You are on page 1of 3

Química General

Solucions Problemes Estructura Atòmica (2)


1- Sabent que el potencial d’ionització del H és 13,6 eV, raoneu si el segon potencial
d'ionització de l'He serà igual, major o menor que aquest.
H z=1 → 1s1 Potencial ionització (1er) de H: 1s1→ nucli sense e-
He z=2 → 1s2 1r potencial d'ionització: 1s2→1s1
2n potencial d'ionització: 1s1→ nucli sense e- (equival al primer
potencial de l'He+)
Al He hi ha 2 protons al nucli, mentre que al H tan sols hi ha 1 protó. L’electró del He+
estarà més fortament lligat que el del H, pel que el seu potencial d’ionització serà més
alt. De fet, és de 54,4eV: se l’ha de donar més energia a l’àtom per arrancar aquest
electró.

2- Escriu les configuracions electròniques per als estats fonamentals del N, Ar, Fe,
Fe2+ i Pr3+. Quants electrons desaparellats hi haurà a cada una d'aquestes
partícules aillades?

N: Z=7→ 1s22s22p3 3 electrons desaparrellats

Ar: Z=18 → 1s22s22p63s23p6 subcapa completa sense electrons desaparellats

Fe: Z=26 → 1s22s22p63s23p64s23d6  [Ar]4s23d6


subcapa d amb 4 electrons desaparellats

Fe2+: Z=26 (26-2=24 electrons) S'eliminen els dos electrons més externs→ 4s2
([Ar]3d6). Ara la subcapa 3d6 → 4s13d5(semiplena)
6 electrons desaparellats

Pr3+: Z=59 (59-3=56 electrons) [Xe]6s24f3 En eliminar 3 electrons de la capa més


externa, els dos de la 6s i 1 de la 4f: [Xe]4f2
2 electrons desaparellats

3- El níquel té una configuració electrònica [Ar] 3d84s2. Com s'explica el fet que el
següent element tingui la configuració [Ar] 3d104s1?
Amb aquesta configuració s'aconsegueix una subcapa plena i una altra semiplena, més
estable per la simetria esfèrica.
Si anem omplint la capa d, augmentem Z i els electrons es coloquen al mateix nivell,
amb el que estan més atrets cap al nucli i la seva energia baixa. Arriba un moment que
es fan més estables que els 4s....

4- Els potencials d'ionització per al Li i el K són 5.4 i 4.3 eV respectivament. Quin


sería la teva predicció per al P.I. del Na?
El potencial de ionització del sodi ha d'estar entre el del Li i el de K. Podríem calcular
el promig: P.I(Na)  4,9 eV (realment 5,1eV)

5- Els primers potencials d'ionització per al Li, Be i C són 5.4, 9.3 i 11.3 eV. Prediu
els potencials per a B i N.
Li: Z=3→ 1s22s1 P.I baix
Be: Z=4→ 1s 2s
2 2
P.I alt
B: Z=5→ 1s22s22p1 P.I baix
C: Z=6→ 1s22s22p2 P.I mig
N: Z=7→ 1s22s22p3 P.I alt

P.I del B serà una mica més baix que el del Be (en realitat és menor de 8,3 eV)
P.I del N augmentarà una mica més del normal.
De B a C ΔP.I=3eV → de C a N ΔP.I>3 eV→ P.I(N)>14,3eV(en realitat 14,5eV)

6- Al compost iònic KF es troba que els ions K+ i F- tenen practicament el mateix


radi, 0,134 nm. Prediu els radis covalents de K i F.

El radi del catió és molt menor que el de l'àtom neutre→K tindrà un radi molt menor
que 0,134nm
L'anió té un radi major que l'àtom neutre, pel que F serà menor que 0,134nm (en realitat
rK=0,203 nm i rF=0,072nm)

7- Quin serà major, el radi covalent del Cl o el del P?


Són membres del mateix periode, i el radi disminueix d'esquerra a dreta. Per tant el radi
del Cl hauria de ser menor.
(En realitat rCl=0,10nm , rP=0,11nm)

8- Quines són les configuracions electròniques del Ni2+, Re3+ i Ho3+?. Quants
electrons desaparellats hi ha en cada un?
Ni: Z=28→[Ar]4s23d8
Ni2+→surten dos electrons de la última capa, 4s2, per tant [Ar]3d8
3d 2 electrons desaparellats

Re: Z=75→ [Xe]6s24f145d5


Re3+→surten 2 electrons 6s2 i 1 5d1, per tant [Xe]4f145d4
4 spin electrons desaparellats

Ho: Z=67→[Xe]6s24f11
Ho3+→surten 3 electrons, 2 del 6s2 i 1 del 4f11, per tant [Xe]4f10
4 electrons desaparellats

9- Prediu el nombre atòmic del següent gas noble després del Rn.
Rn: Z=86, última capa plena 6p6

5s 5p 5d 5f
6s 6p 6d 6f
7s 7p 7d 7f
8s El següent tindría aquesta configuració:[Rn]7s25f146d10

10- Els radis iònics del S2- i del Te2- són 1.84 i 2.21 Å respectivament. Prediu el radi
iònic del Se2-.
S, Se, Te són del mateix grup, on el radi augmenta progressivament. Se2- tindrà valor
intermedi entre S2- i Te2-→predit  2,02Å

11- Els radis iònics del S2- i del Te2- són 1.84 i 2.21 Å respectivament. Prediu el radi
iònic del P3-.
P i S són del mateix periode, P3- i S2- tenen igual número d'electrons, però S té Z major
(ZS=16, ZP=15)→major atracció i menor radi. El P3- tindrà un radi major que 1,84Å
(valor observat 2,12Å)
12- Els radis de van der Waals del S i Cl són 1.85 i 1.80 Å respectivament. Prediu el
radi de van der Waals de l'Ar.

Són membres del mateix periode i el radi va disminuint. Si disminuís progressivament,


rAr=1,75Å (obsrvat r=1,54Å)

13- El primer potencial d'ionització del C és 11.2 eV. Serà el potencial d'ionització de
Si major o menor que aquesta quantitat?
Augmenta la Z(de C a Si) i per tant l'atracció, però també hi ha més electrons que
apantallen, i l'últim electró està en una capa més externa→menor atracció

14- Els primers potencials d'ionització de l'Al, Si i S són 6.0, 8.1 i 10.3 eV
respectivament. Predigues el primer potencial d'ionitzación per al P.

Al, Si, P i S són membres del mateix periode en el que el P.I augmenta. Si fos
progressiu, P.I(p)  9,2 eV, però deixa de ser capa semiplena. El del S derà menor de
l'esperat i el del P major ...

You might also like