Tot i que es considera que els orígens de la cultura occidental

es troben en el món greco-romà, l’inici de la música occidental

s’origina en el món medieval.

I què vol dir açò? Doncs que no hi ha una continuïtat, des del

punt de vista musical, entre el món antic i el món medieval.

Per què no hi ha continuïtat? Perquè quan el cristianisme es

converteix en la religió oficial de l’imperi romà s’inicia un

procés d’eliminació de tota aquella música que recordava als

fidels el seu passat. És a dir, va haver una eliminació de totes

aquelles cançons dedicades als diferents deus i deesses de la

cultura greco-romana.

És per això que es conserven molts pocs fragments musicals

grecs, d'època molt tardana i en una notació alfabètica, molt

diferent a la nostra.

Però, tot i això ens han arribat diferents aspectes musicals de

l’antiguitat que perduren fins avui en dia:

• La terminologia: les paraules música, melodia, ritme,

etc...deriven de paraules gregues.

• La distinció entre música com a matemàtica i la pràctica

musical és l'herència musical més important del món

grec.

o Per als filòsofs de l'Antiguitat, la música és

matemàtica i la pràctica musical, el fet de tocar o

cantar, es considera una activitat poc prestigiosa.

o No obstant això, se sap que la interpretació musical,

amb la cítara o l’aulos, tenia una gran importància

en la vida quotidiana del món grec i romà.