Gina Canalda Boldú

Universitat Rovira i Virgili

Comunicació escrita en català

PROVA PRÀCTICA 3

Veges aquestes frases:

Els CAPs de Catalunya estan saturats per la Covid: cal redefinir el mapa sanitari català.
L’empresa Wei va fer una OPA hostil a l’empresa Gloop. Amb tot, l’opa no va
materialitzar-se perquè l’empresa opant era més feble que l’opada.
Els Moocs poden revolucionar l’accés a la formació a escala mundial.
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) va publicar-se
per primer cop l’any 1995, i és hereu del Diccionari general de la llengua catalana de
Pompeu Fabra (DGLC).
L’antic govern de CIU va donar una subvenció per a la recerca a la UdL.
La Renfe s’ha modernitzat. En canvi, ADIF no ha invertit prou en infraestructures.

Corregeix la braquigrafia d’aquestes frases i raona les teves decisions. Les decisions que
prenguis les has de confrontar amb el que diuen aquestes fonts:

● MESTRES, Josep M.; GUILLÉN, Josefina (2001 [1992]). “Introducció”, Diccionari

d’abreviacions, 2a edició (Enciclopèdia Catalana); és a la biblioteca.
● Opuscle Abreviacions (Generalitat de Catalunya, 1992), .
● RULL, Xavier (2005). “Un poc més enllà de la definició de siglació”, Llengua
Nacional, 53; és a la biblioteca.
● RULL, Xavier (2007). “La lexicalització de sigles: pautes i propostes”, Llengua &
Literatura, 18, .
● SALVANYÀ, Jaume (2009). “El plural amb s de les sigles”, Llengua Nacional, 68; és
a la biblioteca.
● MARTÍNEZ DE SOUSA, José (1997). “Abreviacions”, Llengua i Ús, 10, .
● MESTRES, Josep M. (1985). “Abreviacions: un assaig de classificació tipològica”,
Revista de Llengua i Dret, 6, .
● MESTRES, Josep M. (1996). “La problemàtica de les abreviacions i els diccionaris”,
Revista de Llengua i Dret, 26, .
● PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (2000 [1995]). “Abreviatures”, Ortotipografia, 2a
edició (Columna); és a la biblioteca.
● INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2018). Gramàtica essencial de la llengua
catalana, apartat 7.4.3 (mireu el document de diccionaris i gramàtiques en línia).

D’altra banda, en institucions i organismes anàlegs (CiU, UdL, ADIF, Renfe), pots consultar-
ne el web institucional, a fi de comprovar com ho escriuen. També pots mirar quin és el
tractament que solen donar els mitjans de comunicació escrits a aquesta classe de mots.

1
 - Frase 1:
«Els CAPs de Catalunya estan saturats per la Covid: cal redefinir el mapa sanitari català.»

Habitualment pluralitzem les sigles de manera espontània. No obstant això, segons la

Gramàtica essencial de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les sigles que es
formen a partir de sintagmes en plural no admeten el plural, tot i que s’utilitzen amb l'article
en plural (els CAP). Ara bé, la Gramàtica essencial de la llengua catalana diu també el
següent: Actualment, però, també és habitual reflectir gràficament la marca de plural en les
que s’escriuen en majúscula: el CAP / els CAPs. Per altra banda, Jaume Salvanyà, al seu
article “El plural amb s de les sigles”, exposa la seva opinió al dir que si a l’hora de parlar sí
que hi afegim una s a les sigles, al moment d’escriure hauria de ser igual. Personalment,
comparteixo la mateixa idea, ja que com ell diu, si per exemple un periodista ha d’explicar en
un informatiu de ràdio o televisió un titular on les sigles corresponents al plural estan escrites
en singular, el periodista ho llegirà també amb singular quan no és aquesta la forma correcta
de recitar-ho.

En el cas de la paraula “Covid”, l’OMS —organisme que ha creat aquest terme— ho escriu
amb majúscula. L’organisme TERMCAT ens exposa que la forma més correcta d’escriure
aquesta paraula és amb majúscules i lletra rodona. Tanmateix, ens diu el següent: Com que es
tracta d’una sigla que té molta presència mediàtica, en contextos comunicatius de divulgació
o periodisme, es pot considerar adequada la tendència a tractar-la com un nom comú
(‘covid-19’, com a ‘sida’). Des del meu punt de vista, considero més adequat escriure el
terme amb majúscules, ja que l’organisme creador d’aquest ho ha decidit així i s’ha de
respectar. Per tant, la correcció seria aquesta: «Els CAP de Catalunya estan saturats per la
COVID».

- Frase 2:
«L’empresa Wei va fer una OPA hostil a l’empresa Gloop. Amb tot, l’opa no va
materialitzar-se perquè l’empresa opant era més feble que l’opada.»

En aquesta frase podem observar les sigles OPA (oferta pública d’adquisició) escrites de
diferents maneres. Es pot apreciar que les sigles s’han derivat amb l’objectiu d’obtenir un
verb. Des del meu punt de vista considero que aquesta forma del verb és correcta, ja que en
l’article La lexicalització de sigles: pautes i propostes, escrit per Xavier Rull, utilitzant el
mateix exemple, ens diu el següent: La verbalització per conversió es pot considerar una
variant de l’indicador de la derivació per sufixació. És per això que de la sigla OPA en
podem derivar el verb opar. Ara bé, el que no és correcte és que unes sigles estiguin escrites
amb majúscula i les altres amb minúscula, s’hauria de decidir amb quina de les dues formes
escriure-ho. Per tant, la correcció seria aquesta: «L’empresa Wei va fer una opa hostil a
l’empresa Gloop. Amb tot, l’opa no va materialitzar-se perquè l’empresa opant era més feble
que l’opada».

- Frase 3:
«Els Moocs poden revolucionar l’accés a la formació a escala mundial.»

Partint de la informació que proporciona el llibre Ortotipografia, escrit per Josep M. Pujol i

2
Joan Solà, he arribat a la conclusió que les sigles Mooc (massive open online course) s’han
d’escriure amb majúscula, ja que els autors expliquen que s’han d’escriure amb majúscula el
nom propi de les institucions, els organismes, les entitats, les empreses o establiments. En el
cas del plural de les sigles passa el mateix que a la primera frase: no s’ha d’afegir la s perquè
ja està pluralitzat en utilitzar el determinant “els” al davant. La correcció seria la següent:
«Els MOOC poden revolucionar l’accés a la formació a escala mundial».

- Frase 4:
«El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) va publicar-se
per primer cop l’any 1995, i és hereu del Diccionari general de la llengua catalana de
Pompeu Fabra (DGLC).»

Podem apreciar com hi apareixen dues sigles corresponents a dos diccionaris, la diferència és
que les primeres sigles estan escrites amb cursiva, en canvi, les segones exposades estan
redactades amb lletra normal. En l’opuscle “Abreviacions” s’afirma que tot i que una sigla
pertanyi a un sintagma escrit amb cursiva, la sigla s’ha d’escriure amb rodona. Per altra
banda, Josep M. Pujol i Joan Solà, exposen al seu llibre Ortotipografia que els títols
específics de novel·les, novel·les curtes, reculls de contes, llibres de poesia, memòries i
dietaris, i, en general, d'obres majors s’han d’escriure amb cursiva. Des de la meva percepció,
veig més lògic escriure les sigles amb cursiva, ja que formen part d’un sintagma escrit amb
cursiva.

- Frase 5:
«L’antic govern de CIU va donar una subvenció per a la recerca a la UdL.»

En l’article “Un poc més enllà de la definició de siglació”, escrit per Xavier Rull, es comenta
que les sigles no inclouen: articles, preposicions i conjuncions. No obstant això, també ens
diu que algunes partícules estan incloses dins la sigla perquè comprenen un alt valor
significatiu dins el conjunt, pel fet que invoquen amb més precisió l'expressió plurilèxica
font. En aquests casos, els articles, les preposicions i les conjuncions habitualment són
escrites amb minúscula. És per això que tant les sigles de Convergència i Unió, com les de la
Universitat de Lleida s’han d’escriure amb les partícules amb minúscula. Ara bé, en el
Diccionari d’abreviacions, redactat per Josep M. Mestres i Josefina Guillén, se'ns diu que es
pot escriure de les dues maneres. Des del meu punt de vista, crec que la forma més assertiva
d’escriure-ho és amb minúscula, ja que en el cas del partit, per exemple, el mateix partit ho ha
decidit d’aquesta manera. La frase quedaria així: «L’antic govern de CiU va donar una
subvenció per a la recerca a la UdL.»

- Frase 6:
«La Renfe s’ha modernitzat. En canvi, ADIF no ha invertit prou en infraestructures.»

En referència a les sigles de Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles), tot i que és
correcte escriure-ho tant en majúscula com en minúscula, en l’article “La lexicalització de
sigles: pautes i propostes”, escrit per Xavier Rull, es comenta que, segons Pujol & Solà, és
preferible reduir l’aparició de majúscules en un text, i per això seria millor deixar la frase tal
com està escrita. En el cas d’ADIF, als articles de Xavier Rull i a l’article de la Generalitat de
Catalunya es comenta que els noms propis es poden escriure de les dues formes: amb
majúscula i amb minúscula. És per això que no caldria corregir cap error de la frase
comentada. Ara bé, personalment, sí que deixaria les sigles Renfe amb minúscula, ja que estic
d’acord amb el fet que és preferible reduir l’aparició de majúscules en un text. Però, per

3
aquest mateix motiu, sabent que les sigles ADIF també es poden escriure amb minúscula,
escriuria la frase de la següent manera: «La Renfe s’ha modernitzat. En canvi, Adif no ha
invertit prou en infraestructures.»