Fase 1: L'assentament d'obertura

Partint d'un balanç de situació inicial:

ACTIU PASSIU

Maquinària......12020,24 Fons Social.......30050,61

Clients.........42070,85
Bancs............6010,13 Proveïdors........30050,61
TOTAL.........60101,22
TOTAL...........60101,22

Iniciem el Llibre Diari amb l'assentament inicial altrament anomenat assentament

d'obertura. Consisteix en reflexar els saldos inicials de tots els comptes que formen el
Balanç de Situació inicial.

01/01/0x
Comptes d'actiu a Comptes de Passiu

En el nostre exemple, l'assentament d'obertura seria el següent:

01/01/0x

12020,24 (223) Maquinària Fons Social (101) 30050,61

42070,85 (430) Clients Proveïdors (400) 30050,61
6010,13 (572) Bancs a

Fase 2: Registre en el llibre Diari Fase

Registrarem en el llibre Diari les operacions realitzades durant l'exercici considerat.

Imaginem que en el transcurs del 200x s'han realitzat les següents operacions:

1.Vendes a crèdit que sumen un total de 18.030,36.

2. Hem cobrat de clients 15.025,30 que s'ingressem al banc.
3. Compres a crèdit de material per l'activitat que pugen 4.808,10.
4. Hem pagat als proveïdors factures per valor de 12.020,24 per banc.

En el nostre exemple, tindríem els següents assentaments:

xx/xx/0x
18030,36 (430) Clients a Vendes (700) 18030,36

xx/xx/0x
15025,30 (572) Bancs a Clients (430) 15025,30
 xx/xx/0x
4808,10 (600) Compra a Proveïdors (400) 4808,10

xx/xx/0x
12020,24 (400) Proveïdors a Bancs (572) 12020,24

Fase 3: Regularització de comptes

En aquesta fase, analitzarem el saldo de cada un dels comptes patrimonials i ens
preguntarem si la informació comptable que reflexen coincideix amb la realitat.

Per contestar aquesta pregunta farem una seguit de comprovacions.

Així, per exemple:

a) en el cas de caixa efectiva faríem un arqueig.
b) en el cas de bancs efectuaríem les conciliacions bancàries.
c) en el cas d'Efectes Comercials a Cobrar faríem un arqueig de la cartera dels efectes.
d) i així amb els altres comptes patrimonials.

En cas de trobar diferències hauríem d'introduir les corresponents correccions

mitjançant assentaments de regularització.

També hem de repassar i analitzar el saldo i els moviments dels comptes d'ingressos i
despeses. En aquesta fase també farem els ajustos corresponents a amortitzacions,
provisions i ajustos per periodificació.

Fase 4: Regularització de Pèrdues i Guanys Fase

L'assentament de Regularització de Pèrdues i Guanys és un assentament en què tots els
comptes d'ingressos i despeses que han aparegut en el transcurs de l'exercici es
salden, traspassant els seus imports al compte de Pèrdues i Guanys.

A partir d'aquest moment, el saldo del compte de Pèrdues i Guanys (129) reflexarà el
RESULTAT obtingut per l'entitat durant l¿exercici.

En el nostre exemple, els assentaments de regularització serien els següents:

31/12/0x
18030,36 (700) Vendes a Pèrdues i Guanys (129)
18030.36

31/12/0x
4808,10 (129) Pèrdues i Guanys a Compres (600) 4808.10

En el primer assentament, saldem tots els comptes amb saldo del grup 7 (vendes,
ingressos i beneficis)

En el segon assentament, tots els comptes amb saldo del grup 6 (compres, despeses i
pèrdues).
Fase 5: Assentament de tancament
Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo creditor (l'haver més gran que el
deure) l¿import del compte es posarà en el Deure de l¿assentament de tancament.

Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo deutor (el deure més gran que
l'haver) l'import del compte es posarà en l'haver de l'assentament de tancament.

31/12/0x
Comptes Passiu
Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha benefici) a Comptes Actiu
Pèrdues i Guanys
(129) (si hi ha pèrdua)

En el nostre exemple, l'assentament de tancament seria el següent:

31/12/0x
30050,61 (101) Fons Social
22838,47 (400) Proveïdors
13222,26 (129) Pèrdues i Guanys a
Maquinària (223) 12020,24
Clients (430) 45075,91
Bancs (572) 9015,19