Estructura i enllaç

Donats els elements A, B, C, D, E, F i G, de nombre atòmic 4, 6, 15, 17, 19, 20 i 29

respectivament:

a) Escriu les seves configuracions electròniques i digues quin és el ió més probable que
pot formar cada element.
b) Situa’ls a la taula periòdica i indica el període i el grup al qual pertanyen i indica de
quin element es tracta en cada cas.
c) Compara el radi atòmic dels elements C i D
d) Compara el radi atòmic dels elements A i F.
e) Compara l’energia de ionització dels elements E i F
f) Compara l’energia de ionització dels elements A i F
g) La primera energia de ionització de l’element F és de 9,79·10 -19 J. Calcula la longitud
d’ona de la radiació que serà capaç d’arrencar un electró d’un àtom d’aquest element.
h) Compara l’afinitat electrònica dels elements D i E
i) Quin és l’element més electronegatiu?
j) Hi ha algun gas noble? Com ho podem saber a partir de les configuracions
electròniques?
k) Quin compost formaran A i D, B i D, C i D, D i D, E i D, F i D, G i D, G i G? S’ha de deduir
la fórmula del compost a partir dels electrons de valència de cada element.
l) Quins són compostos covalents? Dibuixa’n l’estructura de Lewis, dedueix-ne la
geometria de la molècula i la polaritat. Explica tres propietats.
m) Quins són els compostos iònics? Explica’n tres propietats.
n) Hi ha algun compost metàl·lic? Explica tres propietats.
o) Quin compost es forma quan s’uneixen infinits àtoms de l’element B amb enllaços
covalents en totes direccions? Quines propietats té?
p) Dedueix si el compost CD3 és soluble en tetraclorur de carboni o aigua.
Solucions:
a) i b)

Element Configuració electrònica Ió Període Grup Element*

A 1s22s2 A2+ 2 2 Be
B 1s22s22p2 B4+/ B4- 2 14 C
C 1s22s22p63s23p3 C3- 3 15 P
D 1s22s22p63s23p5 D- 3 17 Cl
E 1s22s22p63s23p64s1 E+ 4 1 K
F 1s22s22p63s23p64s2 F2+ 4 2 Ca
G 1s22s22p63s23p64s23d9 G /G2+
+
4 11 Cu
*fa falta per l’apartat k)

c) C i D tenen el mateix període i el D està més a la dreta del C.

En anar cap a la dreta en un període els elements van afegint un protó i un electró.
L’electró afegit no apantalla del tot l’efecte del protó afegit sobre la cap més externa que
sempre és la mateixa, fent que la força d’atracció sobre aquesta augmenti i el radi de
l’àtom disminueixi. Per tant, D en estar més a la dreta tindrà un radi més petit.

d) A i F són del mateix grup però F està situat dos períodes més avall. En baixar a la taula
periòdica els elements afegeixen protons al nucli i electrons a les capes internes que
n’apantallen tot l’efecte. Quan això passa la força d’atracció sobre la capa més externa no
varia però com que en baixar un període aquesta capa més extern està un nivell més lluny,
la força sobre els electrons més externs disminueix fent que augmenti el radi. Per tant, F
en estar més avall tindrà un radi més gran que A.

e) Donat que E i F estan en el mateix període (període 2), en anar cap a la dreta en un
període els elements van afegint un protó i un electró. L’electró afegit sempre es col·loca a
la mateixa capa, com que cada cop tenim un protó més la força d’atracció sobre aquesta
augmenta i per tant costa més energia arrencar un electró d’aquell àtom. Com que F que
pertany al grup 2 està més a la dreta que E, que pertany al grup 1, tindrà un potencial de
ionització més elevat.

f) F està situat dos períodes més avall que A. En baixar a la taula periòdica els elements
afegeixen protons al nucli i electrons a les capes internes que n’apantallen tot l’efecte.
Quan això passa la força d’atracció sobre la capa més externa no varia però com que en
baixar un període aquesta capa més extern està un nivell més lluny, la força sobre els
electrons més externs disminueix fent que es requereixi menys energia per arrencar-ne un.
Per tant, F tindrà una energia de ionització més gran que A.
g) E=h·f
f=1,5·1015 s-1
c=λ·f
λ=2,03·10-7m
h) L’afinitat electrònica és l’energia absorbida o cedida quan un àtom neutre en estat
fonamental i gasós capta un electró i es forma l’anió mono-negatiu corresponent.

*
Alguns els necessitareu saber per fer algun apartat més endavant.
 L’afinitat electrònica a la taula periòdica augmenta d’esquerra a dreta i de baix a dalt.
Segons això, l’afinitat electrònica de D serà més gran que la de E ja que es troba més
amunt i a la dreta de la taula periòdica.
i) Electronegativitat. A la taula periòdica augmenta cap amunt i a la dreta, per tant el més
electronegatiu és el D.
j) No hi ha cap gas noble per què amb l’excepció de l’Heli 1s 2 tots tenen una configuració
electrònica acabada en s2p6.
k) (és necessari saber quins elements són per què si no, no els podríem formular per a
l’apartat l) )
A i D: Be i Cl formen el BeCl 2. Tot i que diríem que és metàl·lic, el Be és una excepció i fa
enllaços covalents.
B i D, CCl4. Dos no metalls, formaran un enllaç covalent.
C i D, PCl3 i PCl5. Dos no metalls, covalent.
D i D, Cl2. No-metalls, covalent
E i D, KCl. Metall+ no-metall, Iònic
F i D, CaCl2. Metall+ no-metall, Iònic
G i D, CuCl i CuCl2. Iònic
G i G, Cu i Cu. Metàl·lic.
B i B, C i C: Diamant o grafit, covalent.
l) A i D, lineal, apolar
B i D, tetraèdrica, apolar
C i D, i) piramidal trigonal, polar; ii) bipiramidal trigonal, apolar
D i D lineal, apolar
m) Veure apartat k i taula de propietats
n) Veure apartat k i taula de propietats
o) Diamant, veure propietats cristalls covalents o atòmics
p) CD3. PCl3. Hem vist que era polar, per tant soluble en aigua.

*
Alguns els necessitareu saber per fer algun apartat més endavant.