Quadern Valencià C1 (1-4)

Mòdul comú
QUADERN VALENCIÀ
C1
(Unitats 1-4)
PROFESSOR: Isidor Ramon

Curs 2022/23
VALENCIÀ C1 FPA L’ALGUER
UNITAT 1
1.1 COMPRENSIÓ ESCRITA
A continuació teniu un text del qual hem eliminat cinc fragments. Completeu-lo amb
algun dels que us oferim per tal que tinga sentit. Heu de tindre en compte que hi ha dos
fragments que no corresponen a cap buit. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).
Les lleis del caos

Si bé, com deia Galileu en Il Saggiatore, l’univers està escrit en llenguatge matemàtic, els
científics extrauen les paraules per a explicar-lo del mateix fons que la resta dels mortals.
__0__ Per poc habituat que estiga el lector o lectora a la terminologia científica, pot
reconéixer aquestes diferències en paraules com funció, cos, moment, espectre,
imaginari, complex, treball, camp… Fins i tot imaginarà la diferent reacció de dos amics,
un botànic i una matemàtica, davant d’una frase com “trau l’arrel de pi!”.
Moltes vegades, el significat habitual d’un terme pot servir, per analogia, per a suggerir-
ne o aclarir-ne l’accepció científica; d’altres, però, pot produir sorpresa –i fins i tot
perplexitat– trobar en un context científic certes paraules. Possiblement aquesta serà la
primera reacció en sentir expressions com “teoria del caos” o “caos determinista”.__1__
Si amb aquest bagatge tractem ara d’imaginar què pot ser una teoria científica del caos o,
per si no fóra prou, del caos determinista, la perplexitat està servida. __2__ I cal
reconéixer que, per les raons que siga, norma i desordre, determinisme i caos, són
paraules que no ens casen bé. Per tant, què deu ser això del caos determinista?
De fet, la paraula caos, en el sentit científic que ara ens interessa, sembla haver sigut
usada per primera vegada el 1975 en un article dels matemàtics Li i Yorke, encara que el
principal resultat havia sigut demostrat, fins i tot amb més generalitat, pel rus Sharkovski
el 1964 en una revista ucraïnesa. Un altre dels molts exemples de l’efecte de la
incomunicació científica!
Deixem, però, les qüestions històriques i tractem d’explicar, encara que siga breument,
de què va això del caos. Les teories deterministes (i la mecànica newtoniana n’és
l’exemple clàssic) impliquen que, conegut “perfectament” l’estat d’un sistema en un
instant determinat, la seua evolució posterior queda absolutament fixada. D’aquí
s’infereix la possibilitat de fer prediccions. __3__ L’objecció és impecable, i així s’havia
acceptat tradicionalment. Però el fet no tenia més transcendència perquè hom
pressuposava que els errors originats en les prediccions estaven dins dels marges d’error
inherents a tota observació experimental. Clàssicament, aquests comportaments
“desviats” que limiten fortament la predictibilitat s’atribueixen únicament a la
complexitat estructural del sistema considerat.
Doncs bé, la teoria del caos determinista qüestiona aquestes idees. Aquest canvi de
plantejament és el que es va originar en els treballs de Poincaré. Tot i que poden rastrejar-
se contribucions importants en aquest àmbit durant la primera meitat del segle XX, va ser
a partir dels anys cinquanta quan tota una sèrie d’investigacions multidisciplinars amb
2
contribucions teòriques, numèriques i experimentals, van portar a la necessitat d’acceptar

que: a) el determinisme més estricte és completament compatible amb la impredictibilitat
més absoluta; b) estructures d’innocent aparença per la seua organització poden presentar
comportaments veritablement perversos en la seua evolució temporal.
__4__Això vol dir que una mateixa llei pot fer que dos sistemes preparats inicialment en
estats pràcticament iguals acaben en la seua evolució, totalment determinista, en estats
molt diferents. En una expressió ben gràfica, això és el que el meteoròleg Edward Lorenz
va batejar com l’”efecte papallona”. I que, encara que ho puga semblar, no és simplement
una coartada per als equips de predicció de l’oratge en les televisions. El que vol dir és
que, per exemple, l’oratge que farà en A pot dependre del fet que una papallona bata o no
les ales en B. I si el lector és cinèfil, pot recordar alguna imatge del film homònim de
Colomo.
La reflexió que se’ns acut immediatament és: tot això està molt bé i pot ser molt
entretingut, però, ¿és simplement un divertiment matemàtic i una mera elucubració de
teòrics? Certament, no. Durant els anys setanta i huitanta es van publicar una allau de
treballs que descobrien situacions caòtiques pertot arreu. __5__ Evidentment és una
exageració pensar així. I això, per moltes raons.
Mètode (adaptat)
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/qui-diu-que-el-caos-no-te-lleis.html
0. La precisió que una explicació científica requereix fa, però, que, ben sovint, paraules
d’ús quotidià adquirisquen significats diferents del que tenen en el llenguatge corrent.
a) Tant és així, que fins i tot es podria arribar a pensar que les prediccions de la ciència
clàssica de tants i tants fets observacionals han tingut èxit per pura casualitat.
b) Des dels anys setanta del segle passat, tot un seguit d’estudis i experiments han
detectat comportaments d’aquest tipus en una gran multitud de sistemes i fenòmens. En
la ciència, com en tantes altres esferes de l’activitat humana, les modes imposen el seu
domini.
c) Podem immediatament argüir que mai arribarem a conéixer l’estat amb precisió
absoluta i que, per tant, les hipòtesis necessàriament heretaran imprecisions inevitables.
d) Si aquest és el cas, potser convé acudir a un diccionari per dissipar dubtes. Una bona
opció és anar a l’Alcover-Moll, on llegirem: “Caos, m. 2. Lloc de gran confusió.” I
encara més en la versió que en trobem en el Fabra: “Caos. Fig. Confusió i desordre
total.”
e) És clar que hi ha situacions en les quals les prediccions no es poden fer amb una
precisió acceptable: podem pensar en les dificultats de les prediccions meteorològiques a
causa de la gran quantitat de factors que hi poden influir.
f) Un dels trets més característics que expliquen aquests fets és allò que s’anomena
“extrema sensibilitat a les condicions inicials de l’evolució dels sistemes“.
g) Hom té normalment la idea que les diferents ciències tracten de formular les lleis que
regeixen el funcionament de l’univers com un tot i dels diferents fenòmens que hi
observem.
JQCV juny 2018
3
1.2 ORTOGRAFIA
Les lletres k, w i y (si no forma part del dígraf ny) sols apareixen en paraules que
provenen d'altres llengües:
 eureka, folklore, ginkgo, karate, kiwi, quark, kafkiana, Euskadi, Pakistan; però
alguns casos ja s'han adaptat: coala, pàrquing, quimono.
 clown, darwinisme, waterpolo, watt, whisky, Kuwait; però: vàter, valquíria,
vamba.
 byte, zloty, yperita o iperita; però: hoquei, ianqui, iarda, ien, ioga, iogurt, iot,
iuca, joquei, niló.
Són lletres compostes les agrupacions de dos consonants tant si es pronuncien com una
consonant simple o com a geminades:
 mm → immens, immòbil
 nn → annex, innocent
 tl → atles, ametla
 tll → bitllet, enrotllar, ratlla
 tm → setmana, atmosfera
 tn → cotna, ètnic
 l·l → al·lèrgic, goril·la
La t és muda i el so resultant és una geminació de la segona lletra, però pronunciem

[semána] i [ráʎa]. La mm també és geminada, però en nn i l·l sona una sola consonant.
Els dígrafs són lletres que representen un únic so consonàntic. Se separen en dues
síl·labes diferents: rr (car-ro), ss, tg, tj, tx (excepte en posició final de mot: des-patx), tz.
No poden separar-se mai: gu, qu, ny, ll, ig.
El diftong
És una síl·laba formada per una vocal plena [a, ɛ, ɔ, e, o, i, u] i una i o u àtones, [j] i [w]
respectivament, que denominem semivocals.
4
El grup ix precedit de vocal pot ser considerat com un diftong [kájʃa] o com un dígraf
[káʃa]. En tot cas se separa (cai-xa), excepte si va en posició final de mot (pa-reix, peix).
Quan dues vocals en contacte no formen diftong s'anomena hiat o hiatus:
Normes de separació de mots a final de línia
 No podem separar cap diftong (qües-ti-ó, ai-re, cre-ueu).

 No podem deixar solta cap lletra, tant si és una síl·laba formada per una sola lletra
(amis-tat i fú-ria, però ni *a-mistat ni *fúri-a), com si és una partícula
apostrofada (l', d', m').
 Cal separar els elements complets d'un derivat o compost (an-alfabet, vos-altres,
ben-estar).
 El punt volat de l·l s'ha de substituit per un guionet a final de línia (cel-la).
1. Separeu en síl·labes les paraules següents: període, estàtua, actua, policia, hiena,
creixement, reduíeu, quocient, reïna, reina, creuaria, mig, ciència, ratlla, aguaitar,
assutzena, al·lèrgia, passarel·la, conduïa, reconeix, paraigües, continuació.
5
1.3 MORFOSINTAXI
El gènere dels substantius
Cal tenir en compte els canvis ortogràfics que presenten alguns mots:
destinatari/destinatària amic/amiga ventríloc/ventríloqua
emperador/emperadriu serf/serva boig/boja
pupil/pupil·la psicòleg/psicòloga llop/lloba
gos/gossa nebot/neboda veí/veïna
REMARQUES
 Paraules que tenen gènere ambigu: el/la càrcer, el/la mar, el/la vessant, el/la
vodka.
 Diferenciats només per l'article: el/la cap, un/una gerent.
 Epicens: el rossinyol mascle/el rossinyol femella.
 Mots diferents: boc/cabra, porc/truja, ase/somera, cavall/egua.
 Masculí en -ot: abellot, bruixot, merlot, rabosot.
 Doble femení: dea/deessa, advocada/advocadessa.
Hi ha substantius que canvien de significat segons el gènere:

El Canal de la Mànega. La canal està obstruïda.
El fi de la premsa és informar bé. Va marcar la fi d'una època.
El full de paper. La fulla de l'arbre, ganivet o porta.
El llum va quedar-se encés. La llum del sol o el rebut de la llum.
Entrar en un orde o ordre. Obeir una orde o ordre.
El pols està dèbil. Torcar la pols.
El pudor d'una persona tímida. La pudor del fem.
El regle de la delineant. La regla d'ortografia.
Tenir el son lleuger. Entrar la son.
El terra que xafem. La terra de les plantes o heretar la terra.
El vall d'obra. La Vall de Gallinera.
6
Són masculins: els afores, un avantatge, el compte, el corrent, el costum, el deute, el

dubte, els espinacs, un estratagema, un estruç, el front, un llegum, el lleixiu, el pendent,
el picaport/a, un orde religiós, el queixal, el senyal, el titella.
Són femenins: les alicates, una anàlisi, la calor, la dent, la disfressa, una estrena, la
icona, la marjal, la mona, una olor, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la
síndrome, la suor.
Per últim cal tenir en compte les variacions en el gènere de les professions com a
conseqüència de la incorporació generalitzada de la dona a determinats oficis i càrrecs:
ajudanta, àrbitra, arquitecta, bidella, bombera, capitana, cartera, crítica, detectiva,
estudianta, jutgessa, música, notària, pèrita o perita. Cal recordar que els femenins de
càrrecs i professions amb el sufix -essa (comtessa, alcaldessa, metgessa, baronessa),
presenten unes poques excepcions: marquesa, princesa i burgesa.
El gènere dels adjectius
L'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el substantiu que determina. En aquest sentit
també es poden produir alguns canvis ortogràfics: tranquil/tranquil·la, antic/antiga,
ros/rossa, lleig/lletja, anàleg/anàloga, agrari/agrària, fadrí/fadrina, japonés/japonesa,
suís/suïssa.
REMARQUES
 Els adjectius en -ós, fan el femení en -osa: generosa, plujosa, curiosa.

 Els gentilicis en -és, fan el femení en -esa: danesa, francesa, finesa, aragonesa.
 No són invariables els adjectius: calent/calenta, comuna, covarda, dolça, ferma,
forta (caixa forta), pobra, trista, valenta, blava, grisa, verda.
El nombre dels substantius
Per a la formació del plural cal tindre en compte:
 Tenen doble plural les substantius acabats en -sc, st, xt, -ig: discs o discos,
manifests o manifestos, texts o textos, desigs o desitjos.
 Cal realitzar alguns canvis ortogràfics: plaça/places, soca/soques, pluja/pluges,
vaga/vagues, aigua/aigües, veí/veïns, cosí/cosins.
 Són invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres (però
dissabte/dissabtes i diumenge/diumenges), bíceps, ens, fons, llapis, plus, socors,
temps, tipus, urbs, virus, comptagotes, penja-robes, salvavides, trencaclosques.
 Són variables els cultismes acabats en 'vocal + -si': una anàlisi/unes anàlisis,
crisi/crisis, dosi/dosis, èmfasi/èmfasis, oasi/oasis, tesi/tesis.
REMARQUES
 Són en singular: gratacel, guardabosc, parabrisa, parafang, portaequipatge,

trencagel, Nadal, beguda, gelosia, llevaneu, tren de rodalia, habitació amb vista
a la mar, Blancaneu, Pasqua, bon dia, caure d'esquena, donar carabassa,
7
escapar de la mà, mal de queixal, posar cara de circumstància, cura intensiva,

viure de renda.
 Són en plural: diners, escacs, pantalons, sostenidors, estenalles, estovalles o
tovalles, postres, tisores, ulleres, costar molts treballs, fer tots els possibles,
perdre els sentits, rares vegades, tindre aires de suficiència.
El nombre dels adjectius
Els adjectius acabats en -ç tenen una forma en singular i dues en plural; i els acabats en
-sc, -st, -xt, -ig, doble forma en el masculí plural:
home feliç dona feliç homes feliços dones felices
roig roja roigs o rojos roges
REMARQUES
 Si l'adjectiu acompanya més d'un nom, l'adjectiu concorda en plural: un dia i un

viatge esgotadors, curs de llengua i literatura angleses.
 Si l'adjectiu acompanya substantius de gèneres diferents, l'adjectiu va en masculí
plural: un dia i una nit llargs.
2. Trieu l'opció o opcions adequades per a emplenar els buits de les frases següents.
• La dona que exerceix un consolat és la ...
1. cònsol 2. cònsola 3. consolessa
• Diu que la seua filla és ...
1. àrbitre 2. àrbitra
• L'actuació que més li va agradar va ser la de la ...
1. pallasso 2. pallassa
• Margarida, ... de Josep.
1. cònjuge 2. conjugessa
• L'amfitriona era la sra. ...
1. ambaixador 2. ambaixadora 3. ambaixadriu
• El metge va aconsellar a la ... que no s'escabussara.
1. bus 2. bussa
• Josepa, ... de Marià. 1. consort 2. consorta
• Lluïsa duu un ritme de vida impressionant, és ...
1. viatjant i comerciant 2. viatjanta i comerciant 3. viatjanta i comercianta 4. viatjant i
comercianta
3. Trieu l'opció adequada per a cadascuna de les frases següents.

• Diuen que el cinema és ...
1. el seté art 2. la setena art
• El lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar és ...
1. el post 2. la post
• Feia ... insuportable.
1. un pudor 2. una pudor
• Aquesta nit hi ha ...
1. mal mar 2. mala mar
8
• No és pas una carpa, es tracta d'...

1. un albor 2. una albor
4. Canvieu el gènere dels mots destacats en negreta a les frases següents.

• Marcel és un estudiant pobre.
_______________________________________________________________
• Conta'm el conte del sastre poruc, covard, benevolent i bonàs que tothom creia
audaç, resolut i avar.
_______________________________________________________________
• Mentre el gos gris lladrava soberg, el marrà negre bevia submís.
_______________________________________________________________
• Aquell víking tenia un serf que era rude quan volia, però curós quan calia.
_______________________________________________________________
• El didot és andalús, però anglòfil, i és molt rialler.
_______________________________________________________________
5. Forma compostos relacionant les arrels para- i porta- amb els substantius que cregues
adequats per tal de completar la llista de significats que et presentem.
____________ Aparell de teixit molt resistent que en desplegar-se adopta una forma
cupular i permet reduir la velocitat dels descensos o caigudes.
____________ Mànec per a fixar el tremp de les plomes d'escriure.
____________ Estri per a protegir de la pluja.
____________ Làmina transparent disposada a la part davantera de la carrosseria d'un
cotxe que protegeix els passatgers de la pluja, del vent...
____________ Dispositiu destinat a rebre el casquet d'una làmpada a fi de fer-li de
suport.
____________ Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes dels vehicles
per evitar els esquitxos.
____________ Part d'un vehicle destinada a portar l'equipatge.
1.4 LÈXIC
La derivació
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també
dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:
mar + í→ marí
mar + ejar→ marejar
El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família
lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos).
És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.
Arrel Paraules formades per derivació
hivern- hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc
mar- marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig
dorm- dormir, dormia, adormir, adormiment, condormir-se, dormilega, dormitori
9
Segons la posició de l'afix, podem parlar de:

 prefixos, quan van davant de l'arrel: rellogar.
 sufixos, quan van darrere: lloguer.
 Infixos, quan s'insereixen entre l'arrel i el sufix; llogater.
En molts casos la formació de derivats comporta unes categories lèxiques diferents:

Nom derivat de verb: enyorança (d’enyorar), enterrament (d’enterrar)…
Nom derivat d’adjectiu: blavor (de blau), saviesa (de savi)…
Adjectiu derivat de nom: boirós (de boira), estiuenc (d’estiu)…
Adjectiu derivat de verb: suador (de suar), xerraire (de xerrar)…
Verb derivat de nom: arrelar (d’arrel), moblar (de moble)…
Sufixos lèxics
En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que sempre és el mateix.
El prefix in-/im-/ir-/il·- expressa negació: injust, inútil, immortal, irreflexiu, il·legal…
El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…
El prefix pre- expressa abans de: prehistòria, preromà, preadolescent
El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…
El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…
Un mateix matís significatiu pot ser expressat per diferents afixos:
Elssufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola, -í/-ina, -im serveixen per fer diminutius:
Ex: animalet, animaló, estanyol, bestiola, colomí, clavellina, polsim
Elssufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina serveixen per fer gentilicis:
Ex: valenciana, lleidatà, sabadellenc, porrerenca, menorquí, barceloní, parisenc
Els sufixos -atge /-eria, -am /-ada, / -at serveixen per fer noms col·lectius:
Ex: fullatge, cristalleria, paperam, ocellada, alumnat
Elssufixos -er / -era, -aire, -ista, -dor /-dora, -ant/-ent serveixen per fer noms
de professions: o activitats:
Ex: cotxer, cambrera, llenyataire, dentista, pescador, vigilant, aprenent
I un mateix afix pot expressar matisos diferents. Per exemple, el sufix -er /-era pot servir
per fer:
gentilicis: brasiler, felanitxer
noms d’oficis: ferrer, cambrer, perruquer, mariner
adjectius que indiquen propensió a una cosa: ploraner, cridaner, tafaner
llocs: galliner, traster
arbres o plantes: ametller, presseguer, garrofer
objectes: moneder
10
Derivats lexicalitzats
Hi ha noms derivats que han adquirit un significat propi, que no és el resultat de la
suma de les idees aportades per l’arrel i els afixos. S’anomenen derivats lexicalitzats.
Exemples: bombeta, llençol, fillol, farmaciola, maneta, glaçó, finestró…
REMARQUES
 Cal distingir entre a- prefix de negació: asimetria, asimptomàtic; i a- per a formar
verbs: assaborir, assegurar.
 Hi ha prefixos cultes grecollatins: gastro-, morfo-, micro-, neuro-; i sufixos:
-fob, -metre, -logia, -morf.
6- Escriu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha subratllada.

1- Aquest pis no està en condicions; s’ha de ................................... de seguida.
2- No el va ............................... mai perquè el seu favorit era un altre.
3- És una situació greu que es pot .............................. ràpidament.
4- Aquests jardins pertanyen a l’Ajuntament; per això els han ......................... tan bé.
5- Després de parlar-ne, la pena se’m va fer més lleu. Vaig sentir un
gran.................................
6- No vam trobar .................……........... enlloc i ens vam haver d’allotjar en cases
particulars.
7- Al carrer se sentia molta pudor de quitrà: l’havien ...................... feia dues hores
escasses!
7- Escriu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha subratllada:
1- El barri antic és .............................. Les muralles daten del segle XIII.
2- Té un negoci d’..................................: objectes i mobles antics.
3- Nosaltres tenim les arrels aquí. Ens hi sentim .................................., en aquest poble.
4- Necessites una mica de coratge? Algú de casa teva que t’........................ de seguida!
5- L’avió no va arribar a tocar terra; va esclatar abans d’.......................
6- Els nens tenien por. De fet, estaven .......................
7- El tren ha arribat tard: s’ha ........................ més de mitja hora.
1.5 PROVES
[Cieacova, juny 2018]
1. Comprensió oral i expressió escrita
Tot seguit escoltareu un àudio sobre una exposició d’art. L’àudio l’escoltareu dues
vegades. Entre les dues reproduccions hi haurà una pausa d’un minut. Cal que recolliu la
informació necessària per a elaborar un text, d’acord amb les indicacions que trobareu a
continuació, que continga un mínim de 150 paraules. Si no s’arriba al mínim es
penalitzarà.
Treballes en la redacció d’un diari local i t’han encarregat la ressenya per a la secció de
cultura de l’exposició Memòria de la modernitat, que pròximament arribarà a la teua
localitat. El text ha de contenir, com a mínim, la informació següent:
- Presentació de l’exposició.
11
- Detalls del desenvolupament de la mostra.

- Composició i selecció de les obres.
- Valoració personal de la iniciativa.
2. Expressió escrita
Trieu una de les dues opcions i redacteu en el quadern de respostes un text que continga
un mínim de 250 paraules. Si no s’arriba al mínim es penalitzarà.
a. L’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere de la Universitat ha convocat
la sisena edició de relats per l’eradicació de la violència contra les dones, sota el títol de
“Sense”.
Tu has pensat que tens alguna cosa a dir sobre el tema i has decidit presentar el teu relat
al concurs.
b. Un estudi recent constata que el 85 % dels currículums de persones majors de 45 anys
que busquen feina van a la paperera, és el que es defineix com a discriminació per edat o
edatisme. L’edatisme afecta també els més joves, que són relegats a les feines més
precàries en les empreses.
En alguna ocasió t’ha afectat aquesta discriminació, per això has decidit escriure una
carta a la direcció d’un diari local en què exposes la teua opinió sobre el tema.
3. Estructures lingüístiques
Llegiu el text següent i escriviu en el quadern de respostes les paraules correctes i
adequades al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).
· Hi ha buits que s’han d’omplir flexionant el mot que hi ha entre parèntesis.
· Si no hi ha cap mot entre parèntesis, s’ha d’emplenar amb el mot o els mots més
adequats en cada cas.
Hi ha moltes raons per visitar Bèlgica, però una molt important és, sens dubte,
l’existència dels beguinatges, tretze 0 (pronom relatiu) foren declarats patrimoni
mundial de la Unesco 1 1998. Les beguines van ser unes dones de diferents estrats
socials, econòmicament independents, que 2 (viure) en el celibat, al marge de les
autoritats masculina i eclesiàstica. Moltes 3 (pronom feble) feren als beguinatges,
unes comunitats governades únicament per dones que significaren un espai de llibertat
enmig de la societat patriarcal de l’edat mitjana. El moviment va ser emplaçat al triangle
format per les regions de Flandes, Renània i Brabant a les acaballes del segle XII. De
beguines, 4 (pronom feble) hi hagué a tot Europa, però si als països mediterranis
foren dones pies que vivien soles o en petits grups, a Bèlgica el moviment prengué unes
dimensions úniques, no solament per l’elevat nombre de beguines, sinó per l’estructura al
voltant de la qual s’organitzaren, els beguinatges. El de les beguines fou un moviment
insòlit, revolucionari, tant pel que representà espiritualment, com per l’autonomia que les
seues membres aconseguiren 5 (locució) la figura masculina, ja que es convertiren en
dones independents que trencaren amb el destí més habitual de les dones de l’època: o
casar-se i tenir fills, o ser monges. En el seu naixement, hi intervingueren factors
religiosos i 6 (compost de social i econòmic). Els primers, comuns a l’Europa
occidental, es refereixen a un període de renovació espiritual que 7 (reprendre) els
valors de la “vita apostolica”, el mode de vida dels apòstols, basat en la humilitat, la
pobresa i la caritat. A més, als Països Baixos, els elevats 8 (plural de índex)
12
d’alfabetització i urbanització propiciaren l’aparició de moviments d’oposició a una

església que es percebia corrupta i que s’apuntalava sobre una estructura insuficient i
obsoleta.
Al segle XIII, el moviment beguí assolí el seu punt àlgid i a l’actual Bèlgica hi havia 94
beguinatges. Els més comuns eren els que s’organitzaven al voltant d’un pati, com el de
Bruges, i els que tenien una estructura parroquial, de poble. A tots hi havia cases, que
foren de fusta i sostre de palla abans del segle XVI, i de maó i teules a partir d’aleshores.
Una placa 9 (pronom feble) identificava; solia portar el nom de la beguina que havia
fet construir la casa o, a partir del segle XVI, noms bíblics o del sant . 10 (pronom
relatiu) s’havia encomanat la protecció. Les beguines més riques compraven o es 11
(fer) construir una casa, i les menys adinerades pagaven un lloguer per viure en una casa
comuna, el convent. Per assegurar 12 (pronom feble) l’expansió, en alguns casos
s’estipulà que les vídues que volgueren accedir 13 (pronom feble) se’n feren edificar
una. Les beguines també tenien uns estatuts propis que regulaven el dia a dia i es 14
(preveure) càstigs en cas d’actituds recalcitrants; s’establien els drets de la beguina en cas
d’abandó o expulsió i els preceptes sota els quals podia absentar-se temporalment del
beguinatge Els beguinatges tenien les seues pròpies autoritats, totes femenines. Hi havia
una directora i un consell de dones, 15 (pronom relatiu) cadascuna assumia una funció.
L’única figura masculina era la del rector, que celebrava missa i exercia de guia
espiritual. Tenia dret a una casa lliure de costos, però fora del beguinatge. 16 (locució
adversativa) se les anomenava ‘beguines’, aquestes es referien les unes a les altres com a
sorores i portaven hàbit.
4. A continuació hi ha deu parelles d’oracions. Completeu adequadament en el quadern
de respostes, la segona oració de cada parella tot mantenint el sentit de la primera.
17. Quan els alumnes van llegir el meu llibre, em van dir que era molt bonic.
Quan els alumnes van llegir el meu llibre, em van dir: “ que és!”
18. Has decidit quants regals faràs al teu amic per al seu aniversari?
Has decidit quants faràs per al seu aniversari?
19. El metge va ser molt clar, et va dir: “pren-te la medicina tres vegades al dia”.
El metge va ser molt clar, et va dir que et la medicina tres vegades al dia.
20. He anat a comprar però no sé quina quantitat de pa necessitem.
He anat a comprar però no sé pa necessitem.
21. M’ha dit que he d’anar avui a sa casa o no em podrà ajudar amb l’examen.
M’ha dit que vaig avui a sa casa no em podrà ajudar amb l’examen.
22. Tranquil, que això no ho has de saber per a l’examen.
Tranquil, que això no cal que ho per a l’examen.
23. Quan ja estàvem tots cansats, Vicent ho va dir: “Continuarem demà”.
Quan ja estàvem cansats, Vicent va dir que continuaríem ___________
24. Vam decidir que ho deixaríem per a un altre moment, ja que era molt tard.
Vam decidir que ho deixaríem per a un altre moment, era molt tard.
25. Ahir va ploure durant més de tres hores seguides sense parar.
Ahir va estar durant més de tres hores seguides sense parar.
13
26. Ho sent, no hi podem fer res. L’ordinador ja no es pot salvar.

Ho sent, no hi ha res L’ordinador ja no es pot salvar.
5. Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, marqueu en el quadern de respostes
l’opció adequada al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).
Tots els mons de La Cua de Palla
Josep Benet 0 Max Cahner, que acabava de fundar amb Ramon Bastardas Edicions
62, que fera una col·lecció inspirada 27 prestigiosa Série Noir de l’editorial
Gallimard, nascuda el 1945 i dirigida per Marcel Duhamel. Dit i fet: l’any 1963 es
començava a publicar La Cua de Palla 28 la direcció de Manuel de Pedrolo. És la
millor col·lecció d’aquest gènere que s’ha fet a Catalunya, 29 dues primeres etapes
esplèndides, la de Pedrolo i la de Javier Coma i que, 30 , va viure 31 1999. Ara,
La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrevés), de Jordi Canal i Àlex Martín Escribà,
analitza la història de la col·lecció 32 encara viu en el nostre imaginari. Canal i
Escribà no es limiten a estudiar La Cua de Palla, 33 que la situen en el context de la
novel·la negra i 34 que s’ha fet i es fa a Catalunya i a Espanya. 35 , és també una
història de gairebé 50 anys del món editorial. Quant al nom de la col·lecció, el va decidir
36 És una mica misteriós. Segons Jaume Fuster, citat en el llibre, pot provenir d’una
dita popular catalana: “tenir la cua de palla”, que es completa amb: “qui té la cua de
palla, aviat se li encén”, que 37 l’origen en uns versos del trobador Arnau d’Erill
(segle xv): “Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla”. Els
objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que 38 havien llegit en
castellà; publicar autors nord-americans i europeus que no havien estat traduïts al català i
ampliar la lectura en català.
RESPOSTES 0 a. va aconsellar a b. va aconsellar c. aconssellà
27 a. amb la b. en la c. a la
28 a. baix b. sota c. debaix de
29 a. tenint b. tinguent c. amb
30 a. a entrebancs b. a ensopegades c. en contratemps
31 a. fins al b. fins el c. fins
32 a. la qual b. què c. que
33 a. sino b. sinó c. si no
34 a. policíaca b. pol·licial c. policiaca
35 a. Tanmateix b. Ademés c. De fet
36 a. el propi Pedrolo b. Pedrolo mateixa c. Pedrolo mateix
37 a. suposadament té b. deu de tindre c. potser tinga
38 a. sols b. soles c. no més
6. Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, escriviu en el quadern de respostes un
únic mot adequat al context, segons el que hi ha escrit entre parèntesis.
Fixeu-vos en l’exemple (número 0). La primera novel·la que publicà va ser Sóc una dona
honrada? (1993), un títol atractiu que sembla voler 0 (portar com a conseqüència,
estirar, remolcar, portar penjant tocant terra) una provocació. A la novel·la, una
14
adolescència solitària, sempre tancada a casa i amb una única evasió, la lectura, han
precipitat la protagonista als braços del seu tutor. Sense adonar-se’n 39 (no ben bé
però faltant-n’hi poc, quasi) ha esdevingut la seua amant, i ara no pot fugir d’aquesta
situació. El final de la novel·la és la 40 (qualitat de foll, bogeria) i el suïcidi de la
protagonista. Més autobiogràfica i 41 (conjuntament, a la vegada) més ben
construïda, Aloma és l’única novel·la de l’etapa d’abans de la guerra que Mercè
Rodoreda acceptarà com a seua, malgrat escriure-la 42 (locució que vol dir
novament) abans de tornar-la a publicar, l’any 1969. El llibre guanyà el premi Crexells,
el més 43 (que té prestigi) de l’època, i envoltà l’autora de prestigi, un prestigi que
les 44 (condicions que acompanyen un esdeveniment) històriques van fer 45 (que
no dura, fugaç). La protagonista d’Aloma és una noia 46 (persona que somia) que viu
en una caseta del barri de Sant Gervasi, que es correspon, a grans 47 (característiques,
qualitats significatives) amb la de l’autora. La vida d’Aloma és solitària i sense
distraccions, mentre veu que les noies de la seua edat freqüenten els balls i les platges. En
canvi, l’única diversió d’Aloma, que viu en un ambient d’ 48 (insuficient, que no arriba
al nombre requerit, exigu) recursos econòmics, és la lectura i el cinema. I al cinema
observà el que ella no té: la llibertat. Una llibertat que simbolitzen les actrius de moda,
Joan Crawford o Marlene Dietrich, 49 (anomenades, citades) a la ficció. Joan
Crawford encarnava a la pantalla la dona, que gràcies a la feina, conquista la seua 50
(llibertat, independència, lliure de la pàtria potestat).
Carme Arnau, Mercè Rodoreda, una biografia
7. Expressió oral
Llegiu els textos i, a continuació, exposeu la vostra opinió davant de les persones que
examinen.
Actes de vandalisme contra el patrimoni
València està vivint un degoteig continu d’atacs contra monuments perpetrats per
individus que no se sap ben bé com actuen, si en solitari o en grup. Primerament van ser
pintades a les torres de Serrans i a les de Quart i, després, incendis a la Catedral i, de nou,
a les antigues portes de la ciutat del carrer de Guillem de Castro. L’últim cas va succeir
aquest dimecres de matinada, quan a primeres hores del matí algú va avisar el col·lectiu
Cercle per la Defensa del Patrimoni (GHPVLC) advertint que havien aparegut pintades a
la façana i la porta de la Llotja de la Seda.
“És una plaga”, sosté rotundament César Guardeño. El portaveu de l’associació ha
presentat una denúncia per la via penal per a posar fre al vandalisme, però,
paral·lelament, ha demanat al consistori que faça el mateix i que mamprenga urgentment
els tràmits per a instal·lar càmeres de vigilància per dissuadir els vàndals i acabar les
agressions contra el patrimoni.
El fet que la videovigilància estiga al carrer obliga que la Delegació del Govern
n’autoritze la instal·lació, ja que pot entrar en contradicció amb el dret a la privacitat i
intimitat de les persones. El consistori assegurava que ni la regidoria de Cultura ni la
Generalitat s’oposaven a la col·locació, ans al contrari, “tot el que siga augmentar la
seguretat dels monuments, benvingut siga”, apuntaven.
Diarilaveu.com (adaptació)
15
Les bosses de plàstic a ratlla

La prohibició de la distribució gratuïta de les bosses d’un sol ús és una mesura positiva
que permetrà reduir l’ús de bosses en el sector del comerç de proximitat. Un sector que
en els darrers anys n’havia augmentat el consum mentre que les cadenes de supermercats,
en començar a cobrar-les, l’havien reduït significativament. Així doncs, és un pas positiu
per als comerços que, com el cas dels mercats municipals, es volen avançar a les
directives europees de reducció de les bosses tot contribuint a una millora del nostre
entorn.
Altres experiències properes han aplicat aquesta mesura. Des del 2013 Andorra prohibeix
la distribució de bosses de plàstic d’un sol ús i promou les alternatives reutilitzables. A
Formentera, des de l’1 de gener de 2015 van prohibir les bosses de plàstic (incloent-hi les
oxobiodegradables) i els establiments han de cobrar un preu mínim de 0,10 € per cada
bossa biodegradable.
Tanmateix, el pagament només visualitza el cost econòmic que li representa a
l’establiment la bossa, però no el cost ambiental que continua, així, sent externalitzat. Per
tant, si l’import és baix no serà tan dissuasiu i la mesura no serà tan efectiva com ho seria
el gravamen ambiental, que seria més pedagògic i just a nivell social, econòmic i
ambiental.
Rezero.cat (adaptació)
Treballaràs de dilluns a diumenge: una epidèmia silenciosa ha arribat a Espanya

Aquest dilluns, mentre responia el correu electrònic que m’havia enviat la responsable de
comunicació d’una empresa, vaig reparar que el seu correu, en què m’oferia
personalment col·laborar per a un reportatge, havia estat enviat a les cinc de la vesprada
del dia anterior, és a dir, del diumenge. Vaja, el “prime time” del descans; si hi ha un
moment en el qual podem permetre’ns no fer res, hauria de ser aquest. No és un cas
aïllat. Cada vegada són més els correus relacionats amb treball que rep al llarg del cap de
setmana. Dubte que es tracte d’una estratègia: no hi ha pitjor moment per reparar en un
missatge que un dilluns a primera hora.
De què es tracta, llavors? Sospite que aquesta persona tindrà marcats determinats
objectius. Entenc, per tant, que com més portes cride, més possibilitats tindrà d’obtenir
èxit; i encara que deu tenir un horari predefinit de dilluns a divendres, no li deu importar
dedicar part del cap de setmana a treballar si això l’apropa a la seua meta, amb tot el que
això suposa: menys hores extra –no remunerades– durant la setmana, un nivell d’estrès
més baix, una consciència tranquil·la en sentir que està fent tot el que es troba a la seua
mà…
La flexibilització ha provocat que el temps que puguem seguir treballant siga
potencialment infinit. Ja no és obligació, és autoexigència. En la majoria d’ocupacions
relacionades amb la informació i el coneixement, les fronteres entre la vida personal i la
laboral estan més difuses, ja que les possibilitats de seguir treballant són infinites.
Elconfidencial.com (adaptació)
16
UNITAT 2
EXERCICI 1
Llegiu atentament aquesta crítica d’una òpera i després escriviu en les caselles de
la graella les lletres corresponents als paràgrafs que completarien els buits del text,
de manera que tinga sentit. Tingueu en compte que només hi ha una resposta
adequada per buit i que hi ha més paràgrafs que buits. No escrigueu en les zones
ombrejades de la graella. El primer buit (0) és un exemple.
Roberto Abbado narcotitza el públic del Palau de les Arts
Palau de les Arts, València (5-11-2015). Concert-espectacle de pretemporada de

l’Orquestra del Palau de les Arts amb direcció de Roberto Abbado.
Fitxa tècnica _____(0)_____
Sixto Ferrero . València
D’aquestes coses, cal parlar-ne amb franquesa i recordar que no foren pocs els qui
digueren que Abbado venia a València per ser qui és, el nebot del mític Claudio Abbado,
o per ser italià. Com que l’intendent del Palau de les Arts també ho és, doncs, s’ha
envoltat de dos titulars italians: Biondi i Abbado, _____(1)_____.
Anit era el torn de veure debutar l’altre director titular del coliseu valencià al capdavant
de l’orquestra, aleshores, igual com féu Biondi fa unes quantes setmanes amb un concert
simfònic a base de repertori assumit (aleshores fou Mozart). Abbado es presentà amb un
monogràfic de Berlioz, parlem d’un repertori romàntic i dramàtic, element que fa de nexe
amb la dramatúrgia i l’escenografia, perquè no cal oblidar que tots dos vénen per dirigir
òpera.
Abbado és, igual com demostrà Biondi, un director de conceptes ferms, _____(2)_____.
Val a dir que anit l’Orquestra de les Arts mostrà un so bastant diferent del que ens va
oferir amb Biondi. I, després de meditar-ho, trobe que al remat és un encert. Si amb
Biondi el so conjunt d’orquestra fou vetlat, flexible, uniforme i molt clàssic, per això
Biondi n’és un especialista, anit amb Abbado el timbre orquestral fou molt més brillant,
lleuger, superflu —en un bon sentit—, i profund i transcendental quan requeia en
l’ampul·losa zona dels greus. En tots dos casos, sembla que tant l’un com l’altre hagen
estat tota la vida dirigint l’orquestra, i això, tal vegada es deu a un probable bon feeling
entre els directors i els músics.
A Abbado, se’l veia satisfet, va dirigir per fer-ho amb contundència, amb exigència, amb
entrades justes però directes, fins i tot amb anticipació, amb control del material i d’una
gran massa orquestral i coral, ahir hiperreforçada per a oferir la Simfonia fantàstica, op.
14 i la seqüela Lélio, o el retorn a la vida, ambdues del francés Berlioz. Abbado va
narcotitzar el públic de les Arts dirigint per dir ací estic jo, Roberto. Tot i que certs
moviments estètics de la seua tècnica recorden Claudio, Roberto, a les clares, té entitat
pròpia sense discussions.
Com saben, la reina de les simfonies programàtiques, la Fantàstica, _____(3)_____.
L’orquestració, pensada el 1830, és d’una dimensió i atreviment inaudit, el tractament
17
formal, tot i que els convencionalismes clàssics foren trencadors, així com les melodies i
harmonies en alguns casos fins i tot suggestives —més pròpies de l’impressionisme que
encara tardaria a arribar bastants anys— com a conseqüència del descriptivisme.
Els cinc moviments programàtics permeten seguir una història, és a dir que la música
permet configurar escenes mentalment, que compta amb el suport del text explicatiu
(encara que anit no es va adjuntar al programa). Abbado potencià la descripció exigint
dinàmiques extremes ____(4)____, la brillantor del timbre conjunt de l’orquestra ajudà
moltíssim en els moments triomfalistes de l’artista i el recorregut de la part més greu:
violes, violoncels i contrabaixos unificaven un bloc sonor que s’introduïa en la terra.
Cal destacar els instruments solistes, perquè Berlioz els atribueix passatges on han de
conduir l’acció del drama, així les flautes i oboés amb el corn anglés, el requint amb una
intensitat i intencionalitat colpidora o els timbals que van estar transcendentals i tètrics
amb aportacions d’altíssim nivell; igualment la corda de fagots estigué pletòrica en el
darrer moviment. No obstant això, ____(5)_____.
Tanmateix, Abbado va esprémer la simfonia i l’orquestra per aconseguir continuïtat, per

impressionar el públic amb les possibilitats simfòniques, les quals amb el subtil i encertat
joc lumínic (a càrrec d’Antonio Castro) d’anit, va rebre una ovació reiterada i amplament
merescuda.
La segona part estigué continuista qualitativament, una orquestra contundent i lliurada a

les exigències d’Abbado, qui mantenia la seua concepció romàntica equitativa amb un
timbre determinat —personalista, que encara s’haurà de confirmar al llarg de la
temporada—, i dinàmiques i frasejos al servei de l’expressió justa, sense exageracions ni
presses, deixant que el drama continuara, sense arribar ràpidament als extrems. Les
segones parts, però, mai foren bones i, Lélio, o el retorn a la vida és un intent de Berlioz
per a seguir amb l’èxit que li reportà la Fantàstica. És a dir, que l’obra és el que és i no
dóna més de si. Ara bé, seria injust no esmentar ni destacar l’aportació artística tant del
Cor de la Generalitat, que tornà a estar sublim, compacte i expressiu com dels sengles
solistes, _____(6)_____.
No tant convincent estigué l’actor Nacho Fresneda en el paper de Lélio, _____(7)_____.

Una aportació més aviat funcional.
Fet i fet, el concert-espectacle d’anit tingué una molt bona acollida de públic. Els preus
populars, el format i les propostes funcionen. Tot fa indicar que s’està treballant en una
direcció idònia per tal que el Palau de les Arts siga un contenidor de cultura de qualitat
per a tots els valencians.
http://www.laveupv.com/noticia/16792/roberto-abbado-narcotitza-el-public-del-palau-de-les-arts (text adaptat)
Paràgrafs
A. Nacho Fresneda, actor; Mario Zeffiri, tenor; André Heyboer, baríton; Cor de la
Generalitat; Alex Aguilera, concepte artístic; Antonio Castro, il·luminació. Música
d‘Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14 i Lélio, o el retorn de la vida.
18
B. fet que, personalment, no m'importa (que quede clar que ací vénen a treballar i per
això se'ls jutjarà)
C. i canvis sobtats mil·limètrics, profunditat en els greus i controladíssims accelerandos i

ritardandos
D. i, així, caldrà tenir paciència per tal d’assolir un teatre d’òpera públic que done més
cabuda a la música contemporània i de nova creació
E. malgrat la poca assistència de públic a un espectacle colpidor des del punt de vista
musical però decebedor per la qualitat artística d’alguns actors
F. encara cal millorar aspectes qualitatius en els fortíssims a tutti en aquelles aportacions
dels metalls que tendeixen (el trombó baix) a distorsionar el so, la qual cosa enlletgeix la
sonoritat conjunta
G. amb un to de veu en la lectura d’aquest monodrama líric de pocs matisos, massa

previsible, amb bones aportacions escèniques, però, amb una entonació superficial
H. és a dir, d’aquells directors que idealitzen, s’entén previ estudi conscienciós de la

partitura, la seua versió i la plasmen o transmeten als músics, portant de principi a fi el
concepte amb totes les conseqüències
I. el tenor Mario Zeffiri qui desenvolupà una veu lírica, flexible, il·luminada i sensual i el
baríton André Heyboer amb una aportació contundent, així com novament el treball
fantàstic d’il·luminació d’Antonio Castro
J. en la qual es descriuen les expiacions i aspiracions d’un artista —fins a cert punt
autobiogràfica de Berlioz—, turments, gelosies, amor no correspost... fins a la
drogoaddicció amb opi i la condemna i mort de l’artista
EXERCICI 2
Llegiu atentament els textos sobre les addiccions i relacioneu les frases 1-12 amb els
textos B-J. Escriviu en les caselles de la graella la lletra corresponent. Recordeu que cada
text es pot triar més d’una vegada i que cada frase correspon només a un sol text. No
escrigueu en les zones ombrejades de la graella. El text (0) és un exemple.
A. L’addicció a les xarxes socials no existeix Quan vàrem començar, tractàvem persones
que consumien heroïna i alcohol. Amb el temps, el consum de l’heroïna va anar baixant i,
llavors, a final dels anys noranta, vam començar a tenir addictes a la cocaïna. Molts d’ells
se la injectaven. Ara mateix, l’heroïna continua sent el 60% de la nostra faena. Tenim
pocs cocaïnòmans en un sentit estricte, vull dir que normalment són cocaïnòmans i
alcohòlics o que consumeixen la cocaïna de manera associada a l’alcohol. La cocaïna a
Espanya no va arribar sola sinó que ho va fer de la mà de l’alcohol. Altrament, l’alcohol
sempre està present, és la gran oblidada de les substàncies addictives, de tota aquesta
problemàtica.
19
B. Una cosa és quines drogues consumeixen els més joves i una altra quin tipus de
consum sol produir una demanda de tractament. L’exemple més clar el tenim en el
cànnabis. És la droga més consumida, però molt poca gent rep tractament. Certament, no
té el risc que tenen la cocaïna i l’heroïna o, encara, les amfetamines, una substància que
també comporta molts riscos. Les amfetamines no han estat, però, d’un gran consum a
Espanya. L’alcohol és la gran oblidada, la substància que genera més problemes, més
morts i després, és clar, hi ha també el tabac, el consum del qual no ha baixat tant com
pensem.
C. És un fet fonamental l'educació i la informació més enllà de l’atenció mèdica. Ha

d'haver-hi un bon treball de prevenció. És una qüestió difícil. De vegades, treballar amb
persones amb aquesta problemàtica és desagraït, però m’atreviria a dir que fer-ho en
l’àmbit de la prevenció encara pot ser-ho més. Clar, el que s’esperaria és que la gent no
en consumira gens, però la realitat és una altra de ben diferent. És evident que el
problema mai no es pot reduir a zero, però també és cert que mai no sabem fins a quin
punt està tenint efecte la nostra faena, quin efecte tenen les actuacions de caràcter
preventiu sobre l’epidèmia.
D. Un factor és el de l’exposició a una determinada substància. Sense l’accés és més

difícil que es done l’addicció. Hi ha una etapa en què és habitual que les persones tinguen
un contacte molt continuat amb aquestes substàncies. Després, hi ha la gent jove, amb un
major risc, per una voluntat de buscar noves sensacions, per falta de percepció del risc,
per qüestions de rebel·lia o d’autoafirmació, de moda... A partir d’ací hi ha dues teories
principals. La primera, la que estableix que hi ha persones amb unes característiques de
personalitat que els portaria a ser addictes. Parlem de persones amb inseguretat, baixa
autoestima, les quals, des del meu punt de vista, no es diferencien gaire del que serien
conductes de risc presents en qualsevol altre trastorn. I l’altra diu que no hi ha cap
persona que estiga fora de perill de l’abast d’una substància i, a banda de personalitats
amb més tendència, cal veure en quin moment de la teua vida estàs.
E. Tots passem per moments en què tenim un risc d’apropar-nos a una substància que
coneixíem, amb què havíem tingut una relació, una substància que, fins i tot, hem
consumit més o menys habitualment sense que ens causara cap problema. Per exemple,
en la història de molts alcohòlics hi ha al darrere uns primers hàbits de consum, no
problemàtics, que es tornen en addicció davant d’una separació o de la pèrdua del treball.
La substància esdevé llavors una solució al malestar. Per tant, allò cabdal no seria tant la
persona sinó la circumstància per la qual passa aquesta persona. Hi ha encara la qüestió
del tipus de substància. Pensem en el tabac: la gent el consumeix habitualment i les seues
conseqüències no són fàcils de veure de forma immediata. Convivim amb açò. L’heroïna,
hi ha poca gent que la consumeix, fins i tot en època d’epidèmia era poca en relació amb
el total de la població, atesos els seus efectes immediats i molt greus.
F. Els laboratoris clandestins poden generar substàncies noves com aquell qui diu cada
setmana. El que fan és, a partir de la molècula de l’amfetamina, fabricar xicotetes
variacions. Són substàncies noves de les quals ho desconeixem quasi tot i, per tant, no
20
figuren en les llistes de les que estan prohibides pels organismes internacionals. L’altre
risc és que cada vegada sabem més com funciona el cervell humà, sabem produir
psicofàrmacs que són més selectius, més específics, més eficaços per a tractar malalties
mentals, i crec que en el futur alguns d’aquests fàrmacs podran fer-se servir com a agent
terapèutic, però també com a substància recreativa.
G. Confonem un terme científic amb un terme col·loquial. Tinc un contacte professional

amb el món de les drogues i, així doncs, tinc molt clar que no té res a veure una cosa amb
l’altra. M’estime més usar alguns termes col·loquials com el de viciat, enganxat... Si
veiem una persona que sempre està llegint, no diem que és una persona addicta. Així,
doncs, podríem parlar de dependència tecnològica, de conductes excessives, però no de
veritables addiccions, tal com les coneixem en l’àmbit de les addiccions a substàncies.
H. En els jocs de rol en línia passen diverses coses. Estan disponibles vint-i-quatre hores,
no acaben mai, el joc no s’acaba quan tu te’n vas a dormir, segueix jugant-hi la gent, i
això potser fa que el que havies guanyat ho perdes o que si estàs alguns dies fora sentes
la necessitat de trobar un cibercafé. Si jugues dins d’un clan guanyes posicions. Se’t crea
una obligació social de jugar, hi ha una pressió. Quan es juga sol és quan té més risc
perquè pots creure que el teu personatge és més important que el teu propi jo. És possible
que hi haja un contrast entre allò que potser és un món quotidià gris i el que t’has creat
virtualment i on ets un guanyador, algú reconegut.
I. Si no generen addicció, aquests poden ser també d’una gran ajuda per a preparar els
més joves de cara al futur. Hi va haver un moment en què saber extraure informació d’un
llibre era important, era una competència que et permetia créixer en coneixements, que
va conviure durant un temps amb d’altres com, per exemple, la de saber utilitzar el
telèfon. Molts dels xiquets que estan jugant avui amb un videojoc estan també adquirint
competències. Moltes de les faenes del futur estaran relacionades amb aquest nou entorn
virtual. D’altra banda, pensa també que tots dissociem la nostra vida real de la imaginada
i és sa somiar.
J. Aquesta visió que es té de les xarxes socials és un ateòric. No en tenim evidències

empíriques. Realment generen aïllament? Aquesta comunicació virtual genera,
paradoxalment, incomunicació? Seria així si aquesta tecnologia m’incomunicara
totalment del meu entorn familiar o de les meues amistats, però el més normal és que
reforce els meus contactes. Allò, per tant, que determina l’addicció és el fet que hi haja
conseqüències físiques o psicològiques greus.
http://publicacions.blanquerna.edu/larevista/wp-content/uploads/2015/06/Revista_32.pdf (fragment adaptat)
FRASES
0. Addiccions més habituals.
1. El perquè de les addiccions.
2. Els videojocs com a eina d'aprenentatge.
21
3. Els videojocs poden crear addiccions.
4. Innovació en el món de les drogues i en els medicaments.
5. L'efectivitat de la prevenció és difícil d'avaluar.
6. No queda gens clar que l'ús de les xarxes socials aparte socialment i familiar l'individu.
7. Problemes amb la terminologia.
8. La substància entesa com un refugi.
9. Les substàncies més consumides no sempre impliquen una major demanda de

tractament.
10. Un mal tràngol pot desencadenar una addicció.
11. Tothom pot patir una addicció però uns més que altres.
12. En les addiccions també hi ha conceptes que cal aclarir.
2.2 ORTOGRAFIA
FONÈTICA. VOCALISME
El triangle vocàlic del valencià per a les vocals tòniques s'intepreta com que les vocals
/a/ /ɛ/ /ɔ/, en l'alfabet fonètic internacional, són OBERTES. Les vocals /e/ /o/ /i/ /u/ són
TANCADES.
Quan les vocals són àtones es considera que només és OBERTA la /a/. En canvi són
TANCADES /e/ /o/ /i/ /u/, encara que en realitat les vocals /e/ /o/ són semitancades. Es
dona la curiositat que la paraula 'terra' té /ɛ/, però en el diminutiu 'terreta' la primera
vocal és /e/ perquè és àtona i la del sufix '-eta' té /e/, en aquest cas tònica.
22
Criteris generals de pronunciació
Les set vocals tòniques es pronuncien en tots els contexts de manera clara i ben
diferenciada. L’oposició entre les vocals obertes /ɛ/ /ɔ/ i les vocals tancades /e/ /o/ és un
tret distintiu que permet diferenciar el significat d’algunes paraules: dona [dɔɔ na] ‘nom
referit a persona de sexe femení’, enfront de dona [dóna] ‘forma del verb donar’; set [sɛɔt]
‘numeral’, enfront de set [sét] ‘nom referit a ganes de beure’; seu [sɛɔw] ‘nom referit a
domicili principal d’una institució’, enfront de seu [séw] ‘possessiu’; son [sɔɔ n] ‘nom
referit a ganes de dormir’, enfront de són [són] ‘forma del verb ser’; etc.
La distribució de la e i la o obertes
 Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta /ɛ/ en els casos següents:
a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit,
obsequi (però és tancada en algunes paraules com església, sépia, Dénia o séquia).
b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: cèl·lula, fècula, ingenu, perpetu.
c) En quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola,
rèplica (però és tancada en algunes paraules com llémena, témpores o térbola).
d) En la major part de cultismes: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf (però

és tancada en les paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: poliedre, castrense,
biblioteca o teorema).
e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, afecte, correcte, respecte;
recepta, concepte, excepte, precepte (però és tancada en les formes del verb reptar
accentuades en el radical).
f) Davant de l o l·l: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novel·la, parcel·la (però és tancada en
algunes paraules com belga o selva).
g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
h) Davant de r seguida de consonant: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge (en
canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp, terme;
cerca, cercle, perca, verga).
i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb cerndre: cendra, divendres, gendre
(però és tancada en els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre, prendre i
vendre, i en la seua flexió).
j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu, seu
(però és tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).
k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.
23
OBSERVACIÓ: Per excepció, en les paraules què, perquè i València, i en altres casos
(època, sèrie, etc.) la e es pronuncia tancada.
 Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta /ɔ/ en els casos següents:
a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli.
b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.
c) En la majoria de paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada,

pòlissa (però és tancada en algunes paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola o
tórtora).
d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (però és tancada en

algunes paraules acabades en els sufixos -forme o -oma, com pluriforme o glaucoma).
e) En algunes paraules acabades en -os: arròs, espòs, gros, mos, terròs (però és tancada
en els adjectius acabats en el sufix -ós, com animós, enfadós o poregós).
f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (però és tancada en
algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).
g) En les paraules que presenten les terminacions següents: -oc, -oca: albercoc, foc, groc;
bajoca, lloca, oca (però és tancada en algunes paraules com boc, boca o moca). -ofa:
carxofa, estrofa, Moncofa. -oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (però és tancada en la
paraula estoig). -ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola,
revola, tremola (però és tancada en algunes paraules com bola, cola o gola). -oldre:
absoldre, moldre, resoldre. -olt, -olta: desimbolt, solt; mòlta, volta (però és tancada en
algunes paraules com molt o escolta). -pondre: compondre, correspondre, respondre. -ort,
-orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta. -ossa: brossa, carrossa, destrossa (però és
tancada en algunes paraules com bossa o gossa). -ost, -osta: cost, impost, pressupost,
rebost; crosta, posta (però és tancada en algunes paraules com agost o angost). -ot, -ota:
clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (però és tancada en algunes paraules
com bot, nebot, bota o gota).
h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica
(però és tancada en algunes paraules acabades en -oix, com coix o moix).
i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure,
prou, sou (però és tancada en alguna paraula com sou [del verb ‘ser’] i en alguna altra
presenta alternança en l’obertura de la vocal o, com pou [pów] o [pɔw]).
j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs
(però és tancada en els participis del verb fondre i composts, com fos, confós, difós o
infós).
k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus composts acabats
en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.
24
ELISIONS VOCÀLIQUES
S’anomena elisió la no pronunciació d’una vocal en determinades circumstàncies. En

alguns casos, aquesta elisió es marca en la llengua escrita amb l’apòstrof: l’aire, l’herba,
vinc d’Alacant, me’n vaig, me n’aniré... Però hi ha molts altres casos en què es fa elisió
en la llengua parlada, però no es representa en la llengua escrita. Vegem-ne alguns
exemples:
1-Vocal tònica+vocal àtona: s'elideix l'àtona: Mà esquerra [Mà’squerra]; Ve amb mi

[Ve’mb mi]
2-Vocal àtona+vocal àtona: s’elideix la primera * : Quina alegria [Quin’alegria]; Torna a

entrar [Torna’ntrar]; Ara em veus? [Ara m veus?]; Vine amb mi [Vin’amb mi]
*Si la primera vocal àtona és la I, s’elideix la segona.
Si el veus [si’l veus]: Ni els uns ni els altres [ni’ls uns ni’ls altres]; Ompli el paper
[ompli’l paper]
*Si la primera paraula acaba en –A i l’altra comença per E, es perd la E.
*Si la primera paraula acaba en –A i l’altra comença per O oberta, es perd la A.
3-Vocal àtona+vocal tònica: s’elideix la primera: Mitja hora [Mitj’hora]; Vol que
òbriguen [Vol qu’òbriguen]
4-Si el pronom HI o la conjunció copulativa I van seguides d’una altra vocal, no hi ha

elisió perquè la I fa de consonant : No hi ha res a fer. I a mi, què?
5-L’article o el pronom LA no s’elideix davant I o U àtones: La unitat, la idea, la

incorporem, etc.
6-Si les dues vocals són tòniques no és possible l’elisió: Exemples: mà ampla, ve ert.
El pronom HO, d’acord amb la fonètica valenciana, es pronuncia, de tres maneres:
1. En contacte amb vocal sona [u]: li ho portaré, ho espere amb impaciencia, ho ha

preparat ell, vull donar-li-ho. D’aquesta manera, formen una “mena” de diftongs: *liu
portaré, *uespere, *ua preparat, *vull donar-liu.
2. A més, quan HO porta davant els pronoms EM, ET i ES, aquests darrers pronoms no
solen elidir la E, tot i que l’ortografia obliga a apostrofar-los: m’ho donarà, t’ho passarà,
vol menjar-s’ho, es pronuncien, respectivament, *meu donarà, *teu passarà, *vol menjar-
seu.
3. Quan no està en contacte amb una vocal, sol sonar [o]: estic pensant-ho, ho tinc pensat,
vol donar-ho tot, no vol sentir-ho més. Alguna volta, a imitació del segon cas, es
pronuncia [eu]: ho sé. *eu sé.
25
Divergències vocàliques
Cal evitar la pronúncia incorrecta per interferència del castellà dels mots:
a afaitar-se, ambaixada, anglés, assassí, avaluar, avantatge, davantal, hostaleria,

quarantena, rancor, sanefa, xinxa, Sardenya. I els seus derivats: avaluació...
e assemblea, disfressa, eben, emparar, monestir, sergent, vernís, enginyer, enveja,

ferm, genet, príncep, santedat, seguretat. I derivats.
i ambigüitat, antiguitat, ciment, contemporani, contenidor, diabetis, infermeria,

línia, sobirà. I derivats.
o avorrir, bordell, brúixola, capítol, cartolina, cobrir, complir, cònsol, croada,

fonament, irrompre, joventut, nodrir, ploma, podrir, polpa, polsar, polvoritzar,
rètol, rigorós, sofrir, sorgir, títol, tomba, torbar, torró, triomf.
u barnús, cacau, cuirassa, escull, focus, fòrum, muntanya, muntar, ritu, sèrum,
subornar, supèrbia, suportar, tipus, trofeu, turment. I derivats.
Els signes de puntuació
Els signes de puntuació són signes ortogràfics que permeten organitzar el discurs, indicar
l’entonació, aclarir el sentit del text i evitar ambigüitats. En aquest apartat trobareu
alguns usos dels signes de puntuació que poden presentar dubtes o problemes.
1. La coma (,) La coma serveix per marcar una pausa breu dins la frase. Després d’una
coma cal deixar sempre un espai en blanc. Pel que fa al contacte amb altres signes de
puntuació, una coma no pot precedir en cap cas un guió, un parèntesi o un claudàtor
d’obertura, ni tampoc uns punts suspensius.
1.1 A les datacions, s’ha de posar coma entre el nom de la població i la data. Al final de
les datacions mai no es posa punt. Benicarló, 7 d’octubre de 2017
1.2 A les adreces, s’escriu coma entre el nom del carrer i el número de l’edifici, i entre el
número de l’edifici i el pis i la porta. Entre el pis i la porta no se n’ha de posar. c. del Dr.
Coll, núm. 5, 1r 3a
1.3 A les salutacions i comiats, es posa coma darrere de les fórmules de salutació i de
comiat quan no contenen verb. Benvolguda ciutadana, Senyor, Atentament, Cordialment,
1.4 En els nombres decimals, per separar els decimals dels enters, no s’utilitza l’apòstrof,
sinó la coma: 89.645,56; 10,5%.
1.5 En les enumeracions s’escriu una coma per a separar els diversos elements d’una
mateixa categoria (substantius, adjectius, verbs, frases...). Si es tracta d’una enumeració
26
completa o tancada, entre els dos últims elements cal escriure, sense coma, la conjunció i
en frases afirmatives i la conjunció ni en frases negatives. Una fotocòpia del títol, el DNI
i el rebut de pagament. Sí que es posarà coma davant de i i ni si els elements de la sèrie
ja són complexos internament o bé ja contenen una altra conjunció. Les entitats afectades
pel projecte són l’Associació Cultural Caduf, l’Associació per a la Defensa dels
Immigrants i els Desplaçats, i el Club de Natació.
1.6 Cal separar els vocatius a l’interior d’un text amb comes. Vostè, senyor Rocamora, no
en té ni idea.
1.7 S’ha de posar coma per a separar els incisos que es poden suprimir sense que el
significat ni l’estructura de l’oració on s’insereixen es vegen afectats. En aquests casos,
també es poden utilitzar els parèntesis o els guionets. Adjunte, tal com ens va demanar, el
full de matrícula per als exàmens de la Junta Qualificadora.
1.8 En les oracions de relatiu adjectives explicatives. La reforma del mercat, que
millorarà totes les parades, acabarà el mes d’octubre.
1.9 Les aposicions explicatives també han d’anar entre comes. La regidora de
Normalització Lingüística, Marta Valor, ha presentat les jornades.
1.10 En els elements desplaçats a un lloc que no li és propi, és a dir, quan l’ordre subjecte
+ verb + complements està alterat, cal posar-hi una coma. El full de preinscripció, l’heu
de portar a l’escola.
1.11 Cal posar una coma quan ometem un verb, ja siga perquè ha aparegut anteriorment o
perquè se sobreentén. L’àrea de Cultura ha rebut una subvenció de 12.000 euros. La
d’Esports, de 15.000.
1.12 És recomanable posar coma abans o després d’adverbis acabats en -ment i de

locucions com les següents: al capdavall, a l’últim, així mateix, a més a més, ara bé,
doncs, en canvi, en conseqüència, en definitiva, en primer lloc, primerament, en segon
lloc, per exemple, de fet, en efecte, en resum, és a dir, finalment, no obstant això, per
tant, si més no, tot i així, tot i això, tanmateix, però, etc.
En canvi, en els casos següents NO s’ha de posar mai coma: 1.13 Entre el subjecte i el
verb, i el verb i els complements no s’ha de posar mai coma. L’alcaldessa *(,) diu que es
sent orgullosa de la solidaritat que han demostrat els veïns en una situació tan dura com
aquesta. La segona edició dels Premis Literaris*(,) ha sigut tot un èxit. 1.14 En les
signatures, darrere del càrrec de la persona que signa un document no ha d’anar coma.
2. El punt (.) El punt marca una pausa llarga i s’utilitza generalment per a indicar el final
d’una frase (punt i seguit), el final d’un paràgraf (punt i a part) o el final d’un text (punt
final).
2.1 En els títols i en les enumeracions disposades verticalment cal escriure un punt
després les xifres amb què es numeren els diferents apartats. Aquest punt no ha d’anar en
27
cap cas seguit d’un guionet *(.-). 1. 2. 3. Quan els apartats estan composats per mes d’un
número, després del darrer se’n pot posar, tot i que no és obligatori.
2.2 Quan la fórmula de comiat conté un verb és necessari posar un punt al final. Agraïm
la vostra atenció i us saludem cordialment.
2.3 Cal posar punt al final de les abreviatures, però no en els símbols, les sigles i els
acrònims. En el cas de l’abreviatura de carrer (c.), es pot posar també una barra inclinada,
però mai els dos símbols alhora *(c./). Sr. tel. DNI 13 h
2.4 El punt, i no la coma ni els dos punts, separa les unitats de temps en les
representacions horàries. Podeu passar a demanar informació de 9.00 h a 14.30 h a la
primera planta del Casal Municipal.
2.5 S’ha de posar punt per a separar els milers, milions, etc. de les xifres que indiquen
una quantitat, però no en les xifres que indiquen números d’una sèrie, com la numeració
de les pàgines o els documents d’identitat. 14.550 euros DNI 2094923 Benicarló té
26.486 habitants. Pàgina 3685
3. El punt i coma (;) El punt i coma s’utilitza per a marcar una pausa mitjana, més breu
que la del punt, però més llarga que la de la coma i s’utilitza en els casos següents:
3.1 Per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per
comes s’utilitza el punt i coma. Si l’últim fragment va precedit per les conjuncions i o ni,
cal posar una coma i no punt i coma. Un cas molt comú és l’enumeració de noms de
persones amb el seu càrrec. A la reunió han assistit el tècnic d’Esports, Josep Bayarri; la
regidora de Benestar Social, Laia Rovira, i la directora de l’escola, Elvira Santos.
4. Els dos punts (:) Els dos punts indiquen una pausa breu que serveix per a introduir un
fragment subordinat a l’anterior. El fragment introduït pels dos punts s’escriu
normalment amb minúscula inicial. S’utilitzen en els casos següents:
4.1 Les enumeracions s’introdueixen amb dos punts. L’Ajuntament necessita cobrir
quatre places: dos de tècnic superior, una de conserge i una d’auxiliar administratiu.
4.2 Per a introduir un exemple, normalment, s’escriu «per exemple» seguit de dos punts.
La regidora ha dit que s’organitzaran més esdeveniments esportius per fomentar la
cohesió social, per exemple: curses i tornejos.
4.3 Per a introduir citacions textuals d’altres textos i cites en estil directe utilitzem els dos
punts. Tal com diu l’Estatut d’Autonomia: la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana
és el valencià.
4.5 En els documents administratius que contenen fórmules que identifiquen el

document, com EXPOSE, CERTIFIQUE, RESOLC, DISPOSE, etc., es posen dos punts
immediatament després d’aquests mots. El text que segueix a aquestes expressions, i que
es pot escriure al costat o a part, comença amb majúscula. RESOLC: Primer. Atorgar a la
28
regidora Blanca Martí Solà la delegació especial perquè autoritze un matrimoni el dia
18.09.2017 al Saló Noble de l’Ajuntament.
4.6 Es recomana posar dos punts per a indicar que l’oració que s’introdueix té una relació
lògica, normalment de causa o de conseqüència, amb l’oració que la precedeix. Aquestes
festes, es prohibirà el botellón: esperem reduir el nombre de comes etílics entre els joves.
5. Els punts suspensius (...) Els punts suspensius són únicament tres i s’escriuen
immediatament al costat del mot que acompanyen. Després dels punts suspensius s’omet
el punt i final, però no els signes d’exclamació o d’interrogació. S’utilitzen en els casos
següents:
5.1 Quan posem punts suspensius al final d’una enumeració, volem marcar que aquesta
no està tancada, que no és exhaustiva. En aquest cas, la funció dels punts suspensius és la
mateixa que la de l’abreviatura etc. Com que tenen la mateixa funció, en cap cas es
poden escriure juntes. Mai no és correcte escriure *etc... Tampoc no es pot escriure coma
després dels punts suspensius. La Policia Local ha dissenyat un taller d’educació vial on
les xiquetes i els xiquets poden familiaritzar-se amb les normes de circulació, interessar-
se per la seguretat, fer preguntes... a més de divertir-se.
5.2 Quan en una cita s’omet una part d’un text, cal indicar-ho amb uns punts suspensius
entre claudàtors. [...]
1. Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos.
Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui
venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui
pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver
equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no venen ací
són els passos d’algú que no ha vingut mai però venen ací
Exercici extre del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo
A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de

cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb
planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja Però la humitat
penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid
veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones
pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien
les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una
existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria.
Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC
29
Clau de correcció de l'exercici 1:
Un dia(,) cap al tard(,) va sentir que algú pujava l’escala(./;) coneixia els passos de tots
els qui venien a casa seva(./;) li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar
sempre qui pujava a veure’l(,/;/.) però mai no havia sentit aquella mena de trepig(.)
(“A)lgú que es deu haver equivocat(“)(,) va pensar(,) car ell vivia a l’últim pis(. P)però
immediatament va dir(-)se(:) (”N)o(,) venen ací(;/,) són els passos d’algú que no ha
vingut mai(,) però venen ací(.”)
[...] A la tarda(,) l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo(,) que tenia dots
de cabdill(,) lluitava tenaçment(:/.) tapava les escletxes amb quitrà(,/0) i reforçava el
sostre amb planxes metàl·liques(,) amb tot el que podia trobar que parés la pluja(./;) Però
la humitat penetrava insidiosament i(,) aliant-se amb la terra(,) donava naixença a un
fang negrenc i fètid(.)
—Veus? —digué don Monxo(,) amb els ulls mig closos—(.) Sempre és igual(,/.)
sempre(...)
Les dones pul·lulaven pel barri(,) descalces(,) amb les cames brutes de fang fins als
genolls(;/,) es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines
imposades per una existència on tot escassejava(,) menys el dolor i la misèria(.)
2.3 MORFOSINTAXI
Verbs
Hi ha unes formes verbals que sempre porten accent, concretament, la 1a i 2a plural en

l'imperfet, perfet simple i condicional: anàrem, vinguérem, portàveu, vindríeu,
estiguérem o estiguéssem, férem, féreu.
De vegades alterna l’ús de l’accent i la dièresi: conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen.
Verbs irregulars
ANAR (present d'indicatiu) > vaig, vas, va, anem, aneu, van.
ANAR (verb auxiliar del perfet perifràstic) > vaig fer, vas fer, va fer, vam fer, vau fer,
van fer.
HAVER (auxiliar) > he fet, has fet, ha, hem, heu, han fet.
2a conjugació. La velarització
Consisteix a afegir un so velar, /k/ o /g/, en la 1a persona del present d'indicatiu. Aquesta
velarització passa al present de subjuntiu, perfet simple, imperfet de subjuntiu i algunes
formes de l'imperatiu.
30
DIR dic (indicatiu) > diga, diguí, digués o diguera, diguen vostés (imp.)
CRÉIXER cresc > cresca, cresquí, cresqués o cresquera, cresquen vostés.
PODER puc ABSOLDRE absolc PRENDRE prenc BEURE bec CÓRRER córrec
CAURE caic CONCLOURE concloc CONÉIXER conec ESCRIURE escric
TRAURE trac
EXCEPCIÓ: PERDRE perd > perda, perdí, perdés o perdera; i en la 3a conjugació

DORMIR jo dorm > dorma, dormí, dormís o dormira,
1a conjugació ATENCIÓ A L’ACCENT infinitius acabats en -IAR CANVIAR > jo

canvie, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien. Jo estudie, jo copie...
3a conjugació
Conjugació pura: SENTIR > jo sent, tu sents, ella sent, sentim, sentiu, senten.
Conjugació incoativa: PATIR > jo patisc, patixes, patix, patim, patiu, patixen. Però
també: jo patesc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen.
I en subjuntiu: que jo patisca o patesca, patisques o patesques, patisca o patesca, que

nosaltres patim, que vosaltres patiu, que ells o elles patisquen o patesquen.
IRREGULARS (Verbs que tenen e,o en el lexema): en posició tònica les vocals e i o es
tanquen en i i u, respectivament.
TOSSIR > jo tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; que jo tussa...; imperfet > tossia...
COSIR > jo cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; que jo cusa...; imperfet > cosia...
TENYIR > jo tiny, tu tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen; que jo tinya; imperfet > tenyia...
Alguns verbs tenen doble conjugació: jo llig o llegesc, lliges o llegeixes, llig o llegeix,
llegim, llegiu, lligen o llegeixen; jo vist o vestisc...
EIXIR > jo isc, tu ixes, ella ix, eixim, eixiu, ells ixen; que jo isca, isques, isca, isquem,
isqueu, isquen. En canvi el perfet simple i l'imperfet de subjuntiu es poden formar amb el
lexema regular o l'irregular: eixí o isquí; eixira/eixís o isquera/isqués...
En els verbs irregulars, el participi sol mantindre les irregularitats, en canvi el gerundi
tendeix a ser regular:
Hagut > havent. Sigut, segut, estat > sent, essent. Dit > dient. Caigut > caent, caient.
Mogut > movent. Viscut > vivint. Aparegut > apareixent. Crescut > creixent. Fet > fent.
Pertangut > pertanyent. Resolt > resolent. Comprés > comprenent. Tramés > trametent.
Inclòs > incloent. Obert > obrint...
31
Per últim, hi ha verbs pronominals que, per interferència del castellà, no es conjuguen
correctament: aprimar-se, engreixar-se, despertar-se, emportar-se, envolar-se, escapar-se,
imaginar-se, passar-s'ho bé o malament.
En canvi, no són pronominals: callar (*calleu-vos), caure, cobrar, fer (*no et faces la
indignada), marxar, passar, prendre, recolzar.
2. Ompliu amb la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parèntesis els buits de les
frases següents:
a. Xiquets, no cal que (BUSCAR) __________ més el llibre.

b. Digues a aquella xica que (TANCAR) __________ la porta, que hi ha corrent d'aire.
c. Em sembla que els albercocs ja (COMENÇAR) __________ a estar bons.
d. Carla i jo (PASSEJAR) __________ per la muntanya cada vesprada.
e. Vicent, no (CARREGAR) __________ tant el cotxe, no siga cas que es (TRENCAR)
__________.
f. No et (LLIGAR) __________ massa fort el cordó.
g. Els meus germans (CAÇAR) __________ molt, però a mi no m’agrada gens.
h. Toni, no (MENJAR) __________ tant que et farà mal.
3. Ompliu els buits que trobeu en les frases següents amb la forma adequada dels verbs
que teniu entre parèntesis.
a. Les taronges valencianes, en aquest llibre, les han ____________________

(INCLOURE) en l’apartat de “cítrics de la mediterrània nord-occidental”.
b. Ara ens hem retrobat, però feia molts anys que no ens ______________(VEURE).
c. La policia les ha __________________ (DETENIR) a totes quan volien eixir del país.
d. Ja ha ____________________ (COURE) la carn? Està ____________________
(COURE) des de fa més d’una hora.
e. Escolteu: no us ___________ (CONFONDRE), _________________ (ESCRIURE)
exactament el que us diré.
f. La lectura d’aquest llibre m’ha _________ (INFONDRE) un esperit de pau i serenitat.
g. Aquests programes tan lamentables sempre els han _________________ (EMETRE) a
les hores de màxima audiència.
h. L’engonal m’ha ____________________ (COURE) tot l’estiu.
i. ____________(CONÉIXER) com pensa, no m’estranya res del que diga.
j. Vosaltres ___________________ (ENCENDRE) el foc i a mi deixeu-me que
_________ (COURE) la carn.
k. __________________ (CONFONDRE) els conceptes i __________________ (DIR)
aquestes coses absurdes no aprovareu mai.
l. Perquè l’arbre ____________________ (CRÉIXER) sa, cal cuidar-lo bé.
m. Si vosaltres ____________________ (CREURE) que pot ploure, no sigueu faves i no
____________________ (ESTENDRE) la roba.
n. M’ha ____________________ (DOLDRE) molt això que m’ha fet, i vull que ho
____________________ (SABER).
o. Abans ella ____________________ (ARGÜIR) que les dones havien estat
32
tradicionalment _________________ (EXCLOURE) de determinades posicions socials.

p. Com vols que jo ____________________ (OIR) missa tranquil·lament mentre tu
____________________ (TOSSIR) tota l’estona?
4. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la forma conjugada adequada, que
haureu de triar entre els doblets que us presentem a continuació.
clarificar o aclarir aparentar o aparençar baixar o abaixar

complir o acomplir lliurar o alliberar nomenar o anomenar
semblar o assemblar-se senyalar o assenyalar
• Quan hages omplert la instància, cal que la __________ a aquest funcionari.

• Sembla que es van __________ els seus anhels.
• Pere, __________ el volum de la ràdio!
• Maria, cal que __________ l'aigua, sembla enterbolida.
• Llegiu bé la pregunta i __________ amb una creu la resposta correcta.
• Van __________ -lo massa vegades, en la reunió.
• Quan menja __________ un porc.
• Pretén __________ més anys dels que té.
5. Completeu les frases següents.

• __________ és “llevar d’un líquid les substàncies que l’enterboleixen”.
• __________ és “voler fer creure el que no és”.
• __________(-se) és “fer descendir a un nivell o grau més baix d’intensitat”.
• __________ fa referència a la realització de desitjos, promeses, compromisos...
• __________ significa “entregar, fer a mans d’algú”.
• __________ és “esmentar algú o alguna cosa pel seu nom”.
• __________ no s’utilitza pronominalment, és “paréixer”.
• __________ significa “posar un senyal, marcar”.
2.4 LÈXIC
El medi ambient i el clima
Vocabulari de medi ambient [Recordeu que marquem amb un asterisc els exemples incorrectes.]
arbrat: l’arbrat o arbratge és el conjunt d’arbres d’una població o d’un parc.

*atmòsfera: recordeu que no porta accent i que s’escriu atmosfera (i es pronuncia
d’acord amb aquesta escriptura).
*basura: les formes correctes són: fem, escombraries i brossa.
biogàs: noteu que gas no porta accent, perquè és un monosíl·lab, però biogàs sí.
*contàiner: la forma correcta en català és contenidor.
*contaminació lumínica: la forma correcta és contaminació lluminosa.
energia no renovable, recurs no renovable: noteu que no hi ha cap guionet entre el no i
renovable. Els antònims corresponents serien: energia alternativa i recurs alternatiu.
33
LED: la sigla LED prové de l'anglès light-emitting diode. Fem servir les formes
següents: díode electroluminescent, díode emissor de llum, díode LED o LED.
medi ambient / mediambiental: recordeu que medi ambient s’escriu separat i, en canvi,
mediambiental (adjectiu) s’escriu junt. La forma *mig ambient no és correcta.
mediambiental / ambiental: aquests dos adjectius són sinònims.
placa fotovoltaica: noteu que l’adjectiu fotovoltaic –a no porta accent ni dièresi.
punt de recàrrega: el lloc on es poden recarregar les bateries dels cotxes elèctrics.
*verteder: la forma correcta és abocador d’escombraries.
Sovint no es té clar o es confonen els significats de termes com reducció, reutilització,

reciclatge, regeneració o valorització. Us els mostrem a continuació:
reducció de residus: conjunt de mesures que tenen per objectiu la disminució de la
producció de residus.
reutilització: valorització consistent a utilitzar novament un residu en la seva forma
original per al mateix ús o per a un altre.
reciclatge: valorització consistent a transformar un residu per a reutilitzar-lo, no
necessàriament en la seva forma original ni per al mateix ús.
regeneració: opció de valorització consistent a recuperar les qualitats originals d'un
residu de forma parcial o total, a fi de permetre'n l'ús en el mateix estat que tenia abans
d'esdevenir residu. Renovació natural o artificial de la vegetació d'un indret o d'un bosc
afectats des del punt de vista mediambiental.
valorització: procés pel qual un residu o un component d'un residu torna a ser útil.
La composició
a) Des d’un punt de vista formal, els composts es classifiquen en dos grans grups: els
composts pròpiament dits i els composts sintagmàtics. Els composts propis presenten una
estructura fusionada i, si tenen variació flexiva, esta es marca al final del compost; els
composts sintagmàtics, en canvi, tenen la forma d’un sintagma i, com en el cas del
sintagma, admeten la flexió del primer constituent, o dels diferents constituents, si
mantenen relació de concordança entre ells:
Composts propis: bocamànega / bocamànegues, cama-roja / cama-roges, maldecap /

maldecaps ‘preocupació’, menysprear / menysprea, menyspreava...
Composts sintagmàtics: vagó restaurant / vagons restaurant, guàrdia civil / guàrdies

civils, mal de cap / mals de cap ‘dolor físic’, tancar caixa / tanca caixa, tancava caixa...
OBSERVACIÓ: Des d’un punt de vista ortogràfic, els constituents dels composts propis
s’enllacen en algun cas per mitjà d’un guionet: Bell-lloc, pit-roig, Malva-rosa, para-xocs,
pèl-blanc, sud-est, trenta-tres.
b) Tenint en compte el tipus de relació sintàctica existent entre els constituents, els
composts poden ser subordinants o coordinants. En el primer cas, un dels constituents
funciona com a modificador de l’altre, com ocorre en mitjalluna o parallamps, on mitja i
llamps són modificadors de lluna i para, respectivament. En el segon cas, els dos
34
constituents pertanyen a la mateixa categoria i no hi ha dependència de l’un respecte a

l’altre, com ocorre en floricol, on els constituents apareixen coordinats per la conjunció i,
o en aiguaneu, on els constituents apareixen simplement juxtaposats.
c) Dins dels composts propis, finalment, cal diferenciar els que estan constituïts per
formes cultes, procedents del llatí o del grec, com puericultura, dels que estan constituïts
per formes patrimonials, que poden funcionar com a paraules independents, com
bocamànega o parallamps.
d) Els composts amb dos constituents adjectivals són coordinants i tenen un significat
que, segons els casos, equival a la suma o a la intersecció del significat dels dos
constituents: sordmut (‘que és sord i mut alhora’), sud-oest (‘que es troba situat entre el
sud i l’oest’), grecoromà (‘que té aspectes de la cultura grega i de la romana’).
El guionet (-) és un signe ortogràfic que, a més d’usar-se per a indicar la partició de
paraules a final de línia i per a enllaçar les formes sil·làbiques dels pronoms febles
darrere del verb, servix per a unir paraules originàriament diferents en els casos següents:
a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les unitats i les
centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta- huit, noranta-nou; dos-cents,
quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-uné, trenta-dosé.
OBSERVACIÓ: Però s’escriuen sense guionet els derivats d’estes paraules: huitcentista,
noucentisme.
b) En els composts en què el primer element és un punt cardinal: nord- est, sud-oest, sud-
africà, nord-americà.
c) En els composts reduplicatius, en què es repetix, parcialment o totalment, un

constituent, un patró rítmic o un significat: bub-bub, non-non, nyam-nyam, ping-pong,
xino-xano, zig-zag. Però en l'actualitat s'escriu a matadegolla i a correcuita.
d) En els composts en què el segon element comença per r-, s- o x-, i el primer acaba en
vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira- sol, para-xocs.
e) En els composts en què l’aglutinació pot dificultar o alterar la lectura dels components
a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat, pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en què el primer element s’escriu amb accent: despús-
ahir, despús-demà, mà-llarg, pèl-blanc.
OBSERVACIÓ: Però s’escriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit, pel
fet de tindre una grafia molt consolidada.
g) Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un nom: pacte de no-
agressió, la no-bel·ligerància, principi de no-intervenció, el no-metall, la no-violència,
el no-res.
OBSERVACIÓ: Quan la paraula no precedix un adjectiu s’escriu sense guionet, ja que en
35
eixe cas no funciona com a prefix, sinó que té una funció adverbial: els països no
alineats, els estats no bel·ligerants, els no violents.
D’altra banda, el grup no res s’escriu també sense guionet quan té el valor de ‘cosa
insignificant’ o ‘en un instant’: T’enfades per un no res. Torne en un no res.
h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial:
anti-OTAN, pro-Israel.
i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relació de direccionalitat:

diccionari valencià-castellà, míssil terra-aire, el trajecte València-Alacant,
OBSERVACIÓ: En els composts adjectivals en què el primer o els primers constituents
acaben en o també és possible usar el guionet en casos en què la paraula no està
lexicalitzada i s’indica simple addició: una obra èpico-lírica. Com es pot observar en
l’exemple anterior, en estos casos cada constituent es comporta com una paraula
independent pel que fa a l’accent gràfic.
j) En composts de noms propis del tipus França-Alemanya, l’Alcover-Moll.
k) En els préstecs no assimilats: dalai-lama, (agnusdei i exlibris, en l'actualitat).
l) En els termes propis de determinats llenguatges d’especialitat en què el primer element

és un símbol o en aquells en què el segon element és un número: α-naftol, d-sicosa, e-
mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenzé; goma-2, sub-21.
El guionet en la denominació de càrrecs (nova normativa)

Una de les novetats que aporta la nova normativa aprovada l’any 2017 és l’ús del guionet
en expressions com sub-director general. Es tracta de posar guionet en les expressions
formades per dos o més elements i que van precedides per prefixos (com
ara sub-, vice– sots– o ex-). Aquesta novetat afecta especialment les denominacions de
càrrecs de l’àmbit jurídic i administratiu. Vegem-ne alguns exemples: ex-secretari tècnic,
ex-jutge degà, sub-secretari general, vice-primer ministre; pot donar-se la combinació:
anti-nord-americà.
Ara bé, si els càrrecs no estan formats per més d’un mot i hi volem afegir un prefix, es
manté la normativa que ja hi havia anteriorment i no cal posar-hi guionet. Per tant,
continuarem escrivint exdegà, sotssecretari, exconseller, vicepresident, etc.
https://www.youtube.com/watch?v=_rPrEl_k3k8
8. Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:
a) El xaloc bufa del sud est.

b) Va ser vice president del club.
c) Actua com un poca solta.
d) Va xino xano rambla avall.
e) És una benzinera d’auto servei.
f) És una religió judeo cristiana.
g) M’han fet malbé el para xocs.
h) El cobre llit és a la tintoreria.
i) Vigila, que és un cerca bregues!
36
j) És una càmera sub aquàtica.

k) Esclatà la crisi socio econòmica.
l) Se celebra una cimera hispano americana.
m) Va arrencar l’arbre de soca rel.
n) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules.
o) Ha mort l’ex president de la República.
p) És una base de l’exèrcit nord americà.
q) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei.
r) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.
9. Escriu en lletres els numerals següents:
24.563.716flors .....................................................................................................................
33.854llibres .........................................................................................................................
96.621caixes .........................................................................................................................
85.426.917euros ............................................................................................................…
10. Escriu els numerals ordinals següents:

765ns .............................................................................................
21é ........................................................... 76a ...........................................................
83a ............................................................ 34es ..........................................................
11. Relaciona un mot de cada columna i forma’n un de compost: l’ús del guionet:
extra mil .................................................................
sud àtic ..................................................................
tres ungles ..................................................................
sobre terrestre ...........................................................
cinc + africà ..................................................................
talla cents ..................................................................
quaranta rates ..................................................................
para cinc ..................................................................
mata sol .................................................................
Fes el mateix:
penya dimonis ...........................................
abans xemeneies ...........................................
agre foc ............................................
ping dolç ..........................................
rat + satisfet ...........................................
corre americà ...........................................
guarda segat ..........................................
adeu siau ..........................................
escura penat ..........................................
arxi res ..........................................
espia d’ahir ...........................................
sud pong ...........................................
no roba ...........................................
37
2.5 PROVES [EOI 2016]
1. Expressió escrita
TASCA 1 [60 punts]
Trieu una d’aquestes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules). Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre de paraules es
penalitzarà tot i respectant-ne un marge del +/- 10%.
Opció a :
L’ajuntament ha comunicat als que porten el bar del poliesportiu municipal, des de fa 20
anys, la retirada de la concessió per a donar-la a una hamburgueseria que ha oferit millors
condicions econòmiques. Com a client habitual per la cuina casolana i tradicional que
s’hi servia i per l’atenció immillorable rebuda, considereu injusta aquesta decisió i, per
això, decidiu redactar un escrit per a publicar-lo en la plataforma Change a fi de recollir
firmes que n’eviten el canvi.
Hi haureu d’incloure:
 la desaparició d’un punt de trobada
 la pèrdua d’uns costums propis
 els vincles afectius que hi havia
 els moments inoblidables viscuts a l’establiment
Opció b:
Participeu com a voluntaris sans en un assaig clínic per a provar una nova vacuna que
podria ser la solució a una malaltia rara. L'equip d'investigació us demana que en feu un
dietari. Hui és el primer dia i us disposeu a escriure'l.
Hi haureu d'incloure:
 el perquè de la decisió
 inquietuds, pors i esperances
 contribució a l’avanç mèdic
 com ho afronteu físicament? I anímicament?
TASCA 2 [40 punts]
Fa un parell de mesos una perruqueria competència directa vostra va tancar el negoci. Us

heu assabentat que ara els propietaris atenen la clientela a domicili de manera il·legal i
38
sense pagar impostos. Escriviu una carta a la Inspecció d’Hisenda en què denuncieu la
situació. [Entre 140 i 160 paraules]
Hi haureu de tractar:
 competència deslleial
 fermesa i decisió contra el frau
 comportament insolidari amb la societat
 sentiment d’indefensió
2. Expressió oral
FITXES
3. Mediació escrita
TASCA
Escriviu entre 190 i 220 paraules. Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre
de paraules es penalitzarà tot i respectant-ne un marge del +/- 10%.
Formes part d’un grup de treball de l’ajuntament d’un gran nucli urbà que se centra a fer
propostes per a assolir un futur més sostenible i sa a l’esmentat municipi. En una
publicació, has trobat un article que esmenta les illes de calor i consideres que es tracta
d’una qüestió cabdal que caldria que tinguéreu en compte. Escrius un correu electrònic a
la resta de membres del grup de treball en què els expliques què són, per què cal
incloure-les en les vostres propostes i com podrien revertir-se.
Font: Institut de Salut Global
39
4. Mediació oral
-Llegiu amb atenció l’enunciat de la tasca. --

-Temps del monòleg: de 2 minuts - 2’30”.
A l’institut on estudia la teua filla han proposat d’impartir unes jornades sobre els perills
de la interacció en la xarxa. En el grup de WhatsApp de pares i mares, n’hi ha hagut un
sector que li ha restat importància a aquesta formació, ja que diuen que actualment tots
en som conscients. En trobar aquestes estadístiques, decideixes deixar un missatge de veu
en el grup per manifestar la necessitat d’aquesta mena de formació en adolescents.
Font: Sentit Crític, https://www.elcritic.cat/reportatges/ciberassetjament-a-dones-el-masclisme-
40
41
UNITAT 3
3.1 COMPRENSIÓ ORAL I EXPRESSIÓ ESCRITA
1. Tot seguit escoltareu un àudio sobre el primer viatge espacial turístic. L’àudio
l’escoltareu dues vegades. Entre les dues reproduccions hi haurà una pausa d’un minut.
Cal que recolliu la informació necessària per a elaborar un text, d’acord amb les
indicacions que trobareu més avall, que ha de contenir entre 140 i 160 paraules. Escriviu
el text en el quadern de respostes. [CIEACOVA juny 2017]
Formes part del gabinet de premsa de l’empresa aeronàutica SpaceX i t’han encarregat
que redactes una entrada en la pàgina web de la companyia amb la finalitat de publicitar
el primer viatge al voltant de la Lluna pensat per a turistes.
El text ha de contenir, com a mínim, la informació següent:
- Experiència prèvia de l’empresa en vols aeronàutics.

- Lloc i data en què es produirà l’enlairament.
- Característiques de la nau i del vol.
- Preparació específica dels passatgers.
3.2 ORTOGRAFIA
Ús de les majúscules
Fonamentalment, la lletra majúscula servix per a destacar una paraula que comença una
frase en uns contexts determinats (funció demarcativa) i per a identificar els termes i les
expressions que tenen una categoria de nom propi (funció distintiva).
Cal tindre en compte les següents consideracions generals pel que fa a l’ús de la lletra
majúscula:
a) Les lletres escrites en majúscula han de rebre el mateix tractament, pel que fa a
l’accentuació i a l’ús de la dièresi, que si estigueren escrites en minúscula, quan així ho
exigisquen les regles d’accentuació: Àngel, l’Índia.
b) En les paraules que comencen amb un dígraf, només s’escriu en majúscula la primera
lletra: Guillem, Txad.
c) En les paraules compostes de grafia aglutinada (amb guionet o sense), només s’escriu
en majúscula la primera lletra del primer constituent: Euràsia, Sud-àfrica.
OBSERVACIÓ: En certs topònims estrangers que es mantenen sense adaptar, també

s’escriu en majúscula la primera lletra del segon constituent: Guinea-Bissau, Baden-
Baden.
42
La funció demarcativa. Les majúscules amb funció demarcativa singularitzen una paraula
per la posició que ocupa en el text. S’escriuen amb la inicial en majúscula les paraules
que es troben:
a) A principi de paràgraf: No vull res.
b) Després de punt: T’he dit que no volia res. Per favor, no m’ho tornes a preguntar.
c) Després dels signes d’interrogació o d’exclamació: Saps què et dic? Que ja està bé.
Demà, més. Prou! Ja no vull dir res més!
OBSERVACIÓ: Quan estos signes no marquen el final d’una frase, poden anar
acompanyats d’una coma o d’altres signes de puntuació, i en eixe cas la paraula següent
s’escriu en minúscula: Ell és, com t’ho diria?, absolutament original. La seua situació
és, ai!, molt precària.
d) Després de punts suspensius: No ho veig clar... De totes maneres, ja en parlarem.
OBSERVACIÓ: Quan este signe indica una suspensió momentània del discurs, sense
tancar la frase, la represa del discurs s’inicia amb minúscula inicial: No em vaig atrevir a
dir res... en aquella situació tan tensa.
La funció distintiva. Les majúscules amb funció distintiva singularitzen una paraula per
la seua pròpia naturalesa. S’escriuen amb la inicial en majúscula els casos següents:
a) Els noms propis de persona, divinitats, llinatges, dinasties, malnoms, renoms,

sobrenoms, pseudònims, etc.: Voro, els Peris, Alfons el Magnànim, el Palleter.
OBSERVACIÓ: S’escriuen en minúscula alguns noms propis que s’han lexicalitzat: un

adonis, un casanova, un judes.
b) Els noms propis d’animals i plantes singularitzats: el gos Milú.
c) Els noms propis d’objectes singularitzats i de vehicles (trens, naus, aeronaus, etc.):
l’Excalibur, l’Orient Express, l'Sputnik.
d) Les marques de productes i denominacions oficials d’origen: un Renault, vi de

Requena-Utiel, torró de Xixona.
OBSERVACIÓ: Les denominacions genèriques que procedixen de noms propis

(topònims, marques, noms de descobridors o inventors) s’escriuen en minúscula: un
‘rioja’ excel·lent, un ‘jeep’, la freqüència en hertzs.
e) Els noms d’institucions, organismes, entitats, empreses, establiments i òrgans de

gestió: la Conselleria de Presidència, el Teatre Principal, l’Hotel Túria.
f) Les festivitats i celebracions populars: la nit de Sant Joan, el Nou d’Octubre.
g) Els fets històrics singulars: la Revolució Francesa, el Maig del 68.
43
h) Els planetes, constel·lacions i estreles: la Terra, l’Óssa Major, la Lluna.
OBSERVACIÓ: Les paraules terra, sol i lluna s’escriuen en minúscula en els contexts
que no són propis de l’astronomia: La destrucció de la terra. Fa un sol de justícia. Hui
hi ha lluna plena. Han tornat de la lluna de mel.
i) Els noms de monuments i edificis singulars: el Palau de la Música, l’Almodí.
j) Els topònims, corònims i altres denominacions geopolítiques: l’Alcúdia, el País Basc,

la Costa Blanca, el Pròxim Orient, el Tercer Món.
OBSERVACIÓ: Els articles, les preposicions i les conjuncions que formen part dels
topònims i corònims valencians o valencianitzats s’escriuen en minúscula: Bonrepòs i
Mirambell, la Font d’en Carròs, l’Eliana, el Caire, la Manxa. Les denominacions
genèriques que, a vegades, acompanyen els noms geogràfics també s’escriuen en
minúscula, excepte si estes denominacions han passat a formar part del mateix topònim:
la plaça de l’Arc, el barri d’Orriols, la serra de Mariola, el mar Mediterrani (però la
Vall d’Albaida, la Font Roja). Els articles dels topònims no valencians ni valencianitzats,
en canvi, porten la inicial en majúscula: O Grove, La Spezia, Le Havre, Los Angeles.
k) Les formes protocol·làries de tractament: el Molt Honorable Senyor President de la

Generalitat, l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector.
OBSERVACIÓ: La designació estricta dels càrrecs s’escriu en minúscula: la presidenta

de les Corts, el degà de la Facultat de Filologia.
l) Els plans d’estudi, assignatures i titulacions: ha cursat estudis d’Ensenyança

Secundària, fa classes de Física Quàntica, és llicenciat en Història Contemporània.
m) Els títols de llibres, obres teatrals, musicals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques: el

Decameró, la Pietat, l’Oda a l’alegria.
n) Les lleis, codis jurídics i altres disposicions legals: la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià, el Codi Penal, la Resolució 10/2002.
o) Les entitats abstractes instituïdes oficialment, imposts, etc.: ha sigut declarat Bé

d’Interés Cultural, és Monument Històric Nacional, l’Impost sobre la Renda.
p) Els noms de congressos, seminaris, certàmens, etc.: I Congrés d’Història i Filologia

de la Plana, III Certamen de Bandes de Música.
1. Completa els buits de les frases següents amb la grafia que falta, amb majúscula o
minúscula, segons pertoque:
a) Sempre que arriba el mes de ....aig, son pare li recorda les revoltes del ......aig del
68 a .....arís, i ja n’està fart!
b) Cada ....iumenge s’alça a les 11, però hui, com que és ...iumenge de ...ams, segur
que matinarà.
44
c) Encara que fa vent de ...ud-...st, anirem a banyar-nos a la ....ala de ...inestrat.

d) Passarem la ....it de ...ant .....oan al ...astell de ....àtiva.
e) El poble de ....a ...ucia, a la ....omarca de la ......arina .....aixa, fita amb el terme
municipal de .....olop.
2. Revisa la llista i corregeix les majúscules que cregues oportunes.
a) martí l’humà b) al·là c) sant antoni del porquet
d) la cabra campaneta e) la renaixença f) per nadal
g) l’avinguda d’alcoi h) el castell de santa bàrbara i) l’havana j) los angeles
3.3 MORFOSINTAXI
Els determinants (I)
Els articles
articles singular plural
masculí el / l' els
femení la / l' les
Observacions sobre l’ús de l’article definit
 En les enumeracions de diversos substantius que presenten una estreta relació

semàntica, un únic article davant del primer substantiu actua com a determinant
global del conjunt: Els metges, infermers i auxiliars s’han reunit en assemblea.
Les exigències i abusos del director han causat un gran malestar.
 L’ús de l’article davant dels topònims ve determinat per la tradició. Encara que no
és possible establir unes normes precises per a regular els casos en què s’utilitza
l’article, sí que es poden indicar unes pautes generals que ajuden a orientar-ne
l’ús. Els noms de les poblacions van majoritàriament sense article, però en certs
casos s’usen precedits de l’article: l’Alcora, l’Alcúdia, l’Alfàs del Pi, l’Alqueria
d’Asnar, el Campello, les Coves de Vinromà, l’Eliana, la Font de la Figuera, la
Llosa de Ranes, la Mata, la Nucia, la Pobla de Vallbona, la Torre de les
Maçanes, la Vall d’Uixó, etc. També s’usa esporàdicament l’article davant dels
noms de certes ciutats estrangeres: el Caire, l’Haia, la Meca, etc.
Els noms de les comarques, els rius i les muntanyes s’usen majoritàriament
precedits de l’article: l’Alcalatén, l’Horta, la Safor, el Millars; el Caroig, el
Montgó, etc.
 Quant al nom d’estats, països i regions, encara que majoritàriament s’usen sense
article, n’hi ha alguns que el requerixen obligatòriament: l’Equador, l’Índia, el
Marroc, etc.; en general, els noms composts exigixen l’ús de l’article: la Costa
45
d’Ivori, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, etc. En canvi, uns altres poden
dur-lo o no potestativament: l’Afganistan, l’Argentina, el Brasil, el Canadà, el
Iemen, l’Iran, l’Iraq, el Japó, el Pakistan, el Paraguai, el Perú, el Txad,
l’Uruguai, la Xina, etc.
 Davant dels dies de la setmana, per a indicar immediatesa (pròxima o passada), es

pot ometre l’article: Dijous que ve anirem al cine. Va vindre dilluns passat. Però,
quan es fa referència a un dia concret, en què el dia de la setmana s’utilitza com a
substantiu, es fa necessari determinar-lo amb l’article definit: La reunió va
quedar fixada per al dijous 29 de maig.
 Amb sentit de freqüència, indicant que una acció té lloc un dia determinat de la
setmana al llarg d’un període de temps, s’usa l’article, bé en singular o bé en
plural, anteposat al dia de la setmana: El dilluns (o els dilluns) va a classe de
piano.
 Els anys poden anar precedits o no de l’article. Però, amb l’adveniment de l’any
2000, hi ha una tendència creixent a usar l’article davant dels anys:
29 de maig del 2003 o 29 de maig de 2003.
Les retribucions satisfetes en el 2002 o les retribucions satisfetes en 2002.
Les previsions per al 1999 o les previsions per a 1999.
 Davant d’infinitius no lexicalitzats o d’oracions subordinades substantives, es

tendix a ometre l’article o a anteposar fórmules buides com ara el fet: Saber això
m’alegra molt. Menjar massa és perjudicial per a la salut. Que vages a visitar-lo
li farà bé. El fet que li ho haja dit no m’ha agradat gens.
L'article neutre
En la llengua actual, a més, no són estranys els exemples en què l’article masculí el
assumix un valor abstracte. Així, són vives en el valencià general, o en certs parlars
valencians, construccions amb l’article el amb valor abstracte com les següents:
No m’agrada gens el dolç. (‘les coses dolces’)

El mal és que no creu mai. (‘la cosa mala’)
Hem arreplegat l’aigua del plogut. (‘la pluja’)
Treballa més del que cal. (‘del que és la seua obligació’)
Si lleves el podrit, t’ho pots menjar tot. (‘la part podrida’)
No gastes més del que guanyes. (‘els guanys’)
Calla, calla, que ara ve el millor. (‘la millor cosa’)
No t’arrisques i vés pel segur. (‘la cosa segura, la part segura’)
No vages pel banyat. (‘la part banyada’)
Les cabres han entrat al regat. (‘la part regada’)
Usos de l’article lo amb valor abstracte
46
Construccions *Exemples amb lo Exemples sense lo
lo + adjectiu És lo més absurd que he sentit mai. És el més absurd que he sentit mai.
Lo lleig i lo bell són qualitats La lletjor i la bellesa són qualitats
subjectives. subjectives.
Espera que ara ve lo bo. Espera que ara ve la més bona.
És una expressió de lo modern. És una expressió de la modernitat.
Lo millor no ho saps encara. El millor del cas no ho saps encara.
És lo més sensat que ha dit. És la cosa més sensata que ha dit.
Segons lo establit en els estatuts. Segons el que establixen els estatuts.
La veritat és que ho va fer ell. El
Lo cert és que ho va fer ell. cert és que ho va fer ell.
lo + que Açò és precisament lo que anava Açò és precisament el que anava

buscant. buscant. Té
Té prou diners, però lo que passa prou diners, però el cas és que no
és que no se’ls sap administrar. se’ls sap administrar. No
No sé lo que vols dir. sé què vols dir. Això
que em dius em sorprén molt. El que
Lo que em dius em sorprén molt. em dius em sorprén molt.
lo + possessiu Sempre defén lo seu. Sempre defén les seues coses.
lo + de Va arreplegar lo de Vicent. Va arreplegar les coses de Vicent.

És lo de sempre: riure per no És la de sempre: riure per no plorar.
plorar.
OBSERVACIÓ: Molts dels usos col·loquials del lo són calcs sintàctics del castellà,
llengua que, contràriament a la nostra, tendix a utilitzar l’article neutre lo allà on el
valencià recorre a fórmules com les que s’adduïxen en la segona columna.
Usos de l’article lo amb valor intensiu
*Construcció amb lo Construcció sense lo
No et pots ni imaginar lo bé que ens ho No et pots ni imaginar que bé que ens ho

hem passat. hem passat.
Em sorprén lo bé que toca el piano. Em sorprén com toca de bé el piano.
Ho faré lo més ràpid possible. Ho faré tan ràpid com puga.
Vine lo més prompte possible. Vine com més prompte millor.
Encara no està lo suficientment madur. Encara no està prou madur.
47
Ús de l’article lo en modismes
*Construcció amb lo Construcció sense lo
Viu a lo gran. Viu regaladament. Viu a cor què vols.

En lo successiu, no vull més excuses. D’ara en avant, no vull més excuses.
Per lo general, sol ser molt puntual. Generalment, sol ser molt puntual.
Eixa faena no li agrada lo més mínim. Eixa faena no li agrada gens ni miqueta.
Per lo menos, ha donat un descàrrec. Almenys, ha donat un descàrrec.
Per lo regular, té un bon comportament. Ordinàriament, té un bon comportament.
És tot lo més que puc dir-te ara. És el màxim que puc dir-te ara.
Per lo vist, és un fora de sèrie. Pel que sembla, és un fora de sèrie. Per
Per lo tant, et toca substituir-lo a tu. tant, et toca substituir-lo a tu. De
Per lo prompte, encara no ha arribat. moment, encara no ha arribat. Tal
vegada vindrà en el tren de les deu. Potser
A lo millor ve en el tren de les deu. vindrà en el tren de les deu. Si no, no
ho hauria fet. D’una altra manera, no ho
De lo contrari, no ho hauria fet. hauria fet. Altrament, no ho hauria fet.
Respecte a les seues declaracions. Pel que
fa a les seues declaracions. Quant a les
En lo referent a les seues declaracions. seues declaracions.
Em té igual: no tinc manies. Tant em fa: no
Lo mateix em dóna: no tinc manies. tinc manies.
D’altra banda, és un xicon molt agradable.
Això a banda, és un xicon molt agradable.
Per lo demés, és un xicon molt agradable.
Els demostratius
El valencià disposa de dues variants formals de demostratius: les reforçades i les

reduïdes (aquest/esteiaqueix /eixe). En els escrits administratius, buscant la màxima
homogeneïtat formal, s’usaran les formes reforçades: aquest, aqueix, aquell.
Per al masculí plural del demostratiu aquest s’ha d’emprar la forma aquests.
En el valencià actual s’usa un sistema de tres graus de proximitat o llunyania respecte als
interlocutors de l’acte de parla:
1r grau; proximitat a qui parla: aquest, i flexió: aquests, aquesta i aquestes,i açò.
2n grau; proximitat a qui escolta o llig: aqueix, i flexió: aqueixos, aqueixa i aqueixes,
i això.
48
3r grau; llunyania tant de qui parla com de qui escolta: aquell, i flexió: aquells, aquella i
aquelles, i allò.
Aquest sistema té plena vigència en la llengua parlada quan els demostratius tenen un
valor predominantment díctic, és a dir, quan fan referència a objectes o elements concrets
dins d’una situació comunicativa, de manera que la seua referència es troba
específicament determinada en l’acte d’enunciació.
Aquest llibre que porte a la mà...

Aqueix informe que m’has deixat damunt la taula...
Aquell expedient que vaig arxivar...
En el llenguatge escrit, el sistema de tres graus és usat tradicionalment en la

correspondència o en les comunicacions entre diversos organismes, quan ens referim a
l’àmbit del receptor.
Us envie l’expedient perquè siga tramitat per aqueix servei.
Tanmateix, un ús habitual dels demostratius en la llengua escrita és aquell en el qual no

fan referència a un element per la seua posició física o temporal respecte als
interlocutors, sinó que serveixen per a referir-se a un element ja mencionat prèviament en
el discurs (ús anafòric) o que esmentarem a continuació (ús catafòric). En aquestes
funcions, les construccions més habituals només distingeixen entre dos graus de
proximitat o llunyania. Per això, en el registre formal escrit propi de l’Administració
(exceptuant el cas de la correspondència o la comunicació entre organismes) usarem
normalment les formes aquest (i flexió) i aquell (i flexió).
Aquest és el principal objectiu de l’Administració: el servei a la ciutadania.

El personal funcionari s’integrarà també en una administració pública diferent de la del
seu ingrés mitjançant un concurs de mèrits, amb els requisits i criteris que
regeixen aquest sistema de provisió de llocs.
Quan les entitats locals de la Comunitat Valenciana no disposen de la suficient capacitat
financera o tècnica, l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el que estableix la
normativa bàsica estatal, cooperarà amb aquelles perquè puguen realitzar correctament
la seua funció.
Pel que fa als demostratius neutres, usarem les formes això i allò amb els valors anafòric
i catafòric característics de la llengua escrita, i també davant de relatiu.
Allò que em vas dir és cert.
A més dels usos discursius esmentats, els demostratius també admeten una interpretació
temporal quan es combinen amb un substantiu que designa un període de temps:
Este estiu fa molta calor. (l’estiu actual)
Este estiu hem anat a Agres. (l’estiu passat)
Este estiu anirem a Agres. (el pròxim estiu)
49
OBSERVACIÓ: En el cas del substantiu any s’usa generalment l’adverbi enguany i no la

combinació amb el demostratiu: Enguany anirem a Agres.
Amb els demostratius de segon i tercer grau es fa referència a períodes llunyans o que no
inclouen l’acte de parla:
M’ho va confessar eixa mateixa setmana.

Aquell estiu vam anar a Agres
Els possessius
Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de l'element a què fa referència el

nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Esta propietat o
pertinença s'assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa
establida.
Els possessius àtons només s'usen precedint algunes relacions de parentiu (mon pare, sa
mare, sa tia), en certes expressions estereotipades (ma casa, ta casa, en sa vida) i
precedint alguns tractaments (sa il·lustríssima, ses majestats, ses senyories).
Per a un sol posseïdor hi ha les formes següents: per a la primera persona del singular, hi
ha les formes mon per al masculí i ma per al femení; i en plural, mos per al masculí
i mes per al femení:
› Saps com anar a ma casa?
› Mos pares viuen a Vila-real.
Per a la segona persona, en singular, hi ha les formes ton per al masculí i ta per al femení;
i en plural, tos per al masculí i tes per al femení:
› On treballa ton germà?
› Quan vindran tos pares?
I per a la tercera persona, en singular, son per al masculí i sa per al femení; i en
plural, sos per al masculí i ses per al femení:
› Sa santedat el papa Joan XXIII.
› Ses nebodes han obert una botiga de regals.
Els possessius tònics

Per a un sol posseïdor, en la primera persona del singular, hi ha les formes el meu per al
masculí i la meua per al femení; i en plural, els meus per al masculí i les meues per al
femení:
› El meu llibre és molt interessant.
› La meua intenció era bona.
› No han tingut en compte les meues protestes.
Per a la segona persona, en singular hi ha les formes el teu per al masculí i la teua per al
femení; i en plural, els teus per al masculí i les teues per al femení:
› La teua intervenció ha sigut molt oportuna.
› No m'agraden els teus pantalons.
› Sempre s'oposen a les teues iniciatives.
I per a la tercera persona, en singular, el seu per al masculí i la seua per al femení; i en
plural, els seus per al masculí i les seues per al femení:
50
› El seu projecte és inviable.

› Els seus partidaris el van abandonar.
› Les seues cosines visiten els iaios.
Per a diversos posseïdors, per a la primera persona del singular hi ha les formes el
nostre per al masculí i la nostra per al femení; i en plural, els nostres per al masculí i les
nostres per al femení:
› El nostre pare treballa massa.
› Heu de disculpar les nostres deficiències.
Per a la segona persona del singular hi ha les formes el vostre per al masculí i la
vostra per al femení; i en plural, els vostres per al masculí i les vostres per al femení:
› Això són coses de la vostra professora.
› Van vetlar pels vostres interessos.
I per a la tercera persona hi ha, d'una banda, les mateixes formes que per a un posseïdor:
en singular, el seu per al masculí i la seua per al femení; i en plural, els seus per al
masculí i les seues per al femení.
› Els socis l'han alliberat del seu compromís.
› Ara vindran amb els seus romanços.
REMARQUES:
 Quan els possessius van darrere del mot que determinen, s'usen sense article: Un
cosí meu viu a Xàbia. Li ho ha dit un amic seu.
 La relació de possessió característica dels possessius s’indica en certs contexts

per mitjà únicament de l’article definit: Vindré amb la dona i els fills. Els pares
no li donaven permís per a casar-se. Renta’t les mans. Preneu el tiquet.
 En certes locucions adverbials o prepositives, el possessiu pot alternar amb un

pronom personal tònic (mi, tu, ell...) precedit de la preposició de: Anava darrere
d’ell o Anava darrere seu. Caminava al costat d’ella o Caminava al seu costat.
3. Completeu les frases de la part inferior tot considerant les regles d'ús de l'article.
• Ja us he dit que no vull que m'ajudeu, ni _____ un ni _____ altre.

• Enguany tenim classe _____ dimarts i _____ dijous.
• No em preocupa _____ que vingues; _____ que et quedes em fa por.
• L’examen serà _____ divendres.
• Insistia a dir que _____ menjar massa no és saludable.
• Solem anar al cinema _____ dijous. • _____ saber no ocupa lloc.
• Abans de creuar el carrer has de mirar a _____ un costat i a ____ altre.
• _____ pròxim dissabte me’n vaig de viatge a Praga.
• Em va agradar molt _____ dinar d'ahir; _____ diumenge que ve repetirem.
• Va nàixer a _____ Pobla de Vallbona, però treballa a _____ Vall d'Alba.
• Aneu entrant _____ un darrere de _____ altre.
51
• _____ diumenge és el dia més reposat de la setmana.

• L’examen és _____ divendres 9 de maig.
4. Fixeu-vos en aquestes expressions, on en valencià elidim l'article, i busqueu-los un

context adequat entre les frases de la part inferior.
anar a escola desfer camí jugar a cartes matar hores

de tots colors parar taula caure en oblit arriar veles
estar a cura de seure a taula Tots Sants donat cas
• _______________ que al juny ho aprove tot, viatjarà amb vosaltres a Dublín.
• Van tindre sort, només _______________ va començar la tormenta en alta mar.
• No sé com t'agrada tant perdre el temps, no fas més que _______________.
• Vols estar quiet d'una vegada i _______________ com Déu mana.
• Josep viu tres cases més amunt, haureu de recular i ________________.
• No vol _______________ perquè no ha estudiat prou i les passaria ______________.
• Ajuda'm a _______________ que ja són les dues i se'ns farà tard per a dinar.
• Jordi no vol ______________ la seua tia ni un dia més.
• Un personatge tan important mai no podrà _______________.
• _______________ és l'u de novembre.
• En acabar de sopar pensen ____________ una estona, així qui perda pagarà els cafés.
5. Relacioneu els elements que us proposem a la columna de la dreta amb els verbs de
l'esquerra per tal de formar construccions sintàctiques coherents.
1. Constar en a. les despeses

2. Donar(-ne) b. l'aparença
3. Tenir(-ne) c. els detalls
4. Venir com d. la disposició de...
5. Caure en e. el bon camí
6. Anar per f. la zitzània
7. Alçar g. l'acta
8. Sembrar h. el cap
9. Entrar en i. la nòmina
10. Posar a j. el descrèdit
11. Cobrir k. l'abast
12. Estar en l. l'anell al dit
6. Corregiu quan calga les expressions següents:
• Respectarem sempre la memòria del nostre pare.

• A les seues ordres, mon sergent!
• Ja teniu el cotxe al seu punt.
• Li preguntaren per què maltractava la muller.
• El temps corria al seu favor.
• Si no fas el que et dic, tot es tornarà en contra teu.
• No em parles ara dels teus deutes de joc: això és el teu problema.
• Posà els seus cinc sentits en la redacció de la instància.
• Sembla que tot ho faces en contra meua.
• L'estimava com la nina dels seus ulls.
• Saluda-la de la meua part.
52
7. Fixeu-vos en les frases següents i esmeneu-hi, quan calga, l'ús del possessiu.
• Posa't el mocador a la teua butxaca.

• És la meua col·lega.
• Quan el saludeu, doneu-li la vostra mà.
• El periodista, en la seua pròpia casa, va entrevistar aquella actriu tan famosa.
• S'han cansat i se'n van a sa casa.
3.4 LÈXIC
Connectors textuals
Són elements de cohesió textual que cal usar amb mesura i propietat. D’una banda,
organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases en l’interior del text i, de l’altra,
funcionen com a senyals visuals que mostren l’estructura de l’escrit. Sovint van al
començament de cada paràgraf o frase:
Per estructurar el text

Per distingir
Per introduir el tema Continuar sobre un mateix -en canvi -altrament
-aquest escrit tracta de punt (continuatives) -per contra
-ens proposem d’exposar -a banda d’això -a més a més -d’una altra banda -per
-l'objectiu principal de -a continuació -així com una part ... per l'altra
Per fer aclariments -així mateix -fins i tot·
-a saber -això és -és a dir -i també -d’altra banda
Per encetar un tema nou Per donar detalls Per marcar ordre
-pel que fa a -quant a (exemplificar) -a tall d’exemple -en primer lloc / en
-en relació amb -en particular· -en concret segon... -primerament...
-respecte a/de -amb referència a -per exemple / p. e. -com ara -d’entrada -finalment
-el següent punt a considerar és -en darrer lloc/terme
Per posar èmfasi Per resumir indicar temps (narrar)
-cal destacar també -en resum -a manera de resum -a continuació -aleshores
-en efecte -convé subratllar -com a resum -en síntesi -després de -abans que
-de la mateixa manera -recapitulant -resumint -llavors -tot seguit
53
Per acabar
Per indicar espai (per
Per indicar causa -en conclusió
descriure)
-a causa de/que -gràcies a/que -al capdavall
-al centre -als costats
-a força de -com que -en definitiva
-als extrems -a prop / -lluny
-pel fet que -per tal com -comptat i debatut
-a l’interior / -a l’exterior·
-perquè (+v. ind.) -ja que -consegüentment
-més amunt / -més avall
-per concloure
Per estructurar les idees

Per unir / enllaçar elements Per indicar finalitat
(copulatives) -i -a fi de (+v. inf.) -a fi que
-així com també -ni -per tal de (+v. inf.) -per a
Per indicar conseqüència
-així com -per tal que -perquè (+v. subj.)
-a conseqüència de -per tant
-per això -consegüentment
-per consegüent -doncs
Per indicar objecció
-de manera que
(concessives)
-en conseqüència
Per indicar condició -malgrat tot -així i tot
-per la qual cosa
-a condició de/que -si -amb tot i això -per bé que
-per aquest fet
-en cas que/de -llevat que -per més que -si bé
-així és que
-si molt convé -si s'escau -per molt que· -tot i que
-posat que -si de cas -encara que -malgrat que
-a pesar de/que
Per indicar oposició

Per distribuir elements
(adversatives)
Per comparar dos o més (distributives)
-no obstant això -així com
termes (comparatives) -així com … [així] -o … o
-mentre que -al contrari
-igual com -igual que -ara … ara -bé … bé
-això no obstant -altrament
-tan … com -menys … que -o bé … o bé -ni … ni
-ara bé -en canvi
-més … que -tant/a … com -no solament … sinó que
-sinó que -per contra
-no solament … sinó [també]
-tanmateix -però
Si fem servir connectors dobles, recordem d’incloure-hi sempre les segones parts. És a
dir, si diem d’una banda, hi ha d’haver més avall un d’altra banda, i si diem en primer
lloc, que més endavant hi haja en segon lloc.
Veure https://www.youtube.com/watch?v=KFhqwHk5L9g
54
8. . Relacioneu les construccions incorrectes de la columna de l'esquerra amb les

corresponents, correctes, de la dreta.
1. D'haver vingut, t'ho hauria dit.* ( ) En cas de venir, t'ho diré.

2. Ric com era, es va arruïnar.* ( ) T'ho diré amb la condició que vingues.
3. A no ser que vingues, no ho sabràs.* ( ) Si no vens, no t'ho diré.
4. Cas de venir, t'ho diré.* ( ) Si hagueres vingut, t'ho hauria dit.
5. Com no vingues, no t'ho diré.* ( ) Fora/llevat que vingues, no ho sabràs.
6. T'ho diré amb tal que vingues.* ( ) T'ho contaré sempre que calles.
7. T'ho contaré sempre i quan calles.* ( ) Tan ric que era, es va arruïnar.
9. Subratlleu i esmeneu les errades que trobeu en les frases següents.
• No tinc res que fer.

• Ara veuràs com tot no és lleig.
• He guanyat ni més ni menys que un cotxe.
• Et desitge tingues un bon cap de setmana.
• Aquest treball deixa molt que desitjar.
10. Relaciona els elements següents omplint els buits amb algun d’aquests connectors:
O bé ... o bé, perquè, malgrat que, tot i que, sempre que, ni, així és que, per tal que, per
bé que, per tant.
1. Li he fet un regal hui és el seu aniversari. 2. Li he deixat l'ordinador
puga acabar el treball. 3. Hi anirem demà, no ploga. 4. No acaben
mai la seua formació, els cursos de reciclatge són imprescindibles.
5. fa cinc anys que treballem junts, no l'he arribat a conèixer.
6. Aquest any no puc fer vacances, em quedaré a casa.
7. parlava bé l'anglès, no va entendre aquell conferenciant.
8. No diu deixa dir. 9.Tothom té dret a discrepar, de forma
individual, de forma col·lectiva. 10. Hi ha moltes persones com ell,
semble impossible.
3.5 PROVES [JQCV juny 2018]
Estructures lingüístiques
Exercici 2
Completeu el text que teniu a continuació amb l’alternativa més precisa. Només hi ha
una opció correcta per a cada buit. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).
Qui eren els agrimensors romans?
La història de la (0) divisió de terres ha estat sempre acompanyada de l’agrimensura.

Aquesta branca de la topografia es va practicar des de l’Edat del Bronze, si acceptem les
conclusions dels arqueòlegs britànics que van estudiar un (6) ordenat en (7) a les planes
55
de Dartmoor, a Cornualla, i que van datar entre el 1700 i el 1400 a. de C. Per a poder
parlar d’agrimensura romana, cal fer un (8) de mil anys i situar-se (9) del segle V i el
començament del IV a. de C. a Itàlia: hi trobarem les primeres restes de divisions
agràries pels voltants de Roma, als monts Sabins, a Etrúria i al Laci.
Pel que fa a la menció més antiga d’un plànol cadastral, no en trobarem cap fins al segle
II a. de C., la qual cosa sembla indicar un retard en relació amb la pràctica de les
divisions, (10) tenim proves almenys dos-cents anys abans. Entre els segles IV i I a. de
C., època daurada de la seua activitat, els agrimensors romans (11) un gran nombre de
limitationes (divisions en quadrícula) i de medicions en (12) de terres indivises fins
aleshores.
Els textos teòrics dels agrimensors que (13) donen compte són tardans. Es van (14) en
l’època de Vespasià, en un moment en què l’administració romana s’enfrontava a una
situació de gran desordre en la gestió de les terres públiques. Es tracta de textos de
caràcter arqueològic, (15) els agrimensors de la dinastia Flàvia no tenien per missió (16)
noves divisions, (17), al contrari, redactar les instruccions que havien d’emportar-se els
seus col·legues destinats en els diferents depòsits d’arxius i sobre el terreny per a revisar
les contribucions. En resum, agrimensors que intenten comprendre, (18), allò que els
seus predecessors havien fet sobre el terreny, quan (19) havia encarregat assignar terres a
les onades (20) de colons, i això durant un mínim de quatre segles.
Mètode (adaptat) https://metode.cat/revistes-metode/monografics/els-agrimensors-romans-cartografs-de-territoris.html
0. a.divisió b.divissió c.divisio

6. a.immens parcel·lari b.immens parcelari c.inmens parcel·lari
7. a.feixos b.feixes c.feixs
8. a.bot b.salt c.saltiró
9. a.al fi b.a la fi c.als finals
10. a.de la que b.de la qual c.de què en
11. a.concebiren b.van concebir c.conceberen
12. a.moltitud b.multitut c.multitud
13. a.en b.hi c.se’n
14. a.acompilar b.compil·lar c.compilar
15. a.com que b.ja que c.doncs
16. a.trasar b.trassar c.traçar
17. a.si no b.sinó c.sinò
18. a.ells mateixos b.ells mateixa c.ells mateix
19. a.se n’ b.se’ls c.se’n
20. a.successives b.sucessives c.succesives
Exercici 3
56
La invasió verda
El transport dels organismes fora de les seues (0) àrees naturals és un fenomen lligat a
lésser humà des del seu origen, intensificat després amb el naixement de l’agricultura i
dels processos de domesticació de plantes i animals. La flora del nostre territori (21)
moltes plantes arribades (22) temps tan antics que som incapaços de diferenciar-les de les
estrictament (23) i d’altres que, reunides sota el nom d’arqueòfits, són apreciades com la
resta d’elements autòctons o s’han convertit en referències visuals dels nostres paisatges.
Des d’una perspectiva més acadèmica, reben aquesta denominació les espècies
introduïdes abans de l’any 1500. L’elecció està determinada per (24) de les expedicions
botàniques per les terres de (25) i de la resta de territoris colonials.
Molts éssers vius es mouen per aquest teixit circulatori i, gaudint d’una mobilitat (26),
viatgen fins a llocs molt allunyats dels seus espais originals. Alguns dels protagonistes
d’aquestes migracions artificials apareixen de manera efímera o s’instal·len anònimament
en els llocs més (27) als seus requeriments ecològics. Aquests organismes (28), exòtics o
aliens, reben noms diferents segons la seua capacitat de permanència en l’hàbitat
colonitzat.
Així, les espècies (29) o subespontànies són aquelles que manquen de capacitat per a
mantindre’s en l’àrea ocupada i desapareixen poc temps després, o s’estenen de manera
autònoma però sempre en ambients (30); les naturalitzades, també dites establides, són
les que apareixen en ecosistemes naturals o seminaturals, on mantenen poblacions
estables de manera autònoma. Per tant, la qualificació d’invasor no és, en absolut,
sinònim de foraster. Aquest concepte només identifica els organismes que mostren una
elevada capacitat expansiva i que ocupen territoris molt (31). No obstant això, alguns
investigadors i investigadores especialitzats en aquesta matèria prefereixen parlar de
pesta o plaga per a identificar els invasors més agressius, aquells que s’estableixen amb
tanta eficàcia i feracitat que (32) la terra que els rep i provoquen problemes ecològics i
econòmics de primera magnitud.
Els exemples coneguts, alguns amb resultats (33), són una amenaça real per als nostres
ecosistemes, i l’impacte de les (34) produïdes pels organismes invasors sobre el nostre
sistema productiu i de benestar s’ha traduït en un increment de l’interés per aquesta
problemàtica. Les administracions públiques, els investigadors i les investigadores i, per
descomptat, la població en general, s’interessen cada vegada més per conéixer el
funcionament, l’abast, les conseqüències i les solucions d’un fenomen ambiental del qual
tots podem ser (35). Mètode (adaptat)
0. a. àreas b. àries c. àrees

21. aculleix allotja alloja
22. d’ençà de d’ençà uns ençà i enllà de
23. nadiues natiues nadives
24. la pujada l’apogeu l’esplendor
25. Sud-amèrica Sud-Amèrica Sudamèrica
26. inhospitada inhóspita insospitada
57
27. addients adients adiens

28. al·lòctons autòctons aborígens
29. acomodatícies subreptícies adventícies
30. humanitzats antropomòrfics antropomorfs
31. basts amplis amples
32. sostrauen sosmouen sacsen
33. esgarrifosos esgarrifants escandalosos
34. preocupacions desoris pertorbacions
35. partícips partíceps participadors
Expressió i interacció escrites
Exercici 4
Trieu una de les dues opcions i redacteu un text amb una extensió entre 200 i 220
paraules.
Opció A
Hui en dia vivim d’una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius
d’aquest model de vida. En una entrevista recent, el filòsof alemany Rüdiger Safranski
recordava que “aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei nascuda de
l’ésser humà i, per això, podem canviar-la”.
Formeu part d’un projecte de salut comunitària i, de tant en tant, pengeu en el blog de
l’associació articles sobre temes d’interés comú. Redacteu un apunt sobre la tendència a
viure de pressa, en què exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les
conseqüències que a llarg termini pot tindre sobre les persones. Cal que tracteu, entre
d’altres, dels aspectes següents:
 Motius d’aquest ritme frenètic de vida.

 ¿Hi ha relació entre un model de vida tranquil·la i una productivitat baixa?
 Conseqüències de seguir els patrons d’una vida accelerada.
 Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida.
Opció B
El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins

ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta
estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual:
escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats…
Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera
d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de
turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis,
del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents:
58
 Nous models d’allotjament per a turistes.

 Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats.
 Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers.
 Disseny de campanyes per a repartir els fluxos turístics de les ciutats cap als pobles.
Exercici 5
paraules.
Opció A
El fenomen de la jovenalla que es mostra contínuament en les xarxes socials amb una
posada en escena i un discurs transgressors rep molts noms, generalment anglicismes:
youtubers, instagramers, bloggers...
Formeu part d’un col·lectiu de pares i mares molt interessat en els nous models socials
presents en Internet. Us han demanat que elaboreu un article d’opinió sobre el fenomen
dels youtubers i dels instagramers per a un blog dirigit, sobretot, a un públic adolescent.
A partir del text i de la infografia següents, elaboreu una entrada que continga entre 170 i
190 paraules, en què exposeu els usos, abusos i riscos que comprta aquesta nova pràctica
en les xarxes.
D'ofici, influencer
Van sorgir del no-res, publicant selfies i fotografies dels seus fons d’armari, i ara tenen
més èxit en Instagram que Vogue o el canal de moda de The New York Times. Són els
influencers, una nova elit de prescriptors de tendències nascuda en l’entorn digital. El
seu estil de vida glamurós i erràtic genera incògnites: com s’ho fan, per a passar la vida
viatjant en hotels de luxe i passarel·les de moda, si la majoria no arriben als trenta anys i
viuen amb els pares?
Fonts d'ingressos d'un youtuber → Campanyes

→ Propaganda per marques
→ Visites (pròpiament de Youtube)

→ Donacions dels fans
Opció B
Estrenar roba, calçat i altres complements tèxtils mai havia sigut tan habitual com ara. El
debat sobre la producció sostenible d’aquesta roba de baix preu i si és ètic adquirir-la i
utilitzar-la és ben viu. Però ara se n’ha encetat un altre: la qualitat de la moda low cost
59
acurta la vida de les peces, i això en limita les possibilitats reals de reutilització i
comporta l’augment de residus.
Sou el responsable de comunicació d’una ONG dedicada al reciclatge de roba usada i us

han encarregat un article d’opinió per a un diari comarcal en què argumenteu que el
consum de roba low cost genera un problema afegit pel que fa a la recuperació d’aquestes
peces. Useu les dades de la infografia per a contextualitzar els vostres arguments.
La recuperació del tèxtil,

lluny del compromís europeu
- El consum és de 34 peces de roba per persona i any.

- Cada persona llença entre 10-14 kg de tèxtil a l'any…
- … però com a màxim 2,5 kg van a parar als contenidors específics.
- 300 milions de kg de tèxtil van a parar als abocadors.
- El compromís amb la UE és recuperar 490 milions de kg el 2020.
Expressió i interacció oral
Exercici 6
Heu de triar un tema i preparar un monòleg de tres minuts aproximadament. A

continuació trobareu el tema sobre el qual heu de parlar i les idees que heu de
desenvolupar.
PROPOSTA 1. PRODUCTES LOCALS
Tema
La indústria alimentària subministra productes amb facilitat i rapidesa i a un preu

raonable, però a costa de recórrer a fonts d’abastiment llunyanes i d’assumir uns costos
ambientals, socials i energètics que es podrien evitar.
Idees
• Evolució d’aquest fenomen al llarg del temps.

• Beneficis mediambientals, econòmics i socials.
• Relació entre productes locals i salut.
PROPOSTA 2. MODELS DE FAMÍLIA
Tema
Hi ha famílies amb dues mares i d’altres amb dos pares. Hi ha famílies que viuen en
comunitat i d’altres que adopten o acullen majors o menors per compartir estima i temps.
Hi ha famílies nombroses i persones que decideixen no tindre descendència...
Idees
60
• No hi ha famílies model, ni models de família.

• Evolució del concepte de família en els últims anys.
• La diversitat com un valor social.
Exercici 6
Heu de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que us
proposem. Llegiu la introducció del tema i defenseu el paper que us atorga la proposta.
Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mostreu-
vos participatius com ho faríeu en una conversa habitual.
La duració de la conversa serà de quatre minuts, aproximadament.
PROPOSTA 2
Tema: Viatjar sense companyia
OPCIÓ A
Les ganes de conéixer gent diversa i de viure experiències noves empeny moltes
persones a viatjar soles. Opineu que pot ser una activitat molt enriquidora i que el fet de
viatjar sense companyia no és sinònim de ser una persona introvertida i poc sociable.
Defenseu aquesta manera de viatjar.
OPCIÓ B
Les ganes de conéixer gent diversa i de viure experiències noves empeny moltes
persones a viatjar soles. Opineu que no és la millor opció i que les persones que viatgen
soles ho fan perquè no tenen ningú que les acompanye; a més, pot ser una mica perillós.
Defenseu aquesta opció.
Exercici 6
Heu de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que us
proposem. Llegiu la introducció del tema i defenseu el paper que us atorga la proposta.
Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mostreu-
vos participatius com ho faríeu en una conversa habitual.
PROPOSTA 3
Tema: Escola matinera
OPCIÓ A
L’escola matinera és una activitat fora de l'horari escolar, creada per a donar resposta a la
creixent demanda ocasionada per les exigències laborals de les famílies, que es veuen
61
obligades a delegar la cura dels fills i filles abans que entren a classe cada dia. Opineu
que aquesta és una bona mesura.
OPCIÓ B
L’escola matinera és una activitat fora de l'horari escolar, creada per a donar resposta a la
creixent demanda ocasionada per les exigències laborals de les famílies, que es veuen
obligades a delegar la cura dels fills i filles abans de l'inici de les classes. Opineu que
aquesta no és la millor mesura.
Exercici 6
Heu de triar un tema i preparar un monòleg de tres minuts aproximadament. A

continuació trobareu el tema sobre el qual heu de parlar i les idees que heu de
desenvolupar.
PROPOSTA 3. SOCIETATS SOROLLOSES
Tema
Els habitants de les grans ciutats s’han acostumat a viure amb un nivell de soroll molt
elevat. I no és un fet exclusiu de les ciutats: de vegades també és ben evident en molts
pobles.
Idees
• Causes que generen aquest soroll constant.

• Mesures per al control del soroll elevat.
• Relació entre el soroll excessiu i els problemes de salut.
PROPOSTA 4. SÈRIES DE MODA EN LA TELEVISIÓ
Tema
Hui en dia, els models de consum dels productes audiovisuals de ficció han canviat. Les
plataformes de vídeo de pagament basen el seu model de negoci en la ficció de qualitat, i
cada vegada hi ha més gent que veu sèries a través d’aquestes plataformes.
Idees
• Sèrie que seguiu: tema, personatges i trama.

• Alternativa a les graelles de televisió tradicional.
• Sèries i nous models socials que s’hi mostren.
62
UNITAT 4
Exercici 1 [JQCV abril 2019]

Llegiu atentament aquest article i trieu l’opció correcta (a, b, c o d). Teniu en compte que,
per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta correcta. El primer enunciat (0)
és un exemple.
Llum sobre Transsilvània
Pocs topònims europeus tenen ressonàncies més fantàstiques que el de Transsilvània.

Dràcula, la novel·la immarcescible de Bram Stoker, i, sobretot, les seues transposicions
teatrals i cinematogràfiques van projectar-ne una estampa molt característica en
l’imaginari popular: la d’un territori nocturnal, de perfils gòtics i traços germànics.
Ara bé, la concepció d’un domini ombrós i indòmit, ancorat en estructures feudals
primitives, de costums pintorescos i superxeries arrelades, precedia Stoker. De fet, l’autor
irlandés pensava situar el relat a la regió austríaca d’Estíria, probablement com a penyora
de continuïtat amb la Carmilla de Le Fanu, la gran nouvelle vampírica amb la qual tants
deutes contrauria. Però la circulació profusa d’informes geogràfics i articles sobre el
territori com Transylvanian Superstitions, d’Emily Gerard, va persuadir-lo de triar
l’escenari dels Carpats, que havien anat sedimentant la fama de ser una de les “zones més
salvatges i menys conegudes d’Europa”, tal com la descriu Jonathan Harker en la carta
que enceta la narració.
Aquesta imatge tan suggestiva com deformant va acabar sobreposant-se a una de més
fidel i precisa. Perquè el “país de més enllà dels boscos” és un dels grans espais de
trobada i d’intercanvi entre pobles del nostre continent i, en conseqüència, un magne
cresol de civilització. Però també és un dels llocs que evidencien de manera més
descarnada les discòrdies que una convivència desigual entre diversos provoca i la
necessitat de repensar-la en termes nous.
I és que el mosaic plurinacional de Transsilvània el formen comunitats que han ocupat
successivament el paper d’opressores i d’oprimides, en un carrusel endimoniat que arriba
als nostres dies. L’element hongarés i székely ―un subgrup magiar amb identitat
pròpia― ha sigut central en la vida transsilvana. En una lluita sense quarter per la
primacia del relat, no només es vindica l’hegemonia històrica de la nació hongaresa, sinó
també l’obra multisecular d’articulació d’aquell territori d’ençà de la fundació del
principat en el segle XI fins a la seua incorporació final a Romania, com a resultat de la
desfeta austrohongaresa de 1918. No admet discussió que Transsilvània és un cor antic
de la magiaritat i que en va ser un refugi cabdal en els moments més incerts.
Grans figures de les lletres, de les arts o de la política, com György Ligeti, Sándor Körösi
Csoma, o Ádám Bodor, en donen testimoni. Però és també cert que la intransigència
hongaresa en molts episodis històrics, notòriament durant les revoltes de 1848 i la
posterior restauració de l’ordre imperial, així com les polítiques de magiarització forçada
dutes a terme, encara projecten moltes ombres sobre els clams, justos i legítims, contra la
postergació patida al llarg del segle XX, accentuada amb el nacional-comunisme de
Ceaucescu i mai del tot corregida amb la recuperació de la democràcia.
63
Els romanesos, per la seua banda, mantenen la pretensió de ser els habitants originaris de
la regió en virtut d’una continuïtat de les poblacions dàcies romanitzades al nord del
Danubi molt controvertida. I si reclamen amb raó que durant vora un mil·lenni foren
desposseïts de drets polítics i limitats a ocupar els estrats més baixos de l’escala social, a
pesar de ser una majoria demogràfica, la perden quan escamotegen a altres nacionalitats,
ara que remenen les cireres, allò que d’antuvi exigien.
Al seu torn, els saxons ―en realitat colons alemanys establits a partir del segle XIII al
centre i sud de Transsilvània― representaren una minoria de tradició burgesa, mercantil i
artesana molt sòlida. L’autonomia i la situació de privilegi que gaudien, no obstant això,
començà a decaure durant la segona meitat del segle XIX. I l’estigma del
col·laboracionisme pangermànic en la Segona Guerra Mundial els va convertir en
sospitosos permanents durant la dictadura socialista. Quan en 1989 va caure el règim i
van obrir-se les fronteres, s’accelerà un degoteig migratori cap a Alemanya, on se’ls
oferia dret de ciutadania, que ha reduït la comunitat a mínims històrics.
Massa sovint s’ha aspirat a desembolicar tota aquesta troca, embrollada per la presència
de moltes altres vetes ètniques ―gitanos, rutens, armenis, hebreus, etc.― o religioses
―catòlics de ritu romà i grec, protestants luterans i calvinistes, ortodoxos, jueus, etc.―,
tallant algun dels caps de fil i amputant de forma irreparable la seua riquesa cromàtica.
Però, al costat d’aquesta neciesa obtusa i rancuniosa, s’alcen ara veus a favor de la
constitució d’un transsilvanisme més inclusiu per a les minories. Són només part d’un
cor transfronterer que pregona l’oportunitat d’una nova convivència per a Europa,
aquella en la qual els vampirs que ens han xuplat la sang ―els impulsos assimilatoris, els
autoritarismes centrípets, més monstruosos que els de cap conte de terror― siguen
foragitats i cremen sota el sol del respecte a la diferència i el gaudi de la pluralitat.
0. La imatge de l’espai transsilvà que ens ha arribat és un producte...

a. Directe de l’èxit de la novel·la de l’autor irlandés Bram Stoker, que va veure en aquest
espai l’escenari ideal per al seu relat fantàstic.
b. Dels informes i descripcions geogràfics que es van publicar i difondre a principis del
segle XX.
c. De les representacions teatrals i espectacles diversos ambientats en la zona i
àmpliament consumits a tota Europa.
d. De la riquesa cultural generada per la cruïlla nacional i d’identitats que travessa aquell
territori.
1. Quina és la descripció de Transsilvània que més s’ajusta a la que relata l’autor

d’aquest article?
a. Gràcies a la transmissió de creences populars, ens ha arribat la imatge d’un espai on
arrelen les històries de vampirs.
b. Com es pot llegir en l’inici de la novel·la de Stoker, el protagonista descriu el territori
com un cresol de civilitzacions.
c. Es tracta d’una zona sobre la qual s’han fixat falses creences i on conviuen diverses
comunitats des que es va formar en el segle XI.
d. S’hi descriu com un territori en el qual predomina el feudalisme i on abunden les
ombres i els escenaris salvatges.
2. Segons el text, el “país de més enllà dels boscos” a què fa referència l’etimologia
del topònim...
a. És un trencaclosques de pobles i cultures que han ocupat successivament el territori.
64
b. Va ser fundat pels magiars, un poble que ara reclama l’exclusivitat d’una part del
territori.
c. És una zona que es transforma i es reinventa contínuament per a donar cabuda a totes
les realitats nacionals.
d. És un cresol de pobles inestable que en l’últim segle ha maldat per esborrar la petjada
germànica.
3. La relació entre hongaresos i romanesos sempre ha sigut difícil perquè...

a. Els romanesos, que sempre havien viscut sota l’hegemonia hongaresa, ara que tenen el
domini sobre la zona, advoquen per aplicar un transsilvanisme més inclusiu.
b. Els magiars, que poblaren la regió durant centúries, van provocar el constrenyiment de
la comunitat majoritària romanesa.
c. La derrota austrohongaresa en la guerra de la segona dècada del segle XIX va suposar
el canvi hegemònic en favor dels romanesos.
d. La majoria hongaresa ha construït, des del segle XI, un relat hegemònic sobre la
Transsilvània que arriba fins a l’actualitat amb polítiques de magiarització forçada.
4. En el procés de formació de Transsilvània hi va haver fites històriques amb un

pes rellevant, com ara que…
a. Molts dels pobladors magiars van decidir tornar a Alemanya després de la desfeta
germànica en la Segona Guerra Mundial.
b. Personalitats il·lustres del segle XIX van testimoniar la situació política del moment,
sobretot l’opressió que va exercir el poble magiar contra les minories.
c. Durant la dictadura socialista hi va haver intents d’equilibrar la convivència entre les
comunitats; assajos, però, que la democràcia no va saber fer quallar.
d. A partir del 1989, la xifra de saxons hi va minvar significativament perquè van tornar a
Alemanya, on van poder migrar i gaudir d’una ciutadania plena.
5. Actualment, la solució del xoc d’identitats que caracteritza aquell racó d’Europa
no és gens fàcil perquè…
a. Massa vegades la pau momentània entre els pobles que hi viuen passa per negar la veu
d’alguna minoria ètnica.
b. A la barreja de comunitats culturals que hi convivien d-es del segle XI, ara s’hi sumen
els conflictes identitaris amb altres ètnies que no tenen tant de pes en l’entramat social.
c. Els impulsos assimilatoris d’alguns estats autoritaris s’han enfortit i amenacen encara
més el respecte a la diferència i a la pluralitat.
d. Com ja descrivia Stoker en la seua novel·la, el vampirisme transfronterer ens allunya
d’un transsilvanisme més transversal.
4.2 ORTOGRAFIA
L'accentuació gràfica
L'accent gràfic és el signe escrit sobre una lletra vocal amb el qual s'indica la síl·laba
tònica de la paraula. En valencià hi ha dos classes d'accent gràfic: l'agut (´), que es
col·loca sobre les vocals i (camí), u (útil), e tancada (església) i o tancada (córrer), i
el greu (`), que es posa sobre la a (allà), la e oberta (modèstia) i la o oberta (història).
S'accentuen gràficament les paraules següents:
65
a) Les agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in: germà,
tornaré, Novetlè, allí, cantó, això, tabú; matalàs, burgés, avís, calmós, arròs,
abús; entén, Berlín.
b) Les planes que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades en
l'apartat anterior: exàmens, cérvol, cànon, telèfon, príncep, ballàveu,
concórrer, volíeu, còncaus, rústic.
c) Totes les esdrúixoles: llàgrima, església, ciència, península, fórmula,
colònia, música.
REMARQUES:
 L'accent també es fa servir per a indicar que la u precedida d'una g no forma

diftong amb la vocal següent: agúe, gúa, ingúix.
 No s'accentuen les agudes acabades en diftong: remei, parleu, actrius…
 No s'accentuen les planes acabades en -ia, ies, ien: dies, policia, sabien…;
ni les acabades en -in, -en: misogin, fenomen…
Cal parar atenció a les següents paraules:
 Són agudes: elit, fluor, oboé, poliglot, timpà, tiquet, xandall, xassís, xiclet, xofer,
zenit, beisbol, futbol, handbol, Munic, Zuric, Tibet.
 Són planes: alvèol, atmosfera, conclave, leucòcit, medul·la, míssil, osmosi,

paràgraf, rèptil, termòstat, tèxtil, vertigen, zulu, Èdip, Kíev; i els acabats en -iac:
austríac, cardíac…
 Són esdrúixoles: aurèola, diòptria, èczema, elèctrode, olimpíada, període,

pneumònia, rubèola, Cleòpatra, Etiòpia, Himàlaia, Sàhara.
Accents diacrítics
1. Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir
l'accent diacrític per distingir significats:
bé Adverbi, conjunció, interjecció: Li be Nom masculí [pl. bens], "anyell".

ha sortit bé. Bé, bé! Nom femení [pl. bes], "nom de la
Nom masculí [pl. béns] lletra b".
"hisenda": Béns immobles.
déu Nom masculí [pl. déus], deu Altres usos [pl. deus]
"divinitat, ésser suprem". (numeral 10, "font", verb deure).
és Verb ser. es Altres usos (pronom feble, article
salat, plural de la lletra e).
mà Nom femení ma Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.
[pl. mans], "terminació del braç".
més Adverbi, quantitatiu: N'hi ha mes Altres usos (nom masculí
més. És més difícil que abans. [pl. mesos], "part de l'any".
66
món Nom masculí [pl. mons], "conjunt mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon
de les coses creades; la Terra". pare.
pèl Nom masculí [pl. pèls], "filament pel Contracció [pl. pels] de per i el.
que creix a la pell".
què Relatiu (precedit de preposició), que Altres usos (relatiu, conjunció,
interrogatiu: quantitatiu): El càrrec que ara
El títol amb què s'ha traduït. Què té. Sembla que plou. Que bonic!
ha fet avui? Explica'm què ha
fet. Voler saber el què.
sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és.
sí Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. si Altres usos (pronom; conjunció;
Nom masculí [pl. sís], "afirmació": Altres usos (pronom; conjunció;
Va dir que sí. 53% a favor del "sí". nom masculí, "nota musical"
[pl. sis]; Només pensa en si
mateix. Anirem si neva. Un quintet
en si menor.
sòl Nom masculí [pl. sòls], "superfície sol Nom masculí [pl. sols], "astre",
del terreny". "nota musical"; adjectiu [pl. sols].
són Verb ser. son Nom masculí [pl. sons], "acte de
dormir"; nom femení [pl. sons],
"ganes de dormir"; possessiu àton:
Té un son tranquil. Tinc molta son.
Son pare.
té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble,
"infusió", nom de la lletra t).
ús Nom masculí [pl. usos], "acció us Pronom feble: Us ha de dir una
d'usar". cosa.
vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.
2. En canvi, s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1.
adeu, marededeu, redeu, semideu, rodamon,

a contrapel, repel, entresol, subsol...
3. Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig, mà-llarg.
Vegeu https://www.dival.es/es/normalitzacio/content/els-15-accents-diacritics
La dièresi
La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les
funcions següents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui no és muda: següent, ambigüitat;
aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior:

fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
67
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a

dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a
la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.
d) Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -itat, -itzar, etc:
arcaic però arcaïtzant

déu » deïtat, deïficar
europeu » europeïtzant
fluid » fluïdesa
heroi » heroïcitat » heroïna
laic » laïcitat
EXCEPCIÓ: Els mots derivats amb -al: helicoidal, laical, romboidal, llevat
de proïsmal i veïnal.
No porten dièresi, però:
a) Els mots que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent: agraïen però
agraíem; Lluïsa » Lluís; països » país; roïna » roín.
b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista.
Però els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en
aquests casos un sufix.
c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal
més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint,
oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
d) Les paraules començades per prefix: antiinflamatori, biunívoc, coincidència,

contraindicació, gastrointestinal, intrauterí, microinformàtica, poliuretà, reunió.
Però porten dièresi: reüll i les formes del verb reeixir (reïsc, reïx, reïsca, reïsquen).
1. Poseu accent o dièresi als mots de les frases següents que ho necessiten.
a. Entre olimpiada i olimpiada ha de transcorrer un periode de quatre anys.

b. Tocava tan be l'oboe que va emocionar el public.
c. Aquell vell es caracteritzava pel seu esperit avar.
d. A Pere l'amoina encara la traicio dels seus veins.
e. Josep no obeia mai el metge: no va deixar de fumar i ara pateix una pneumonia.
f. Llucia ha somiat que viatjava a Itaca a bord d'una nau viking.
g. Al poema “Rails i mes rails”, Salvat Papasseit narra la marxa de l'amant a traves d'un
laberint de rails.
h. El linier no va assenyalar un clar fora de joc.
i. Els mots ‘salconduit’ i ‘sobreseiment’ pertanyen al lexic juridic.
j. Lluisa i Raul fruien d'aquell paisatge ple de tulipes.
k. Dibuixaren un cercol sobre l'arena de la platja de Denia.
l. El balanceig de la gondola li regirà l'estomac.
m. Els ibers habitaven l'antiga regio d'Iberia; els ligurs habiten la Liguria.
68
n. El pivot de l'equip de basquetbol pateix un torticoli, per aixo no podra jugar aquest
mati
o. No begues aigua de l'aixeta: te massa fluor.
p. El cautxu s'extrau del latex d'algunes plantes.
q. En la mitologia grega el ciclop era un gegant amb un sol ull al mig del front.
r. Ja fa dos dies que el conclave acaba amb fum blanc.
s. El joquei va caure del cavall, pero va resultar il·les.
t. Els etiops viuen a Etiopia.
2. Poseu accent o dièresi, si cal, a les paraules següents.
Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei,
produieu, beneida, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, descafeinat, veinatge, accentua,
diumenge, trair, arcaisme, complaiem, heroinoman, rabiut, egoista, constituia, proteinic,
canvie, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuitament, ateisme,
traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, succeiran,
constituint, diuretic, lluint, obeim.
3. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb en Raul perque segur que no obeiran les ordres
dels seus pares.
2. A la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els
deus els beneissin.
3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al
pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.
4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures
com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.
5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del
setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat.
4. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquests textos.

a) Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un
mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un
exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys,
edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seues conquilles. El creixement dels
mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la
temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera
permeten reconstruir la historia del clima passat i la seua repercussio en els oceans. Ara
els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal
mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visca tant cal que cree
mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar
l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a
entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit
no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de
cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge…
b) Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que
havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada
any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit,
69
el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan,
proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que
la muller i les filles lluissen un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a
continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns
bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no
continuem per aci es que no volem que despres els omesos ens maleeixen els ossos dues
centuries seguides.
c) Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els
altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que
sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte
insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig
del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres
produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes
abandonada entre les ruines.
Camí de sirga, Jesús Moncada
4.3 MORFOSINTAXI
L'imperatiu
La segona persona del singular i del plural de l'imperatiu es forma amb la tercera singular
i la segona plural de l'indicatiu, respectivament:
Ella parla → parla tu

Vosaltres parleu → parleu vosaltres
La resta de les persones es formen amb les del subjuntiu:
Que ella parle → parle vosté

Que nosaltres parlem → parlem nosaltres
Que ells parlen → parlen vostés
En canvi per a les prohibicions usem el subjuntiu en oracions negatives:
Vine → no vingues
REMARQUES
 Els verbs cabre, dir, estar, poder, saber, ser, veure i voler presenten la irregularitat
de formar l'imperatiu exclusivament amb el subjuntiu: estigues, estiga, estiguem,
estigue, estiguen.
 Els verbs anar, fer, tindre i vindre tenen formes pròpies per a la segona persona:
ves, fes, tin i vine.
 Les formes en -am i -au són acceptades, però no recomanables en textos formals.
 Els verbs dir i estar tenen formes pròpies quan el verb porta un pronom feble:
dis-me, està-te, estem-nos i esteu-vos.
70
5. Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en imperatiu. Recorda que, si la
frase és negativa, hauràs d’usar el subjuntiu:
a) Comencem la classe. Xiquets, per favor, _________________ (CALLAR) i
_________________ (ATENDRE) les explicacions: _________________ (OBRIR) el
llibre per la pàgina 23 i _________________ (FER) l’exercici 4. No _______________
(RESPONDRE) en el mateix llibre, sinó en la llibreta.
b) Joan, _________________ (ALÇAR-SE) del llit que són quasi les nou! _________
(VESTIR-SE) i _________________ (ANAR-SE’N) corrents a l’escola, que faràs tard!
No _________________ (OBLIDAR) els deures i _________________ (PRENDRE)
una poma per a esmorzar.
c) Maria, _________________ (TINDRE) precaució. Compte!, no _________________
(CAURE)! No _________________ (PUJAR) tan amunt, _______________ (VINDRE)
ací amb nosaltres i no _________________ (EIXIR-SE’N) de la senda.
d) Ja podeu assentar-vos a dinar: _________________ (SER) bons xiquets, __________
(MENJAR-SE) tot el que hi ha al plat i _________________ (BEURE’S) tots els sucs
que vulgueu. En acabant, _________________ (ANAR) a jugar al pati, però no
_________________ (CÓRRER)!
4.4 LÈXIC
Estrangerismes i neologismes
Quan apareix un objecte o un concepte nou la llengua ha d'utilitzar una paraula, que
anomenem neologisme, per a referir-se a ell. La llengua té diversos procediments per a
crear neologismes:
 Mitjançant la derivació i la composició: moda premamà, plataforma llançacoets,
correu electrònic.
 Amb l'ampliació del significat d'una paraula que ja existeix en la llengua: xarxa,
ratolí (informàtica), ala (esports).
 Amb la incorporació de paraules procedents d'altres llengües. En aquest apartat
cal distingir entre els estrangerismes que són necessaris, com ara, gol, handicap,
escàner; i els barbarimes, és a dir, aquells dels quals podem prescindir: entonces,
e-mail. En tot cas hi ha barbarismes que acaben desplaçant la paraula pròpia, com
ara, software.
REMARQUES
 Els estragerismes no adaptats ortogràficament s'han d'escriure en cursiva. Així
escriurem smartphone, skin, hall, show; però, 'gol', 'hoquei', 'míting', 'xou'.
El diccionari es renova regularment a causa dels manlleus i barbarismes. En tot cas, per
la interferència del castellà en la nostra llengua, hem de parar atenció als castellanismes
que, de vegades, els parlants tenen dificultats per a discernir.
Castellanismes i barbarismes més freqüents:
abertura obertura (si) acàs si de cas, si per cas
acaudalat acabalat aclarar aclarir
aconteixement esdeveniment, fet acoplament acoblament
acostumbrar acostumar adelantar avançar, anticipar
71
ademés a més, a més a més agotar esgotar, exhaurir

agravar agreujar albedrío arbitri, albir
alcançar arribar, abastar, assolir algo alguna cosa
ambos ambdós, tots dos, els dos amparo empara f. àngul angle
aplaçar ajornar apoiar ajudar, donar suport // recolzar, descansar
armonia harmonia arrepentir-se penedir-se
assamblea assemblea atràs retard, endarreriment //
subdesenvolupament atravessar travessar, creuar (en) base a
segons, d’acord amb bisagra frontissa búsqueda recerca, cerca
calificar qualificar calitat qualitat cantitat quantitat
carèixer mancar, faltar, freturar casi quasi, gairebé caudal cabal
[quantitat] conllevar comportar conta compte m.
cotejar acarar, comparar, confrontar cotidià quotidià
creència creença crusar creuar, travessar cuidadós acurat, curós
(els) demés els altres, la resta derribar derrocar, enderrocar, abatre
derrotxar malgastar, malbaratar desarme desarmament
desarrollar desenvolupar, desplegar desde luego sens dubte, per
descomptat, és clar, i tant! desempenyar [un paper] exercir,
fer desetxar rebutjar, excloure, refusar despejar aclarir, desembarassar //
aïllar [una incògnita] desprovist desproveït, mancat
destino destí [sort] // destinació [lloc] // càrrec, lloc de treball
deuda deute m. divisar entreveure, albirar
donar-se compte adonar-se duda dubte m. eje eix
empenyar-se entestar-se, obstinar-se // aferrar-se, endeutar-se
enchufe endoll // amiguisme enfermetat malaltia
ensalçar enaltir, exalçar entonces llavors, aleshores
en ves de en lloc de, en compte de equis ics, xeix
eslabó baula f., anella f., esclavó extranger estranger
extrany estrany fallo error, errada f.// sentència f. fetxa data
(al) fi i al cap al cap i a la fi, al capdavall florèixer florir
front a enfront de, davant fronterís fronterer
fulla [de paper] full m., foli m. ganader ramader
ganància guany m., lucre m. garabato gargot grave greu
halagar afalagar hassanya proesa hasta fins (a)
humillar humiliar impar imparell -a, senar insertar inserir
junt a al costat de, prop de, juntament amb jusgat jutjat
lograr aconseguir, obtenir, assolir luego després
medir mesurar, amidar (por lo) menos almenys, si més no
menospreci menyspreu (a) menut sovint monasteri monestir
movilitzar mobilitzar número [quantitat] nombre
ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc olvidar oblidar
par parell m. // parell -a adj. paradògic paradoxal pàrraf paràgraf
permanèixer quedar-se, romandre pertenèixer pertànyer
plaç termini postrimeries acaballes, darreries
prevalèixer prevaler promedi (o promig) mitjana f.
(de) prompte de sobte quiebra fallida, crac
72
(a) raís de arran de, per motiu de rasgo tret, detall

rato moment, estona f. real reial [de rei] // real [de realitat]
rebeldia rebel·lia recaudar recaptar recibir rebre
red xarxa redondejar arredonir reflejar reflectir
remediar remeiar (de) repent de sobte, de colp, tot d’una
retràs retard retxassar rebutjar rissa riure m., rialla f.
sacar traure seqüestrar segrestar
(a no) ser que llevat que, tret que, a menys que sério seriós
(en) sério de veres, de debò, seriosament sospetxa sospita
supost suposat // supòsit (per) supost per descomptat, evidentment,
tentació temptació testic testimoni títul títol
traïcionar trair tregua treva umbral llindar valiós valuós
vanguàrdia avantguarda (en) vano debades, en va, inútilment
varis (varios) alguns, diversos, diferents, uns quants
6. Corregeix els barbarismes d'aquestes oracions:
A la classe de química hem parlat de les aleacions d'alumini.
Apaga ja l'aire acondicionat.
Ens haurem d'esperar a l'andén de l'estació un par d'hores.
Ho has fet amb premeditació i alevosia, no ho negues.
Hem amaestrat al gos.
El peó es va caure de l'andami,
Necessite que el jefe em faça un anticip per arribar a final de mes.
No podem passar perquè hi ha una apissonadora prop del garaig.
Hi havia dos barcos anclats al port.
Només queda un assiento lliute al vagó.
Aquesta pel·licula és aterradora.
Va viure una avalanxa de neu.
El sol ha agrietat el terra.
Més barbarismes https://valenciaiesaltopalancia.blogspot.com/2014/10/barbarismes.html
4.5 PROVES [JQCV abril 2019]

Estructures lingüístiques
Exercici 2
Els fonaments científics de la gelateria artesanal
Diu la llegenda que el gelat artesà va ser (0) atzarosament inventat per genets mongols
quan transportaven nata pel desert de Gobi. Les baixes temperatures (6) se sotmetia
l’aliment, (7) la contínua agitació dels cavalls que (8) els vidres de gel formats, van donar
lloc a un producte lacti de textura cremosa: el gelat. Des d’Àsia, Marco Polo el va
importar a Itàlia en un dels múltiples viatges que hi va fer, i des d’allí es va (9) pertot
Europa.
73
A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10) de Xixona i d’Ibi. Durant
els mesos d’hivern, (11) i xixonencs arreplegaven la neu i (12) als denominats pous de
neu. A l’estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) i obtenien així
preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus
gelats en ciutats de la zona (Alacant, Elx, etc.), des d’on es van distribuir a tota Espanya.
De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser
obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d’Ibi. Fins fa poc
més d’una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa
carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus
avantpassats.
(17) explica Luis Concepción en Fundamentos científicos de la heladería, la majoria
d’aquestes gelateries són models de negoci estacionals molt enfocats a la venda d’impuls,
amb jornades maratonianes que (18) una demanda molt alta i concentrada en el temps. És
per això que qualsevol petita desviació en la producció vertiginosa de gelat, qualsevol
experimentació o intent d’innovació es pot convertir en una autèntica frivolitat durant els
mesos d’estiu. No obstant això, en aquest moment, i a causa de la necessitat de posar en
valor el sector ― seguint la petjada de la restauració o la pastisseria―, potser els gelaters
artesans (19) conscients de la necessitat d’innovar per a millorar el producte i oferir
alternatives atractives (20) presenta la seua competència.
0. a) atzarosament b) azarosament c) atzarossament
6. a què a les que que
7. juntament a junt a juntament amb
8. trencaren trencaven trencava
9. extendre estendre estendrer
10. viles vil·les villes
11. ibenses iberans iberuts
12. l’emmagatzemaven n’emmagatzemaven n’hi emmagatzemaven
13. edulcoradors edulcorants edulcorats
14. aigua-neu aiguaneu aigua neu
15. n’hi ha hi ha n’hi han
16. pel moment a llavonses al seu dia
17. Tal i com Tal i com ens Tal com
18. tracten en afrontar tracten a afrontar tracten d’afrontar
19. són siguen foren
20. a les que a les quals a les què
Exercici 3
El Nova York de Guastavino
(0) A les darreries del segle XIX, Rafael Guastavino Moreno va rebre l’encàrrec de
dissenyar el pavelló espanyol de l’Exposició de Chicago de 1893, l’esdeveniment més
ambiciós que mai s’havia organitzat (21). Guastavino era un prestigiós arquitecte,
reconegut (22) de l’Atlàntic, i la comissió espanyola de l’Exposició no tingué dubtes (23)
el pavelló. L’arribada de Guastavino a Nova York coincideix amb el debat al voltant
d’una nova identitat arquitectònica nacional a (24).
74
(25), un any (26) Guastavino arribara a Nova York, la ciutat tenia més de noucents mil
habitants. El mite de l’Amèrica rural, alimentat per Thomas Jefferson, i dels paisatges
infinits, en contraposició a l’Europa opressora, començava a (27) de la mà del procés
d’industrialització, que omplia ciutats com Chicago d’edificis verticals i de nous
habitants que s’incorporaven a les fàbriques a toc de (28). La nostàlgia rural, però, mai
desapareixerà del tot; amb el pas del temps el discurs aconseguirà rearmar-se i dividirà el
nou país, de facto, en dos: l’Amèrica de l’explotació de la terra i de l’economia local
versus l’Amèrica de la indústria i del capitalisme expansiu.
No debades, el Nova York del (29) d’habitants de 1880 va triplicar la població en pocs
anys, (30) va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional… no
només sense història, (31) també sense possibilitat de tindre temps per a la història”,
escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en
l’imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional, sense passat, a colp de (32), davant
de l’entusiasme d’urbanistes com Le Corbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic
un repte. A la desmesura, (33) el recel per l’espai públic, que remet al conquistador
britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La
ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i
econòmic del país.
(35), ja en la primera dècada del segle XX els habitants de Nova York comencen a
trencar la dinàmica prèvia, a traçar una identitat urbana i a crear la ciutat històrica, el
Nova York que hui tenim en la retina.
0. a) Als finals b) A l’acaballa c) A les darreries
21. als Estats Units en els Estats Units en Estats Units
22. a banda i banda a l’arreu pertot costat
23. alhora d’encomanar-li a l’hora d’encomanar-li alhora que li encomanen
24. Nord-Amèrica Nordamèrica Nord-amèrica
25. En 1880 Al 1880 Per l’any 1880
26. abans que abans què abans de què
27. asfondrar-se enruinar-se afonar-se
28. bocina bozina botzina
29. milió mil·lió milló
30. fet que el que per la qual cosa
31. si no sinó sinò
32. conjunctura cojuntura conjuntura
33. s’hi afig s’afig se n’afig
34. respondre amb respondre respondre a
35. Per descomptat Amb tot Mentre
Expressió i interacció escrites

Exercici 4
paraules.
Opció A
El curs pròxim, el centre en què treballeu com a docent implantarà definitivament un
programa d’ensenyament plurilingüe. Com a cap d’estudis, us encarregueu de redactar la
75
circular que enviareu als pares i mares per a explicar-los en què consisteix el projecte i de
quina manera s’hi desplegarà. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents:
• Definició de programa plurilingüe (classes en les llengües oficials i una llengua
estrangera com a llengua vehicular).
• Explicació de com aprenen les persones plurilingües.
• Aplicació del tractament integrat de llengua i contingut en el currículum.
• Beneficis del programa.
Opció B
Ara fa un any, van començar les emissions de la nova televisió pública valenciana, À
Punt. Col·laboreu de manera habitual en la secció de cultura del setmanari comarcal i us
han demanat que redacteu un article d’opinió en què feu un balanç sobre el primer any de
les emissions d’aquest mitjà de comunicació públic. Cal que tracteu, entre d’altres, dels
aspectes següents:
• Paper social dels mitjans de comunicació públics.
• Inflació de canals televisius i pluralitat d’opcions.
• Menció d’alguns continguts de la programació.
• Valoració sobre com us agradaria que fora aquest canal.
Exercici 5
paraules.
Opció A
Fa poc que han acabat les festes del poble i comproveu en els tuits del compte de
l’Ajuntament que altres veïns també es queixen dels problemes que any rere any s’hi
repeteixen. Penseu que aquesta situació s’hauria d’esmenar, i redacteu una carta formal
adreçada al regidor de Festes per a fer-lo sabedor de les incidències que figuren a
continuació i plantejar-li possibles solucions d’ara en avant.
El món de la festa, la ciutadania
i l’Ajuntament han coincidit en
la proposta de respectar les
hores de descans lliures de
soroll.
Bombers, Policia i serveis de neteja

treballen a contrarellotge per a
retirar la brutícia de carrers i
places, i perquè tot torne a la
normalitat.
El botellón i la protecció
del patrimoni són els
principals problemes dels
veïns en festes.
La ciutat, col·lapsada de gent, impossible
caminar per alguns carrers i amb un
servei de transport públic deficient.
76
Opció B
En l’últim claustre del centre, el professorat va mostrar molta preocupació sobre l’ús de
la informació que fa l’estudiantat. És per això que us van encomanar la redacció d’un
protocol per a penjar-lo en el web del centre, i perquè tota la comunitat educativa
l’adopte i el tinga com a referent. Useu les dades de la infografia per a contextualitzar els
vostres arguments.
Com es detecten les «fake news»?
ANALITZEU-NE LA FONT LLEGIU-HI MÉS ENLLÀ
QUI N’ÉS L’AUTOR O AUTORA? FONTS ADDICIONALS?
COMPROVEU-NE LA DATA ÉS UNA BROMA?
SOSPESEU ELS VOSTRES PREGUNTEU A ESPECIALISTES

PREJUDICIS
Expressió i interacció orals

Exercici 6
Cal preparar un monòleg de tres minuts, aproximadament. A continuació s’exposa el
tema sobre el qual cal parlar i les idees que, entre d’altres, cal desenvolupar.
PROPOSTA 1. LA MEMÒRIA DE LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES
Tema
Penjar les fotos dels viatges que fem en les nostres xarxes socials s’ha convertit en un
costum bastant comú. Però, no tot s’hi val. El Museu d'Auschwitz ha publicat un tuit en
què demana als turistes que no s’hi facen fotos "frívoles" per respecte a les víctimes de
l'Holocaust. El debat s’amplia a altres zones històriques sensibles i, sovint, turistificades.
Idees
• Les xarxes socials haurien de bloquejar la publicació de fotografies d’aquest estil.
• La solució requereix conscienciar els turistes sobre la història dels llocs que visiten.
• Cal canviar la percepció del que entenem per “lloc turístic”.
PROPOSTA 2. RESCATAR MENJAR

Tema
Una app connecta establiments als quals els sobra menjar amb persones que el vulguen
adquirir a un preu reduït. Així, els establiments oferiran paquets sorpresa de menjars
elaborats el mateix dia. L’app ja dona servei en grans ciutats amb el lema
#ElMenjarNoEsTira.
Idees
77
• Els supermercats haurien d’estar obligats a donar els productes (sense caducar) que
llancen al fem.
• Les noves tecnologies també poden tindre utilitats positives pel que fa a la reducció de
residus.
• La idea és molt profitosa, però els clients haurien de saber què compren.
Exercici 6
L’aspirant ha de mantindre un diàleg amb l’altre aspirant sobre la situació comunicativa
que es proposa. Els aspirants han de defensar el paper que els atorga la proposta, han
d’evitar donar respostes massa curtes i han de mostrar-se participatius com ho farien en
una conversa habitual.
Les intervencions han de ser equilibrades.
PROPOSTA 1
Tema: BITLLET DE TORNADA PER AL TALENT
OPCIÓ A
Sembla que la tendència s’ha invertit: el nombre d’investigadors i d’investigadores que
tornen de l’estranger és superior al dels que se’n van fora. Opineu que la fuga de joves
investigadors i investigadores és l’única opció possible per a qui vol continuar fent
recerca i que ací no trobaran els mitjans per a avançar.
Defenseu la fuga de talent.
OPCIÓ B
Sembla que la tendència s’ha invertit: el nombre d’investigadors i d’investigadores que
tornen de l’estranger és superior al dels que se’n van fora. Opineu que la tornada
d’aquests joves investigadors i investigadores era bastant previsible, ja que en algun
moment trobarien ací el reconeixement aconseguit a l’estranger o els lligams familiars els
farien retornar.
Defenseu la tornada dels joves investigadors.
PROPOSTA 2
Tema: ELS ÍNDEXS DE LECTURA ACTUALS
OPCIÓ A
Els informes anuals sobre els hàbits de lectura de la població mostren resultats que de
vegades són contradictoris. Penseu que els índexs de lectura han disminuït de manera
preocupant: massa pantalles, massa alternatives i una manca de polítiques de foment de
la lectura.
Defenseu aquesta postura.
OPCIÓ B Els informes anuals sobre els hàbits de lectura de la població mostren resultats
que de vegades són contradictoris. Penseu que tot el que es diu no és cert, que cal
desmentir el fals mite del descens de la lectura i que cada vegada es llig més, però en
formats i sobre gèneres molt diversos.
Defenseu aquesta postura.
78

Quadern Valencià C1 (1-4)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern Valencià C1 (1-4)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul comú

PROFESSOR: Isidor Ramon

1.1 COMPRENSIÓ ESCRITA

Les lleis del caos

contribucions teòriques, numèriques i experimentals, van portar a la necessitat d’acceptar

La t és muda i el so resultant és una geminació de la segona lletra, però pronunciem

Quan dues vocals en contacte no formen diftong s'anomena hiat o hiatus:

Normes de separació de mots a final de línia

 No podem separar cap diftong (qües-ti-ó, ai-re, cre-ueu).

El gènere dels substantius

emperador/emperadriu serf/serva boig/boja

pupil/pupil·la psicòleg/psicòloga llop/lloba

gos/gossa nebot/neboda veí/veïna

Hi ha substantius que canvien de significat segons el gènere:

El fi de la premsa és informar bé. Va marcar la fi d'una època.

El full de paper. La fulla de l'arbre, ganivet o porta.

El llum va quedar-se encés. La llum del sol o el rebut de la llum.

Entrar en un orde o ordre. Obeir una orde o ordre.

El pols està dèbil. Torcar la pols.

El pudor d'una persona tímida. La pudor del fem.

El regle de la delineant. La regla d'ortografia.

Tenir el son lleuger. Entrar la son.

El terra que xafem. La terra de les plantes o heretar la terra.

El vall d'obra. La Vall de Gallinera.

Són masculins: els afores, un avantatge, el compte, el corrent, el costum, el deute, el

El gènere dels adjectius

 Els adjectius en -ós, fan el femení en -osa: generosa, plujosa, curiosa.

El nombre dels substantius

Per a la formació del plural cal tindre en compte:

 Són en singular: gratacel, guardabosc, parabrisa, parafang, portaequipatge,

escapar de la mà, mal de queixal, posar cara de circumstància, cura intensiva,

El nombre dels adjectius

home feliç dona feliç homes feliços dones felices

roig roja roigs o rojos roges

 Si l'adjectiu acompanya més d'un nom, l'adjectiu concorda en plural: un dia i un

3. Trieu l'opció adequada per a cadascuna de les frases següents.

• No és pas una carpa, es tracta d'...

4. Canvieu el gènere dels mots destacats en negreta a les frases següents.

Segons la posició de l'afix, podem parlar de:

En molts casos la formació de derivats comporta unes categories lèxiques diferents:

6- Escriu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha subratllada.

- Detalls del desenvolupament de la mostra.

d’alfabetització i urbanització propiciaren l’aparició de moviments d’oposició a una

26. Ho sent, no hi podem fer res. L’ordinador ja no es pot salvar.

Les bosses de plàstic a ratlla

Treballaràs de dilluns a diumenge: una epidèmia silenciosa ha arribat a Espanya

2.1 COMPRENSIÓ ESCRITA

Roberto Abbado narcotitza el públic del Palau de les Arts

Palau de les Arts, València (5-11-2015). Concert-espectacle de pretemporada de

Sixto Ferrero . València

Tanmateix, Abbado va esprémer la simfonia i l’orquestra per aconseguir continuïtat, per

La segona part estigué continuista qualitativament, una orquestra contundent i lliurada a

No tant convincent estigué l’actor Nacho Fresneda en el paper de Lélio, _____(7)_____.

C. i canvis sobtats mil·limètrics, profunditat en els greus i controladíssims accelerandos i

G. amb un to de veu en la lectura d’aquest monodrama líric de pocs matisos, massa

H. és a dir, d’aquells directors que idealitzen, s’entén previ estudi conscienciós de la

C. És un fet fonamental l'educació i la informació més enllà de l’atenció mèdica. Ha

D. Un factor és el de l’exposició a una determinada substància. Sense l’accés és més

G. Confonem un terme científic amb un terme col·loquial. Tinc un contacte professional

J. Aquesta visió que es té de les xarxes socials és un ateòric. No en tenim evidències

0. Addiccions més habituals.

1. El perquè de les addiccions.

2. Els videojocs com a eina d'aprenentatge.

No tant convincent estigué l’actor Nacho Fresneda en el paper de Lélio, _(7)_.