Dir-ho ben dit 3

Ramon Sangles
7 de novembre del 2016

Veig que moltes vegades accentueu el que quan forma

part duna admiraci. No, no laccentueu!
Exemples: Que bonic! / Que malament parla! / Que geners sha tornat!, etc.
Fixeu-vos en la diferncia de pronuncia en la e: Que
esplndid! (e tancada); Qu penses? (e oberta).
Aneu en compte que en Que esplndid!, us heu de menjar una e (pronunciat: Quesplndit). Ac, tingueu-hi tamb
present que la darrera consonant s una d (de splendidus
llat, i no splenditus).
Aquest menjar-se una lletra sesdev en altres vocals neutres, i gramaticalment aquest fet sanomena eli-

si, cosa que no t res a veure amb no sillabejar b, una

mala dicci malauradament massa freqent entre molts
lectors. Per gota que pugueu, llegiu les pgines 146-150
de la 4a edici de Compendi de normes destil.
Quant a labreujament de etc., aneu en compte a no ferlo seguir de tres punts, car Etc. i ... a la vegada sn incompatibles. Etc. vol dir que hi hauria encara ms coses a dir.
Ex.: He comprat pomes, albergnies, figues, carabassots, etc.
Els tres punts, en canvi, fan inacabada la frase. Ex.: Si no fos
una persona educada, et diria que ets un tros de...
Per tant, no escriviu mai: etc...; sin etc.