Arnau Escrivà Costa Font: Gramàtica valenciana raonada i popular (Abelard Saragossà)

L’apòstrofació i la contracció
Si comparem l’ortografia valenciana amb francesa i italiana Moltes coincidències
Valencià d’una finestra l’esperit, l’ésser m’entén, m’avorria
Francès d’una fenetre l’esprit il m’entend
Italià d’una finestra l’essere m’annoiavo

Quan una paraula que acaba en vocal està en contacte amb una altra paraula que
comença per vocal les tres llengües l’elidixen
Diferències entre la llengua escrita i la parlada: fa mitja hora que ha arribat
Davant d’eixe problema les tres llengües han decidit representar gràficament
elisions
En valencià apostrofem L’article: l’home, la dona
Preposició de: d’un país que ja anem fent
Pronoms febles: me’n vaig a prendre el bany
Contraccions: vaig anar a cal notari a portar al seu cunyat
l’ordre del dia que havien extraviat pel despatx
Forma femenina de l’article no s’apostrofa quan la paraula comença per i o u àtones
Motiu: formem diftong decreixent: la unitat, la immigració
Finalitat d’elidir vocals és estalviar-se una síl·laba, igual que quan fem un
diftong entre la vocal de la primera paraula
Les contraccions es trenquen quan la paraula comença per vocal
Ex: Per l’ombriu de l’arbreda, va anar a ca l’amic
Remarca quan parlem hem de seguir la intuïció lingüística perquè hem de parlar
de forma espontània i natural
Ex: fa mitja.hora.que.ha.arribat
Quan escrivim si tenim dubte hem de guiar-nos pel gènere de la paraula
Quin horta més bonica! o Quin horta més bonica!
Diversament d’altres llengües romàniques el castellà no té apòstrof.
Motiu: el castellà és una llengua vocàlica, fa aparèixer la vocal e quan l’article
la està en contacte amb una à tònica. Fet que convertix paraules femenines en masculí.
Ex: el agua, el alma, el àguila (pl. Las aguas, las almas, las àguiles)