Plaça del diamant: resum per capítols

Capítol 1
La Natàlia, la nostra protagonista, es troba durant la celebració de les festes de
Gràcia, atreta per la seva amiga Julieta que li proposa anar, Aquí coneix en
Quimet durant un ball que mantenen els dos. Ell li diu que d’aquí a dos ants els
dos estarien casats. Durant el ball, Quimet li va canviar el nom a la Natàlia, li
posa Colometa. En aquest moment, la Colometa pren a córrer ja que s'hi sent
amb vergonya davant en Quimet.

Capítol 2
Queden els dos al parc Güell per parlar-ne de la seva relació , que ell, una hora
tard, per fi arriba. Durant aquest moments, el va estar parlant la majoria de
l'estona sobre els seus plans de futur. També podem observar una mica una
actitud masclista alhora de parlar de les autoritats de l'home sobre la dona,
que havia de pensar com ell si volia ser la seva dona. Colometa talla amb Pere,
el seu promès ja que s'hi vol casar amb en Quimet. Ella s'hi sent trista ja que ell
va estar molt dolgut per la decisió.

Capítol 3
La Natàlia comença a ser negada per part d'en Quimet. Ella ha de deixar el
seu treball de pastissera perquè en una discussió amb Quimet li diu que el seu
cap li mira molt i ha de deixar el treball. Després, en Quimet li vol presentar a
la seva mare, que queda molt fascinada i contenta de la elecció del seu fill,
que més després li comenta els seus desitjos de comprar-se una moto.
Després apareix en Quintet, un amic d'en Quimet que li comenta que hi ha un
pis, i molt emocionat vol anar a veure'l.

Capítol 4
Aquí veiem com l’Enriqueta, una amiga de Colometa i venedora ambulant, li diu
que fa bona parella amb en Quimet i no amb el Pere. Durant aquests dies,
Quimet i Colometa s’instal·len al pis nou i amb ajuda de Cintet i Mateu el van
reformar.

Capítol 5
Després d'un acte religiós de benedicció dels rams, van a casa de la mare de
Quimet, on constantment manté una actitud també masclista amb la seva
mare (Tema del menjar). Després van anar els pares d'en Quimet per ajudar a
arreglar el pis.

Capítol 6
Comencen els preparatius de la boda. En Quimet vol una cerimònia curta, ja
que aquestes coses s'han de preparar. Tota la gent es reuneix a la església per
commemorar el casament dels dos.
Colometa en aquell moment tenia molta felicitat, en contrast al seu marit
Quimet, el qual no tenia cap emoció del moment.
Capítol 7
Quimet per fin pot comprar-se la motocicleta que ell vol. Quan ja portaven 2
mesos de casats, quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa
pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitació
per comprobar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els
dies de fer un nen, així que havia de estar llesta.

Capítol 8
En Quimet fa una cadira només per homes on només s'hi pot asseure ell. A la
senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li expliqués la seva nit de
nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a
l'habitació.

Capítol 9
En Quimet mostra actituds rares davant la Colometa: es deixa la clau de la
porta d'entrada del pis i després no poden entrar i acusa a Colometa d'haver-la
perdut i es passa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però es veu que
aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar.
Aquesta, un dia passejant i mirant les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi
que va deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una
gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol.

Capítol 10
La Colometa està embarassada. Parla amb la senyora Enriqueta dels desigs
d'àpats que et vénen ganes de menjar i el seu pare ja havia posat els noms
per si era nen o nena, però en Quimet va dir que no, que el nom del fill el
posava el pare d'aquest . I anàvem a la platja amb la moto perquè li convenia
aire lliure i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se de malsons i de
mal de cama.

Capítol 11
Colometa té contraccions. A l'hospital, de fer tanta força per parir el nen nascut
trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que son
uns mals pares perquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no
para de plorar. De pesar 4 quilos al néixer pasa a pesar 2 i mig perquè no vol
mamar i s'està desnutrint.
La Julieta va a veure a la Colometa i la va veure amb molt pocs ànims.

Capítol 12
La Colometa moltes tardes anava a passejar amb Antoni a veure les nines.
Arriba un colom ferit a casa, el qual el cuiden. Com que volien fer-li un colomar,
el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Café i Maringa. Però només
feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues.

Capítol 13
Fan per fi el colomar i Colometa el pinta. Sembla que tenen la idea de crear una
granja, ja que porta més coloms i galls d'indi.
Capítol 14
Es describeix la plaça del mercat amb molt realisme. Va venir un aire fresc al
poble per la proclamació de la República, però les preocuapcions de Colometa
augmenten. En Mateu cada vegada està més enamorat i feliç amb la seva dona.
En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perquè els coloms no estaven per
a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, però no va ser així. A partir
d'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perquè
l'empastifaven.

Capítol 15
En Quimet duia a Antoni a fer voltes en moto perquè deia que seria bo per
ell. Després d'un any i mig del primer embaràs va sortir nena i l'anomenà Rita.
antoni agafà molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es portava
malament.

Capítol 16
En Quimet sentia angoixa després de dinar i el van diagnosticar un cuc
solitari que està a l'intestí, de llargària d'alguns metres que pot infectar-se
depenent es menja. El nen el va treure del pot i jugant li va posar a la nena.

Capítol 17
El treball a Quimet no li va força bé i falten diners a casa per menjar, així que
Colometa decideix deixar els nens al menjador de l'escola per poder treballar
els matins en una casa netejant. I així va a presentar- se i l'agafen.

Capitol 18
Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba
com un trencaclosques. La família de la casa està formada per dos parelles; la
dels joves i el seu fill i la dels gendres de l'home.

Capítol 19
El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja
que eren molt petits per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no
podien.

Capitol 20
Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Però quan venien
parelles que en volien llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja
que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies al carrer amb l'Enriqueta,
fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment, Colometa
presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar.

Capitol 21
Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els
va trobar envoltats dels coloms i així era com havien après a estar quiets,
doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A en Quimet li va semblar
una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a què i anessin i
així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics perquè els aniria venent i la
vida ja estaria solucionada.
Capítol 22
Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situació amb el pis, els
coloms i la vida familiar. Està farta perquè el pis s'ha tornat un caos i només
sent coloms per tot arreu. La mare d'en Quimet va a visitar-los i pensa que tot
allò és una bogeria.

Capítol 23
Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa seva, on
estava estirada al llit amb les tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus
descalços i una corona de fulles, perquè segons ella les flors eren per a les
noies.

Capítol 24
Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de
tornar a fer de soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquè ella no
volia que en Quimet fós escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i així
explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digué que la veia com una
germana.

Capítol 25
La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú
l'ajuda, sembla que no existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en
Quimet que ja prou de coloms, va a molestar- los i a fer malbé les cries
sacsejant els ous; els mata.

Capítol 26
La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als
amos de Colometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la
seva propietat i els milicians ja el volien matar perque ho negava, fins que els
revolucionaris van donar-li la raó. A casa es queden sense gas i els coloms
van marxant.

Capítol 27
En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Aragó i Colometa es queda
sola amb els nens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar,
però el mossèn els hi ha donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha
sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li diu que vol un
record seu perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al
front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.

Capítol 28
En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves
batalletes. Va dir que s'enduria matalassos perquè allà al front en faltaven. Va
anar a parlar amb l'adroguer el qual li diugé que li agradava com feien la
guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir que no trobaven
en Cintet, però era una falsa alarma perquè estaba bé.
Capítol 29
Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar
canviat, com si la guerra canviés als homes i li va explicar que va anar a
Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va portar menjar pels nens i van
recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven gaire
coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.

Capítol 30
Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a
veure ja que s'havien d'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al
front d'Aragó amb el qual va viure una nit d'amor en una casa requisada i
no va passar res però ells s'estimaven.

Capítol 31
Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es
mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja
estigués mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set
milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no
hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna
a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de
nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar
els dos fills. I ho fa.

Capítol 32
El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa
allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a
partir d'aquell moment va poder menjar millor.
L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà
a la porta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la
Colometa es queda mirant al balcó l'unic colom que encara queda, i l'entra dins
la casa.

Capítol 33
La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de
dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar-li el condol.
Quan l'Antoni va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen o no
li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare és
mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i
s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus antics amos.

Capítol 34
El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que
si el marit ha mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita
feina de netejar però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus
fills están massa prims i decideix que els matarà amb un embut i abocarà sal
fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure
en aquelles condicions, millor no viure.
Capítol 35
La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que
s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, peró
no és fins després que s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix
una senyora i va a parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada per la
situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar
com si s'estigués tranformant en un colom.

Capítol 36
La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al
qual li comprava les veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa
veure que s'havia deixat els cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però
quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer
feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a matar els seus fills i a
si mateixa, però acaba aceptant.

Capítol 37
La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què estaba, gràcies al
sou i les paperines de menjar de l'adroguer.
Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en ella i
el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar sal
fumant va pensar que li pasaba alguna cosa greu.

Capítol 38
L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no
treballa. Hi ha una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i
fundar una familia. I li demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que
vol tenir fills però no pot a causa de que la guerra el va incapacitar o el va
mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia.

Capítol 39
La Natàlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no
diuen res, doncs amb la guerra s'havien fet més grans del que eren i l'Antoni
arregla la casa i ho compra tot nou per la Natalia.

Capítol 40
Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perquè no
vol que la Natàlia netegi, doncs ell el que vol és una familia i les coses els hi van
molt bé. El nen li agafa molt d'apreci a l'Antoni al igual que l'Enriqueta.

Capítol 41
La Natàlia no surt de casa i es queda tancada perquè té por a la vida de carrer i
la Rita la fa creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i
s'espanta molt de la idea. Surt a passejar amb la Rita i es desmaia.

Capítol 42
La Natàlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al
parc, explica a una senyora que tenia una torre plena de coloms i des
d'aleshores tothom la coneix com a la senyora dels coloms que els enyora. I es
passa els dies passejant i es torna més sensible.
Capítol 43
L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell
els va dir que no volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni;
aquest va dir-li que es podia aspirar a més, però ell ja ho tenia decidit.

Capítol 44
Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar
el casament amb la Rita, encara que no havien parlat mai, però ell deia que
esperaria el que fós encara que fós joveneta. Quan l'Antoni i la Natàlia li van
dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure món.

Capítol 45
Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va dir que faria el
posible per enamorar-la; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, però
es cansava d'esperar perquè un dia sentia que la Rita li feia cas i a l'eltre no.
En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digué a la Rita que aviat
el veurien vestit de militar.

Capítol 46
La Rita va aceptar en Vicenç per no fer-lo patir més i van començar amb la
preparació del casament. I sempre que la Natàlia tornava de passejar els
trovaba a tots divertits enraonant i cosint el vestit de núvia.

Capítol 47
I van fer el casament amb la celebració del casament de l'Antoni i ella. I tot va
anar molt bé i en Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digué a la
seva mare que des del primer dia es va enamorar d'en Vicenç.

Capítol 48
Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la
mà, com si volgués matar a algú, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom
que la representa: Colometa. La novel·la es colu, doncs, amb la mort
metafórica de Colometa, que no és altra cosa que la mort de la seva joventut i
l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha
d'interpretar-se com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort
del pasta, entra a casa seva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada
de totes lesmisèries de la vida i és una escena d'amor profund.