Des de fa molt i molts d’anys, els nostres avantpas- sats recorrien el món perseguint el sol. Pensaven que el sol era com un fruit, una font inabastable de la qual obtindrien el més important per a la vida: el coneixement. Per ells era un símbol de quelcom d’una vàlua sense preu, una joia que caldría preser- var per sempre. Els indis Magorius varen viatjar de costa a costa d’Amèrica del Nord, d’aquí que rebessin el nom d’indis i fossin coneguts per ser la tribu més sàvia del continent. La tribu magoriana aprenia moltes coses de tots aquests viatges que feia perseguint el sol de cosa a costa americana. Curiosos trepidants, científics de prestigi, escriptors fèrtils, historiadors tenaços, músics i artistes brillants...
La tribu era plena de joia.
La nostra tribu és coneguda per ser una tribu d’in- cansable ciència, curiosa i atenta a les ensenyances que la vida i la natura ens transmeten. Perseguir el sol era per ells una manera de perseguir una saviesa que els faria una tribu forta, lliure i independent, sense por dels mals que l’aguaitaven. De tots aquests viatges vàren aprendre una lliçó molt important: perseguir el sol té els seus riscos i pots arribar a cremar-te si la teva ambició és molt forta. Així que vàren començar anar cap a Barcelo- na, on el sol no és tan fort a l’hivern. De tots aquests coneixements que varen rebre al llarg d’explorar les terres americanes i descobrir-hi les seves plantes, els seus animals, les valls i les muntanyes, les platges i els boscos, les pluges i les calors, els cels estre- llats i els dies clars, varen fundar una escola preciosa, plena de gent valuosa.
A aquesta escola li pintaren un sol a la porta, per sem-
pre recordar d’on venien i quins eren els seus valors i principis. ELS INDIS MAGORIUS Aquest conte va ser escrit un mes de juny, estiu del 2022 al casal de colònies de Sant Pere de Ribes.
Fou escrit pels nens d’infantil de l’Escola Magòria.