Apuntes de filosofia

Unitat 1: que és la realitat?

Discurs mític: és l’explicació que considera que en els principals fenòmens de la realitat han
intervenen o han intervingut éssers sobrenaturals.

Discurs racional: abandonament de la passió, mirada freda, racional, intervenen els nombres.
Substitueix el dramatisme, el mite i els personatges divins, per una actitud desapassionada i
objectiva, fonamentada en entitats naturals.

Thales de milet ( filòsofs milesis)

Anaximandre
Anaximandre, fill de
Praximedes,
seguidor de tales,
parteix d’una critica
al seu mestre, el creu
en l’àpeiron ( es
indeterminat,
indefinida) conté tots
els elements. Degut
això va ser el primer
demòcrata.
Anaxímenes de
Deixeble de anaximendro, creu que el element mes important es
l’aire,es invisible pero es el principi del qual sorgeuxen tots els
cossos per condensació i rarefacció ( dismunició de la densitat)
L´aire es diferencia en diverses substàncies en virtut de la
rarefacció i la condensació. Per la rarefacció es converteix
en foc, en canvi, tot condensant-se, es transforma en vent,
després en un núvol i, encara més condensat en aigua, en
terra més tard i des d´aquí, finalment, en pedra.

Thales de milet
Filòsof y econòmic: va emmagatzemar bolet i quan hi
havia manca ho va vendre.
H20: Segons tales el principi de tot es l’ aigua( arkhé)
moltes coses no existeixen sense l’aigua: frase: l’aigua ens
crea, ens fa viure i passa per tots els estats de la matèria.
Per justificar la seva teoria lo que fa tales es dir que tots
els aliment de totes les coses es humit y fins hi tot la calor
sorgeix de la humitat i en viu( el principi de totes les coses
és allò d’on neixen)
L’escola pitagòrica
1- Creen en la reencarnació
2- Primers animalistes
3- Primers vegans.

1. Pitagòrics assenyalarà que el principi de tot són els números. Aquesta idea
sembla que li fou inspirada per les seves investigacions musicals. Possiblement
es va basar en la següent analogia: així com els acords musicals poden
expressar-se en números, també la naturalesa en general podria expressar-se
seguint expressions numèriques.

2. El tetractys (1, 2, 3, 4), els quatre primers números, és la base dels acords mu-
sicals:

octava 2/1
quinta 3/2
quarta 4/3

3. tot numero esta constituït per un conjunt d’unitat, la unitat era una partícula
material petitíssima que ocupava una extensió en l’espai i estava separada de
les altres unitats per un interval buit. Podem dir que en alguns aspectes el
pitagorisme fou l’antecessor de l’atomisme

4. per els pitagòrics la unitat era alhora dues coses: parell i imparell, es alhora
perquè qun s’afegeix o es sotreu d’un nombre imparell i s’afegeix o es treu d’un
nombre imparell aquest es converteix parel.
 5. apartir de la suma,resta, multiplicació i divisió, podem explicar el cambi de la
realitat
6. tots son polanitats, la autentica realita es troba al mig
7. taula dels oposats

+ -
Aquí ens troben Determiancio
Determinació
positiva negativa
imparell femení
limitat parell
unitat il·limitat
dreta pluralitat
masculí
heraclit

La filosofia de Heràclit_ pantà rei( tot fluix), tot canvia, però aquest canvi no es un
d’esvaniment irracional( alògic, caòtic, sense ordre), si no que esta regit per una llei, el logos,
que te dos sentits el primer es la llei que regeix el mon, el univers es la lluita d’oposats, aquesta
lluita dona com a resultat un equilibri tens i dinàmic, en que logos es el principi que manté la
proporcionalitat: L’equilibri del total del cosmos, i l’harmonia dels oposats nomes es pot
mantenir si el canvi en una direcció en comporta a un altre d’equivalent en direcció oposats.

Visió agonística: no es una lluita que hi hagi oposats bons o dolents

Els dos oposats son mútuament dependents: cada un es impossible sense l’altre. Els oposats
son, de fet, expressions diferents d’una mateixa realitat, la unitat profunda de les coses.

Arkhé el foc, ya que simbolitza aquesta realitat en canvi continu.

També el logos es la rao que capta la llei que regeix el mon.

Parmanides

- una cosa que és, és igual a si mateixa.

- Es impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps.
- Una cosa es o no es, pero no pot ser les dues coses.
- Via de la opinió
- Te dues vies o camins per arribar al veritable coneixement, a la veritat: la via de la veritat i
la via de la falsetat
- Pero el seu objectiu de permanides es la critica hacia tot el pensament anterior, milesis,
tipagoras, haraclit, ya que no havien tingut en compte les lleis de la rao.
- La via de la aparená o de l’opinió, construir una lògica de la contradicció.
- Allò que existeix, que es pot dir o pensar, que es pot conèixer
- L’esser es unic( nega la pluralitat de les coses) homogeni, compacte i indivisible.
- L’esser es immutable( nega el canvi)
- L’esser es immòbil ( nega el moviment) perquè es pugui moure hi ha d’haver buit, pero el
buit~ no es ~ per tant no existeix
- L’esser es etern, indestructible i nengendrat( nega el temps) no hi ha futur o pasat tan sols
present, que en continu i etern.
-

Via de la veritat

La veritat només és accessible amb la raó

La raó es regeix pel principi d´identitat (A=A)

Només l´ésser és pensable

Si pensem en l´ésser alhora pensem en la veritat

El pensament autèntic està necessàriament lligat a l´Ésser i a la veritat

Via de la falsedat

La raó no pot pensar el no ésser

Ningú ha intentat seguir aquesta via per pensar l´ Ésser

Les lleis de la raó desautoritzen aquesta via

 Via de l´opinió

 La raó no pot pensar alhora l´ésser i el no ésser.

 Pretendre pensar les dues coses alhora és contrari als principis lògics de la
raó.
 Els sentits ens donen una visió aparent de la realitat.
 Només els sentits capten el moviment
 Els sentits no respecten les lleis de la raó.
 Els sentits queden desautoritzats com a font rigorosa del coneixement.

mb aquesta conclusió arribem al racionalisme més

radical: desenvolupar la raó, és a dir, pensar és el
mateix que manifestar i revelar la veritat.

1- Parmènides i Zenó contra la filosofia anterior (milesis, pitagòrics i Heràclit)

2- La reacció d’Anaxàgores i els atomistes a Parmènides.

3- La concepció del món aristotèlica (model finalista, conceptes de potència i acte)

4- Substància i accidents, moviments substancial i accidental.