EL TEATRE: PLAUTE I TERENCI

1.

El tema principal de l’obra plautina és:

a) Les aventures i desventures de Dido
b) Transformacions de personatges humans i divins
c) Els embolics dels esclaus, paràsits, matrones, avars i altres
d) La història dels orígens mitològics de Roma

2.

Exposeu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent:

La comèdia a Roma.
Aspectes que cal considerar:
Originalitat del gènere
Principals autors i obres
Els personatges de les comèdies
El llenguatge de la comèdia
Lloc de representació

La comèdia a Roma no es pot considerar un gènere original, sinó que està

profundament influït per la comèdia nova grega i per autors com Menandre i
Dífil. La comèdia romana que tingué més èxit és la que es coneix amb el nom
de palliata, és a dir que tractava una temàtica situada en un ambient grec. Els
principals autors de comèdies a Roma foren Plaute i Terenci; del primer se’n
conserven vint-i-una obres i del segon, sis. Com a exemples característics
podem citar la Comèdia de l’olla, Els bessons, El soldat fanfarró de Plaute, o La
Sogra i Els germans de Terenci. Els personatges principals de la comèdia
romana són els esclaus entremaliats que malden per solucionar els
enamoraments dels seus amos i arravatar als alcavots les noies amb què
funciona el seu negoci. Altres personatges són el del soldat fanfarró i cregut, o
el dels vells, que solen ser massa rígids en l’educació dels fills, encara que de
vegades tenen un gran interès per les jovenetes. Les dones normalment fan un
paper passiu o secundari. El llenguatge de la comèdia és un llenguatge popular
tret del que la gent parla al carrer, de manera que la llengua de la comèdia,
especialment en el cas de Plaute, és la més semblant a la que parlaven els
romans en el dia a dia.

3.

resposta no correcta. Obres de Plaute

a. Els núvols
b. El soldat fanfarró
c. Amfitrió
d. Els bessons
4.

Les comèdies de Plaute només tenien voluntat moralitzadora. F (també

pretenien fer riure)

El pròleg de les comèdies romanes el representaven dones disfressades. F

(el representaven esclaus disfressats)

5.-

Exposeu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Plaute

(dades biogràfiques, models en què es va inspirar, principals obres,
personatges i trama de les seves comèdies [se’n pot fer una consideració
general o exemplificar-ho amb alguna obra concreta], peculiaritats del seu estil,
etc.).

Titus Maccius Plautus, el comediògraf romà més famós, va néixer a Sàrsina

(Úmbria) devers l’any 250 aC i morí l’any 184 aC. No se’n sap gran cosa de la
seva vida, que sembla que va estar lligada al teatre en totes les seves
vessants. És dubtosa l’anècdota que va haver de treballar movent la mola d’un
molí de farina per recuperar-se d’una fallida econòmica. Va dedicar-se al
gènere de la palliata, és a dir, comèdia llatina ambientada a Grècia, per tal de
defugir l’estricte censura que imperava a Roma, i en la seva creació va seguir
les petjades en la comèdia nova grega d’autors com Dífil o Menandre. A
l’antiguitat passaven d’un centener les comèdies atribuïdes a Plaute, tot i que
modernament només se’l té per autor de vinti-una comèdies conservades en un
bon estat relatiu. D’entre elles, podem citar Amphitruo, Aulularia, Menaechmi,
Miles Gloriosus, Poenulus, Pseudolus o Trinummus. Totes les comèdies es
caracteritzen per comptar amb uns personatges arquetípics com poden ser
l’alcavot, el jove enamorat, el pare sever, l’esclau entremaliat, la falsa meuca.
Una línia argumental prototípica seria la d’un jove de bona família que vol
aconseguir els favors d’una meuca o d’una noia decent, però que no disposa
de diners per assolir els seus objectius; compta, però, amb l’ajut d’un esclau
espavilat que a base de trucs i enganyifes li permetrà aconseguir el que vol el
jove encara que sigui a costa d’enganyar el pare del jove o l’alcavot que no té
altre objectiu que treure rendiment de la seva mercaderia. Al final, l’esclau sol
aconseguir la llibertat com a premi, i la suposada meretriu resulta ser una noia
de bona família raptada per uns pirates, de manera que tots els impediments
per a un bon final acaben desapareixent.
Una característica de les comèdies plautines són els noms parlants, és a dir,
noms dels personatges que ens indiquen (per semblança o oposició) aspectes
relacionats amb el caràcter o funció del propi personatge. La força còmica de la
comèdia de Plaute resideix en la magistral utilització del llenguatge (acudits i
imitació del registre col·loquial)

- Neix a Sàrsina
- 250 aC neix
- 184 mor
- Vida lligada al teatre
- Anècdota roda de molí
- Es dedica al gènere de la palliata (definició palliata)
- Influència comèdia nova grega (Dífil o Menandre)
- més de 100 obres
- autor 21 obres conservades
- Amphitruo
- Aulularia
- Menaechmi
- Miles Gloriosus
- Pseudolus
- Trinummus
- Psg alcavot
- Psg jove enamorat
- Psg pare sever
- Psg esclau entremaliat
- Psg falsa meuca
- Argument obres
- Noms parlants
- Llenguatge col·loquial

6.-

Plaute és l’autor més important de comèdia llatina. V

7.-
Plaute va escriure una comèdia titulada:

a. Els herois
b. La sogra
c. Amfitrió
d. Hèrcules gloriós

8.-

Són nombroses les obres atribuïdes a Plaute, com ara El soldat fanfarró,
Amfitrió o El persa. V

9.-

Totes les comèdies conservades de Plaute són fabulae togatae. F (són

fabullae palliatae)

10.-

Indiqueu la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents sobre la

figura i l’obra de Plaute.
1. Plaute va viure

a) entre els segles II i I aC.

b) en el segle II aC.
c) entre els segles I aC i I dC.
d) entre els segles III i II aC.

2. L’objectiu principal que Plaute persegueix en les seves comèdies és

a) motivar la reflexió del públic.

b) divertir els espectadors.
c) transmetre un missatge polític.
d) defensar-se de les crítiques dels seus rivals.

3. Les comèdies de Plaute estan escrites

a) totalment en vers.
b) en prosa, però amb algunes parts en vers.
c) totalment en prosa.
d) en vers, però amb algunes parts en prosa.

4. El contingut de les comèdies de Plaute esdevé un testimoni cabdal per a

conèixer

a) la societat grega hel·lenística.

b) la vida quotidiana del món romà.
c) l’aristocràcia romana governant.
d)les lluites socials entre patricis i plebeus.

11.-

De la sèrie d’afirmacions que hi ha a continuació, n’hi ha unes que es poden

atribuir només a Plaute, d’altres només a Terenci i algunes a tots dos
indistintament. Marqueu una creu o dues segons el que correspongui en cada
cas. No es penalitzaran les respostes errònies.
Plaute Terenci
1. Va pertànyer al cercle intel·lectual dels Escipions.
2. El protagonista de la major part de les seves comèdies és un esclau
que embolica contínuament l’acció.
3. Va escriure exclusivament fabulae palliatae.
4. L’acció de les seves comèdies es desenvolupa sempre a Grècia.
5. En les seves obres critica la civilització hel·lènica com a bressol
de tots els vicis.
6. Un dels temes principals de les seves obres és l’educació dels joves.
7. Tot i que escrivia en llatí, no havia nascut ni a Roma ni a la regió
del Laci.
8. L’objectiu de les seves obres és transmetre uns principis
de comportament ètic.
1. Terenci
2. Plaute
3. Plaute i Terenci
4. Plaute i Terenci
5. Plaute
6. Terenci
7. Plaute - Terenci
8. Terenci

12.

Desenvolupeu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el

tema següent: La figura i l’obra de Terenci. Escriviu-ne les dades biogràfiques;
esmenteu el cercle d’inteŀlectuals al qual va pertànyer i comenteu l’actitud
d’aquest cercle davant la cultura grega. Digueu el gènere literari que va conrear
i expliqueu-ne les característiques generals; enumereu les singularitats de la
seva obra per comparació a la de Plaute, i escriviu, com a mínim, el títol de
dues de les seves obres.

“Terenci va morir l’any 159 aC, probablement durant un viatge a Grècia, i

podria haver nascut entre el 194 aC i el 184 aC, segurament a Cartago, d’on
hauria estat portat a Roma com a esclau del senador Terenci Lucà, de qui va
prendre el nom, en ser alliberat. Va pertànyer al cercle d’intel·lectuals que es
movia al voltant de Publi Corneli Escipió Emilià. Aquest cercle admirava la
cultura grega i acceptava la seva influència benèfica en la cultura romana.
Terenci va conrear el gènere de la fabula palliata o comèdia feta a imitació de la
comèdia nova grega –amb escenaris, vestuari i personatges grecs i amb
alternança irregular de parts cantades i parts recitades. En comparació amb
Plaute el seu objectiu principal no és fer riure al públic, sinó fer-lo reflexionar
sobre les qüestions que preocupaven la societat romana i, així, construir una
ètica de comportament; en conseqüència, un dels seus arguments principals és
l’educació dels joves, tema que aprofita per reflectir les idees del cercle dels
Escipions sobre l’amistat, l’amor, el sentit de la justícia, etc., idees que es
resumeixen en el concepte d’humanitas. A diferència de Plaute, el ritme de
l’acció de les seves comèdies és molt més pausat; elimina gairebé les parts
cantades i substitueix el protagonisme de l’esclau embolicaire, pel dels joves.
Per contra, les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute i, per
tant, no va tenir el mateix èxit de públic. Va escriure sis comèdies: La noia
d’Andros (o Andria), La sogra (o Hecyra), L’Heautontimorúmenos (o
Heautontimoroumenos), L’eunuc (o Eunuchus), Formió (o Phormio) i Els
germans (o Adelphoe).”

13.

Desenvolupeu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el

tema següent: La figura i l’obra de Plaute. Escriviu-ne les dades biogràfiques;
digueu el gènere literari que va conrear i expliqueu-ne les característiques
generals; esmenteu l’objectiu de la seva obra, enumereu-ne les
característiques singulars i escriviu, com a mínim, el títol de quatre de les seves
obres.

“Tit Macci Plaute va néixer a Sàrsina a mitjan s. III aC. Es va desplaçar a

Roma, on es va dedicar a l‟activitat teatral, tot formant part d‟una companyia
d‟actors. Va gastar els diners que va guanyar en activitats comercials que el
van arruïnar, per la qual cosa va haver de fer girar la roda d‟un molí fins a
pagar els deutes. Després es va dedicar a escriure i representar les seves
pròpies obres amb gran èxit. Va morir a Roma l‟any 184 aC. És autor de
fabulae palliatae, és a dir comèdies imitades d‟un original grec, a l‟argument
del qual sovint s‟afegeixen escenes manllevades d‟altres obres, en un procés
conegut amb el nom de contaminatio; comèdies l‟acció de les quals succeeix a
Grècia i que són protagonitzades per personatges grecs, vestits amb pallium.
L‟objectiu de Plaute és simplement divertir el públic a través d‟arguments
sempre similars i de les facècies d‟un conjunt de personatges fixos i
estereotipats, entre els quals destaca el seruus o esclau embolicaire, que n‟és
el protagonista principal. Les obres plautines combinen les escenes parlades,
declamades i cantades, i presenten una gran riquesa estilística i un ús riquíssim
dels elements lingüístics. L‟estudiant haurà de citar, si més no, quatre títols dels
vint-i-un que s‟atribueixen a l‟autor, per exemple: „La comèdia de l‟olla‟
(Aulularia), „El soldat fanfarró‟ (Miles Gloriosus), „El corc‟ (Curculio), „Amfitrió‟
(Amphitruo).”

- Sàrsina
- Mitjans segle III
- Roma
- teatre a Roma, companyia d’actors
- es va arruinar
- roda de molí
- gran èxit
- Mor a Roma
- Mor 184 aC
- Fabulae Palliatae
- Definició palliatae
- contaminatio
- objectiu Plaute
- servus
- combinació escenes declamaes i cantades
- gran riquesa estilística
- 4 títols Plaute (0,1 per títol)
- Suma ciar personatges