Tecnocràcia: és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics.

L'objectiu és formar un grup de persones que sapiguen dissenyars plans i puguen

resoldre els problemes. Foren ministres «tecnòcrates» (Gregorio López Bravo en
Industria, Manuel Lora Tamayo en Educació i Laureano López Rodó) que pertanyien al
Opus Dei i actuaven com una de les famílies polítiques catòliques del règim, amb el
major control sobre l’economia. Gràcies al suport de Carrero Blanco consolidaren les
seues posicions en el govern a partir de 1957.

Pols de desenvolupament: Instrument dels plans de desenvolupament, ubicats en

zones relativament reduïdes per a impulsar l'activitat econòmica en la seua àrea
d'influència. Foren una de les actuacions que pertanyien als Plans de Desenvolupament
econòmic portats per Laureano López Rodó amb l’objectiu d’impulsar la industrialització
en zones més desfavorides. Molts no es van complir i altres preferiren invertir en zones
més segures, de manera que augmentaren les diferències territorials.

Contubernia de Munic: va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista

"Arriba", amb el qual la dictadura franquista va donar a ridiculitzar l'IV Congrés del
Moviment Europeu, en plena onada de vagues mineres a Astúries, ​i després d'un primer
i fallit intent espanyol d'ingressar en la Comunitat Econòmica Europea. Has copiat la
meitat de la definició d'internet: Contuberni fou un terme despectiu que va utilitzat la
premsa falangista per a denominar a la reunió (Congrés del Moviment Europeu) que es
va celebrar en la ciutat de Munic (Alemanya) en juny de 1962 on acudiren els partits
polítics opositors al règim franquista (a favor de la democràcia), tant de polítics que
estaven en el exili com de l’interior. La reacció de Franco fou empresonar, deportar i
exiliar als polítics quan tornaven a Espanya. Esta reacció va causar crítiques al estranger,
sobretot a la CEE (on Espanya havia sol·licitat entrar) i que després de esta reacció es va
quedar sense la possibilitat d’entrar. Franco se n’adonà de l’error i va destituir este
mateix any al ministre d’informació, per la pressió que havia fet la premsa espanyola, i
el va substituir per Manuel Fraga, que quatre anys després (amb la Llei de Premsa)
obriria la crítica al règim i una certa liberalització d'opinió.

Marxa Verda: va ser la invasió marroquina del Sàhara espanyol,​iniciada el 6 de

novembre de 1975.Molt incompleta:

Fou una marxa pacífica de civils majors de 18 anys i soldats, promoguda pel rei
marroquí Hassan II, amb la intenció d’ocupar i d’expulsar als espanyols del territori
saharaui, en novembre de 1975, poc abans de que morira Franco. Els espanyols per
evitar una guerra abandonaren la colònia del Sàhara que fou ocupada pels marroquins.

Espèrit del 12 de febrer: va ser un programa reformista de Carlos Arias Navarro,

president de l'últim govern de Francisco Franco a Espanya. És el discurs que pronuncià
el 12 de febrer de 1974 davant les Corts Espanyoles, on el punt més important va ser el
associacionisme polític, que es va concretar posteriorment.

Amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA, el succeeix en la presidència del govern,
Carlos Arias Navarro, que amb un discurs a les Corts el 12 de febrer de 1974 planteja
certes expectatives de canvi. Els mitjans de comunicació ho expressaren com “l’esperit
del 12 de febrer”. Però la crisi econòmica i la caiguda de dictadures, com la de Portugal,
fan fer que Arias Navarro es replantejarà la seua obertura i ho deixés tot conforme
estava.