homogeni,
compacte i indivisible, és immutable. Per tant, no existeix el canvi.
 This work is licensed under a Creative Commons
Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
It makes use of the works of Mateus Machado Luna.