Solucions Tema 1

1. l’Isòtop amb nombre màssic 16 té 8 protons i 8 neutrons; l’Isòtop amb nombre

màssic 17 té 8 protons i 9 neutrons; l’Isòtop amb nombre màssic 18 té 8 protons
i 10 neutrons

2. a) 3 b) 5 c) 6 d) 7

3. a) Cl: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p5

Br:1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p6, 4s2, 3d10, 4p5
I: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p6, 4s2, 3d10, 4p6, 5s2, 4d10, 5p5

b) Tots tenen 7

4.

a) C: 1s2, 2s2, 2p2

Si: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p2

b) O: 1s2, 2s2, 2p4

S: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p4

c) N: 1s2, 2s2, 2p3

P: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p3

d) Mg: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2

Ca: 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p6, 4s2

5. a) En té 1

b) A l’orbital 4s

6.

a) Cl—CH3
b) H—OH
c) H—F
d) Cl—CH3

7.

a) KCl (té la diferència en electronegativitat més gran 3.0-0.8=2.2)

b) Cl2 (0)
8. La resposta a aquesta pregunta, de fet, és més complicada que la impressió que
dona el llibre de text i, abans de contestar la pregunta original, és instructiu i útil
considerar el cas de la molècula H—F. En aquesta, en ser una molècula
diatòmica, el moment dipolar de l’enllaç i el moment dipolar molecular
coincideixen.
El sentit de la polarització de l’enllaç i del moment dipolar d’aquesta molècula és:

La longitud de l’enllaç és d’0.92 Å i el seu moment dipolar és d’1.9 D.

Per a calcular la càrrega parcial sobre l’àtom de fluor en l’H—F, en primer lloc
s’ha de calcular el que seria el moment dipolar en la molècula si l’àtom de fluor
portés una càrrega negativa completa de –1 (en aquest cas l’àtom d’hidrogen
portaria una càrrega positiva completa de +1 per a mantenir la electro-
neutralitat de la molècula). Per tant, com a punt de partida, es tracta la molècula
com si l’enllaç covalent H—F fos un enllaç completament iònic:

A més a més, s’assumeix que la longitud d’enllaç (0.92 Å) no varia. Per a fer
aquest càlcul, es pot aplicar directament la fórmula per al moment dipolar d’una
molècula diatòmica:

µdiatòmic = e ✕ d

on e és la càrrega de l’àtom i d és la distància entre els àtoms. Ara bé, una càrrega
negativa de –1 correspon amb el valor de la càrrega elèctrica total de l’electró.
Aquesta informació la facilita l’enunciat: 4.80 x 10-10 esu, que és equivalent a
1.602×10−19 coulomb.
Per tant, si el fluor tingués una càrrega negativa de –1 i l’hidrogen una de +1, el
moment dipolar de l’enllaç H—F “iònic” seria:

(4.80 x 10-10 esu) x (0.92 x 10-8 cm)= 4.42 x 10-18 esu·cm = 4.42 D
(1D = 10-18 esu·cm)

No obstant això, el moment dipolar experimental de l’H—F és només d’1.86 D,

menys que la meitat d’aquest valor hipotètic calculat de 4.42 D. Això és
comprensible perquè se sap que l’enllaç H—F no és un enllaç iònic, sinó un enllaç
covalent polar.
Per tant, la càrrega negativa parcial al fluor en l’H—F serà 1.86/4.42=0.42

Ara bé, tornant a la pregunta original del llibre, es demana quin és la càrrega
parcial sobre l’àtom de fluor en l’enllaç C—F i es dona la informació que aquest
enllaç té un moment dipolar del 1.60 D.
Per a poder contestar aquesta pregunta, s’ha de fer una sèrie assumpcions. En
primer lloc, s’ha d’assumir que els altres àtoms enllaçats a l’àtom de carboni no
afectin, per a res, la polarització de l’enllaç C—F. En aquest cas, l’opció més fàcil
és d’assumir que la molècula en qüestió és el CH3—F i que els tres enllaços C—H
no estén polaritzats, encara que se sap que això és una simplificació de la realitat.
Aleshores, si es fa aquesta assumpció, en el fons, s’està tractant la molècula com
si fos una molècula diatòmica i, per tant, el moment dipolar de l’enllaç C—F
coincidiria amb el moment dipolar molecular, encara que també se sap que això
és una simplificació de la realitat. En tot cas, el sentit de la polarització de l’enllaç
i del moment dipolar de la molècula és:

Aleshores, el procediment és el mateix que en el cas de la molècula H—F: en

primer lloc, s’ha de calcular el que seria el valor màxim del moment dipolar de
l’enllaç C—F si l’àtom de fluor portés una càrrega negativa completa de –1 (i
l’àtom de carboni portés una càrrega positiva completa de +1 per a mantenir la
electro-neutralitat). Altre cop, el punt de partida és de tractar la molècula com si
l’enllaç covalent C—F fos un enllaç iònic:

També, s’assumeix, altre cop, que la longitud d’enllaç (1.39 Å) no varia.

Aleshores, es fa el càlcul aplicant la fórmula per al moment dipolar d’una
molècula diatòmica:

µdiatòmic = e ✕ d

on e és la càrrega de l’àtom i d és la distància entre els àtoms. Com ja s’ha vist,

una càrrega negativa completa de –1 correspon amb el valor de la càrrega
elèctrica total de l’electró, informació que facilita l’enunciat: 4.80 x 10-10 esu, que
és equivalent a 1.602×10−19 coulomb.
Per tant, si el fluor tingués una càrrega negativa de –1 i el carboni una positiva de
+1, el moment dipolar de l’enllaç C—F “iònic” seria:

(4.80 x 10-10 esu) x (1.39 x 10-8 cm)= 6.67 x 10-18 esu·cm = 6.67 D
(1D = 10-18 esu·cm)

No obstant això, el moment dipolar experimental mesurat només és 1.60 D, uns

quatre vegades menys que aquest valor calculat hipotètic de 6.67 D. Altre cop,
això és comprensible perquè se sap que l’enllaç C—F tampoc és un enllaç iònic,
sinó un altre enllaç covalent polar.
Per tant, la càrrega negativa parcial al fluor en l’enllaç C—F serà 1.60/6.67=0.24

Aquests resultats són coherents: el valor de la càrrega parcial sobre l`àtom de

fluor en l’enllaç H—F és del 0.42, mentre que el valor de la càrrega parcial sobre
l`àtom de fluor en l’enllaç C—F és del 0.24. Aquests valors de les càrregues
parcials sobre l’àtom de fluor reflecteixen la diferència en els valors
d’electronegativitat entre els àtoms d’hidrogen i de carboni: el carboni és un
element més electronegatiu que l’hidrogen.

9.

10.

Càrrega Formal = nombre d’electrons de valència – (nombre d’electrons en

parells lliures + ½ nombre d’electrons d’enllaç)

a) O: 1s2, 2s2, 2p4 (6 electrons de valència) – 2 (parell lliure) + ½ 6 (nombre

d’electrons d’enllaç) = 6-5= +1

b) C: 1s2, 2s2, 2p2(4 electrons de valència) – 2 (parell lliure) + ½ 6 (nombre

d’electrons d’enllaç) = 4-5= -1

c) N: 1s2, 2s2, 2p3 (5 electrons de valència) – 0 (parell lliure) + ½ 8 (nombre

d’electrons d’enllaç) = 5-4= +1

d) N: 1s2, 2s2, 2p3 (5 electrons de valència) – 0 (parell lliure) + ½ 8 (nombre

d’electrons d’enllaç) = 5-4= +1
B: 1s2, 2s2, 2p1 (3 electrons de valència) – 0 (parell lliure) + ½ 8 (nombre
d’electrons d’enllaç) = 3-4= -1
11.

12.
13.

14.

15. Els enllaços C—C es formen com a conseqüència del solapament sp3—sp3 i els
enllaços C—H com a conseqüència del solapament sp3—s

16. a)

b)
17. a) 120° b) aproximadament 120° c) aproximadament 107.3° (com l’amoníac)

18. l’Enllaç s és més fort que l’enllaç p, perquè l’energia de dissociació de l’enllaç
s és 90 kcal/mol comparat amb l’energia de dissociació de l’enllaç doble (s + p)
que és 174 kcal/mol. Aquest valor no és el doble del valor de l’enllaç s i, per tant,
l’enllaç s és més fort perquè té el solapament dels orbitals més efectiu.

19. l’Enllaç C—C format pel solapament sp2—sp2 és més fort perquè un enllaç sp2
té un 33.3% caràcter s comparat amb un 25% de caràcter s per un orbital sp3.
Com els electrons en un orbital s són, en general més a prop al nucli que els
electrons a un orbital p, com més caràcter s té l’enllaç més fort i més curt és.
20.
21.