Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • 4.2.5. Estratègies de Lectura. Exemple

    Uploaded by

    Elena
    6 views5 pages

    Original Title

    4.2.5. Estratègies de lectura. Exemple

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    6 views5 pages

    4.2.5. Estratègies de Lectura. Exemple

    Uploaded by

    Elena

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 5
    ESTRATEGIES DE LEcTURA exemple (exemple) ca ereulute pet wWule. Boncelona : ole Galera (pag. 28-214) FONS,M. (1999) Lle . legits per altre En llegir contes per 1S Thenes s’estableix una relacié alectiva positiva entre qui legeix, el text i qui oscolta. Quan adult legeix per a infant no pot fer res més que estar per ell ja que llegir per a un allie implica una dedica- cid integra i aid lgenecieny La compictat qe es crea ene Gu Teg! au escola graces al text que es comparteix permet a linfant (i a adult) sentir-se bé, gaudir tranquillament de la narracié i anar creant, aixi, un pdsit diexperiencies Positives relacionades amb el conle, necessari per captar i aprendre una de les funcions d'aprendre a llegir (a escriure. \Més enlla d'aquest aprenentaige podem considerar també la importanncia ue t6 per a laprenent Factuacié del lector expert, que tat llegintliun conte esta exercint de model lector. (Vegeu en ol capitol 2, 'apartat El paper del imesire 0 de la mestra, la part que hi fa referencia) La possibilitat d'aquests dos aprenentatges es déna pel fet en side llegir un conte en veu alta per als alumnes. A més, la mainada que escola el conte llegit es familiaritza amb les caracteristiques del text escrit. Seguir una narracié escoltant el text llegit en veu alta per un alte implica comprendre la forma propia del llenguatge escrit. Permel, com hem assenyalat en capitols anteriors, desenvolupar la comprensié de la lectura abans de “saber llegit’ ‘Ara b6, per desenvolupar la capacitat de comprendre un text j, en aquest as, una narraci6, no n’hi ha prou de comprovar o avaluar si sha entés 0 no qué va pasar, quins personatges hi havia, qué va fer cada un, ete. Dins el mode! interactiu d'explicacio del procés de lectura en qué ens hem situa, nvolupament de la comprensié de la lectura né fa ense- nyament i aprenentalge de les seves estratégies, la qual cosa no succeeix pel simple fet de llegir en veu alta sind que cal la intorvencié conscient de la mestra o el mestre, Posarem a continuacié un exemple seguint els tres grups d'estralégies que proposa Solé (1992) referides a I'abans de la lectura, durant ia lectura | dos. prés.de la lectura, Tol | que a la practica, com la matoixa auto’ aquesta classificaci6 és artficiosa atés que ols grups s'interrclac tantment i, encara, renumeracio d’aqu unidireccional que cal seguir stricte, Tal com el mateix concepte ¢'estratégia implica, el seu desenvolupament ha de ser titi! per regular (seleccion idir abandonar o persistir) fobjectiu a. es persegueix: la comprensié de la lectura. Aixi donc les i exemplificartes té per obje liar en cada cas un then elle assenyal ionen cons: tes estratégies no implica un cami om si fos un procediment avaluar, d 1 fet de mencionar: pos-sibilitats i peta nint clar que no constilueixen ii al cami més adequa matixt ‘Abans de la lectura Exewrie st Tornant del pati la mestra indica al seu aluminat do la classe de § anys que seguin al "sur" perqué els legiré un conte, Una vegada asseguls en rotlla- na, la mestra mostra la portada del libre del conte trat. Mestra: Avui llegiré aquest conte, Masta: A! Jo ja el sé! Jorn: Jo ef ting! Mesraa: Algu més e! conelx, aquest conte? (Ning més diu res.) Joan, com (5 diu aquest conte? Quin tot 8? ‘Joan: Ei lop i les set cabretes, (Exactament, el conte s‘anomena Les cabre~ tes (el lop ) ‘Mestra: Ah, j sabeu ori porten escrits els ttals els contes? Lak: Ala tapal Joni: | dins! Al primer full Mestaa: Molt bé, mirem si aquest conte el t6. A veure. (Passa el libre a "Al bert) On alu e! tol? ‘Avge (Ho assenya-ia amb ef dit) Mestra: {a dins, mirem sitambé hi és? ‘Avecnt (Ho busca iho ensenya,) ‘Mestre: Hi cr of mateix? ‘Axwcet (S'ho mira.) Mesa: Qué us sembla, hi diu ef mateix al ttol de la tapa i al primer full? Avaert: Sit Es igual. Mestra: Molt bd, a més del tof aqui 8 la primera pagina diu qui ha escrit i (quilha dibuixal, aquest libre, Mira, aqu! diu adaptacio de fa ronda popu: lar per... Ho pots legir tu? Eustis: Eulalia, (Riu,) Mestaa: Eulalia Valeri, una senyora quo es dl Eulalia com tu! L’Euidlia Valeri ‘sabia aquest conte, no so'l va pas inventar! Ella va pensar com escriure alo {que sabia, va fer el text, | els dibuixos? A voure qui els va fer? (Passa el libre ala Marta i assenyala on ha de legit.) Manta: Marta! Mestra: La Marta Balaguer! Tenim alirs libres a la biblioteca que també els hha dibuixat ella! Quan aneu al racé de la biblioteca ho podeu mirar ‘Setar eo erm Bho REE, hens i nenes van adqurrnt una colla de noms que formen part del seu cone’ xement sobre els contes | ols ajuden a situar-los. Moltes vegades trobarem {ue relacionen alguns aquest noms. Mesina: Bé, / de qué parla aquest conte que es diu Les cabretes iel lop? Noteu que si 8@ abans no ha corregit en Joan quan ha dit elt del conte incorrectament segons les grafies escrites, ara la mesira Tha dit d'acord amb 0! text escrit, Marta: Duna cabra que va a comprar iles cabretes files que se les menja e! lop i primer el lop truca, que el lop les enganya amb la potela i fan: A vou- re, ensenya'ns la poleta? Mesrna: I ja esta? S'acaba aixl? ‘Amb aquesta pregunta recorda que els contes tenen una estructura propia de la ea

    You might also like